Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverteris!

dissabte, 14 / febrer / 2015

És el dia de sant Valentí: penjo al face la  ressenya i el meu comentari sobre la devoció al sant a Catalunya.  Hi recordo que al nostre país hi va ser venerat ja al s. X de la que  en perduren mostres ben eloqüents. En canvi sant Jordi no va començar a ser venerat fins el s. XIII, quan van retornar d’orient els croats. I de fet, sant Jordi era el patró dels cavallers que és com dir la casta d’aquell temps. Curiosament, el romanticisme de finals del s. XIX va elaborar els seus mites sense analitzar-ne massa els orígens.

Al despatx, preparo les misses dominical d’aquest cap de setmana. Al migdia vaig a Sant Martí. Dino tranquil al pis. Vaig a celebrar a Bonmatí i, a les 8, a Anglès.   

diumenge, 15 / febrer / 2015

Abans de les 8 del matí ja em truquen a la porta. Em venen a trobar uns pares desconsolats. Veurem què caldrà fer.

Després de la missa de les 9, dono un bombó Ferrero Rocher a l’escolà. Li dic que precisament ahir va morir l’inventor d’aquests bombons, Michele Ferrero. L’escolà em contesta que aquest home almenys ha fet una cosa ben feta a la vida.  

Tant a Bonmatí com a Sant Martí i a Anglès, alguns feligresos m’han comentat la meva intervenció al programa DIVENDRES del passat dilluns. Algú em diu que també em va veure fent allioli, el dimarts. I encara vull veure que algú em parlarà que, el dimecres, hi vaig ser estirant la corda. Renoi, si que dóna de si, això.

A la tarda vaig a dinar a Amer, al Sant Marçal.  

dilluns, 16 / febrer / 2015

Amb en Josep, concretem l’hora de les exèquies de la Isabel Badosa Martí de ca l’Aliu. Havia nascut fa 97 anys a la Barroca. Era vídua d’en Joan Hernàndez (que morí el 1996) i els fills són en Miquel, que viu aquí a Anglès,  i la Joana, que viu a Hostalric.   En Joan Hernández treballava a les mines d’Osor i era encarregat del polvorí.

A la tarda vaig fins al tanatori, a la Cellera, per saludar i expressar el meu condol als fills de la Isabel, en Miquel i la Joana. També hi saludo els néts. També passo per la rectoria per comentar amb Mn. Ramon alguns detalls per les exèquies que presidirà ell, demà, a Sant Miquel d’Anglès.

dimarts, 17 / febrer / 2015

A dos quarts de nou surto de la doma. Agafo l’eix (C 25). El cel és un xic clar però es va emboirant. Puc fer tranquil·lament els 125 km fins a Montserrat. Hi arribo poc després d’un quart d’onze.

Com que arribo amb temps, el primer que faig és anar a saludar la Mare de Déu. Es veu molt poca gent per les esplanades i per la basílica. Davant meu hi ha un petit grup d’orientals (japonesos?). Es veu que gairebé tots són catòlics: es senyen bé, petonegen la imatge amb devoció, alguns es queden a pregar a la capella del cambril...

I vaig cap a l’Hotel Abat Cisneros. Pujo fins la sala Abat Josep Deàs, Recordo que aquest il·lustre abat de Montserrat (del 1885  al 1921), nascut a Sant Pol de Mar, havia estat vicari de Banyoles, abans d’entrar a a comunitat benedictina.

A la sala hi ha una trentena de guies turístics. Hi està parlant la Sílvia Aulet. Quan acaba i ens saludem en diu que és d’Amer, neboda del mossèn del santuari del Far.

Després d’esmorzar una mica a peu dret, tots plegats, comença la meva intervenció. Els explico els episodis més destacats de la vida de Jesús i ho acompanyo amb un PowerPoint

A un quart tocat de dues, vaig cap a la porteria de l’abadia. El mateix pare abat, el P. Josep Soler, m’acompanya fins el refetor.

M’asseuen a la taula dels convidats, que queda a la presidència del refetor. Al costat hi tinc Mn. Lluís Bonet, el rector de la Sagrada Família de Barcelona. Des d’on estic assegut, veig el funicular de Sant Joan. Per dinar, ens serveixen un trinxat de verdura, una peça de pollastre amb samfaina i, per postres, una pera. Entretant, el lector va llegint un estudi d’antropologia amb noms enrevessats que no alteren per res al lector i si, en canvi, van dibuixar algun somriure.     

Quan acabem, els convidats (o sigui, Mn. Lluís i jo), amb el P. Lluís Planas,  l’hostatger, anem a fer el cafè (jo, una marialluïsa) a la saleta de l’hostatgeria. Parlem de la Sagrada Família, de l’Enric Monjo, d’en Subirachs...  

El P. Lluís Planas m’indica un racó de l’hostatgeria on podré fer-hi tranquil·lament la migdiada. La calefacció està força alta i no es deixa sentir per res la fred. A primera hora de la tarda, a un quart de quatre, a la porteria hi demano el P. Josep Galobart, l’arxiver. A l’arxiu hi conserven alguns llibres del monestir de Santa Maria d’Amer, especialment dels s XVIII i s. XIX. Miro de trobar alguna informació dels plafons que vaig veure fa un mes. Encara que poca cosa, hi trobo alguna notícia important.

Quan tanquen l’arxiu, passo a saludar el P. Josep Laplana, el director del Museu de Montserrat.  Parlem de l’Enric Monjo i de l’obra del seu taller al Monestir de Montserrat. També em mostra l’exposició de la Jana Sterbak que anem comentant.

Quan surto, l’aire és fred. Encara hi ha neu amuntegada en algun racó. Pujo de nou al cambril a saludar a la Mare de Déu. Ho faig amb calma. Quan surto, vaig cap al cotxe, m’hi entaforo, poso la calefacció alta i baixo de la Muntanya Santa. Poc després de Monistrol de Montserrat, començo a seguir la retransmissió de les vespres des del santuari. I avall que fa baixada.

