Ego sum via et veritas et vita, nemo venit ad Patrem nisi per me

dissabte, 27 / abril / 2013

A la matinada ha començat a ploure . Miro el pluviòmetre cap a les 9 i indica que han caigut uns 5 litres. Però no té pas ganes d’aturar-se...

M’assabento del cas d’uns germans bessons de Bonmatí que tenen distròfia muscular de Duchenne i que recull taps de plàstic per a investigació. No pararem de recollir taps.

Tot el matí va plovent. Quan pujo a dinar, s’han recollit 15 litres més.

Celebro la missa anticipada a Bonmatí. Una àvia em comenta que és la sogra d’en Marc Aguilar, un bon company de la universitat, nét d’en Fidel Aguilar i a qui vaig beneir el matrimoni a Sant Sebastià de la Guàrdia, fa uns 10 anys. L’azalea de la Rosa fa més goig avui que fa una setmana.

Sortint, i parlant del fred que està fent, en Manel comenta que ell havia vist neu a Sant Feliu de Pallerols, d’on és ell, el dia primer de maig. Jo, el 1972, vaig veure les muntanyes de Montserrat nevades el dia 27 d’abril (o sigui, fa 41 anys).

A Anglès celebro la missa vespertina. La dediquem a les famílies de la catequesi. Hi ha el bateig de 4 nenes (la Blanca, la Berta, la Nadya i la germana de la Nadia, l’Astrid) i 1 nen (l’Eloi). La celebració és simpàtica i agradable, si bé no puc baixar la guàrdia ja que també em cal vigilar la tropa d’escolans no fos cas que ens ensorressin la barraca (en Pau, en Marc, en Pol, en Blai, l’altre Marc –el renebot de Mn. Isidre- i en Roger).

A Palafrugell, a les celebracions de la mainada, també hi havia de dirigir els cants. A Anglès hi ha un grup de cant molt digne (en Josep M. Casadellà, en Josep M. Quer, la Pepi Colomer, la Maria Badia, la Sílvia Coll) i és una gran sort i un gran descans.

La Roser, la mare de la Blanca, ha fet un recordatori del baptisme de la colla ben simpàtic. I ara dissenyarà el diploma o recordatori de la mainada.

Els refiats queden penjats: això és el que li està passant al Barça. I em penso que va per llarg.

diumenge, 28 / abril / 2013

Avui la mallerenga no ha vingut a fer el seu discurs matinal al pati de la doma i es sentia lluny. O potser no vol saber res amb les garses que se senten. Quan obro el portal de l’església, sento el rossinyol que deu estar cantant per les bardisses de l’era de Can Ciscot, prop del molí vell.

A la missa de les 12 oficio les exèquies de la Carme Balañà, la consogra d’en Josep de Can Ravell. El cognom Balañà el conec de Palafrugell. I si, abans de la missa en ve a saludar els Balañà de Palafrugell que resulta són nebots de la Carme. La Carme havia estat de la junta del Casal del Jubilat d’Anglès i era una persona coneguda i estimada.  I l’església queda plena de flors amb els centres que hi deixa la família.

Vaig a dinar de restaurant. Faig una petita caminada i em passejo pel parc de la Font del Canyo. Dóna gust sentir els refilets d’un rossinyol que deu fer niu per les bardisses del Rissec. Al restaurant hi coincideixo amb gent coneguda: un que havia fet d’escolà, l’altre que li havia fet de mestre... 

A la tarda vaig a fer una passejada a Hostalric, volto pel recinte del castell (que albiro cada dimarts i cada divendres de tots costats i  on no hi havia pujat mai) i per dintre de la vila. Tot plegat fa el seu goig. De passada, quan faig el viatge de retorn, m’arribo fins a Massanes on hi saludo Mn. Rossend Roca. Ni a un poble ni a l’altre hi havia estat mai.

El dia ha estat cluc i ha anat plovisquejant. S’han recollit uns 5 litres.

dilluns, 29 / abril / 2013

De bon matí, plou amb ganes, com si fes una colla de dies que ho hagués plogut. Arriben a caure uns 7 litres.

En Josep em comunica la mort de la Montserrat Masachs de Can Salica. Havia nascut a La Cellera. Em recorden que el seu marit,en Marcial Masferrer, morí ofegat un dia que anà a pescar (el 1970). Acostumava a participar a totes les activitats del poble i de la parròquia. Era una dona vitalista. La darrera vegada que vaig saludar-la i férem broma va ser el 7 d’abril, al dinar de l’Oncolliga. I en ocasió de la setmana santa, va participar a la missa quan vaig anar a celebrar-la al centre de dia. 

Feia temps que la coneixia. El seu germà és religiós claretià, el P. Lluís Masachs. Aquests dies és a Bòsnia. El conec des de petit ja que un oncle de la meva mare també era religiós claretià, el tiu Quildo Clotas. Va ser el P. Lluís qui l’assistí quan morí a Perpinyà. Alguna vegada havia vingut a casa acompanyat del P. Lluís. Quan mori el tiu, el P. Lluís continuà visitant-nos un cop l’any. Un estiu vaig passar uns dies amb ell i amb la comunitat claretiana de Perpinyà.    

Al migdia i a la tarda torna a fer un parell de ruixats, amb trons inclosos. I cauen 12 litres més.

dimarts, 30 / abril / 2013

Em sembla que ha anat plovisquejat  tota la nit. Han caigut uns 7 litres. Sembla que no ha de ploure més si bé encara es veu el cel tapat.

A Vilassar, com cada dimarts, em toca fer fitxes. La que destaca és la del relleu de sant Jordi a la capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona. També haig de traslladar alguna figura que pesa lo seu.

Cap al migdia ha anat sortint el sol enmig dels núvols i el dia s’ha caldejat una mica. De retorn dino a Gualba si bé no encerto el menú. A més, darrera meu, un altre comensal va comentant en veu alta les seves facècies i les seves aventures pensant que ens interessen a tots els altres clients. Sento que diu que és metge i va explicant l’historial clínic d’uns seus “pacients” que suposadament coneix a algú dels que hi ha al restaurant. No sé si és metge o no, però llenguallarg i llengua moll, segur que ho és.

A la tarda oficio les exèquies de la Montserrat Masachs. M’assisteix l’Àngel Codina de Can Vinyes de La Cellera , o sigui el P. Daniel Codina de Montserrat. Es veu que la Montserrat li va fer de dida quan era petit ja que la família de la Montserrat (la seva mare, el P. Lluís, en Jesús, la Montserrat) van ser acollits a Can Vinyes.

Quan acabem molta gent ve a saludar el P. Daniel. I quan tothom es fora, ell i jo parlem un xic de Montserrat i de les acusacions injurioses i calumnioses d’algun diari espanyolista. Els hi tenen botada. També parlem de l’obra escultòrica de l’Enric Monjo a Montserrat. Em comenta que ara s’està inventariant i ordenant el museu de l’escultor, a Vilassar de Mar. Li dic que alguna cosa en sé.

Al vespre em fa mal l’esquena i tinc malestar. Encara bo que el Borussia en dóna una bona alegria.

dimecres, 1 / maig / 2013

Mandrejo mitja horeta al llit. Però no m’hi acabo de trobar bé i em llevo. Cauen quatre gotes.

Un cop oberta l’església, al despatx, preparo el suplement del full parroquial i la celebració del migdia. En Josep em comunica la mort d’en Joan Masachs de Bonmatí. L’anava a visitar cada mes i demà també volia visitar-lo.

A les 12 celebro la missa de la festa de la gent gran. M’entristeix que no els acompanyin ni fills ni néts, i ho manifesto així. Potser caldria preparar-ho un xic, però s’hauria de trobar alguna forma que hi participés la mainada i el jovent del poble, possiblement des dels centres d’ensenyament, ni que fos esperant els avis a la sortida de l’església. No sé com caldria organitzar-ho.

