El meu cor somreia a l'Amor més gran!

 dissabte, 21 / maig / 2016

Preparo alguns elements per la missa de primera comunió de demà, a Anglès: noms de les famílies als bancs, llantió que portaran la mainada, pregàries... 

Al migdia celebro la missa a Sant Julià, acompanyant una celebració d’una família. Sembla que la calor vol començar a treure el nas.

Dino tranquil·lament al pis. A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí i a Anglès. No hi ve massa gent. Properament caldrà plantejar-se una nova reducció de misses. Però més aviat pel curs vinent.

diumenge, 22 / maig / 2016

Celebro la missa de les 9 i la de Sant Martí. I arribo aviat a Anglès per acabar d’enllestir la preparació de la primera comunió.

Cap a dos quarts de dotze ja comencen arribar les famílies. 10 mainada rebrà la primera comunió. Val a dir que destaca el grup de famílies portugueses. En general, els portuguesos són molt bona gent i donen molta importància a la primera comunió, a la professió de fe, a la confirmació.

La celebració transcorre com s’ha previst. Únicament una petita s’ha trobat un xic malament. Segurament els nervis l’han afectat. Recordo que, una vegada, un nen que participava a la primera comunió, va caure estès a terra. Després de preparar i celebrar primers comunions durant 35 anys, ja m’he trobat un xic de tot.

Quan acabem la missa, pugem al cambril per fer el petó a la imatge de la Mare de Déu del Remei. Li demano que ajudi aquesta mainada a créixer com a fills de Déu, ja que Ella ho sabé fer tan bé amb el seu Noi.

I vaig cap a Bonmatí a oficiar les exèquies de la Maria. El darrer estiu ens havíem saludat per la capella de la colònia. I fa un parell d’anys que vaig oficiar les exèquies del seu marit, en Quim.

Entre una cosa i l’altre, acabo cap a dos quarts de tres. I vaig a dinar al meu pis. 

A la tarda descanso un xic i enllesteixo algun escrit que tenia pendent.  

dilluns, 23 / maig / 2016

Es presenta un dia tranquil. Al matí faig endreça per l’església, per la sagristia, pel despatx.

Tenim el darrer dia de catequesi. La mainada estan esverats. Ara hi ha la dèria de les baldufes. Les fan girar tota mena de mainada, de qualsevol família,  originària d’on sigui.  Val més això que no pas que estiguin enderiats amb els iPads.

A nivell informatiu es denota un creixement menyspreu per part de les autoritats, de la veracitat informativa, dels emigrants i fugitius... I ningú de casa diu res.  

dimarts, 24 / maig / 2016

Treballo la darrera lliçó del curs dedicada al santoral i als diferents estrats de sants que marquen el nostre calendari festiu.

Des de la impremta ens porten els programes de Corpus. En Joan i en Ramon els escampen pel poble. També s’arriben a La Cellera i Osor.

A la tarda tenim reunió de l’equip de Vida Creixent. El grup s’ha anat esfilagarsant per temes de salut i d’edat. Vida Creixent o Vida Minvant?

Al vespre, a la missa, faig memòria de Maria Auxiliadora. Vaig visitar el seu santuari de Valdocco a Torí. A Palafrugell aquesta celebració ha estat important.  

dimecres, 25 / maig / 2016

Al matí tinc atenc al despatx parroquial un parell de visites.

Vaig preparant el suplement del full.

A la tarda ve la mainada del reforç.

Al vespre, després de la missa, hi ha la reunió de la coordinadora dels consells parroquials de l’arxiprestat. La tenim a La Cellera ja que és el lloc més cèntric. Hi ha representants de Bescanó, de Bonmatí, d’Anglès, de La Cellera...  També hi participen el diaca i en Ramon. El secretari és en Josep Valls que baix en representació de Sant Feliu de Pallerols.  

L’Ignasi ens parla del treball amb els joves de l’arxiprestat. Parlem també de la possibilitat d’organitzar Caritas a nivell d’arxiprestat. I parlem d’una trobada de consells parroquials.

Arribo a la doma cap a les 11.

dijous, 26 / maig / 2016

És el 56 aniversari de la meva primera comunió, el 1960, a Santa Maria de Banyoles. Aquell any s'esqueia el dijous de l'Ascensió. Diria que me la va administrar Mn. Francesc Sala. El meu catequista va ser Mn. Lluís Teixidor. Vaig quedar 5 de la colla dels nens (érem uns 50) i em vaig poder asseure al primer banc. En Jaume també estava al primer banc algun lloc més endavant. Els altres 3 nois del primer banc, no els recordo bé. Ni en Jaume (nascut el novembre) ni jo (nascut el setembre) teníem 7 anys. Però encara vaig a missa, i ell, també.

Recordo aquest aniversari a la missa del matí, dedicada a sant Felip Neri, un sant que em cau simpàtic per moltes raons. Per cert, un capellà de la Congregació de l’Oratori, el P. Jaume Garcia Estragués, bon amic dels meus pares,  em va dedicar un poema pel meu recordatori de primera comunió. Sé que també n’havia dedicat un a les meves germanes quan la feren elles. El meu hi diu:

Enguany, la diada de l’Ascensió

em du l’abraçada de Nostre Senyor.

