dissabte, 13 / desembre / 2014
Ve a fer la sessió de catequesi el grup del
dissabte. Treballen el tema de Nadal i sembla que hi ha bon ambient. Entretant
ho preparo tot per les misses d’Anglès.
Al migdia m’arribo a Sant Martí i ho deixo
tot apunt per la missa. Hi contemplo el pessebre que la Carme de Can
Rieradevall ha instal·lat al peu mateix de l’altar. L’esglesiola no necessita
cap més ornamentació. També endollo les estufes i les deixo al mínim. Només
així es trenca la fredor del recinte per sentir-s’hi còmode durant la
celebració.
Estudio un xic. Aquests dies estic ressenyant
la normativa diocesana, des del 1939 fins el 1965, referent a la col·locació
d’imatges a les esglésies. No s’hi expressen gaires criteris artístics, i
encara força pobres. El gran criteri que es repeteix constantment és que cal
demanar permís a la Comissió de Litúrgia i d’Art.
A primera hora de la tarda vaig a Bonmatí. En
Xavier Sarsanedas em grava una entrevista per radiar el proper dissabte. Des de
Radio Bonmatí, emeten un especial dedicat al Nadal. És el quart any que hi
participo.
I celebro les misses anticipades a Bonmatí i
a Anglès.
diumenge, 14 / desembre / 2014
Celebro les misses dominicals del matí. A
Sant Martí, quan acabo, vaig a visitar
la Maria.
Al migdia, quan acabo, ho endreço tot i vaig
a dinar. Pràcticament comparteixo taula amb en Míliu. Sembla que s’ha ben refet
de la intervenció quirúrgica.
A la tarda, l’església d’Anglès s’omple de
cantaires. Hi ha el concert de Nadal que organitza Floricel. Hi participen el
cor Amaril·lis de Girona (que dirigeix en David Suñer), els Cors Alegres i el
cor de nens de la Vall dels Àngels. I jo no podré seguir el concert. Catxis
dena!
En Pep Garcia em regala el llibre fet per ell
“D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura”.
És un recull molt interessant. M’entroncarà amb les arrels més profundes, ja
que la meva àvia paterna era de Riudaura, de Can Fajula, si bé no la vaig
conèixer doncs va morir cap el 1930.
Vaig a l’Hotel d’Entitats: hi tenim la
trobada ecumènica amb la comunitat evangelista per celebrar el Nadal. També
m’hi acompanya en Ramon de la Cellera. Som unes 20 persones.
Cap a les 8 vaig al pis. No he pogut caminar
gaire.
dilluns, 15 / desembre / 2014
El dia es lleva plujós. Valdrà més no sortir
gaire.
Treballo un xic pel despatx. I dino al pis
A la tarda, obro la porta a la mainada que ve
a catequesi. I vaig a la Cellera, a la reunió dels clergues de l’arxiprestat.
és una reunió un xic esgavellada.
El dia, a la tarda, comença a créixer cap un
minut. Al matí, encara es va escurçant,
dimarts, 16 / desembre / 2014
A mig matí ens porten un avet a l’església
d’Anglès i un altre a la de Bonmatí. També fa Nadal. Abans, les esglésies, s’ornamentaven
amb pins penjats per l’església (encara ho fan a Centelles) i també amb neules
/ pa d’àngel fen figures d’àngels.
En Josep M. Oliveras em comunica que aquest
divendres, cap a 2/4 d’1, portarà la còpia del retaule de Sant Miquel a
l’església de Sant Amanç. Això si que és un bon regal de Nadal. El podrem
gaudir a la missa del diumenge 28, a la missa nadalenca de 2/4 d’11.
A la missa vespertina hi participen 13
persones i 3 escolans. Quan acabo, vaig cap a Campllong on em trobo amb l’Enric.
Ens solem trobar un parell de vegades l’any. Sopem plegats tot parlant de
diversos temes.
dimecres, 17 / desembre / 2014
Al matí atenc un parell de visites al
despatx.
Cap al migdia vaig a recollir els programes
de Nadal a la impremta per distribuir a les parròquies. Anant a Banyoles, a
Bescanó, hi deixo el plec que hi correspon.
Dino a Can Teixidor i retorno aviat.
A la tarda, a l’església de Bonmatí, hi
instal·len el Naixement i arreglen l’arbre de Nadal.
A Anglès celebrem la missa a les 6 de la
tarda. La mainada del reforç escolar, els fa gràcia veure revestir-me amb els
ornaments litúrgics.
Quan acabo, vaig cap a les Planes. Acompanyo
en Jesús a la celebració de la Penitència. Hi ha una quarantena de persones. També
ho aprofito per celebrar el perdó jo mateix. Mentre fem la celebració, recordo capellans
estimats i coneguts que han servit la parròquia: Mn. Ciurana (fill de
Banyoles), Mn. Pere Font, Mn. Josep M. Jou... Al cel sian! Els altres, són ben
vius, gràcies a Déu!
Abans de marxar, miro les imatges
interessants de l’església, sobretot el gegantí sant Cristòfor d’en Jaume
Busquets, el mateix escultor que esculpí l’escena del Naixement per la façana
de la Sagrada Família de Barcelona i la imatge de la Mare de Déu que presideix la
façana de la catedral de Girona.
