Els brams d'ase no arriben al cel!

 dissabte, 15 / setembre / 2012

Em desperto mitja horeta més tard: és dissabte. Faig bugada: llençols, tovalloles, roba personal... ben carregada. Quan arriba el moment de centrifugar, la rentadora sembla que s’ha endimoniat i salta esperitada per dintre el seu requartet. No sé si l’he carregada massa.

Després d’esmorzar, preparo les celebracions de les misses d’aquest diumenge.

En Manel Roura em comenta les seves amistats entre els capellans     i la seva oposició al plantejament de la independència.

   

El Barça ens dóna una alegria  i l’acaba d’arrodonir el Madrid. Potser si que amb la manifestació de dimarts passat s’haurà aconseguit alguna cosa.

diumenge, 16 / setembre / 2012

Fa un any que vaig celebrar la primera missa a Anglès, a la capella de les dominiques.

Al matí tinc les misses habituals de cada diumenge. A Sant Martí celebrem ja la missa a l’interior: no crec que la diem més a fóra fins a començament d’estiu, el 2013, segurament per Corpus (el 2 de juny). Hi assisteixen les famílies de dos germans coneguts de fa temps: en Joan Bofill i la Marta Bofill de Palafrugell que ara viuen a Salitja amb cases properes a altres germans (en Jordi i la Pilar). Val a dir que l’església gairebé queda plena.

Quan acabo visito dues àvies, al poble: la Maria de cal Curt i la Maria de cal Flequer Nou. 

A la missa de migdia, a Anglès, hi assisteix bona part de la família Fàbrega amb qui preguem fent memòria d’un germà que morí d’accident fa un parell d’anys. I també preguem per una cunyada.

Les celebracions del matí clouen amb el baptisme de la Maria, en un to cordial i senzill. En el moment de tirar-li l’aigua damunt del caparró, ha fet un moviment brusc i molta li ha regalimat al damunt de la cara amb el consegüent ensurt i un espeternec, sense que arribi a plorar.

La celebració acaba amb un poema que li dedica la seva mare:

Ja hi veig!

Amb la mirada pura, veig

somriures sincers

i ulls inquiets que

m’observen esperant respostes.

Ja hi sento!

Escolto cançons de bressol

a cau d’orella, rialles i

els batecs dels vostres cors

quan m’acosteu al pit.

Ja toco!

Noto pells fines que m’acaronen

i també rostres que han

viscut més temps. Agafo

dits que s’apropen i estiro

els colls de les bruses quan vull

adormir-me.

Veig, sento i toco tot el que

m’oferiu, i m’omplo

de vivències i records

que heu viscut, viviu i viureu

amb mi.   

Vaig a dinar a cala Elisa. Em conviden a compartir taula en Narcís Figueres (professor de llatí a la UOC i a la Facultat de teologia), la Dolors (la seva muller) i el noi petit, en Narcís. Parlem cordialment dels temes més actuals i propers: la participació entusiasta a la manifestació de tota mena de gent i molts professors universitaris, camises, els mossens que han estat rectors de Sils i de Riudarenes, especialment Mn. Martirià Torras, del diccionari dels 800 selvatans il·lustres ...

Com sempre que vaig a Cala Elisa, l’àvia Elisa ens fa els compliments i em manifesta la seva generositat i el seu afecte. Per molts anys!

Em passo la tarda treballant i gairebé enllestint el llibret de la vida de sant Odó, abat de Cluny (+ 942), un gran abat que va promoure la reforma dels monestirs benedictins (s. X). 

dilluns, 17 / setembre / 2012

Faig bugada, com cada dilluns. Recordo que a casa, quan jo era petit, el dilluns era el dia de fer bugada. Venia la Maria Fernando, la mare de Mn. Pere Bach, a ajudar la mare. Amb sis germans, el pare malalt, la tia... de roba per rentar, n’hi havia força.

La roba la rentaven al rec de casa, el rec d’en Brugada Teixidor, al rentador de pedra que hi ha al pati. Un cop la roba era neta l’anaven a estendre a l’hort, on hi havia l’estenedor. La roba blanca la deixaven en lleixiu en un cossi de zenc i l’esbandien el dimarts.

Recordo que, alguna vegada, la Maria també m’hagué de rentar i canviar a mi. Era molt bona dona.

El dimarts a la tarda era dia de planxar la roba i de sargir-la. Per planxar-la, ajudava la mare, primer, la Dorotea i, posteriorment, la Margarita Congost de Can Ping-pong, casada amb en Josep Torras de cal Fiduer, cosí germà del pare (i cunyada de Mn. Martirià Torras). També havia vingut la Dolores Galí (germana de Mn. Galí, un capellà dels que foren assassinats el 1936).

El dimecres era dia de mercat i la mare anava a ajudar a la tia Conxita a la botiga de plaça, i també a comprar alguna cosa. El dinar, aquell dia, acostumava a fer-lo la Berta Zeilinger, una vídua austríaca que s’havia refugiat a casa en motiu de la primera guerra mundial i,  per segona vegada, quan enviudà amb cinc fills (crec que va ser el Nadal del 1950), i que va ser per la família una segona tia. I m’agradaven els macarrons que feia perquè eren cruixents.  

I el dijous, la Rosita de can Franch venia a ajudar la mare a sargir la roba, que s’anava aprofitant fins que quedava del tot esquinçada. Crec que la Siseta Dellonder, del carrer de Sant Antoni, sargia les coses més delicades.

El divendres era el dia de fer dissabte, és a dir, de fer endreça i neteja de la casa. Aquest dia solia venir la Camil·la Vda. Joanola, que venia tot sovint per altres feines.

I el diumenge, per ajudar a fer el dinar i rentar la vaixella, solia venir la Carolina Canta de Can Xampany (una pobra vídua, mare d’en Pere Tomàs Canta, que havia estat molt amic del pare i que, per haver mort al front republicà, la Carolina no tenia dret a res).

També havien vingut a donar un cop de mà a la casa la Magdalena de la Cademont de Sant Miquel de Campmajor, la Lola Nierga (germana de Mn. Nierga), la Carmot de Camós, la Lola d’en Pepet (que era manca d’una mà) amb la mare Font (que també era manca d’una mà), la Conxita Oliva de can Saleri (que anava i venia de França i ens portava pa de mel), la Teresa (una andalusa molt salerosa i cantarella), la Mercè de Can Maret, ...  Moltes d’aquestes dones també feien cap a casa quan hi havia un pic de feina especial: aplegar olives, fer conserves, matança del porc, espellonar (o espellifar)...

Altre cosa eren els mossos (homes solters que solien residir a la casa) i els jornalers que venien de fora (uns més fixes i altres en els moments més intensos de feina). D’aquests recordo en Pere de Sant Miquel de la Cademont  (que es casà amb la Magdalena), en Joan (que era molt nerviós i que s’encallava parlant), un tal Josep Reixach, el Dimoni de Borgonyà, en Panduro de Cors (tot un personatge embolcallat d’anècdotes especialment entorn de la Guerra Civil), en Xico de Mata, en Tianet de la Maria (que algun dilluns li donava per torejar les vaques quan anaven a abeurar al rec), en Nando Tarrés de Crespià i la seva colla que venien a podar i escatir els arbres i les oliveres, en Jose, un dels primers andalusos que vingué a Banyoles i que morí a les Saques (Can Ginferrer), en Jaume Mià (que fa poc ha quedat vidu de la germana de la Maria Gifre), el pare de la Pilar que portava l’hort...

La M. Pilar i en Josep em recorden moltes d’aquestes persones i els altres germans n’hi podrien afegir d’altres ja que jo era petit i no els recordava gaire. En fer-me gran, aquesta mena de col·laboradors deixaren de venir a casa ja sigui perquè també els meus germans ja feien més la feina, ja sigui perquè els més habituals s’anaren fent grans, ja sigui perquè la pagesia tradicional se n’anà en orris, ja sigui perquè les circumstàncies anaren canviant...

Això si, quan era hora de menjar, tots menjàvem a la mateixa taula, i tothom es beneficiava del que produïa l’hort, o l’aviram, o la llet de les vaques, o a la matança del porc... I és que una casa de pagès era com un petit poble, una unitat de producció on se’n beneficiava una bona colla de gent.

El pare, tot i estar malalt i enllitat, i la mare anant amunt i avall, vetllaven perquè tot funcionés. Però no sempre tothom anava a rega i alguna vegada hi hagués més d’un embolic.

Al vespre vaig a la sala de les entitats, l’antiga sala de plens, a l’Ajuntament vell, a la Plaça de la Vila. Hi ha la reunió de la junta dels Amics de Sant Amanç. Fan una bona feina i ara cal acabar d’arrodonir l’aplec del dia 30. L’any passat, quan hi vaig venir, no coneixia a ningú dels assistents i m’hi sentia estrany. M’hi trobava com un gos a missa. Ara ja conec tots els assistents, en recordo el nom de molts, i ells em coneixen i m’acullen a mi.

dimarts, 18 / setembre / 2012

Quan em llevo, un cop estrijolat i vestit, ja són cap a un quart de vuit del matí. I en obrir la finestra de la meva cambra, encara es pot veure bé La Cellera

redossada a l’entorn del campanar de Santa Maria de Sales: “Beneït sigui el nou dia i el bon Déu que ens l’envia. Déu vos guard, Mare de Déu! Guardeu-me, sant Àngel meu!”. Ben aviat, el panorama serà ben enfosquit.  Mentre, m’acompanya el res del rosari des de Ràdio Estel.

