dissabte, 11 / gener / 2014
Acabo una setmana que ha estat densa i
intensa. Em venen certs paral·lelismes amb els funerals de diverses dones que,
darrerament, he viscut de prop: la serenor, l’afectuositat, la presència i el
protagonisme dels infants (que sovint se’ls impedeix viure aquest moment)... I
el record de Génolhac, de la paroisse du Saint Pierre, del prête le père Michel
Guilhot, de l’évêque de Nimes Robert Wattebled...
Recordo, també, la visita que el dilluns em
va fer en Ramon Sala i la Joana Guadalupe (com acostumen a fer cada any per la
diada de Reis). I precisament quan estàvem parlant, la Rosa de la Llagosta telefonà
per comunicar-los (i comunicar-me a mi, de rebot) la mort de la Teresa Feliu
(que havia fet de catequista a la parròquia i portava la Llar d’Infants Santa
Teresa, al carrer de la Caritat.
A la tarda m’arribo a l’església de Sant
Martí per deixar-ho tot preparat per la missa de demà. I vaig cap a Bonmatí.
Quan deixo la colònia i passo pel davant de l’embalat, veig que hi ha recollida
de signatures de l’ANC. M’aturo i signo per tal d’enllestir-ho. Em diuen que ha
signat molta gent. Espero que encara sigui molta més gent.
Diumenge, 12 / gener / 2014
Al matí celebro les misses com de costum. La
que té una participació més equilibrada és la de Sant Martí Sapresa.
A mitja tarda hi ha concert de Nadal a l’Església.
Hi participen la Coral de veus blanques de la Vall dels Àngels (són els qui s’emporten
la palma), la Coral Malagrida d’Olot i la Coral Cors Alegres d’Anglès.
Al vespre, celebro una darrera missa, una
missa familiar en sufragi de la Isabel Méndez que morí aquest dia i a aquesta
hora avui fa tres anys.
dilluns, 13 / gener / 2014
Surto aviat d’Anglès. Per la ràdio vaig
seguint (i cantant) les laudes que retransmeten
des de Montserrat.
L’embós a la meridiana i al carrer Aragó és
monumental i, tot i haver arribat al nus de la Trinitat cap a dos quarts de
nou, no puc deixar el cotxe a l’aparcament del MNAC fins passats dos quarts de
deu.
La Cristina ja m’està esperant i m’acompanya
al gabinet de numismàtica. En fa la presentació l’Albert Estrada Rius
(Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya). El tema és interessant.
El segon tema de la primera part del matí es
dedica a conèixer el Gabinet de dibuixos i gravats que ens presenten en
Francesc Quílez (Cap del Gabinet de dibuixos i gravats) i l’Adela Laborda
(tècnica del mateix gabinet).
Després de la pausa i de recupera les forces,
la Jana Soto (Coordinadora de la Biblioteca) ens presenta la biblioteca del
museu i la Pilar Blesa (Cap del Departament de Gestió Documental i Arsiu) ens
presenta i ens fa visitar l’Arxiu i les diverses seccions.
La curiositat és que molts accessos a aquests
departaments són dintre els serveis. I entre un departament i l’altre, entre
una secció i l’altra ens fem un tip de pujar escales voltant per molts racons i
raconets.
Dino amb una esgarrapada a la cafeteria del
museu i marxo ràpid.
A la tarda oficio les exèquies d’en Xico, en
Francesc Roca (81a.). Hi ha força gent a l’església. Feia molt temps que malaltejava.
dimarts, 14 / gener / 2014
Quan em llevo sembla que el dia es presenta
tranquil.
A primera hora ja ve en Joan a feinejar per
l’hort. Està enfadat perquè els ocells, els estornells, ho picotegen i s’ho
cruspeixen tot fins no deixar res. Va
plantar una vintena d’enciams, i no n’hi ha cap.
Em comenta que un seu amic va posar un
transistor a l’hort, engegat a tot drap. El primer i el segon dia, sembla que
la cosa funcionà, però el tercer dia, ja s’hi havia acostumat. De fet, sembla
que també hi ha que fa el mateix per allunyar els senglars.
