dissabte, 5 / novembre / 2016
Al migdia, a Bonmatí, tenim les exèquies de la Carme Surroca. L’església
s’omple d’amistats de la família. Es respira molt sentiment. La mort de l’àvia
ha fet surar el record de la tràgica mort del nét, en Jordi.
A les misses anticipades hi participa poca
gent. La d’Anglès la celebrem més aviat, ja que s’ha canviat l’horari. Tot i
ser missa familiar, hi ha poca mainada de Catequesi (una tercera part). Es veu
que molts són a passar-ho bé a les fires de Girona.
diumenge, 6 / novembre / 2016
Després de la missa de les 9, vaig cap a Sant
Amanç. Hi participen una quarantena de persones. És un dia cluc i i inhòspit. M’he
oblidat les partícules i em cal demanar una llesca de pa que em porten els de
can Soldat. A la gent els resulta curiós i els fa gràcia.
Dino amb uns bolets que m’ha regalat la Carme
i un tall de botifarra.
Tinc la tarda tranquil·la i preparo alguna
cosa per la setmana.
dilluns,
7 / novembre / 2016
Cada dilluns el tinc centrat en la classe de
la tarda, preparant el tema corresponent.
En Josep em truca per comunicar-me que en
Josep Carreras ha mort mentre era a l’hort. Vivia a la part alta del carrer Nou
i li deien el Reiet.
A la tarda vaig cap a Girona a fer la classe.
Avui toca parlar de les mediacions religioses: les mediacions objectives, les
mediacions subjectives i les actituds en els actes religiosos.
dimarts, 8 / novembre / 2016
Mentre celebro la missa, després de la
consagració, en col·locar la pàl·lia damunt el calze, el tombo i es traboca
gairebé tot el Vi damunt les Partícules. Mai m’havia passat una cosa així. Recordo
que una vegada, a Palafrugell, quan vaig acabar de repartir la comunió, en
acostar-me a l’altar, em vaig entrebancar a l’escaló que hi ha adossat. I vaig
fer un salt que vaig anar a petar a l’altra punta de l’escaló i de l’altar,
això si, sense caure ni una sola Partícula a terra. Segurament ens aguantàvem l’un
a l’altre.
Preparo la classe del dijous a la Facultat
Antoni Gaudí de l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona.
A primera hora de la tarda tenim les exèquies
d’en Josep Carreras (79a). Li deien “El Reiet”, com recorda l’esquela que ha
repartit la família. Havia nascut a Bescanó i hi ha una collada de gent d’allà.
I tots els veïns del carrer Nou.
És el primer dijous després del primer
divendres de novembre i, com correspon cada 4 anys, hi ha eleccions als Estats Units.
dimecres, 9 / novembre / 2016
Al matí, mentre esmorzo, m’informo sobre les
eleccions als Estats Units: en Trump serà el “nostre” president els propers 4
anys. Que Déu ens empari!
Cap a migdia vaig a proveir pel rebost i dino
a Banyoles. A taula parlem de la collita d’olives. Sembla que la cosa es
presenta bé.
A la tarda ve la mainada del reforç escolar.
No hi ha prou voluntaris per fer un bon servei. Espero que no s’hagi de cloure
el servei. Tothom fuig de fam i de feina
i si no és passar-s’ho bé, ja no es troba gent que vulgui venir. Com si els
voluntaris s’ho passessin tan malament!
Al vespre vaig a Amer. Passo per La Cellera a
recollir en Ramon. Anem a celebrar el 1067 de la consagració de l’església del
monestir. Hi ha la família Puigdemont. La Montserrat ha vingut de Palamós i és
l’encarregada d’interpretar la música, i el cor ho fa molt bé (no podem oblidar
que un alumne seu es diu Lluís Llach!). En Josep ens llegeix el document que
parla de la consagració. En Jesús, en Jordi, en Ramon, l’Ignasi i jo, diem
missa.
I quan acabem la missa, amb en Ramon retornem
cap a La Cellera: hi tenim reunió de la Coordinadora dels Consells de
l’Arxiprestat. Només som 5 persones. Quin fracàs! Però, tot i així, fem
reunió.
dijous, 10 / novembre / 2016
A les 10 tenim les exèquies de l’Ana Maria
González (83a). Al seu pare li deien “El Capitán” i era l’enterramorts
d’Anglès. La família, amb una colla de germans,
procedeix de Mazarrón (Múrcia) i l’Ana Maria portava el bar “La Paloma”
que ara és el bar “La Rutlla”.
Esmerço bona part del matí a preparar la
classe que tinc a la tarda. També enllesteixo el contingut del suplement i
l’envio a la impremta.
Aquesta setmana hi publico el SONET TARDORAL que el 1923
va escriure la Mercè Bayona i Codina (1903
– 1973):
Jorns tardorals, pàl·lids i malaltissos,
que teniu la suprema vaguetat
d’un cor sens il·lusions ni instants feliços,
de tènue boirina embolcallats.
