Perquè els temps estan canviant...

dissabte, 7 / gener / 2017

Al matí preparo un xic les celebracions del diumenge. Renovo el repertori de cants pels diumenges del gener: Alçat radiant que ja apunta l’albada, Glòria a Déu a dalt del cel, Un sol Senyor, He nascut en un Poble, a més de les respostes als salms responsorials i un parell d’estrofes dels goigs de la Mare de Déu del Remei.

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Cànovas (77 anys). Es veu que s’ho va passar molt malament al poble d’Almeria on vivia i, amb la seva mare vídua, van venir a viure a Anglès on s’hi trobà bé i ben acollida.

A la tarda ve Mn. Volodymir a celebrar la missa de Nadal amb els catòlics ucraïnesos. Com que segueixen la litúrgia russo-bizantina, tenen avui la celebració litúrgica del Nadal.

Celebro les misses anticipades. A la d’Anglès hi parla la germana Carme Colomer parlant de la tasca que realitza a El Alto (Bolívia). I quan acabo,   vaig a sopar a La Cellera on el bisbe hi ha confirmat. Sopem a la rectoria. La Montse ha preparat un sopar ben agradable. Amb el bisbe, compartim la taula en Ramon, en Lluís, en Josep, la Montse, en Joan (el diaca) i jo. Parlem de diversos temes relacionats amb el bisbat, sobretot de les comunitats monàstiques femenines, tan delmades. .

diumenge, 8 / gener / 2017

Al matí, a la missa de les 9, oficio les exèquies de la Francisca Barnera (82a), cosina de la Maria Trias. És filla d’Anglès però darrerament vivia a Santa Coloma de Farners.  

Després de la missa de Sant Martí, passo a visitar en Joan de cal Curt, ja que fa dies que no el veig per l’església. Els refredats bloquegen molt.

Dino tranquil·lament al pis.

A la tarda, a l’església d’Anglès,  hi ha el concert de Nadal amb les corals Veus de Tardor d’Arbúcies,  Silene de Sils i les corals d’Anglès, els Cantaires de Sant Miquel i Cors Alegres, un concert organitzat per l’Agrupació Floricel els Cors Alegres. Acabem cap a les 8. He estat distret una estona i  cada grup coral, des d’estils diferents, ho ha fet prou bé.

dilluns, 9 / gener / 2017

Al matí feinejo per l’escriptori. A la tarda vaig a Girona. Estic acabant el curs de Fenomenologia de la Religió. Quan acabo la classe, estic una estona a la biblioteca repassant algunes consuetes parroquials.

Quan arribo a Anglès, cap a les 9v, m’arribo a Can Cendra. Hi ha la reunió de la comissió de la fira de Sant Antoni i cal acabar d’arrodonir algun tema logístic.

Recordant la mainada que ve a catequesi, em dóna la impressió que molts d’ells passen de tot. No ho havia experimentat mai tant com ara. També deu ser que em vaig fent vell. I recordo la cançó d’en Bob Dylan:

Acosteu-vos, bones gents

Vingueu d'on vingueu

Vosaltres que us adoneu

De l'aigua que va pujant

Sabeu ben bé que aviat

Us podeu ofegar

Si creieu que val la pena

La vida, i us voleu salvar

Apreneu a nadar aviat

O us ofegareu

Perquè els temps estan canviant

Veniu escriptors i crítics

Que creieu saber-ho tot

Cal tenir els ulls oberts

I canviar si canvia el món

No correu tampoc massa

La ruleta està girant

Ningú no pot saber

El lloc on pararà

Vigileu, qui perd avui

Guanyarà segur demà

Perquè els temps estan canviant

Veniu, ministres, diputats

Escolteu-me de grat

Deixeu lliures les portes

No detureu pas ningú

Atenció! els endarrerits

Són els que ho perdran tot

Deixeu el vostre vell camí

Ja no serveix; no sentiu

Aquest vent que us trenca els vidres

I fa trontollar les parets?

És que els temps estan canviant

Veniu pares i assenyats

De tot arreu del món

No critiqueu abans mireu

Si porteu una bena als ulls

Els vostres fills i les vostres filles

Ja parlen diferent

No poseu més obstacles

Als nostres camins nous

Pel sol fet que vosaltres

No podeu seguir el nostre pas

Perquè els temps estan canviant

El camí ja és marat

I els daus ja són tirats

Mireu que el que avui és lent

Serà ràpid demà

L'ordre s'ha capgirat

Per la mateixa eterna llei

Per la qual el present d'avui

Serà el passat demà

I el que avui és el primer

Serà l'últim d'arribar

Perquè els temps estan canviant

dimarts, 10 / gener / 2017

Oficio les exèquies de l’Esteve Quer i Guitart que morí a Girona el 08·01·17. Havia nascut feia 85 anys a Susqueda. Era vidu de Maria Suy Berenguer. Un dels néts, en Martí, és un bon esportista de bicicleta de muntanya.