N’hi ha que hi posen fils escampats amb DVD
que hi pengen. Amb el moviment del vent i la brillantor, també funcionen bé un
parell de dies. Però, finalment, també s’hi acostumen.
Al migdia haig d’anar a Girona per un
encàrrec i ho aprofito per visitar en Lluís. També em trobo la Montserrat, la
mare de la noia que treballa amb la Maria
i també àvia d’en Josep.
A la tarda ve el grup de catequesi de la
Teresa i la Pilar. I la missa vespertina.
dimecres, 15 / gener / 2014
Cada vegada surto més aviat. A més, avui el
telèfon ha sonat abans de dos quarts de sis. El trajecte és tranquil, però les
retencions comencen al nus de la trinitat on hi quedo enganxat a dos quarts de
nou. Arribo a l’aparcament del MNAC quan ja són dos quarts de deu tocats.
Ho passo bé amb l’explicació i visita de la
col·lecció d’Art Modern i Contemporani amb la Cristina Mendoza (Conservadora en
cap d’Art Modern i Contemporani) i amb la Mariàngels Fondevila (Conservadora
d’Art Modern i Contemporani) admirant l’obra de Casas, Rusiñol, Josep i Joan
Llimona, el mobiliari de les construccions modernistes...
En Joan Yeguas (Conservador d’Art del
Renaixement i Barroc) ens fa el guiatge per les sales on s’exposa les obres
d’art des del s. XVI fins a principis del s. XIX. Quin gaudi.
La segona part d’aquest matí en Josep Pujades
(Cap de Patrocini i Mecenatge) i l’Emma Vandellós (del mateix departament) ens
parles del finançament que procedeix del patrocini i del mecenatge. I la
Cristina Martí, directora de la fundació Amics del Museu Nacional, ens presenta
el paper dels Amics del Museu Nacional.
I entre una cosa i altra, acabem la matinal quan ja ha passat les dues,
dino a la cafeteria del museu (amb un plat únic ben complet d’uns 9 euros i
mig) i agafo el camí de retorn: passeig de Maria Cristina, Gran Via, C.
València, Diagonal i amunt, que fa pujada.
A la ràdio tot el dia és un parlar del trist
i lamentable paper dels socialistes al Parlament de Catalunya, especialment
després de la votació d’avui. Sort que tres diputats han estat decidits i
valents.
M’aturo a Santa Coloma a fer-hi alguna
compra. També m’aturo a l’església de Sant Martí. I cap a dos quarts de sis
arribo a la doma. La mainada que ha vingut a repàs estan acabant.
Celebro la missa vespertina. Som pocs. A la
sortida venen tres voluntàries de l’Oncolliga per preparar alguna cosa de la
subhasta que es fa diumenge.
dijous, 16 / gener / 2014
Sembla que un altre refredat em vol fer
passar mals dies. Veurem si només serà això.
Ràpid i depressa, retiro els pessebres de
l’església i, a les nou del matí ve en Manel Ripoll, el Mariner. Amb nois de la
brigada municipal, porten tres maquetes de varies esglésies de la Vall de les
Esglésies. Les de Sant Pere Sestronques i de Sant Just i sant Pastor de La
Cellera queden col·locades al damunt de la mesa de l’altar de la Sagrada
Família i, la de Sant Amanç, al damunt de la de Sant Antoni de Pàdua. Estan
fetes a escala i amb els mateixos materials de construcció de les originals:
pedretes, rajoles, teules, formigó... Val a dir que estan molt ben fetes,
encara que pesen molt.
Quan està tot col·locat (les figures i els
pessebres ho anirem col·locant a lloc de mica en mica), em tanco al despatx per
acabar de redactar el suplement del full parroquial i preparar la feina del
vespre.
Vaig a dinar a Banyoles. A la taula hi som la
Carme, en Josep, la Nuri, en Ferriol, en Patllari i jo: bones cares, bona gana
i bona vianda.