Vaig a dinar amb les famílies de la mainada que venen a catequesi a Bonmatí. El dinar és al local social de Sant Julià. Per l’entorn es senten refilar un parell de rossinyols. La trobada és cordial i agradable. El pare i els oncles de l’Adrià són els qui han preparat la paella d’arròs. M’assec prop de la família d’en Robert, al costat de la Lluïsa (l’àvia d’en David) i de la Tarsi i en Joan, que són els qui m’han portat el parament i l’amanida.

A l’hora dels postres es comparteixen les coques que ha preparat cada mare. Com qui diu és una mena de concurs i a mi em toca fer de jurat i no puc menysprear els oferiments. Val a dir que el tros que agafo de cada coca correspon a una meitat de la meitat d’una ració de les que preparen. Però així anem.

Quan acabo de Sant Julià vaig a la Burés. Hi ha dinant la gent gran d’Anglès, l’alcalde i els regidors. Val a dir que hi ha força més gent que no pas a l’ofici. Passo taula per taula a saludar el parell de centenars d’assistents. És un gest que els comensals agraeixen i que m’ensenyà a fer la M. Lluïsa. Val a dir que molts es pensen que he dinat allà. Va bé perquè puc saludar a molta gent diversa: la que em diu que el seu fill va venir a colònies amb mi a Sant Feliu (a la meitat dels anys 70), la que em diu que em coneix de Colomers on hi té una casa, el qui em pregunta per en Félix, el que em convida a visitar el pessebre que exposa a casa seva...

 Al vespre el Barça fa el ridícul: sempre s’ha dit que els refiats queden penjats. Ben bé que no rendeixen el que guanyen. No hi val l’excusa que els altres són molt bons a qui, a més, se’ls regala un gol.

dijous, 2 / maig / 2013

Comencem amb un dia lluminós.

Visito els ancians de Bonmatí: en Lluís, la Corona, la Josefina, la Margarita... A les 12 oficio les exèquies d’en Joan Masachs (92a) que també visitava cada mes. Hi participen els nebots de Sant Martí Sapresa i d’Anglès. La muller d’en Joan, l’Antònia, que també és germana d’un religiós claretià (el P. Lluís Turón, fill de Sant Martí Sapresa). Per raons de l’edat i de la seva situació física, no hi ha pogut assistir. Per la mateixa raó, tampoc hi pot participar alguna cunyada religiosa de la Immaculada Concepció.

Dino amb els de casa. A taula hi som la Carme, en Josep, l’Assumpta, en Jordi, la Nuri i jo. Els mini nebots, en Patllari i en Ferriol, han dinat abans.

A la tarda, a la doma, hi comença un curs d’informàtica per gent gran. Ho porten els de Mecacentre de Palafrugell. Quan jo era a Sant Jordi Desvalls també venien a fer-hi cursos de mecanografia.

Al vespre, després de la missa vespertina, hi ha la celebració de la penitència per la mainada que es prepara per la primera comunió. Ens hi ajuda en Ramon Oller. Ho fem tard perquè hi puguin participar els pares encara que són ben pocs els que hi participen.

I quan acabem la celebració, enllestim amb els pares alguns detalls per la missa de la primera comunió. Sobre les 10, pujo al pis.  

divendres, 3 / maig / 2013

El matí és lluminós i el cel, net i transparent. La paleta dels verds es barreja a la muntanya de Santa Bàrbara i el sol n’accentua la lluminositat. Cap al nord, es perfila la blancor dels Bastiments, del Cadí...

Vaig cap a Bellaterra. El viatge és tranquil. Quan m’aturo a l’àrea del Montseny, únicament faig servir els serveis i no hi prenc res: quines clatellades!

Arribo aviat al campus. El sol es fica per tots els racons i tot es fa agradable. Hi ha alguna clapada del borrissol dels plataners. També es sent algun rossinyol. Em sembla que feia temps que no sentia tants rossinyols. Al bar de la facultat menjo un mini i prenc un cafè amb llet: no arriba a lameitat de preu del que em tocava pagar a l’àrea del Montseny.

A classe, en Bonaventura, continua les seves lliçons sobre els grans col·leccionistes. Avui ens parla dels més contemporanis, amb col·leccions públiques que sovint han estat dipositades a museus del país.

Quan acaben les classes contesto un parell de trucades que trobo registrades al telèfon. I faig 45 kilòmetres fins a Gualba (on dino) i, després de més de 45 kilòmetres més, arribo a Anglès.

Abans d’anar a la doma passo a visitar l’Esteve. Sembla que vol marxar i m’acomiado d’ell amb la benedicció del Senyor: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te. Que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te. Que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi...”

A l’església venen la mainada que celebraran la primera comunió. Estan molt esverats, com és habitual cada any. És dia de fer les maniobres. També hi ha el fotògraf, en Julián, que vol conèixer bé els moviments que es faran i em suggereix alguna variació. Hi ha mainada amb qui no costa gaire sintonitzar-hi. N’hi ha que sembla que hi venen per força. I n’hi ha que tant se’ls hi dóna. Quan hem fet tots els moviments, adaptant els que he après i estic acostumat a fer des de fa més de 30 anys, acabem dient el Parenostre i l’Avemaria. I que Déu hi faci més que nosaltres.

Abans de la missa ve un noi que em demana que li ajudi a fer els deures. Toca comentar un poema de sant Joan de la Creu:

 “En una noche oscura,

con ansias en amores inflamada,

(¡oh dichosa ventura!)

salí sin ser notada,

estando ya mi casa sosegada.                    

  A oscuras y segura,

por la secreta escala disfrazada,

(¡oh dichosa ventura!)

a oscuras y en celada,

estando ya mi casa sosegada.                    

  En la noche dichosa,

en secreto, que nadie me veía,

ni yo miraba cosa,

sin otra luz ni guía                             

sino la que en el corazón ardía.                

  Aquésta me guïaba

más cierta que la luz del mediodía,

adonde me esperaba

quien yo bien me sabía,

en parte donde nadie parecía.                   

  ¡Oh noche que me guiaste!,

¡oh noche amable más que el alborada!,

¡oh noche que juntaste

amado con amada,

amada en el amado transformada!                 

  En mi pecho florido,

que entero para él solo se guardaba,

allí quedó dormido,

y yo le regalaba,

y el ventalle de cedros aire daba.              

  El aire de la almena,

cuando yo sus cabellos esparcía,

con su mano serena

en mi cuello hería,

y todos mis sentidos suspendía.                 

  Quedéme y olvidéme,

el rostro recliné sobre el amado,

cesó todo, y dejéme,

dejando mi cuidado

entre las azucenas olvidado”.                   

 El noi, que no és cristià, està embadalit amb el poema i amb els comentaris que li faig, sense que sigui un expert de la poesia mística del segle d’or espanyol.  

A la missa, commemorant els apòstols Felip i Jaume, hi tinc un piló de coses per comentar amb Nostramo i amb la Mestressa. Estic segur que m’escolten, però , em faran cas?

Vidi caelum apertum et ecce equus albus et qui sedebat super eum vocatur Fidelis et Verax vocatur

dissabte, 20 / abril / 2013

El matí és tranquil. Venen la mainada de catequesi i, quan acaben, vaig a comprar alguna cosa de manduca.

Sortint faig una volta per la via verda i així faig una petita passejada. Tot d’una sento que tinc una bicicleta al darrera i m’arracono cap a la meva dreta: instint de conductor. Però la bici, que condueix un vailet, també vol passar per la dreta i es fica enmig de les ortigues i de l’herba que li seguen les cames. Però, noi, a qui se li acut d’avançar per la dreta? No es fa mal però mentre es va allunyant es va fregant les cames.