Quan acabo les exèquies, vaig cap a La Cellera. Hi recullo en Ramon i anem cap a la Codina on hi tenim la reunió mensual dels companys de l’arxiprestat Ter Brugent. Comencem pregant amb l’hora menor i acabem compartint el dinar. En Jordi està refredat com una sopa.

 Ens comuniquen la mort de Mn. Josep Prieto i Comas. Havia nascut a Molló el 1928. Va estudiar  al Seminari de Girona on fou ordenat el 1957.Fou destinat vicari d’Hostalric, de sant Pere de Figueres, de l’Escala i de santa Susanna del Mercadal de Girona. El 1962 anà de rector a Maià de Montcal i de Segueró. El 1965 fou destinat rector d’Empúries i vicari de l’Escala; el 1967 rector de Viladasens i regent de Cervià de Ter i, el 1972, de Fellines, fins el 2003. Des  del 2003  i vivia a la residència del  “Monestir de Banyoles”. 

dimecres, 11 / gener / 2017

Al matí preparo la classe de demà, atenc alguna visita, redacto el suplement del full...

Vaig a dinar a Banyoles i, a la tarda, participo a les exèquies de Mn. Josep Prieto. Havia estat un bon company meu, especialment mentre vaig ser rector de Sant Jordi Desvalls (del 1987 al 1994) i m’ajudà sempre que el vaig necessitar. I, quan ens trobàvem, sempre em feia riure amb el seu aparent mal humor i el seu estil rondinaire. El seu darrer sermó el vaig sentir el 24 de novembre del 2014, després de dirigir el rosari del grup de devots de sant Martirià. Com que era dilluns, els misteris eren els de goig. Això li donà peu que, a l’acabament, fes un fervorín dedicat al pessebre i, sobretot, per botzinar contra la figura del caganer afirmant que era la riota dels nostres adversaris. No, amb el cap cot, no em podia aguantar el riure. Ben bé que aquell sermó es podia anomenar una cosa així com “adversus qui cacat”.

A l’enterrament érem una vintena de capellans, el bisbe Francesc i el bisbe Carles i uns 80 feligresos. M’agradà trobar-hi i saludar en Llorenç Gener que havia estat el meu professor de ciències naturals quan estudiava batxillerat al seminari menor, un dels millors professors que hi vaig tenir.  

dijous, 12 / gener / 2017

Al matí feinejo pel pis.

Al migdia vaig cap a Girona i aparco darrera la muralla. Baixo al davant del convent de sant Domènec (la facultat de lletres) on em trobo amb en Joan Ferrer i amb en Jaume Angelats. Amb en Joan ens coneixem des que vaig ser vicari a Calella (1983 – 1987) i sempre hem mantingut una relació cordial. Amb en Jaume, som amics i companys des de menuts, a Banyoles.

Com hem fet altres vegades, anem a dinar plegats i baixem fins el restaurant del Col·legi d’Arquitectes. Tot dinant parlem de temes que ens interessen a tots tres i, sobretot, parlem del bisbe Jaume (a. c. s.) i d’en Joan Corominas, de qui en Joan en va ser col·laborador.

Quan acabem de dinar, vaig a caminar una estona per la muralla, des de la facultat de lletres fins el portal de Sant Cristòfor, un indret mot agradable i tranquil i que cada vegada m’agrada més malgrat fins ara  tenia pràcticament desconegut.

A la tarda vaig cap a Barcelona. Com que tinc una estona ho aprofito per visitar una llibreria de vell on hi trobo un catàleg que m’interessa: El Noucentisme, un projecte de modernitat, en ocasió de l’exposició que es va fer sobre el tema des del desembre del 1994 fins el març del 1995.

A la classe tres alumnes presenten els seus treballs: una sobre l’església del Centre Abraham de Barcelona; l’altre sobre l’església parroquial de Santa Cecília també de Barcelona; i l’altre sobre l’església santuari de MariaTeotokos de Lopianno. 

En quedo satisfet i retorno cap a Anglès amb bon regust de boca.

divendres, 13 / gener / 2017

Al matí visito els ancians impedits de Bonmatí. Aparco el cotxe davant de l’església i, per anar d’un domicili a l’altre, ho faig caminant. I pel camí vaig passant el rosari, que també és una bona manera de pregar.

Cap a la una vaig cap a Vernis on ens trobem amb els altres companys per dinar plegats, com acostumem fer els divendres.

A la tarda ve l’arquitecte i el constructor per començar a estudiar en el projecte per instal·lar el nou altar major de l’església d’Anglès. Anem fent una pluja d’idees. Suposo que no acabarà aquí i encara durarà força.

També ve la Marta per preparar les pujades al campanar que, amb els escoltes i guies, organitzen per demà, en ocasió de la fira de Sant Antoni.

Al vespre vaig cap a Girona. Passo per la residència Sivilla a deixar-los uns quants calendaris del 2017 de la impremta Pagès. Com que els números del mes són grans i es veuen bé, van a estira-dits.

Celebro la missa a l’església dels Dolors. Hi fa fresca. Deu ser que som a l’hivern.

Cap a les 10 del vespre arribo a la doma. Deo gratias!