Les vistes panoràmiques que he tingut, des de la finestra del meu dormitori, mai han estat massa agradables. A Calella (Maresme), a Sant Jordi Desvalls i a Palafrugell, la finestra s’obria a un carrer estret i, per tant, únicament veia la casa del davant: a Calella, la casa de la Maria (que venia de cuinera a les colònies a Argelaguer); a Sant Jordi, la finestra s’obria al carrer de les mosques  i donava a la façana de la casa de l’Isidro, un personatge peculiar del poble, que alguna vegada m’havia fet llevar a mitjanit perquè en portava més al cap que als peus; a Palafrugell, la finestra s’obria a la façana de la Fonda l’Estrella on, els estadants, alguna vegada m’havien ofert algun espectacle visual (bé, de fet, mentre vaig estar al pis del c. Ample, la finestra s’obria a un pati interior atapeït d’arbres polls que ho tapaven tot).

Als altres llocs,  s’hi endevina algun paisatge: a Banyoles es veu un xic el monestir, però al davant hi ha les parets fosques i tristes de l’adoberia de can Torrent i els silos de can Belem; a Sant Cristòfor les Fonts, el paisatge era la carretera de Santa Pau i els marges que pujaven cap a Batet. Per tant, en conclusió, el paisatge que veig ara, des del meu dormitori, es agradable i més que acceptable, si bé queda força acotat per uns pisos que tinc al davant. Val a dir que el millor paisatge que he tingut, però, és el que es veu des de la galeria del menjador des d’on es pot contemplar com les petjades del pas de les estacions a Santa Bàrbara, Bellveí, can Figueres...

A mig matí vaig a ingressar la quantitat recollida per en Pep Frigola (525’- €). A l’oficina on m’atenen, a una paret, hi ha un plafó de gres que representa uns treballadors que pelen de suro. La peça em cau bé, és simpàtica i ben feta. Em resulta curiós trobar-ho a Anglès, si bé em cal recordar que som a la Selva i, sobretot a la zona més meridional, el cultiu dels surers no hi falta (o no hi faltava). El mural veig que està signat pel conegut ceramista Jordi  Aguadé i  per la també coneguda il·lustradora la Mariona Lluch.

A la tarda, a Anglès, oficio les exèquies d’en Joan Suy de Ca la Rossa (92a). Havia estat fuster i és força conegut al poble. Havia format part de la junta del Casal dels Jubilats.

Cap a les 9 del vespre comença a ploure i fa un bon ruixadot.

dimecres, 19 / setembre / 2012

Quan em llevo (6m) està plovent a bots i a barrals. Entre ahir vespre i aquesta matinada arriben a caure 23 litres. Potser es farà algun bolet: no sé, però, si en veuré cap. Algun boletaire de debò em diu que no, que encara manca massa aigua. Jo diria que potser se’ls vol tots per ell, però que no pateixi que jo no sóc boletaire.

Avui, dia per dia,  fa 18 anys que vaig arribar a Palafrugell. Provenia de Sant Jordi Desvalls, Colomers, Vilopriu, Gaüses... Quan vaig arribar a Palafrugell, tot ho veia gros i fosc. Quantes vegades no em vaig estar de repetir: i tan bé que estava a Sant Jordi!

Quan poso la roba a la rentadora i la poso en marxa, m’adono que fa el boig. Tot d’una peta tot, salten els diferencials i quedo a les fosques. Alguna cosa de la rentadora s’ha cremat perquè s’ensuma pudor. Total que se m’ha espatllat la màquina i no puc rentar.

Vaig a dinar amb els de casa. Parlem de l’hort, dels olivets, dels mossos i jornalers que havien vingut per casa... En Josep me n’explica alguna d’en Panduro.  La Nuri em dóna alguna altra lliçó per fer funcionar el meu mòbil.

De retorn a Anglès m’aturo a proveir. Si bé tinc les meves preferències, alguna vegada m’agrada variar o, també, a voltes no tinc altre remei de proveir en llocs diferents als que més m’agraden.  

dijous, 20 / setembre / 2012

Oficialment aquest és el darrer dia d’estiu, si bé astronòmicament serà estiu també demà. Sembla que es presenta agradable.

Al matí venen els de can Gamell a reparar-me la rentadora. No hi estan pas gaire estona. Es veu que les darreres vegades (especialment dissabte) la vaig carregar massa de roba i es va fondre alguna cosa dels transmissors elèctrics. I faig la bugada dels dos dies. 

També Transport Pau porten la comanda de llibres de la catequesi. De moment ja estarem proveïts. Ara faltaran els lectors que vulguin llegir-los i treballar-los.

En Mas diu que no ha anat bé l’entrevista amb en Rajoy. No se’n podia esperar altra cosa. I ara què? O és que ja ningú es recorda del que succeí el dimarts 11 de setembre i del que es va dir? O és que sempre ens ha de fer més por els cavernícoles de sempre que no pas el clam popular? O potser hem de tornar a Barcelona?

Al vespre tinc reunió del Consell Parroquial de Bonmatí. Hi participen tots els que en formen part. Parlem amb cordialitat i de forma distesa: les celebracions, la catequesi, Caritas, la Pietat, Calders...

A l’hora de parlar, gairebé tothom diu alguna cosa. Em va bé per conèixer el batec de la parròquia i la vida del poble. En Josep em comenta la lectura del DIARI DEL CAPELLÀ. L’Àngel, cap a les 9, ja comença a pesar figues.

divendres, 21 / setembre / 2012

Quan em llevo, al pati de la Doma, hi veig un colomí que no sap volar. Baixo, l’arreplego i el porto a l’hort. Si més no, hi tindrà menjar i aigua. De tant en tant li dono una ullada i cada vegada que veu que m’hi apropo està menys suspicaç.

Al matí enllesteixo les cartes que s’envien als pares convidant la mainada a participar a la catequesi. I les començo a repartit portant-ne un plec al col·legi de les dominiques, la Vall dels Àngels. La setmana vinent repartiré les altres.

Al migdia, els capellans de l’arxiprestat fem una reunió d’emergència per precisar i coordinar quatre aspectes fonamentals de les nostres parròquies. Primer visitem l’església nova de Bescanó, la de l’Assumpció. Feia temps que no la veia. Està molt ben dissenyada, ben proporcionada (segueix la proporció aurea), molt senzilla...  únicament que és excessivament gran. Ja m’agradaria que l’església de Bonmatí seguís un disseny semblant, encara que de proporcions més reduïdes.

Dinem a La Barca. Quan anem a entrar ens trobem amb en Xavier Soy que ens comenta quina se n’han ideat per eludir el pagament de l’IVA (del 20%) a hisenda al teatre de Bescanó, quan es facin representacions. Resulta que, per entrar, s’haurà d’adquirir una pastanaga (amb un IVA del 4%). I sense aquella pastanaga, no es podrà accedir a la sala d’espectacles. No sé si només ho fan un dia o si bé ho seguiran fent a tots els espectacles. Feta la llei, feta la trampa.

És com els metges que recepten capses més petites amb menys medicaments per tal que els pacients puguin eludir els impostos especials. Únicament que hauran d’anar més sovint a la farmàcia.

A la reunió parlem de la possibilitat de la Independència i com ens hem de situar davant del moviment popular que sembla creixent i inaturable. Déu faci que tot acabi correctament. També parlem del nou curs a les nostres parròquies, de Caritas, de com col·laborar en la feina, de la catequesi, de l’any de la fe..

A la tarda preparo un xic la reunió del vespre. S’exhaureix la tinta de la copiadora. Encara bo que en tinc de recanvi.

Al vespre hi ha la reunió del Consell Parroquial d’Anglès: Catequesi, Caritas, Litúrgia, religiositat popular, el moviment per la independència (gairebé tots els que formen part del Consell van participar a la manifestació, i els que no, és que no els va ser possible) i de la organització de CRISTIANS PER LA INDEPENDÈNCIA, de Sant Amanç i la possibilitat de col·locar-hi una campaneta que hi ha arraconada, de la festa de la Mare de Déu del Remei, dels Pastorets, de la calaixera de la sagristia i dels tèrmits... Cordialitat, participació... I fins demà, si Déu plau. 

Què vol aquesta tropa? Un nou estat d'Europa! Què vol aquesta gent? Catalunya Independent!

dissabte, 8 / setembre / 2012

Abans de les nou surto per anar cap a Cadaqués per participar a la solemne consagració de l’altar major.  A la carretera i a l’autopista s’hi pot transitar bé. El darrer tram de la carretera, des de Roses a Cadaqués, està més intransitable, sobretot pels ciclistes que pugen i baixen.  Hi arribo cap a 2/4 d’11.

Quan he aparcat em trobo amb en Pep Vila. Comentem alguns temes de religiositat popular: ell n’és tot un expert. El conec des que jo era a Sant Jordi Desvalls, on la seva cunyada va ser-ne secretaria de l’Ajuntament.

A l’iglesi (o sigui, l’església, en la variant dialèctica del poble), s’escalfen motors i hi comença a bullir la celebració. En Jaume m’ha demanat que ajudi un xic a orientar-se l’organista (en Pau Riuró) i la noia que portarà els cants (la Maria Cucurella) i que també facicostat als escolans, dos adolescents d’uns 15 anys i ben plantats (la Gaia Rocaries i en David Lladó) que ja conec d’altres vegades.

Vaig saludant el bisbe, en Jaume i els altres companys que hi participen: en Pep Frigola, en Josep Lloveras de Port de la Selva, en Ferran Jarabo de Castelló d’Empúries, en Pito Gispert de Roses,  en Miquel Àngel Ferrés de Figueres i el diaca, en Joan Robé.

També hi té un lloc destacat Mn. Ceferí Borrat (96a), rector emèrit de Cadaqués, que quan em saluda em parla del bon record que té de la meva mare (de la seva edat). Mn. Ceferí ha sobreviscut a dos rectors que l’han succeït a Cadaqués: Mn. Xavier Ferrer i Mn. Josep Arges. La gent del poble el saluda amb afecte.   

Els assistents omplen sobradament la nau i van participant a la celebració, digna, solemne i densa: aspersió dels assistents i de l’altar, celebració de la Paraula, homilia, unció de l’altar,  encensament de l’altar i dels assistents, benedicció d’una làmpada votiva commemorant la 25 trobada de veles llatines,  ofertori... Tot es desenvolupa correctament. La cerimònia acaba amb unes paraules del P. Frigola, d’en Jaume, de l’Alcalde...

Quan acaba del tot la cerimònia, els preveres ens retirem i el Bisbe va rebent i saludant els assistents.  Felicito els escolans i la Maria. Mentre estic per allà em ve a saludar l’escriptora i poetessa Núria Esponellà. Em comenta que ja ha enllestit la novel·la que ambienta a Banyoles, al s. XIX. I també em comenta com ha seguit amb emoció tota la cerimònia. També saluda efusivament en Pep Frigola, amb qui també es coneix (ella vi a Ventalló). I també m’agrada que em saludin la Montse i la Núria de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona. A la celebració també hi ha assistit un cosí, en Pere Clotas, germà dels polítics del PSC Salvador Clotas i Higini Clotas. 

Sortint de l’església anem cap a la rectoria. La Montse i l’Honest han preparat el dinar. I a la taula arrodonim la celebració amb cordialitat, senzillesa, bonhomia. Es parla del document dels bisbes catalans sobre la crisis econòmica (es veu que n’han rebut alguna crítica), de la medalla d’or que el Parlament de Catalunya atorga a Caritas Catalunya, de la manifestació del dimarts 11 de setembre i dels que hi participarem...

Quan ja hem acabat, cap a les 4, marxo de Cadaqués i vaig cap a Bonmatí. El trànsit és dens i feixuc. A l’area de l’autopista faig una aturada tècnica. Arribo a Bonmatí quan ja han passat 2/4 de 6. Preparo els detalls de la celebració. Hi ha poca gent: es nota que demà hi ha la festa de Constantins.

A les 7 arribo a Anglès i ja m’esperen pel baptisme d’en Williams. La família és colombiana – cubana i es segueix bé la cerimònia.  I quan acabo, ja arriba en Pep Frigola. Ve a predicar a la missa anticipada d’Anglès.

Hi ha una bona assistència a la missa. El to de la celebració és molt diferent de la de Cadaqués. En Pep, a l’homilia, llaura a fons sense derivar al sentimentalisme. En Pep ens diu a tots que participarà a la manifestació del 11S a Barcelona, com també participa a la del 1977. Quan acabem, diverses persones saluden en Pep, especialment les dominiques que també tenen religioses que han treballat a les missions on ha estat en Pep.

Acabem la jornada al bar La Rutlla, prenent una cervesa  i menjant una amanida. En Ricardet ens ensenya fotografies antigues. Amb en Pere parlem de les cigonyes i del corredor electromagnètic. També ens saludem amb en Siso. Quan vaig per pagar, algú ja se m’ha avançat. Moltes gràcies a qui ho hagi fet. “Qui acull un de vosaltres perquè porta el meu nom, és com si m’acollís a mi mateix. I qui m’acull a mi, acull el Pare que m’ha enviat”.

diumenge, 9 / setembre / 2012

Em desvetllo cap a les 5 i no torno a agafar el son. Em llevo aviat i segueixo la rutina diària. Cap a les 8, obro l’església i la Conxita ja hi accedeix. No deu estar bé a casa seva.

A la missa de les 9 hi assisteix força gent, alguns dels que habitualment participen a la missa de les 12 (i que avui no celebro a Anglès). I quan acabo, vaig cap a Sant Martí. De nou celebrem la missa a l’exterior: la temperatura és agradable. Però les mosques, molestes i enganxoses, es fan insuportables. Senten pluja.

A la sortida de la missa de Sant Martí, celebrem el sant de la Nuri, l’àvia de l’Estefania, una de les pubilles d’Anglès: coca de ratafia, croissants mini, Coca-Cola, taronjada, llimonada... I fins la propera celebració.  A l’homilia he comentat que, abans de les reformes litúrgiques, quan un nadó era rebut a l’església per ser batejat, el capellà repetia el gest de Jesús, a l’evangeli d’avui, i posant-se el dit a la boca, feia una creu a les orelles de l’infant i li deia: EFATÀ! També, a la sortida, comentem que als infants que se’ls portava a batejar també se’ls posava una mica de sal a la boca i en Ramon em diu que ho recorda bé perquè feia d’escolà i que els petits feien magarrufes.

Vaig cap a Constantins. L’església s’omple amb un centenar bo de persones. A més dels feligresos del poble, també n’hi participen d’Anglès, de Girona, de Bonmatí, de Sant Gregori... Convido la gent a enfortir les arrels que les vinculen al poble i a la parròquia, a obrir el cor i la vida a la Paraula de Jesús i al nostre món, a vetllar per recuperar el patrimoni que evoca la nostra identitat. En aquest sentit faig una invitació a organitzar la restauració de la capella de la Mare de Déu de la Pietat (que antigament s’anomenava de Santa Maria de Nazaret).

Acompanyen la celebració un grup de cantors joves que convida en Jordi. Ja m’agradaria que hi vinguessin cada diumenge. La Tarsi i en Joan, els avis Fontané, celebrem el 50 aniversari del seu casament. Els acompanyen els fills, les nores i els néts. Quan els imparteixo la benedicció nupcial, els fills i els néts s’agomboien al seu costat: “Davalli abundosament la vostra benedicció damunt d’ells dos”.

Quan acabo la missa, la Neus em ve a trobar i em parla de les possibilitats que té d’organitzar un equip de treball per netejar i recuperar la capella de la Pietat, amb arquitectes, treballadors, decoradors... Com que la persona està prou capacitada, em penso que anirem bé. Deo gratias!

Vaig a dinar al restaurant La Barca de Sant Julià convidat per la Tarsi i en Joan. Fem una taula oberta que fa el seu goig. A la sobretaula parlem de l’homilia, del significat de l’Atri dels Gentils, de la manifestació del dimarts dia 11S, del camí cap a la independència... En Xavier és el que porta la veu cantant. De tant en tan, en Joan, al meu costat, ratifica els meus arguments: “això, això”.

A la tarda, quan sóc a la doma, se sent rebombori de trons i d’una tempesta que no acaba d’arribar. Al fons, damunt del trenc de Susqueda i cap a Amer, es veuen nuvolades que descarreguen pluja. De mica en mica sembla que la pluja s’anima, sense caure cap ruixat. Arriben a ploure uns 4 litres: i gràcies!

dilluns, 10 / setembre / 2012

Ha refrescat una mica i el matí comença agradable. El matí surto a comprar un xic de manduca. Quan arribo al despatx, faig una mica d’endreça , algun assentament, contesto algun missatge...

Intento localitzar alguna estelada per comprar. Als establiments del poble les han exhaurit, fins i tot les botigues dels xinesos n’han quedat sense. Renoi, quina febrada.

Recuperol’entrevista d’en Pep Frigola a ELS MATINS DE TV3  al minut 6,54

Preparo la celebració de la missa de la Festa dels Vells, a Bonmatí. També preparo algunes provisions per quan vagi demà a Barcelona: daus de formatge, pinya trossejada, ous durs, ametlles crues i nous, unes torradetes, ampolles d’aigua... Decandit , no hi quedaré pas.  També poso apunt uns butxacons per anar dintre dels pantalons. Me’ls va fer a ganxet la mare. Aniran bé per posar-hi algun caleró i el carnet.