Poc després de les vuit del vespre arribo a la doma. Deo gratias!  

dimecres, 18 / febrer / 2015

A dos quarts de deu vaig a la capella de l’escola de la Vall dels Àngels, l’escola de les religioses dominiques. Hi tenim una celebració amb els alumnes i els professors per iniciar la Quaresma amb cants (molt ben cantats), amb un powerpoint, comentaris sobre la necessitat d’entrenar-nos per ser millors (i Jesús fent d’entrenador), imposant cendra (de fet ho faig amb fang, que és més efectiu i més entenedor per la mainada), dient plegats el Parenostre...

Quan retorno cap al despatx, el tinc obert per atendre alguna visita. I, cap a la una, surto per anar a dinar a Banyoles. La Carme ha preparat un àpat vegetarià i, per tant, plenament quaresmal.  

M’arriba la carta esborronadora que en Josep Frigola envia des del Níger. No puc deixar de comparar el que diu amb la situació que es va viure aquí el període 1936/1939 i, sobretot, amb la reacció posterior de l’església. Tot és molt diferent, certament, però també hi ha punts de contacte.

dijous, 19 / febrer / 2015

A quarts de dotze surto per anar cap a Amer, a les exèquies d’en Josep Maria Blaquera i Junquera (53a),  germà de la Consol, la responsable de la Confraria de l’Escombra d’Anglès i del grup de Vida Creixent. En Pepe era un noi amb síndrome de Down i l’afectà una pneumònia fulminant. L’església de Santa Maria d’Amer està atapeïda: la família Blanquera és llarga i coneguda. Hi participa una bona colla de gent d’Anglès.

Presideix les exèquies en Jesús. M’agrada veure com altres companys porten una celebració. Quan acabem, saludo de nou en Jesús. També parlo amb en Josep Casademont dels plafons que fa un mes vaig veure. Ja en tinc alguna clau per contextualitzar-los, però encara em falta tenir més elements.

De retorn cap a Anglès, m’aturo al cementiri d’Amer per acompanyar la família en el moment de dipositar el difunt al nínxol corresponent. Diem tots plegats un Parenostre.

Quan acabem, mentre som per allà, em saluda la Teresa Roquer de can Bagó de Riudaura. Tant la família Blanquera, com la família Roquer com jo mateix tenim arrels comunes a Can Fajula de Riudaura, d’on n’era la meva àvia, la mare del meu pare. Es veu que la Teresa coneix els meus germans i també les meves germanes. Per l’altre costat, també saludo el gendre de la Consol, en Siso de Bordils, que és cosí germà d’en Jordi, el marit de la Collell. O sigui que, tant per les arrels com per les branques, hi ha alguna vinculació.

Dino tranquil·lament al pis. I a la tarda, treballo pel despatx.

divendres, 20 / febrer / 2015

Al matí feinejo pel despatx i preparo un xic la conferència que dono el proper dijous a la Universitat de Girona. Em costa trobar el fil.

A les 4 de la tarda, haig de començar a beure un litre i mig d’aigua. Arribo a l’hospital de Santa Caterina poc abans de les cinc.  Gairebé no em puc aguantar. Sort que em fan passar aviat a fer l’escàner de la pròstata, de la bufeta i dels ronyons. Sembla que no hi surt cap problema.

Quan acaben, vaig ràpid al servei. Uf, quin descans. Per caminar una mica, el cotxe l’he deixat davant de la comissaria dels mossos d’esquadra, a uns mil metres de l’hospital . Abans d’arribar-hi, haig d’entrar a un bar, demanar un tallat i tornar-hi. Renoi!

Abans d’arribar a Anglès, encara m’haig d’aturar un parell de vegades més. Sort que a aquesta carretera no hi ha cap noia asseguda a cap cadira.

Al vespre tenim, abans de la missa, tenim el primer viacrucis de la Quaresma. Per cantar, seguim la lletra que ha renovat en Josep Lligades. Alguna vegada m’entrebanco: de fet, també m’entrebancava amb la clàssica.  

Veus d’aviram, sota l’encís de les disfresses...

Dissabte, 7 / febrer / 2015

Fa un dia rúfol i fred. Guardo les figuretes del meu pessebre. Abans, n’havia anat traient-les les pedretes, les branques de roure i d’aulina,  la molsa...

Em comuniquen la mort de la Carmen Rigau Isern (91a). Havia tingut una sabateria, era molt coneguda i se l’anomenava la Carmen Pelaia ja que el seu marit era en Pelai Coll.  

Oficio les exèquies d’en Juan Moreno Platero (86a.). Hi participa una bona esglesiada de gent. Havia treballat a les mines d’Osor. Els fills també són coneguts. Vivia a can Furroi, al carrer Canigó, al corredor que hi ha al costat de can Garceso. Al cel sia.   

A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa per deixar l’església preparada per la missa dominical. I vaig a celebrar la missa anticipada a Bonmatí. Som 30 persones, i punt. Quan en surto, cap a les set, encara queda un xic de claror. Ara s’anirà notant la crescuda.

Els catòlics ucraïnesos celebren la missa amb Mn. Vladimir de Vic.

A Anglès, a la missa anticipada, hi participen una quarantena de feligresos. A Anglès van molt ben servits de misses i s’haurà de fer un pensament.

diumenge, 8 / febrer / 2015

El matí també és gèlid i es nota amb l’assistència a les misses.

Al migdia, a Anglès, oficio les exèquies de la Carme Rigau Isern. Tenia 91 anys. La germana Teresa la visitava assíduament. Amb la filla, cunyada d’en Pere Espinet, havíem participat a l’expedició a Lourdes del 2012. Ella ha continuat participant-hi els anys següents.

