Perquè els temps estan canviant...

dissabte, 7 / gener / 2017

Al matí preparo un xic les celebracions del diumenge. Renovo el repertori de cants pels diumenges del gener: Alçat radiant que ja apunta l’albada, Glòria a Déu a dalt del cel, Un sol Senyor, He nascut en un Poble, a més de les respostes als salms responsorials i un parell d’estrofes dels goigs de la Mare de Déu del Remei.

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Cànovas (77 anys). Es veu que s’ho va passar molt malament al poble d’Almeria on vivia i, amb la seva mare vídua, van venir a viure a Anglès on s’hi trobà bé i ben acollida.

A la tarda ve Mn. Volodymir a celebrar la missa de Nadal amb els catòlics ucraïnesos. Com que segueixen la litúrgia russo-bizantina, tenen avui la celebració litúrgica del Nadal.

Celebro les misses anticipades. A la d’Anglès hi parla la germana Carme Colomer parlant de la tasca que realitza a El Alto (Bolívia). I quan acabo,   vaig a sopar a La Cellera on el bisbe hi ha confirmat. Sopem a la rectoria. La Montse ha preparat un sopar ben agradable. Amb el bisbe, compartim la taula en Ramon, en Lluís, en Josep, la Montse, en Joan (el diaca) i jo. Parlem de diversos temes relacionats amb el bisbat, sobretot de les comunitats monàstiques femenines, tan delmades. .

diumenge, 8 / gener / 2017

Al matí, a la missa de les 9, oficio les exèquies de la Francisca Barnera (82a), cosina de la Maria Trias. És filla d’Anglès però darrerament vivia a Santa Coloma de Farners.  

Després de la missa de Sant Martí, passo a visitar en Joan de cal Curt, ja que fa dies que no el veig per l’església. Els refredats bloquegen molt.

Dino tranquil·lament al pis.

A la tarda, a l’església d’Anglès,  hi ha el concert de Nadal amb les corals Veus de Tardor d’Arbúcies,  Silene de Sils i les corals d’Anglès, els Cantaires de Sant Miquel i Cors Alegres, un concert organitzat per l’Agrupació Floricel els Cors Alegres. Acabem cap a les 8. He estat distret una estona i  cada grup coral, des d’estils diferents, ho ha fet prou bé.

dilluns, 9 / gener / 2017

Al matí feinejo per l’escriptori. A la tarda vaig a Girona. Estic acabant el curs de Fenomenologia de la Religió. Quan acabo la classe, estic una estona a la biblioteca repassant algunes consuetes parroquials.

Quan arribo a Anglès, cap a les 9v, m’arribo a Can Cendra. Hi ha la reunió de la comissió de la fira de Sant Antoni i cal acabar d’arrodonir algun tema logístic.

Recordant la mainada que ve a catequesi, em dóna la impressió que molts d’ells passen de tot. No ho havia experimentat mai tant com ara. També deu ser que em vaig fent vell. I recordo la cançó d’en Bob Dylan:

Acosteu-vos, bones gents

Vingueu d'on vingueu

Vosaltres que us adoneu

De l'aigua que va pujant

Sabeu ben bé que aviat

Us podeu ofegar

Si creieu que val la pena

La vida, i us voleu salvar

Apreneu a nadar aviat

O us ofegareu

Perquè els temps estan canviant

Veniu escriptors i crítics

Que creieu saber-ho tot

Cal tenir els ulls oberts

I canviar si canvia el món

No correu tampoc massa

La ruleta està girant

Ningú no pot saber

El lloc on pararà

Vigileu, qui perd avui

Guanyarà segur demà

Perquè els temps estan canviant

Veniu, ministres, diputats

Escolteu-me de grat

Deixeu lliures les portes

No detureu pas ningú

Atenció! els endarrerits

Són els que ho perdran tot

Deixeu el vostre vell camí

Ja no serveix; no sentiu

Aquest vent que us trenca els vidres

I fa trontollar les parets?

És que els temps estan canviant

Veniu pares i assenyats

De tot arreu del món

No critiqueu abans mireu

Si porteu una bena als ulls

Els vostres fills i les vostres filles

Ja parlen diferent

No poseu més obstacles

Als nostres camins nous

Pel sol fet que vosaltres

No podeu seguir el nostre pas

Perquè els temps estan canviant

El camí ja és marat

I els daus ja són tirats

Mireu que el que avui és lent

Serà ràpid demà

L'ordre s'ha capgirat

Per la mateixa eterna llei

Per la qual el present d'avui

Serà el passat demà

I el que avui és el primer

Serà l'últim d'arribar

Perquè els temps estan canviant

dimarts, 10 / gener / 2017

Oficio les exèquies de l’Esteve Quer i Guitart que morí a Girona el 08·01·17. Havia nascut feia 85 anys a Susqueda. Era vidu de Maria Suy Berenguer. Un dels néts, en Martí, és un bon esportista de bicicleta de muntanya.

Quan acabo les exèquies, vaig cap a La Cellera. Hi recullo en Ramon i anem cap a la Codina on hi tenim la reunió mensual dels companys de l’arxiprestat Ter Brugent. Comencem pregant amb l’hora menor i acabem compartint el dinar. En Jordi està refredat com una sopa.

 Ens comuniquen la mort de Mn. Josep Prieto i Comas. Havia nascut a Molló el 1928. Va estudiar  al Seminari de Girona on fou ordenat el 1957.Fou destinat vicari d’Hostalric, de sant Pere de Figueres, de l’Escala i de santa Susanna del Mercadal de Girona. El 1962 anà de rector a Maià de Montcal i de Segueró. El 1965 fou destinat rector d’Empúries i vicari de l’Escala; el 1967 rector de Viladasens i regent de Cervià de Ter i, el 1972, de Fellines, fins el 2003. Des  del 2003  i vivia a la residència del  “Monestir de Banyoles”. 

dimecres, 11 / gener / 2017

Al matí preparo la classe de demà, atenc alguna visita, redacto el suplement del full...

