dissabte, 25 / febrer / 2017
Segueixo la rutina de cada dia, amb
tranquil·litat i sense presses. No tinc la missa al matí.
A la tarda ve Mn. Volodimir i els feligresos ucraïnesos.
Ells comencen la Quaresma avui.
diumenge, 26 / febrer / 2017
Després de la missa a Sant Martí, passo per
Can Perich a visitar les àvies. Hi copso la preocupació pel tema de la grip
aviària. És lògic. A Constantins (dintre el terme de Sant Gregori) han hagut de
sacrificar uns 17 mil ànecs. I a La Cellera també els ha tocat el rebre. No és
pas cap broma.
Dino a Can Tarrés. Quan pujo a la doma, agafo
el cotxe i m’arribo a Sant Julià de Llor per mirar millor els bancs. Estan molt
atrotinats i algun dia els feligresos es trobaran asseguts a terra. Sembla clar
que ho haurem de solucionar.
A l’església de Sant Julià hi prego un xic,
com és lògic. I quan surto, faig un tomb entorn de l’església. El paisatge és
impressionant: Brunyola, Santa Bàrbara, el Pla de Llancers, Sant Miquel, Sant
Gregori, Puigdafrou, el Far, Santa Brígida, Sant Climent, Finestres, Sant Roc,
Sant Grau, Rocacorba, els Àngels, Girona... Un dels paisatges més fascinants de
l’entorn, només amb el punt negre de la gran antena al costat de l’església.
dilluns, 27 / febrer / 2017
Passo un dia dolent. Diria que el tractament
per compensar la tensió no em funciona bé. Dino a Banyoles.
Em demanen una còpia del text del Viacrucis
Vivent que es representà a Palafrugell. Vaig fer-ne una redacció nova cada any,
millorant l’anterior. La darrera i definitiva vaig escriure-la el 2009. A veure si, per aquests verals, algú s’anima
a escenificar-lo de nou. Me l’he rellegit i, a uns anys vista, sembla que té
prou consistència. Crec que hi ha moments molt colpidors: la introducció,
l’encontre amb Maria, les ploraneres, el plany de Maria... Segurament els que
el van representar i els que el van veure ens en podrien remarcar algun.
dimarts, 28 / febrer / 2017
He passat mala nit.
Després de la missa del matí ve en Genís
Crespo. A Anglès el coneixien per en Ginés. Un seu germà és l’avi de Can
Tonatic. En Genís ara viu a Castelldefels i havia tingut una botiga de
confecció a Barcelona, al carrer Muntaner / plaça Adrià, sota de l’avinguda
General Mitre. Em diu que vestia els fills Pujol. L’acompanyen dos capellans
d’uns 45 anys: en Xavier i en Fernando.
En Xavier és capellà a l’església de la Mare
de Déu de Montserrat de Castelldefels. Em diu que és nascut a Tudela i que els
seus pares eren andalusos. Va estudiar a Barcelona i a València i va fer una
estada d’uns 6 anys a Perú. Precisament del Perú és l’altre mossèn, en
Fernando. Els comento que el que va ser bisbe d’Abancay, Mn. Enric Pèlach Feliu
(1917 – 2007), havia estat batejat a aquesta parròquia d’Anglès. I que el seu
secretari, Mn. Miquel Guitart Crosas (1932 – 1990) havia nascut a la parròquia
veïna d’Amer i va ser rector de Sant Martí Sapresa, una de les parròquies que
intento atendre.
En Genís ens mostra fotografies de quan feia
d’escolà a Anglès. També hi surten en Ricardet, en Jaume Selga... I va
explicant coses de l’església, de la rectoria, de la Mare de Déu del
Remei, que venerem amb tota devoció.
A la tarda hi ha la reunió del grup de Vida
Creixent. També hi participa en Pere Canaleta ja que fa una ronda per tots els
grups. Li comentem que els temes fan molt de tuf d’obres. Es veu que gairebé
tots els grups se’n lamenten. Quan acabem la reunió, em conviden a celebrar els
36 anys de la meva ordenació. Què hi farem.
Cap a les 6 ve una parella per acabar
d’enllestir el seu expedient de matrimoni. Es casaran a Linyola.
A les 9 tenim reunió del Consell de les
Parròquies de la Vall de les Esglésies. Sempre hi falta algú. Hi ha bon
ambient. El tema dominant és el funcionament de Caritas.
dimecres, 1 / març / 2017
Fa 5 anys que tinc perfil al Facebook, una
finestra oberta al món, com si estigués enmig de la plaça del poble. Únicament
que cal vigilar i no abocar-s’hi massa: hi ha el perill de caure daltabaix.