Dino xiulets que he collit a l’hort.  

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolans l’Adrià, en Rodrigo i l’Arianna, que és la que posa seny. La Rosa ha portat una magnífica azalea ben florida que fa molt goig entre l’ambó i l’altar. Les flors i els testos que la gent porta de casa seva per ornamentar l’església sempre fan goig.

Per la via verda, tota la tarda hi van passant colles de caminants que participen al Trailwalker, la caminada solidària des d’Olot a Sant Feliu de Guíxols a favor d’Intermon Oxfam.

diumenge, 21 / abril / 2013

Ja ens hem polit una tercera part de la primavera, que a nivell pràctic, gairebé ha estat d’hivern.

Celebro la missa de les 9 (a Anglès) i a dos quarts d’onze (a Sant Martí Sapresa).  Quan acabo intento d’arribar a Ginesteries, però no hi sé trobar. Quan em trobo amb en Ramon m’ho acaba d’indicar bé, però ja no tinc temps.

Vaig cap a  Sant Julià de Llor. La celebració és triple: el 30 aniversari de la segregació del municipi de Sant Julià de Llor – Bonmatí del terme municipal matriu d’Amer; també celebrem el Roser de Pasqua de la parròquia  i, finalment, també es celebra sant Pere de Verona (sant Pere Màrtir). Hi canta la Coral de Bonmatí que solemnitza la celebració. A l’hora de l’ofertori beneeixo branquillons d’olivera (com s’havia fet sempre per sant Pere Màrtir) i les repartim a l’hora de la pau. Quan acabem, la coral interpreta un concert amb una bona selecció de cançons.

A la celebració hi participa una quarantena de persones. També hi ha en Pito Pla, l’amic d’en Pompeyo. Em presenta la seva filla i em donen records pel professor de filosofia a diverses universitats de Veneçuela.

Sortint hi ha una dinada popular on també hi participa una quarantena de persones que no coincideixen del tot amb les que eren dintre de l’església. El dinar és d’amanida i carn a la brasa. Estic a la taula de la Mei i de l’alcalde. Sembla que hi ha un sector que passa de l’aplec. 

En Pere s’ha ofert per dirigir la celebració de les 12 del migdia a Anglès. Es veu que hi participa una bona volada de gent, tot i que el suplement deia que no hi hauria celebració. Aquesta solució que facilita en Pere serà la millor per així no atabalar amb canvis d’horaris.

La tarda és tranquil·la.

dilluns, 22 / abril / 2013

A primera hora en Joan ve a feinejar per l’hort. Baixo al poble a fer un parell de gestions i a caminar una mica.  Fins al migdia, feinejo pel despatx.

A primera hora de la tarda participo a la ofrena floral que l’Escola Pompeu Fabra realitza tradicionalment en ocasió de sant Jordi davant del monument a la poetessa Francesca Barnadas i Masoliver (1925 – 1972), a la plaça de Santa Magdalena. També es fa un homenatge a la Joana Raspall, l’escriptora de la mainada, i en Salvador Espriu.  Cada nivell recita els seus poemes. Al final també en reciten la Carme Carrasquilla i la Carme Palma. Hi saludo diversos pares, avis, mainada, professors, l’alcalde...  

  

Al telenotícies del vespre s’informa que han intentat assaltar a Can Ravell, que l’avi Serramitja s’ha defensat com ha pogut i que encara pot tenir problemes.

dimarts, 23 / abril / 2013

Vaig fins a Vilassar de Mar. Passo pel centre de la població i adquireixo tres roses per les companyes del Museu Monjo: per la Carme (la persona de servei), la Gemma (la conserge) i la Montse (la gerent). També els regalo una col de l’hort a cada una d’elles. Les faig riure perquè primer, amb tota parsimònia, els regalo les cols. I quan veig la seva cara de sorpresa, els dono la rosa que els il·lumina la mirada.

Faig les fitxes de diverses peces: un plafó amb el miracle de sant Antoni de Pàdua i el burro, un altra plafó amb escenes mitològiques, l’esbós del bust de la Mare de Déu de l’Anunciació del Portal Angèlic de Montserrat, una imatge de sant Jordi (avui tocava) que recorda el sant Jordi de Donatello...

Surto un xic més tard i retorno cap a Anglès. M’aturo a Gualba a dinar.  Les notícies parlen del manifest de l’Artur Mas, amb les rèpliques corresponents dels adversaris polítics.  M’aturo a Santa Coloma a proveir d’alguna cosa. I quan arribo a Anglès, porto el cotxe a la revisió dels 10mil quilòmetres. La darrera la vaig fer el juliol passat.

A la tarda, oficio les exèquies de la Maria Tulsà Teixidor (64a), casada amb en Ramon Martorell Pol.  

I al vespre, missa de sant Jordi amb una participació més notable que els altres dies. I el Barça ens fa anar a dormir amb el cor encongit.

dimecres, 24 / abril / 2013

Al matí m’arribo fins a Can Patalic. Amb en Lluís comentem quatre vaguetats del partit del Barça, que ell va seguir fil per randa, per molt que sigui de l’Espanyol.

En Joan ve a fer una repassada a l’hortet. I en Florenci a posar la xavalla a lloc. Al despatx no hi passa ningú.

A la tarda vaig a recollir el cotxe al garatge. En Santi em comenta les revisions que li han fet i algunes que caldrà fer aviat.

També passo per Can Boix a fer un xic d’esquilada i a assabentar-me d’alguna novetat: una campanya de recuperació de diverses fonts del terme d’Amer, les novetats de l’Aplec de Santa Bàrbara. Es veu que enguany fan un homenatge a l’avi Ramon.

Quan he obert les portes de la doma a la mainada del reforç escolar i als professors voluntaris, vaig a la sala Josep Fontbernat, sota de Can Cendra, a fer-hi donació de sang. Hi ha un grup de mainada que hi fan de recepcionistes. En Marc em fa de secretari ja que jo deixo les ulleres a una altra persona perquè pugui omplir la fitxa amb les meves dades. També em sorprèn agradablement que hi ha un bon grup de marroquins i marroquines que també fan donació de sang.

M’adono que al DIARI DEL CAPELLÀ hi entren moltes visites des d’Ucraïna, i ja fa temps. És ben curiós. M’agradaria conèixer-ne les raons: però tot això de la informàtica i de la xarxa és tan complex!. De moment, envio des d’aquí una salutació als lectors que visiten aquest diari des d’Ucraïna. A veure si hi ha algú que m’envia una resposta!

Abans d’anar a dormir, el polonès Robert Lewandowki ens dóna bones raons per estar contents.  

dijous, 25 / abril / 2013

Al matí, quan venen les confraresses de la Mare de Déu de l’escombra, els ajudo a treure la pols dels objectes que hi ha damunt dels armaris de la sagristia: pujo a l’escala, els vaig baixant, ho netegen, entretant netejo els dalts dels armaris i, finalment, ho poso tot a lloc.

M’arribo a Sant Martí. En Camps ha enllestit la nova escomesa de l’electricitat i cal acabar alguns detalls dels focus de l’església que li vaig a comentar. En Toni ha netejat els teulats de la rectoria i ha tapiat les obertures que eren massa accessibles. Ara veurem quina serà la nova etapa de la casa.

Quan arribo a Anglès, hi ha en Xavier que ha vingut a instal·lar un altaveu potent al cancell principal de l’església. Anirà bé per si algun pare amb alguna criatura inquieta vol seguir la missa des del cancell o per quan participa molta gent a alguna celebració.

Vaig a dinar amb els de casa. També hi ha en Patllari i en Ferriol, dos dels mini nebots. Cada vegada que els veig, els veig més grans. En Jordi està acabant els detalls dels desaigües de l’era. Tot quedarà més polit. Dinem faves estofades.

Ens comuniquen la mort de Mn. Lluís Suriñach i Suñé. Havia nascut a Rocabruna el 1909 i ara tenia 103 anys, el capellà degà del clergat gironí. Va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1933. Va ser vicari de Calonge i després de Camprodon. El 1939 fou nomenat ecònom de Tregurà  i de Setcases. El 1946 fou rector de Sant Salvador de Bianya i de Sant Martí del Clot i el 1956 rector de Llanars, que exercí fins al 2011. El 1957 es modificaren els límits dels bisbats i la parròquia de Llanars va passar a formar part del Bisbat de Vic i Mn. Lluís fou incardinat a aquella diòcesi. El 27 de març de 2009 fou nomenat Prelat d’Honor de Sa Santedat. Des del 2011 residí, primer, a la residència sacerdotal “Monestir de Banyoles” i després a la residència sacerdotal “Bisbe Sivilla” de Girona on ha mort avui. Les exèquies seran a de sant Esteve de Llanars.

A la tarda plou i arriben a caure cap a 20 litres d’aigua.

divendres, 26 / abril / 2013 

Vaig cap a la Universitat Autònoma. En Bonaventura Bassegoda ens parla dels grans col·leccionistes de dibuixos de Catalunya: el valencià Vicent Vitoria, en Josep Planella Coromina, en Francesc Esteve i Sans, en Francesc Soler i Rovirosa, l’Alexandre de Riquer Ynglada, en Felix Boix Merino, en César Martinell... I els col·leccionistes de gravats, de teixits...

Dino a Gualba i a primera hora de la tarda sóc a la doma. El lampista, en Josep Camps, ha repassat algunes coses que feia dies que em portaven maldecaps: el colze de la canonada que porta aigua a la caldera de la calefacció de la casa (quin mullader i quines humitats ha provocat!), una volandera que deixava perdre gasoil al motor que el fa arribar a la calefacció. els fluorescents de la cuina...

En Narcís en comunica la mort de la seva mare, la Montserrat Peya i Llach (75a), una gran dona. La meva mare coneixia ja la seva mare de Can Llach dels Àngels. Una germana de la Montserrat, la M. Isabel, estava casada, amb l’advocat Masgrau, a Banyoles, on morí el 2004. Amb el fill, en Narcís, hem estat companys de feina uns 10 anys i vaig administrar la primera comunió als seus dos fills. També vaig oficiar les exèquies del marit de la Montserrat (en Cosme) i de la mare. Al cel sia. Em sap greu de no poder participar a les exèquies de la Montserrat per ser a la tarda de demà dissabte.

També m’assabento de la mort d’en Santi Massaguer Malleu, també a Palafrugell. Vivia prop del pis on vaig viure 15 anys, a Palafrugell, i ens parlàvem sovint. Era el director de la Revista de Palafrugell i la ser el Defensor del Lector a el Punt. Al cel sia. 

Virolai a la Mare de Déu de Montserrat - Jacint Verdaguer

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sient per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Pregària a sant Jordi - Salvador Espriu

Senyor sant Jordi,
patró,

cavaller sense por,
guarda'ns sempre del crim

de la guerra civil.

Allibera'ns dels nostres pecats

d'avarícia i enveja,
del drac de la ira

i de l'odi entre germans,
de tot altre mal.

Ajuda'ns a merèixer la pau
i salva la parla de la gent catalana.

Amen.

Domine, ad quem ibimus?

 dissabte, 13 / abril / 2013

Quan em llevo, mentre es va alçant el dia, observo l’hort que tan polit deixa en Joan: enciams (que ja me n’he fet un tip), alls tendres, cebes, faveres que aviat llevaran,  carxoferes, cols, julivert... El llorer està ben florit, la parra treu fulles a totes les tòries, l’olivera veurem què farà (si bé es veu alguna petita fulla)... A Santa Bàrbara i cap a Bellveí es veuen garrigues blanques i florides. Tot plegat ens parla d’una primavera agradable.

Al matí ve el grup de catequesi, amb l’Anna i la Sílvia. Quan acaben m’arribo a comprar alguna cosa per la minestra.

Preparo les celebracions d’aquest diumenge, dino, descanso...

A Bonmatí, dos escolans, l’un és del Barça (amb les ungles pintades blau grana) i l’altra és del Madrid. Però la sang no arriba al riu.

En Francesc portava una camiseta amb unes grans lletres impreses: MOLOKAI. Li he preguntat si sabia què era Molokai. No en sabia res del seu significat.

diumenge, 14 / abril / 2013 

Celebro la missa de les nou amb tranquil·litat. Quan acabo, vaig cap a Sant Martí i, sortint, pujo a visitar la Maria i la Nati. També em diuen per passar a Ginesteres.

Quan arribo a Anglès, em comenten que algú ha fet córrer que no hi havia missa al migdia, i som ben pocs. Poques ovelles, doncs pocs xiulets.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Sempre hi saludo algú conegut. Anant i tornant, faig una mica de caminada. A la tarda em quedo a la doma, llegint, parlant amb algun amic, preparant un article sobre sants...

dilluns, 15 / abril / 2013

Els mosquits han començat la seva guerra i, a la nit, s’han ben divertit amb mi.

En Ramon de la Cellera em comunica la mort de Mn. Pere Vila i Bosch. Havia nascut a Mieres el 1930. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1953. Va exercir el ministeri primer com a vicari d’Hostalric i de Llers. El 1955 fou nomenat rector de Bell-lloc d’Aro, de Romanyà de la Selva i de Sant Cebrià dels Alls. El 1962 fou nomenat rector de Fenals d’Aro - Platja d’Aro i exercí aquest càrrec fins el 2005. Del 1981 al 1984 fou arxiprest de la Vall d’Aro i, del 1994 al 2000, de la Costa Brava Centre. Des del 2005 estava adscrit a Platja d’Aro on morí ahir diumenge, 14 d'abril.  L’enterrament és aquest dilluns a les 16 hores, a Mieres.

Vaig a Banyoles i dino amb els de casa. En Jordi va arreglant l’era i el davant del casalot. Pel camí, anant i tornant, es veuen els camps de colze grocs i florits. Al fons es veu el Canigó negat i brillant que, tornant de casa, es reflecteix al retrovisor.

En el quarto de bany de la sagristia, els fusters acaben la seva feina: marcs, finestres, porta... Només hi falta una capa de pintura. Però la mainada no pot esperar i ja l’inauguren quan venen a catequesi. També, quan acabem la missa vespertina, convido als assistents a contemplar-lo. Ningú s’atreveix a inaugurar-lo i la Conxita no ha acabat encara el seu poema d’inauguració.

Ni referèndum, ni consulta, ni autoproclamació... La prudència ens farà traïdors? Em penso que amb els polítics que tenim, no ens en sortirem pas. De moment dono el meu recolzament a l’Arcadi Oliveres i a la Teresa Forcades.

I en Rouco, més papista que el papa, ja ha hagut de dir el que el papa no ha dit (si més no públicament) quan l’ha visitat en Rajoy. Però, en canvi, no ha dit res dels abusos bancaris, dels desnonaments...  No es deu adonar que això no deixa viure a moltes famílies .

Hi ha hagut una explosió, a Boston, al final d’una marató molt popular, amb víctimes diverses.

dimarts, 16 / abril / 2013

Com cada dimarts, vaig cap a Vilassar. La llum, la primavera, la proximitat del mar, el seu aire... m’animen l’anada. Pel camí, escolto el programa d’en Basté, al RAC, i es va analitzant l’incident de Boston.

Quan arribo a Vilassar i he aparcat, pels carrers, em vaig fixant en les flors de les enrederares  que emergeixen dels patis de les cases: buguenvíl·lies, glicines, heures diverses, llessamins...  

