SANTA CRISTINA - Lloret de Mar
En ocasió de la festa de santa Cristina, l'Obreria edita cada any el BUTLLETÍ INFORMATIU que conté diversos comentaris i, sobretot, el programa de la festa.
Des que estic a Lloret de Mar (setembre 2017) a cada Butlletí s'ha publicat un escrit meu (excepte el 2024 que el va escriure el recent nomenat bisbe de Girona fra Octavi).
Publico aquí els escrits des d'aquest any (2026) fins el 2018 (primer any que vaig participar a la festa i publicar al butlletí). Ja em direu el què. (ATENCIÓ: inicialment únicament havia publicat el d'aquest 2026)
ARRELS - 2026
És ben
sabut que un dels elements que dona
identitat a Lloret de Mar és la festa de santa Cristina, al bell mig de
l’estiu. Tothom qui conegui i estimi mínimament la nostra població, ho sap,
encara que, aquí i arreu, sempre hi ha despistats.
I
aquesta festa té unes arrels profundes que han anat teixint diverses
generacions amb petites aportacions que s’han anat fent actualitzant-la i situant-la
a cada època.
A partir
d’aquí, hi ha unes reflexions que vull fer deixant-ne constància essent com
soc, per raó del meu càrrec, participant actiu d’aquesta celebració
emblemàtica.
En
primer lloc vull tenir un record de les diverses persones -vives i difuntes-
que han participat a la celebració al llarg del temps, especialment els que
n’han estat part activa: alcaldes, obreres, obrers, bisbes, rectors, clergues
diversos... com també personalitats que hi ha estat convidades. A tots ells i
elles, el reconeixement, l’agraïment i,
pels que ja no són entre nosaltres, una pregària.
El segon
element és evocar diferents moments de la celebració segons les circumstàncies
climàtiques, sanitàries, polítiques... ¿Qui no recordarà la tristesa de la
celebració de l’any de la pandèmia (2020) enmig de l’aldarull dels qui s’hi
oposaven? Però no és l’única situació extraordinària que ha viscut la
celebració. En recordeu d’altres? Segur que en podríem fer un recull ben
interessant amb anècdotes de tota mena.
Un altre
punt seria recollir les aportacions o variacions que ha estat convenient
introduir a la celebració (o eliminar). Segur que, entre tots (i totes) se’n
recollirien una colla. Ben segur que la celebració dels nostres dies es podria
diferenciar de la celebració de fa cinquanta anys (jo, en aquell moment, era
un jove seminarista que coneixia la festa per l’ALBUM MERAVELLA de les
comarques de Girona que corria per casa -editat el 1933 per la Llibreria
Catalonia- i que mai m’hauria imaginat que hi participaria).
La
darrera reflexió és una pregunta sobre allò que és essencial en aquesta
celebració. I aquí deixo la pregunta. Llegint les cartes de les noies que volen
ser obreres, un sovint es pregunta si realment es té clar allò que és més essencial. Ho deixo aquí.
Que
tinguem una bona festa de santa Cristina. Que la nostra patrona aculli al
costat seu aquells que l’havien celebrat. I que ens ajudi a situar, segons les
circumstàncies de cada moment, la celebració sense perdre’n la seva essència
més bàsica.
SANTA CRISTINA I L'ANY JUBILAR - 2025
L'Església catòlica celebra a tot el món el Jubileu del 2025. El 9 de maig del 2024 el papa Francesc en va publi-car la convocatòria. S'inicià el 24 de desembre de 2024 i es clourà el 14 de desembre de 2025. El lema és "PELEGRINS D'ESPERANÇA", tal com recorda el logo.
Aquest Jubileu coincideix, també, amb el 1700 aniversari del Concili de Nicea que es va celebrar l'any 325. Amb aquest record els catòlics mostrem el nostre agraïment per aquelles sessions conciliars i pels processos posteriors al llarg dels segles que han fixat els ensenyaments revelats en la Paraula de Déu i que se sintetitzen en les veritats que recitem o cantem en el CREDO.