Jesús em venia aquest matí clar,

fet d’Eucaristia un bocí de Pa.

Beneïda pluja del Mannà diví!

Jesús al cel puja, però es queda amb mi.

I un nou cel es feia al meu cor d’infant...

I el meu cor somreia a l’Amor més gran.

Al matí acabo de preparar la classe que tinc al vespre a Girona. I vaig a dinar a Banyoles.

A la tarda, vaig una estona a l’Arxiu Diocesà. I, al vespre, tinc la classe amb els alumnes del Seminari de Cultura Religiosa. El meu tema és El pas de l’any litúrgic: celebracions, tradicions, cultura, gastronomia... Avui parlo del cicle hagiogràfic. 

I cap a les 10, arribo a la doma. 

  

divendres, 27 / maig / 2016

Celebro la missa a les 9 del matí. Em resulta molt agradable aquesta celebració. Tinc el record de la Comunió Solemne que s’escaigué en el cinquè aniversari de la meva primera comunió, com deia ahir. O sigui, avui n’és el 51 aniversari. Tempus fugit ... depressa!

Després de la missa, en Ramon i en Joan venen per muntar el tàlem. Cada any tenim els mateixos problemes amb els agafadors ja que n’hi ha alguns de massa justos per passar-hi els travessers per dintre.

Baixo al poble per alguna gestió.

Al migdia ens trobem a dinar els companys de l’arxiprestat. Anem a Ca l’Elisa. Hi saludem tot de gent coneguda. A la taula parlem de la reunió del Consell Presbiteral, de la festa del Corpus...

A la tarda preparo les celebracions d’aquest diumenge: pregàries, cants, homilia...  Les pabordesses de la confraria de l’escombra venen a tenyir serradures per la catifa de Corpus. Sento molt xerroteig i em pensava que, de passada, tenyien en Ramon o en Joan.

Abans de tres quarts de set surto de la doma i vaig cap a Girona. Vaig escoltant i cantant les vespres que retransmeten des de Montserrat.

Aparco al costat de la muralla i baixo cap a la plaça del vi fent un tomb pels carrerons de l’entorn del Teatre Municipal. Veig que preparen l’escenari pel FESTIVALOT.

Pujo a l’església dels Dolors cap a les vuit. Haig d’esperar un xic perquè l’obrin. No comencem amb massa puntualitat. Caldrà esmenar-ho.

Cap a les 10 arribo a la doma. Deo gratias!

Sant Baldiri no té ciri per anar a la processó...

dissabte, 14 / maig / 2016

Al matí preparo les misses del cap de setmana: pregàries, cants, homilia... A Bonmatí hi tindrem el Roser, la festa major.

A primera hora de la tarda batejo els néts d’en Llorenç Carreter d’Amer i de la Lola de la Casa Nova d’Anglès.

A la tarda no haig de celebrar la missa anticipada a Bonmatí ja que demà hi haurà l’ofici de la festa major. Al l vespre celebro la missa d’Anglès.

diumenge, 15 / maig / 2016

És sant Isidre. Celebro la missa de les 9 (a Anglès) i la de dos quarts d’onze (a Sant Martí).

És el Roser de Bonmatí. Hi celebro la missa a les 12 del migdia. Hi canta la coral Ipso Lauro, que cada dia ho fa millor. Hi assisteixen un grup que han participat a una trobada de cotxes dels anys 60 amb gent de Banyoles, de Cervià de Ter, de Porqueres...

Sortint de missa hi ha sardanes a la plaça i pica-pica. Es veu que hi ha algú a qui no se li ha posat gaire bé el got (ple) de vermut i s’ha marejat una mica (i força). Fa festa major.

Vaig a dinar a Cal Rajolet. M’hi trobo amb altra gent de Bonmatí.

A la tarda vaig a donar un tomb per la Vall de Bas i Sant Miquel del Corb.  Sortint d’Amer em trobo amb un bon xàfec.  Fotografio masies que tinguin porxada amb arcs així puc identificar millor alguna fotografia antiga de l’Arxiu Mas, amb qui col·laboro.

Arribo a quarts de vuit a la doma. Quan he tancat l’església, pujo a l’estudi on escric i llegeixo una mica.

dilluns, 16 / maig / 2016

Dilluns de Pentecosta: és dia de festa.

A les 11 celebro la missa a Bonmatí pels difunts de la parròquia, en ocasió de la festa major. Hi participen una vintena de feligresos.

Després de la missa, vaig al centre cívic de Sant Julià, l’antiga escola del poble.  M’hi trobo amb les famílies de la mainada que celebrarà la primera comunió a Bonmatí el diumenge 5 de juny. Han fet una sortida matinal i estan acabant de cruspir-se una xocolatada amb melindros.  També ho aprofitem per parlar de  la celebració i de la preparació més immediata. 