La pluja cau suau en les clapisses,
els roures que la broma ha coronat
s’espolsen dolçament i els herbissos
coten el seu front abranquetat.
La terra malalteja enfebressida
bo i somniant la virginal florida,
immaculat sudari del temps fred.
Mentre Natura dorm amb freds deliris,
floria la blanca puritat de lliris
com pel temps perfumat, plaent i verd.
Dino aviat i descanso una mica. Surto
d’Anglès cap a les 4 de la tarda i entro a Barcelona cap a ¼ de 6. És el moment
que entren a Barcelona els cotxes que retornen de la feina al Vallès i la
Meridiana està força plena. Finalment arribo al carrer Diputació. Aparco al seminari i entro a la facultat. Passo
per secretaria a recollir el llistat d’alumnes i a preguntar a quina aula
imparteixo la lliçó.
Com que tinc temps, entro a saludar en Joan
Planellas, el degà de la facultat de Teologia i company meu de promoció.
A la classe hi ha 10 alumnes, gairebé tots
amb estudis universitaris a altres universitats. I començo els temes del curs
Història de les reformes litúrgiques i conseqüències en el patrimoni
eclesiàstic. La classe, amb intervencions dels alumnes, es fa agradable. I acabo
a ¼ de 10.
divendres, 11 / novembre / 2016
S’informa que el cantant i poeta canadenc
Leonard Cohen s’ha mort a vuitanta-dos anys, segons que han informat els seus
familiars.
El matí feinejo pel meu escriptori sense fer
res especial i baixo cap al migdia per fer un parell de recados per Anglès.
A la una, per la Via Verda, vaig caminant
fins a La Cellera. Amb en Ramon i en Jordi dinem a Can Co i celebrem sant Martí
de Tours amb una ampolla de cava.
Després de dinar, en Jordi em porta amb el
seu cotxe fins a Anglès.
A Girona ho aprofito per fer alguna compra.
També m’arribo a la galeria El Claustre on s’inaugura una exposició Xavier Carbonel en el record (1942 -2015).Estic
una estona parlant amb en Miquel Mascort. Tinc temps de saludar en Jaume Barnó,
la Rosa Serra, l’Aniol... i vaig cap a
l’església de Els Dolors.
De retorn vaig escoltant la radio. Parlen de
Leonard Cohen i d’un dels seus darrers temes: “Hineni, hineni: I’m ready, my Lord.”
Quan arribo a Anglès miro el comptapasses. Resulta que avui n’he
fet 23.614, o sigui 17’37 km. Això va bé!
YOU WANT IT DARKER (a veure si algú me’n fa
arribar una bona traducció)
Leonard Cohen
If you are the dealer, I'm out of the game
If you are the healer, it means I'm broken
and lame
If Thine is the glory, then mine must be the
shame
You want it darker
We kill the flame
Magnified, sanctified, be Thy holy name
Vilified, crucified, in the human frame
A million candles burning for the help that
never came
You want it darker
Hineni, Hineni
I'm ready, my Lord
There's a lover in the story, but the story's
still the same
There's a lullaby for suffering and a paradox
to blame
But it's written in the scriptures and it's
not some idle claim
You want it darker
We kill the flame
They're lining up the prisoners and the
guards are taking aim
I struggle with some demons, they were middle
class and tame
I didn't know I had permission to murder and
to maim
You want it darker
Hineni, Hineni
I'm ready, my Lord
Magnified, sanctified, be Thy holy name
Vilified, crucified, in the human frame
A million candles burning for the love that
never came
You want it darker
We kill the flame
If you are the dealer, let me out of the game
If you are the healer, I'm broken and lame
If thine is the glory, mine must be the shame
You want it darker
Hineni, Hineni
Hineni, Hineni
I'm ready, my Lord
Hineni
Hineni, Hineni
Hineni
Crec que Cohen vindria a dir:
ResponEliminaSi ets el comerciant, estic fóra de joc
Si ets el sanador, vol dir que estic trencat i coix
Si la glòria és teva, llavors meva ha de ser la vergonya
Ho vols més fosc
Matem la flama
Magnificat, santificat, Sant és el teu nom
Vilipendiat, crucificat, en el cos humà
Un milió d'espelmes enceses per l'ajuda que mai va arribar
Ho vols més fosc
Hineni, Hineni
Aquí estic, Senyor
Hi ha un amant de la història, però la història encara és la mateixa
Hi ha una cançó de bressol pel patiment i una paradoxa per la culpa
Però està escrit en les escriptures i no és un clam d'inactivitat
Ho vols més fosc
Matem la flama
Estàn alineant als presoners i els guardies els estan apuntant
Lluito contra dimonis, són la classe mitja i dòcil
Jo no sabia que tenia permís per assassinar i mutilar
Hineni, Hineni
Aquí estic, Senyor
Magnificat, santificat, Sant és el teu nom
Vilipendiat, crucificat, en el cos humà