Un any sant, o jubileu, és un temps de pelegrinatge, d'oració, de penediment i d'obres de misericòrdia, basat en l'antiga tradició jueva d'un any jubilar de descans, perdó, renovació i reinici. Ho podeu comprovar en nombrosos textos de la Bíblia. En recullo un de bàsic, un text del llibre del Levític: "Declareu sant l'any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Serà per a vosaltres any jubilar; cada un de vosaltres recobrarà la seva propietat i retornarà a la seva família" (25,10). En els següents versicles del mateix capítol citat es troba el desenvolupament concret del que significa el temps jubilar.
Al Nou Testament n'hi ha una referència a l'evangeli de sant Lluc, quan ens parla de la predicació de Jesús a Natzaret (4,16-30), que diu: "L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, [...] m'ha enviat [...] a proclamar l'any de gràcia del Senyor". Per viure el gran jubileu cal donar molta importància a aquest passatge de l'evangeli on els pobres són els destinataris privilegiats de l'acció de Crist.
Fou el papa Bonifaci VIII qui va declarar el primer Any Sant el 1300. Amb el temps, la freqüència ha anat canvi-ant: al principi era cada cent anys; el 1343 es va reduir a cinquanta anys, pel papa Climent VI, i el 1470 a 25 anys, pel papa Pau II
També s'han convocat anys sants especials. El papa Francesc en va convocar un dedicat a la Misericòrdia, el 2015; sant Pau VI també havia convocat un d'especial el 1966, commemorant el centenari de la mort dels apòstols Pere i Pau (66); i encara, Pius XI també n'havia convocat un d'especial el 1933, l'Any Sant de la Redempció, en ocasió de la mort del Senyor, suposadament el 33. L'anterior jubileu ordinari es va celebrar l'any 2000, convocat pel papa sant Joan Pau II quan l'Església catòlica va encetar el tercer mil·lenni.
La crida del papa Francesc a celebrar el present Jubileu la fa en una butlla datada el 9 de maig, solemnitat de l'Ascensió del Senyor, titulada "L'ESPERANÇA NO POT DEFRAUDAR" (Rm 5,5). "Sota el signe de l'esperança l'apòstol Pau infonia alè a la comunitat cristiana de Roma. L'esperança també constitueix el missatge central del pròxim Jubileu", hi deia el Papa Francesc en les primeres línies de l'esmentat document, ajudant a obri les portes del cor a l'experiència de Déu evitant caure en el derrotisme i la indiferència. Els títols dels breus apar tats són molt suggeridors: Una Paraula d'esperança; Un camí d'esperança; Signes d'esperança; Crida a l'esperança; Ancorats en l'esperança. Parla també del sagrament de Penitència, que ens assegura que Déu lleva els nostres pecats, aconsellant-nos l'assídua assistència a sol·licitar-n el perdó. Acaba amb una referència a la Mare de Déu, e qui trobem el testimoniatge més alt de l'esperança, que és un fútil optimisme sinó un do de gràcia en el realisme de la vida.
Amb la mort del papa Francesc la
matinada del dilluns 21 d'abril d'enguany, i amb l'elecció del cardenal Robert
Prevost com a nou Papa, amb el nom de Lleó XIV, el 8 de maig d'aquest mateix
2025, serà aquest qui clourà el pre-sent Any Sant el proper 14 de desembre.
Des de la Parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar se'ns ha convidat a viure aquest Any Sant participant a les peregrinacions als santuaris del Vilar de Blanes i de la Misericòrdia de Canet de Mar, com també, d'una manera més - particular, visitant el santuari del Tura i la basílica de Sant Esteve d'Olot (el passat 9 de juny) i la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries (el 15 de setembre proper).
Però, tant l'Aplec dels Perdons
com la present festa major de santa Cristina, ha estat i és una crida a viure
l'esperit d'aquest Jubileu 2025.
Que tinguem molt bona festa major de santa Cristina – 2025
CELEBREM SANTA CRISTINA – 2023
Hi ha qui pot pensar que és una celebració folklòrica. Però és molt més que folklorisme. És, sobretot, una celebració religiosa centrada en la figura de la noieta santa Cristina que vol omplir-nos de la LLUM DIVINA i embolca-Mar-nos en l'Esperit del Senyor.