A la tarda, a Anglès, en Manel acompanya uns
nois de Calldetenes que porten una quarta maqueta, la de Santa Bàrbara. Aquesta
és gairebé com dos de les anteriors i es col·loca al damunt de l’altar de la
Mare de Déu de Montserrat i l’omple del tot.
Cap a tres quarts de set vaig cap a Santa
Coloma de Farners, a predicar a la missa de la novena de sant Sebastià. Hi
arribo poc després de les set. L’església està força plena i estan resant el
rosari. Després de les deprecacions de la novena, comencem la missa que
presideix el rector, Mn. Ramon Alventosa. A la missa hi participa un centenar
de persones. Quan predico faig una reflexió sobre el sagrament de la unció dels
malalts. Quan la inicio recordo que, amb Mn. Josep M. Pont, a aquesta església
hi vaig fer els primers predicots, algun diumenge del desembre del 1979, abans
d’anar a Olot (a principis del 1980). A la sortida em saluda en Pere Salamaña.
Sempre m’ha manifestat el seu afecte.
Arribo a la doma quan ja fa uns minuts que
els pares de la mainada de la primera comunió s’esperen per la reunió que havia
de començar a dos quarts de nou. A l’església hi ha els tramoistes que
desmunten l’entarimat. Tot va en dansa.
A la reunió hi participen tres quartes parts
dels pares. Algun se m’ha excusat. Parlem de la celebració de la primera
comunió. De fet quedem condicionats per diversos factors. La celebració es
decideix pel diumenge 18 de maig. Haurem d’anar fent boca. I acabem la reunió
poc abans de dos quarts de deu.
A la sagristia, els tramoistes han preparat
una taula i l’avi Lluís Cornellà ha preparat una cargolada, uns hèlix aspresa a
la llauna, i segur que els àngels hi cantaran. Som una vintena i la gresca
“mesurada” està assegurada. Tot d’una, després de l’anunci solemne d’en Lluís,
en Vadó i en Jaume venen cap a mi per fer-me un present: un parell de
garrafetes de vi de missa per reparar i restituir el vi que s’havien begut
aquests dies. Sembla que també volen restituir el que s’havien begut fent
d’escolans. Val a dir que hi haurà vi per un any o més i per totes les
parròquies.
Cap a les, un cop tot endreçat i tot cruspit,
la colla se’n va i jo pujo cap al pis. I, mai tan ben dit, bona nit, cargols!
divendres, 17 / gener / 2014
Celebrem sant Antoni del porquet, que sempre
s’escau el disset. Quan em llevo, sembla que tinc una romeguera al coll.
Quan baixo per obrir l’església, les saletes
de la doma i la sagristia estan impregnats de ferum d’allioli, tot i que havia
deixat una finestra mig oberta.
Carrego tres dels diorames que teníem
exposats al cotxe per retornar-los a casa del seu autor, en Joan Noguer. Un
dels diorames representava el carrer d’Avall, l’altre el carrer Raval i l’altra
el Mas Cuc, amb les corresponents figures del pessebre.
Un cop he esmorzat, baixo i em trobo amb les
dames de la confraria de l’escombra que estan esterrejant. Després de desmuntar
la tarima i de la farra d’anit, podran fer bona feina. Sort.
Vaig cap a Bonmatí a oficiar-hi les exèquies
de l’Àngela Alsina (82a.), l’Angeleta de Can Tramuntana. Hi trobo algun vell
conegut.
Quan torno a Anglès, passo a casa d’en Joan
Nogué a deixar-li els diorames nadalencs. També vaig a proveir per dinar.
Prepararé una bona escudella i carn d’olla. M’anirà bé per ajudar-me a suportar
el refredat.
Al despatx hi atenc algunes visites: una mare
que demana el baptisme pel seu fill, una parella que prepara el casament, una
altra parella que també em demana per celebrar el casament...
A la tarda covo un xic el refredat i, més o
menys, puc anar tirant amb normalitat. La missa vespertina la celebro sense
veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada