dissabte, 29 d’agost del 2026

 CANTANT I XIULANT, I JA EN FA NOU

Si a Déu plau, aquest setembre farà 9 anys que estic de Rector a la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar (i 1 any que en soc de Tossa de Mar).

Del setembre del 2011 fins el setembre del 2017 vaig ser el Rector d’Anglès i de la Vall de les Esglésies.

Precisament, quan estic redactant aquesta nota, visc la tristesa de la mort d’un bon company de promoció, Mn. Joan Pujol i Prat, que va néixer a Anglès el 1949 i morí a Girona aquest divendres 28/08/26 (el dilluns 31/08/26 s'oficiaran les seves exèquies a Anglès)

A més, aquests dies, Mn. Josep M. Castellà  i Marcet deixa de ser rector d’Anglés per viure una merescuda jubilació precisament a Banyoles. 

Tot plegat, i mirant paperots, m’he trobat amb un escrit que se’m publicà a al programa de les GALES D’ANGLÈS 2017, a les pàgines 63, 64 i 65 i que ara em sembla adient reproduir-lo en aquest meu DIARI DEL CAPELLÀ i que podreu llegir tot seguit.

Ja em direu el què. M’agradarà.

 

SIS ANYS FENT CAMÍ PLEGATS PER LA VALL DE LES ESGLÉSIES

El dimarts 21 de juny de 2011 (dia de sant Lluis Gonçaga, un dels meus patrons, i un any després de la mort de la meva mare), el bisbe Francesc de Girona em va comunicar que em destinava de rector a les parròquies de Sant Miquel d'Anglès, Santa Maria de Bonmatí, Sant Vicenç de Constantisn, Sant Julià de Llor i Sant Martí Sapresa, on hi hauria d'atendre unes vuit mil persones.

I el divendres 2 del passat mes de juny 2017 (dia de sant Elm), el bisbe em va comunicar que a partir del setembre seria el rector de la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar on hauré d'atendre unes 40 mil persones, més de tota la població flotant (temporers, turistes...).

A LA VALL DE LES ESGLÉSIES

A algunes d'aquestes parròquies de la Vall de les Esglésies (dita per alguns la Vall dels Àngels) no hi havia estat mai. A la rectoria de Sant Martí Sapresa hi havia passat uns dies l'estiu de 1966, amb Mn. Miquel Guitart (a.c.s.), amb la seva germana Lola i amb el seu nebot i company meu, l'Enric. A Anglès hi havia estat amb Mn. Josep M. Pont i en ocasió d'algun enterrament de familiars d'un company (precisament el germà de Mn. Joan Pujol).

L'endemà de saber que venia a aquestes parròquies, el dimecres 22 de juny, vaig venir a Bonmatí i vaig pujar a Sant Julià del Llor. La primera "feligresa" que hi vaig conèixer fou la Xiva, la gossa dels estadants de la rectoria. Des d'aquella miranda vaig admirar la panoràmica que se m'obria enfront meu. La Vall de les Esglésies i les muntanyes que l'encerclen em van omplir la mirada i el cor, mentre anava intentant desxifrar el nom de cada cim, més coneguts els de cap a tramuntana i els de cap a llevant; més desconeguts els de cap a migdia i de ponent.

Baixant vaig fer un tomb amb cotxe per Bonmatí: primer a l'entorn de església parroquial, i tot seguit per la colònia fins la capella de Can Bonmati.

 La darrera missa a Palafrugell la celebrava el diumenge 11 de setembre de 2011. Aquella setmana la vaig passar al monestir de Sant Miquel de Cuixà. I el divendres 16 de setembre vaig venir a Anglès. La primera  missa la tenia a la capella del col·legi de les germanes dominiques, damunt l'altar que ara és a la capella fonda de l'església d'Anglès. El dissabte i el diumenge vaig celebrar la missa a les esglésies on ho he anat fent aquests darrers sis anys. I de mica en mica vaig anar aterrant a la Vall de les Esglésies.

 No oblidaré mai les primeres persones que vingueren a ajudar-me a instal·lar-me a la doma traginant amunt mobles, llibres, roba, trastos de tota mena del meu aixovar: en Joan, en Ramon, l'Alfred, en Pere...