Al Museu Monjo repasso les fitxer fetes fins ara. Ja gairebé estic a la meitat. Començo a inventariar peces grans i motlles: uns quants apòstols del timpà de la porta d’accés a la Capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona, uns angelets de l’arquivolta del portal de migdia de la Catedral de Washington... Sempre hi ha alguna peça que no saps ben bé on col·locar.

Retorno cap a Anglès. Catalunya Radio no emeten els programes habituals: estan de vaga. Creix el malestar i no es resol res. M’aturo a dinar a Gualba: una bona amanida d’enciam i un platet de macarrons gratinats i ben gustosos. I una taronja.

Quan passo per Sant Martí Sapresa veig que hi ha en Toni treballant per la rectoria. Està tapiant les obertures accessibles i poc protegides. També cal netejar una paret plena d’heures espesses i repassar el teulat. I en Camps renovarà l’escomesa elèctrica de l’església. I a veure si per fi es pot acabar d’endreçar l’església, decorar-la i posar els sants a lloc, pintar...

Trobo un piló de llibres vells (no pas antics) i un bon plecs de cartes. Quan sóc a Anglès localitzo la seva propietària, que havia viscut a la rectoria de Sant Martí, i li porto. Viu al mateix carrer Major.

A la tarda, treballo per la rectoria,  atenc una visita, missa vespertina, sopar...

Al vespre hi ha la reunió amb la comissió responsable de la processó de Corpus. La Maria vol que segueixi el carrer d’Avall, pugi per l’Empedrat, passi per la plaça de la Vila i enfili tot el carrer Major. De fet és l’antic trajecte de les processons (abans del triomfalisme dels anys quaranta del s. XX) i és el trajecte que seguí el Viacrucis, el matí del Divendres Sant.  Ara veurem si hi ha prou grups per confeccionar catifes. I sinó, el farem el trajecte curt, el mateix del 2012.

dimecres, 17 / abril / 2013

El dia comença lluminós i el termòmetre no baixa dels 10º. Observo que el comptador de visites del DIARI DEL CAPELLÀ indica moltes entrades des d’Ucraïna: ja fa temps. Qui deu haver-hi, per allà, que l’interessi aquest pobre bloc?.  Si més no, resulta curiós.

Quan he acabat  d’esmorzar i estès la roba, baixo a obrir l’església  i m’arribo fins a Can Patalic. La Marta ja està millor i sembla que el canell no li fa tant de mal com li feia, i ella va feinejant. També passo pel mercat a proveir d’alguna fruita. La Maria del Pa ja és per allà fent propaganda subversiva per engrescar gent pel Corpus.

Quan vaig fer endreça de la rectoria, vaig trobar un calze. Al basament hi ha una inscripció doble: R. J. S. P. 1847 i R. J. O. P. 1877 . Segurament aquestes inscripcions corresponen a un oncle capellà i a un nebot, també capellà, que n’heretaria el calze. És de metall banyat de plata i, la copa, banyada d’or. En Gerard ho ha netejat i ha quedat com gairebé nou i passo a recollir-lo.  

Al despatx va venint gent: la sol·licitud per un parell de baptismes, encomanar sufragis, sol·licituds d’ajut d’aliments... En Ramon i en Florenci posen la menudalla al seu lloc. En Joan feineja per l’hort.

Escolto el disc de PULPOPOP, La batalla dels dubtes.  M’agrada aquest tipus de música que és música (no pas únicament fressa rítmica): Pau Boïgues, Edgar Massegú, Manel Fortià, Marc Bódalo, Moisès Hidalgo, Xavi Pendón. També hi col·labora el Quartet Gerió, amb Vladimir Kunca, Jaume Francesch, Andrea Mameli i Daniel Regincós (que conec de Palafrugell). La lletra, poètica i  surrealista, i d’arrels diverses, és de l’Edgar Massegú. Fa de bon escoltar.

Abans de pujar a fer el dinar, a l’hort hi recullo un bon enciam i, de les faveres, un bon grapat  xiulets ben tendres. I cap a dalt. Bullo els xiulets amb una patata trossejada i l’enciam l’amaneixo juntament amb alvocat (que diuen va molt bé contra l’envelliment) i pebrot vermell. Renoi, que bo! Ah, i dos tallets ben prims de llom.

A la tarda venen la mainada del reforç escolar. Preparo el suplement parroquial. En Jordi Danès em porta fotografies del diumenge de Rams: ben maques. Parlem del reportatge fotogràfic que va fer, diumenge passat, a Santa Coloma que hi havia la gran festa i la processó tan acolorida dels sikhs. També atenc alguna telefonada. Celebrem la missa vespertina...

dijous, 18 / abril / 2013

Hi ha hagut una explosió en una factoria de fertilitzants, a Texas, amb víctimes. Renoi! Sort que en Joan no en posa a l’hort, potser encara algun dia volaríem tots!

Acabo la redacció del suplement i l’envio a la impremta.

Cap a les onze, vaig a Bonmatí. M’entrevisto amb el responsable de Caritas i parlem de la situació d’una família. També vaig a visitar la Paquita: està madura i s’ho ha passat malament. També visito la Tarsi per parlar de la mainada de primera comunió.

Al telenotícies Comarques hi surt l’alcalde de Bonmatí (en Marc) i també hi surt el duet Pulpopop que es veu que, amb les seves composicions, han elaborat una mena de guia musical per resseguir els itineraris turístics de Girona.

A la tarda, venen en Joan i en Ramon. Entre tots tres col·loquem a lloc els armaris del pas entre la sagristia i els locals de la doma. Hi estem una bona estona però, quan acabem, tot fa goig.

divendres, 19 / abril / 2013

De bon matí fa una plogudeta.

Surto cap a Bellaterra. Em vaig fixant en els pobles que hi ha al Vallès Occidental. M’agradaria aturar-m’hi alguna vegada, visitar-los, admirar els seus carrers, els seus edificis, les places...  Sovint només els veiem com a llocs de pas i gairebé ni tan sols sabem el nom d’aquestes poblacions, la situació exacta dels campanars que emergeixen enmig de les cases, de les altres esglésies que es veuen entre els boscos, dels castells que s’alcen als turons...

A classe, en Bonaventura Bassegoda ens parla dels grans mecenes i les grans col·leccions d’art del s. XX a Catalunya: l’americà Charles Deering (1852 – 1927) amb tota la seva oferta a l’entorn del Mar i Cel de Sitges (al costat del Cau Ferrat d’en Santiago Rusiñol) i que es frustrà traumàticament i  presumptament per culpa d’en Miquel Utrillo; l’industrial i noble Joan Antoni Güell Lòpez (1874 – 1952) que col·leccionà especialment escultura barroca; també el polític i financer Francesc Cambó i Batlle (1876 – 1847), també gran col·leccionista que va ser aconsellat per en Joaquim Folch i Torres. 

Deixo el cotxe allunyat de la facultat. Així em va bé per caminar una mica. Potser algun dia el deixi dintre les instal·lacions del col·legi de La Vall. Es veu clar que no és precisament un centre d’ensenyament per mainada sense recursos. No crec que estigui en sintonia amb el que propaga el papa Francesc.  Fins avui no m’havia adonat de la seva proximitat. Sempre l’havia situat més proper a Sant Cugat.

Surto de classe quan han tocat la una. El retorn és tranquil. Per la radio comenten els beneficis dels massatges: enflaira nas... M’aturo a dinar a Gualba, pràcticament a mig camí. Amb veu alta, un camioner comenta indignat que penalitzin als transportistes per les poques inversions fetes a la NII on a partir d’avui no hi poden circular des de Maçanet fins La Jonquera, mentre de Madrid fins a Fraga hi ha una bona autovia en doble sentit. Sortint del restaurant, l’entorn del Montseny es veu tot ennuvolat i amenaçant pluja. El fet és que l’ambient s’està enrarint i no sé si els polítics en són conscients o bé ja els hi va bé.