Vaig a dinar a Banyoles i, a la tarda, participo a les exèquies de Mn. Josep Prieto. Havia estat un bon company meu, especialment mentre vaig ser rector de Sant Jordi Desvalls (del 1987 al 1994) i m’ajudà sempre que el vaig necessitar. I, quan ens trobàvem, sempre em feia riure amb el seu aparent mal humor i el seu estil rondinaire. El seu darrer sermó el vaig sentir el 24 de novembre del 2014, després de dirigir el rosari del grup de devots de sant Martirià. Com que era dilluns, els misteris eren els de goig. Això li donà peu que, a l’acabament, fes un fervorín dedicat al pessebre i, sobretot, per botzinar contra la figura del caganer afirmant que era la riota dels nostres adversaris. No, amb el cap cot, no em podia aguantar el riure. Ben bé que aquell sermó es podia anomenar una cosa així com “adversus qui cacat”.

A l’enterrament érem una vintena de capellans, el bisbe Francesc i el bisbe Carles i uns 80 feligresos. M’agradà trobar-hi i saludar en Llorenç Gener que havia estat el meu professor de ciències naturals quan estudiava batxillerat al seminari menor, un dels millors professors que hi vaig tenir.  

dijous, 12 / gener / 2017

Al matí feinejo pel pis.

Al migdia vaig cap a Girona i aparco darrera la muralla. Baixo al davant del convent de sant Domènec (la facultat de lletres) on em trobo amb en Joan Ferrer i amb en Jaume Angelats. Amb en Joan ens coneixem des que vaig ser vicari a Calella (1983 – 1987) i sempre hem mantingut una relació cordial. Amb en Jaume, som amics i companys des de menuts, a Banyoles.

Com hem fet altres vegades, anem a dinar plegats i baixem fins el restaurant del Col·legi d’Arquitectes. Tot dinant parlem de temes que ens interessen a tots tres i, sobretot, parlem del bisbe Jaume (a. c. s.) i d’en Joan Corominas, de qui en Joan en va ser col·laborador.

Quan acabem de dinar, vaig a caminar una estona per la muralla, des de la facultat de lletres fins el portal de Sant Cristòfor, un indret mot agradable i tranquil i que cada vegada m’agrada més malgrat fins ara  tenia pràcticament desconegut.

A la tarda vaig cap a Barcelona. Com que tinc una estona ho aprofito per visitar una llibreria de vell on hi trobo un catàleg que m’interessa: El Noucentisme, un projecte de modernitat, en ocasió de l’exposició que es va fer sobre el tema des del desembre del 1994 fins el març del 1995.

A la classe tres alumnes presenten els seus treballs: una sobre l’església del Centre Abraham de Barcelona; l’altre sobre l’església parroquial de Santa Cecília també de Barcelona; i l’altre sobre l’església santuari de MariaTeotokos de Lopianno. 

En quedo satisfet i retorno cap a Anglès amb bon regust de boca.

divendres, 13 / gener / 2017

Al matí visito els ancians impedits de Bonmatí. Aparco el cotxe davant de l’església i, per anar d’un domicili a l’altre, ho faig caminant. I pel camí vaig passant el rosari, que també és una bona manera de pregar.

Cap a la una vaig cap a Vernis on ens trobem amb els altres companys per dinar plegats, com acostumem fer els divendres.

A la tarda ve l’arquitecte i el constructor per començar a estudiar en el projecte per instal·lar el nou altar major de l’església d’Anglès. Anem fent una pluja d’idees. Suposo que no acabarà aquí i encara durarà força.

També ve la Marta per preparar les pujades al campanar que, amb els escoltes i guies, organitzen per demà, en ocasió de la fira de Sant Antoni.

Al vespre vaig cap a Girona. Passo per la residència Sivilla a deixar-los uns quants calendaris del 2017 de la impremta Pagès. Com que els números del mes són grans i es veuen bé, van a estira-dits.

Celebro la missa a l’església dels Dolors. Hi fa fresca. Deu ser que som a l’hivern.

Cap a les 10 del vespre arribo a la doma. Deo gratias!   

Per Nadal, un pas de pardal; per sant Esteve, un pas de llebre; pel Ninou, un pas de bou

dissabte, 31 / desembre / 2016

Estic com una sopa espessa.

Quan vaig a Bonmatí, en Lluís m’acompanya a visitar el pessebre del seu cunyat,  en Josep Berenguer, al carrer Balmes. És un pessebre popular i simpàtic amb molts mecanismes: per fer moure les figures, per fer fumejar els focs i les xemeneies, per fer que als núvols hi llampegui i hi troni i hi plogui... En Josep i la Paqui ens acullen i ens saluden amablement. Curiosament, a tots els pessebristes els agrada mostrar el seu pessebre, com acostuma a passar amb tots els artistes mostrant les seves obres.    

Celebro la missa a Bonmatí amb una bona volada de gent: més del doble de la que hi assisteix habitualment. I com gairebé sempre, amb feligresos de totes les parròquies de l’entorn.  El refredat em molesta considerablement.

A dos quarts de vuit celebro la missa d’Anglès. El refredat es mostra exuberant i no paro d’estossegar. Hi ha qui arriba un xic tard a la missa per una confusió d’horaris que publicava el suplement del full. Curiosament, quan hi ha una confusió d’horaris, la majoria de la gent opta per l’horari de més aviat, però sempre hi ha qui opta per l’horari més tard, i encara arriben més tard de l’horari que diuen que han vist.

Vaig cap a La Cellera. Sopem junts en Ramon (que fa d’amfitrió), la Montse (que ens prepara i serveix el sopar), en Josep (el nebot), en Jesús, en Fèlix i jo. La companyia és grata, però tinc el cap ben espès. Amb el bol de crema de rabequet hauria passat, però hi ha quiches  que cal tastar perquè són del Mas Casadevall, rostit amb bolets que ha cuinat la Montse...  I per arrodonir-ho postres, cava...

Marxo amb el cap ben carregat i, abans de les 12, arribo a casa.  Ja al llit, no hi ha manera d’agafar el son, amb tos com a música de fons i calefacció personal a tot gas. Vaig donant voltes al llit i, com em passa en aquestes ocasions, penso en sant Llorenç donant voltes damunt la graella.

Diumenge, 1 / gener / 2017

Començo el dia farcint-me de pastilles i d’aigües d’herbes. Sembla que podré resistir i anar fent.

I celebro les misses de la solemnitat, a Anglès i a Sant Martí. A la missa de Sant Martí ens parla la Gna. Carme Colomerdel treball que realitza a El Alto (Bolívia). Sobretot ens parla del maltractament infantil i de les seves campanyes per afrontar aquesta realitat. Mentre parla la Gna. Carme i ve una passió de son.

Quan acabo la missa vaig a descansar un xic a la doma. I cap a la una surto per anar a Vic. Arribo a casa de la M. Pilar cap a les dues.

Dilluns, 2 / gener / 2017

Passo tot el dia encatauat i covant el refredat. Sense sortir en cap moment de la casa, vaig feinejant: contestar missatges, redactar el suplement, mirar algun treball... També camino un xic per dintre la casa i per l’església.

Dimarts, 3 / gener / 2017

Sembla que avui em trobo millor, respiro millor i  sembla que tinc el cap més esbargit.

Cap a migdia m’arribo a Bonmatí a visitar una persona malalta. Ho aprofito per passar a pagar les despeses de la xocolatada de la missa del Gall a Sant Julià. Quan torno cap a Anglès m’aturo a Can Biel. La Lola, que cada diumenge ve caminant a missa (uns 2km) m’acull amablement i m’ensenya la casa, amb inscripcions del 1627 a les llindes dels finestrals. El cos principal de la casa el forma una construcció basilical amb una torre imponent al sector de llevant / migdia. La cuina, amb una gran llar i amb el forn per enfornar el pa, està situada a tramuntana. És una de les cases més interessants del terme.  

Allà a la una venen en Ricard i la Carme que em porten a dinar a la Codina.  Parlem d’amics capellans que ells coneixen bé. A la Codina estem tranquils.

Quan acabem el dinar anem a visitar l’ermita de Lloret Salvatge. Sembla una esglesiola pròpia d’una novel·la com Sots feréstecs. I si no saps on és, hi passes pel costat sense veure-la. Caldria fer-hi una bona campanya de desbrossament de l’entorn, de neteja i consolidació del teulat,  de testar i estudiar bé el conjunt... 

A la tarda, em torno a encatauar  per acabar de covar el refredat. I a veure si faig nét.

dimecres, 4 / gener / 2017

Cap a un quart de nou porten les pedres i la llosa de la tomba de Mn. Domingo Moner. Fins ara han estat al cementiri vell d’Anglès. Quan les vaig veure, allà abandonades, les vaig demanar a l’Ajuntament d’Anglès i ara les han dut.  

Al damunt de la llosa sepulcral hi ha la següent inscripció:

SEPULTURA DEL RNT.

DOMINGO MONER PBRE.

MORÍ A 22 GENER DE 1921  

ALS 78 ANYS D’EDAT Y  

42 DE PARROCO D’ANGLÈS.  

PREGUEU PER MI QUI  

TANT VAIG PREGAR PER VOSALTRES.

Segons consta al llibre de difunts de la parròquia d’Anglès, Mn. Domingo havia nascut a La Cellera de Ter el 1843. El seu pare (Joan Moner) era natural d’Amer i la seva mare (Maria Noguer) era de La Cellera.

A veure si, amb les pedres que portaren de la capella del FEDAC l’arquitecte ens planteja un bon conjunt pel presbiteri d’Anglès.

Atenc alguna visita al despatx. És el moment d’encomanar sufragis per diversos dies de l’any, segons la família.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. I a la tarda, encatauat.

A la tarda em comuniquen la mort de Mn. Lluís Mitjà (87a), rector de Vidreres. Ens havíem trobat a la romeria a Montserrat el passat 5 d’octubre i havíem dinat junts a la celebració de sant Dalmau Moner (24 de setembre). M’apreciava molt i sempre m’anomenava “el meu salvador” ja que el vaig atendre a El Collell (crec que va ser el maig del 2009), que va caure quan pujava l’escalinata que va cap al santuari. Era molt bona persona i un capellà atent i curós de la seva responsabilitat.

dijous, 5 / gener / 2017

Al matí passo per la pastisseria a encarregar els tortells de reis: un de massapà i, pels llepafils de la família, un altre de pasta de full i nata trufada. També vaig a comprar verdura per preparar-me una altra ollada de caldo de verdura.

A la tarda, amb en Ramon, anem a les exèquies de Mn. Lluís, a Vidreres. És un poble que no hi havia estat mai. L’església està atapeïda amb feligresos d’edats molt diverses.

A les sis celebro la missa a Bonmatí amb força gent de les parròquies de l’entorn. En canvi, a Anglès, hi participa poca gent.

Al pis encenc llumenets entorn del pessebre de figures antigues i, melangiosament,   llegeixo El Poema dels Tres Reis d’en Carles Fages de Climent (Brau edicions, desembre 2001). El darrer sonet del poema hi diu:

Pels resignats camis de l’Occident,

els savis van rere l’estel que els guia:

han adorat el Fill de Déu naixent:

Epifania, epifania, epifania!

divendres, 6 / gener / 2017

Als carrers hi ha silenci i la fredor s’enfila per les finestres. Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí. Hi participa poca gent.

Al migdia passo a can Piferrer a recollir els tortells de reis. I vaig cap a Can Teixidor. Ens hi trobem en Josep i la Carme, l’Assumpta i en Jaume, la Collell i en Jordi, en Martirià i la Sònia, la Nuri i en Jordi i els mini-nebots: en Pol, en Patllari, en Ferriol, l’Aniol i l’Anna. Dinem plegats compartint una bona minestra. I quan acabem l’àpat, és el moment de buscar pels racons de la casa on són els obsequis, i d’obrir-los.

Quan marxo de Banyoles m’arribo a la Residència Sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona per felicitar les festes i el nou any als patriarques de la tribu de Leví. El primer que hi trobo és Mn. Joan Solà (87a), immediat antecessor meu a la parròquia de Bonmatí. Tot seguit m’hi trobo Mn. Pere Hugas (91a), a qui, quan jo era seminarista, havia ajudat a la parròquia de Santa Cristina d’Aro (crec que fou el curs 75 / 76). Quan em veu es va exclamant dedicant-me elogis.

I van seguint altres mossens: Mn Josep M. Tor (87a), que m’atén amablement i m’acompanya a visitar Mn. Joaquim Trias (88a), Mn. Ramon Tremoleda (97a), amb qui cantem els goigs de la M. de D. del Tura i Mn. Eudald Vilà (88a), que entre altres coses em comenta l’experiència que fou per ell fer d’escolà de Mn. Joan Espriu i Collell (nascut a Santa Coloma de Farners el 1924) que estava refugiat a casa seva (1936 / 39) on hi constava com a mosso.

Quan he saludat els companys que he trobat a la primera planta pujo a les altres plantes on hi saludo a Mn. Pere Bach (85a), que tan havia tractat quan s’estava a Casa Missió (i que la seva mare, la Maria Fernando, ajudava la meva mare), Mn. Àngel Pla (86a), primer rector de Bonmatí, i Mn. Joan Busquets (82a), que m’acollí al seminari diocesà quan vaig sortir del seminari dels agustins recol·lectes de Marcilla (Navarra) i un dels millors professors que vaig tenir mentre vaig estudiar a Girona.

Amb en Joan  Busquets parlem una bona estona: el llibre que prepara sobre Martí Luter i que publicarà la Facultat de Teologia en ocasió dels 500 anys del inici de la Reforma amb les Tesis de Wittenberg; també parlem dels germans Busquets: Mn. Narcís, en Lluís (el seu pare), en Jaume (l’escultor, i li agrada saber que se li ha col·locat de nou la imatge de sant Cristòfor al centre de l’absis de l’església de Les Planes), i en Josep Maria (el besavi d’un noi que em fa d’escolà quan celebro la missa a l’església dels Dolors); i també parlem del bisbe Jaume, de qui era gran amic. I si bé li costa un xic parlar, em passaria hores escoltant i atenent el seu mestratge. 

Finalment, quan baixo a la porteria, saludo a Mn. Josep M. Fábrega (91a)  i Mn. Josep Rovira (89a).

Mentre retorno cap a Anglès vaig recordant amb agraïment cada un dels patriarques de la nostra tribu de Leví: tot el que han viscut, tot el que han lluitat, tot el que han sofert, tot el que han donat d’ells mateixos... 

Nadal, Nadal: un pas de pardal, s'allarga el nou dia...

Dissabte, 24 / desembre / 2016

Al matí enllesteixo les preparacions per les celebracions nadalenques: fulls de cants, pregàries...

A les 6 tinc la primera missa de Nadal a Bonmatí. L’església és plena. La gent canta i segueix bé la celebració.

A les 8 oficio la missa a Anglès. Els Cantaires de Sant Miquel animen molt la celebració amb els cants. Hi ha una bona colla de famílies que omplen l’església d’una feligresia variada.

Quan acabo a Anglès, pujo a sopar i a descansar un xic. Surto de casa poc després de les 10. Al carrer de Sant Julià, esperant, prego una estona. I abans de dos quarts d’onze arriben la vintena de valents que pujarem a l’església de Sant Julià caminant i amb torxes. 

Abans d’entrar a l’església de Sant Julià, mentre fem la fotografia de rigor amb la colla que hem pujat caminant i amb les torxes enceses, veig tres poncelles al roser que hi ha al costat de l’escala del campanar. Les tallo mentre vaig cantant:

“Un roseret eixia nat d'un esqueix tendral.

Com diu la profecia, fill de branca reial.

Una rosa ha florit al cor de l'hivernada.

Oidà, la mitja nit!

La rosa que floria, que el profeta ha cantat

Ens l’ha donat Maria, nascuda en el portal.

Do de Déu infinit, un Nin ella infantava.

Oidà, la mitja nit!

La Passió sagrada que ha de patir l'Infant

sigui ben recordada pel nostre cor constant.

Llum de roser florit que Déu Pare abrandava.

Oidà, la mitja nit!”

Poso les poncelles damunt l’altar i celebrem la missa amb una quarantena de feligresos. La celebració acaba amb xocolatada i coca. Bon Nadal i per molts anys!

Quan acabem, baixo caminant tranquil·lament i resant el rosari. Hi ha lluna nova i tot es fosc. Arribo a casa quan són les 2 tocades.

diumenge, 25 / desembre / 2016

Nadal. És el sisè que celebro a aquests pobles. I hi he anat trobant l’aire. Les primeres celebracions de Nadal que recordo, em posaven molt neguitós. Amb el temps, me les agafo amb calma i em van omplint de pau.

Celebro la missa a les 9 (Anglès), a dos quarts d’11 (a Sant Martí) i a les 12 (de nou a Anglès). A totes les misses hi observo força gent, com si n’hi hagués més que l’any passat.

Quan acabo i he endreçat les coses, vaig cap a Batet, a casa de l’Assumpta. M’hi trobo amb la seva família i amb en Josep i la Carme.

Un cop dinats, descansem una mica i, abans de les 5, acompanyo en Josep i la Carme a casa seva, a Banyoles.

A Anglès, a les 7, s’inicia la representació dels Pastorets a la sala polivalent de la Burés. Hi arribo quan ja han començat. Es nota que s’ha adequat millor la sala, sobretot amb els seients. Enguany em toca fer de rei negre i, per tant, seré el darrer actor que surto. I sembla que, quan surto, ho faig bé. Tot i anar amb la cara descoberta, el públic no em reconeix fins que em poso a parlar. I tothom, vinga riure. Ja em diràs!

dilluns, 26 / desembre / 2016

Poc després de les 10 vaig cap a Sant Amanç. L’església s’omple amb una quarantena de devots. Val la pena.

