SANTA CRISTINA -- Lloret de Mar, 2026 

En ocasió de la festa de santa Cristina, l'Obreria edita cada any el BUTLLETÍ INFORMATIU que conté diversos comentaris i, sobretot, el programa de la festa. 

Des que estic a Lloret de Mar (setembre 2017) a cada Butlletí s'ha publicat un escrit meu (excepte el 2024 que el va escriure el recent nomenat bisbe de Girona fra Octavi). 

Publico aquí l'escrit d'aquest any.. A veure si em vaga, més endavant, publicar els dels dels altres anys. 

ARRELS

És ben sabut  que un dels elements que dona identitat a Lloret de Mar és la festa de santa Cristina, al bell mig de l’estiu. Tothom qui conegui i estimi mínimament la nostra població, ho sap, encara que, aquí i arreu, sempre hi ha despistats.

I aquesta festa té unes arrels profundes que han anat teixint diverses generacions amb petites aportacions que s’han anat fent actualitzant-la i situant-la a cada època.

 

A partir d’aquí, hi ha unes reflexions que vull fer deixant-ne constància essent com soc, per raó del meu càrrec, participant actiu d’aquesta celebració emblemàtica.

 

En primer lloc vull tenir un record de les diverses persones -vives i difuntes- que han participat a la celebració al llarg del temps, especialment els que n’han estat part activa: alcaldes, obreres, obrers, bisbes, rectors, clergues diversos... com també personalitats que hi ha estat convidades. A tots ells i elles, el  reconeixement, l’agraïment i, pels que ja no són entre nosaltres, una pregària.

 

El segon element és evocar diferents moments de la celebració segons les circumstàncies climàtiques, sanitàries, polítiques... ¿Qui no recordarà la tristesa de la celebració de l’any de la pandèmia (2020) enmig de l’aldarull dels qui s’hi oposaven? Però no és l’única situació extraordinària que ha viscut la celebració. En recordeu d’altres? Segur que en podríem fer un recull ben interessant amb anècdotes de tota mena.

 

Un altre punt seria recollir les aportacions o variacions que ha estat convenient introduir a la celebració (o eliminar). Segur que, entre tots (i totes) se’n recollirien una colla. Ben segur que la celebració dels nostres dies es podria diferenciar de la celebració de fa cinquanta anys (jo, en aquell moment, era un jove seminarista que coneixia la festa per l’ALBUM MERAVELLA de les comarques de Girona que corria per casa -editat el 1933 per la Llibreria Catalonia- i que mai m’hauria imaginat que hi participaria).

 

La darrera reflexió és una pregunta sobre allò que és essencial en aquesta celebració. I aquí deixo la pregunta. Llegint les cartes de les noies que volen ser obreres, un sovint es pregunta si realment es té clar  allò que és més essencial. Ho deixo aquí.

 

Que tinguem una bona festa de santa Cristina. Que la nostra patrona aculli al costat seu aquells que l’havien celebrat. I que ens ajudi a situar, segons les circumstàncies de cada moment, la celebració sense perdre’n la seva essència més bàsica.

 

Martirià Brugada i Clotas,

Rector de Sant Romà de

Lloret de Mar