Abans d’arribar a Anglès, m’aturo a Santa Coloma a comprar quatre lilaines. Quan arribo a la doma tinc temps de descansar un moment abans no arriba la mainada de catequesi. I quan arriben, ha començat a ploure. L’entrada queda feta un fàstic. Cauen uns 5 litres d’aigua.

Atenc una visita, celebro la missa vespertina, sopo...

Pastori con l'odore delle pecore? Ara pla!

dissabte, 6 / abril / 2013

Ens llevem amb el turó de Sant Gregori i els altres turons de cap a Osor enfarinats.  Fa fred.

Al matí, faig la catequesi a la mainada, ja que avui no pot venir cap de les catequistes. Quan acabo, ve una parella a preparar el seu matrimoni.

Dino tranquil. A les misses anticipades hi participa una volada de gent.

Celebrant familiarment la Pasqua, sopo a la Cellera, amb en Ramon, la Montse i en Josep.

I si el secretari d’estat fos un seglar? I si fos una dona? De totes maneres, esperem que no sigui la Paloma López Borrero. Potser seria pitjor el remei que la malaltia.  

S’ha celebrat la segona edició del Voguin Festival, celebrat a Viladecans i el nivell de competició és estatal. Aquest festival inclou conté varis estils de ball (Funky, New estyle..) i tres categories ( infantil, junior i absoluta). D’Anglès hi ha participat un grup en la categoria infantil i un altre grup en la categoria absoluta. El grup infantil ha guanyat i, per tant, és campió a nivell estatal. Segons diuen, ha estat molt emocionant. L’espectacle ha estat molt interessant.

diumenge, 7 / abril / 2013

Em llevo escoltant la música de la Cantata 42 de J. S. Bach.  

A les vuit, baixo a Can Piferrer a recollir uns quants brunyols per així endolcir l’acabament de la trobada ecumènica de la tarda.

A la missa de les nou hi participa una bona volada de gent. La Carla hi fa d’escolà i em convida a veure-la quan participa a la mostra de balls de saló, aquesta tarda al pavelló.

A Sant Martí també hi participa força gent, més de 40 persones.

Vaig a celebrar la missa a Calders. L’assistència és de 60 persones (de fet, no hi cabria més gent), una desena més que el 2012. Hi ha participants de Bonmatí, d’Anglès i una persona de Sant Gregori.

Sortint de la missa, hi ha un vermut amb xips, olives, daus de formatge, llonganissa... I en Miki, en gos de la Matilde, feliç escopsant tot el que pot. Amb la Matilde parlem de si seria reeixit celebrar l’aplec el dilluns de Pasqua. Ella em diu que ja s’hi havia celebrat i que s’anomenava el Roser de Calders.

En Lluís em comenta que, de petit, també havia participat a l’aplec, ja que el seu pare era del Molinot. Es veu que a la celebració es repartia un panet. A veure si hi penso, el 2014. 

Dino amb la colla de Nova Frontera, els que han organitzat l’aplec de Calders. L’àpat és a l’envelat de Bonmatí. Hi participa un centenar de persones.

Abans d’acabar saludo la gent i m’acomiado ja que vaig al pavelló d’Anglès on hi ha el dinar de l’Oncolliga. Al pavelló d’Anglès hi saludo la M. Gràcia, la Margarita... que han vingut de Palafrugell.

Prenc un cafetó i vaig a la doma. Hi deixo els patracols de les misses del matí i hi recullo els que porto per a la trobada ecumènica, a la sala de l’Hotel d’Entitats, a l’edifici de l’antic ajuntament. Hi participem una vintena de persones.  

dilluns, 8 / abril / 2013

Segons el calendari litúrgic, toca celebrar l’Anunciació, ja que el 25 de març s’esqueia el dilluns sant i, a la setmana santa, es traslladen les altres celebracions. És el mateix que férem a l’aplec de Calders.

Vaig de revisió al CAP. Estic millor de sucre però encara massa alt (147). No m’estranya: després d’haver dinat d’arròs, de menjar coca dolça, brunyols...

També passo a enllestir alguna gestió a una oficina bancària. La Carme, per celebrar el seu aniversari, m’obsequia amb una pinya americana. Que bé!

Vaig a dinar amb en Josep, la Carme i la Nuri. Hi ha faves estofades.

A la tarda, a la doma, hi ha els grups de catequesi i atenc alguna visita. El paleta i el lampista van enllestint el servei.  

dimarts, 9 / abril / 2013

Em llevo aviat. A l’hort hi recullo quatre mates d’enciam per portar a la Montse, la Gemma i la Carme, al Museu Monjo.

En Josep em comunica la mort de la seva tia Maria, la mare de la Montse Huix i cunyada d’en Venanci. Al cel sia!

A quarts de nou surto cap a Vilassar i arribo allà a tres quarts de deu: una hora llarga de viatge amb aturada tècnica inclosa. Abans d’arribar a Vilassar, hi ha un llarg embús direcció Granollers, des de Mataró.

Les peces que inventario i descric són diversos esbossos al·legòrics destinats al cadirat de la basílica del Sant Esperit de Terrassa: l’al·legoria d’Àsia, la l’Àfrica, la del Maig, la de la Mort... També hi ha l’esbós d’una monument a Federico Garcia Sanchiz a El Toboso; els esbossos d’uns àngels que flanquegen el Portal Angèlic de Montserrat, l’esbós de la imatge de la Mare de Déu de l’altar de les Amèriques a la catedral de Saint Patrick de Washington, una Assumpció de la capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona...

Com més avanço en el fitxatge es va complicant perquè es van interrelacionant les diverses figures i les vinculacions als conjunts que es coneixen. A més cal posar-hi alguna referència bibliogràfica i alguna connexió electrònica.

Quan ja ha passat un quart de dues surto del museu i me’n vaig cap a Gualba on m’aturo a dinar.

A la tarda, a l’església, en Joan posa una corda a la campaneta que hi ha penjada perquè es faci sonar a les celebracions. Sempre m’ha fet gràcia que a les celebracions coptes, quan es fa la anàfora (o sigui, a la consagració) es fan sonar els címbals. Nosaltres fem sonar campanetes, tot i que darrerament, amb la manca d’escolans, s’havia anat perdent.

Dos vailets venen perquè els ajudi a fer un treball de repàs.

La Rossa sargeix i fa un repunt a una pàl·lia.

 Ja fa temps que observo que, el DIARI DEL CAPELLÀ té un bon gruix de visites des d’Ucraïna. Ara ves a saber qui són... Els envio una salutació ben càlida.

dimecres, 10 / abril / 2013

Al matí m’arribo fins a Can Patalic. La Marta ja està millor i sembla que l’operació li ha anat més bé que la primera. Sort que a casa hi té uns bons puntals.

Al despatx va venint gent: una persona que vol parlar de la situació que viu, l’altra ve a arreglar l’expedient de matrimoni, algú per algun tema de Caritas... També hi ha qui telefona.

La Paloma López Borrero vol continuar fent d’analista del Vaticà. No sé si els seus comentaris són gaire de fiar.

dijous, 11 / abril / 2013

Començo el dia amb una sorpresa. Quan, al matí, engego l’ordinador,  el duet musical PulpoPop em comunica que, en el sorteig que ha efectuat del seu darrer CD Tres desmais, sense que jo sàpiga com, hi he participat  i precisament m’ha anat a tocar a mi, a mi que no em toca mai res! . Bé, si, una vegada, a la FIESTA EN EL AIRE, un espectacle infantil que es feia els diumenges a la tarda als Catòlics de Banyoles, em va tocar una aquarel·la d’en PIC, amb l’estanyol del Vilar. Seria cap el 1963, o sigui, fa uns 50 anys! A altres nois d’Anglès, també els ha tocat premi: en Carles Morales, en Nil Bonadona...   

La Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra fa neteja de l’església. Al terra, hi ha moltes taques de cera de les espelmes de la Vetlla Pasqual. A veure si trobem algun producte per treure-les fàcilment. Potser caldrà pensar posar uns protectors a les espelmes. També hi ha pols que s’ha aixecat amb les obres del servei.

Preparo el suplement, preparo la reunió de pares de demà, dino al pis...

Al vespre, després de la missa, amb la Consol, la Isabel i la Cris, anem a la reunió dels equips de Caritas de l’arxiprestat, a Bonmatí. Modera la reunió la M. Àngels Camós. La Pilar Daunis resumeix els punts bàsics de la darrera reunió. En Josep Lluís Felipe comenta els darrers plantejaments de l’equip diocesà.

El tema de formació el presenta la Flora Ridaura comentant “El dret a l’habitatge. Revisa les dades que resulten escruixidores: 198.076 execucions hipotecàries el 2012, 2.600.000 habitatges en oferta... Encara que els governants ho oblidi, recorda el dret a l’habitatge que proclamen la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 48), a la Constitució Espanyola (art. 47), la Carta Social Europea (art. 31). Finalment planteja com s’actua des de Caritas i com cal actuar: sensibilització, formació, denúncia, acompanyament per exercir el dret, incidència en el camp polític, respostes concretes significatives...

A les intervencions es planteja com assumir aquest repte des dels grups parroquials de Caritas, com implicar-hi més els responsables eclesials...

Acabem compartint un sopadic on la Rosa ha procurat que no hi faltés de res, sobretot coques i pasta de full que ha elaborat artesanalment. En Josep Lluís em comenta que el seu fill ha estat el guanyador del concurs estatal de matemàtiques i, òbviament, el felicito.

Cap a dos quarts de dotze arribo a la doma. I demà serà un altre dia.

divendres, 12 / abril / 2013

Les temperatures són més agradables, el sol brilla amb força, el cel es veu transparent...

Al matí vaig a trobar la Maria Antonia i li retorno la carpeta de poemes d’en Manel Pont que m’havia deixat per copiar. M’enduc un segon feix. Val a dir que la producció d’en Manel és extensa i ha estat poc analitzada i valorada.

El paleta i el lampista han acabat la feina i el servei sanitari ja està enllestit. Només falta la feina de fusteria: la porta i els finestrons. Caldrà fer-ne la inauguració oficial. Encarrego un poema  a la Rossa, busco algun voluntari...  

Al vespre, a la doma, hi ha la reunió amb els pares de la mainada que rebrà la primera comunió el 5 de maig. Parlem dels grans temes d’aquesta reunió preparatòria: la distribució de les famílies als bancs, de les mares que es responsabilitzen de fer la comanda dels rams, del fotògraf, de les celebracions vinculades a la primera comunió (celebració de la penitència, Corpus... )... Sense parar de xerrar, la reunió és d’una hora grassa de durada.

pax vobis ego sum nolite timere

dissabte, 30 / març / 2013

És l’aniversari del naixement de Vincent van Gogh, el 1853. Ens portem 100 anys de diferència.

Poc després de les 10 baixo cap el poble. Em trobo amb la Núria Esponellà i l’acompanyo a donar un tomb pel barri antic. Poc abans de les 11 arribem a Can Massot. La M. Àngels ens atén i ens serveix esmorzar. Amb la Núria parlem dels amics comuns, de Ventalló, de Banyoles...

Poc després de les 11 comencem la presentació. Breument dic qui és la Núria, què escriu, quin missatge transmet... I deixo pas a la Núria que ens explica amb detall com ha anat escrivint el llibre UNA DONA D’AIGUA. Ens ensenya els llençols on hi ha els esquemes que l’han ajudat a treballar el seu contingut... Els assistents arribem a una quinzena. També hi ha l’escriptor Carles Sala Vila.

Al capvespre, a les celebracions de la Vetlla de Pasqua hi participa el doble d’assistents que no pas a les dels altres dies d’aquesta setmana. O sigui que fem el ple, tant a Bonmatí com a Anglès.

A Anglès hi celebren la Professió de Fe – Comunió Solemne en Samuel, la Carla, en David i en Manel. Els felicito i els animo a prosseguir com a amics de Jesús.

Els assistents gairebé omplen l’església. Hi participen alguns amics de Palafrugell: en Jordi i la seva muller (que celebren l’aniversari del seu casament), l’Àngela i l’Eduard, la Rosa, la Júlia de Cerdanyola, el marit i les dues nenes. El grup de cant anima dóna un to animat a la celebració.  

Acabem menjant un tall de coca dolça de Can Piferrer. També avellanes i fruits secs, moscatell, sucs de fruita...

Tothom em comenta la gran calamarsada que ha caigut a Palafrugell.

Cap a les 10 ja sóc al pis.

diumenge, 31 / març / 2013

Començo el diumenge de Pasqua escoltant música de J.S. Bach: la Cantata n. 4 per ser interpretada el Diumenge de Pasqua i la Cantata n. 134 dedicada al Dimarts de Pasqua. Amb el canvi d’hora m’ha tocat dormir una hora menys i intento situar-me en el nou dia. Pel correu electrònic i pel face, m’arriben fotografies de la calamarsada d’ahir a Palafrugell.

A la missa de les 9 la gent arriba amb el temps just i, encara que el començament semblava que faríem curt, resulta que hi ha lectors i col·laboradors suficients.  A Sant Martí hi participa una quarantena de feligresos. Quan acabo passo a visitar la Maria.

A la missa de migdia també m’hi trobo amb una família de Palafrugell, en Josep i la Mercè. La coral Cors Alegres acompanyen i solemnitzen la celebració.

És Pasqua i, al meu fillol, l’obsequio amb un bon ou de xocolata. Ja que no en puc menjar jo, que se n’aprofiti ell.

Dino amb la Carme, en Josep, l’Assumpta, en Jaume i l’Aniol. Ens cruspim un bon plat de faves estofades i xai rostit. I arrodonim el dinar amb maduixes amb nata, això si, tot endolcit amb stèvia.

L’Aniol està nerviós perquè anirà al cine, té ganes de jugar i de fer pessigolles, i no para de xerrar. Tot i això puc fer un xic de migdiada.

Cap a les sis ja sóc a la doma. Em passo una bona estona felicitant la Pasqua a amics i coneguts.

dilluns, 1 / abril / 2013

Comencem el dia i el mes d’abril amb pluja. El canvi d’hora em posa neguitós i, amb la incertesa d’adormir-me, a cap hora ja estic despert.

Vaig cap a Olot, a la festa del Roser de les Fonts, la festa del Triai. Pel camí va plovent i fa fresca. Arribo dels primers. L’església de Sant Cristòfor està ornamentada per la celebració. Quants records de fa 30 anys! A la rectoria hi vaig viure un parell d’anys, amb en Marturi. El juny del 1980 hi vaig ajudar a ben morir a Mn. Joaquim. Vaig ser vicari de la parròquia del febrer del 1981 fins el setembre del 1983 i, des del gener del 1980, vaig ser-hi com a diaca.

Venen els capellans: Mn. Lluís Solà (el rector d’Olot), Mn. Miquel Ramió (l’altre rector d’Olot), Mn. Dídac Faig (que m’havien dit que estava malalt i el veig ben escotorit), Mn. Josep Guix, Mn. Miquel Vall-llosera, Mn. Ramon Bosch, Mn. Eudald Vilà, Mn. Enric Bahí, el P. Lluís Gratacós i, a més, el seminarista, en Josep, que és de Vilafranca i té una retirada amb en Félix. També hi treu el nas Mn. Salvador Batalla.

L’església té una orientació i distribució peculiar, no acabo de veure si del tot encertada. Als primers bancs hi ha els pabordes i les pabordesses, també l’hereu i la pubilla, el tinent d’alcalde d’Olot (en Josep Berga). Els capellans ens distribuïm com podem a l’entorn de l’altar. Al cor hi ha els músics de la Principal de Banyoles, que xerren més que no pas fan música.

Hi faig el predicot partint del llibret que vaig escriure dedicat a la Mare de Déu del Roser i editat el 2011. Mentre predico, els músics continuen xerrant com si fossin a cal sogre. Tot d’una es sent sonar un telèfon dels músics i, amb tota la cara, sento que responen a la trucada. Haig de fer una aturada i concentrar-me. I penso en les dues vegades que, aquests darrers dies, he sentit com dues persones contestaven al seu mòbil, a l’església, sense que en fessin cap problema (però que també em van sentir a mi).      

A l’exterior va plovent i, quan acabem la missa, a l’interior mateix de l’església, els pabordes i pabordesses ballen la sardana d’en Josep Saderra, La Maria de les trenes. Jo m’afegeixo a la rotllana quan interpreten la segona sardana. Em toca ballar a la vora d’un escaló i tant aviat sóc a baix com a dalt. Tot i haver passat una trentena bona d’anys, hi ha algú que em recorda.  

Amb els capellans, anem a dinar a La Deu. Tot parlant, coincidim en la percepció que ens manifesta tothom: una conxorxa vaticana liquidarà el papa Francesc. Espero que no sigui així. També parlem de temes recurrents a les tertúlies dels capellans: Mn. Pascuet, de Mn. Vergés, de Mn. Tussell, Mn. Mingo...

A l’acabament, el P. Lluís ens convida a Aigua del Carme i Aigua de sant Elies. Com que l’Aigua del Carme ja la conec, tasto un xic d’Aigua de sant Elies... Sant Antoni gloriós! Sembla que m’hagi empassat gasolina, i foc i tot. Es veu que és una maceració de bitxos picants (dels més picants). I de cop em bec dues ampolles d’aigua. Que n’he estat de gamarús!

Amb el P. Lluís també parlem d’en Pompeio Ramis i me’n descriu les qualitats, la seva gran memòria, la seva intel·ligència aguda...

A quarts de sis ja sóc de nou a la doma. Atenc una visita. Ha plogut tot el dia i han caigut uns 20 litres. Al captard celebro la missa vespertina.  

dimarts, 2 / abril / 2013

Vaig cap a Vilassar de Mar. A l’àrea del Montseny em trobo amb gairebé tota la família Cruz Colls: l’Enric, l’Alícia i el segon dels fills, l’Enric. Quina coincidència. Deu ser que tots ens llevem “ben d’hora, ben d’hora”.

Arribo a Vilassar aviat i entro al Museu Monjo abans de les 9. La Montserrat i la Gemma volen que els comenti coses de Setmana Santa. El darrer dia els vaig fer riure comentant-los els modelets que m’he trobat, al llarg del temps, el dia de la primera comunió: un vestit de mariner, l’altre que se li encenien uns llumenets al cap al moment de rebre la Comunió, l’altra que portava els enagos de la seva àvia, mariners, núvies...

Em toca fitxar motlles de medalles, esbossos d figures femenines, d’atletes, d’un monument a  Xeng-Xeng (que no acabo d’aclarir qui és)...

Tornant, quan m’aturo a dinar a Gualba, al restaurant estan comentant la processó del divendres sant al poble i que al menut de la casa li va agradar molt veure-la. Ves per on.

A la tarda, a la doma, ve el paleta per començar el servei al costat de la sagristia. Quan està descarregant el material, fa una calamarsada sense que arribi a ser gaire forta. I es posa a ploure fins cap a les 7. Quan començo la missa, entra el sol des de ponent mentre va fent un bon ruixat. Amb tot el que ha plogut, arriben a caure uns 18 litres. 

I surt l’arc de sant Martí: “si al matí, veus l'arc de Sant Martí, para-li el bací; si el veus al vespre, para-li la testa!”

Llàstima que el Barça no surti més ben parat. Gairebé ha guanyat però més valdria que gairebé hagués perdut.

dimecres, 3 / abril / 2013

Comencen les obres pel nou bany al costat de la sagristia. Anirem un xic més ben servits i no haurem de sortir a l’exterior. Quan algú em demani per anar al servei, ja no els podré dir: “han de sortir a l’hort”. Més d’un (i d’una) s’havia endut un ensurt. 

Vaig a proveir per dinar i faig un tomb pel poble. Em comuniquen que la Paquita està ingressada per una petita trombosi a la cama. També em diuen que ha estat ingressat en Josep i que ara passa uns dies a casa del noi. A mig matí en Josep em comunica la mort de l’Antònia.

Venen diverses persones al despatx. M’arriba la clau del campanar que, fa una setmana, en Delfí Dalmau s’havia endut per descuit. M’obsequia amb el seu llibre 55 CAMPANARS SINGULARS (Farell, 2010) ja que el Delfí és un gran coneixedor dels campanars de Catalunya.

A la tarda atenc una visita. Sempre hi ha qui necessita i vol parlar. I, a l’hora que correspon, celebrem la missa vespertina.

dijous, 4 / abril / 2013

Al matí m’arribo a Bonmatí a visitar els ancians. Es sorprenen perquè hi vaig un xic aviat.

Al migdia oficio les exèquies de l’Antònia Fernández (77a) a Sant Miquel d’Anglès. La vida no li ha estat fàcil: era vídua de feia temps, amb cinc fills per pujar, i una filla fou assassinada fa 15 anys. Al cel sia.

A mitja cerimònia, quan estava acabant l’homilia, a la nau lateral es sent un gran esternut que retruny a tota l’església: ni que hagués esternudat sant Miquel! No és la primera vegada que passa. Quan ja ha sortit tothom dic a la protagonista que no cal que faci tan soroll quan esternuda i que potser aniria bé tapar-se amb un mocador quan esternuda. Em respon dient que, a la nit, ha estat tres quarts estossegant i que, quan ha acabat d’estossegar, ha començat a eixabuirar. Què hi farem.

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Plou. Tenim reunió dels companys de l’arxiprestat. Fem memòria de Mn. Josep Lloveras. Parlem de la Setmana Santa i de diverses activitats de les parròquies, les realitzades i les per realitzar.

Els Bourbons tenen mala peça al teler. Més val que comencin a fer les maletes... Els catalans, no els devem cap favor.

divendres, 5 / abril / 2013

Quan em llevo, al pati de la doma hi retruny el piular d’una mallerenga escotorida. Renoi, tan petita i tan cridanera!

Vaig cap a Bellaterra. El viatge és tranquil i vaig escoltant la tertúlia amb en Terricabres, en Xavier Bru de Sala, l’Itziar González, en Portabella... A classe, en Bonaventura continua parlant-nos dels col·leccionistes. Avui és una mica un calaix de sastre. El telèfon em va vibrant i és que em va trucant gent...

De retorn dino a Gualba. Entre Hostalric i Riudarenes, m’aturo a una gasolinera per fer una becaina. M’aturo a comprar a Santa Coloma. Cap a les cinc sóc a la doma.

El meu nebot em comenta pel xip-xap que està carregant troncs a Vidrà. Li dic que vagi a visitar els parents de Can Santa. La meva àvia Pepa era bessona de l’àvia Tubau.

Venen la mainada de catequesi. I celebro la missa vespertina. Plou.