A l’exterior hi ha la xocolatada, amb coca dolça. Tothom xala. Algú, un xic esverat, em repta perquè poso enganyifes al Suplement del Full. Es veu que volia venir al concert i fins i tot havia canviat l’hora d’un dinar. Ja veig que dimecres m’hauré de disfressar d’escolanet i posar un CD amb música de l’escolania.

La Maria m’explica l’incident que va tenir el rector de Vilablareix a la missa del Gall. Resulta que, al moment d’anar a fer l’adoració del Nen Jesús, el mossèn es va entrebancar, la imatge li va caure de les mans i s’esmicolà.

Vaig a dinar a Banyoles, al dinar dels nebots de Banyoles. Quan arribo fan cagar el tió amb els mini nebots. Em penso que ja tots saben de què va: com a molt, la més petita seria la que està més a la lluna.

Mentre dinem, comentem els incidents de la família. Sembla que no hi ha cap situació greu. Deo gratias!  

Cap a les 5 ja retorno cap a Anglès. I a dormir aviat.

dimarts, 27 / desembre / 2016

Em llevo un xic més tard de costum. Prego un xic, obro l’església, esmorzo...

Cap a les 10 tocades vaig cap al Centre de Dia a celebrar-hi la missa de Nadal. A més dels usuaris també hi venen alguns veïns, feligresos de la missa ferial i set nois i noies. Entre tots som una quarantena. La Mariona, la Júlia i en Roger animen la celebració amb les guitarres i els cants. La celebració és senzilla, cordial, familiar... amb la lectura de l’evangeli de sant Lluc narrant el Naixement de Jesús, veneració de la imatge de l’Infant Jesús...

Cap a les 12 ja sóc a la doma. Hi deixo els ornaments i vaig a comprar. Aquests dies gairebé m’havia quedat sense provisions: llet, begudes, fruita...

Al vespre, cap a dos quarts d’onze,  poc abans d’allitar-me, m’arriba un missatge dels companys: “Acaba de morir el bisbe Jaume”. I reso un parenostre per ell.  

dimecres, 28 / desembre / 2016

Trobo algú que s’afanya per poder ser al migdia a l’església a la cantada que suposadament hi farà l’Escolania de Montserrat. Li dic que recordi quin dia som avui. Quan cau de l’escambell, es posa a riure. 

Cap a migdia surto d’Anglès. Vaig cap a Palafrugell. Dino amb la Maria i la Rosa. A la tarda visito la Felícia.

De retorn, quan arribo a La Bisbal, agafo la carretera del Pont del Príncep i m’arribo fins a Valveralla. Hi visito la meva padrina, la tia Lola. Estem una estona parlant vora el foc, amb la Isabel, en Lluís, els néts (en Roger i en Marc) i una veïna.

Arribo a Anglès cap a les 8 del vespre. He recorregut uns 150 km.

dijous, 29 / desembre / 2016

A les misses que he celebrat aquests dies, al matí, hem pregat cada dia pel bisbe Jaume Camprodon. Avui es fan les seves exèquies a la catedral de Girona, si bé no serà enterrat ja que ha donat el cos a la ciència.

Cap a les 10, amb en Jesús i en Ramon, sortim d’Anglès per anar a la catedral. Aparquem darrera Sant Domènec, a la part alta de la muralla. Mentre anem cap a la catedral ens anem trobant amb coneguts, amics, companys...

A la catedral ens fan anar a la capella de sant Pere, la capella dels canonges on ens hi trobem molts companys que ens anem saludant. I quan ens hem revestit, ja ens fan sortir per situar-nos al presbiteri, dintre el reixat, jo al costat de migdia, amb en Ramon, en Jaume... Veiem bé els prelats que hi participen i el president Carles Puigdemont.  La missa és sòbria i correcte i la homilia, relativament breu. Quan acabem la missa, davant la porta dels Apòstols, ens anem saludant. Jo puc saludar el bisbe Romà, l’arquebisbe Joan Enric, el cardenal Lluís... També companys capellans i religiosos.

Quan marxem, amb en Ramon i en Jesús, anem al jardí dels Alemanys i ens enfilem per recórrer el pas de ronda de la muralla fins a baixar al davant de Sant Domènec i anar al cotxe. La vista panoràmica és esplèndida, des de ponent fins a llevant, mirant cap a tramuntana: Montseny, les Guilleries, Santa Bàrbara, el Far, Puigsacalm, Finestres, la Barroca, Rocacorba, el Mont, les Salines... i al darrera, tancant el ciclorama, les muntanyes nevades del Pirineu, des del Puigmal al Canigó.

I retornem cap a Anglès tot comentant les exèquies i les petites incidències que hi hem observat. Els diaris ja en faran la crònica. 

Allò que més em vincula al bisbe Jaume, és que el 22 de febrer del 1981 (la vigília del cop d’estat) m’ordenà prevere a l’església de Sant Esteve d’Olot.

A la tarda em recloc al pis. Sembla que em ronda un refredat.

divendres, 30 / desembre / 2016

Els companys de l’arxiprestat tenim el dia de celebració del Nadal

A les 10, a l’aparcament del Dia, ens trobem en Jordi, en Ramon i en Jesús. I anem cap a Lloret de Mar.

La carretera és molt recta. Arribant a Lloret tenim la primera aturada a l’ermita de la Mare de Déu de les Alegries. Ens hi atén en Lluís Riera que ens l’ensenya.

Si bé l’estructura inicial és romànica, a començament del s. XX es va ampliar i decorar de nou gràcies als donatius del banquer i Indià Gelats. El més interessant són sis pintures murals que hi ha a les parets laterals i que va realitzar el pintor Padilla 1913  (Rafael Martínez Padilla, Màlaga 1878 – Barcelona, 1960).

Quan sortim de Les Alegries ens aturem la gasolinera propera per gasoil i per fer un cafè.

I anem cap a l’ermita de Santa Cristiana. Allà ens hi esperen el mossèn (Mn. Josep M. Castellà) i un encarregat de l’obreria, en Jordi Rocas, que ens explica amb tota mena de detalls les peces artístiques de l’església. Hi ha vàries peces interessants: uns quants plafons d’un retaule del s. XVI representant el martiri de la santa, la pintura que presideix l’altar major (una pintura del s. XVIII que prové de Palerm)...

El dia hi acompanya i, a l’exterior, ens fem algunes fotografies. En Jordi Rocas em comenta que la seva família prové de Palafrugell i que ell havia fet el servei militar amb un noi d’Anglès que li deien en Xeta i que havia viscut a Lloret de Mar on feia de fuster. Quan pregunto al grup de xip-xap si hi ha algú que el conegui, em diuen que morí, marit de la Pilar (una amiga de la Fe, que viu cap a l’Institut) , ell molt de la broma... A Anglès tenia una empresa d’esmolar serres per les serraries, ganivetes de guillotines, ganivets... amb en Josep Albert Serrat, segons em diu la Maria.

Quan acabem la visita a Santa Cristina, anem a dinar a la platja de Fenals, a un restaurant gairebé a la sorra, el Planiol. Dinem de peix, com pertoca. Jo em cruspeixo un plat de morralla (a segons quins llocs en diuen reballa) i, de segon, trio olla de peix, però no ho encerto ja que no és pròpiament peix cuit amb patates i seva sinó peix a la planxa amb una salsa al damunt (que no se’m posa gaire bé, tot i que el peix era bo).  

A la tarda anem a l’església parroquial de Sant Romà. És una església acollidora i ben arreglada. Es veu que abans del 1936 hi havia molta escultura modernista. El que hi ha ara és prou interessant: un retaule de la M. de D. del Roser d’en Francesc Juventeny i Boix (Montxada i Reixac, 1906 – Cerdanyola, 1990) que va treballar força per Montserrat; la Mare de Déu de Loreto i el Sant Crist de l’Enric Monjo i Garriga (1895 – 1976), a qui vaig dedicar la meva tesina el 2014;  les pintures murals d’en Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 1923 – Sabadell, 2007), que també té pintures a Sant Pere de Figueres i alguna coseta a Santa Maria dels Turers de Banyoles... Em quedo amb les ganes de saber qui va tallar la imatge de la M. de D. del Carme que, si bé hi ha la signatura gravada, no es pot desxifrar. I la imatge aquesta queda emmarcada davant d’una pintura d’en Joan Sala Lloberas. Hi ha encara els plafons del retaule de sant Romà i sant Barula d’en Pere Serafí (Lo Grec). De fet, vaig visitar l’església el 21 d’agost del 2014 i ja n’havia descrit forces elements.  

Abans de les 6 ja som a Anglès. El refredat m’envaeix. Poc que sé pas com acabaré l’any. 

Ja Nadal ve, cantem tots: cantem tots la joia del vell Nadal!

dissabte, 17 / desembre / 2016

Al migdia oficio les exèquies de la Carmen Puig (82a), la consogra d’en Rafael que fou enterrat ahir. Des que sóc a Anglès, serà l’any que hauré oficiat més exèquies (50 difunts). El 2015 vaig oficiar les exèquies de 39 difunts.

A la tarda venen els ucraïnesos amb Mn. Volodymyr. Avui oficien el bateig d’una nena, l’Evangelina.

A la missa de Bonmatí hi participa una bona volada de gent. En venen dels pobles de l’entorn. La missa s’inicia amb la celebració de la Penitència.

Després de la missa l’església de Bonmatí s’omple pel concert de Nadal de la coral Ipso Lauro i la mainada de l’escola.

Al vespre celebro la missa anticipada d’Anglès.

diumenge, 18 / desembre / 2016

Celebro les misses del matí. A Sant Martí hi participa una bona volada de gent: també iniciem la missa amb la celebració de la Penitència. I quan acabem la missa, els feligresos m’obsequien amb una bona panera molt ben proveïda. No hi falta de res. Moltes gràcies.

Cap el vespre els alumnes, pares i personal del FEDAC representen el Pessebre vivent pels carrers d’Anglès i per sota el castell. Hi fa molta patxoca. La representació del Pessebre dignifica molt el barri vell d’Anglès, i el marc del barri vell ennobleix molt la representació. Per tant, tothom en surt beneficiat.

dilluns, 19 / desembre / 2016

Al matí baixo a fer alguna compra.

A la tarda, la mainada de catequesi, amb en Miquel i la Mercè, munten un pessebre de molsa a sota l’altar de la Sagrada Família. Hi queda d’allò més bé.

Al vespre vaig cap a Girona. Tinc la classe de Fenomenologia de la Religió. Avui ve en Pep Frigola a parlar del diàleg entre cristianisme i Islam. L’assistència es triplica i hi ha 15 alumnes ja que l’Institut ha fet arribar la invitació a exalumnes i altres.

Quan acabem, acompanyo en Pep a l’estació de Girona. Abans que surti el tren cap a Figueres, anem a prendre un refresc i parlem un xic de tot.

I retorno cap a Anglès.

dimarts, 20 / desembre / 2016

Envio les fotografies de les làpides de l’església d’Anglès a en Joan Villar. No tarda gaire a contestar-me i enviar-me la lectura de les inscripcions. Mira que bé.

A la tarda, l’altra colla de mainada, amb la Maria i l’Eva, instal·len un altre pessebre de molsa i suro a sota de l’altar de Sant Antoni. Ben castís. I ens porten l’arbre de Nadal. També n’han portat un a l’església de Bonmatí.

Al vespre participo a la celebració de la Penitència d’Amer. Hi participen una seixantena de persones. Ara ja començo a conèixer algú.

Quan acabem, amb en Jesús, parlem una estona amb els germans Puigdemont, en Xavier i en Josep.

A la sortida, vaig a pagar una factura als autocars Giralt. I ho aprofito per caminar una estona pels carrers d’Amer: Jacint Verdaguer, Rambla Monestir, Sant Benet, la Plaça de la Vila (amb un arbre de Nadal molt ben il·luminat), carrer d’Avall, carrer Girona, carretera / avinguda de la Selva, plaça Sant Miquel, carrer Nou , passeig del Firal...  i cap a casa.

dimecres, 21 / desembre / 2016

Al matí ve alguna de les pabordesses a ornamentar l’arbre de Nadal i l’església. I jo redacto el suplement del full d’aquest diumenge de Nadal i el del diumenge de Cap dany

Al migdia vaig a recollir tres pessebres/diorames dels que fa en Joan Noguer. També hi ha un diorama d’en Barcelona. A l’església hi queden molt bé. Llàstima que no hi hagi més gent que en prepari.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Al menjador hi ha molts grups que celebren el dinar d’empresa de Nadal. També m’hi trobo en Miquel Bagué de Palafrugell. Sembla que no és pas la primera vagada que hi ve. Ens saludem cordialment. En Joan em dóna una bossa amb les llesques de l’espatlla de porc que em van regalar la setmana passada.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. És el darrer dia del trimestre.   

A les set del vespre, a Les Planes, tenim la celebració de la Penitència. Hi participen una trentena de feligresos.

M’agrada veure col·locada al seu lloc la imatge de sant Cristòfor: és una imatge immensa de fusta que va ser tallada per en Jaume Busquets, el mateix escultor que va esculpir la imatge de la Mare de Déu que presideix la façana de la catedral de Girona, el sant Pere de l’església de Begur, el Naixement de la façana del Naixement de la Sagrada Família de Barcelona... 

La imatge ha estat desplaçada durant un temps a un costat de l’entrada principal. Quedava molt desproporcionada. Ara ha retornat al lloc per on havia estat pensada i tallada, és a dir, al centre de l’absis de l’església,.

L’església, a la retirada de les forces republicanes,  fou destruïda del tot el 1939 en explotar el material bèl·lic que s’hi guardava. I és un bon exemple de la campanya de reconstruccions que es va portar a terme a partir del 1939. L’arquitecte fou en Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí i un dels continuadors de la Sagrada Família.  No és estrany doncs que l’escultor triat fos en Jaume Busquets i, el vitraller dels vitralls de l’església, en Xavier Valls Subirà (pare del polític francès Xavier Valls).

  

Quan acabem la celebració, faig una passejada pel poble, resseguint els carrers. Ben poques persones hi trobo. I així conec una mica més el poble.

dijous, 22 / desembre / 2016

Després de la missa venen algunes pabordesses a netejar l’església.

Em passo bona estona del dia preparant la classe del vespre, a Barcelona.

Surto cap a les 5 i arribo cap a 2/4 de 7 a l’edifici del seminari. Quan he aparcat vaig a caminar pel carrer València, fins la rambla de Catalunya. Ho aprofito per comprar fruita a una botiga que hi trobo.

A la classe intento explicar quatre pinzellades relacionades amb el romànic i el gòtic, i les raons de les transformacions. Acabo la classe cap a un quart de deu.

Surto de l’aparcament cap a dos quarts de deu. I vaig sortint de Barcelona amb tranquil·litat.

A la sortida de l’autopista, a Hostalric, un home ha sortit del seu cotxe i em fa senyals perquè m’aturi. Ho faig amb les portes tancades i només obrint un xic la finestra. Gairebé són dos quarts d’onze.

L’home està neguitós i el noto desorientat. Em comenta que s’ha perdut i que vol anar a Sant Pol de Mar. Li dic que estem a poc més de 20km i que només ha d’anar fins a Tordera i agafar la  carretera nacional. I li dic que em segueixi fins la rotonda d’on surt la carretera cap a Tordera. Em fa esperar però finalment veig que ve cap a la rotonda. M’aturo. L’home torna a baixar del cotxe i em pregunta cap on ha d’anar. Li dic que miri bé els indicadors i veurà que l’adrecen cap a Tordera. I així ho fa. Però jo truco al 112 per comentar-los-hi la situació. Em diuen que si no hi ha cap accident ni cap infracció, no es pot fer res. Apa, i adéu.

Arribo a Anglès cap a dos quarts de dotze. Les pastilles, una cervesa i bona nit, cargols.

Divendres, 23 / desembre / 2016

Al matí celebro la missa ferial. Hi falta alguna persona de les que hi participen habitualment.

Al migdia oficio el baptisme de la Júlia Lee, una nena nord-americana que el pare és d’Anglès.

Quan hem acabat i tothom ha sortit de l’església, vaig caminant cap a La Cellera. A l’entrada del poble ja m’espera en Ramon amb el seu cotxe, i anem a dinar a Sant Marçal on ens hi espera en Jesús.

A la tarda descanso un xic. Avui no vaig a Girona a celebrar la missa a l’església dels Dolors.

Preparo la celebració de la Penitència que tenim a dos quarts de vuit del vespre. Venen a ajudar en Jordi de Bescanó i en Jesús de Les Planes. Hi participen un centenar de feligresos: n’hi ha de totes les parròquies de l’entorn, a més dels d’Anglès. 

Voldria eliminar el desembre del calendari: es pot fer?

dissabte, 10 / desembre / 2016

Em llevo amb dolor agut que baixa de la zona lumbar cap a la cama esquerra. Gairebé no puc moure’m. Un cop d’aire? Cansament? Ciàtica?...

Farcit de calmants, vaig fent feina com puc. Després de dinar faig una estona de migdiada.

A la tarda celebro les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès. No m’hi entretinc gaire.

Camino poc i  cap a dormir aviat.  

diumenge, 11 / desembre / 2016

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. Hi participa força gent.

Vaig a dinar a La Cellera amb en Ramon, la Montse i en Josep. Sobretot parlem de Banyoles i del monestir.

I a la tarda també descanso. Sembla que em vaig trobant millor.

dilluns, 12 / desembre / 2016

Després de la missa del matí em ve a veure en Manel Xarles per comunicar-me la mort del seu germà, en Joan (54 anys).

Abans del migdia m’arribo a la farmàcia a recollir algun medicament i a comprar altres productes.

Cap al tard,, després de rebre la mainada de catequesi vaig cap a Girona

dimarts, 13 / desembre / 2016

A mig matí vaig al monestir de Santa Clara (Vilobí). Hi tenim la reunió trimestral d’arxiprestes amb el bisbe, el vicari general i els vicaris episcopals. Parlem de les celebracions de la Paraula en absència de preveres.

A la tarda la Nuri i la Collell em comenten que, en Josep, mentre feia llenya per la llar, s’ha tallat el tendó del dit gros de la mà esquerra. L’han portat al Trueta i l’operen d’urgències.  

dimecres, 14 / desembre / 2016

A les 10 oficiem les exèquies d’en Joan Xarles. Presideix la cerimònia Mn. Carles Giol, el rector de Sant Hilari Sacalm, que és cosí germà de la mare. L’enterrament, pròpiament, el realitzen al cementiri de Cogolls, on havia nascut el noi i on estan enterrats els avis, els Xarles i els Pruenca. Precisament a la Pruenca, la casa dels avis materns, durant la guerra civil, s’hi havia refugiat Mn. Josep Oriol Clos, el que estaria de rector a Palafrugell.

Cap a migdia vaig cap a Girona, a visitar en Josep al Trueta. Està a la setena planta. Rellevo la Nuri. En Josep està tranquil, després de l’esverament d’ahir. Porta el braç ben enguixat, si bé el pot moure bé i també mou els dits. Quan arriba la Collell, vaig a dinar a la cafeteria de l’hospital. I quan pujo, marxa la Collell. Cap a les 4 marxo i ve en Tiri.

Quan deixo l’habitació ho aprofito per passar a visitar l’Annita, la mare de la Isabel, la dona del meu cosí Lluís. A l’Annita també la conec de quan vaig estar a Sant Jordi Desvalls. A l’habitació m’hi trobo amb la Conxita, l’altra filla. I quan surto ve a visitar-la la Margarita Jofre.

Després del Reforç Escolar, vaig a la Biblioteca Joaquim Bauxell d’Anglès. Tenim la presentació de l’Agenda Llatinoamericana. Som 10 persones, entre les quals l’Alcaldessa. La presentació la fa en Jordi Planas.

dijous, 15 / desembre / 2016

Em passo bona part del dia preparant la classe del vespre.

A la tarda vaig cap a Barcelona. M’aturo abans al monestir de Santa Clara a recollir uns llibres que m’hi vaig deixar el dimarts.

Quan arribo a la facultat enllesteixo algun problema administratiu a secretaria. M’hi trobo amb en Joan Planellas i estem una estona parlant.

Abans de la classe tinc temps de pregar una mica, tot voltant pels claustres de la facultat.  Ara que està de moda la “filosofia peripatètica”, he redescobert la “pregària peripatètica”, ben interessant. De fet me la va fer descobrir una àvia de Palafrugell (l’àvia Francesc), que vivia al carrer de la Constància i que venia a l’església a pregar tot donant voltes a l’església: de tant en tant s’aturava davant una imatge i semblava que se les tenien, de tu a tu.

A la classe avui toca parlar de l’art de la primera etapa de l’Edat Mitjana, l’Alta Edat Mitjana. També dono alguna pinzellada de nocions de litúrgia. La preparació dels alumnes és força notable. De fet, és un curs de màster i ja tots són llicenciats.

Anar a Barcelona per Vilobí / Riudellots són 106 km., fins l’edifici de la facultat. Tornar-ne, sortint per Hostalric, són 96 km, val a dir, però, que el trajecte des d’Hostalric fins a Riudarenes és infernal, a més, avui amb boira i jo que em sentia cansat.

Arribo a la doma quan estan tocant les onze. Com que sento gana, em preparo un bon plat de sopa de verdura a partir de les sobres del dinar. I un ou dur per acabar-ho d’adobar. Em fico al llit que toquen les 12.  

divendres, 16 / desembre / 2016

Cap a migdia oficio les exèquies d’en Rafael Tenllado (87 anys). És la primera vegada que, un dels fills, em demana que l’oficiï en castellà. A Palafrugell gairebé la meitat de les exèquies les oficiava en castellà i alguna vegada em tocava anar-ho a fer a alguna parròquia veïna perquè el capellà d’allà no volia fer-ho en castellà.

Tenim un matí plujós. Al migdia passo a recollir en Ramon i anem a dinar a El Pasteral, a Can Quer. A més d’en Ramon, també hi ha en Jordi de Bescanó, en Jesús i un capellà de Paraguai, l’Alcides-Ceferino Negrete, amic d’en Jesús. Havia estat capellà del santuari de Caacupé i ha vingut a Barcelona per celebrar la festa de la Mare de Déu amb els paraguaians que treballen a Barcelona i a l’entorn. Ens comenta que a Paraguai estaria a 40º. També ens parla de la situació religiosa del país. I que allà la llengua oficial primera és el guaraní  i l’espanyol, que es coneix, no es parla gaire. O sigui que allò dels “500 millones” és un pur mite.

A la tarda faig un xic de migdiada i, cap al tard, vaig cap a Girona. Vaig a comprar-me unes sabates que em siguin còmodes i calentes. Em penso que ho encerto. A la missa a l’església dels Dolors som una vintena. Després de la missa hi ha una mica de celebració i m’obsequien amb una panera nadalenca. Que bé!

De retorn vaig a la Cellera. Hi ha la pregària jove de Nadal. Hi participen uns 30 adolescents i una vintena de persones de Vida Creixent. Tothom en surt animat. Tant l’Ignasi com en Josep M. Quer fan tot el possible perquè vagin funcionant aquestes trobades. D’Anglès, a més d’en Josep M., hi 6 joves. Deo gratias!

Tornant d’Anglès, m’aturo a la Burés. Estan assajant els pastorets. M’hi estic una estona. Fa fred. Arribo a la doma cap a les 12. Sort que només hi ha un mes de desembre, perquè això no es pot aguantar gaire més.