A la tarda, amb un company, comentem les intervencions del cardenal Walter Kasper. Sembla que és el teòleg de referència del papa Francesc. Es veu que les seves intervencions al Sínode sobre la família han esverat molt als sectors més conservadors de l’Església. Amb això, ja està tot dit. L’havia conegut a les trobades dels amics de la Comunitat de Sant’Egidio a Roma. El seu posat físic em feia pensar amb Mn. Eugeni Serra, com si en fos el germà petit.de Mn. Eugeni Serra Sala (+ 17·12·2006) que era rector de Sant Climent Sescebes, Espolla, Mollet de Peralada i Masarac. Havia estat rector de la Vall del Bac i, en aquell moment reculat que no hi havia gaire cobertura sanitària al país, era l’encarregat de punxar les injeccions que es receptaven a tots els feligresos i feligreses. També ja està tot dit.

dilluns, 9 / febrer / 2015

Tinc el matí tranquil. Realitzo alguna gestió pel poble.

Dino aviat i descanso una mica. Cap a quarts de tres, recullo els fulls del guió que m’ha enviat en Quim i me’n vaig cap a Porqueres, al davant de la casa consistorial.

Quan arribo, em presento als realitzadors del programa DIVENDRES. També m’hi trobo amb en Josep que ha vingut amb els seus tractors i amb en Triqui.  

Em presenten l’Espartac i en Màrius Serra. I em porten al camió on em maquillen. Tenen feina a fer-ho perquè tinc la pell resseca. I de nou, cap on s’instal·la el plató.

Saludo diversa gent coneguda: la Flora de can Pepito, la Maria Gifra... I em situen davant d’una pantalla. Entretant em vaig repassant els set o vuit fulls del guió.

Quan comença la retransmissió, hi ha tot de mainada que fa cabrioles. En Màrius Serra recull i comenta diverses expressions dialectals: esperxar, rabequet, a feques que...

I tot d’una venen on sóc jo i es veu que ja sortim. L’Espartac em pregunta sobre sant Galdric, sant Isidre, els sants Abdó i Senén (o sant Nin i sant Non)... I també sant Cristòfor, sant Antoni del porquet, sant Antoni dels paletes... Flist i flats, i ja està tot dit! De tot el que tenia al guió, no en dic gairebé res. I tanta feina a preparar-lo.

Quan acabo, m’estic una estona per allà, em desmaquillo i retorno cap a Anglès.

M’arriben alguns missatges parlant de la meva intervenció: pel whatsapp, per face... I a fequis que em pensava que no em veuria ningú!

dimarts, 10 / febrer / 2015

A matí feinejo pel despatx, sobretot preparant la conferència que tinc el proper dimarts a Montserrat, amb guies turístics de Catalunya. Tindré mal de ventre tota la setmana.  

L’Enric i en Ramon venen a visitar l’església de Sant Martí Sapresa. Abans, ells dos, han visitat l’església de Sant Pere Sestronques i la de Sant Amanç. Anem a dinar plegat a Can Segarra. Sempre és agradable una estona de convivència amb companys, i més si compartim un xic l’estil.

A la tarda oficio les exèquies d’en Pelai (o millor, en Pelaio) Llagostera Bauxell (85 anys), de Cal Menut. Vivia a dalt del carrer Nou. És el germà de l’Annita (ben coneguda al poble, anant amunt i avall amb els seus caminadors), d’en Salvador i d’en Santiago, i oncle de la M. Lluïsa, d’en Salvador, d’en David...  Al cel sia. 

Quan acabo, ve la mainada de catequesi amb l’Eva. Jo faig la sessió pertinent amb l’Oriol i amb en Sergi. És un moment ben agradable de la meva feina i val a dir que, els dos vailets, es comporten prou bé.   

dimecres, 11 / febrer / 2015

Penjo algunes fotos de Lourdes al face. Al matí, estic al despatx. No ve gairebé ningú. Em telefona la M. Pilar.

Vaig a  Banyoles. Tot dinant, parlem del programa DIVENDRES de dilluns passat, des de l’Ajuntament de Porqueres. Coincidim que hi havia més gent de Camós, Banyoles o Cornellà que no pas de Porqueres mateix. També parlem de les similituds del programa DIVENDRES amb les “FIESTA EN EL AIRE”, les vetllades dominicals que es feien al teatre del Cercle de Catòlics, amb en Quico i en Pinito, en Tago, en Joan Olivas, en Maioles...  Fem dinar de dijous llarder (dijous jarder, com diem a Banyoles).  De fet, també es celebra carnestoltes molts altres dies que no toquen.

A la tarda procuro ser aviat a la doma ja que ve la mainada del reforç escolar. no sé si podrem continuar oferint aquest servei.

dijous, 12 / febrer / 2015

A mig matí surto per anar  gratar a l’Arxiu Diocesà. Els dijous s’hi pot anar al matí, que és quan em va bé. Hi estic des de les 11 fins les 2. Puc fer un primer tast del material que m’ajudarà a descobrir el valor de l’escultura religiosa a la nostra diòcesi després de la Guerra Civil.

Quan acabo, vaig a dinar a un self. Hi havia anat sovint fa temps. La qualitat em sembla que no és pas la mateixa.

A Bescanó, m’aturo per comprar llobins a Can Morera. M’han dit que van bé per eliminar el sucre, prenent-ne  un cada dia, en dejú, posat en remull del vespre anterior. Provar-ho no em farà cap mal.

divendres, 13 / febrer / 2015

Al matí feinejo pel despatx. Treballo, i gairebé redacto, amb la ressenya de la Mare de Déu de la Font per la Revista de Banyoles del març. Cantant i xiulant, ja serà la que fa 21 des que vaig començar, el juliol del 2013, amb la ressenya de sant Cristòfor. Per cert, recullo una dita sobre sant Cristòfor que em repeteix en Jordi Pou i que jo no coneixia: “Sant Cristòfor nano, fill d’un advocat, féu llevar aquest burro que aquí s’ha eixonat”.   

Cap al migdia vaig a fer un tomb pel poble: correus, fleca... Dino al pis: unes carxofes bullides amb una mica d’arròs i uns pebrotets farcits de brandada de bacallà.

A la tarda tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat, a La Cellera. Des de que sóc aquí, em penso que no me n’he saltat cap. Per mi, les reunions d’arxiprestat són importants, ni que sigui per estar una estona amb els companys i parlar d’algunes coses que ens afecten a tots. Hem parlat de les homilies i com sortir-ne viu dient alguna cosa que realment ajudi a apropar-se a l’Evangeli. També parlem de les trobades de formació, de la trobada de les famílies de catequesi (el diumenge 1 de març), del viacrucis a la Salut (el diumenge 22 de març)...

També és el moment de felicitar el diaca, l’Ignasi, pels èxits del seu fill, en Pau López, com a porter de l’Espanyol.

M’abelleix transcriure avui un poema d’en Josep Carner (1884 – 1970) i que recull a SENY HUMILIAT. Crec que s’escau com l’anell al dit.

INVITACIÓ DE FEBRER

La sargantana es mou, devers

la fina esquerda;

mig s’han posat els ametllers

gonella verda.

A vila, avui, gent follejant

de cares blanques,

flocs de paper cabdellaran

damunt les branques;

faran, minyons d’aire estantís

i humils deesses,

veus d’aviram, sota l’encís

de les disfresses.

¡Oh, vine, vine, amb el teu seny,

i amb la teva esma;

puja quieta pel pedreny

dolça Quaresma!

¡Oh primavera de Jesús

que als cors espleta

i apars als homes un refús

de tan secreta,

tu que tens pau als horitzons,

que guardes mel en tes entranyes

i que ets morada com un fons

fet de muntanyes!

                         

Figuretes d’alegria feu-nos sempre companyia en aquest viure mortal!

dissabte, 31 / gener / 2015

S’acaba el mes i ho fa empenyent-nos a l’optimisme.

Els nebots,  des del Whatsapp,  m’ajuden a resintonitzar l’aparell de televisió. Me’n surto prou bé.  De moment puc seguir les notícies i algun altre programa dels que segueixo. 

Al migdia vaig a Sant Martí Sapresa per deixar-ho tot apunt per la celebració de demà. A l’esglesiola hi fa fred. Quan acabo, faig una estoneta de pregària.

A primera hora de la tarda s’ennuvola, trona i plovisqueja. Tot plegat per desanimar-me d’anar caminant fins a Bonmatí.

Tant a Bonmatí com a Anglès hi tenim missa familiar. A Bonmatí hi venen dos nens dels 10 que participen a la catequesi. A Anglès n’hi venen uns 15 de la cinquantena que participen a la catequesi. Tot el que sigui catequesis i misses, sempre és per si en sobra, en l’agenda de les famílies i dels infants. És una trista realitat. I ja pot anar dient sant Pau. Pares i mares que s’agafessin seriosament l’educació cristiana dels fills, jo voldria veure.

A la missa hi participen també l’Eduard, la Laura, la Rosa M. i en Miquel que han vingut a veure’m.  Han portat un carregament de taps. I quan acabem la missa, anem plegats a la Rutlla, a fer un mos.

diumenge, 1 / febrer / 2015

El dia es lleva fred. Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. Em regalen un escó.

A Anglès, a la missa del migdia, hi participen l’Eulàlia amb el seu marit, en Josep M.  No passa una setmana, que algú o altre, no vingui a veure’m. I també m’arriben comentaris i queixes, sobretot entorn de les exèquies, que és on és possible cert contacte amb persones de les perifèries existencials.  

Quan ho he endreçat tot, vaig a dinar a la Codina. També hi ha gent d’Osor. Sempre hi ha qui , a més de saludar-me, em dóna conversar.

A la tarda m’arribo fins a Amer i m’enfilo fins a Santa Brígida. Deixo el cotxe a uns 500 m i acabo de pujar-hi caminant. Bufa un garbí gèlid. Pel camí em trobo amb Mn. Enric Bahí que en baixa. A l’entorn de l’ermita hi ha encara la colla dels organitzadors de l’aplec. Puc visitar la capella i en recullo un full amb els goigs de la santa. A l’entorn, la vista panoràmica és excel·lent però no m’hi puc entretenir massa. I reculo avall.

Em passo la tarda escrivint i parlant amb amics. Però, pujant a Santa Brígida, m’he abrigat poc i el fred ja se m’ha ficat als ossos. Sembla que m’hagin estomacat.

dilluns, 2 / febrer / 2015

He passat la nit com he pogut Em llevo amb malestar tot jo, especialment al coll i a l’espatlla esquerra.  Al dematí, mig pioc, feinejo pel despatx.

Cap a les dues, vaig a dinar a la Fonda Tarrés amb la colla de Vida Creixent i algú més que s’hi afegeix. Som una quinzena. Les àvies m’estimen com un fill i em recepten diversos remeis. També em diuen que, per fer abaixar el sucre, va molt bé empassar-se, al matí, un llobí estovat amb aigua des de la vigília. També, cada dia, prec comí, canyella... i ara prendré llobins, quan en trobi. Però de moment no sé pas on trobar-ne. 

Em telefona l’Anna Font de producció de TV3. Em proposa per participar al programa DIVENDRES amb l’Espartac Peran. Seria pel  proper dilluns que s’emetrà des de Porqueres. Diuen que hauria de parlar de sants patrons. Sembla que el meu nom els hi ha donat algú de Barcelona que em coneix.   

A la tarda venen els grups de catequesi. N’hi ha algun de malalt per la grip. Vaig a comprar algun calmant contundent. 

Al vespre tenim la celebració de la Presentació del Senyor, la Candelera: gairebé som una quarantena. Tothom segueix la celebració amb il·lusió: gestos, cants... Com és que el lucernari conté tanta fascinació?

dimarts, 3 / febrer / 2015

Sembla que avui em trobo molt millor que ahir al matí. Al matí plovisqueja. Segur que és neu a muntanya. Val més que no em mogui gaire de la casa.  I feinejo pel despatx i per l’església. Desmunto els pessebres que hi ha instal·lats: ja ha passat la Candelera. A les esglésies de Roma no els desmunten fins la Quaresma.  

També camino per l’interior de l’església: vaig donant voltes amunt i avall i fent ziga-zagues. Arribo a caminar uns 2000 metres. La Mare de Déu em va mirant i es deu pensar que sóc un hàmster. És bona Dona!

L’Anna Font ajudant coordinació de convidats del programa divendres  em telefona de nou per tal que confirmi la meva participació al programa DIVENDRES el proper dilluns, a Porqueres. Com que m’ho demanen tan bé, hi hauré d’anar. Al cap de poc, ja em telefona la Glòria Cabañas (coordinadora de convidats del programa Divendres) i en Marcel Llorenç  (de l’equip de redactors exteriors del programa Divendres) per concretar detalls. Ostres, si que s’ho agafen en serio! Per això diuen que surt tan bé i té tan d’èxit el programa .

A la tarda treballo amb el “meu” grup de catequesi: avui només ha vingut en Sergi ja que els altres estan piocs.

dimecres, 4 / febrer / 2015

Els cims de les muntanyes de l’entorn es lleven enfarinats. Sembla que Santa Bàrbara, el Coll, Sant Gregori, Puig de Frou... hagin dormit amb barretina blanca.

Sempre que hi ha dificultats a les carreteres (o en altres serveis públics), els polítics s’afanyen a culpabilitzar els usuaris. No dubto que  hi haurà gent que deu haver realitzat imprudències. Però, i l’administració, ha fet tot el que calia? No hauria d’estar prohibit circular pel tercer carril (o uns 3 metres entre la vorera), quan la circulació es va retentint?   

Es posa en contacte amb mi en Quim Box (de l’equip de redactors del programa DIVENDRES) per concretar més quina ha de ser la meva intervenció al programa DIVENDRES del proper dilluns. Em demana que li enviï algunes ressenyes de sants patrons.

Dino a Banyoles. Parlem del programa DIVENDRES. Es veu que, a Banyoles, es deia que es parlaria de Porqueres al programa El Foraster.

Ja a la doma, ve la mainada del reforç escolar. Abrigo una mica el llimoner amb un plàstic que m’ha donat en Josep. No sé pas si faré el fet. I a quarts de vuit, celebro la missa vespertina.

dijous, 5 / febrer / 2015

A la matinada, plovisqueja. Quan em llevo, m’adono que ha nevat lleugerament. i tot es veuen els teulats i l’hort tímidament enfarinats. Estic una bona estona eixavuirarant.

Cap a les onze vaig al pati de l’antiga Catequística i en trec el cotxe. Encarap porta neu al vidre del darrera, que no queda prou protegit. Surto per anar cap a Bellaterra. A les carreteres ja no s’hi troba neu, si bé encara se’n veu a les voreres sobretot a les obagues. No cal dir que el Montseny es veu emblanquinat gairebé fins a baix mateix. Em ve al cap una excursió que hi vaig fer. També hi havia el meu pare que tindria la meva edat, o un parell d’anys més, com a molt.

Arribo a la UAB poc després de les dotze. No es veuen tants cotxes com les altres vegades. Aparco un xic enllà de la facultat de Pedagogia per així caminar un xic. La Teresa m’anima i em comenta que la informació que he anat recollint per la tesi és interessant. Acabo a quarts de tres.

M’arribo al rectorat a recollir el carnet d’estudiant. Sempre em sorprèn i agraeixo la amabilitat que trobo. Vaig a dinar i emprenc el retorn.

A Anglès, en Joan Martí ve a recollir el diorama nadalenc del seu cunyat. També endrecem el d’en Llach. Retorno els cinc d’en Joan Noguer a casa seva, al c. Antoni Gaudí. També retiro tots els pessebres de paper de la mainada de catequesi. Només manca guardar les figures grans. I, a l’església,  ja no quedaran rastres de la decoració pessebrística. A l’església de Bonmatí, també han retirat el pessebre aquests dies.

Em telefona en Cèsar Fernández, el productor del programa DIVENDRES  de TV3 per concretar i confirmar algun tema de l’entrevista de dilluns a la tarda, a Porqueres. Envio ressenyes de sants patrons a en Quim Box perquè pugui preparar el meu guió a l’entrevista de dilluns al programa Divendres. Me’n va demanar cinc però n’hi envio set o vuit perquè pugui triar.

divendres, 6 / febrer / 2015

És la matinada més freda del que portem d’hivern, amb uns 4º negatius (alguns indicadors marquen 6º). Ai, el llimoner!  

A TV3 entrevisten la Victòria Molins. Es fa escoltar. Amb Sor Genoveva, la Lucia Caram la Victòria Molins... tenim un planter de monges que es fan de si senyor!.

Vaig cap a Bonmatí caminant. La distància seria la mateixa passant pel camí vell del carrer de Sant Julià però em sembla massa ombrívol i prefereixo passar per la via verda. El trajecte, amb el desglaç va quedant  xopinejat. Arribo a la colònia cap a les onze. Passo a fer un tallat al Racó dels Amics. També passo per la fleca a pagar el deute de la xocolatada a Sant Julià, la nit de Nadal.  

I vaig visitant els avis començant per en Rossendo i la Paquita, al damunt de l’església. I vaig baixant. Saludo i parlo amb les persones que vaig trobant. Acabo el recorregut cap a un quart d’una, i faig el camí de retorn. Abans d’entrar a Anglès, també visito la Montserrat. La trobo prop de la llar. Arribo a la doma a dos quarts de dues. He fet un recorregut de gairebé 10 km. Està prou bé. En Josep em comunica la mort d’en Juan Moreno Platero (86a). Era veí de l’església, al costat de can Garceso.

A la tarda feinejo pel despatx. En Quim Box m’explica el meu guió pel dilluns, al programa Divendres. Preparo les misses del diumenge. Ve la mainada del grup de post-comunió. Celebro la missa vespertina...  

Per acabar el recorregut setmana, i ja que aquests dies hem endreçat les figures del pessebre, m’abelleix copiar el poema d’en Joan Llongueras i Badia (1880 – 1953)  LES FIGURES DEL PESSEBRE:

Nadal! Nadal!

Un pas de pardal

s'allarga el nou dia!

Nadal! Nadal!

A l'home mortal

revé l'alegria!

Cantem i ballem

saltem i brinquem,

deixem la tristesa!

Fem ara, germans,

Donant-nos les mans,

Florir la infantesa!

1 Oh, que dolça s’ha escampat

la llum d’or del jorn que avança!

Porta als ulls nova esperança;

porta al cor nova bondat!

El temps sant és arribat!

i, amb el fred, la neu i el gebre,

les figures del pessebre

una a una ja han tornat.

2 Les figures tenen fred

i, cercant la llum, sospiren

Ses mirades al cel giren

amb el cor molt pur i net.

Van seguint son caminet

de treball amb dolor i pena

i allà al cim de la carena

els espera un angelet.

3 Totes van cap al Portal

a portar-hi ses ofrenes

les figures tan serenes

del pessebre de Nadal.

Pel camí bell i eternal

que traspassa les carenes

van deixant els dols i penes

i el seu viure és immortal

La dona que renta, la vella que fila,

I el brau caçador que sempre vigila.

La noia que porta la gerra i el pa

I aquell pescador que al riu va a pescar.

El vell que la terra remou amb catxassa

 I el que es beu el vi de la carabassa.

El del feix de llenya i aquell pastoret

Que va amb la catxutxa perquè té molt fred.

La jove mestressa que duu una gallina,

La del cistell d'ous i el sac de farina.

Aquells que sonant van fent son camí;

El del flabiol i el del tamborí.

Del sac de gemecs el que sempre plora

I el de la simbomba que ronca a tota hora.

També els tres pastors que fan el sopar

I couen les sopes i llesquen el pa.

Figures eternes de vida senzilla

que eixiu de la llum

que enmig del cel brilla.

Vosaltres al món porteu resplendor

Oh, fràgils figures de nostre Senyor!

Les veu el diable que passa per ‘llí; oi-li!

Les veu el diable que va de camí; oi-li!

Les guaita una a una, les troba sagrades;

La terra traspassa fent quatre gambades.

Les veu el diable i fuig espantat,

la cua entre cames a dins d’un forat.

Trepitgem-lo, trepitgem-lo

el diable tan roí.

Trepitgem-lo, trepitgem-lo,

que no en quedi ni un bocí.

Trepitgem-lo, trepitgem-lo,

que mai més torni a sortir.

Així els parla l’àngel que arriba del cel; Oi-del!

Veniu, oh gent bona!, veniu sens recel! Oi-del!

Veniu a Betlem, allà a l’establia;

Jesús ha nascut, el Fill de Maria

I els braços s’aixequen devers el cel blau.

Per Déu és la glòria, pels homes la pau! –

Contemplem-lo i estimem-lo

el bell àngel missatger.

Contemplem-lo i estimem-lo

Tan formós i rialler

Contemplem-lo i estimem-lo

i seguim-lo amb cor sincer

Davant l’Establia ja totes hi són; Lai-lon!

i al Déu-Fill adoren, la llum d’aquest món; Lai-lon!

Els dons li ofereixen de la llur pobresa;

els nins l’alegria i els vells la tristesa.

Anem-hi nosaltres també, tots plegats,

i a Déu demanem-li perdó dels pecats.

 Admirem-lo i adorem-lo

el Messies de Betlem

Admirem-lo i adorem-lo

i pobrets com ell siguem.

Admirem-lo i adorem-lo

 i mai més ja no el deixem.

Figuretes de Nadal,

figuretes d’alegria

feu-nos sempre companyia

en aquest viure mortal.

Feu-nos bons i humils com cal

i sigueu la nostra guia

per trobar junts cada dia

de Jesús l’Etern Portal.

Tots hi serem al Port amb la desconeguda

dissabte, 24 / gener / 2015

Em llevo amb tranquil·litat. A primera hora del matí em comuniquen la mort de la Rosa Garolera, l’esposa de l’Esteve Trias. Un bon daltabaix!

El matí ve el grup de catequesi de l’Eva. Vaig preparant les celebracions d’aquest diumenge. Al migdia pujo a Sant Martí Sapresa per endollar les estufes i preparar l’església per la missa dominical. Quan he acabat, m’assec a un banc i prego.

A la tarda m’assabento de la mort de la Maria Puig i Ribot la mare de l’Eduard Corredor. Havia nascut el 1915 a can Tià dels Masos de Pals.  El seu fill, l’Eduard Corredor, va morir fa escassament un any (el 1 de febrer del 2014).  

Abans d’anar a Bonmatí, vaig al tanatori de La Cellera per expressar el meu condol a l’Esteve, en Pito i tota la família.

I celebro les misses anticipades de Bonmatí i d’Anglès. Estem en hores baixes de participació.

La Judit Subirachs em confirma la primera intuïció entorn la datació dels plafons d’Amer i coincidim que són neoclàssiques, del s. XIX. També m’ho confirma en Josep M. Cannes.

Diumenge, 25 / gener / 2015  

Celebro les misses del matí. A la missa del migdia hi participen alguns germans de la comunitat evangèlica i ens hi parla el Rev. Arnaldo, el pastor. 

Vaig a caminar una estona . Dino compartint taula amb en Míliio. Hi ha una colla de gent de la Garriga. Són caminadors que han vingut des de Girona per la via verda. Em comenten que ressegueixen el camí català de Sant Jaume.

A la tarda vaig al culte de la comunitat evangèlica. Entre tots, som escassament la dotzena. Quan em toca parlar, faig una reflexió sobre els temes que els cristians ens podem posar d’acord, com són els objectius del Mil·lenni proposats per la ONU.

Quan arribo a la doma, des de Palafrugell, em comuniquen la mort de l’Annita Geronès Pla. Li deien l’Annita de la llet ja que havia tingut  una lleteria al costat de la farmàcia Preses. Tenia 92 anys i havia nascut a Callús, al Bages. És la mare de la Lluïsa Geronès i de dos nois. Sempre va ser molt amable amb mi ja des de bon començament d’arribar jo a Palafrugell i va ser bona col·laboradora de les activitats parroquials. Un parell de vegades a l’any, em convidava al mas d’Ermedàs, especialment a celebrar-hi la festa major on vaig conèixer tota la família. .   

dilluns, 26 / gener / 2015

Es lleva un dia cluc. Però ja clareja un xic més aviat. Al vespre, ja tenim gairebé tres quarts més de sol: s’agraeix.

A primera hora de la tarda, a Sant Martí Sapresa, oficio les exèquies de la Maria. Les exèquies, als pobles petits, tenen un regust envejable de pau i de família. Es plora per la difunta però també pels altres difunts de la família parroquial.  

No puc deixar d’evocar el poema de J.V. Foix:

TOTS HI SEREM AL PORT AMB LA DESCONEGUDA

A Gabriel Ferrater Baixàvem, ulls tancats, per la impossible escala quan la sal i la sang de la marea embuixen el sorral. Deies -no ho deies tot!- que aquella nit amb tremolor d'espiga i navilis antics amb veles esquinçades era una torre amb remolins de gralles, un clam de ganivets damunt la gola nua, el crit d'un paper escrit quan les amors s'esbalcen, una mà que es marceix amb cendra i carbonissa o la porta enreixada que dóna al pati mort. No ho deies tot! I hi érem tots tibats, pujant i davallant en immòbils esperes, ulls clucs també, cadascú amb el seu somni. Si l'un feia el granger en làcties cingleres, o escodrinyava el Nom en llibres corsecats d'epilèptics teòlegs que estronquen les fonts, l'altre i els seus, amb febre de tenebres, feixaven la rabassa de la pluja o ventaven el foc de llurs sofrences, frèvols com els amants quan l'aurora es deixonda. Cercàvem palpejant la porta de les noies en carrers somniats amb silenci de gruta, i en resseguíem les cambres nocturnes com qui s'amaga a l'espessor dels blats. Elles no hi eren, i ho endevinàvem. Llur veu havia fuit com un pètal sense ombra i, cor alt, refusàvem el coixí dels rocs. Els reixats de la porta de l'escala passen clarorsque projecten esferes amb pins de sol, damunt la calç calenta. Totes les reixes tenen llur parany i temem que llur ombra ens faci presoners. Cada graó ens acosta al Llibre de l'Exili i amb ull llanós veiem ço que és ofert. No hi ha pas caça per al qui no fita; ni el nou ardent, o advers!, per als folls del passat. No és llibert ni franc qui no s'oblida o es mira a l'aigua, amb clac i faldons llargs. No són unicolors els esquemes dels atlas: el grec hi té el seu turc i el polonès, el rus. No ho deies tot: Si ho haguéssim sabut! T'hauríem ensenyat els miralls de la clota passada la contrada on qui es té dret, l'escapcen. No emmirallen qui els mira, ans bé un seguici de maniquins embuatats i rígids amb una cuca al front, d'antena llarga, i aparencen aquells que potser som: pròdigs o retinents, servents o mestrejants, atàvics augurals, gallejants de la història. - Som molts, murmura l'eco, i la borda és de pobres. A l'hora del crepuscle hauríem vist els capells florejants de dames florentines que el sol s'emporta amb grogors de panotxa lilàs amunt; i els cors com s'assosseguen ... I quan el primer estel espurna al pic més rost hauríem escoltat, on els còdols floregen, la passada dels vents amb brogit de tenora i el clam esperançat de les formes captives. La ment capta l'etern en l'ampla pau i un no res grana i creix en un somriure. Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman; tots hi serem al Port amb la desconeguda. Gener de 1973

 dimarts, 27 / gener / 2015

És sant Mer, el mític abat fundador del monestir de Banyoles. Es diu que va vèncer el drac que, des de l’estany, sortia per cruspir-se els banyolins que s’hi apropaven. Curiosament, sant Mer no el matà sinó que l’amansí i se l’endugué al seu ermitori, a Sant Esteve de Guialbes, al costat de la riera de la Farga. És el 103 aniversari del naixement meu pare (a. c. s.).

Participo a unes exèquies al tanatori de Girona. La persona difunta era testimoni de Jehovà i s’oficien segons el ritus d’aquest grup religiós, tot en castellà, tot formal i polit, tot inqüestionable... El panegíric és llarg, dens, farcit de cites bíbliques sobretot de l’Antic Testament, una autèntica apologia dels principis religiosos dels testimonis de Jehovà. Segueixen la traducció castellana de Cipriano de Valera. Els que són testimonis de Jehovà, contrasten les citacions bíbliques a les seves bíblies, manejades àgilment, moltes baixades en aparells digitals. Per no perdre el temps, agafo el meu mòbil i faig l’hora menor de la litúrgia de les hores que l’aplico en sufragi de la difunta.  