Situada aquesta celebració al bell mig de l'estiu, ens boca a donar gràcies pel què ha estat el curs parroquial a suara finit. N'hi ha motius.
A la nostra parròquia, fa pocs dies s'han confirmat 16 oies i nois de diverses edats. Només això ja és un motiu e joia. I amb la celebració del sagrament, celebrem la integració d'aquests joves a la vida parroquial: requisit que considero fonamental quan es demana poder formar part el grup d'obreres.
També cal agrair tot el què ha estat la vida parroquial aquest curs 2022 / 2023: bateigs (25), primeres comunions (25), casaments (26)... I especialment amb els bateigs Les comunions, no podem oblidar l'equip de catequistes que han acompanyat pares i infants en aquests moments fonamentals de vinculació a Jesucrist, el Cep veritable. Aquí també vull afegir el grup de persones impedides que ben periòdicament a casa seva la visita de delegats parroquials rebent l'Eucaristia.
Afegeixo a aquest agraïment tot el treball que realitza Caritas Parroquial al servei dels més desfavorits de la nostra vila (alfabetització, reforç escolar, orientació laboral, gestió de documentació, servei de roba, aliments...).
I encara cal agrair l'acompanyament musical del Cor Alba de Prima a les celebracions més emblemàtiques, el grup de reflexió VIDA CREIXENT, l'equip d'assistents i voluntaris diversos que vetllen pel manteniment de les instal·lacions parroquials i la mateixa vida parroquial... Quants i quants col·laboradors i col·laboradores, voluntaris i benefactors que ajuden a fer real la vitalitat de la nostra comunitat parroquial!
I encara, quina collada de persones, diumenge rere diumenge, una festa darrera l'altra, ens hem anat aplegant per celebrar la presència del Senyor enmig nostre.
I el Full Parroquial, amb L'Afegitó, s'ha anat distribuint i llegint (uns 90 exemplars dels impresos i uns 150 per whatsapp) una setmana darrera l'altra tot informant-nos, formant-nos, creant lligams...
Si bé la nostra comunitat viu amb senzillesa la seva re-alitat, ningú pot oblidar que és una comunitat viva amb la voluntat de ser cada vegada més evangèlica i evangelitza-dora. DEO GRATIAS!
Òbviament, la diada de Santa Cristina és també el moment d'encomanar a Déu els germans difunts del darrer any (140). Al cel sian!
I en l'espera que en properes celebracions les presi-deixi el nou bisbe de Girona, enguany tindrem el goig que la presideixi Mons. Joan Godayol i Colom, bisbe emèrit d'Ataviri (Perú), religiós salesià que viu la seva jubilació a Mataró. Moltes gràcies!
I acabo amb l'estrofa d'uns antics goigs (s. XVII) dedicats a santa Cristina conservats a l'arxiu de la nostra Parròquia:
Vós fóreu martiritzada
a l'edat d'onze anys:
per ço sou tan venerada
en tot lloc de cristians.
Vencedora de tirans,
fóreu vós, verge sagrada.
Gloriosa verge, i santa
Cristina intitulada:
puix teniu glòria tanta,
Siau la nostra advocada
Que tingueu tots un bon estiu i
una bona festa de santa Cristina –
2023
RECORDANT, AGRAINT, ESPERANT,
CONSTRUINT – 2022
El bisbe Francesc Pardo, nomenat bisbe de Girona el 16 de juliol del 2008, gairebé tots els anys presidí la celebració de Santa Cristina, des del 2009, aleshores amb Mn. Josep M. Castellà i Mn. Jesús Calm. La seva presència afable i cordial, s'hi ha fet propera fins la darrera celebra-ció, el 2021, incloent-hi la celebració del 2020, un moment desconcertant que volgué acompanyar-nos, en la tristesa i el desencís de la situació. A la darrera celebració ja ha-via presentat, al sant pare, la renúncia canònica a la Seu Gironina, en haver complert els 75 anys. Amb tot conti-nuaria com a bisbe interí de Girona fins que la renúncia esdevingué del tot definitiva el dijous 31 de març passat, la nit en què morí. Els seu funeral s'oficiaria solemnement el matí del dilluns 4 d'abril a la catedral de Girona, amb la presència del nostre Obrer Major, de l'Obrera Secretària i Arxivera de l'Obreria, de mi mateix i d'altres membres destacats de la nostra població. Fou un moment trist, malgrat la densitat de la cerimònia on es feia palès l'agraïment de tanta gent.
Ara estem en un moment d'espera de l'arribada d'un nou prelat i, per tant, d'algú que té un protagonisme peculiar a l'Obreria de Santa Cristina. Un prelat és formalment designat pel Bisbe de Roma, el papa. El procés no és àgil: es parteix d'un sondeig que el Nunci del Vaticà realitza a un sector ampli del clergat, dels bisbes de l'entorn i d'al-tres càrrecs diocesans. Posteriorment se'n fa un cribratge-ge amb la participació dels responsables diocesans i dels bisbes de l'entorn (especialment el metropolità que, en el nostre cas, és l'arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas) perquè en valorin la idoneïtat. La valoració també és feta pels diversos dicasteris vaticans que puguin disposar d'informació (especialment el dicasteri dels bisbes del que en forma part el cardenal arquebisbe de Barcelona Mons. Josep M. Omella). I un cop coneguda la idoneïtat corresponent, per ordre de preferències, es demana l'acceptació per part del candidat que, en cas de ser negativa, pot demanar-se als altres candidats o bé reiniciar al procés. Finalment el Sant Pare és qui el designa. El cert és que el procés és llarg i enrevessat i, per tant, no ens d'estranyar que en aquests moments no sapiguem encara qui serà el nostre bisbe i no seria d'estranyar que l'espera es pugui allargar fins enllà del primer trimestre del pro curs.
Entretant ens disposem a una nova celebració de santa Cristina, en un moment que naveguem entre la norma i la incertesa. Però malgrat les batzegades del moment, com he remarcat aquests dos anys darrers, de nou alcem la mirada vers santa Cristina per tal que, enmig de les fosques, vingui a il·luminar-nos. Per això, ens ha semblat adient que, a la celebració d'enguany, vingui a acompanyar-nos l'Abat Emèrit de Montserrat, el P. Josep M. Soler Nascut i batejat a la parròquia de Santa Eugènia de
Girona, i d'arrels banyolines, la
seva presència ens ajudarà sentir-nos agomboiats de la comunitat monàstica de Montserrat
ben vinculada a Lloret de Mar.
Encara, més enllà de la normalitat i de les incert del moment, la celebració d'enguany cal emmarcar-una celebració ben peculiar per la nostra parròquia: la celebració del 500 aniversari de la construcció de la ne església parroquial i consagrada el dia de santa Magdalena, el 22 de juliol de 1520. No és una fita qualsevol. I si bé la nostra primera església parroquial, l'actual ermita de Les Alegries, fou consagrada el 1079, el 500 aniversari de l'actual església parroquial se'ns presenta també com un repte. L'actual església, construïda enmig del nucli de la població, ens recorda que hem de fer-nos present on hi gent. I per tant, amb aquest aniversari cal que els que formem part de la Parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar, ja de ple al s. XXI, ens plantegem com construïm la nostra comunitat parroquial enmig de la nostra vila i com hi fem ressonar l'Evangeli, com apropem el missatge de Jesús als qui ens viuen a Lloret de Mar i als qui ens visiten. Que Cristina i santa Maria Magdalena, encapçalant tot el conjunt de dones imprescindibles i ben actives a la vida nostra parròquia, ens hi ajudin.
Bon estiu i bona festa de santa Cristina! – 2022
CELEBREM SANTA CRISTINA? – 2021
La nostra societat, l'anomenada societat de consum, té una capacitat manipuladora espectacular i així transforma qualsevol proposta mínimament interessant en un simple reclam publicitari, fins el punt de fer oblidar el significat de la proposta per fer-ne únicament una oferta comercial.