Però, d’això, se’n va aprenent. I malgrat algunes relliscades, n’estic content.
A la celebració de la missa del dimecres de
cendra hi participen 25 persones. En Jordi Boadas i la Consol Blanquera, tot
cofois, em venen a comunicar que han estat elegits Prior i Priora de la
Congregació de la Mare de Déu dels Dolors d’Amer. Els felicito i els encoratjo.
Preparo la xerrada que tinc demà al SAFOR, al
col·legi Cartañá de Girona.
Com he practicat el dejuni preceptiu d’avui?
Per esmorzar he pres un bol de llet amb cafè i hi he sucat un parell de torradetes.
Per dinar he menjat un plat de llenties barrejades amb quatre grans d’arròs i,
per sopar, m’acabo les llenties que han sobrat. I per beure, avui només aigua.
I res de berenar ni de beure un altra tassa de llet i cafè.
dijous, 2 / març / 2017
Cap a les 11 surto cap a Blanes. Aparco al
passeig de mar i pujo a la rectoria. M’entrevisto amb Mn. Enric Roura i amb la
comissió de cultura del Consell Parroquial. Em plantegen fer una xerrada sobre
iconografia i sembla que els va bé que sigui una visita guiada i comentada a
l’església. I quedem per fer-ho a l’octubre.
Feia molt temps que no havia estat a Blanes,
possiblement des del 1986. Quan m’estava de vicari a Calella, els diumenges ens
reuníem rotativament a les rectories dels dos arxiprestats de la costa i també
sovint havia anat a la rectoria. Aleshores hi era de rector en Lluís Solà. Als
Pins hi havia en Quim Lleal i a la Plantera hi havia en Pep Claparols.
Quan acabem la reunió, l’Enric m’ensenya
l’església. Hi ha molta obra d’en Jaume Busquets Mollera (1903 – 1968). Però
també hi la imatge de la Mare de Déu de Pasqua del banyolí Josep M. Bohigas
Masoliver (1906 – 1971), imatges d’en Josep M. Camps i Arnau (1879 – 1968)...
tots ells artistes que conec força. També hi ha pintures més actuals dels
blanencs Ricard Ferrer i Jeroni Matas.
Anem a dinar al Casino Nou i acabem just per
sortir ràpid cap a Girona. Arribo al Cartañá amb uns minuts de retard, sobre
les 4. L’aula ja està plena dels alumnes que participen al curset Arquitectura
i l’Art del Sagrat organitzat pel SAFOR. Explico amb detall la iconografia dels
sarcòfags paleocristians de Sant Feliu, la Cadira de Carlemany, el retaule de
plata de la catedral de Girona... i encara hi seria si no fos que havia
d’acabar a les 7. Amb una petita pausa, he estat unes 3 hores xerrant i comentant
fotografies.
Arribo cansat a Anglès. I aviat cap al llit,
i sense resar massa, just anar repetint IN MANUS TUAS, PATER, COMENDO SPIRITUM
MEUM
divendres, 3 / març / 2017J
Després de la missa del matí, seguim el
Viacrucis. Hi participem unes 25 persones.
Faig la ronda visitant les persones impedides
de Bonmatí. Deixo el cotxe davant de l’església i vaig casa per casa tot
passejant. També és una oportunitat de saludar la gent que vaig trobant. I així
visito la Maria, la Margarida, l’Antònia, la Dolors, en Josep, una altra
Maria...
Quan acabo, a dintre de l’església, hi prego
amb l’hora menor. I retorno cap a la doma on hi deixo aparcat el cotxe.
Amb en Ramon i en Jordi, dinem a Ca l’Elisa.
A la tarda oficio les exèquies de l’Aristòbula
González (96a). No era massa coneguda ja que, amb el seu marit, l’Alejandro
Toribio, van venir de grans a Anglès per poder estar amb la seva filla, l’Àngels.
Em comenten que el nom li havia posat el padrí ja que coneixia algun filòsof
judeo-grec que portava aquest nom.
I vaig a Girona a celebrar la missa a l’església
dels Dolors. Els convido a iniciar la Quaresma i imposo la cendra als
assistents.
De retorn, a Bescanó, hi compro una pizza de
verdura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada