dissabte, 8 / desembre / 2012
Recordo que, anit, mentre mirava els fanalets de
Bonmatí, em vaig adonar que a gairebé totes les cases on hi havia fanalet,
també hi lluïen la senyera o l’estelada. Val la pena remarcar-ho i agrair-ho.
La Conxita, per fer-me celebrar el seu sant, em
regala un formatge. Mira que bé! Diu que com que no puc menjar bombons, que
gaudeixi menjant formatge.
Déu n’hi do la gent que participa a la primera
missa. A Sant Martí, hi ha molta més gent que un diumenge gras. En Joan, que ha
vingut des de Salitja amb la seva família, em dóna un recordatori de la tia
Rosa, que morí ara fa un mes. Al cel sia!
Al migdia oficio les exèquies de la Maria, la vídua
d’en Joan Aulet. Ho fem dintre la missa parroquial del dia de la Puríssima. Hi
ha força gent. La família Aulet, és coneguda a Anglès ja que regeixen una
coneguda i reconeguda fàbrica d’embotits. En Joan, el marit de la Maria (+
2002), va obsequiar la corona que llueix la M. de D. del Remei.
Quan acabo les exèquies, en Josep em comunica que
demà, diumenge, n’hauré d’oficiar unes altres a Bonmatí. Renoi. Darrerament
s’està morint gent que no s’havia mort mai!
Vaig a dinar. Al restaurant també hi dina una colla
de caçadors que procedeixen de Madrid. Es veu que és un tipus de turisme que ve
per la comarca, com també hi venen pescadors que van a l’embassament de
Susqueda.
En Gerard em comenta que havia fer d’escolà amb Mn.
Marturi, ara fa 10 anys. Es veu que era molt generós amb l’escolania. En prenc
nota.
A la tarda venen una desena de nois i noies del Truc
de l’Agrupament Montpalau de Pineda (el Maresme). Fan la via verda en bicicleta
i passaran la nit a la sala de la doma. Són molt correctes i molt amables.
Reconec alguna de les famílies de procedència de quan vaig estar de vicari a
Calella. Però ells encara serien a les butxaques del Pare Etern.
Celebro les misses anticipades del diumenge. La
participació és considerable. Algú hi assisteix per celebrar la Puríssima. A
Bonmatí hi fan d’escolans l’Ariadna i en Rodrigo; a Anglès, en Marc i la Berta.
Al vespre, sento els nois i noies mentre preparen el
sopar, sopen i fan un xic de sobretaula. Els sento, però no molesten per res i,
a més, em fan companyia. Tant de bo cada setmana vingués un grup semblant.
diumenge, 9 / desembre / 2012
Celebro les misses del matí. La participació és
correcte. A Sant Martí visito les dues Maria. Avui he felicitat les Llúcia, les
Loreto, les Guadalupe i les Llogaia. L’Avelí em comenta que a casa seva n’hi ha
una. Faig riure a la gent quan els comento que una de les meves nebodes s’havia
d’anomenar Llogaia i, com que hi hagué temperi, finalment se li adjudicà un
altre nom.
A Bonmatí oficio les exèquies de la Pilar. Un dels
seus gendres és un dels Gamell d’Anglès. L’església s’omple de gom a gom i es
participa a la cerimònia amb atenció.
Sortint, amb la Mei, parlem un xic de la missa del
Gall a Sant Julià del Mont, al punt de la mitjanit, del dia 24. Des de baix el
poble hi pujarem amb torxes enceses, mitja hora abans. Cal trobar algú per
l’acompanyament musical. A la sortida hi haurà xocolatada per tothom. Jo li dic
que si hi participa una trentena de persones, ja podem estar contents. Ella en
pronostica més de 50. Veurem qui guanyarà l’aposta: tant de bo sigui ella.
Quan vaig a dinar, a l’entrada del restaurant,
coincideixo amb en Dami de Sant Feliu de Guíxols. Treballa de zelador a la
residència geriàtrica Gent Gran de Palafrugell i acompanyava els avis que
participaven a la missa setmanal. I si a Déu plau, es casarà el juny i l’hauré
d’acompanyar i beneir. Precisament també em presenta la seva companya.
Abans de pujar a la doma, m’aturo a casa d’en Joan
Noguer, en Joan de Can Mas, a recollir
uns quants diorames nadalencs. També en porto un parell a La Cellera: un que
representa Osor i un altre, el carrer Raval tal com era antigament. En podrem
oferir una bona mostra.
En Jordi Vilamitjana, recordant Mn. Miquel Bosch iMn. Pere Font, recull una bonadescripció del seminari menor que, amb alguns matisos, també vaig viure. La promoció d’en Jordi és del 1968 al 1973. Jo hi havia entrat el 1965
i en vaig sortir després de cinquè de batxillerat (el 1971).
També llegeixo una nota sobre l’agressió a l’ull (a
la parpella i a la cella) que ha rebut la Concepció. Sembla que hauria estat a
conseqüència d’un projectil que algú li disparà des d’una finestra d’un pis
d’estudiants. Espero que millori i que es pugui aclarir i sancionar el
fet.
dilluns, 10 / desembre / 2012
Venen a visitar-me la Margarita i la Cinta. Em porten la seva felicitació nadalenca i la
felicitació d’amics comuns.
En Ramon Esteban parla del llibre de LA PARROQUIA DESANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES.
Passo per la impremta Pagès per dissenyar el
programa de Nadal de l’Arxiprestat amb les nadales seleccionades que han fet la
mainada de catequesi. Em penso que quedarà un programa bonic.
La mainada de catequesi ja porten alguns naixements
muntats amb el retallable que els vaig lliurar. N’hi ha algun de ben castís, a
l’estil del qui el porta. Algun només l’ha fet per treure’s la feina del
damunt.
dimarts, 11 / desembre / 2012
Surto aviat cap a Vilassar de Mar (uns 95 km).
Arribo al museu dedicat a l’Enric Monjo(1896 – 1976) a l’hora prevista, a les 10. M’entrevisto amb
la conservadora del museu, la Montse Alier i també amb la Gemma, també
treballadora del centre. Em mostra totes les peces dipositades de l’escultor,
amb moltes peces originals interessants. Hi ha moltes maquetes d’obra
religiosa, que és la que més m’interessa: l’absis de la catedral de Terrassa, els
treballs fets a Montserrat, a la catedral de Altoona (EEUU), a la de Miami, a
la de Washington... També m’ensenya el més elemental del programa de fitxes, el
museumplus, per anar inventariant tota la col·lecció. I em dóna diversos
llibres perquè em vagi familiaritzant amb l’obra de l’artista.
Quan surto, vaig a prendre un tallat i a treure el
cotxe de l’aparcament on l’he deixat. I cap a Anglès de nou. Per variar passo
per la carretera que passa per l’interior. Quan ja he fet 30 km, sona el
telèfon. M’aturo a una raconada. És l’encarregat de l’aparcament de Vilassar,
en Vicenç, que em diu que m’he deixat la cartera al damunt de la caixa on es
paguen els tiquets. Ostres!. Em toca girar cap i cua i de nou cap a Vilassar.
Encara bo que no he agafat l’autopista ni he necessitat benzina. Arribo a la
policia quan són les 2. Em fan quatre preguntes elementals per identificar-me.
Tot és a lloc. Agraeixo el servei i els demano que també l’expressin a en
Vicenç, si bé jo també ho faig per telèfon.
I ara si, de nou cap a Anglès. M’aturo a Hostalric i
dino a Coll Formic. Passo per Riudarenes. M’adono que hauria estalviat uns 20
km, tot i que amb l’anada i la tornada per culpa del meu descuit de la cartera,
n’he fet 60 de més.
Des del
govern central afirmen que no és hora de plantejar canvis a la constitució o
que està fora de lloc plantejar la independència de Catalunya. Però des
d’aquest mateix govern central constantment estan tocant els nassos dels
ciutadans: llei d’educació del ministre Wert, taxes a l’administració de
justícia, proteccionisme de la banca...
I en canvi, per molt que ho digui la constitució, l’administració
no soluciona els problemes elementals dels ciutadans (alimentació, domicili...
) i retalla el ajuts a serveis fonamentals (sanitat, educació...). Ben bé que
la constitució serveix per fer-ne el que interessa al poder, i prou.
dimecres, 12 / desembre / 2012
No fa ni una setmana que morí Mn. Pere Font. Aquesta
tarda, a Sant Feliu de Pallerols, enterren el seu germà Miquel. I el darrers de
l’agost passat, morí sobtadament l’altre germà, en Jaume. Quina sotragada
familiar!
Venen algunes persones al despatx per temes
habituals. En Joan neteja un xic més l’hort. En fa el recompte.
Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri tot parlant de
les darreres novetats de Banyoles, del país, de la família...
Llegint el diari m’assabento de la mort estranya
d’en Pere Cos, l’”alcalde” de Vilopriu. El vaig conèixer quan vaig ser rector
d’aquelles parròquies. Tenia un no se què de dalinià i de surrealisme
empordanès. De fet, la notícia de la seva mort es publicà el diumenge i es veu
que ja feia dies que era mort.
Al vespre tinc una entrevista amb uns joves
universitaris que es preparen per rebre el baptisme.
M’arriba un missatge d’en Josep, un amic que viu a
Paris. Entre altres coses em diu: “Vaig votar per correu. Va ser una història
interminable, amb tres correus certificats enviats, 2 correus certificats que
vaig haver d'anar a buscar a primera hora abans d'anar a la feina. En fi que
vaig dir unes quantes vegades que mai més em tornava a posar en un embolic com
aquest! I vist el resultat de les eleccions, encara me n'he quedat amb menys
ganes. Ja en parlarem, però per mi el bon anàlisi el fa en Juliana quan diu que
ha guanyat el statu quo. Per cert, ja he vist que tens ganes de tornar a
Barcelona!”. O sigui que les queixes que
arribaven en aquests sentit, eren ben fonamentades.
dijous, 13 / desembre / 2012
Al matí visito els ancians de Bonmatí. No em va ser
possible fer-ho el divendres.
Rebo diverses felicitacions de Nadal. La primera és
la de la Carme Feliu. També me n’arriba una de la Rosa Ribot, de la Dolors
Colomer, la Lluïsa Juriol (amb la dècima corresponent)... I les figures dels
tres reis per un pessebre que se’m regalà el Nadal del 2011. El conjunt està
fet per les monges de Sant Benet de Montserrat. També m’arriben felicitacions
per correu electrònic: en Lluís Cornellà, en Frederic Sunyer, en Josepmiquel
Servià, la Carme Plaja, en Josep Vilarrubias, en Joan Saurí, en Miquel Vila
Boada...
Acabo la redacció del suplement del full.
A la missa vespertina, la Pepita hi porta un petit
requadret amb l’estampa de santa Llúcia.
Al vespre, després de la missa, vaig a la Casa de la
Vila. A Can Cendra ens hi reunim per coordinar la Fira de Sant Antoni. Es
celebrarà, el gener, el dissabte 19 i el diumenge 20. Tot un esdeveniment que obre el poble a molts
visitants. L’any passat en vaig quedar molt gratament sorprès. Tant de bo
tinguéssim una fira o un esdeveniment semblant cada trimestre.
divendres, 14 / desembre / 2012
La temperatura s’ha arreglat i el termòmetre indica
14º més que no pas fa un parell de matins.
Quan ens saludem, pel whatsapp, els nebots em
comenten la participació dels mini nebots a les activitats nadalenques de les
escoles: en Pol participa a una cantada, el Patllari fa d’àngel i en Ferriol de
manaia al pessebre vivent de l’escola...
Vaig cap a Bellaterra, a la UAB. Començo el primer
seminari dels que hauré de fer aquest curs. El dirigeix en Rafael Cornudella.
El seguim 7 alumnes i a classe som 4: la Verònica, la Marta, la Meritxell i jo.
Ens presenta els inicis del gòtic internacional i la implantació a Catalunya,
sobretot a l’entorn del pintor Bernat Martorell (1390 – 1452). La classe
comença a les 10 i acaba a la 1, amb una pausa de 15 minuts. Això pinta bé i em
sembla que m’agradarà.
Quan acaba la classe i surto de la facultat, passant
per la cafeteria, em saluda en Pol Barrós, un noi que venia al Garbí. El seu
pare va ser-ne el president de l’AMiPA. Em comenta que ara, els seus pares,
viuen a Sant Antoni de Calonge. No l’hauria pas reconegut. Li agraeixo la
salutació.
Retorno cap a Anglès i faig la meitat del trajecte
per l’autopista i l’altra meitat, per la carretera. També ho he fet quan anava
cap a Bellaterra. Dino de nou a Coll Formic. El menú és de 9 euros. Quan m’hi
torni a aturar, hi hauré de portar un pot de xiu-xiu de tres en uno perquè la porta principal grinyola que dóna gust.
Arribo a la doma a les 4. A les 5 venen un parell de
grups de catequesi.
Després de la missa, venen a assajar la mainada dels
pastorets i, els tramoistes, van fent les seves instal·lacions. Un bon sarau.
Ha mort l’escultor Andreu Alfaro (83a). A la plaça
Major de Banyoles s’hi exhibeix la seva obra “Catalan power” i, a Girona, l’espiral
metàl·lica de la plaça d’Europa (provisionalment situada a la rotonda de Ramon
Folch, prop de la Devesa).