Quan hem acabat la cerimònia fúnebre i he saludat la família, vaig a realitzar algunes compres i també vaig fins a Santa Coloma. Dino a Cal Gabatxó, un restaurant de la carretera. A la tarda sóc a la doma.

Hi ha reunió amb l’equip de Vida Creixent. Treballem el tema UNA ETAPA DE DESPRENIMENT de la campanya “De la Vellesa a la Bellesa” que segueixen els grups del moviment.  Resulta interessant i participatiu: de què cal desprendre’s? com cal desprendre-se’n? de què ens desprendrem?...

Quan acabem la reunió, arriba la mainada de la catequesi. Jo em quedo amb l’Oriol i en Sergi. Sembla que se’n van contents.

Amb la Lluïsa Geronès, recordem la seva mare.

Dimecres, 28 / gener / 2015

Avui és la festa de sant Tomàs d’Aquino. Fins el 1969 la festa era celebrada el 7 de març amb gran tabola dels estudiants,, especialment on hi havia estudiants de secundària. Era com un carnestoltes encobert, en aquell moment prohibit.

Com em recorda la Teresa Maria Castanyer Bachs, els estudiants de Girona, si més no els del institut (aleshores al carrer de la Força, on ara hi ha el Museu de la Ciutat), celebraven molt aquest dia. Com era de rigor, la festa començava amb una missa al Carme.

Seguidament, per cursos, s’anava a  esmorzar en alguna de les granges del barri vell. A la tarda hi havia partit de futbol al camp de Vista Alegre. També, al vespre, hi havia alguna representació teatral al Municipal on actuaven els alumnes dels darrers cursos. Però el fet més característic era la passejada del bust d’en Metastassi, tot corejant-ne el nom. Es feia el migdia. Sembla que la desfilada va començar a fer-se cap el 1958, quan en va localitzar en algun racó del vell institut un bust de l’escriptor italià Metastassi. Se sabia que era ell perquè hi figurava el seu nom. Un cop s’havia acabat la xaranga, el bust retornava damunt d’un armari d’una de les aules on, tranquil i amb l’ego satisfet de tant sentir el seu nom,  hi reposava tot l’any fins la següent celebració.

  

Al seminari, la celebració era molt més formal i acadèmica, amb missa solemne al matí, àpats més suculents, vetllada a la tarda i vespres solemnes. La xaranga més aviat es reservava per la festa de la Puríssima i els dies anteriors. Amb tot, jo només vaig viure aquestes celebracions cinc anys ja que, a partir del curs 1970/71 vaig anar a Barcelona, a canviar d’aires.

A Banyoles, els estudiants de l’Acadèmia Abat Bonito, celebraven la festa en un format més reduït.

El matí atenc al despatx. Venen un parell de visites. També venen en Ramon i en Florènci (però no el pare d’en Pujol) a comptar la menudalla i passar els comptes. Em penso que es fa menys que a la parada de la Graua.

Vaig a dinar a Banyoles. A la tarda, a la doma, venen la mainada del reforç. No sé si es podrà continuar oferint aquest servei. Falten voluntaris que hi vulguin col·laborar.

Dijous, 29 / gener / 2015

Al matí, com que em cal anar a comprar alguna lilaina, ho aprofito per anar a fer un tomb.

A la tarda, amb en Ramon, preparem un xic les activitats de Quaresma de l’arxiprestat. Déu n’hi do el programa que es presentarà!

Després de la missa vespertina, cap a un quart de nou, comença a bufar el vent amb força. Ve a assajar el grup de cant.

El vent que bufa és de garbí. Sembla que vulgui fer empènyer el campanar i fer-lo sortir disparat com si fos un coet. Totes les finestres de la casa fimbren i les portes de dintre, xiulen. Renoi. Potser que estaqui les potes del llit i quedi ancorat, no fos cas que sortim tots volant!   

En Bonaventura Bassegoda també em confirma l’època dels plafons d’Amer (s. XIX) i m’ajuda a contextualitzar-los.

divendres, 30 / gener / 2015

Quan em llevo, sembla que el vent s’ha calmat. Encara que hi ha núvols que es van passejant per la volta del cel, el sol va traient el nas tímidament  i el matí, si bé un xic fresc, és agradable.

Ho aprofito per anar a donar un tomb: Pla de la Coma, camí de Can Planas, Via Verda...  Vaig trobant àvies que em coneixen i em saluden.  

Al migdia venen els nois de la brigada de Bonmatí a recollir taps. Se n’emporten una bona carregada.

M’arriba l’exemplar de la revista TAÜLL. S’hi publica el meu article sobre la imatge de la Mare de Déu de Loreto del taller de l’Enric Monjo i que presideix l’església de Lloret.  

M’assabento de la mort de l’artista gironí Paco Torres Monsó (92a.). Havia treballat al taller de l’Enric Monjo. No vaig poder-lo entrevistar perquè s’havia posat malament. Vaig entrevistar-lo, però, el curs 1987/88 per un treball que vaig fer sobre tècniques i materials utilitzats a l’escultura contemporània. En aquell moment també vaig entrevistar en Domènec Fita, en Xicu Cabanyas, en Piculives... i em penso que algun altre.    

A la tarda ve el grup de catequesi dels grans. Celebro la missa vespertina. I pujo aviat al pis.

Amb el fred i amb els grips, la trepa dels escolans ha quedat delmada. Espero que es vagin refent aviat. De moment, però, des de que van començar, a finals de setembre, cap dia he quedat sense cap escolà.