En suplement del full parroquial d'aquell cap de setmana hi vaig escriure:

 

"Pau i bé! Arribo amb l'enyor entranyable i intens de Palafrugell, la vila del peix fregit, entre el mar i les Gavarres. Però també arribo amb la certesa que a les parròquies de la VALL DE LES ESGLÉSIES hi trobaré acolliment, comprensió, col·laboració i afecte que m'ajudaran a trasplantar-me a aquesta falda de les Guilleries, a la riba del Ter i de la riera d'Osor amb tan bona saó per arrelar-hi a fons. I confio que la Bona Mare del Remei, coneixedora com és de neguits i d'angoixes, d'esperances i d'il·lusions, vetllarà i enviarà els seus àngels perquè plegats realitzem una bona tasca d'intentar dur a terme el que el seu Noi ens digui."

 

I així he anat enfilant dies, setmanes, mesos i anys al vostre costat compartint rialles i llàgrimes, cants i pregàries, esperances i decepcions, comentaris i informacions de tota mena, tal com he intentat reflectir-ho en el DIARI DEL CAPELLÀ que he anant escrivint, amb més o menys encert, i penjant al meu bloc al llarg d'aquests sis anys.

 També m'he relacionat amb molts de vosaltres a través dels escrits publicats al SUPLEMENT DE LA VALL DE LES ESGLÉSIES, com també des dels comentaris més espontanis al meu perfil del Facebook. dels missatges al grup de whatsapp...

 Però, òbviament, on més m'he posat en contacte amb vosaltres ha estat a les trobades parroquials. A aquestes esglésies hi he celebrat gairebé 2.200 misses (prop d'un miler, els caps de setmana), també als aplecs, festes majors i celebracions diverses; he administrat uns 140 baptismes i també unes 140 primeres comunions; he presentat cap a una vintena de joves al senyor bisbe per ser confirmats; he preparat i beneït una quarantena de parelles que han celebrat el seu matrimoni; he confiat a la misericòrdia de Déu cap a uns 340 difunts.... i darrere cada un d'aquests números m'he trobat amb persones, amb famílies, amb veïns...

 Però també he viscut el batec de les parròquies de la Vall de les Esglésies a les més de 20 reunions del Consell de les Parròquies i a les més de 20 reunions amb els col·laboradors de Càritas, a la seixantena de reunions amb l'equip de Vida Creixent, a les reunions de catequesi o per preparar el Corpus o per altres activitats parroquials o socials.

 Amb vosaltres he peregrinat 6 vegades a Montserrat, 6 vegades a la Salut per fer-hi el Viacrucis, un parell de vegades a Lourdes i encara alguna altra sortida, i també participant a les mobilitzacions de l'11 de setembre.

 També he trepitjat els vostres carrers i veïnats visitant ancians impedits, distribuint publicacions, anant a proveir-me d'alguna cosa, entrant a restaurants i bars, saludant els que trobava, tan coneguts com desconeguts...

 I ja que se'm dona aquesta oportunitat, abans de marxar cap a Lloret e Mar, no vull deixar d'aprofitar per demanar-vos disculpes les vegades que no he sabut fer bé la meva feina, o l'he plantejat frívolament o irrespectuosament. També demanar-vos disculpes per les vegades que hagi pogut ofendre a algú. I reconèixer, amb tristesa que hi ha dos àmbits amb qui no he sabut connectar bé: d'una banda amb les persones que es troben més soles i desateses; i d'altra banda amb la jovenalla i les famílies més joves.

 

UNA NOVA ETΑΡΑ

I penso que és de rigor que us presenti amb afecte els dos mossens que, a partir del 18 de setembre seran el rector i el diaca parròquies de la Vall de les Esglésies:

En primer lloc Mn. JOSEP MARIA CASTELLÀ I MARCET, el que, a finals de setembre, serà el rector de Sant Miquel d'Anglès, de Santa Maria de Bonmatí, de Constatins, de Sant Julià del Llor i de Sant Marti Sapresa.

El 1944 va néixer a Malgrat de Mar (Maresme). Va estudiar de Girona i fou ordenat prevere el 1973 essent diaca de Sant Cristòfor les Fonts d'Olot, a l'església del Sagrat Cor, on també hi seguiria com a vicari (també de la parròquia de Batet de la Serra).

Posteriorment seria destinat, i ha treballat, successivament, des del 1975, de rector a la parròquia de la Sagrada Familia de Blanes (la Selva); des del 1982, de rector de les parròquies baix empordaneses de Corçà, Casavells, Matajudaica, Cassà de Pelràs i Ullastret; del 1989, de rector de les parròquies de Verges, Ultramort, Parlavà, Fonolleres i Canet de Verges; des del 1997, rector de la Bisbal d' Empordà i, des del 2007, rector de la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar, a la nostra comarca de la la Selva.

Val la pena que valorem la trajectòria diversa del que serà el rector d'aquestes parròquies per adonar-nos que coneix bé la realitat de tota mena de parròquies: petites, mitjanes i grans, i tot el que significa treballar per enfortir-hi les comunitats cristianes.

 Amb Mn. Josep Maria Castellà hi col·laborarà el diaca MN. JOSEP FARRERONS FUGAROLAS que també col·laborà amb Mn.  Ramon Oller a les parròquies de La Cellera de Ter i Osor.

 Mn. Josep va néixer a Arbúcies (La Selva) també el 1944. El 2010 fou ordenat diaca permanent. Tot seguit fou nomenat diaca al servei de les parròquies de La Pera i les altres que formen l'agrupació de les parròquies de La Bisbal d'Empordà, a partir del 2012 (totes al Baix Empordà). A partir del 2015 també fou nomenat diaca de les parròquies de Gaserans, Grions i Massanes (a La Selva). Des del 2012. Mn. Josep Farrerrons també és membre del Consell Pastoral Diocesà en representació dels diaques permanents.

 Després del Concili Vaticà Il s'ha anat recuperant i dignificant el Diaconat a l'Església com un ministeri propi (ja que abans únicament es considerava una etapa prèvia i inferior al presbiterat).  És funció dels diaques batejar, beneir els casaments, administrar la comunió als malalts, presidir i predicar a les celebracions de la Paraula, oficiar les exèquies dels difunts, pregar pel Poble de Déu...

 També és funció dels diaques atendre la catequesi, assistir els pobres i ajudar a l'administració de les parròquies.

 Obrim-los, des d'ara, les portes de les nostres comunitats i encomanem-los a Déu, a la Mare de Déu i als nostres sants patrons. I no oblidem el que ens diu Jesús a l'evangeli de sant Mateu (10, 40-42):

    "Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui     acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un         just     perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got             d'aigua fresca  a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que         no quedarà sense recompensa".

 CONCLUSIÓ

 I acabo expressant el meu més cordial agraïment per l'acolliment que m'heu manifestat des del primer dia que vaig arribar, malgrat ser jo tan diferent dels bons i excel·lents companys que m'havien precedit. Moltes gràcies també per la vostra continuada col·laboració a les activitats i serveis parroquials. Tot plegat farà que no oblidi amb facilitat la meva estada entre vosaltres. Vull expressar un agraïment més directe a catequistes, voluntaris de Càritas, animadors litúrgics, equips de neteja i d'ornamentació, operaris... Vull també expressar el meu agraïment als ajuntaments d'aquests municipis per la seva col·laboració i el seu respecte: Anglès, Sant Julià del Llor - Bonmatí, Brunyola, Sant Gregori... I també un agraïment a tots els que us sentiu vinculats a les parròquies i col·laboreu a les entitats i associacions que treballeu en aquests pobles.

 I també repeteixo les meves disculpes per tot el que jo no he sabut fer prou bé, amb prou generositat, amb prou esforç o frívolament...

 Que la Mare de Déu i els sants patrons ens ajudin a tots a fer present el Regne de Déu a aquesta Vall de les Esglésies i vora les platges de Lloret de Mar.

     "Que el Senyor us beneeixi i us guardi, que el Senyor us faci veure la claror de la seva     mirada i s'apiadi de vosaltres; que el Senyor giri cap a vosaltres la mirada i us doni la         pau." (Nm 6,22-27).

 

Martirià Brugada i Clotas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada