Per sant Amanç, a caçar amb rams

Dissabte, 15 / novembre / 2014

M’assabento de la mort, ahir, del pare Maur Esteva (Gironella, 1933), abat de Poblet entre 1970 i 1998 i abat general de l'Orde Cistercenca (1995-2010). Va ser ell qui em dirigí els exercicis espirituals de la meva ordenació presbiteral, el  1980. La darrera vegada que vaig saludar-lo fou a Roma, on vaig trobar-lo passejant per l’entorn de les Termes de Dioclecià.

Al matí acabo de preparar coses per portar cap a Sant Amanç on hi tenim la celebració de l’acabament de les obres de l’església i la benedicció.  L’Eva fa catequesi  a un grup de mainada.

Cap a les 11 vaig cap a Sant Amanç. L’entorn de l’església sembla un formiguer que esclata de goig. Acabo de preparar els detalls de la celebració. En Quim hi farà d’escolà.  Arriba primer Mn. Ramon i, tot seguit, el bisbe i el diaca, en Joan. 

La celebració traspua senzillesa, satisfacció, goig. Els Cors Alegres l’animen amb els seus cants. L’església queda atapeïda i també l’exterior. En David i en Manel hi són amb els seus pares i els seus padrins. Deuen participar-hi cap a 200 persones. També hi ha els alcaldes d’Anglès, de Brunyola i d’Osor.  Hi ha molts feligresos de Sant Martí Sapresa: saben bé que aquesta és la seva segona església parroquial. També han vingut els gegants d’Anglès, la Remei i en Miquel.

Per començar la celebració, el president dels Amics de Sant Amanç, dóna la benvinguda i agraeix la col·laboració de tots que ha fet possible que, amb 9 anys, a partir de la iniciativa d’en Félix, l’església s’hagi reconstruït i ornamentat tan bé.

Tot seguit el bisbe aspergeix amb aigua beneïda els assistents i beneeix tota l’església, l’interior i l’exterior. La primera lectura la llegeix la Carme de Can Perich i, el diaca, llegeix l’evangeli. Tot seguit presento en Manel i en David al bisbe i als assistents per tal que siguin confirmats.

L’homilia del bisbe és planera i adequada remarcant la importància i el simbolisme d’aquesta església  -l’església parroquial matriu de les esglésies de la Vall de les Esglésies- i la importància de valorar el nostre patrimoni religiós, on també hi ha la nostra fe i la fe dels joves que seran confirmats.

Un cop confirmats en Manel i en David, llegeix les pregàries en Joan, el pare d’en David. I celebrem l’Eucaristia. A l’ofertori, entra un gos esverat a l’església. Va depressa, flairant tothom, remenant la cua de satisfacció. Arriba fins al davant del Bisbe, el saluda, i surt per allà mateix on havia entrat. Dic que deu ser el ca de sant Roc.

A la comunió es reparteixen un centenar de partícules. Abans de finalitzar, el bisbe ens anuncia que s’enllestirà una còpia del retaule de sant Miquel que, abans del 1936, es podia admirar a l’església i que ara es conserva al Museu Diocesà. Tothom aplaudeix agraït.  Quan acaba la celebració, a la sortida, el bisbe destapa una làpida en commemoració de la diada.  També se li lliura una clau del portal de l’església. I és el moment de fer fotografies.  Suposo que en veurem alguna.

Tot seguit, al prat, es serveix un pica-pica. I en Joan i jo anem recollint les coses. Quan acabem ens unim al vermut. Tot seguit, el bisbe, en Ramon, en Joan i jo anem a dinar a Bonmatí. Tot dinant parlem de la celebració, del moment que vivim, de la situació de l’Església... 

Quan hem acabat i ha marxat el Bisbe i en Joan, amb en Ramon anem a veure la capella de la Pietat, a Constantins, al costat de Can Massana. Curiosament hi ha rastres de culte popular: una petita imatge de la Mare de Déu presideix el retaule del s. XIX. També hi ha un petit Sant Crist. Hi diem una avemaria demanant que sigui possible la restauració.

De fet, diverses persones s’han ofert per portar-la endavant:  un arquitecte (l’Hanníbal  Climent) , un mestre que viu a Salt (en Ricard Teixidor), una florista de Girona / Anglès (la Fàbrega)... També s’havien ofert altres persones però no en tinc cap mena de contacte. A veure si podem enfilar l’agulla i començar a fer algun pas.     

  

De retorn, em quedo a celebrar la missa anticipada a Bonmatí. I tot seguit, vaig a celebrar-la a Anglès.

Quan acabo la missa d’Anglès i estic tancant les portes, trobo una gata arraulida al baptisteri. Es deixa agafar i va miolant. I què en faré, ara, d’aquesta mixeta? Un escolà em demana que li deixi endur a casa seva. La seva mare li consent.  

diumenge, 16 / novembre / 2014

M’assabento de la mort del professor Antoni Maria Badia i Margarit (94a). El vaig conèixer a l'església dels caputxins d'Olot (1980 – 1983). Passava els caps de setmana a Sant Privat de Bas i, amb la seva muller, participava a la missa del migdia a l’església del Sagrat Cor i que sovint presidia jo: davant d'ell vaig fer les meves primeres homilies. Feia molt respecte. La darrera vegada que el vaig veure i saludar fou a la manifestació del dia 11 de setembre del 2012 a Barcelona, cap a la plaça Urquianona. Que descansi en pau i que Déu l'aculli a la seva Llar Pairal. I que des de la Pàtria celestial vetlli per la llibertat i la dignitat de la pàtria terrenal, tan trepitjada i menyspreada, com bé reconeixia ell.

Celebro les misses dominicals. A la del migdia hi oficiem les exèquies d’en Salvador Seriñá. Havia nascut a Sant Gregori fa 93 anys. Els seus néts són músics (el noi és el contrabaix de la Bisbal Jove) i interpreten algunes cants de la missa.

Un cop ho he endreçat tot, vaig a dinar a l’Hostal del Fang. No m’hi havia aturat mai. Hi trobo els Campmajó de Bonmatí que em saluden cordialment. Sortint em fixo en les runes de la capella que hi ha al costat.  A la porta lateral hi ha una inscripció a la llinda que diu: QUE INGRATO SERIA QUIEN PAR AQUÍ PASARIA SIN DECIR AVEMARIA. FECIT DÑA. MARIA ANTONIA ZARONTI DE CONCH . Havia sentit dir que aquesta capella estava dedicada a la Mare de Déu de Núria. No ho sé pas. Potser algú m’ho digui.  

Després de dinar vaig a donar un tomb cap a la Vall de Bas. No tardo gaire a encauar-me. A la doma acabo el santoral del desembre pel santoral.cat.

dilluns, 17 / novembre / 2014

Després d’esmorzar felicito en Jaume. És un parell de mesos més jove que no pas jo.

L’Hanníbal m’envia una fotografia de la dovella que cloïa el portal de punt rodó que accedia a la capella de la Pietat. És de pedra de Girona hi s’hi pot llegir bé una inscripció que hi diu: AQUESTA CAPELLA ES ESTADA EDIFICADA EN HONOR DE NOSTRE DÉU E DE MADONNA SANTA MARIA DE NATZARET PER EN BONANAT DE TORNAVELLS, CIUTADÀ DE GIRONA, EN LO ANY DE NOSTRE SENYOR 1340. I ara ves a saber on ha anat a raure aquesta làpida i les altres dovelles que van sostreure de la capella deu fer uns 15 anys.  Quina pena!

La informació que aporta la inscripció coincideix amb la informació que recull Mn. Josep M. Marquès al llibre Notes històriques sobre la diòcesi de Girona i les seves parròquies, al Annex de la Guia del 1996 del Butlletí de l’Església de Girona.

El dilluns a la tarda és dia de mainada de catequesi. N’hi venen una vintena.

A la missa vespertina hi venen a fer d’escolà en Víctor, en Quim i en Joan.

dimarts, 18 / novembre / 2014

A primera hora del matí vaig a treure’m sang per fer una analítica. Em toca fer-ho cada mig any. La darrera vegada vaig arribar un minut tard de l’hora que m’havien indicat i ja m’havien passat al davant. Avui arribo cinc minuts abans de l’hora i em toca esperar mitja hora llarga. Entretant parlo amb altres pacients que també s’esperen.  

Cap al migdia vaig fins a Sant Amanç a recollir una capsa de partícules que m’hi vaig deixar i la clau. Abans passo per Cal Soldat a recollir la clau, clar. També ho aprofito per arribar-be fins a Sant Pere Sestronques per recollir-hi una bossa que m’hi vaig oblidar el dia que hi celebràrem sant Pere, el darrer diumenge de juny.

I ja que sóc aquí, vaig a visitar la capella de Sant Romà.  Avui és la seva festa. No havia visitat mai la capella. Avui és la festa de sant Romà i de sant Barula, el seu escolà, que també màrtir al costat del seu mestre.

A mitja tarda em telefona en Mató. Parlem de Poblet. Possiblement algun dia vingui a veure’m amb altres coneguts.  

A la tarda porto el grup de catequesi, amb l’Oriol, en Sergi i en Joan. De moment, no s’apunta cap catequista.  

Després de la missa faig una passejada. També n’he fet una després de dinar i després d’esmorzar.

dimecres, 19 / novembre / 2014

Quan estic fent una passejada em comuniquen la mort de la Maria Font.  

Al matí atenc al despatx no ve gaire gent.

Vaig a dinar a Banyoles. I quan acabo, vaig estirar les cames fins l’estany.  

una passejada breu

A la tarda tenim reforç escolar. Hi participa molta mainada. És una dels serveis bonics que ofereixen els voluntaris de Caritas. Llàstima que hi ha pocs voluntaris. Segurament, el dissabte, si que hi haurà voluntaris per anar a ballar.  

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Hi tenim la reunió dels clergues de  d’arxiprestat. Al sopar hi celebrem els 70 anys d’en Jesús i els 52 anys de l’ordenació d’en Ramon.

dijous, 20 / novembre / 2014

Oficio les exèquies de la Maria, la muller del Tremendo. La seva germana era l’àvia de Can Mas.

Quan acabo les exèquies, vaig cap al Baix Empordà. Hi ha una persona malalta que m’ha demanat que la visités.

Ja de retorn, m’aturo a dinar a Santa Cristina d’Aro. Menjo un bon plat d’escudella i un altre bon plat de carn d’olla. Avui no cauré pas decandit.

Quan passo per Quart, m’hi aturo. Voldria visitar el taller de terrissa de Can Marcó. Un oncle vell de la casa havia estat de rector a Sant Martí Sapresa.  Els plafons del Viacrucis i algun altre objecte procedeixen de Can Marcó. Però no obren fins més tard, i no puc esperar.

També m’aturo a Girona. Adquireixo roba esportiva d’abric. No vull passar fred.

Venen tres escolans a ajudar la missa.  

divendres, 21 / novembre / 2014

Passo el matí amunt i avall visitant algunes famílies. Amb l’Arnaldo preparem la celebració ecumènica de Nadal pel diumenge 14 de desembre. També visito la M. Teresa que em fa pujar fins la Torratxa des d’on puc gaudir d’una panoràmica d’Anglès força inèdita.

Després de dinar vaig a estirar les cames.  Quan no ho puc fer, ho trobo prou a faltar!

Al despatx preparo les pregàries i els cants de les celebracions d’aquest diumenge.

Al vespre, em comuniquen la mort d’en Lluís Ros de Can Pixolives.  Déu l’hagi.

Quina parròquia tan ben arreglada, amb Sant Pere Sestronques, Santa Bàrbara, Sant Martí Sapresa, Sant Amanç!

Dissabte, 8 / novembre / 2014

Al matí ve el grup de catequesi. Entretant acabo de preparar diversos objectes que haig de portar a Sant Amanç.

Al migdia celebrem la missa a Sant Amanç amb els voluntaris que han fet possible la recuperació, restauració i embelliment de l’església, aquests darrers anys. Ve a ser la celebració de la coberta. La presideix en Félix que fou qui encapçalà el grup d’amics de Sant Amanç. També hi ha Mn. Ramon de la Cellera.

Al prat del davant de l’església hi dinem plegats, l’aire es fresc. Estem junts en Félix, en Ramon, l’Hanníbal i jo.  Parlem d’objectes que hi ha per les esglésies i que massa sovint es menystenen malgrat el seu valor.

Quan acabem el dinar, vaig cap a la doma a recollir el material (full, pregàries... ) que necessito per la missa anticipada a Bonmatí.  I cap a Bonmatí que hi falta gent.  Quan acabo a Bonmatí, cap a Anglès.

 A la missa hi participen uns amics de Palafrugell. Quan acaba la missa anem a fer una pizza plegats. Em comenten diverses coses de la vila del peix fregit.

diumenge, 9 / novembre / 2014

Celebro les misses del matí. A Sant Martí és ofici de festa major en honor del bisbe de Tours. Hi participa l’alcaldessa de Brunyola, els Cors Alegres d’Anglès. L’església queda atapeïda. Quan s’acaba, els Cors Alegres interpreten algunes cançons populars. Haig de marxar abans d’acabar. A fora es prepara la xocolatada popular i l’audició de sardanes amb la cobla Osona.

Quan acabo la missa d’Anglès vaig cap a Banyoles on sempre voto. Dino amb la Carme, en Josep, en Jordi, la Collell, en Patllari, en Ferriol i jo.

Quan acabem el dinar, amb la Carme i en Josep anem a l’IES JOSEP BRUGULAT. Hi ha tot de gent coneguda. El president de la taula, en Puigarnau, em saluda amablement. També hi ha el noi d’en Quim Duran, el veí que viu a Ca la Rectora.  Per allà també hi ha la Cuenca, en Bramon, el seu noi, la seva dona...  Ah, i a fora, a signar: només faltaria! Que quedi tot ben arrodonit.  

D’Anglès a Banyoles, de Banyoles a Anglès vaig escoltant les notícies.  Al pis, miro les notícies. Sembla que hi ha hagut una bona participació a les votacions. Des de Madrid, menystenen encara més tot el procés i el continuaran menystenint. Per anar contra Catalunya, tot s’hi val: ha estat sempre així, continua així i seguirà així.  

Per la televisió surten les monges de Sant Benet anant a votar. També hi surt el P. Santi Thió. He sentit que entrevistaven el mossèn de Montblanc...

Tot el dia he tingut picor als ulls i i m’he notat un xic refredat. Ahir, dinant a fora, em va arreplegar un cop d’aire.

dilluns, 10 / novembre / 2014

Avui tindrem 10 hores de sol i 14 de foscor. Ens apropem al solstici d’hivern.  

Em comuniquen la mort de Mn. Quim Lleal Plantès. Va néixer a Olives - Sant Esteve de Guialbes el 1936. Tenia un oncle capellà  a Casa Missió  de Banyoles, que va ser amic del meu pare.  En Quim va fer els estudis al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1959 a la Catedral de Girona.  Fou vicari d’Arbúcies i el 1962 ingressà a la Casa Missió de Banyoles. Del 1963 al 1973 treballà de missioner a  la diòcesi de San Felipe a Xile (on va ser company d'en Joan Alsina, d'en Joan Vila...) i, del 1973 al 1980, a la diòcesi de Rafaela a l’Argentina. Explicava que alguna vegada va sentir xiular vora seu alguna bala que se li dedicava.  El 1980 tornà a casa nostra i fou nomenat vicari de la Sagrada Família de Blanes, d’on més tard en fou nomenat rector.  Era molt amic de Mn. Joan Mollerusa, de qui vaig ser-ne vicari a Calella (Maresme) del 1983 al 1987 i, gairebé cada diumenge, ens trobàvem per sopar plegats amb altres companys dels dos arxiprestats del Maresme i del Tordera. Del 1991 al 2011, fou el rector de Bescanó i Estanyol. Durant aquest període, concretament del 1994 al 1997, també fou arxipreste del Ter – Brugent.  Val a dir que la gent de Bescanó, que van ser testimonis de moltes anècdotes seves, en guarda molt bon record. A partir del 2011, quan jo vaig arribar a Anglès, ell deixà Bescanó i  residia a Cervià de Ter. Morí a la residència “Bisbe Sivilla” de Girona ahir 9 de novembre de 2014. Que el Senyor, el Bon Pastor, l’aculli a les prades eternes.

Vaig seguint els comentaris i notícies del dia: des de Madrid, únicament menyspreu, com ha estat sempre i com serà. Ja ho deia el Bisbe Cartanyà: “A Madrid, no se’ns hi ha perdut res”.

dimarts, 11 / novembre / 2014

M’assabento que un dels nois que va anar a fer brega a l’escola d’hostaleria de Girona aquest 9N és d’un poble del Ter – Brugent. Va ser dels pocs incidents que es van viure.  La colla d’esvalotadors es va trobar amb algun jugador de rugbi que els van aturar els peus.  Sembla que aquest noi de per aquí va acabar plorant. 

Em comenten que sembla que aquest tipus de gent estan distribuïts a cada poble i que algú els coordina i els fa arribar consignes i possiblement propines. En definitiva, hi hauria qui s’aprofita de persones amb dificultats d’integració. Si així és com pensen defensar la “unidad”,  van en la bona direcció perquè sigui tot el contrari, que és el que volem.  

dimecres, 12 / novembre / 2014

Al matí em comuniquen la mort d’en Salvador Carreras (84a.), el pare d’en Josep, el director del CEIP Pompeu Fabra.  Era una persona alta i prima i pel poble se’l coneixia simpàticament com en Canutillo, ja que era alt i prim. Havia nascut al veïnat de Trullàs, ja a Vilanna / Bescanó.

Ve en Pere Carreras a gratar a l’arxiu per conèixer millor els seus avantpassats.  Ho aprofitem per comentar diverses coses de l’actualitat.

Vaig a dinar a Banyoles. Abans d’arribar a Can Teixidor, vaig a proveir. Ja a casa, dinant, el tema són les votacions del 9N i l’actitud prepotent i menyspreadora de Madrid.

Haig de marxar aviat. Cal que sigui a la doma per quan vingui la mainada del reforç escolar. En venen una vintena. Amb alguns ens coneixem del curs passat i em saluden amablement.

Els escolans estan sempre enjogassats. No els deixo entrar a la sagristia fins un quart abans de començar la missa. Serien capaços de capgirar-ho tot, i també a mi.  Ara ja fa gairebé dos mesos que van començar.  Sempre n’hi ha algun que falla però sempre torna a reaparèixer.  Amb una llista apunto si venen o no i els poso nota, segons s’han comportat i han fet la feina correctament.  Els dos més grans, també llegeixen una de les pregàries dels fidels.

dijous, 13 / novembre / 2014

Al matí venen les pabordesses de la Confraria de l’Escombra. Diuen que els capellans som necessaris a les parròquies.  Però persones com aquestes ho són tan o més que els mateixos capellans.

Al migdia oficio les exèquies d’en Salvador.  Hi participen una bona volada de gent.  

Quan acabo la missa m’obsequien amb peix congelat, verdura i fruita. Ho agraeixo de cor, encara que no serà pas tot per mi.

Al vespre tenim sessió de formació de Caritas a La Cellera.  Ens parla l’Enric Tubert. Ens saludem cordialment . Jo m’adormo: al vespre no serveixo per res i, quan he sopat, baixo les persianes. Quan l’Enric acaba també parlem un moment de la Costa Brava Centre i dels capellans d’aquell arxiprestat.

I cap a la doma. Bona nit, i tapa’t.

divendres, 14 / novembre / 2014

Al matí preparo les pregàries i selecciono els cants per la missa de demà a Sant Amanç i per les misses del cap de setmana.

Cap al migdia surto a fer una ronda i visito diversos malalts: a la carretera d’Osor, al Puigbell, als pisos de la plaça Sant Jordi...

A la tarda ve el grup de catequesi de seguiment. Són uns 8 i el porta l’Anna. Jo preparo els dos nois que demà seran confirmats. Assagem una mica la cerimònia i celebrem el sagrament de la Reconciliació.

A la missa llegeixen les pregàries en Víctor, en Quim i en Taras. En Joan no ha vingut. Quina trepa! 

Per cert, sembla que ni fiscalia ni el tribunal suprem no veuen delicte en el 9N. I tant que deia aquella noia de Blanes: un cabo furriel de la Guàrdia Civil frustrat! 

Per la dignitat del nostre poble, per la llibertat de la nostra terra: SI i SI !!*!!

dissabte, 1 / novembre / 2014

No surt aigua calenta. Em toca dutxar-me amb aigua freda. Sort que encara no fa massa fred.

Celebro les misses del matí com un diumenge. Hi participa força gent, encara que moltes persones no són les habituals.  És el que sol passar en aquestes festes entre setmana.

Dino al pis. Ahir em van portar botifarres.  En trinxo una i preparo un plat de macarrons amb ceba i tomata no massa sofregits.

Cap a dos quarts de tres surto a caminant i pujo fins el cementiri. Són uns 1.500 metres de pujada suau. Quan sóc allà hi vaig saludant gent coneguda que visita els seus difunts. També dono una ullada a totes les fileres dels nínxols. Ja hi reconec algunes famílies i també alguns difunts per qui he oficiat les exèquies. Doneu-los, Senyor, el repòs etern...  De totes maneres, al seu moment, es va dissenyar i construir un cementiri ben lleig, i a més, totes les columnetes de pòrtland ja estan esmicolades. I crec que excessivament allunyat del poble.  

diumenge, 2 / novembre / 2014

Al matí celebro la missa a Anglès i a Sant Martí. Al migdia celebro la missa a Bonmatí: és com ho faig quan hi ha dues festes enganxades. A totes les misses es veu una bona volada de gent.

Quan vaig a dinar, em trobo amb la família Domínguez Viñolas de Palafrugell. De fet procedeixen d’Anglès. Les germanes Viñolas, la Sílvia i la Irene, vivien al darrera l’Hostal de Can Salgues.  Avui han vingut a fer una visita al cementiri.  M’estranya no veure-hi l’Eulàlia i en Josep M. Ja dic jo que no passa una setmana que no em trobi amb un o altre de Palafrugell.

També hi trobo altra gent d’Anglès: en Pere i la Dora (que gairebé estem de costat), en Joan i la Montserrat amb en Quim i la seva companya...

 A la tarda, vaig a passejar una mica. I llegeixo, escric, parlo amb amics...

dilluns, 3 / novembre / 2014

Continua l’aigua freda a la dutxa. De fet, habitualment, sempre em dutxo les cames amb el primer raig d’aigua que surt freda. Però ara és tota l’estona.  Espero que avui es pugui arreglar.

Al matí, al despatx, anoto alguns encàrrecs que van fer-me.

A la tarda ve en Jordi a repassar el sistema de calefacció. Es fa un tip de pujar i baixar les escales i d’anar provant cada sector. L’aigua circula bé. El problema és que hi ha una mena de cargol que fa com d’embragatge enmig del motor que, amb els anys, s’ha desgastat del tot i no hi ha manera que faci rodar res. O sigui, que el gasoil no puja a la caldera. Finalment, canviant la peça, resol el problema.  

Els grups de catequesi ja funcionen amb normalitat, avui amb la Maria, en Miquel i la Mercè. A la missa vespertina hi venen a servir els 4 escolans. Sembla que avui estan més tranquils.

Em regalen una cistella antiga. Quina diferència hi ha entre un cistell i una cistella, entre un cabàs i una cabassa, entre una panera i un cove?  

dimarts, 4 / novembre / 2014

Al matí, inauguro formalment la calefacció i la deixo engegada al moment de llevar-me , d’estrijolar-me, de fer endreça... i, per fi, ja puc dutxar-me amb aigua calenta.

Com que està plovent, camino una estona per dintre l’església. Ja tinc calculat quantes voltes em cal fer per caminar uns 1000 metres. Mentre ho faig, em recordo  una àvia de Palafrugell que també anava a caminar a l’església. Jo deia que feia pregària peripatètica, a l’estil d’alguns antics filòsofs grecs.  

El dia finalment s’arregla i, al migdia, camino per l’exterior.

dimecres, 5 / novembre / 2014

Després de la caminada matinal, estic al despatx. Venen un parell de visites. Després de la una vaig cap a Banyoles.

Dino a Can Teixidor. Estrenem temporada d’escudella i carn d’olla. Que bé!  Col, una mica de patata, magre, pilota, botifarra negre...  Per pair-ho bé, m’arribo caminant fins el puig de Sant Martirià. Des de casa hi ha poc més de mil metres, això si, de pujada. El dia és molt clar i l’estany es presenta voluptuós.  

Quan baixo del Convent Vell, entro a fer un tomb al cementiri: la Josefina, la Rosa... i, sobretot, el pare i la mare: “Que la llum eterna, els il·lumini, Senyor... “ . Arribo a Anglès cap a les 5t.

Fullejo i miro dos llibres ben interessants que m’han lliurat avui. Un de Joan Yeguas i Sebastià Garralon “Joan Robles i Mateo (1899 – 1984). Un escultor d’imatgeria religiosa popular” (2012). L’altre és  un estudi catàleg “El paisatge narratiu d’Alfons Gubern”. Tots dos m’ajuden a situar-me a l’art de la postguerra. 

Al vespre vaig a Can Cendra. Hi ha la primera reunió per preparar la fira de Sant Antoni. Sembla que es vol descartar una comitiva de cotxes vells que es feia. Suggereixo que aquesta comitiva o caravana de cotxes antics estaria bé fer-la en ocasió de sant Cristòfor, el primer diumenge de juliol.

Aquests dies, al vespre, hi ha cassolada. Sembla que les campanes també s’hi afegeixen. Tu diràs!  

dijous, 6 / novembre / 2014

Faig la passejada del matí i vaig a proveir de bombetes. Em passo el matí enfilat a una escala i canviant-ne diverses.

Al vespre, quan surto per anar cap a la Cellera, s’espatlla el pany de la porta principal de la casa. Haig de tancar com puc. A la plaça del Bacallà recullo la Maria, la Consol i la Fe.

A la Cellera hi ha la xerrada de formació de Caritas. De forma ben agradable se’ns va comentar com afrontar els reptes absurds de la societat de consum des de utilitzar aigua per treure la set fins a servir-se de productes del comerç just o prescindir de tantes i tantes coses del tot inútils.  

Mentre estem a la sala del Centre Parroquial, s’escolta el rebombori dels que fan la cassolada pel poble. Clar que si!

divendres, 7 / novembre / 2014

Al matí visito ancians impedits de Bonmatí. Parlem de  les castanyes i de la seva utilització a la cuina antiga: en els estofats de carn, com a farina, bullides com patates...Ara, les castanyes, pràcticament només s’utilitzen per fer les castanyades.  

També parlem d’altres aliments que s’utilitzaven abans (i alguns encara usats): el farro, els rabequets, les aglans... I parlem de quan anaven a fires a Girona. Algú em parla de que anava a dinar a Ca la Marieta i qui anava a casa d’algun familiar.

Després de dinar ve en Joan a reparar el pany de l’entrada de la casa. A una casa o un edifici així sempre cal fer-hi reparacions i sembla que aquests dies s’acumulen.  Sembla que anirem millor.

A la tarda preparo les misses del cap de setmana. Demà al migdia, a Sant Amanç, es celebrarà la coberta i no em quedaria gaire temps per fer-ho.

Abans de la missa ve  el grup de catequesi de post-comunió. I venen els nois que es preparen per la confirmació que rebran el proper dissabte a Sant Amanç.

I a la nit també hi ha repic de campanes: dos dies si i dos no. 

Gaudeamus igitur dum iuvenes sumus (jo, no tant)

dissabte, 25 / octubre / 2014

amb en Ramon de La Cellera i en Jordi de Bescanó.

Arribem a la Universitat Autònoma cap a dos quarts de deu. Donem un volt on hi ha les facultats de lletres. Hi conec en Cristian que volta perdut per allí amb la seva mare.

A les 10 arribem a l’Hotel Campus. Tot bull de gent. Prenem un tallat i pugem a la sala d’actes. Està tot ple de gent. Sembla que es graduen cap a 200 persones. Els màsters som una cinquantena. La sala queda plena del tot, unes 600 persones. Cap a les 11 s’inicia la cerimònia. Ens dóna la benvinguda l’Ignasi Fernández, el Secretari de la faltat de Filosofia i Lletres. El primer parlament el fa la Isabel Crespí, una menorquina que ha obtingut la millor nota de la graduació. També parla la Degana de la Facultat, la Teresa Cabré. Tot seguit hi ha una actuació musical d’alumnes de musicologia interpretant un parell de peces d’Archangelo Corelli i de Jean- Baptiste Lully. Tot seguit es van cridant els diversos alumnes i se’ls va lliurant el diploma. Aquest punt s’allarga cap a 45 minuts. Clou l’acte la Sílvia Carrasco, Vicerectora d’Estudiants i Cooperació de la UAB. I acabem la cerimònia cantant un parell d’estrofes del Gaudeamus Igitur.

De retorn, ens aturem a dinar a Mallorquines. Ens donen més menjar que no pas el que podem cruspir.  

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.  La celebració d’Anglès és la primera missa familiar del curs però hi falta molta mainada: uns són a la festa del Super 3; altres han anat a fires a Girona; alguns pares participen a la representació teatral...

També ve un matrimoni de Palafrugell amb una bona carregada de taps.

diumenge, 26 / octubre / 2014

Celebro la missa del matí a Anglès. Quan arribo a l’església de Sant Martí, veig que hi ha entrat un pit-roig, un reientinc, a la sagristia. Es deixa agafar tranquil·lament i el porto a l’exterior. No s’hi pensa gaire a prendre el vol.  Molts animalons, amb la tardor, cerquen un xic de refugi. L’any passat ens quedà la part interior del portal ple de marietes.

Dino al pis. Em van portar uns canelons ben bons i, amb una amanida, ja faig el fet. Com diria la mare: “Així tots els pobres de Jesucrist”.  

A la tarda enllesteixo un article per la Revista del Baix Empordà dedicat al convent dels Carmelites Descalços de Palafrugell.  Ja em queda un xic lluny.

Parlo amb un parell d’amics. També escolto missatges emmagatzemats al contestador. Els escolto cada dos o tres mesos. N’escolto un de llarg, llarg, llarg. És un missatge d’en Jordi Sotelo, un palafrugellenc que viu a Basilea. És una gran persona, tot i que és una mica baixet d’estatura.

Podria haver competit perfectament  amb un personatge com Louis de Funes.  Em parla d’en Ciri i em comenta que està ingressat en una residència de Calonge. Quan jo parlava amb en Ciri, es reia amb sornegueria d’en Sotelo. Sempre repetia: “va marxar a Suïssa a peu i ha tornat amb bicicleta”. I quan jo parlava amb en Sotelo, em parlava amb humor d’en Ciri i de les seves petites facècies locals.

Vaig oficiar les exèquies de la muller d’en Ciri, la Conxita que era també un altre personatge. Solia participar a la missa de les 10 del diumenge. Quan jo començava l’homilia, la veia pujar des de la cantonada de la pastisseria de Can Girbal.

El tema és que en Sotelo, quan ha vingut a la seva terra, no s’ha pogut estar d’anar a visitar a en Ciri, que el van trobar esterrossat a casa seva i no quedà altre remei que ingressar-lo en una residència.

dilluns, 27 / octubre / 2014

Després d’esmorzar vaig a caminar una mica. Aquests darrers dies m’havia emmandrit de fer-ho.

Cap al migdia vaig a Girona. Em trobo amb en Pere i mirem el valor d’una petita imatge que li han confiat. Sembla que va ser rescatada d’una pira d’imatges religioses, el 1936. Aquest seria els seu valor, i poca cosa més.  

Amb en Pere, anem a dinar amb en Joan, l’Ignasi, en Ricard i en Quim. Fem una repassada general del panorama.

Al vespre venen la Gemma i Nuri per treure unes fotografies de la làmpada de la Mare de Déu i les claus. Es veu que estan fent un treball sobre les llegendes d’Anglès i hi recolliran les que fan referència als fets prodigiosos relacionats amb la Mare de Déu del Remei.   

Dimarts, 28 / octubre / 2014

Cap al migdia, des de Bonmatí,  venen a recollir els taps que guardem al pati de la Catequística. Se n’omplen dues furgonetes. De totes maneres hi ha gent que, a la bossa dels taps, hi llença de tot: mocadors de paper, llaunes, taps metàl·lics de pots de conserva...

A la tarda tenim reunió amb l’equip de Vida Creixent. Treballem el tema “Models Bíblics de vellesa madura” de la campanya De la vellesa a la bellesa que ha preparat el P. Bernabé Dalmau.

Quan acabem la reunió, arriba dos grups de catequesi: l’un el porta l’Eva i, l’altre, de moment el porto jo.

dimecres, 29 / octubre / 2014

Abans d’obrir el despatx, també vaig a donar un tomb. Sembla que vaig recuperant el ritme. Quan sóc al despatx, venen un parell de visites.

Al migdia vaig fins a Banyoles. És dia de mercat però no em costa gaire trobar un lloc on aparcar. Vaig a fer una gestió. I, cap a les 2, vaig a dinar a Can Teixidor.

A la tarda m’arribo fins l’estany. Hi ha un xic de calitja. Els plataners i tota la vegetació va agafant els tons de la tardor que l’estany també reflecteix.  

Després de la missa vespertina, vaig a una reunió per parlar de la festa de la benedicció de l’església de Sant Amanç, el 15 de novembre. Han preparat un recordatori molt bonic, amb fotografies de com era abans de la restauració i fotografies de com està a l’actualitat. S’ha fet molt bona feina.

Tant de bo també es pogués fer quelcom semblant a la capella de la Pietat de Constantins. Però, al pas que anem, potser també caldrà restaurar l’església de Constantins.

dijous, 30 / octubre / 2014

Al matí enllesteixo el suplement del full. També repasso les indicacions que em va donar la Teresa Camps per començar la tesina: entre altres coses poder disposar d’un programa de fitxes per treballar la informació que vagi obtenint de cada escultor que hagi fet escultures religioses entre el 1939 i el  1965.

Al vespre, abans de la missa, al carrer, els escolans juguen esperant que sigui l’hora d’entrar (10 minuts abans de començar). Però es veu que avui s’esbordifen i, tot d’una, un dels escolans entra bramant a la sagristia i amb la cara ensangonada. Renoi, sembla que s’hi fan. Envio el culpable cap a casa seva i telefono els pares. L’altre, amb aigua freda, es va rentant la cara. Sembla que no hi ha gaire res: però la sang és escandalosa. Quan acabem la missa i ve la mare a recollir-lo, li comento el que ha passat.

divendres, 31 / octubre / 2014

Al matí preparo les misses d’aquest cap de setmana. Avui, l’Elies Ferrer defensa la seva tesi a la sala de graus de la Universitat de Girona. Segur que li anirà bé  

A la tarda celebro la missa anticipada de Tots Sants a Bonmatí. Hi ha una molt bona participació, unes quaranta persones.  En canvi, a la missa d’Anglès, no s’arriba a la trentena d’assistents.

Abans de la missa ha vingut l’escolà que va atonyinar l’altre acompanyat de la seva mare. Venen a demanar disculpes. Quan arriba l’altre escolà, els ho faig demanar a ell. I de moment, avui tampoc no farà d’escolà. No ho acaba d’entendre. Jo li dic que li he retirat el carnet i que s’haurà de tornar a examinar.

Vós que sou gran valedor davant de Déu sobirà: sigueu nostre protector, gloriós sant Martirià!

dissabte, 18 / octubre / 2014  

Un cop ja s’ha començat la catequesi, surto de la doma i vaig cap a l’Alt Empordà. Al Pont del Dimoni hi recullo en Joan i la M. Pilar. Anem parlant fins a Sant Tomàs de Fluvià passant per Orriols, Camallera, Saus, Sant Mori i Sant Miquel de Fluvià.

Allà m’hi trobo amb en Joan i l’Agustina. Saludo alguns familiars que hi trobo: la Isabel, l’Esperança... Porto els patracols a l’església. S’hi prepara un bateig que hi fa el Rector, o sigui, Mn. Joan.  

De mica en mica van arribant tots els familiars. Quan arriba la meva padrina, la tia Lola, la felicito pel seu 90 aniversari. Està molt eixerida. També saludo la tia Maria, la germana de la mare. Ella en celebra 95 i també estan ben escotorida.

Cap a la una podem començar la missa. L’església hi ha els fills de la padrina: en Lluís, la Dolors, l’Esperança. També hi ha alguns dels néts i nétes.

La missa és sobretot per donar gràcies per tot el que ha estat la vida de la tia Lola i també la tia Maria. També recordo que aquesta celebració queda dignificada en aquesta església que fa uns 30 anys va ser restaurada recuperant la seva noblesa. I, a la vegada, aquesta església restaurada és una invitació a restaurar la fe en les respectives vides per dignificar tot els que hi vivim.

Quan acabem, m’afanyo a dinar. Menjo un bon plat de morralla (o de reballa, segons el lloc) , ben fresca. Em serveix en Lluís. Quan acabo, saludo de nou la padrina i la tia, els cosins (Lluís, Dolors, Esperança, Joan, Josep M., Enriqueta, Miquel), les parelles, els diversos parents i familiars mentre es van entaulant. I retorno cap a Anglès. Quan surto de Sant Tomàs, a la carretera, em creuo amb la M. Àngels que ara arriba: just per entaular-se.

El camí de retorn l’agafo per on havia estat el rector, fa 20/ 27 anys: Valldevià, Vilopriu, Colomers, Mas Masó (on hi saludo l’Èlia Puig que porta els seus fills a casa del seu germà) i Sant Jordi. Continuo el viatge per Cervià i Medinyà. Per la variant arribo fins Salt i Anglès.

Cap a les 4 venen un grup del cau a jugar escuts al pati de la doma. I  jo, després d’acabar de preparar les coses, vaig cap a Bonmatí a celebrar la missa anticipada. I, a les 8, la celebro a

Anglès amb dos dels escolans que sembla que van continuant.

diumenge, 19 / octubre / 2014  

Al matí, quan obro l’església, ja hi ha la Rossa al darrera del portal, esperant per entrar. Em comenta que avui hi ha la col·lecta del “Dóna-me’n – dóna-me’n”  (o sigui el DOMUND) i que convé que es reculli força per poder atipar tots els negrets. Així sigui!

Quan vinc de Sant Martí Sapresa i entro a l’església, veig tres figures que, mig enlluernat, no distingeixo de bones a primera. Veient que em saluden, en apropar-m’hi, m’adono que són la Rosalia, la Cinta i en Jordi, el seu fill. Em venen a felicitar pel sant.  

Quan acabem la missa, vaig a dinar a Banyoles. És dinar de festa major. Han parat la taula al pati. Sort que hi ha una mica de carpa per protegir-nos del sol. Hi ha la Carme i en Josep (o sigui la meva cunyada i el meu germà), l’Assumpta i en Jaume, en Tiri i la Sònia, la Collell i en Jordi, la Nuri i l’altre Jordi (o sigui els nebots de Banyoles), en Pol, en Patllari, en Ferriol, l’Anna i l’Aniol (o sigui els mini nebots). També hi són la Rosa i en Miquel, els pares d’en Jordi, els sogres de la Collell.

El dinar és de festa major a pagès: un bon pica-pica d’embotits, una mica d’amanida, canelons, cabirol estofat, oca amb naps... I postres: amanida de fruita amb gelat de iogurt de llet d’ovella. Tot regat amb cava, vi i aigua.  Entretant, els rantells s’han ben divertit amb mi. Marxo ben embutllofat. Aquesta ha estat la meva festa major.  

A la tarda enllesteixo el santoral del novembre i l’envio al responsable del web PREGÀRIA.CAT. Sembla que hi ha força gent que s’ho mira i que li agrada.

dilluns, 20 / octubre / 2014

Al matí, poso ordre a la sagristia i anoto els encàrrecs que se’m van fer.  Enllesteixo l’article dedicat a sant Andreu per la secció que tinc reservada a la Revista de Banyoles. També reviso i amplio el currículum que tinc guardat. Tinc el dia tranquil.

Al vespre, quan estic acabant la missa, entren alguns palafrugellencs a l’església: en Josep Gich, la Núria Russiñol, l’Eduard Sitjas, la  dona , la filla, el cunyat, uns amics... Entre tots, una desena de persones. I també 3 gossos: un labrador negre, un galgo i un gos falder. Venen de Sant Martí Sacalm. Des d’allà,  han pujat caminant a El Far (i n’han tornat a baixar, clar).

Quan han passat per Anglès, s’han recordat que hi era jo i han pensat a visitar-me. Tot un goig.

Parlem dels tres anys que hem estat sense veure’ns, dels amics comuns, d’alguna atzagaiada capellanesca...  Els mostro els locals de la doma i el meu pis. S’adonen que estic bé.

També parlem del restaurant que porta la Nuri a Llafranc. Sembla que funciona bé. Millor. Ella és molt bona cuinera.

Dimarts, 21 / octubre / 2014

Cap a migdia, rebo la trucada de la CarmeFenoll. Té una reunió a l’Ajuntament per parlar de l’obertura de la biblioteca d’Anglès. Mentre tenen la reunió, dino. I quan l’acaben, ens trobem a la mateixa biblioteca (al c. de la Indústria). Quina instal·lació tan desaprofitada! Tot nou, però sense usar. Espero que s’hi pugui donar una darrera empenta i inaugurar-la.

Vaig a prendre un cafè amb ella, mentre es menja un entrepà per poder anar aviat cap a la vila del peix fregit i poder estar amb el seu marit i les filles.

Un altre dia  he tornat a parlar de Palafrugell i del que hi bull. I cada dia ha estat des d’una perspectiva ben diferent.  

A la tarda, tenim reunió de l’equip de voluntàries del reforç escolar: l’Agustina, la M. Rosa, l’Anna, la Carme. També hi són les coordinadores de Caritas,  la M. Àngels Camós  i l’Eulàlia  Bofill, a qui conec de Palafrugell. Planifiquem un xic el funcionament del reforç escolar que oficialment s’anomena SIE (Servei d’Intervenció Educativa). A veure si trobem més voluntaris que ajudin a oferir un millor servei.

Al vespre, després de la missa, vaig cap a La Cellera. Hi tenim reunió d’Arxiprestat. Hi som tots els clergues: en Ramon, en Jesús, en Jordi, l’Ignasi i jo.  Parlem del nou curs i sobretot de com dinamitzar la catequesi motivant i atenent més i millor els pares i els adolescents.

Mentre sopem, celebrem el 16 aniversari del fill petit de l’Ignasi, en Jofre. En mig any, s’ha fet molt i se’l veu molt afectuós amb els seus pares.   

dimecres, 22 / octubre / 2014

Al matí atenc visites al despatx: anotar algun sufragi, atendre algú que pregunta per la catequesi...

En Josep em comunica la mort d’en Josep  Bassó Viñolas. Tenia 83 anys i feia temps que malaltejava. Els seus pares eren d’aquí però ell havia nascut a Begudà. Quan va venir a Anglès feia de matalasser i després va ser viatjant, és a dir, comercial de roba de confecció. Quan es casà, amb la seva esposa portaren endavant la botiga que tenen al carrer de la Indústria i n’obriren alguna altra.  

Vaig a dinar a Banyoles. Quan acabo, faig una passejada per l’estany. A les engires de sant Martirià, està esplèndid. Sense cap mena de dubte, la tardor el vesteix amb les millors gales i amb els millors colors.  Hi ha un grup de mainada d’una escola d’Osona. Vesteixen una camiseta vermella.

Quan arribo a la doma, la M. Rosa està fent repàs a un grup d’adolescents. Vaig a fer-me unes fotografies a Can Pedraza per lliurar a la secretària del departament per la matriculació del doctorat.

Abans de la missa, lliuro a les feligreses una còpia de la fotografia que tinc al costat sant Joan Pau II, quan vaig acompanyar-hi la mare. La fotografia és del 23 de febrer del 2000. El dia abans, el dimarts, havia concelebrat a la missa solemne a Sant Pere del Vaticà que presidien el papa (ara sant Joan Pau II) i el que seria el seu successor, el cardenal Joseph Ratzinger.  

Dos dels escolans habituals tenen la boja. Quan acabem, a aquests dos els baixa el ruixat i es queden sense propina. A la sortida, parlo amb els pares. Fent i desfent es fa l’aprenent.

dijous, 23 / octubre / 2014

Quan he acabat la redacció del suplement del full, imprimeixo el meu currículum, agafo els patracols i surto cap a Bellaterra. Pago la titulació del màster i enllesteixo els primers tràmits per la matriculació per la tesi i pel doctorat. Li mostro el material que tinc guardat sobre els imatgers autors d’escultura religiosa a les esglésies del bisbat (entre el 1939 i el 1965).

Sembla que el material és interessant. Ara cal anar aprofundint en l’estudi d’aquests autors i anar omplint fitxes. Caldrà trobar un bon programa que m’hi ajudi. N’hauré de parlar amb la Nuri. Espero que em pugui donar un cop de mà.

Dino a la cafeteria de la facultat. Tot bull de vida. Dino lleuger per no endormiscar-me pel camí.  Abans de les 5 ja sóc a la doma. En Pepet ja ho ha preparat gairebé tot per l’enterrament d’en Josep.

Al funeral hi participa força gent. Hi ha molts forasters. En Víctor i en Joan hi fan d’escolans. Segurament feia molt que no hi havia unes exèquies amb escolans. El presbiteri queda ple de rams de flors blanques i, quan acaba la cerimònia, encara n’hi ha més.   

divendres, 24 / octubre / 2014

Des de bon matí, comencen a arribar-me missatges de felicitació per la diada del meu sant: correu electrònic, WhatsApp, Messenger, Facebook, SMS, telèfon...

N’arriben molts de Palafrugell (sembla que aquesta setmana és per mi la setmana de Palafrugell, tot i que no passa setmana que no parli amb un o altre). També me n’arriben dels germans i nebots.  I amb alguns companys que em telefonen, també parlem de la situació del bisbat. Sembla que es prepara una temporada de trasllats significatius, la majoria forçats per els circumstàncies.

Al matí baixo a fer alguna compra. Haig d'adquirir una torradora de pa ja que, aquest matí, se m'ha petat la torradora que m'havia regalat la Isabel (a Palafrugell). Al despatx, preparo les misses del cap de setmana. Demà vaig a la cerimònia de lliurament de diplomes a Bellaterra i em restarà poc temps.

Per fi han vingut a buscar les taules que van servir pel pica-pica el dia del Remei. En Joan i en Ramon ja fa un parell de setmanes van buidar i endreçar la piscina. Veurem si es torna a instal·lar: aquest estiu no ha tingut massa èxit.

A la tarda faig un xic de catequesi als nois que seran confirmats a Sant Amanç el proper 15 de novembre.

Celebro la missa vespertina. Quan acabem, el grup habitual ve a la sagristia a felicitar-me. 

Que la llum eterna els il·lumini, Senyor

dissabte, 4 / octubre / 2014

Felicito els Francesc que conec. Segur que me n’oblidaré d’algun  

A les 12 hi ha les exèquies de la Marianna. Les oficia en Joan Pujol ja que és la sogra d’un seu germà. En conec una bona part de la família.

Es veu que uns 10 capellans més s’han adherit al manifest entre els que hi ha en Josep M. Ballarín, en Gaspar Mora, en Quim Casadevall, en Vicenç Fiol, l’Enric Sala... Els que ho han promogut han fet una bona feina.  

diumenge, 5 / octubre / 2014

La gent que ve a missa de les 9 em comenta que ha tronat fort a la nit i ha plogut fort. Només he sentit un tro i que estava plovent, però m’he adormit aviat.  

A Sant Martí, abans de la missa, vaig a tancar un parell de finestres que van deixar obertes un grup que hi va fer-hi una reunió fa quinze dies. És allò de deixar millor les coses de com s’han trobat.  

Pujo al poble a visitar la Maria i retorno aviat cap a Anglès. A les 12 oficio les exèquies de la Francisca. L’església s’omple. I quan acabo i ja tothom es fora, batejo l’Aïna. Sempre acompanyats de la Llum de Crist, uns se’n van i els altres arriben.  

Amb uns meus nebots, anem a dinar a la Codina. Fa estuba. Quan acabem, pugem fins a la presa de Susqueda a fer una passejada.  Parlem de tot i de res, sobretot de la família.

dilluns, 6 / octubre / 2014

La feina dels dilluns al matí, és fer endreça a la sagristia, anotar els encàrrecs, assentar el bateig i les exèquies...

Vaig polint la redacció de la ressenya de sant Valentí. Sense disposar de massa material, cal explicar coses interessants: la realitat del seu perfil, la validesa del seu conegut patronatge (també a casa nostra), la relació amb altres patrons... 

Per dinar em cruspeixo un bròquil que em van obsequiar. No crec que, aquests pobles, mori decandit.

Venen a fer d’escolà en Víctor, en Taras i en Quim. En Quim, tot moix, em comenta que la seva mare està malaltona. Ho pregunto a l’àvia i m’ho confirma. A veure doncs si la Remei de casa li dóna un cop de mà.

M’assabento de la mort a París de l’escultor Igor Mitoraj  . Vaig descobrir la seva obra a la Basílica Santa Maria degli Angeli e dei Martiri a Termini – Roma on el portal és obra seva. Vaig adquirir un catàleg de l’escultor i recordo que, en el viatge de retorn, a l’àvia, vaig trobar-me amb el també escultor Toni Agustí i anàrem repassant i comentant el volum.

dimarts, 7 / octubre / 2014

Començo el dia felicitant les Roser que conec.  

Toca anar cap el Baix Empordà. Visito la tieta de Can Pons, passo a expressar el meu condol a la Lluïsa per la mort del seu marit (l’Agustí), dino amb en Josep i la Maria, vaig a recollir una imatge de la Puríssima amb vestits postissos i la seva vitrina de caoba. També recullo unes quantes bosses de taps, capses de folis... Marxaré amb el cotxe ben carregat, just un forat pel retrovisor.  

A l’hora de dinar fem una repassada general: que morí la Maria de Can Genover, alguna anècdota de l’Arlà, d’en Ciri, d’en Zacaries, del Gamarús, de l’Imbècil, de la Maria del Bastó i d’en Josep, de la Carmelita Virola, de la fortuna de la Maria Artigas, de la salut de la Teresa Reig, de les Xerrica... Com diuen els llatins “bendiciones”.

Arribo a mitja tarda a Anglès carregat fins damunt l’antena del cotxe.

  

dimecres, 8 / octubre / 2014

En Joan m’ajuda a descarregar la imatge de la Mare de Déu i la col·loquem a la sagristia.  Ara faltarà una calaixera de la mateixa època perquè pugui lluir més. A veure si una ànima bona ens fa aquest favor.

I col·loquem al seu lloc les capses de folis. En tindrem per uns quants mesos.

Al matí, atenc al despatx. No venen gaires visites.

Vaig a dinar a Banyoles. A taula parlem de la mort d’en Frederic Corominas (104) un prohom de Banyoles que era bon amic del pare. Després de la guerra li va tocar l’exili i, com que era mestre de la Generalitat, li van posar molts entrebancs per retornar i per poder treballar. La seva germana, la Neus, treballava a l’Hospital Militar que s’instal·là al Monestir, amb el Dr. Jimeno, l’Arturo (el germà Gilbert)... També parlem de l’administració de la finca.

Després de dinar vaig una passejada per l’estany: brillantor, lluentor...   “Si el món ja és tan formós... “. Vaig fins el Mirallac i des del Mirallac fins el Cap de Bou. Gairebé resseguint el rec de casa, passant per Cal General (on hi ha l’escola de La Draga) arribo fins a Can Teixidor.

Envio alguna fotografia de la passejada al facebook. I aviat hi ha gent que clica que li agraden. L’anècdota són els ànecs que plantejo fer-los amb salsafins o a la brasa. Algú parla de fer-los amb peres o amb taronja. També parlo d’un altre au que veig a l’estany, un corb marí, que es veu que és una au invasora i perjudicial per la fauna lacustre. 

Els escolans que venen el vespre es miren amb simpatia la imatge de la Mare de Déu que ha vingut de Palafrugell. Serà la seva patrona, Santa Maria dels Escolans.

dijous, 9 / octubre / 2014

Venen les confraresses de l’escombra. La Manoli em porta una bosseta amb herbes que li ha regalat la Susi de la Cellera per mi. Es veu que diluïdes amb esperit de vi, m’aniran bé per alleugerir el dolor. I sinó també per posar a la ratafia o bé fer-ne infusions per dormir bé.

Hi ha reunió de pares (és a dir, un pare i sis mares) de mainada de Bonmatí que comencen la catequesi.  Els del curs passat són 2 i, els que comencen aquest curs, són 9 (o sigui, un augment del 400 x 100). Curiosament, els pares no acostumen a participar a aquesta mena de reunions relacionades amb els fills.

A la Cellera tenim reunió de l’equip de catequistes dels nois i noies de Confirmació. Hi ha catequistes de Sant Feliu de Pallerols, de Les Planes, d’Amer, de La Cellera i d’Anglès. I com engrescar la jovenalla?

divendres, 10 / octubre / 2014

Amb en Joan i en Ramon, fem endreça als baixos de la doma i posem bé les taules per la catequesi. Hi ha una taula rodona que resulta de mal traslladar i de mal desmuntar. Ho deixem que tot sembla més airejat i més espaiós.

A la tarda, vaig a comprar un xic. Passo a una botiga xinesa. Els demano un tipus de ciri que acostumava a portar la Pepi i que van molt bé per l’altar. Em pregunten què passa amb els ciris, ja que aquests dies hi ha anat molta gent a comprar tota mena de ciris. No sé si m’entenen, però els comento que és una festa de la Mare de Déu i molta gent porta ciris a l’església. I s’apunten bé el dia que s’escau per tenir-ne més l’any vinent: el segon diumenge d’octubre. 

Després de la missa vespertina, al vespre, vaig a l’Hotel d’Entitats, a la reunió dels Amics de Santa Bàrbara. Hi ha més calma que a la de l’any passat. L’únic punt que aixeca un xic de polseguera és una sol·licitud d’una empresa (una empresa fantasma? Una empresa espia?) que voldria instal·lar una antena de wifi allà dalt. No es veu gens clar i, com que tampoc s’han presentat a l’assemblea com s’havia quedat, es desestima la sol·licitud.

Dissabte, 11 / octubre / 2014

Vaig enllestint les cosetes per la celebració de demà: fulletons de cants, pregàries...

En Ricardet ve a portar alguns rams per ornamentar el presbiteri. Sembla que ho hi haurà l’exuberància dels darrers anys. 

A la tarda venen els cors que participen al concert. Quan acaben, amb en Joan, ornamentem i enferriolem la imatge de la Mare de Déu: les corones bones, les claus de plata de la vila, l’agulla i les arracades antigues d’or, l’anell d’or blanc...

M’assabento de la mort, ahir,  de Mn. Antoni Rubio Barés. Era nascut a Manresa el 1955. Va estudiar al Seminari Major de Barcelona i fou ordenat prevere el 1991 a Mataró. Va ser vicari de Mataró. L’any 1993 fou nomenat rector de Santa Coloma de Gramanet. El fou destinat rector de la parròquia de Santa Maria del Prat de Llinars del Vallès, de Sant Julià d’Alfou i Sant Joan de Sanata, i el 2003, de Sant Sadurní de Collsabadell. El 2004 quedà incardinat a la diòcesi de Terrassa.  El 2005 fou nomenat rector de Santa Maria de Cardedeu i Sant Muç de Cànoves i, el  2006, de Sant Llorenç de Vilardell i Santa Susanna del Montseny. El 2009 fou  nomenat rector de Sant Esteve de Ripollet. També fou delegat episcopal de Confraries i Germandats del 2005 al 2011,  arxipreste del Montseny el 2005, membre del Consell Presbiteral entre 2005 i 2009 i assessor espiritual de la FECAC del 2009 al 2011. Des del  2011, i amb el permís del Bisbe de Terrassa, col·laborava a la diòcesi de Girona com a rector de Colera, Llançà i Portbou, i des del 2013, també de Port de la Selva i la Vall de Santa Creu.

Diumenge, 12 / octubre / 2014

Celebro, per quarta vegada, la festa de la Mare de Déu del Remei.

A la missa de les 9 hi participa més gent que els altres diumenge s i, quan acaba, van entrant algunes persones a l’església. I a venerar a la Mare de Déu.

També vaig a celebrar la missa a Sant Martí. I al migdia, celebro la missa solemne de la Mare de Déu del Remei. L’església s’omple. Hi ha el cor Cors Alegres que dirigeix en Josep M. Quer. També hi ha els dos gegants, en Miquel i la Remei. Em fa d’escolà en Víctor. A la missa hi ha gent de tots els pobles de l’entorn: la Cellera, Bonmatí, Sant Martí, Amer, Bescanó, Vilanna... Tampoc hi falta una colla de Palafrugell. Renoi, quina requesta, la Remei!

Quan acabem la missa, amb els geganters, baixem la imatge del cambril. Jo l’agafo per baixar-la al peu de l’altar. Ve de poc que no caigui per terra quan poso el peu dintre la panera de la col·lecta i la reboteixo cap a l’alcalde i els regidors (que tenen feina a recollir tota la menudalla que sosté la nostra dèbil economia parroquial).

I, al peu de l’altar, tothom va passant a venerar la imatge. Els braços em van quedant enrampats. Però què no es pagaria per poder veure la cara de la gent que passa a venerar la santa imatge! Uns que li miren la cara, d’altres que es senyen davant seu amb la mirada mig plorosa;  qui li salten els ulls de goig; molta i molta pau i confiança en la majoria de les cares... És tot un privilegi poder gaudir d’aquest bell espectacle de tants rostres, de tant goig, de tanta esperança, de tant dolor... que esdevé un pom de pregària.  I encara que quedi amb els braços enrampats, quin goig poder apropar aquest dolç bàlsam, aquest bon Remei que ens porta Maria.

I posant la imatge damunt del baiard, les confraresses de l’escombra la porten cap a l’exterior. A l’exterior tothom l’espera. I quan surt, les càmeres i els mòbils van traient fotografies. Els gegants fan la seva dansa.

I retornem cap a dintre. Quan m’he tret tots els ornaments, amb en Joan tornem a pujar la imatge al seu lloc, al cambril. I recollim les coses i fem un xic d’endreça. I vaig a descansar una mica.

Cap a les tres, m’arribo a Ca l’Elisa. Està ple del tot, si bé em reserven un lloc. No hi ha en Míliu: es veu que l’han operat i s’està recuperant al seu poble, a Campdevànol.

A la tarda, treballo un xic el fulletó de sant Valentí. Pràcticament l’enllesteixo.

Quan vull penjar el fragment del DIARI DEL CAPELLÀ, resulta que se m’ha bloquejat l’accés al blog. Catxis!

Al vespre hi ha la missa vespertina. La presideix l’Arxipreste, Mn. Ramon. Hi predica Mn. Joan Pujol, fill del poble. També hi assisteix Mn. Fèlix, en representació dels antics rectors (ara ja només dos). Sembla que a la missa hi participa més gent que els altres anys. I quan acabem, anem junts a sopar.

dilluns, 13 / octubre / 2014

A les 8 del matí ve en Ricard a endreçar els ciris. Sembla que n’hi ha algun menys que l’any passat, però es superen els 600 llantions. També s’ha recollit aliments, que es repartiran des de Caritas.  També jo faig endreça.

Em comuniquen la mort de Mn. Aureli Boix Duchl . Va néixer a Santa Coloma de Farners el 1940 i va estudiar al Seminari de Girona. El 1963 ingressà a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, del qual n’ha estat membre fins la seva mort. Va ser ordenat el  1963 a l’església de Betlem de Barcelona.  Estava adscrit a la parròquia de Sant Mateu de Barcelona.

Cap a les 11 vaig al Centre de Dia per celebrar la missa commemorant la Mare de Déu del Remei. Participen a la missa unes 25 persones.

Vaig a dinar a les clarisses de Vilobí d’Onyar. Ens hi trobem els companys de generació: Benet, Josep M., Joan B., Ramon, Jaume, Miquel Àngel, Pere B. , Ramon, Pere D. i jo. Es parla del manifest, de les exèquies dels darrers companys difunts, del futur del bisbat, del futur del arquebisbat de Barcelona... 

A la tarda comencen les sessions de catequesi a Anglès. Hi ha dos grups: un de molt nombrós amb la mainada que comença amb en Miquel i, amb la Maria, un de més reduït de mainada que venia el curs passat.  Sembla que tothom surt content.

dimarts, 14 / octubre / 2014

Al matí baixo al poble. Passo per una oficina bancària on hi ha un plafó de ceràmica gres d’en Jordi Aguadé. Representa uns bosquerols fent la pela del suro i, al costat, un grupet llescant suro i tallant taps. Unes filtracions d’aigua hi ha deixat unes taques de calç. Sembla que raspallant amb cura i amb una mica de vinagre (potser rebaixat amb aigua) seria suficient per eliminar les taques blanques.

Recordo que a casa, quan venia la festa major (per aquestes engires), es netejava amb salfumant i aigua la sala enrajolada amb panots de ceràmica. I quedava molt brillant.   

A la tarda venen dos grups de catequesi. Ens manca una catequista i començo el grup jo mateix. A veure si algú se’ns apunta.  L'altre grup el porta l'Eva i tot va bé. 

En Raül em comenta que ha guanyat la medalla de bronze en la seva categoria (junior) en el campionat de Catalunya de caiac.  

dimecres, 15 / octubre / 2014

Tinc el despatx obert i atenc alguna visita.

Vaig a dinar a Banyoles. Quan acabem de parlar, la Nuri em fa una repassada a l’ordinador: aquests dies m’ha fet un xic el boig. Cap problema greu.

La M. Rosa comença el grup de reforç escolar: tres vailets i una noia d’ESO.  Si hi hagués més voluntaris, quanta feina es podria fer ajudant aquesta mainada que van un xic més endarrerits.

Al vespre vaig a una reunió amb el Amics de Sant Amanç. En veure que no ve ningú, faig una trucada. Es veu que la reunió fou ahir. Ho aprofito per fer una passejada pel barri vell i treure alguna fotografia del carrer d’Avall (Anglès la nuit).

Envio el llibret dedicat a sant Valentí que imprimiran el CPL. Em penso que serà el que farà 16 dels que jo he escrit dintre la col·lecció SANTS I SANTES. El primer és sobre sant Roc i es publicà el 2000. I cada any, un (excepte un any que me'n van publicar 2). A veure si l'any vinent el faig sobre la Mare de Déu del Remei.  

Algú em pregunta el perquè no he penjat les notes de la setmana passada al blog del DIARI DEL CAPELLÀ. 

dijous, 16 / octubre / 2014

Al matí feinejo una mica pel despatx i envio el suplement a imprimir.

Cap a les 11 surto cap a la Universitat Autònoma. Quan arribo alà, com sempre faig, deixo el cotxe aparcat un xic lluny per així fer una mica de caminada. Prenc un tallat al bar i vaig cap a la secretaria del departament per informar-me pels tràmits per iniciar el doctorat.

A la secretaria del departament, la Susanna m’atén de forma exquisida i em va facilitant tots els tràmits que haig de fer. Quan veu el meu DNI em diu que ella és de Llagostera i que és 10 anys més jove que no pas jo. Mentre estic a secretaria ve a saludar-me la Núria Llorens i la Maria Garganté.

Quan arriba la Teresa Camps, passo al seu despatx. Li parlo de la possibilitat d’iniciar la recerca de la tesi. Estem una bona estona parlant. En sap un niu de tot el moment artístic que m’interessa. Li sembla que aniré millor si eixamplo l’horitzó i no em limito a l’Enric Monjo sinó als escultors religiosos de la post-guerra. S’entusiasma i m’encomana entusiasma a mi. Tindré una molt bona directora de tesi.

Al sortir ja vaig a dinar a la cafeteria. Tot bull de vida. I retorno cap  a Anglès. Hi arribo cap a les 4.

Em comuniquen la mort de Mn. Genís Baltrons i Robert. Havia nascut a Blanes el 1932. Va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1956 a Sant Martí del Seminari. Estudià a Roma i es llicencià en el Pontifici Institut d’Arqueologia Sagrada. Fou capellà de les Carmelites Descalces i, el 1959, fou nomenat Mestre de Cerimònies auxiliar de la Catedral de Girona. El 1960 fou nomenat professor del Seminari i l’any següent vocal de la Comissió d’Art Sacre. També fou consiliari de Minyons Escoltes i, del 1974 al 1977, director del Museu Diocesà. Del 1984 al 2007 formà part del Secretariat diocesà de Pastoral Litúrgica. Des del 1964 era el capellà del monestir de les monges Benedictines de Sant Daniel, des del 1981, canonge del Capítol Catedral de Girona i des del 2009, rector de sant Daniel. Feia poc (pel maig) havia celebrat una missa a Sant Martí amb la família Vilallonga. 

divendres, 17 / octubre / 2014

Preparo les misses d’aquest cap de setmana i també la celebració de demà a Sant Tomàs de Fluvià per donar gràcies a Déu dels 90 anys de la meva padrina i tia Lola Giralt i dels 95 anys de la tia Maria Clotas, la cunyada i la germana de la meva mare.

A la tarda passa en Ramon a recollir-me per anar a les exèquies de Mn. Genís a la catedral. Pel camí parlem de l’Aureli Boix, que era company seu. També hi assistí a les exèquies. En un mes han mort una colla de capellans del nostre bisbat: Mn. Martirià Pla, Mn. Ricard Tarragó, Mn. Antoni Rubio, Mn. Aureli Boix i Mn. Genís Baltrons.

A les exèquies hi celebrem una trentena de capellans acompanyant el bisbe. El fèretre de Mn. Genís reposa directament al terra de la catedral. També hi ha una bona colla d’escolans que Mn. Genís havia ensinistrat (algun ja és advocat, algun altre historiador de l’art... ). A la nau hi participen unes 300 persones. Hi veig els Vilallonga, bons amics seus (amb qui ens saludem a la sortida). Tot plegat s’allarga una hora i mitja.

I, amb en Ramon, tornem cap a la nostra vall de les esglésies parlant sobretot d’algun problema relacionat amb les nostres parròquies.