Dino al meu pis. A mitja tarda m’arriba la notícia que, a Bonmatí, un cotxe ha atropellat una dona i la seva filla. Es veu que la petita, de 4 anys, ha mort allà mateix. El que portava el cotxe anava carregat de vi més que no pas de seny, i ha fugit. Quin acabament  tan trist de la festa de Bonmatí!

dimarts, 17 / maig / 2016

A mig matí baixo a cal apotecari ja que em falta algun medicament.

A la tarda ve la mainada de catequesi. Ja senten l’esverament dels darrers dies. Quan diem el parenostre, preguem per la nena morta a Bonmatí.

Quan acabo, vaig cap a Bonmatí, per participar a la mostra de rebuig i al minut de silenci que es fa davant de l’ajuntament del poble. Hi participen unes 200 persones, molts periodistes, algun representant dels mossos i algun del govern de la Generalitat. L’acte és excessivament sobri i em sembla que excessivament improvisat.

dimecres, 18 / maig / 2016  

Al matí atenc alguna visita al despatx. I dino al pis.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. Jo haig d’estar per la mainada que celebren la primera comunió aquest diumenge. Fem l’assaig de la celebració, les maniobres, com deia en Joan Mollerusa.

Quan acabem l’assaig, fem una mica de descans. I tot seguit fem la celebració de la penitència. Ho fem en to menor, que és com toca, i sense masses complicacions. I entre una cosa i l’altra, acabem cap a ¾ de 7 (havíem començat a ¼ de 6).

A la missa vespertina prego especialment pel meu germà, en Pere, que demà serà intervingut per canviar-li una vàlvula del cor. Ho fa el Dr. Jacobo Toscano, a l’hospital de Bellvitge.  

dijous, 19 / maig / 2016

Celebro la missa a les 9. M’agrada fer-ho al matí i, si pogués, ho faria més aviat.

A les 10 tenim la celebració en honor de sant Francesc Coll al col·legi del FEDAC – Vall dels Àngels. La fem al pati, si bé el temps no hi acompanya massa. Cada curs explica algun dels valors fonamentals de les escoles de les dominiques del P. Coll.

Quan acabem, esmorzo una mica amb els professors. I vaig cap al meu estudi  per acabar de preparar el power de les classes que tinc a la tarda a l’Institut de Teologia. 

Vaig a dinar a Banyoles. No m’hi puc entretenir gaire.

A la tarda vaig una estona a l’Arxiu, a treure notes dels informes que van elaborar els rectors, el 1939, després de la Guerra Civil. Valdria la fer-ne un estudi amb profunditat. La meva feina es limita a recollir les dades sobre les destrosses d’obres d’art però hi ha molta més informació.

Cap a les 7 vaig cap a l’aula. Puc parlar amb algun alumne que hi ha per allà. Amb en Joan parlem de la sortida a Roma que férem fa uns 10 anys. També puc parlar amb un nét de can Cortada de Banyoles. Parlem de l’avi Gerard i de l’àvia Victòria.  

I també saludo un nebot dels Benítez. Vaig conèixer la M. Montse, una seva tia, a Calella (el Maresme). Una altra tia la vaig conèixer quan venia a estiuejar a Palafrugell. També vaig conèixer un oncle a Roma, el P. Josep M., on era professor. També havia tingut algun contacte amb un altre oncle, el P. Joaquim, que havia estat professor a Hiroshima.

A la classe, avui parlo de les celebracions dedicades a la Mare de Déu i la seva importància al calendari litúrgic.

Acabo cap a les 9. I cap a Anglès.

divendres, 20 / maig / 2016

És sant Baldiri. En Francesc Ten cantaria: “Sant Baldiri, no té ciri per anar a la processó...”  

Avui també toca celebrar la missa al matí. Sembla que ompli millor el dia, començant-lo així.

Em passo el matí ordenant les notes que vaig treure, ahir a la tarda, a l’Arxiu Diocesà.

Cap a la una surto d’Anglès i vaig a recollir en Ramon i, plegats, anem cap a Amer.

Ens trobem amb en Jesús i amb en Pere Carreras que avui ens acompanyarà al dinar.

A la tarda, després de descansar un xic, vaig cap a Girona. Pel camí segueixo les vespres de Montserrat. Quan arribo a Girona, puc aparcar a la muralla. I baixo a la plaça del Vi.

A les vuit vaig cap a l’església dels Dolors.

Pel maig, cada dia un raig? O força més!

dissabte, 7 / maig / 2016

Marxo cap a Palafrugell. Vaig una visita a la Residència dels Ancians: celebren la Mare de Déu dels Desemparats. Hi concelebren la missa Mn. Pere, Mn. Felip i Mn. Ernest.

Pujo cap al santuari de Sant Sebastià de la Guarda. Feia temps que no hi estava. Passo a saludar el personal de l’Hotel del Far, especialment la Marta.

Vaig cap a l’església. La noto freda i la sagristia, mal endreçada. Hi manquen els dos vaixells / exvots que flanquejaven la imatge de sant Sebastià esculpida per en Fita (1964). També manquen les fletxes del sant.

Cap a les 12 comença a arribar gent i, abans de les dues, ja hi ha els dos nuvis, en Raül i la Caroline. Quan tothom és dintre de l’església, després de l’entrada dels nuvis amb la música pertinent, el pare del nuvi dóna la benvinguda als assistents. Ho fa en francès en deferència a la família de la Caroline. La mare de la núvia llegeix la primera lectura. Jo vaig oficiant alternant el català i el francès (suposo que m’entenen, perquè diuen les respostes corresponents).

Un cop donat el consentiment,  fet l’intercanvi dels anells, els nuvis saluden els pares i els familiars més propers. Prosseguim la cerimònia amb les pregàries que llegeix l’oncle Joan amb l’àvia Maria. I feta la benedicció, signem l’expedient, amb un piló de testimonis. Tot seguit venen les felicitacions dels germans d’un i de l’altra.

El piscolabis el tenim als jardins del far. Hi ha molts bocaditos i sushis, però no hi ha res més bo que el pernil amb un xic de torradeta amb tomata.

A més dels familiars més propers, em saluden els Campistol, els Sagrera, els Barti...  

A quarts de quatre me’n vaig. Amb recança, abans dono una ullada l’entorn: el mar, la costa, Llafranc, Calella... Cap a dos quarts de sis arribo a Bonmatí per celebrar la missa anticipada de les 6. I a les 8, celebro la missa anticipada d’Anglès.

diumenge, 8 / maig / 2016  

El matí plovisqueja. Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí.

Quan baixo de Sant Marí, m’avisen que es suspèn la segona part de l’aplec a Santa Bàrbara i, per tant, no hi ha la missa.

A la tarda preparo la classe del dijous, escric....

dilluns, 9 / maig / 2016

Preparo la classe de dijous.  

A la tarda, a Anglès, oficio les exèquies  d’en Miquel Palou (93a).  El coneixen com en Miquel  Sereno ja que fou el darrer sereno del poble. Durant un temps va viure al carrer de l’Empedrat, al costat de can Bora. Era nascut a Amer i el seu fill, en Salvador, n’ha estat mestre i el 2015 va ser prior de la Congregació de la M. de D. dels Dolors. A la missa hi participen tots els néts i els besnéts, un element participatiu que omple de tendresa el comiat.   

Al vespre celebro la missa pels col·laboradors de Santa Bàrbara ara difunts ja que ahir no fou possible celebrar-la dalt del santuari.  

dimarts, 10 / maig / 2016

Tinc un dia normal. El matí me’l passo estudiant. A la tarda ve la mainada de catequesi. I al vespre, celebro la missa.

dimecres, 11 / maig / 2016

Després de posar en marxa el dia, pel pis, baixo cap el despatx. Venen les confraresses de l’escombra a fer neteja a l’església. Atenc alguna visita al despatx.

Ajudo a identificar alguna fotografia de l’Arxiu Mas Ametller: l’església de Vilafant, l’interior de l’església de Beuda, l’interior de l’església de Vilabertran, Besalú... Són fotos anteriors al 1936 i per m són molt interessants.

Vaig a dinar amb en Josep, la Carme i la Nuri. Torno aviat cap a Anglès.

 A la tarda ve la mainada del reforç escolar.

Segons es diu el papa Francesc hauria plantejat la possibilitat de l’ordenació diaconal de dones. Si únicament és per administrar baptismes i presidir cerimònies de casament, això fins ara ho podien fer. Les comadrones, al llarg del temps, han batejat molta mainada. En fi, esperem que sigui per això i per molt més.

dijous, 12 / maig / 2016

Celebro la missa a les nou del matí: sant Pancràs  (algú diu sant Pencaràs). Faig memòria de la visita que vaig fer a les catacumbes de Sant Pancràs damunt del Trastevere.  

El matí me’l passo enllestint el text del suplement del full. També acabo d’arrodonir la presentació de la classe de la tarda.

Després de dinar descanso un xic. Surto cap a Girona cap a dos quarts de quatre.

Aparco al pati del seminari i baixo a ca l’Ensesa a encarregar uns platets pels canelobres que flanquegen la Mare de Déu del Carme. Estaven mig aixafats i en Joan pràcticament els ha fet nous. I bé que lluiran al costat de la Mare de Déu.

Em passo una estona mirant informes dels desperfectes de la guerra civil: Palamós, Sant Antoni de Calonge, Regincós... Em trobo amb l’Enric Tubert i estem una estona parlant.

Quan és hora d’anar a classe vaig a l’aula corresponent, la del Dr. Estela. Hi instal·lo l’ordinador i provo el muntatge. Em diuen que un dels alumnes ha tingut un accident a la carretera de Salt a Anglès. 

Avui presento el cicle Cristològic de l’Any litúrgic. Hi ha molta teca. Quedo encallat entorn del cicle de Nadal. Continuaré la setmana vinent.

Algú em presenta el treball del curset i algú altre em comenta el treball que li agradaria fer.

divendres, 13 / maig / 2016

Després de celebrar la missa en honor de la Mare de Déu de Fàtima,  feinejo pel despatx i poso en ordre apunts de classe i llibres. A mig matí baixo al poble a fer alguna gestió i a proveir per la nevera.

Em comuniquen la mort de la germana Maria Andrés. L’encomano a Déu.

Cap a la una vaig a l’escola FEDAC - Vall dels Àngels. Amb l’equip de pastoral preparem un xic la celebració de sant Francesc Coll. Caldrà que sigui una celebració interconfessional.

Amb en Lluís ens mirem l’altar de la capella: un bloc de pedra. El paleta haurà de passar a recollir-lo i el guardarem per muntar-lo a l’església d’Anglès. Hi farà molta patxoca. L’altar que hi ha ara és fet d’aplacats, com un taulell de peixateria.

Amb en Ramon de La Cellera i en Jordi de Bescanó anem cap a Les Planes. El cel es va enfosquint per moments i damunt de Rocacorba i del Far sembla que hi plou.

Ens trobem amb en Jesús i dinem plegats al Racó d’en Bacus. El dinar és senzill i suculent. La trobada setmanal dels companys ens va molt bé. Entre altres coses parlem del recés de dimarts a Solius amb l’arquebisbe Omella de Barcelona. 

Mentre dinem, fa una bona calamarsada i tot queda blanc com si nevés. Però la pluja s’ho endú tot.

Després de descansar una mica, vaig cap a Girona.  Pel camí escolto les vespres des de Montserrat com també altres dies. Aparco al pati del seminari.

Baixo cap a la plaça del Vi. Encara hi ha restes de Girona Temps de Flors. Veig el que hi ha a l’antic Modern i a diverses façanes i placetes. Em penso que això morirà d’èxit. 

Pago els deutes a la Llibreria Diocesana i estic una estona mirant llibres i parlant amb la M. Teresa.

Cap a les 8 pujo a l’església dels Dolors, també ornamentada de flors. També miro la ornamentació floral que hi ha a la Mercè. Em passa pel cap els dies que hi estigué el pare convalescent durant la guerra civil, després d’una greu peritonitis que passà i que l’alliberà.

Aquests dies que l’església és plena de flors, celebrem la missa a la sala de juntes.  Les parets estan plenes amb els quadres dels programes de Setmana Santa.

Entre una cosa i altra, acabo cap a quarts de deu. I cap a casa. Pel camí vaig escoltant les notícies. 

Val més tard que no pas mai

dissabte, 30 / abril / 2016

Al matí tinc les exèquies d’en Francisco. Era conegut per en Lari. La seva muller és la Josefa i havien viscut molts anys al castell. Té set fills, 4 noies i 3 nois. Un dels néts, en Joan, l’any passat va fer-me d’escolà molt sovint. Ara viu a Girona, i avui també ha volgut fer d’escolà. Estava atent i feia bé el que li tocava.   

A la tarda venen els catòlics ucraïnesos a celebrar la Pasqua amb Mn. Volodimyr de Vic. Omplen l’església i són bàsicament famílies: amb gent gran, jovent i mainada.  La Conxita em fa adonar que passen sovint la panera i que sempre l’omplen. Quina sort! Quan acaben la celebració de la missa, es beneeixen les paneres de cada família amb tota mena d’aliments: fruita, ous pintats, algun petit pastís... Deu ser la seva mona.  El terra de l’església queda ben remullat i es fa un bon poti-poti.

A la missa vespertina d’Anglès, hi participa ben poca gent. Renoi!

diumenge, 1 / maig / 2016

Celebro les misses del matí. Sembla que avui estan més animades. A Sant Martí, quan acabo, vaig a Can Riera, a visitar la Carme. La trobo força axaleiada. Millor que sigui així.

Al migdia, a Anglès, celebro la missa de la festa dels vells, vull dir de la festa de la gent gran (ara ningú vol ser vell, quan ser vell és tot un honor, però estem a la societat del beautiful people, de la gent jove maca, i es projecta una imatge de menyspreu vers la gent gran). A la missa hi participen l’alcaldessa i gairebé tots els regidors. També hi participa l’alcalde d’Osor.

El cert és que, a la festa d’homenatge a la gent gran,  la gent jove i els infants brillen per la seva absència, i tant que fan els avis pels seus fills i els seus néts. Tinc entès que, a La Cellera, el jovent del poble serveix el dinar al dinar que s’ofereix als avis. A més, els alumnes de l’aula de música interpreten un petit concert, com també els alumnes de l’escola de ball interpreten algun ball...

Després de dinar, em recloc a l’estudi preparant les classes que tindré cada dijous i redactant algun article.

dilluns, 2 / maig / 2016

Em passo el matí estudiant i preparant les classes. Quan m’hi poso, és com desembullar un fil d’una troca. I cal no deixar-ho.

Dino a la Rutlla. Se’m presenta el pastor de la Cellera.

Em truca en Felip per avisar-me que en Josep Frigola ha perdut documentació a l’aeroport del Prat i que l’han avisat per tal que passi a recollir-ho. Es veu que en Josep ha arribat de Níger. Faig el que puc per localitzar-lo i, finalment, el localitzo a casa de la seva germana. Popem parlar una estona i m’explica com ha anat que perdés la documentació. Ara es quedarà uns tres anys per treballar pel bisbat de Girona. Segur que hi farà un bon servei.

A la tarda ve la mainada de catequesi. I celebro la missa vespertina.

dimarts, 3 / maig / 2016

A mig matí m’arriben notícies estrambòtiques. Espero que tot s’aclareixi millor.

A la tarda, quan he rebut la mainada de catequesi, celebro la missa.

Tinc reunió amb els companys de l’arxiprestat. Iniciem amb la pregària de les vespres. Entre els temes que parlem hi ha la valoració de la sortida a Esparreguera per assistir a la representació de la Passió, la trobada pasqual de les parròquies a La Salut, la dinamització dels joves de les parròquies... També parlem de les notícies relacionades amb el bisbat.  

dimecres, 4 / maig / 2016

És dia de despatx i atenc alguna visita. En Ramon i en Florenci fan el recompte de les col·lectes que cada vegada són més magres.

Vaig a dinar amb en Josep,  la Carme i la Nuri. La Nuri em soluciona algun problema del mòbil. Sort en tinc.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar que són ben atesos per l’Anna, en Josep, les tres Carme i en Ricard. Abans, els més grandots, han estat atesos per la Rosa Maria.

També ve el grup que fam dinàmiques diverses d’autoestima i que dinamitza en Pere Pont.

Celebro la missa. Sembla que s’ha acabat el grup de mainada que feien d’escolans.  

Al vespre venen els pares per la reunió per preparar els últims detalls de la celebració de la primera comunió. Hi ha bon clima.

dijous, 5 / maig / 2016

Fa un dia cluc. Celebro la missa al matí, tal com faré a partir d’avui cada dijous i cada divendres. Quan acabo em dedico a preparar les classes de la tarda i a muntar el powerpoint. També redacto el suplement del full parroquial.  

Dino aviat i, cap a dos quarts de 4, vaig cap a Girona. Aparco al pati del Seminari i vaig a treballar una estona a l’Arxiu Diocesà. Continuo el buidatge de les fitxes que els rectors van redactar el 1939 per analitzar les destrosses fetes durant la guerra civil, especialment el juliol del 1936. Algunes descripcions són impressionants i fan posar els pèls de punta. També llegeixo una mica el buidatge que en va fer Mn. Andreu Soler Soley. Si bé és en català, tampoc ho recull tot.

Tinc una entrevista amb la Nuri Fita que prepara un treball sobre la iconografia del Sant Sopar. Quan acabem l’entrevista vaig a saludar en Pere Carreras, a recollir el llistat dels alumnes, a agafar l’ordinador...

A l’aula del Dr. Estela hi venen una trentena d’alumnes. Em trobo amb una colla de cares conegudes. Fa respecte. Avui els presento la formació del calendari amb les diverses implicacions religioses fins els nostres dies. Acabo cap a les nou del vespre. Agraeixo que alguns dels assistents em comentin les seves impressions. I retorno tranquil cap a Anglès.  

divendres,  4 / maig / 2016

Celebro la missa al matí. Sembla que hi ha gent que els va millor a aquesta hora.

Visito els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Margarita, l’Antònia, en Josep, la Dolors, la Maria. Intento arrencar-los un somriure: alguna vegada ho aconsegueixo.

Vaig a dinar a l’Hostal del Fang, entre Amer i Les Planes. Ens hi trobem en Ramon i en Jesús. És una trobada informal, cordial, casolana.

A la tarda preparo les misses dominical i també preparo el casament d’en Raül i de la Caroline que beneiré demà. Hauré de parlar un xic en francès: espero que m’entenguin.

Cap al tard vaig cap a Girona. Puc aparcar a la muralla i, baixant, vaig veient els racons que han ornamentat per Girona, temps de flors. Vaig a la llibreria del Bisbat a recollir un llibre que em guardaven. L’Antònia sempre m’atén molt bé. També hi saludo el poeta i activista Josep Tarrés.

Quan pujo a l’església dels Dolors, també està tota ornamentada. El que més hi ha són testos de persones que hi concursen: tota mena d’azalees, de cactus, de margarites... Fa goig. Felicito l’Anna Maria i tot el seu equip que han estat netejant aquests dies i col·locant els testos i els rams. Quina feinada!

La missa la celebrem a la sala de juntes de la Congregació. Som alguns més que els altres divendres: unes 15 persones. Quan acabem, amb en Josep M., parlem dels artistes de la família Busquets, entre altres, el seu avi.

Tot xino-xano, retorno cap a Anglès. Arribo a la doma a dos quarts d’onze tocats. 

Des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d'enemics tota la terra catalana que teniu encomanda.

dissabte, 23 / abril / 2016

Al matí sembla que tindrem un bon dia. Felicito els Jordi de la família i desitjo una bona diada als diversos grups de whatsapp i als amics del face.

Baixo al poble i porto els llibres de catequesi a la Carme. Parlem un xic del grup de mainada que agomboia.

Després de dinar, per damunt de Puig de Frou i cap a trenc de Susqueda, queda tot fos de nuvolades i, cap a les 3, arriba el temporal, amb llamps i trons. A el Coll i a Osor hi cau una bona calamarsada.

A la tarda, els ucraïnesos celebren el diumenge de Rams. Segueixen el calendari julià i les celebracions no coincideixen amb les celebracions del calendari gregorià que és el calendari que seguim els que celebrem segons la litúrgia llatina-romana.

Vaig cap a Bonmatí. A la sortida d’Anglès, al costat de la riera, hi ha el tot terreny d’en Josep Puigderrajols recobert de calamarsa. A Bonmatí hi celebro el baptisme de l’Emma abans de la missa anticipada.

Quan arribo a Anglès, acaben els ucraïnesos acaben la litúrgia de Rams, a l’exterior. Curiosament la benedicció dels Rams és el darrer element de la cerimònia. O sigui que, a Les Planes, deuen seguir la litúrgia greco-bizantina.

A la missa anticipada d’Anglès hi participa poca gent. Els dic que si continua amb poca participació,  potser s’hauria de suprimir i posar-la a un horari que quedés entre aquesta hora (les 8 del vespre) i la del matí del diumenge (les 9). O sigui que quedaríem cap allà a les 3 de la matinada. Potser seria mala hora per alguns.

diumenge, 24 / abril / 2016

A les misses hi participa força gent, tant a les 9 com a 2/4 d’11 (a Sant Martí). A la una oficio el baptisme de l’Adrià, el nét d’en Jordi.

Els diumenges acostumo anar de restaurant. Avui dino a l’Hostal del Fang. Hi he anat altres vegades. Avui m’adono que m’han identificat i, quan acabo, l’hostaler em parla del seu casament, a El Mallol, d’on és la seva muller, que el va beneir Mn. Jesús...

Quan he dinat faig una mica de caminada, pujant amunt.

Ja al meu estudi avanço feina per la setmana. També parlo amb algun amic.   

dilluns,  25 / abril / 2016

En Lluís em diu que ja podrem retirar de la capella del col·legi l’altar i els altres elements religiosos que ens puguin interessar. L’altar, un bloc de pedra considerable, serà element que dignificarà considerablement el presbiteri d’Anglès, ara amb un altar format per aplacats de marbre de poca qualitat.  El problema serà trobar com es finançarà.

Em poso en contacte amb la Teresa Camps. Li parlo del llibre d’en José M. Valverde CARTAS A UN CURA ESCÉPTICO EN MATERIA DE ARTE MODERNO. Va ser editat el 1959 però és ben actual. També li parlo del buidatge que va fer Mn. Andreu Soler Soley del Qüestionari del 1939 sobre els fets de la Guerra Civil.  

Amb en Salvador Garcia-Arbós parlem de diversos temes gastronòmics relacionats amb el calendari festiu. És un tema curiós i divertit.

A la tarda no ve la mainada de catequesi. Resulta que avui no és lectiu a les escoles del poble perquè integren al calendari festiu la celebració del Roser de La Cellera.

dimarts, 26/ abril / 2016  

Al matí, en Ramon i en Joan m’ajuden a col·locar bé alguns elements del meu estudi. Cada vegada em sento més inútil per fer segons quines feines manuals. Sort en tinc d’ells dos.

Em poso en contacte amb una família equatoriana. Viuen un bon trasbals pel tema del terratrèmol que han patit els seus familiars, a l’Equador.

Preparo un xic les classes que començo el dijous de la propera setmana. Em tocarà parlar de la formació del calendari cristià i la seva repercussió al calendari cultural i festiu.

dimecres, 27 / abril / 2016

El Punt publica una entrevista amb en Francesc Ten que des de mitjans març és el nou director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Girona. El vaig conèixer quan vaig anar de vicari a Calella (Maresme) el 1983 i ell era monitor del MIJAC. Quan vaig anar de rector a Sant Jordi Desvalls, ell i en Francesc Feliu començaven la carrera al aleshores Col·legi Universitari de Girona i ells dos van venir a  dispesa a la rectoria de Sant Jordi. A més, també ens trobàvem pel Col·legi Universitari i a la Coral Filharmonia. I els seus pares, la Lola i en Joan, venien a passar uns dies de vacances a la rectoria quan jo anava a Manchester. Van ser uns anys molt interessants.

Al migdia vaig a visitar la Rosa que va tenir un petit accident i haurà d’estar de baixa uns dies.

Dino a Banyoles. Amb la Nuri comentem la festa sorpresa que prepara per en Jordi per celebrar el 40 aniversari. Renoi, tothom es fa gran. I jo, ja vaig pels 90.      

A la missa vespertina celebrem dignament la festa de la Mare de Déu de Montserrat. És interessant rellegir la “Visita Espirituals” que va redactar el Venerable Bisbe Josep Torres i Bages pregant una i altra vegada per “aquest poble català”. Ell, ho tenia clar. A Vic, sembla que ara no tant.

dijous, 28 / abril / 2016

Es commemora avui sant Lluís M. Grignon de Montfort, el fundador dels Germans Gabrielistes. Expulsats de França, van arribar a Banyoles el 1904 on obriren un col·legi de nens, primer al carrer Sant Martirià. El 1916 van traslladar el col·legi al carrer Sant Pere. Hi impartien ensenyament elemental, comerç, tenidoria de llibres, llengües, dibuix i mecanografia. El pare hi fou educat i en guardava un gran record que compartia amb molts avis de Banyoles. El 1936 es van veure forçats a deixar Banyoles per no tornar-hi més. Un cop acabada la guerra civil, els Germans Gabrielistes, veient que era impossible retornar a Banyoles,  s’instal·laren a Torroella de Montgrí on hi tenen obert un magnífic centre d’ensenyament, un referent per tot el Baix Empordà.

Vaig a Girona. Al Col·legi d’Arquitectes hi retorno dos llibres que em va facilitar en Martí Pagès: l’un és d’Esteban Fernández Cobián, EL ESPACIO SAGRADAO EN LA ARQUITECTURA ESPAÑOLA CONTEMPORÁNEA; l’altre és d’Antoni Sabatucci, CONSTANTINO RUGGERI: L’ARCHITETTURA DI DIO. Llegint aquests volum, un s’adona amb tristesa que, a casa nostra, l’art religiós dels darrers 50 anys (i l’arquitectura n´és un exemple) ha estat i és molt pobre (encara que si moltes vegades és molt pretensiós, tendint a mones de Pasqua, com deia un professor que vaig tenir).  

A la Biblioteca del Seminari, hi estic una estona estudiant el buidatge que va fer Mn. Andreu Soler Soley del Qüestionari que van respondre els rectors de les nostres parròquies el 1939.

De retorn m’aturo a dinar a un restaurant de Bescanó. Mentre dino vaig llegint el diari. A la taula del meu darrera, hi dinen dos homes. No acabo de saber  si són comercials i funcionaris. Parlen dels emigrants i dels refugiats. L’un els considera una colla d’aprofitats a qui se’ls facilita tota mena d’ajuts i subsidis mentre deixa entendre que si venen a les nostres terres és perquè ells volen i s’ho busquen. (Entretant, per dintre meu vaig pensant: nego suppositum! ). Però, tot d’una, escolto una pregunta que li fa el seu company i que em fa fer un salt el meu cor: “A tu, què et sembla què diria Jesucrist davant d’aquesta situació? Què et sembla què faria Jesucrist envers aquesta gent? A tu, que et sembla què ens demanaria Jesucrist que féssim envers aquesta gent?”. L’altre no sap què dir... I aviat, la conversa canvia de tema. Tu diràs!

A la tarda, ordeno les fitxes que he fet al matí. També treballo preparant el curs que inicio la setmana vinent.      

A la missa, encomano al Senyor aquells dos homes que dinaven a la taula de darrera meu i agraeixo el testimoni de fe del que anava preguntant: “I Jesús, què hi diria?”.

divendres, 29 / abril / 2016

El matí estic força estona preparant el curs que em toca impartir el proper mes. És un tema que em fascina.

Celebro la missa al migdia. Som pocs: la Mercè, la Joana i jo. 

Dino a la rectoria. Faig bullir una col de les que tinc a l’hort amb una patata i una ceba. En tindré per dinar i, triturada, per fer un xic de crema.

A la tarda, preparo el casament d’en Raül  que serà el dissabte de l’altra setmana. Veig que el prepara amb il·lusió.

Cap al vespre vaig a Girona. Abans de sortir em trobo amb la Conxita que s’espera per la missa. Ahir va venir a les nou del matí. No s’hi ha prou se sentir-hi.

Quan arribo a Girona, aparco al costat de la muralla, a la sortida del Portal Nou. Baixo cap a la plaça del Vi. Dels patis de les cases en  surten penjolls de glicines.  M’arribo a la llibreria del Bisbat. La Teresa m’hi atén bé. Adquireixo el darrer CD de l’Escolania de Montserrat i també un estudi de l’Albert Manent: HISTÒRIA, LITERATURA I ESGLÉSIA A LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA, editat a finals del 2015.

I vaig cap a l’església del Dolors. Amb en Josep M. parlem una mica de les diverses tradicions litúrgiques de l’església.  Després de la missa, parlo un xic amb algun assistent. Surto de l’església cap a tres quarts de 10. De retorn, ja fosc, m’agrada fer el camí amb calma. I a quarts d’onze arribo a Anglès.