Al vespre, a partir de les 9, entre Anglès i La Cellera és fa la marxa amb torxesper la independència.  Hi participa el rector de la Cellera i molta gent de els nostres parròquies.

Dimarts, 11 / setembre / 2012

A les 12 del migdia, a Bonmatí, hi ha la missa de la Festa dels Vells. Hi vaig aviat i hi faig temps saludant la gent que va arribant. La coral assaja els cants. L’església s’omple. També hi ha les pubilles i néts de diverses edats. A la Festa dels Vells d’Anglès (el primer de maig), no n’hi havia cap. Abans de la una, i sense haver-nos deixat res del que toca fer, ja hem acabat.

Dino d’una esgarrapada, em canvio la camisa, agafo la motxilla, tanco bé totes les portes i vaig cap a la carretera d’Osor i al carrer Josep Pla. Hi ha ple de gent, molta gent vinculada a la parròquia: més de 300 persones de totes les mides que ens repartim en 6 autocars. Sembla que no hi participa cap regidor de l’Ajuntament: és una llàstima. De Bonmatí, em consta que hi van l’alcalde i algun regidor. Pujo a l’autocar que em correspon, m’assec al mateix seient que en Jose, a prop hi ha la Nuri, en Llorenç, la M. Àngels... També hi ha uns nois de família marroquina.

Tot apropant-nos a Barcelona, els autocars es van acumulant. Quan ja hem passat el peatge de La Roca, abans del darrer peatge, els autocars, sense deixar d’anar amb certa rapides, sembla que juguen a avançar-se. No em fa cap gràcia i ho dic amb veu alta. Encara no ho acabo de dir-hi, que el nostre conductor ha de fer una maniobra brusca per esquivar una topada en cadena de tres o quatre autocars que van just al davant. Amb l’ensurt, tots ens posem dempeus de cop i, seguidament, aplaudim  el xofer pels seus bons reflexes. Un dels autocars afectats és de la colla de Santa Coloma de Farners.  

La Meridiana queda col·lapsada d’autocars. Entrem per Aragó. Anem fins el passeig de Sant Joan i l’Arc de Triomf i l’autocar va donant tombs per trobar un lloc on aparcar. Tot està ple. Finalment retorna fins la Meridiana i, al inici del c. Aragó, a un xamfrà, aparca, davant per davant d’un Hotel Catalonia. Després de fer una aturada tècnica a un bar, comencem a caminar. La riuada de gent és impressionant: Consell de Cent, Diputació...

Quan arriem a Pau Claris, tothom queda aturat i bloquejat i ens trobem enmig una gran massa de gent que ni avança ni retrocedeix. Estic al costat de la Nuri i d’en Llorenç. Anem trobant-nos amb coneguts i saludats: la colla de Sant Feliu de Pallerols amb en Pau Font, en Francesc Roura i el seu pare, en Pere (que és professor de física a la Universitat), l’Albert Rossich (professor de llengua a la Universitat de Girona)...

Com que vaig amb camisa de capellà, la gent em mira i em saluda amb simpatia i deferència. Algú em pregunta perquè els bisbes no han dit cap paraula positiva en relació a la manifestació. I tinc l’alegria de trobar-me amb l’Antoni Badia i Margarit (92a), rector emèrit de la Universitat de Barcelona. Quan el saludo em contesta: “M’agrada saludar-vos, mossèn, però no recordo el vostre nom”. Li explico qui sóc i li recordo que, quan em van ordenar capellà (1981) ell havia d’aguantar estoicament les meves homilies de capellà novell, quan ell i la seva muller anaven els caps de setmana a Sant Privat i participaven a les misses dominicals a l’hora que la celebrava jo a l’església del Sagrat Cor, dels caputxins, a Olot.

També saludem en Xavier Soy, l’alcalde de Bescanó, en Joaquim Vilardell i la Marta Rigau (de Banyoles), en Joan Güell i la Dolors Gratacós (de Banyoles), gent de Palafrugell,  de Sant Jordi Desvalls...  I veiem l’escriptora Almudena Grande, el periodista Matthew Tree, el directiu del Barça Josep M. Bartomeu... I gent, i gent, i gent...  “de tota tribu, llengua, ètnia i nació” (perquè hi havia gent de tots colors).

Des de la plaça Urquinaona baixem, pel carrer Jonqueres, cap a la Via Laietana. Ens hem trobat amb una colla d’Anglès, i per avall, tot xino-xano. No avancem gaire però, si més no cridem, botem, ens ajupim: “boti, boti, boti, espanyol el qui no boti”.  “No volem ser una regió d’Espanya; no volem ser un país ocupat! Volem, volem, volem, volem la independència. Volem, volem, volem: Països Catalans”. I encara: “In, inde, independència”. I també “Què vol aquesta tropa? Un nou estat d'Europa! Què vol aquesta gent? Catalunya Independent !”.  Amb tant d’exercici físic, en Toni, el meu metge d’Anglès, quedarà satisfet.

Tot d’una se m’atura un al davant i em diu: “Hola, Jaume”. “No em dic pas Jaume”, li responc. “No ets de Banyoles?”, segueix. I li dic: “I tant!. Però no sóc en Jaume”. Li dic qui sóc i li pregunto a ell qui és. Resulta que és en Duran, el fill de l’Estrellita. Uf, ja no el recordava: i ell, tampoc a mi. Però bé, una bona encaixada. I em pregunto en què m'assemblo a en Jaume. 

Se m’acosten uns periodistes i em demanen per quines retallades de la salut pública estic protestant. Els dic que s’equivoquen de manifestació, i que aquesta és una manifestació demanant la independència de Catalunya. La noia vol precisar: “Aquí hi ha moltes altres manifestacions”. Jo li dic que si vol ho pregunto a la gent: “Què veniu a reclamar a aquesta manifestació” I tothom es posa a bramar: “In, inde, independència”. La noia i els altres periodistes se’n van amb la cua entre cames.

Finalment arribem al carrer Princesa. Fa cap a tres hores que hem anat baixant de Pau Claris – Gran Via. Els d’Anglès girem pel carrer Princesa i anem fins l’Arc de Triomf. No hi ha l’aglomeració de Via Laietana i podem avançar fins al Passeig de Lluís Companys i l’Arc de Triomf. No és que hàgim sortit del foc per caure a les brases, però la mobilitat  de nou s’encalla. Finalment enfilem per Nàpols fins arribar de nou a Aragó i a la cantonada anterior a la Meridiana.    

Finalment arribem on hi ha l’autocar. Tal com hem fet a l’arribar, entrem a un bar a buidar la bufeta. Quan he arribat he pres un tallat (els xinesos que portaven el bar no s’aclarien què els demanava. Finalment ho han entès: “Ah, un coltado”). Ara em bec un parell de tòniques. Tots els bars els porten xinesos i les botigues de fruita, pakistanesos. Els del primer bar, quan han vist tants autocars, es pensaven que el Barça jugava amb el R. Madrid i s’estranyaven de tanta gent fins aquell extrem.

Pel camí m’he anat alimentant de les provisions que havia preparat ahir. Bé que ha anat. Al bar, prenc un refresc i, entretant, xampurrejant l’anglès, parlo amb un noi alemany que és a la barra. Em pregunta què passa a Barcelona amb tanta gent. Intento comentar-li. Ho entén millor quan li comparo amb la situació de Bavaria: a Alemania, els lands estan molt més desvinculats de l’estat central que no pas a l’estat espanyol. Per alguna cosa els catalans van lluitar per un Habsburg.

Finalment ens col·loquem a l’autocar.  Quedo assegut i encaixonat al costat d’en Salvador Boades. Tothom va mirant al mòbil: missatges, telefonades, notícies... Tota l’estona he estat en contacte amb els nebots per mitjà del WhatsApp. Llegeixo els titulars: segons La Vanguardia, la participació ha estat d’un milió i mig de persones; segons El País, de varis centenars de milers; segons l’ABC, varis milers... Segons guàrdia urbana, d’un milió i mig; segons la policia estatal, de 600 mil persones; segons l’Assemblea Nacional de Catalunya, dos milions...

I anem retornant plàcidament cap Anglès. Cap a ¼ de 12 arribem a Sant Martí; cap a 2/4 de 12, a Anglès; i al pis de la doma, cap a ¾ de 12. Bona nit, bons germans, Déu ens doni un bon son: la seva pau dolça davalli al món. Deo gratias!

 dimecres, 12 / setembre / 2012

Em desperto com els altres dies: cap a les 6. I aviat estic de peus a terra. Miro les portades dels diaris. Tots els diaris catalans la manifestació destaca a la portada. També hi destaca a la portada de tots els grans diaris europeus i americans. Pels diaris espanyols, la notícia és de segon ordre i, a TVE, darrera altres notícies.  En Ruben, des de l’Argentina, em comenta que allà és notícia de  primera pàgina a tots els diaris i la notícia que obre els telediaris de totes les cadenes d’allà.

Normalment, quan esmorzo, deixo la finestra de la meva habitació i les de la casa obertes. Mentre estava esmorzant, ha entrat un ocell a la meva habitació i m’ha deixat el seu “present” damunt del llit. Sort que no ha estat ni un colom ni una cigonya!

En Francesc Romeu i en Jaume em feliciten que participés a la manifestació i que ho fes destacant-me com a capellà.

Venen els mossos d’esquadra per contrastar algunes informacions relacionades amb el robatori de l’església, fa quinze dies. Sembla que ja han identificat els delinqüents, però no crec que els passi gaire res.

Dino a Banyoles. L’Assumpta ens obsequia amb una pastilla de sabó de les que confecciona artesanalment, aprofitant els olis de fregir. Potser que n’ aprenguem a fer-ne. Dinant comentem les anècdotes de la manifestació d’ahir, les incidències, les reaccions dels polítics, la declaració de l’Artur Mas...

A la tarda, fa un ruixadot i arriben a caure uns 9 litres. No sé si n’hi haurà prou perquè surti algun bolet a principis de mes. La son m’arriba més aviat.

dijous, 13 / setembre / 2012

Els matins es van refrescant. Ara prefereixo obrir l’església quan he esmorzat, una hora més tard de l’hora que l’he obert fins ara, i encara únicament deixo oberta una porta, la porta lateral, que em queda al davant del despatx i és més controlable.

Segueixo llegint comentaris i reaccions a la manifestació del dimarts. Això va per llarg.

El matí feinejo pel despatx i elaboro el suplement del Full Parroquial. En Miquel ha deixat de portar Graficter i ara el gestionen en Jaume Costa (que és renebot d’en Lluís Plana i d’en Manel Pont) i en Dani Ortiz. Esperem que tinguin encert en aquesta nova etapa.

Les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra venen a netejar l’església. Parlem de gent coneguda que també va anar a la manifetació: la Fe, la Carme, la Maria, la Rosa, en Lluís, en Josep, la Viki, en Miquel, la Tina... Quan acaben la feina, baixem a la Rutlla a esmorzar una mica. Jo, un tallat i un croissant.

Ve a dinar l’Assumpta. Mentre acabem de preparar el dinar, parlem de la manifestació i de la família. També de com confeccionar productes d’artesania: ciris, sabó...

A la tarda preparo el santoral de l’octubre per http://www.pregaria.cat/ i feinejo pel despatx.

divendres, 14 / setembre / 2012

“A l’ombra dels teus braços el món la pau trobarà”. És la Santa Creu.

Quan baixo, surto a donar una volta pel poble i vaig a la papereria, a la peixateria...  Tinc la oportunitat de trobar-me i parlar amb la Carme, la Bibiana, la Joana, l’Emília...  Amb totes, un intercanvi d’impressions. La Bibiana em comenta les excavacions a Rocabruna, després de les fetes a Banyoles, remenant els ossos dels meus rebesavis.

Al matí, és quan puc saludar i parlar amb les dones. A la tarda, quan vaig a les dominiques, tinc la oportunitat de parlar amb els homes asseguts a la Rutlla o a la plaça Catalunya o la del Bacallà. Quan surto de la missa és quan em trobo amb mainada: Ayub, Harman, Moha, Irina, Raül...

Algú em recorda que fa un any vaig deixar Palafrugell. Els moments tristos fàcilment s’obliden quan la realitat que es viu és agradable. Però no s’obliden mai els amics, els d’allà, els d’aquí, els nous i els vells...

Treballo en la ressenya biogràfica de sant Odó de Cluny per editar en un nou llibret, en el santoral de l’octubre, en les convocatòries de catequesi...

En Pere em comenta la dèria d’alguns capellans joves pel “lavabo” a la missa. Com si això fos el centre de la celebració. Anem bé, cirerer! 

Setembre, que ho sigui sempre!

dissabte, 1 / setembre / 2012

I amb una dormida, hem girat el mes. Baixo al poble a comprar alguna cosa, i tot ja és més car, amb la pujada de l’IVA. Passo per l’oficina de correus on saludo la Montse i comentem les malifetes dels pispes.

Ni a Bescanó, ni a Bonmatí, ni a Amer, ni a La Cellera hi ha policia local. En canvi, a Anglès, on si n’hi ha, és on més malifetes fan els lladregots. I això que La Cellera és ben a prop.

M’assabento de la mort, ahir, del cardenal Carlo Maria Martini. Tenia 85 anys i els darrers mesos s’havien agreujat les conseqüències del parkinson que patia. El cardenal jesuïta es va convertir en una icona del sectors renovadors de l’Església i havia estat considerat un dels papables, amb la mort de Joan Pau II.

També m’assabento, pel diari, que uns lladres han atracat amb un ganivet dues noies que eren a d’Anglès, a l’exterior del pavelló, mentre a dintre es celebrava el ball jove .

Al migdia batejo l’Èlia.

Abans de la missa vespertina venen a saludar-me l’Eulàlia Hortal de Cal Moliner, casada a Palafrugell amb en Josep Domínguez. L’Eulàlia ha vingut amb la Dolors de la Farga.

Vaig a sopar amb la colla dels geganters, a la Burés.  Anant i tornant, l’aire és fred.

diumenge, 2 / setembre / 2012

Hem passat de cop de la calor més rabiosa de canícula a la frescor intensa de la tardor, i això que encara som a l’estiu. Hem aconseguit els màxims de temperatura ens molts anys i a veure si aconseguim els mínims assolit a l’estiu també en molts anys. Maiora videbis.

A les misses he anat comentant els desperfectes de fa una setmana i el que ens costen les reparacions.

Després de la missa de les 9 em venen a saludar les germanes Viñolas, de Can Mont (que també es coneixia per Ca la Vídua). La Sílvia està casada amb en Xavier Domínguez i viuen a Palafrugell. I ara, la Irene de les Llanes, casada amb en Josep Casas, també hi viu.

La missa de Sant Martí la celebrem de nou dintre l’església. A fora ja hi fa massa fresca. A l’acabament celebrem sant Ramon ja que hi ha dos dels feligresos que se anomenen així. Ja dic jo que, a aquests pobles, no hi moriré pas decandit.

Uns pares em comenten que, ahir, no els deixaren participar a una missa i els van treure d’una església perquè anaven amb dues criatures: intolerable!

A la missa del migdia hi participen l’alcalde i varis regidors. Els CORS ALEGRES animen la celebració.

Després de la missa del migdia administro el baptisme a l’Arnau.

Vaig a dinar amb uns amics a Can Quer de La Cellera. Mentre estem menjant, s’alça un jove d’una taula propera i em saluda efusivament. És en Laarbi. Gairebé no el reconeixia. Ara viu a Bescanó. Li dic que saludi de la meva part els seus pares i els seus germans, en Mounir i en Samir.

A la tarda faig un tomb per Anglès i per la fira d’atraccions. Hi ha ambient de festa major i vaig saludant diverses famílies conegudes: Bones Gales! Diferents persones em comenten que molts joves (em parlen d’una quarantena) van ser atracats a la sortida del ball dels joves, ahir dissabte, a la nit o a la matinada d’avui. Malestar.

Al vespre em ve a visitar en Dídac Faig i la fem petar una estona parlant d’Anglès, dels vicaris que hi havien estat, de diversos companys, de la poesia, dels pobles on ha estat de capellà...

dilluns, 3 / setembre / 2012

Curiosament m’he quedat adormit i em desperto poc abans de les 7. Em cal anar més de pressa.

Després d’esmorzar, preparo la missa de les 12: cants, pregàries, lectures... També faig un xic d’endreça a la sagristia, com acostumo a fer cada dilluns.

A quarts de dotze arriben la gent i els companys. A la missa hi participen unes 80 persones. Concelebrem en Ramon Oller de La Cellera, en Josep Balateu d’Amer, l’Elies Ferrer de Sant Feliu de Pallerols. En Joan ni es presenta ni diu res. Em sap greu i em molesta. En Jordi Jaume Pou és cap a Lourdes. La celebració és prou digna. També hi ha l’Eulàlia de Cal Moliner, en Josep i la Dolors de la Farga.

Quan acabem la celebració els assistents saluden els capellans. I, després de tancar l’església, amb els companys, pugem al pis per fer temps, abans d’anar a dinar.

Anem a dinar a Can Massot. M’agrada repartir els àpats als restaurants del poble. Es veu que Mn. Fèlix, en aquesta diada, hi anava amb els companys.

Amb els companys parlem de l’estada de l’Elies a Castelldaura, de la nova etapa d’en Josep Balateu a Girona, dels exercicis espirituals que l’Elies i en Ramon inicien aquesta tarda (com si no fos prou sant!)...

M’assabento de varis joves que van ser atracats: en Guillem d’Amer, en Pol i l’Aleix de Bonmatí...

A la tarda, vaig fins a Santa Coloma a donar un tomb.

dimarts, 4 / setembre / 2012

Hem passat de la cresta d’una onada de calor a una onada de fred. Sembla però la fred es calma i que hi ha ganes d’una certa normalització estiuenca.

Al matí obro un xic més tard l’església i feinejo pel despatx: assentaments, ne temeres, missatges... Retorna una certa normalització laboral.

A primera hora de la tarda vaig a de visita amb la Gemma Caparrós que, si se’n surt, em posarà a rega i a dieta i, si no se’n surt, podria ser que jo acabés amb la boca torta. Em mesura i m’he encongit uns 3 cm. Espero que se’n surti i retorni a una certa normalització dietètica.

Anant i tornant de les dominiques, em trobo amb els meus amics de la plaça Catalunya: el banc del si-no-fos, l’Albert i la mainada (en Raül, l’Ayub, en Harman, en Moha). Em pregunten perquè sempre ens trobem a la mateixa hora i els comento que vaig a resar. En Harman em diu que ell hi va a Santa Coloma, on hi ha el temple sich. L’Ayubi en Moha, em diuen que ells haurien d’anar a la mesquita però que no hi van mai. En Raül s’ho escolta.

Al vespre, després de la missa vespertina, vaig cap a Bonmatí. Tinc reunió amb l’equip de Caritas. Sembla que el Banc d’Aliments disposa de molt pocs recursos. Retorna una certa normalització pastoral.

M’arriba la invitació a participar a la inauguració de l’exposició d’en Tano Pisano OMAGGIO AL DAVANZATI – FIORI al Museo d Palazzo Davanzati de  Florència, el proper 8 de setembre.  Me’n quedo amb les ganes.

Hi ha qui em fa arribar, gairebé de forma anònima, diverses històries relacionades amb Anglès. Poden ser un bon material, un cop polit i escrit de nou. .

dimecres, 5 / setembre / 2012

A quarts de vuit surto per anar cap a Bellaterra, a la Universitat Autònoma on tinc la primera reunió amb els que seguirem el màster d’ANÀLISI I GESTIÓ DEL PATRIMONI ARTÍSTIC. De fet, jo només cursaré una tercera part dels crèdits i el repartiré en tres cursos.

Quan estic prop de la universitat, em faig un embolic amb l’enllaç. Val a dir que està tot molt mal senyalitzat, que feia uns 18 anys que no m’hi apropava i que les sortides han canviat. És a dir, passo de llarg i vaig fins al Banc de Sabadell on canvio de sentit i, ara si, tot està millor senyalitzat i puc enfilar bé els enllaços.

Finalment arribo al campus però allà encara quedo més desorientat. Res no és on recordava. Val a dir que poques vegades m’hi havia apropat conduint jo ja que sempre hi anava amb la TEISA, des de l’estació de Girona.

No acabo de veure on aparco. Però la intuïció em diu que haig d’anar cap a llevant. Ningú em sap donar raó de la facultat de filosofia i lletres: estic on hi ha les facultats de ciències. Finalment veig la piscina: ostres, quin edifici tan tronat! I tan modern que em semblava, fa 20 anys. I començo a caminar cap a tramuntana. Finalment localitzo la facultat de dret i em fico cap dintre. I ara a pujar escales i rampes i seguir passadissos: facultat d’economia, facultat de sociologia, facultat de psicologia... finalment arribo a la facultat de filosofia i lletres. He fet uns 1500 metres. Ara em cal localitzar l’aula on tenim la reunió, i quan ho he fet vaig a fer una queixalada. La Universitat Autònoma és com una ciutat d’uns 40 mil habitats.

Quan retorno, davant de la porta de l’aula, al passadís, es van aplegant alumnes fins arribar una dotzena. Arriba la Montserrat Claveria (la coordinadora del màster i tutora) i entrem cap dintre. Ens comenta la logística del curs i de la matriculació.

Ara, cal anar a recollir els impresos, omplir-los i comentar-los un per un amb la Montserrat. Toca fer cua. Un cop fet això, anem, l’un darrera l’altre, cap l’oficina de gestió. Toca fer cua. Quan arriba el meu torn, em diuen que els màsters hem de fer el tràmit a un altre lloc, al fons de tot. Toca fer cua. Quan la Belén m’atén, em diu que primer haig de tramitar les convalidacions que em concedeixen. Torno cap a gestió. Toca fer cua. Finalment acabo el tràmit demanant la convalidació i, quan estigui concedida, ja m’avisaran per tramitar la matriculació.

Retorno cap el cotxe: escales, rampes, passadissos... Quan arribo a la piscina, baixo a preguntar les condicions per anar-hi a fer alguna cabussada: gairebé 8 € cada vegada que hi vagi (els abonaments no em resulten).  Mentre estic fent aquesta gestió, em telefona en Josep Piferrer, el Cisteller, per comentar-me que ha vist l’entrevista que, a TV3, han fet a en Pep Frigola, i que li ha agradat molt perquè, a més, és del seu poble.   

El viatge de retorn cap a Anglès el faig per Vic. Hi ha uns 15 quilòmetres de més, si bé m’estalvio el peatge. Ara bé, l’eix el veig intransitable i perillós. M’aturo a dinar a Sant Martí, a Can Valls. Ja gairebé és un quart de tres. I quan acabo, vaig una estona al davant de l’església de Sant Martí.  A la tarda, vaig a Can Boix perquè em prenguin el pèl.

Quan surto de la missa vespertina a les dominiques, tothom mira enlaire. Ha arribat una colònia de cigonyes. La primera que m’ha donat la veu d’alerta ha estat la Rosita. Es veu que venen d’Amer i estan voleiant damunt d’Anglès. Un ornitòleg que els segueix diu que, a Amer, n’hi havia un parell de centenars. Entre vuit i deu són al damunt de tot del campanar mentre van i venen. La que està damunt la creu de la punta, ni s’immuta: dóna la impressió que és la capitana que ho controla tot. També se’n veuen al damunt de les antenes i dels arbres alts: a Can Cendra, al cementiri vell... Aquesta nit estarem acompanyats i ben segur ens deixaran un munt d’il·lusions i de bons auguris. .

dijous, 6 / setembre / 2012

 Amb més sol i més claror, faig una bona retratada de les cigonyes. Veig que pel carrer hi ha altra gent que les retrata. Són unes artistes. Només estan als arbres més nobles, al cedres de Can Cendra, als xiprers del cementiri vell i del col·legi... I quan s’adonen que els observes, et miren de reüll.

Abans de les 10 ja he anat a recollir un tiquet per anar cap a Barcelona, el dimarts 11. M’ha costat 10€. Em tocarà anar al cinquè autocar. Si no hi puc anar, l’oferiré a qui el vulgui. També he passat per la farmàcia a recollir algun medicament.

A quarts d’onze la cigonya capitana aixeca el vol mentre totes l’esperaven voleiant al damunt del camp de futbol. Totes la segueixen i  es perden a l’horitzó, cap a Sant Martí Sapresa i Santa Coloma. Val més que només s’estiguin aquí de passada. Són molt maques, però són molt brutes.

M’arriben els exemplars de la revista MD’A del Museu d’Art i de EL SENYAL on es publiquen els articles que vaig escriure. Al rellegir-los em sorprenc del que vaig escriure. Un article és L’ADORACIÓ DELS REIS (1651). MATEO GILARTE. (M’A, n. 81, p. 13 i 14). L’altre és SANTA MARIA DE LA TARDOR (E.S., n. 131, p. 22). 0000

Dino amb la Carme, en Josep, l’Assumpta i l’Aniol. Parlem de temes de salut i de la concentració del dimarts 11 de setembre. A la tarda, ve la Nuri que m’acaba de configurar el nou mòbil m’ensenya les funcions més bàsiques.  També ve la Collell.

Des de començament de setmana, estan netejant la finca annexa que hi ha al carrer de Ca l’Estrella. Sembla que hi busquin petroli.  

divendres, 7 / setembre / 2012

El diari diu que “centenars de cigonyes paren a Anglès”. Home, tant com centenars! Des del campanar, en vaig comptabilitzar unes 80. Potser s’arribava fins a un centenar. I això d’un “corredor electromagnètic”, de què va? I els anys que no hi ha passat cap volada? I si diguéssim que les guiaven els àngels? I els atracaments, també són culpa d’aquest “corredor electromagnètic”? O potser és que els àngels ja eren a dormir? Al Punt recull una petita nota. El Diari de Girona hi dedica la contraportada amb una fotografia ben maca del campanar.

Abans de migdia vaig a visitar els ancians de Bonmatí. Aquest mes, dos dels que visitava ja són a la Casa del Pare i, una altra, és a l’Hospital.  Abans de marxar de Bonmatí passo a comprar alguna cosa per dinar. Fa dies que han tancat el supermercat del poble.

Faig olla de peix, amb bacallà. Hi poso un parell de patates petites de les que em regalà la Carme i tota classe de verdura collida a l’hort: ceba, carbassó, pebrot, julivert... Ai festa!

A la tarda preparo les misses de demà i de diumenge: cants, pregàries, homilia... 

Després de la missa vespertina hi ha la reunió amb els catequistes. Hi ha algun relleu però ens faltarà la col·laboració d’alguna altra o altre catequista nou. I de catequistes, no se’n cullen a l’hort. Déu faci que se n’ofereixin més.  Marquem el calendari i comentem diversos incidents. Quan acabem la reunió, també es comenten altres temes de la vida del poble. Pujo al pis cap a les 10. 

Per sant Lleí, benvinguda la pluja a aquí!

dissabte, 25 / agost / 2012

Poc després de les 8 del matí vaig cap a La Cellera. En Ramon em convida a  esmorzar al Centre. I tot seguit anem a fer un recorregut turístic. Primer visitem l’ermita dels Sants Just i Pastor, del s. XI, d’un regust popular entranyable. Hi fem una pregària pels infants de les nostres parròquies i per Mn. Lluís Teixidor.

Tot seguit, pel camí de les serps, anem fins El Pasteral. Visitem també els oratoris de Lo Santo Negro (Sant Benet de Palerm) i de Sant Pelegrí, possiblement emplaçats al lloc de les creus de terme de La Cellera. Quan som a Can Vinyes, la casa pairal del P. Codina, retornem cap al nucli del poble.

Han dit que aquest migdia plouria. De moment, continua la calor. A la tarda, les bromes van cobrint el cel.

Mentre celebrem la missa anticipada a Bonmatí es posa a ploure a bots i a barrals. No arriben a caure ni 10 litres però l’aire es refresca. Amb tot, la xafogor encara està closa dintre dels edificis.

Després de la missa anticipada, a Anglès, ve la senyora Concepció Barcons acompanyada de la seva filla que s’acomiaden abans de retornar cap a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. La filla em comenta que acostuma participar a les misses i a les activitats dels caputxins de Sarrià.  

L’Encarnació Noguer, després d’haver llegit el DIARI DEL CAPELLÀ, m’aclareix que a Can Melic, el lloc on va néixer, és al carrer de la Indústria nº68-70, al davant de l'Òptica Milent, on abans hi havia una botiga de queviures i una carnisseria.

A la nit arriba la música dels grup d’havaneres Terra Endins a la festa de Sant Julià.

diumenge, 26 / agost / 2012

A la missa del matí hi participa més gent que no pas els altres diumenges pel fet que, a les 12m, celebro la missa a Sant Julià.

A Sant Martí també hi ha més gent que no pas els altres diumenges: de La Cellera, de Bescanó, de Salitja, de Palau-saverdera, de Palafrugell, de Santa Colloma... Pràcticament s’omple el pati del davant de l’església. Fa un matí molt agradable: ni aire, ni calor, cel net de núvols, no massa trànsit a la carretera... Amb tot encert cal cantar: “Agermanats anirem caminant sota un cel ben blau; joiosos himnes ressonaran d’amor i de pau”.

I per no perdre el costum, quan acabem la missa, hi ha celebració. Toca celebrar santa Rosa. Renoi, que bé! Tant de bo es fes quelcom semblant quan s’acaben les misses a Bonmatí i a Anglès. Es reparteix una coca de ratafia i una coca de pa de pessic. També un xic de taronjada i de cola. I el dimoni, que estossegui!

La missa del migdia la celebro a l’església de Sant Julià de Llor, al bell mig de la Vall de les Esglésies. Hi ha escolans de tots colors: en Pol Peracaula, en Sam i la Laia Bou, l’Ariadna Quer. En Josep M. dirigeix com pot el cor i se’n surt prou bé. Celebrem sant Agustí (hauré d’esbrinar per quina raó), però no trobem els goigs en cap racó. Faig curt de partícules: n’havia preparat una quarantena i se’n necessitaven una cinquantena. No queda més remei que fer la multiplicació dels pans.

A l’acabament no em puc entretenir gaire saludant la gent i admirant el paisatge: avui és esplèndid, per abocar-s’hi del tot. Baixo cap a Bonmatí a celebrar un bateig. Hi arribo uns 10 minuts tard. Encara bo que els havia advertit. Gairebé tota la família es portuguesa i la família intercala el català amb el portuguès. La celebració es segueix amb respecte. I la Noa ja forma part de la família dels batejats.

Els diumenges acostumo a dinar de restaurant i vaig cap a Sant Martí, a Can Valls: un gaspatxo, un filet a la brasa i un tall de meló. “Beneïm el Senyor pels seus dons!”.

Al captard, em comuniquen la mort de l’Antonio Armau Roca, el germà de la meva cunyada. Que el Senyor l’aculli a la Vida eterna i ompli de pau els familiars i amics.

El Barça ens dóna una alegria que queda arrodonida per la que ens dóna el Real Madrid.

A primera hora de la nit hi ha tres homes joves al davant de la doma. Van assenyalant les finestres i les portes de l’església. No em fan cap gràcia.

dilluns, 27 / agost / 2012

A quars de sis de la matinada sona el telèfon i em desperta. Són els mossos d’esquadra. Em diuen que baixi ja que algú ha entrat a fer de les seves a l’església. Resulta que uns lladregots han esbotzat el portal principal de l'església de Sant Miquel (han obert com un forat gater a un batent del portal, un s’hi ha posat cap dintre, han tret els bernats i han entrat dintre). Un cop dintre del cancell, també han esbotzat la porta de vidre del mig (i això que les portes laterals del cancell eren obertes). Han voltat per dintre de l’església i han remenat diverses coses (les tovalles de l’altar major). Però no han tocat res del que més estimem.

Cap a les 10m vaig de visita al metge, en Toni Viñas, per comentar l’analítica. Els tractaments no acaben de funcionar i caldrà fer alguna cosa.

Quan surto del CAP i pujo a l’església, arriba la policia científica que ha vingut a agafar les mostres de les empremtes digitals. En surten unes quantes. Suposo que descarten les d’en Pepet Venanci i de les dones de neteja. També arriba en Felip per mirar com caldrà reforçar els portals.  

Cap a dos quarts de dotze vaig cap a la comissaria dels mossos, a Santa Coloma. Hi arribo a tres quarts i quan la Pili em pren la denúncia ja és la una. Mentre m’esperava he parlat amb la delegada de correus de l’oficina d’Anglès on també hi han entrat i hi han fet més destrosses. Es veu que també han entrat al supermercat DIA i a la benzinera i, la setmana passada, a la piscina. Són com paparres.

Quan retorno, m’aturo a dinar a Can Valls: escudella i carn d’olla. I torno cap a la doma passant abans a donar una ullada a l’església de Sant Martí Sapresa: sembla que tot està com ha d’estar.

A la tarda venen operaris. Primer arriba el que segueix la campanya d’extinció dels tèrmits. Tenim la bona impressió de què sembla que s’han extingit. Però cal fer-ne el seguiment durant tres anys.

El Felip ve per posar unes planxes de ferro al darrera dels portals. A veure si haurem de transformar l’església en un búnquer. En Josep i en Marc venen a reparar el forat que havien fet els delinqüents. I en Garceso va netejant-ho tot.

He enviat un missatge als membres del consell parroquial per comunicar-los la incidència. A la missa vespertina ho comento a les persones que hi assisteixen. I dono gràcies a sant Miquel perquè ha guardat bé el recinte.

Al vespre ve la Joana amb en Martin per preparar un xic més els detalls del seu casament, divendres.

Com puc assegurar millor tot aquest recinte? M’estic plantejant si caldrà tenir un gos.

 

dimarts, 28 / agost / 2012

Després de la pel·lícula de lladres i serenos d’ahir, retorno a la normalitat. En la feina de capellà, sempre hi ha coses per fer. “Senyor, ens has fet per a tu, i la nostra vida està neguitosa fins que no reposa en tu” (St. Agustí). 

Obro de nou l’església, com he fet sempre. Com deia Mn. Francisco Geli, “al matí, els borratxos dormen”. Treballo tranquil·lament al despatx. Contesto alguna telefonada i algun missatge electrònic. Em visita l’Assumpta.

Vaig a dinar amb la Carme i en Josep. Abans de marxar, tanco l’església: aquesta tarda en Felip i en Joan Garceso acabaran de reforçar els portals.

Tot dinant, a casa, em comenten el condol que han rebut d’en Pere, de la M. Àngels, de la M. Pilar... I cap a les 3t anem a l’església de Sant Andreu de Mata: petitona i ben arreglada. La nau i els laterals han quedat plens aviat. Quan inicio la cerimònia en sufragi de l’Antonio faig memòria d’en Paquito, en Joan, en Pepet, en Cels, els altres germans Arnau i Roca per qui jo he oficiat les exèquies de pocs anys cap aquí. Els assistents segueixen bé la litúrgia i estan atents a l’homilia.

A la sortida em saluda en Miquel Noguer, l’alcalde de Banyoles, també l’Esteve Callís, el tinent d’alcalde d’Anglès que havia treballat amb l’Antonio, i altres persones conegudes.

A la terrassa del bar Els Joves, al carrer Girona, hi veig un dels homes joves que, diumenge al vespre, es miraven amb molt interès les obertures i accessos de l’església.

dimecres, 29 / agost / 2012

Quan obro els portals de l’església m’assabento que els lladregots, cap a les 6 del matí, aprofitant el canvi de torn, han assaltat la caserna de la policia local, trencant una vidriera i apropiant-se del mòbil d’un agent. Això ja és el colmo! Suposo que ara aniran a els centres d’ensenyament i a l’Ajuntament.

