dissabte, 28 de juny del 2014

Ja som a l'estiu!

dissabte, 21 / juny / 2014

El sol s’ha cansat de llevar-se aviat i ja surt un minut més tard que ahir. I oficialment, ja som a l’estiu. Recordo els Lluís i Lluïsa... però sobretot, la mare que fa 4 anys que ens va deixar. També prego per la mare d’un noi conegut que ha mort aquests dies.

Cap a les 10 del matí venen en Ramon, en Josep M. i en Joan. Muntem el tàlem i ho deixem tot apunt per demà.

Acompanyo i beneeixo un casament a Calders. Quedo tot jo amarat de suor. Ni que hagués de portar els nuvis a coll-bé!

Tot el dia hi ha  tragí per la doma amb gent que hi porta flors, herbes, serradures tenyides, flocs, marro... quines coloraines!

A la tarda tinc les celebracions a Bonmatí i a Anglès.  

diumenge, 22 / juny / 2014

Des de les 6 del matí hi ha gent que va arribant per confeccionar les catifes de flors. Quin galliner! 

Gairebé em treuen del llit perquè vagi a treure el cotxe d’enmig del pas. Només faltaria.

A la missa de les 9 hi ha una bona volada de gent. A Sant Martí hi som pocs. La missa a l’atri, al pati del davant de l’església, fent servir el padró d’altar... Emotiva. Sembla la missa damunt del món.

Quan vaig cap Anglès, deixo el cotxe aparcat a baix, davant de Can Boix i de Can Centena. Al barri vell tot bull de vida i de colors.

Acabo d’enllestir els  preparatius per la missa i per la processó: creu de plata, custòdia, pa i vi de la missa, repartir lectures... L’església s’omple. Hi ha la mainada de catequesi i molts pares.

Quan acabem la missa, costa d’iniciar la processó i fer-la sortir cap a l’exterior. Sempre hi ha algú que bada i ho encalla tot. A l’exterior ens esperen els grallers i els gegants. Sortim i anem recorrent els carrers: Jacint Verdaguer, Santa Magdalena, Avall, Empedrat, plaça de la Vila, carrer Major... i ja som de nou a l’església. Amb la custòdia i el tàlem, ens plantem al davant de l’entrada principal i ballen els gegants. Quan acaben, beneeixo amb el Santíssim: “Que el Senyor beneeixi tot aquest poble, guardi de tot mal els que hi habiten i els dugui a tots cap a la vida eterna”.

I entrem de nou a l’església i acabem a l’interior. Beneeixo de nou (que bonic és beneir: beneïu, no maleïu, ens diu sant Pau) i reservo el Santíssim . I  reparteixo els diplomes de la primera comunió.  Havia posat només15 llantions damunt l’altar, pensant en els nens que havien rebut la primera comunió. De fet faltaven tres llantions, i curiosament a la celebració han faltat 3 infants.   

I quan s’ha acabat tot, es fa endreça. Abans de les 2 està ja tot net, com si res hagués passat. I vaig a dinar.

A la tarda, quan he descansat una mica, faig la segona processó de Corpus anant a visitar la Mercè, la Lola i la Cecília i portant-los Nostramo: “Vós heu vingut avui, Senyor, enmig del vostre poble: guardeu la vinya que heu plantat l’obra de les vostres mans.”. .

dilluns, 23 / juny / 2014

Al matí acabo de fer endreça per la sagristia i per l’església.  

I puc dedicar una bona estona al treball, llegint, redactant, escrivint...

A la tarda, abans de la missa vespertina, em ve a visitar Mn. Volodymyr. És un capellà ucraïnès incardinat a la diòcesi de Vic amb la finalitat d’atendre les famílies ucraïneses. Parlem de com atendre millor les famílies ucraïneses.

En Josep em telefona per dir-me que en Josep Grabuleda ha portat a casa el llibre dedicat al Terme de Banyoles.

Al vespre, petards i sons de revetlla. Estic cansat i, a les 10, ja m’he acotxat.

dimarts, 24 / juny / 2014

Com diu la Conxita de Can Tants: “avui és sant Joan, festa de canyó, uns en fan, i d’altres, no”.

España va bien: o sigui, segons el darrer informe de UNICEF: Un total de 2.306.000 nens (és a dir, menors de 16 anys), a España,  viuen per sota el llindar de la pobresa (és a dir, gairebé el 30%) . Quina vergonya! I aquests del govern s’atreveixen a anar amb el cap alt i anar posant medalles a les imatges de la Mare de Déu? Sort que Ella no diu res! Però potser si que cal que ho diguem i ho denunciem nosaltres!

Dinem plegats a casa. També celebrem l’aniversari de la Carme. Han parat taula sota la morera. Hi ha bon ambient.

Abans de la missa vespertina, la Teresa em porta fetes les col·leccions del full parroquial del 2013 per enquadernar. N’hi manca un del mes de març. Veurem si el puc trobar o si algú ens el regala.  

dimecres, 25 / juny / 2014

Al mati venen en Ramon i en Joan i acabem d’endreçar els patracols de la processó: desmuntem el tàlem, guardem les vares, endreço la tela...  

De tant en tant, algú em telefona per demanar-me alguna celebració familiar a Vilanna: se n’havien cuidat els mossens de Bonmatí i molta gent encara pensa que és així. Des que vaig arribar (aviat farà tres anys), no se m’encomanà aquesta parròquia que, tot i ser molt propera a Bonmatí i Anglès, és del terme municipal de Bescanó i val més que se’n cuidi en Jordi.
.
dijous, 26 / juny / 2014

Puc dedicar bona estona al treball. Espero que pugui anar tancant capítols. Uf!

A la tarda ve el grup de Vida Creixent o, millor dit, algú de Vida Creixent. Som pocs i no hi ha gaires ganes de fer el treball. Parlem de l’acabament del curs i d’altres coses.

Sembla que vol ploure, però res.  

Demà no podré ser a Anglès i, avui, al vespre, celebrem la missa anticipada dels apòstols sant Pere i sant Pau. Hi ha alguns feligresos més que els altres dies. Acabem fent un breu acte d’Adoració i amb la Benedicció.


divendres, 27 / juny / 2014

Vaig a fer la declaració de la renda a la gestoria d’un amic. Em trobo amb gent coneguda: els pares d’en Vidal, en Frederic... Em comenten la situació del poble.

Ho aprofito per anar a comprar alguna cosa de perfumeria a casa de la Pilar i uns pantalons a casa de l’Albert. També visito la tieta de Can Pons.

A una botiga de ceràmica hi compro un bol i un gerret per batejar. I dino al restaurant El Torn, a l’Aigüeta.

Per anar cap a Banyoles, giro per Corçà per la carretera de Monells. A la recta del veïnat de Sies, intento avançar un autocar de la TEISA. Quan ho estic fent, m’arrambla i em frega per la dreta empenyent-me cap el marge de l’esquerra. La llei del més fort. No em queda altre remei que frenar i situar-me de nou darrera seu i agafar paciència. Amb tot, més endavant, quan s’atura, li faig una fotografia. Una enrabiada i avall.

Arribo a Can Teixidor cap a les quatre. Preparo un xic més la presentació que tenim al vespre.
Cap a les vuit, amb el meu germà, anem cap el Museu Darder. Ja hi ha en Josep Grabuleda, en Guerau Palmada, la M. Àngels Reverter. De mica en mica van arribant altres participants, tots de l’elit intel·lectual banyolina. A més d’en Josep, m’acompanyen la Nuri, l’Assumpta, en Jaume i l’Aniol. També hi ha en Pere Bosch.

Quan arriba en Miquel Noguer, l’alcalde, comencem la sessió. Entre tots, som poc més d’una trentena. L’alcalde inicia l’acte ja que ha d’anar a una altra acte. Seguidament parla en Josep Grabuleda (explicant com s’ho han fet per trobar la documentació pertinent),  segueix en Guerau Palmada (explicant l’elaboració del llibre), i acabo jo, com a representant de l’única família que perviu a una pairalia del Terme des del s. XIII quan s’hi establí un nostre avi, el que inicia la currua d'avantpassats documentats: en Raimon Brugada.