Quan pujo al cotxe per tornar cap Anglès, em
comuniquen la mort d’en Xavier Torrent Pons. Va néixer a Colòmbia fa 26 anys.
Es veu que darrerament ha estat atès per Mn. Sebes que el va conèixer quan va
col·laborar amb en Joan Baburés a La Cellera i també quan va estar aquí, els
dos anys abans de venir jo.
M’aturo a La Cellera a deixar-hi programes de
Nadal i parlem una estona amb en Ramon.
dijous, 18 / desembre / 2014
Cap a les 11 surto cap a Bellaterra. Per la
ràdio comenten la dimissió del fiscal Torres-Dulce: són els danys col·laterals
del cas Gürtel.
A dos quarts de dues m’entrevisto amb la
Teresa Camps i en recullo les principals idees que haig de treballar properament:
S’obren dos camins de treball: (1) la
contextualització amb els elements històrics i teòrics i (2) la producció de
les imatges. S’entén que situem això en el marc cronològic de 1939 a 1965 i,
inicialment, en l’àmbit de la diòcesi de Girona
Des de punt de vista teòric vam
apuntar tres criteris a tenir en compte: (1) paper ideològic de la tradició o
si es vol, presència de la tradició; (2) aportacions dels autors (3) reglamentacions
oficials que imposava el règim.
Pensar en la tradició vol dir en que la base social de la població catalana
esta enriquida per un sentiment religiós
que adopta formes populars, basat en l’educació familiar i que ve de molt lluny.
Pensar en la tradició vol dir també, d’una manera més
propera, la posada en marxa des d’un
punt de vista més “oficial” en el temps del
Noucentisme: pastorets, cançoners. I, sobretot, l’acció del bisbe Torres
i Bages i la seva obra “la Tradició Catalana”.
Pensar en la tradició també vol dir que a Catalunya i des del punt de vista sociocultural preocupava el tema de la devoció popular
i les seves formes correctes de representació: congressos i publicacions
porten a l’existència de personatges con Mn. Josep Ferrando Roig amb idees
clares segurament abans de les formulacions oficials posteriors dels vencedors
Tot això conté un ric bagatge, de manera que
potser no calia que les doctrines oficials donessin normes i controls, per què aquí ja
en teníem de criteris. En tot cas caldrà veure
si els oficials (del règim) i els d’aquí coincidien o be s’oposaven i en quines coses.
Els autors van tenir poc marge a la inventiva personal.
Haurien de respectar les iconografies. La major part de les obres van ser d’encàrrec
i no de producció artística creativa i personal. De tota manera sabrem els
autors actius a partir de la recerca de les obres: els noms, qui van ser, quants...
També potser caldrà veure la seva formació, segurament
estroncada per la guerra, en quina direcció anaven les seves obres i els seus
coneixements.
Veurem que diuen els “reglamentos” i com es van
aplicar; veurem si l’obra feta segueix
la reglamentació oficial o si no calia per que ja estava ben feta, això també
ens ho han de dir les obres i la documentació oficial que existeix.
Pel que fa a les obres, ens han de servir per
verificar tot això. També ens diran les quantitats, els autors i les preferències
iconogràfiques. Potser també ens ajudaran a detectar artistes poc coneguts i de
qualitat poc reconeguda.
Potser veurem l’efecte de la tradició o de la
repressió en alguns o molts casos, dit d’una altra manera: si entre nosaltres
el sentiment religiós anterior a la guerra era prou viu i adient al culte que
no calien les normes,
Si els nostres autors van respectar el sentiment i la tradició populars
(penso en la forma de representació dels sants de les ermites, sovint resols
amb trets de caràcter volgudament popular). Si les restauracions van ser
totals, parcials, si es va fer obra nova, i amb quins criteris... En fi, els
dos camins es troben i es recolzen mútuament.
Uf, quina feinada!
A la tarda vaig fins La Cellera a saludar els
pares d’en Xavier. Hi trobo una bona colla de coneguts que els acompanya. Una bona
sotragada.
divendres, 19 / desembre / 2014
Vaig a fer un parell de gestions al poble. Al
peatge de la Roca del Vallès, se’m va bloquejar la targeta de crèdit. Ja m’ha
passat alguna altra vegada. Vaig a l’oficina bancària perquè m’ho solucionin.
Assisteixo a les exèquies d’en Xavier que
oficia en Sebas. L’església s’omple de companys d’ell i dels pares. El dolor es
fa punyent.
A dos quarts d’una vaig al trencant de Sant
Amanç. El retaule arriba puntualment. I el pugem fins a l’església i el
presentem al lloc on quedarà instal·lat. Renoi, com lluirem!
Al vespre tenim la celebració de la penitència
d’Anglès i l’església s’omple (més de cent-cinquanta persones). Hi ha una
volada de gent que venen dels pobles de l’entorn: Osor, Amer, la Cellera... També
hi ha uns amics de Palafrugell que estan tips de missatges tremendistes. M’acompanya
en Jesús i podem enllestir més aviat.
Quan acabem, anem a menjar unes torrades amb
pernil. I el dimoni, que estossegui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada