dissabte,
21 / abril / 2012
El
matí es presenta assolellat si bé alguns núvols es van enteranyinant el cel.
A
Bonmatí, l’hort ja comença a llevar i marxo amb unes cebes tendres i un enciam.
Però també m’emporto un bon disgust perquè una colla de bons col·laboradors em
revelen que són del Madriz. Però, que badem, senyors?
En
Josep M. ha començat a inventariar les partitures que hi ha guardades a la
sagristia de Bonmatí. Em presenta la primera carpeta dedicada als cants marians
amb composicions de Ramon Casajoana,
Narcís Paulís, Ramon Capell, Josep Ferrer Viñolas, Miquel Blanch, Luigi
Bottazzo, Lluís Brugarolas, C. Ferrari, Nicolau de Tolosa, Domènec Mas i
Serracant, Cèsar Franch, J. Cumellas i Ribó, Josep Musset i Ferrer, Lluís
Romeu, J. Colomer, Camil Geis, Sebastià Dorca, J. M. Àlvarez, Tomàs Luís de
Victoria, Joan Camps i Arnau, X. Maimí i una colla d’altres.
Abans
de la missa a Anglès, l’Elisa em porta tastets de casa seva i un parell de
llibres que els hi van deixar per mi els de l’Esplai de la Gent Gran: Soren
Kierkegaard, EJERCITACIÓN DEL CRISTIANISMO, també el de Guy Debord LA SOCIEDAD
DEL ESPECTÁCULO. Caram, volen que sigui
savi!
Sopar
a La Cellera, a Can Roura, on havia viscut la família Caritg i ara hi viu la família
d’un dels nois de la Professió de Fe.
El
Barça ha perdut. O sigui, ni pa ni circ. I ja que no ens podem refiar d’aquesta
satisfacció, caldrà fixar-nos millor en les preses de pèl polítiques i
econòmiques.
diumenge,
22 / abril / 2012
Després
del daltabaix del Barça, tot i ser diumenge pasqual, potser hauríem de celebrar
misses de Passió. I per acabar-ho d’adobar, el dia és cluc i gris.
Celebro
les tres misses del matí amb tranquil·litat. A Sant Martí, quan acabo, visito
l’Encarnació i la Maria. Després de la
missa del migdia, batejo la Júlia. Està un xic nerviosa però un cop li he
mullat el caparró amb l’aigua del Baptisme, es relaxa i acaba la celebració
cofoia i satisfeta.
Dino
amb menjar del que em portà ahir l’Elisa. A més també tinc croquetes de la
Carme, amanida de Bonmatí, avellanes
torrades de la Carme de Sant Martí... És a dir, minestra per tota la setmana.
Visca l’abundància!
A
la tarda, per esbargir-me un xic, vaig a fer un tomb. M’arribo fins a
l’església de Les Serres. També m’enfilo fins a Sant Andreu de la Barroca. No
m’atreveixo a baixar cap a Amer per la carretera vella: potser hi quedaria
esperxat i hauria de baixar a peu. Tot és solitud. Sembla que ressegueixo els
Sots Feréstecs.
Quan
passo per La Cellera, hi respiro l’aire de la festa del Roser.
dilluns,
23 / abril / 2012
Sant
Jordi. No puc deixar d’iniciar el dia recordant el poema d’en Josep M. de
Segarra i que em recitava en aquesta diada la mare (a. C. s.):
Sant Jordi té
una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha
contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Felicito els nebots i amics que porten el seu nom.
Cap
a les 12 arriba en Pere Artigas, bon company. Donem una volta per Anglès
visitant el nucli antic de la vila. També passem per la plaça Catalunya on hi
ha les parades amb llibres on en compro un. Anem a dinar a La Cellera celebrant
el Roser. Ens convida el mossèn i és d’agrair.
Anem
cap el Pasteral, pel camí de les serps, a Can Japet. També hi venen el mossèn
d’Amer, el de Les Planes i Sant Feliu i el de Bescanó. Amb una bona arrossada
de bolets, ens omplim la panxa de grans tot parlant dels Borbons, d’en Narcís
Mallol, de la situació preocupant de l’Església...
A
la tarda, retorno aviat cap a Anglès per oficiar les exèquies de la Maria de
Can Ros del Castell (la Conxita em diu que abans se’n deia a Can Pixulives). Va
treballar tota la vida com a minyona de la casa del Dr. Vinyes. Amb el seu noi, en Lluís, que som de la
mateixa lleva, ens saludem sovint ja que també viu al barri vell, i treballa a
una impremta de Bonmatí especialitzada en imprimir capses de medicaments. I com
que no hi ha l’avi Venanci, em toca fer-ho tot i tot sol.
Celebrem
la missa vespertina amb solemnitat. Hi participen més de 30 persones. Beneeixo
les roses i els que les han regalat. Al final venerem la petita imatge de
bronze del sant.
Al
vespre, comparo la iconografia popular de sant Jordi vencent el drac i la
descripció que fa el llibre de l’Apocalipsis del Messies cavaller victoriós
(19, 11-16). Com succeeix altres vegades, una imatge bíblica es projecta
plàsticament en la figura d’un sant. Al
repertori iconogràfic, és poc coneguda la imatge del Messies cavaller vencedor.
dimarts,
24 / abril / 2012
Sant
Fidel de Sigmmarigen, sant Benet Menni... Sembla que el dia vol començar
assolellat, però aviat els núvols van enteranyinant la volta del cel.
Faig
una primera i breu passejada anant a comprar alguna cosa per menjar. Toca anar
cap a la Triassa. Compro mongets. Aquí també en diuen fesols menuts. A alguns
llocs els diuen banyolins; alguna vegada, mongets de l’ull negre, i encara, caragirats,
perquè tenen dues cares... I per acabar d’arrodonir el dinar, encara tinc
enciam, croquetes, botifarra... dels presents que vaig tenir el cap de setmana.
Al
migdia passo a pagar un petit deute i a recollir paperassa a una oficina
bancària. De nou faig una breu caminada.
A
la tarda preparo la reunió que, al vespre, tinc amb els pares: elaborar bé el
llistat de mainada, preparar el sorteig, enllestir la carta que es repartirà i
fer-ne còpies...
Quan
pujo de celebrar la missa a la capella de les germanes, un cop he tancat i
barrat les portes de l’església, a primera hora del vespre tinc la reunió amb
els pares de la mainada de primera comunió per ultimar detalls: bancs, flors,
lectors... Tot i haver-hi futbol, hi ha una quarta part dels pares i, les tres
altres quartes parts, són les mares.
Els
fa gràcia que els indiqui que, els familiars que no volen respectar la
celebració, serà millor que s’esperin a algun bar, a la plaça de la Rutlla o a
la plaça Catalunya. Totes són
indicacions de sentit comú, si bé va bé recordar-ho. La celebració de la
primera comunió és un dels moments forts de la vida parroquial.
El
Barça – Chelsea: quin daltabaix! Que han jugat bé? Com deia Mn. Josep Llobet,
gols són trumfos. O sigui que, bona nit, i tapa’t!. Demà, ofici de difunts.
dimecres,
25 / abril / 2012
Sant
Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!
La
Concepció Gelada, la regidora de cultura a l’Ajuntament d’Anglès, dimiteix i
deixa el seu càrrec. Què ha passat ara?
Al
despatx, atenc un parell de visites. M’arriba el carregament de partícules per
les misses dels propers mesos, si més no fins l’estiu. L’eficaç eficiència de
la M. Teresa és d’agrair.
A
la tarda reparteixo berenar als nois i noies que venen al reforç escolar. Amb
els ensenyants que venen de voluntaris parlem com s’està deteriorant la
societat: i quan un foraster indocumentat tingui una malaltia infecciosa, què
es farà? I quan tingui tuberculosis?... No nem pa bé.
Quan
acabo d’atendre la mainada del reforç, baixo a l’ambulatori: avui hi ha donació
de sang. M’atén el Dr. Madrenys. Les infermeres parlen de les companyes que
se’n van a treballar a d’altres països: Suècia, Dinamarca, Noruega, França...
Quina tristesa! La sanitat se’n va a Can Pistraus i el jovent millor preparat,
a pastar fang.
El
Bayern de Munich ens ajuda a agafar el son amb més satisfacció. Demà, ofici de
glòria, que és el que toca (som a Pasqua).
dijous,
26 / abril / 2012
En
Juan va arreglant l’hort. De moment hi ha tomateres i cebes. Ha portat canyes
per asprar i unes nyinyoles per plantar arrenglerades les altres coses. Quedarà
fet un jardí. En un racó hi ha una bona clapada de muguet que comença a florir. És la flor per
excel·lència del mes de Maria. Al costat hi creixen brots de lil·lar.
Em
notifiquen la mort d’en Joan Font de Cal Sastre Americano.
Vaig
a Girona per deixar les plantilles a l’ortopèdia perquè les enfundin: arribo al
migdia, just abans de tancar.
A
Can Teixidor, tot dinant, parlem de la campanya NO PAGO. ABERTIS no hi pot fer
gaire res per aturar-ho i per molt que diguin que només són un centenar
d’usuaris que es neguen a pagar, el virus es va escampant. També parlem de la
neteja de peixos que han fet a l’estany i de la reintroducció de peixos
autòctons que s’hi ha fet.
Amb
la Carme parlem de la procedència dels seus pares. L’avi Miquel Arnau havia
nascut a Ca l’Hereu, al veïnat de La Jonquera, a Amer. La seva mare, la Llúcia
Roca, va néixer a Ca l’Arbreda, damunt del molí d’en Sala, a Sant Martí de
Llèmana, anant cap a Granollers de Rocacorba. Possiblement el punt d’encontre
de la parella hauria estat algun aplec que es celebrava entre Amer (Santa
Brígida, Sant Climent...) i Sant Martí de Llèmana (Sant Roc, La Barroca, el
Puig d’Elena... ), encara que cent anys enrera era decisiu el paper dels pares
en el moment de triar la parella.
Quan
acompanyo els mini nebots al cole, amb en Patllari parlem de les plantes que
veiem als marges del dos recs, sobretot del dent de lleó que la flor s’anomena
pixallits i, quan espiga, fa una tofa d’àngels. També parlem de les flors de
bruixa, de les falgueres de pou... Parlant i xerrant, en Ferriol s’enfila a un
banc, s’entrebanca i cau de nassos a terra. Però no diu ni piu: té una
personalitat molt forta i li sabria greu plorar i “quedar malament” davant del
tiu. Si jo hagués caigut com ha fet ell, ara ja seria a l’hospital ben masegat.
Pels
recs, sobretot al d’en Brugada Teixidor, hi ha una bona colla de parelles d’ànecs
collverd. Una ànega, amb els seus aneguets, passeja per la bassa del molí que
donava a casa. Quan la saludo imitant el so dels ànecs, es posen a raucar una
bona colla de granotes que hi ha a la bassa. I com més ho repeteixo, més fort
rauquen. Potser que em presenti al concurs de granotes raucant.
A
la tarda torno a aturar-me a Girona per recollir, ja enfundades, les dues
plantilles.
Quan
pujo de celebrar la missa a les dominiques, rego un xic les tomateres i les
cebes. També arreglo un parell de testos posant-hi dues branques de ficus de
fulles petites. La Maria em regalà el ficus i, amb el fred d’aquest hivern,
semblava que s’havia mort. Però ara s’ha reviscolat i té dues branques plenes
d’ulls que estan brotant. I replanto el ficus en dos testos. Veurem.
divendres,
27 / abril / 2012
Dels
catalans, sempre en sereu princesa!
El
matí feinejo pel despatx i intento fer on line la preinscripció per iniciar un màster a la Universitat Autònoma. Quin
garbuix! Sort que, finalment des de la secretaria, la Laura, em va guiant per
fer-ho bé.
Cap
al migdia vaig a Santa Magdalena. Els alumnes del Pompeu Fabra fan una ofrena
floral davant del bust de la poetessa local Francesca Barnadas Masoliver (1925-1972)
i es presenta el fulletó CONCERT INSTRUMENTAL (Recull de Poemes – Sant Jordi
2012). Una presentació ben castissa amb simpàtics poemes dels infants dedicats
als instruments musicals (Biel Margarit, Martina Pont, Pau Rossell, Fran Niño,
Paula Roca, Diksha Rani, Arnau Planagumà, Chaymaa Boulahfa, Mireia Ramos, Roger
Masqueda, Mar Vilamitjana, Roger Sarmiento, Marina Font, Mar Aleixandre, Paula
Calvo, Ariadna Quer, Maria Rossell, Íria Caballé, Adriana Sarmiento, Aniol
Bosacoma). Tenen un accent català que a mi encara em sorprèn, obrint molt les a
i marcant molt les o. També n’hi ha algun d’algun professor (Carme
Carrasquilla) i d’algun adult (M. Carmen Palma i Ricard Bonmatí).
Després
de dinar i descansar un momentet, a la tarda vaig enfilant la feina. .
Oficio
les exèquies d’en Joan Font, de Cal Sastre Americano. Es veu que el nom els ve
dels avis que havien anat a Cuba i, quan retornaren, s’establiren com a sastres
a Anglès. L’església s’omple del tot.
Un
xic més tard tinc la celebració de la Penitència amb la mainada de Primera
Comunió. També hi participen alguns pares. Ho faig amb to planer i senzill. La
mainada segueix bé, encara que els trobo molt verds. Estava acostumat amb
mainada un any més grans.
A
la missa en honor de la Mare de Déu de Montserrat hi participen més d’una
trentena de persones. L’altar ha quedat ple de flors de tota mena.
La
Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra fa una repassada a l’església i posen
bé els rams de flors.
Hola,
ResponEliminaCom m'agrada llegir el que escriu el mossèn i descobrir-lo tan proper! Un apunt si em permeteu: a Can Pixulives li deien així perquè es veu que en aquesta casa es dedicaven a fer oli i en deien "Can Trepitjaolives", amb el temps suposo que el nom de la casa es va anar escurçant...
Joan Castillo