Amb la família Fàbrega anem a donar un tomb. Passem per Constantins i Sant Martí de Llèmana. Ens aturem a Sant Aniol de Finestres, Les Encies, Cogolls, Sant Iscle del Colltort, Sant Miquel de la Pineda i Sant Feliu de Pallerols, on fem parada i fonda dinant a Can Finet. Ens serveix l’hereu petit de la casa, en Guillem Serrat.

Quan ens hem cruspit una bona paella de mar i muntanya, donem un tomb pel poble dels pesca llunes. Al Cafetí, la Maria em deixa la clau per visitar l’església on s’agraeix la frescor que s’hi troba. També ve saludar-me la Maria Roura, que de fet és la mestressa de la clau. M’assabenta de la mort sobtada d’en Jaume Font Bosch, el germà petit de Mn. Pere Font Bosch

Marxant de Sant Feliu anem cap a Amer. Hem de localitzar la Mari Xiberta

(bé, ella ens deixa molt clar que es diu Rosa Maria) que ens ha obrir l’església. Al seu interior, endreçat i ben cuidat, de nou quedo bocabadat amb l’atrevida solució enginyosa de col·locar 4 columnes aguantant cada pilar de l’església romànica per així dotar-la d’amplitud i perspectiva.

Ens asseiem una estona sota els porxos de la plaça de la vila prenent un refresc. Hi saludo en Joaquim Blanquera i la Maria Josefa, el germà i la cunyada de la Consol, que venen a obrir la floristeria. Acabem d’arrodonir la passejada anant a mirar l’embassament de Susqueda que deixa a la vista uns 15 metres dels marges: falta aigua!

Arribo a temps per celebrar la missa vespertina a les dominiques. I quan acabo, vaig cap a Bonmatí. Sembla que la Carmeta ha de marxar i no m’agradaria que ho fes sense haver-la acomiadat ungint-la amb l’oli sant i enfortint-la amb el Viàtic: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te, que sigui vora teu per guardar-te;

dijous, 30 / agost / 2012

Ens llevem amb el cel ennuvolat i, cap a dos quarts de sis, cauen quatre gotes. La durada del sol és semblant al que hi ha a la meitat del mes d’abril.

Cap a les 10 comença a ploure. Sembla que té ganes de fer-ho estona. Benvinguda, pluja!

Quan he acabat de preparar el suplement, vaig cap a Girona. Em trobo amb la meva neboda, la Nuri, i anem a comprar un aparell de telefonia mòbil. Ella coneix bé el tema i em sembla que m’he firat un bon aparell (que, per molts punts que hi hagi, no el regalen pas). Abans no el sàpiga fer-lo servir bé, ja serà hora de canviar-lo.  

Cap a les 2 venen en Joan i la Cati de Fornells, i en Josep i la Pepita. Feia cap un any que no ens veiem. Els ensenyo l’església i la casa. I anem a dinar plegats a Ca l’Elisa. Repassem els temes d’un guió habitual: la família, la feina i la clientela (que gràcies a Déu ha anat bé), el poble, els sindicats, els partits i els polítics, la lluna blava, els capellans coneguts...

Entre el matí i la tarda han caigut uns 20 litres, a poc a poc i en petits ruixats. Bona feina. Quan surto de la missa vespertina, cap a la banda de Bonmatí, s’alça l’arc de sant Martí: si surt el vespre, para-li la testa. Això vol dir que, de moment, s’acaba la pluja.

Parlem amb els caps escoltes de penjar la senyera al campanar. Bé que hi lluirà.  

Aquesta nit veiem la segona lluna plena en un mes. La darrera vegada que succeí un fenomen semblant ja fa 4 anys.

divendres, 31 / agost / 2012

Al matí vaig fins a Can Patalic. A la nit hi ha hagut un altre robatori, aquesta vegada a la joieria de Can Moragas, a les Galeries Comercials. Es diu que hi han fet feina.

Cap al migdia vaig a La Cellera, a celebrar el sant de Mn. Ramon. Arribant, en Ramon em comunica la mort de Mn. Josep Riera (84a). Déu l’hagi. Sempre que el trobava em deia que li agradava seguir el DIARI DEL CAPELLÀ.  

Anem a dinar amb les germanes carmelites Vedruna. També hi ha Mn. Félix i l’Albert. En Fèlix ens comenta el seu viatge al Perú visitant els centres que apadrina una ONG de Salt. Ha estat a Lima, ha pujat als Andes (Arequipa), ha anat fins al departament de Jaen, a l’entorn del riu Marañón, a l’entrada de la selva amazònica. Un viatge ben complet!

La germana Lídia Martín ha compost un poema de felicitació de Mn. Ramon i el cantem plegats:

  

VISCA SANT RAMON; VISCA SANT RAMON;

I VISCA TAMBÉ EL RECTOR DE QUI ÉS EL PATRÓ!

Totes les germanes i aquests capellans

de cor li desitgem que visqui molts temps.

Que amb dieta i esport perdi uns quants anys

I es pugui moure com si fos un vailet.

VISCA SANT RAMON...

A més d’arxiprest és ara rector

d’Amer, Sant Climent i el poble d’Osor,

sense descuidar el de la Cellera

lloc privilegiat, amb gent de primera.

VISCA SANT RAMON...

Ja pots competir amb aquest dos joves

puntals del bisbat i unes grans persones;

són alts i eixerits, i de bona planta

amb veu de tenor que a tothom encanta.

VISCA SANT RAMON...

El rector d’Anglès li pot ensenyar

com es fa un diari públic i virtual.

Més, no s’escarrassi, mai no arribarà

A dir tantes coses com en Martirià.

VISCA SANT RAMON...

De mossèn Elies també pot aprendre

A pintar parets amb un to alegre.

A la rectoria guanya la negror,

La seva façana demana un pintor.

VISCA SANT RAMON...

Gràcies mossèn Fèlix per haver vingut

A cantar amb nosaltres “Visca, sant Ramon”.

Per allà al Perú l’hem acompanyat

Pregant cada dia no se’l mengi un caiman.

VISCA SANT RAMON...

Que el curs que comença sigui per a tots

Joia i esperança, pau i germanor.

La vida cristiana no és fruit de mercat

La prima de risc no ens pot afectar.

VISCA SANT RAMON...

A les 4, a la doma, venen l’Eloi Guerrero, l’Eloi Sànchez, l’Helena Sànchez, en Jordi Arbat, caps de l’Agrupament Sant Miquel. Col·loquen les senyeres al campanar. Fan un bon servei. I les senyeres llueixen molt allà al damunt. I la Rossita, només de veure-hi el seu Eloi, ja s’hi hauria enfilat també ella.

Beneeixo el primer casament que acompanyo, des que sóc a  Anglès. Se n’han celebrat un parell més a Sant Martí Sapresa, però l’un el beneí Mn. Félix i l’altre el beneí Mn. Clalvaguera. La núvia és la Joana Tarrés, de Ca l’Aulina dels ous. El nuvi, en Martin, és austríac. Han preparat la cerimònia molt bé i amb molta il·lusió. L’església queda plena i tothom va ben vestit. Hi ha molts austríacs, òbviament. També hi ha uns quants matrimonis indis i els vestits de les senyores em semblen els més elegants. Un tercet de corda acompanya la cerimònia excel·lentment. No podien fallar: una és la filla d’en Josep Carreras, l’altra és de Can Vera de la plaça de Banyoles i l’altra, també de Banyoles, és de Can Ginebreda.  

All vespre participo al sopar de les entitats a la Burés. Comparteixo taula amb un matrimoni de Sant Julià de Vilatorta, amb el president del Centre de La Cellera, els regidors de CiU, en Lluís...  M’hi retrobo amb la Bibiana Agustí, la germana d’en Toni Agustí, que em presenta el seu marit, l’exalcalde d’Amer, en Xavier Targa. També em saluden en Marc (l’alcalde de Bonmatí) i la Mei. Quan s’acaba el sopar es fa la presentació de les candidates a PUBILLES i dels candidats a HEREU: la Meritxell Riera Collell (la germana d’en Blai), l’Estefania Julià Pèlach (la seva mare, la Carme, llegeix a Sant Martí, a la missa), la Cristina Rosa Santalla, l’Adrià Crous Moreno, en Robert Serramitja Malpica i en Gerard Jou Prat (renebot de Mn. Joan i Mn. Josep M. Jou). I, quan s’inicia el ball, faig unes passes amb la Dolors Barós de Can Gamell: ha de vigilar que no la trepitgi. I les de la Lliga, quan ho veuen, es posen a cridar.

Cap a dos quarts de dotze vaig cap a la doma fent tot el carrer de la Indústria. Es veuen grups de joves que van cap al barri vell per participar al correfoc amb els Diables de Sant Llorenç del Penedès que segueixo una estona des de les finestres de la doma. I quan s’acaba, el jovent va cap al pavelló on hi ha moguda amb el FEEL GOOD. I bona nit, cargols.