Hi apunto altres temes que no surten al llibre ni s’insinuen al pròleg que hi he escrit: la maçoneria a Banyoles, la història de l’agricultura (des de la fil·loxera cap el 1880 fins la depredació i especulació urbanística entre el 1960 fins el 1992), els esperantistes i l’arribada dels nens refugiats d’Àustria, el moment de les acaballes de la Guerra Civil a Banyoles amb la possible estada d’en Negrín i la instal·lació de l’Hospital Militar al monestir... Sense tenir la gràcia d’en Joan Olivas (també assistent a l’acte) Intento injectar una mica d’humor. No hi he vist, però, ni la Mercè Marín ni la seva germana, la Lola.  

Ningú s’excedeix (ni jo) i cap a les 9 hem acabat la presentació del llibre “El Terme de Banyoles”, dintre la col·lecció Quaderns de Banyoles (n. 15). Quan acabem em saluden en Lluís Pau, en Mateu Butinyà...

Els de casa anem cap a Can Teixidor i sopem una mica. Cap a les 10, tot xino-xano, retorno cap a Anglès. Sembla que m’hagin clavat un clau a la zona lumbar.


dissabte, 21 de juny del 2014

S'acaba la primavera

dissabte, 14 / juny / 2014

Al migdia assisteixo el casament d’en Toni i de la Judit. També batejo el seu fill,   Com que el noi crida i brama, pregunto a la mare si és hora d’alimentar-lo. Com que és així, el menut està en el seu dret, la mare em fa cas. I, amb la boca tapada i xumant, el noi es calma i es tranquil·litza la situació i puc anar fent els ritus corresponents amb normalitat. A la celebració hi participa mitja colònia portuguesa d’Anglès.

A la tarda, cap a les quatre, es posa a ploure. Ho fa amb ganes, com si mai ho hagués fet. I els trons es van repetint sense a parar, tot i que no sonen molt fors. 35 litres
A la tarda tinc les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. I ja se sap, quan els carrers són molls, les misses són eixutes.


diumenge, 15 / juny / 2014

Aquesta matinada ha refrescat. A la nit, convé tenir a prop una flassada. Fa primavera. Els cereals no aniran gaire bé.   

Es celebra l’aplec de la sardana d’Anglès. Per por de pluja es fa a les naus de la Burés.  
Les misses són petites. Al migdia la Mercè celebra  primera comunió. No va poder celebrar-la el seu dia i ha vingut, des de Cerdanyola, a celebrar-la aquí. Els seus  pares i familiars han portat una bona colla de paquets d’aliments pel rebost de Caritas: són l’obsequi que fan a la Mercè i a Nostramo. .  

Com cada diumenge, vaig a dinar de restaurant.  M’hi trobo amb la Casilda, en Joan, el fill, la jove i una parella amiga.  Celebren el 60 aniversari del casament. Felicitats.

A la tarda, faig vida eremítica. Estaré uns dies així.

dilluns, 16 / juny / 2014

Puc esmerçar gairebé tot el dia al treball de recerca de l’Enric Monjo sobretot confegint i enllestint la biografia.  Haig de procurar tancar els capítols. I ho envio a la Núria que és la meva directora. Veurem què em dirà.

Al vespre, mentre celebro la missa, els ulls em piquen, segurament de tant llegir i escriure davant l’ordinador.

dimarts, 17 / juny / 2014

Avui el treball de recerca el centro confegir i enllestir el llistat d’operaris i escultors que van treballar al taller de l’Enric Monjo: en tinc detectats una vintena: Gabriel Alabert, Francesc Bacquelaine, Martí Sabé, Paco Torres Monsó, Josep M. Subirachs, Luisa Granero, Jaume Gort, Adolf Salanguera,  Florenci Veciana, Ermenter Vélez, Ferran Ventura...

D’alguns no en tinc gaires referències: Marcel·lí Guill (que era l’encarregat), Evarist Bosch, Carles Carlos, Lluís Molins, Juli Pérez,  Anton Sans, Miquel Senserrich, Díez, Surribas, Oller, Rosés, Ontalascó, Utgès, Romero, Gimeno, Rufié, Santana, Martínez Bueno, Gort, Lloret...
Al capvespre es posa a ploure i arriben a caure uns 10 litres d’aigua. No en mancarà per l’estiu. Però la pluja del juny no va gaire bé pels camps de cereals.  


dimecres, 18 / juny / 2014

Al matí hi ha la reunió amb els responsables del Centre de Distribució d’aliments: Dolors Juliol, Piany, Rosario, Miquel, Cris, Maria.. Per fer el bé s’ha de fer bé, és a dir, ben fet. I sempre serem criticats.  

En Miquel ve a recollir la corona de ferro forjat que  van regalar-me fa un any i que es col·locarà darrera la imatge de Sant Miquel. Quedarà solemne, com és mereix el nostre titular, patró i protector.

Dino a Banyoles celebrant l’aniversari de la Carme.

Al vespre de nou s’afanya a ploure i arriben a caure uns 20 litres. 

Estava llegint i sento gatzara. Molts anglesencs,  al carrer, tot i ploure, estan de celebració amb crits i petards, gairebé sembla la nit de Sant Joan. M’assabento que la selecció xilena ha guanyat. Les colònies han plantat cara a la metròpoli i les altres colònies ens n’hem d’alegrar. 
Si més no s’haurà acabat ja la burriqueria del campionat. I les primes que tenien guardades, per qui seran?  .

Un seminarista xilè em pregunta per Mn. Joan Alsina i em demana que li ressenyi algun llibre que en parli.

Del treball de recerca, avui poca feina he fet: telefonades, missatges, recollir documentació...


dijous, 19 / juny / 2014

Al matí enllesteixo el suplement de la parròquia del full. Venen les confraresses de l’escombra.
Avui si puc invertir una mica de temps en el treball de recerca. Ara intento lligar caps per saber quin era el pensament de l’Enric Monjo. Deixa clara constància de la seva alta autoestima i el seu messianisme artístic.  


divendres, 20 / juny / 2014

És el darrer dia de la primavera. De bon matí ve la Manoli a netejar el sagrari. Vol que llueixi. Segurament aquest sagrari prové de Can Carmaniu Girona. El de Sant Julià de Llor, també ho seria.

El tema és que, quan agafo el sagrari i el trec de la lleixa on està col·locat, em segueix el mantell i, amb el mantell, la llàntia i un test que hi havia al costat. I tot per terra. Quin terrabastall. Però, clar, la cera de la llàntia, per sobre dels pantalons, sinó ja no ho hauria fet bé. A la Manoli, que s’espanta, li dic que val més que caigui tot això que no pas ella.

Passo pel col·legi de les dominiques per acomiadar-me de les germanes, especialment de la germana Teresa que marxa cap a Navarcles (jo havia entès que anava a Guisona). Em lliura el llistat dels ancians i malalts que visitava gairebé cada mes. Déu faci que algú pugui continuar la bona feina que ha fet! De moment algú ja s’ha ofert: Déu apreta, però no ofega.

A la tarda ve el tècnic de desinfecció dels tèrmits. No n’apareix cap a les menjadores que hi ha escampades pels baixos de la doma i del pati de la catequística. A veure si haurem fet net d’un cop. Ara caldrà canviar algun bastiment que s’havien ben cruspit i també refer la creu del Sant Crist. De mica en mica...    


I a la tarda i vespre enllesteixo un altre apartat dedicat al pensament de l’Enric Monjo. I cada apartat vol dir una trentena de folis (i no pas amb lletra grossa). 

dissabte, 14 de juny del 2014

Accende lumen sensibus, infunde amorem cordibus..

dissabte, 7 / juny / 2014

A les 10 vaig a celebrar la missa de final de curs al col·legi de la Vall dels Àngels. La capella queda plena. La celebració és senzilla. La mainada hi participen bé i afinen molt bé els cants: en Pep hi fa bona feina. Als vitralls de la capella hi toca el sol tot el dia i, quan acabo, estic xop de suor. Hi he suat molt a aquesta capella, ara i sempre.  

I cantem l’HIMNE AL PARE COLL que va escriure i musicar la germana dominica de l’anunciata RosaFont Fuster, que morí al Brasil el desembre del 2013.  

“Pare Coll, ets l’apòstol i el profeta,
i ets la llum en aquest món ple de foscor;
vares fer el camí per la drecera
amb l’afany de trobar el gran Amor.

Seguirem, Pare Coll, la teva ruta
perquè és clara com l’estrella del matí;
té petjades de pau, i alguna espurna
que s’escampa de l’ardor del teu esperit.

Té l’anhel del que camina
Cercant llum d’eternitat.
Té un neguit, que crema l’aire,
De justícia i veritat.

Té la fe i l’esperança.
Té la joia i la bondat,
És la dolça font que brolla
Que que busca santedats.

Pare Coll, ets l’apòstol i el profeta
I ets la llum en aquest món ple de foscor;
Seguirem el camí per la drecera
Tal com tu el seguires, Pare Coll.

Fa molts anys que d’aquí t’acomiadaves
Per unir-te fortament al gran Amor;
Però el record queda viu entre nosaltres
I el seu crist no ha perdut el seu ressò.

Al migdia vaig a Bonmatí per celebrar el baptisme de la Leyre.  

A la tarda treballo preparant un xic les misses d’aquest diumenge  i fent feina de la tesina.

Només tinc la missa anticipada d’Anglès ja que demà, al migdia, celebraré l’ofici de la festa major de Bonmatí. Hi participa una bona colla de gent.

diumenge, 8 / juny / 2014

Poc abans de les 8 baixo a obrir els portals de l’església. Tinc un bon ensurt ja que ho trobo tot obert, de bat a bat. I en Josep, assegut a un banc em diu,: “avui, vas tard!”. Li dic que miri el rellotge i, clar, s’adona que són les 8. I riem.

Celebro les dues misses del matí, la primera a Anglès i la segona a Sant Martí. A les 12 celebro la missa de la festa major a Bonmatí. Hi assisteixen l’alcalde, algun regidor, l’hereu i el seu mosso i la pubilla i la seva dama, la coral... Val a dir que l’església fa goig. I quan acabem la missa batejo la Valentina.

Vaig cap a Girona. El termòmetre indica 34º: sembla que ja hem arribat a l’estiu.  Dino a la Cort Reial, a la Creperia Bretona, amb la Mar, els pares i la cosina de la Mar, l’Artur i els seus amics de Benicarló.  Amb en Manel parlem del grup de Cristians per la Independència, de Mn. Joan Costa, de Mn. Antonio Oriol (a.c.s.) i d’altres capellans que hi col·laboren molt activament. Li comento que la majoria dels capellans ho tenim clar, si bé les opcions concretes són diverses i discretes. Tot seguit, pel carrer de la Força i el carrer de la Pera, pugem cap a la Catedral.

Mn. Jaume Julià fa una visita catequètica guiada als catecúmens i als que seran confirmats. Quan acaba en Joan Amich els fa un comentari sobre els signes de la celebració dels sagraments de la iniciació cristiana.

La missa comença a les 6. Ja fa dues hores que som a la catedral. Quan ens revestim, em diuen que em posi una casulla vermella de les que hi ha a l’armari. Quan me l’he posada, tots em botzinen perquè resulta que m’he posat una de les casulles del bisbe. Els pregunto si és que no valdria la missa... Me la canvio.

Sortim. A la catedral hi ha més de meitat dels seients sense ningú. Hi veig a la Magdalena i l’Hanníbal Climent al cor. Tota la celebració em transporta a l’Edat Mitja. Val a dir que la preparació i la qualitat és excel·lent. Però la gent a un costat, els celebrants a un altre i el cor allà, lluny, lluny... Hi ha un moment que em resulta emotiu, quan l’Artur i la Mar són batejats. Una i altra vegada em ve al cap la novel·la d’en Josep M. Ballarín, Francesco, i el moment quan el protagonista és batejat (per mi és el millor llibre d’en Ballarín).
Sortim de la catedral quan baixen les campanades de les vuit.


Dilluns, 9 / juny / 2014

Com que és la festa de Bonmatí, al matí hi vaig a celebrar la missa pels difunts.  Som un grup de 22 persones.

M’entaforo al despatx a treballar per la tesina: llegir articles, a recollir el que més m’interessa, envio missatges per posar-me en contacte amb persones que em poden donar alguna informació interessant.

Pel donar-me informació d’en Monjo i del seu treball, em telefonen en Joan Domènech de Lloret de Mar i la Montserrat Guill, la filla de l’encarregat del taller d’en Monjo, que viu a Gràcia. També parlo amb la Teresa, la germana d’en Francesc Bacquelaine. Informació, no me’n manca.

dimarts, 10 / juny / 2014

A mig matí baixo cap el poble. Proveeixo per la manduca. També passo per la farmàcia.

