MATRAQUES (article publicat a la Revista de Banyoles l'abril del 2017)
Abans de les
reformes litúrgiques, els oficis de setmana santa eren al matí i, des de
l’ofici del dijous sant fins l’ofici del dissabte de glòria, no es podien fer
sonar les campanes ni exterioritzar cap signe de joia. Aleshores, per anunciar
les funcions religioses es feien sonar les matraques, paraula que prové de
l’àrab “matráqa”, és a dir, martell. A
altres llocs s’anomenen carraus, roncadors, tenebres, maçoles, barjoles,
batzoles, palitroques, cigales... És un
instrument de percussió manual format
per unes peces de fusta que, en accionar-les, produeix un soroll sec i repetit.
En alguna ocasió s’han incorporat a formacions musicals. Hi havia esglésies que
en tenien penjades de grans, a l’interior o al campanar. A més d’anunciar les
funcions religioses, també eren utilitzats en finalitzar l’ofici de tenebres
(ara dit ofici de lectures), volent evocar el terrabastall que hi hagué quan
morí Jesús, segons les narracions evangèliques. El soroll s’estenia al carrer i,
a la fressa de les matraques, s’hi afegia altres elements sorollosos (cassoles,
esquellots), xiscles, cantarelles i xivarri
de tota mena prenent una denominació popular detestable, la de “matar jueus”.
Molt curiós i molt interessant.Gràcies per l'explicacio.
ResponElimina