Així veiem com les tradicions religioses àmpliament arrelades esdevenen únicament una provocació consumista Nadal n'és l'exemple més evident. Així, Nadal esdevé volament la festa dels àpats, dels regals, la festa de T (perquè fa regals)... i fins un element tan entranyable i catequètic com el pessebre queda frivolitzat i focalitzat en el caganer (no pas en l'Infant Jesús).
I podríem anar evocant totes les celebracions que han anat esdevenint un gran i vulgar reclam consumista: Setmana Santa per fer unes bones vacances, les primeres comunions i casaments amb tot el seu espectacular parafernàlia... En definitiva, esdevé més important el farcit que el gall.
Amb tot, pels cristians, les celebracions de tradició cristiana, si bé sovint contenen i motiven elements festius i folklòrics ben lícits i ben humans, tenen el seu centre en Jesucrist que ha d'esdevenir, festa rere festa, l'eix vertebrador de la vida dels creients.
I si els cristians ens apropem a Jesucrist és perquè ens ajudi a transformar la nostra vida i, com a conseqüència, el nostre món. Tot apropant-nos a Jesucrist aprenem a valorar el bo i millor de la vida i del món i a saber ser crítics en-vers tot el que ens vol enlluernar amb miratges seductors i alienants. Apropant-nos a Jesucrist ens anem adonant de la claror del seu rostre que ens continuarà acompanyant en les fondalades més profundes i més obscures de la vida.
Entorn la devoció a santa Cristina, al llarg del temps, ve-ien que també s'hi ha anant incrustant tot un seguit de tradicions populars: començant per la construcció de la seva magnífica ermita al cim de Vallarnau, la celebració del dinar i de les sardanes de l'aplec dels perdons, la pro-cessó per mar, l'estofat del matí de santa Cristina, el ball de plaça...
Però la devoció a santa Cristina és molt més que tot això plegat. La devoció a santa Cristina és enfilar-se al costat d'ella fins assolir la LLUM DE CRIST. "Expandeix la llum divina, oh Cristina, apaivaga en nit funesta, agonia, dol, tempesta", ens fan cantar el poeta Josep Carner i el monjo de Montserrat Odiló Planàs.
Si, en aquesta "nit funesta, agonia, dol, tempesta" de la vida mateixa i dels temps foscos que ens ha tocat viure la llum divina no és altra que JESÚS mateix per qui, santa Cristina, tu "Guanyaràs palma i corona". Aquest Jesús, Llum del Món, que, convidats per la veu del Pare, també nosaltres estem convidats a "expandir", al costat de santa Cristina, enmig de les foscors de la nostra vida i de la nostra societat.
Aquest doncs ha de ser el nostre goig i la nostra corona més preciosa, aquest és el nostre saborós aliment i el nostre més elegant vestit. Tot el demés són elements més o menys accessoris, més o menys prescindibles, més o menys circumstancials...
Com a devots de Santa Cristina, preguem al costat d'ella. I per la pregària que brolla del nostre cor "dona’ns fe, dona’ns coratge si la mort se'ns aveïna". Santa Cristina, dona’ns fe per ser portadors de la Llum de Jesús al llarg de l'any i de la vida. Més enllà dels torrons, del tió o del pessebre, que descobrim i fem realitat la llum de Jesús; més enllà d'unes vacances merescudes o més enllà de mones, tortells i bunyols, que sapiguem acompanyar Jesús que, des de l'Eucaristia i la pregària, ens il·lumina per tal que el descobrim i servim en els pobres i els malalts; que més enllà de de castanyades i de fastuositats familiars, que Jesús sigui sempre la raó del nostre goig; que més enllà d'estofats o de balls de plaça, Jesús sigui el nostre força i la nostra llum.
Bona festa de santa Cristina a
tothom! – 2021
CELEBRAR SANTA CRISTINA EN L'ANY
DE LA PANDÈMIA - 2020
No podem negar que la pandèmia i el confinament han suposat, i suposen encara per a tots, un bon daltabaix que, fa mig any, no ens podíem ni imaginar, si bé a l'Aplec dels Perdons (el 08-03-20) ja ens ho veiem al damunt.
Ara es diu que estem entrant en una desescalada i entrant en la represa d'una "nova normalitat". Però les conseqüències es fan notar a moltes famílies i a molts comerços i establiments de la nostra població abocada massivament al sector terciari i al turisme.
És lògic doncs que, en una situació com aquesta, s'hagi plantejat la conveniència de celebrar enguany la festa de santa Cristina.
Amb tot, diria que, més que res, aquesta situació ens ha d'ajudar a ressituar el perquè de la celebració de santa Cristina. I això ens porta a situar i a contextualitzar la festa en el marc d'una celebració religiosa.
Des del s. XIV l'ermita de santa Cristina ha estat un referent de pregària on els lloretencs s'hi han aplegat per sentir-se acompanyats per la santa i per Déu, amb cants, pregàries, danses... Tot ben humà, ben religiós, ben cristià. I així, al llarg de la història són diversos els moments que Lloret de Mar s'ha aplegat al santuari de Santa Cristina per implorar i agrair a la santa i a Déu la seva protecció, i sovint en moments ben crítics, ja sigui de forma individual (com recorden tants exvots que hi havia hagut i hi ha al santuari) o col·lectivament. Un dels més coneguts és en ocasió de la pesta del 1650.
Per tant, la celebració religiosa no és un element superficial en la nostra tradició secular. És més, el que ens cal recordar és que entorn de la celebració religiosa, fonamental i vertebradora, s'hi han annexant diversos elements festius populars i folklòrics més o menys prescindibles, si bé amb el temps agafarien personalitat i vistositat.
Però, tal com es diu "tothom es recorda de santa Bàrbara quan trona". En el cas nostre, ens recordem de santa Cristina, de sant Sebastià, dels sants Cosme i Damià, de sant Roc... Hi haurà qui pensi que sigui trist, desfasat, irrisori que això succeeixi.
De sempre, el cert és que les adversitats ens recorden la nostra feblesa i les nostres limitacions; ens recorden la necessitat d'acompanyar-nos els uns als altres d'una manera o altra: ens recorden que no estem sols, com si estiguéssim penjats de la foscor del no-res.
Com aquells pescadors experimentats, que enmig del mar embravit, també nosaltres ens adrecem ara i sempre al Senyor per dir-li: "Senyor, salveu-nos! Ens enfonsem!" (Mt 8,23-27). O millor, encara, com Jesús penjat a la creu, damunt del gran abisme de la mort, al seu costat aprenem a dir: "Pare, confio la meva vida a les teves mans" (Lc 23, 44).
L'ermita de Santa Cristina no és únicament un monument arquitectònic i artístic. És, sobretot, un lloc de pregària i d'encontre. I la festa de santa Cristina no és únicament una celebració popular i festiva, és sobretot un moment de pregària col·lectiva, de celebració cristiana.
Que ho sapiguem descobrir, viure i celebrar des d'aquesta perspectiva. I que santa Cristina ens hi ajudi sempre.
Que tingueu tots molt bona festa – 2020
SANTA CRISTINA 2019
Cap als anys setanta del passat segle XX va enva-ir-nos una febrada contra la religiositat popular. L'ar-gument avalador era que les normatives del Vaticà II n'exigien una depuració dràstica.
Sembla que darrere l'argumentació canònica s'hi ama-gava un missatge subliminar de cert menyspreu a tot el que procedia dels plantejaments del totalitarisme del na-cional-catolicisme. Des del 1939, s'havia usat i abusat de la religiositat popular com una eina de propaganda del règim i també es vinculaven aquestes manifestacions a una soci-etat preindustrial.
Han passat els anys i, de mica en mica, ens hem adonat que moltes vegades hem deixat anar aigua avall molta part del nostre patrimoni cultural col·lectiu perdent-hi bous i esquelles. I veiem com altres països (Polònia, Croàcia, Itàlia, Irlanda...) han mantingut moltes de les seves tradicions religioses populars que els donen personalitat i identitat. Ens en parlen les famílies procedents d'aquelles indrets. Un exemple és Bolsena, on les celebracions entorn del Corpus Christi o de Santa Cristina ens desvetllen admiració i certa enveja. També ho podem dir de Ravensburg.
Lloret de Mar disposa d'unes manifestacions religioses populars que han enriquit el seu patrimoni religiós i cultual. La mostra més interessant la veiem entorn de la festa de Santa Cristina i del seu santuari; també les celebracions a Les Alegries, del Divendres Sant, del Corpus, les benediccions dels animals, del Ram, de St. Cristòfor, les misses rocieras, les capelletes i ceràmiques a molts dels carrers (dignes de ser incloses a l'inventari del Patrimoni), i encara la tradició pessebrística nadalenca, els goigs...
Es pot objectar que no podem donar més importància al farcit que al gall. Pel cristià la vivència de l'Eucaristia i dels sagraments són fonamentals com a elements vertebradors de la vivència cristiana. Però no es pot negar la calidesa de la missa de santa Cristina amb un regust inoblidable; o la intensitat del parenostre cercant la complicitat de la santa; o el cant de la Salve enmig del mar que recorda la protecció de Maria mentre solquem els onatges de la vida.
Ben cert, el més important és el gall, però per molt de bona qualitat que sigui l'au, sense el farcit adequat pot resultar eixut i gairebé immenjable.
Celebrem santa Cristina omplint de sentit tots els elements propis de la festa. Que la nostra patrona i la seva festa ens empenyin a enfortir la qualitat de la nostra població i de la nostra vida cristiana.
Bona festa! – 2019
LA MEVA PRIMERA FESTA DE SANTA CRISTINA - 2019
Des dels primers temps del cristianisme, els màrtirs han estat sempre venerats pels deixebles de Jesús. Dels primers que ja tenim notícia són sant Joan Baptista (Mc 6,29), sant Esteve (Ac 8, 2)... I, amb el temps, la veneració dels màrtirs no ha quedat reclosa als espais religiosos i litúrgics, sinó que ha motivat tota mena d'expressions culturals i artístiques: pintures, escultures, poemes, representacions dramàtiques, composicions musicals, produccions cinematogràfiques..., i també celebracions populars i folklòriques de gran riquesa humana i cristiana. Tot un món que sempre m'ha desvetllat interès.
Aquest any em disposo a ser testimoni, a participar i, en part, a ser protagonista d'una gran celebració popular farcida de bellesa entorn de santa Cristina de Bolsena on es barregen pregàries, cants, colors, sol, sorra, aigua, suor... Considero que serà per a mi tot un privilegi que m'ajudarà a immergir-me a la Parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar i a tota la vila.
I com en altres ocasions que he viscut esdeveniments majestuosos propis de la religiositat popular, espero que aquest també serà per a mi un impacte que em sacsejarà i em desvetllarà preguntes, i és que si bé l'espectacle serà fascinant, em qüestionaré quin és el nivell i la profunditat del seu contingut. O dit d'altra manera, serà únicament espectacle el que veuré o hi ha també fe i devoció real verns la santa noia de Bolsena i envers allò que ella, amb el seu martiri, ha validat i testimoniat.
Aquesta pot semblar una pregunta retòrica, però no voldria pas que ho fos. L'autenticitat de la religiositat popular ha de partir del cor de cada creient i de cada devot que hi participa i, a la vegada, l'expressió d'aquesta religiositat cal que sacsegi els cors dels que hi participen i dels que ho veuen. Estimar aquesta festa vol dir estimar santa Cristina i estimar tot el que ella representa per a Lloret de Mar i per a cada creient.
I estic segur que és i serà així. Els companys que m'han precedit així m'ho han testimoniat i m'hi han predisposat.
Felicitats i gràcies a tots i a totes els que hi participa-reu i a les persones que la feu possible. I que santa Cristina us beneeixi i beneeixi Lloret de Mar, els que hi viviu, el qui hi treballeu i els qui el visiteu.
Molt bona festa de santa Cristina! – 2019