Durant el dia llegeixo, selecciono, vaig fent... També dino i descanso, òbviament.

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat.

En Jesús ens diu que, demà al matí, vola cap a Santo Domingo. L’Ignasi està cofoi amb el seu fill, en Pau, a l’Espanyol.

dimecres, 11 / juny / 2014

Dino a Banyoles. A taula parlem de quan hi hagué la retirada, a finals del gener del 1939. A la ronda Fortià, darrera casa,  s’hi instal·là la intendència d’una companyia militar. També es comenta que, en aquell moment, es va instal·lar a Can Palau o a casa mateix en Juan Negrín López, o sigui, l’aleshores president de la República,  que també fugia cap a França. Hi ha la possibilitat que la companyia fos capitanejada per en Líster. A veure si ho aclarim. Potser els de Can Banyes ens podran informar millor. En Josep diu que ja ho acabarà d’esbrinar.

El que si és cert és que moltes noies de Banyoles es van quedar amb un pam de nas quan també van fugir els militars d’aviació (alguns residien al Mundial) que operaven al camp d’aviació del Camp de Martís. Sembla que més d’una es quedà amb el cor trencat.  

dijous, 12 / juny / 2014

Gairebé cada setmana trobo algú que em parla del DIARI DEL CAPELLÀ. Avui m’ha trucat l’Emili Serra des de Salt per parlar-me’n i per comentar-me alguna cosa que hi he escrit, sobretot referent a l’Enric Monjo. Diumenge també em parlava del bloc en Manel Cardellach.

L’Emili em parla d’un escultor de Salt que havia format part del taller de l’Enric Monjo, en Lluís Molins Mateu. Al principi semblava impossible aclarir quants operaris i artistes treballaven al taller de l’Enric Monjo. Ara ja en tinc una vintena de detectats i documentats.


divendres, 13 / juny / 2014

Cap a migdia surto a proveir per la manduca. Va bé anar a les botigues perquè sempre t’assabentes d’alguna cosa.

Quan torno cap a casa em trobo amb un home que passeja el gos. I ens saludem. Trobar la manera cordial de saludar sempre m’ha interessat. Utilitzar el “Passi-ho bé” ho trobo molt distant. Dir “Adéu” pot suposar una certa manca de respecte per tractar de ”tu” i no de “vostè” a la persona que, per edat o per dignitat, es considera mereixedora d’aquest tracte.  També hi ha la possibilitat de dir únicament “hola” , però ho trobo fred. A mi, al matí, m’agrada dir “Bon dia” i, a partir de la una del migdia, “Bona tarda” (hi ha qui em diu que encara no ha dinat i que encara és “bon dia”, i jo li dic que a partir de la una ja es pot dir i que, a més, segur que molta gent, no dinarà i també serà la tarda). Si conec el nom de la persona amb qui em saludo, li afegeixo: “Bon dia, Toni” o “Bona tarda, Maria”. Alguna vegada, si m’agafa distret, confonc “Bon dia” per “Bona tarda”, o a la inversa. La resposta sempre acostuma a ser semblant: “Bon dia / bona tarda”. Algunes vegades hi afegeixen “mossèn”, o  “Martirià”...  Però també, molts, es limiten a dir “Bones”, o, més esqüetament “Ei” o, cap a Palafrugell, “Op”, o “Au”. I bona part de la cordialitat es manifesta en el to amb que es diu una paraula o altra. La mainada i el jovent generalment passen de saludar. Avui, l’home que m’ha saludat, m’ha dit “Bueno” en to  familiar. Doncs això .


Al vespre, he anat sentint uns crits bestials  i algun petard. Pensava que la Roja havia marcat i guanyava... però resulta que estan perdent. Després m'he enrecordat dels resultats de les europees al Anglès. Quina alegria ens dóna la selecció Holandesa! Visca! 

dissabte, 7 de juny del 2014

Vine, Esperit d'Amor i de Pau!

dissabte, 31 / maig / 2014

Al matí hi ha la sortida de l’acabament de la catequesi. Els catequistes que van impulsar la sortida no poden venir. Al final, al poble de Sant Julià, hi venen 12 nens/es, 4 catequistes i 6 pares. Una colla ben eixerida. Els que no venen, no saben el que es perden.

Amb el cotxe, pujo fins dalt de l’església parroquial amb l’Anna. També porto begudes i galetes. Quan he aparcat el cotxe, reculo caminant, avall, fins que trobo la trepa que va pujant.

Un cop som tots a dalt, esmorzen un xic. Jo vaig repartint sucs de fruita, aigua i algunes galetes. La Shiva, la primera feligresa que em va rebre fa tres anys, ens ve a saludar i a llufejar si n’hi per ella. Doncs si, aquesta gossa va ser la primera que em va rebre quan vaig visitar aquests llocs, ara farà tres anys.

Quan han acabat d’esmorzar hem entrat a l’església. És recollida i convida a la pregària. La mainada s’ha posat tot al volt de l’altar, repenjats. Els dic que s’estan repenjant en Jesús mateix, que és com aquesta taula que ens aplega tot volt.  Hem donat gràcies, hem demanat la pau, hem pregat per l’encontre del papa amb els presidents d’Israel i de Palestina, hem cantat el Parenostre i hem pregat a la Mare de Déu... Els pares i catequistes feien un altre cercle concèntric, entorn de la mainada. La Maria va fent fotografies. Potser en veurem alguna.

A la sortida, al prat, han passat una bona estona jugant i, els grans, parlant a l’ombra. La Isabel ens ha vingut a saludar. També en Xavier i en Lluc. La Joana passa el cap de setmana amb els companys del cole a una casa de Colònies. I en Pau és a jugar a futbol.

Amb el cotxe, he baixat amb l’Anna i, un cop a baix, hem esperat la colla. Ha tardat poc més de 10 minuts. I cap a dinar.

A la tarda, abans de la missa anticipada,  m’ha visitat en Joan  Anton  Enrich i la Montse Jorba de Terrassa. Amb la Montse, el curs passat, ens coneguérem  la Universitat. És la directora  de l’Arxiu Tobella de Terrassa.   

M’assabento d’un parell de robatoris a Anglès que han estat sonats: a l’Aula i al cole Pompeu Fabra.

diumenge, 1 / juny / 2014

Al matí celebro la missa de les nou a Anglès i, a dos quarts d’onze, la de Sant Martí. La participació és regular.

A les 12 celebro la missa a Bonmatí. Hi celebren la primera comunió la Naiara, l’Anna, la Núria, en Marc i en Gerard. L’església queda plena i el panorama fa goig. Hi ha calma i es segueix bé la celebració. Aquest any va millor que no pas a Anglès. La Maria ha preparat bé la mainada i ha mentalitzat els pares.

La mainada llegeixen la pregària per la pau i, un cop han combregat, donen gràcies al Senyor. Quan acaba la missa, interpreten tres cançons i ho fan àngels. En Josep M. els  ha assajat bé. Tant de bo el curs vinent es pogués constituir un grup de “Petits Cantors”. A Anglès no ens en vàrem sortir, però potser seria possible a Bonmatí, i potser fins i tot s’hi afegiria alguna mainada d’Anglès. Déu ho faci.

A la tarda, descanso un xic  i em dedico a elaborar el treball de recerca de l’Enric Monjo.


dilluns, 2 / juny / 2014

Aquest matí comença la sortida de feligresos de les parròquies del Ter Brugent cap el santuari de Lourdes. Que tinguin un bon viatge. Em toca fer la guàrdia.  

A les 10’40 m’assabento de l’abdicació d’en Joan Carles, el rei dels espanyols, no el meu. Això put a cremat, a una estratègia de distracció. Quina ens en volen amagar? Algun tema sonat de corrupció? Que s’han adonat que no es repetirà una majoria parlamentària subjugada a la monarquia? Unes eleccions generals anticipades?

A mig matí venen a recollir els  taps que s’han anat acumulant al pati de la Catequística. Se n’emporten dues furgonetes plenes. Són per la Fundació Duchenne Parent Project i per així ajudar els pares i els dos nens de Bonmatí afectats per la Distrofia Muscular de Duchenne. Hi ha diners per pagar sous exorbitants dels jugadors de futbol que van al Brasil però no n’hi ha per lluitar contra aquesta malaltia (i val més que no parlem dels sous dels diputats, senadors, diputats europeus...) Vergonyós.  

Quan tinc una mica d’estona, entaforo en els llibres i en l’elaboració del treball de recerca de l’Enric Monjo.


dimarts, 3 / juny /  2014

Estic de guàrdia i, abans del migdia, vaig cap a Bescanó. A l’església de l’Assumpta hi  oficio les exèquies de la Carme Gironès Planella (82a.). El seu marit havia estat encarregat de la Grober. La Carme de Casa l’havia conegut quan s’estava a casa del seu germà, en Cels, al carrer de Sant Sebastià, on també vivia la Carme Gironès.

A la tarda, retorno de nou a Bescanó, oficio les exèquies d’en Joan Puig Pujadas (88a.). Era vidu de la Carme Malagelada. El fill és conegut a l’entorn teatral de la comarca.

Demà hauré d’oficiar dues exèquies més. I si tinc un forat, estudiar. Buf!


dimecres, 4 / juny / 2014

Al matí hi ha obert el despatx i va desfilant gent per parlar d’això i d’allò, per algun sufragi (cada vegada menys), per algun baptisme (van baixant), per algun casament (van disminuint).

A primera hora de la tarda vaig a Vilanna, a oficiar les exèquies de l’Àngel Puig Serrallonga (95a.). Es veu que va néixer al Pasteral i, de fet, l’enterren al cementiri de La Cellera. Un dels seus fills està casat a Osor. La seva jove, quan he anat a l’església d’Osor, he vist que hi col·labora i hi ajuda.

A les exèquies hi col·laboren el germà de la Maria de Can Genís. També hi fa de sagristà l’home de Can Amat de Trullàs.

Quan acabo vaig fins el tanatori de La Cellera per saludar i expressar el meu condol als pares de l’Heura Domènech, una petitona de 2 anys que morí ahir.

A les sis oficio les exèquies d’en Jaume Barcelona. La família és ben coneguda, tot i que ell és nascut a Sant Feliu de Guíxols. Cap el 1990 se li morí un fill i darrerament ho ha passat ben malament. Tothom sabia que a les exèquies s’havia de celebrar missa excepte jo.


dijous, 5 / juny / 2014

Preparo el suplement del full i l’envio a l’impremta. Aquesta vegada dedico l’editorial a denunciar els sous que cobraran els futbolistes de l’equip espanyol que juguen al campionat del Brasil. I ho relaciono amb les jubilacions que cobren els nostres ancians i com hi ha famílies que en depenen. M’estranya que cap bisbe no hi digui res.  

Per la radio m’assabento d’un assassinat a Palafrugell. Renoi! Encara n’hi ha algun per aclarir, i ja n’arriba un altre.

Cap el migdia visito la tieta de Can Pons. Fa gairebé un any que la van operar i està força millor. Vaig a dinar amb en amb en Josep, la Maria i l’Enric, el nét.

A la tarda dedico una estona al treball de recerca. Encara estic molt enfangat, però sembla que ja desencallo.

A la missa vespertina, aquest dies, fem la pregària que s'ha proposat per demanar la pau, ja que diumenge hi ha la trobada dels presidents de Palestina i Israel amb el papa Francesc i el patriarca Bartomeu. 

divendres, 6 / juny / 2014

Passo per l’oficina de correus per recollir un llibre que m’han enviat . És un llibre d’Svetlana Albers, El taller de Rembrant.

També faig una visita al col·legi de les dominiques per parlar amb les germanes. Em comenten que la germana Pilar va destinada a la comunitat i col·legi de Canet de Mar. La germana Teresa va destinada a la comunitat de Guissona, al bisbat de la Seu. També parlem de la missa d’acció de gràcies de demà, a la festa de fi de curs de l’ escola. .

El proper curs ja no faran de catequistes i, a més, caldrà suplir la germana Teresa que ha estat qui visitava els malalts i els portava Nostramo. De moment, hi ha una persona que s’ha ofert per fer aquest servei tan valuós i possiblement en surti alguna altra.

Vaig a visitar els ancians de Bonmatí. Toca parlar de la festa major i dels banys al Ter i també al safareig. Algú em diu que una vegada un home s’enfilà a un arbre per poder veure millor com s’hi banyaven les noies. En total visito 12 ancians a 9 cases.

A la tarda faig feina del treball de recerca. A la nit, ja hi somnio. Alguna vegada em visitarà en Monjo en somnis.