Homines, dum docent, discunt.

 dissabte, 24 / agost / 2013

Acompanyo un noi de Ca la Remei a la Pilastra per entrenar-se de caiac d’aigües braves. No sé si serà mai com l’Aniol Serrasolas, però segur que, amb tots els nois i noies que hi ha, s’ho passa d’allò més bé. Amb 20 anys de menys, potser també ho m’hi animaria.

Al despatx, acabo de preparar les misses d’aquest diumenge. Diumenge passat tocava recordar-se de les comunitats cristianes d’Egipte. A les misses d’aquest diumenge caldrà tenir un record pels milers d’infants que viuen els desplaçaments i els sofriments causats per la tragèdia de les guerres. UNICEF parla de més d’un milió, només a Síria. A veure si Déu escolta d’un cop el clam dels oprimits i dels innocents!

El diari informa de les malifetes dels lladregots a l’església de Platja d’Aro. Es veu que Mn. Ernest se’n veu un bull.

A la tarda vaig a Bonmatí per parlar amb la Remei i en Francesc per concretar on es posarà la senyera per la Festa dels Vells. Quan vaig a la capella de la Colònia, comença a plovisquejar. Tot i així, a la missa hi participa una bona volada de gent. Quan surto de l’església, trona cap al damunt de la Vall del Llèmana.

Abans de la missa a Anglès, es posa a ploure a bots i a barrals. Sort que no dura massa el ruixat. Com que ha estat el moment de començar, a la missa hi participa poca gent. Lògic.

Abans de pujar al pis, miro el pluviòmetre i indica que han caigut uns 15 litres.

diumenge, 25 / agost / 2013

Ha refrescat. Obro l’església. La Rossa em porta el diari amb la notícia dels robatoris a l’església de Platja d’Aro. Ella em diu que els robatoris han estat a l’església de Palafrugell.

Sovint a les misses d’Angles i de Sant Martí hi ha alguna religiosa. Avui, a les 9, n’hi ha tres: una del Cor de Maria, l’altra de Sant Josep i, la tercera, de Jesús Maria. També hi veig una bona volada de gent de Sant Martí.

 A Sant Martí Sapresa, abans i després de la missa parlem de les mostres de colors que cal definir. El blau clar volen que sigui el de to més blanc i que haurà de recobrir les naus i les fornícules dels sants. La paret del fons de cada capella lateral serà el blau marí venecià que fa unes aigües de blau més fosc i alguna de més clar.

 Després de visitar la Maria, pujo cap a Sant Julià de Llor. Hi tenim la missa de la festa major en honor de sant Julià de Brioude i de sant Agustí, sants que es celebren el mateix dia (28 d’agost) i que són els patrons d’aquesta parròquia. Sant Julià de Brioude també es venera a alguna altra parròquia i també passa quelcom semblant.

 A la missa hi participen una cinquantena de feligresos i anima la celebració la coral Ypso Lauro. A Anglès, en Pedro Abrisqueta ha dirigit una celebració de la Paraula i ha distribuït la comunió: encara sort!

 Quan baixo, deixo la bossa dels ornaments a la sagristia d’Anglès, recullo un parell de galifardeus, i anem cap a Banyoles.  Aprofitant alguna llepada de sol, els nois es banyen a l’estany mentre jo vaig a dinar amb la Carme i en Josep. A la taula, parlem sobretot del temps: a Banyoles hi van caure uns 10 litres d’aigua però, a Sant Ferriol -a Can Balcons-, uns 50 litres, i a Serinyà, a casa d’en Tiri, uns 40 litres. Es veu que la nuvolada més aviat baixava entremig del Fluvià i del Ser.

 A quarts de cinc recullo en Bruno i en Raül i ens enfilem cap a Olot. Ho aprofitem per arribar-nos a Rupit on berenem i hi passegem. Ben cert que si el nucli antic d’Anglès estigués arreglat, no hi hauria gaire res a envejar d’aquest poble tan pintoresc. De retorn ens aturem al santuari del Far. Tot està emboirat i no es veu res. Entrem a l’esglesiola a resar-hi l’Avemaria.

 Arribem a Anglès poc després de les vuit del vespre.

dilluns, 26 / agost / 2013

Ha refrescat de debò i sembla que ja som a la tardor. De fet, falta menys d’un mes perquè ho sigui. Faig bugada, estenc la roba, faig endreça a la sagristia...

Baixo al poble a comprar. Al carrer Raval, les orenetes hi fan assemblea repenjades en tots els cables que hi ha. N’hi ha un bon munt. Amb la frescor ja deuen preparar el viatge cap a terres més càlides.

 Vaig redactant la vida de santa Lluïsa de Marillac que em publicarà el Centre de Pastoral Litúrgica. Serà un bon complement a la vida de sant Vicenç de Paül que ja em van publicar fa uns anys.

 A la missa vespertina, com els altres anys, hi participa en Joan Puig que ve a passar unes setmanes a Anglès, a Can Funoy. Em comenta que és de la parròquia de Sant Narcís de Girona on, amb Mn. Benet, hi fan uns grups d’estudi de la Sagrada Escriptura.

dimarts, 27 / agost / 2013

 Al matí vaig cap a Olot, a l’Art Cristià. Hi porto a restaurar la imatge de la Mare de Déu del Roser de Sant Martí Sapresa. Fa un metre d’alçada i està força ben conservada, si bé hauria caigut alguna vegada i té una espatlla un xic atrotinada, per la banda del darrera.

 A l’Art Cristià m’hi trobo amb en Pep Oliveras que m’atén. L’havia tingut a classe quan jo feia religió al Institut Montsacopa, fa una trentena d’anys. Parlem de la seva mare, la Roser, i dels seus germans. El que més havia conegut era en Miquel, que es va fer caputxí, com el seu oncle, el P. Marià (o Jordi) Oliveras. De la família, en guardo bons records de la meva estada a Olot. 

 Parlem de quines reparacions caldria fer a la imatge, fonamentalment netejar-la sense treure-li la pàtina dels seus 60 anys. Pel preu, em sembla que també ja ens posarem d’acord.   

 De retorn, m’aturo a Les Preses a comprar alguna cosa per dinar. I de dret cap a Anglès.

 A la tarda venen els nois indis a fer una mica de reforç de català. Quan acabem, comença a ploure. Em comenten que al seu país, al Panjab, quan hi plou, tots els nois i noies surten eufòrics al carrer per deixar que la pluja els deixi ben amarats. També m’expliquen que, per evitar els llamps, no es pot portar cap peça de roba negra... El problema és que ells mateixos són ben foscos.

dimecres, 28 / agost / 2013

 He dormit amb una flassada i poc que m’ha fet nosa.  

 Comencem el dia amb ruixat i, pel tipus de pluja i de núvols, sembla que n’hi ha per estona. Finalment, entre l’aigua que va caure ahir i la d’avui s’arriben a recollir uns 15 litres.

 Venen les pabordesses de la Confraria de l’Escombra a fer neteja de l’església. Fan una bona feina.

 Al despatx, aquest matí hi passen diverses visites.

 Convido els companys a la missa del dilluns (i al dinar, clar). De l’arxiprestat i els veïns (6) en poden venir 2; els rectors anteriors (4), en pot venir 1; els que són fills del poble (4) sembla que en vindrà 1. 

 Al vespre es pot celebrar la victòria pírrica del Barça, però victòria, al cap i a la fi.

 dijous, 29 / agost / 2013

 Baixo a comprar. Passant per la plaça del Bacallà, ho aprofito per entrar a la delegació d’Anglès de l’ANC a recollir el tiquet per l’autocar que ens porti a formar la cadena.

 Es veu que de moment està previst que s’omplin un parell més d’autocars que no pas els que l’any passat van anar a Barcelona. També hi compro una samarreta de les que ha confeccionat la delegació per tots els participants d’Anglès.

 Em diuen que, a més dels vuit autocars que s’organitzen, també hi participa molta gent pel seu compte ja que la cadena passa ben a prop. També hi ha gent que va cap a Girona i cap el Delta. El cert és que hi haurà trams que la cadena humana estarà formada per més d’una filera i, a d’altres, on la cadena serà més feble.  

 M’arribo a Sant Martí Sapresa a veure com va la pintada. De moment ja s’ha donat la primera capa a les capelles laterals de migdia, a la dreta. Quin efecte! En Manel està tapant les esquerdes de la nau central i sembla que una primera capa de la pintada de la nau central ja estarà enllestida abans del cap de setmana.

 A la tarda ordeno fotografies digitals amb sants, santes, marededéus... Espero que em serveixin per alguna cosa.

 El Senyor Bisbe em comunica que vindrà a presidir la missa de la festa de Sant Martí Sapresa, el dia 10 de novembre. I així inaugurarem la pintada de l’església posant punt final a la principal etapa de reforma de l’església començada amb Mn. Fèlix (el 2007) que va cuidar que es canviés el teulat. Mn. Sebastià va cuidar-se de la nova instal·lació elèctrica (el 2011).

.divendres, 30 / agost / 2013

 El dia comença clar si bé hi ha un xic de calitja alta. Com cada matí, quan m’he estrijolat, obro les finestres perquè s’airegi el pis. I baixo a obrir l’església. Un colom, que deu cercar refugi per quan vingui el fred, entra al pis. Quan arribo fuig depressa, però deixa el seu present damunt del llit. Renoi!  No sé si s’ha pensat  que era el bany! Un matí de l’estiu passat també va passar quelcom semblant.

 M’assabento de la mort del professor Jaume Truyols Santonja, el passat dimecres 28, a Oviedo. Ell i la seva muller, la Maria Massoni Romà, eren feligresos d’estiu a Palafrugell on venien gairebé diàriament a la missa vespertina. La Maria procedia de Palafrugell (a dintre la Vila).

En Jaume ha estat un destacat paleontòleg, el primer president de la Sociedad Española de Paleontología. Ha estat membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, del Institut d’Estudis Catalans i professor, catedràtic i director del departament de paleontologia de la Universitat d’Oviedo. Ha publicat nombrosos estudis a revistes especialitzades i llibres sobre la seva matèria.

 Envio el meu condol a la seva filla Montserrat Truyols Massoni, també professora de paleontologia a la Universitat de Oviedo.  

 Tant en Jaume com la seva esposa Maria tenien una fe de pedra picada, com pertoca. A la missa vespertina, avui amb una participació elevada, els encomano a Déu.

 A primera hora de la nit el rebombori del correfoc esvalota els carrers de la vila vella trencant silencis i foragitant guilles i gats. 

Omne quod est rubeum, semper non indicat aurum

dissabte, 17 / agost / 2013

 El dia es lleva tapat. A quarts de nou fa una petita tronada i un ruixat. Sembla pluja d’hivern. Fins cap a quarts de deu, arriben a caure uns 5 litres.

Tinc un dissabte tranquil. Preparo les misses del diumenge.

 Celebro les misses anticipades. En Sergi va venint a fer d’escolà a Bonmatí i, no cal dir-ho, també l’Ariadna.

 La Mare de Déu del Remei em va fent costat en el que vaig iniciant pe la mainada de casa seva.    

diumenge, 18 / agost / 2013

Celebro les misses del matí a Anglès, Sant Martí (a l’exterior) i de nou a Anglès (al migdia). Visito la Maria, en Quim i en Joan.

Vaig a dinar a Banyoles. Deixo  quatre vailets de Ca la Remei a la caseta de fusta, perquè es banyin a l’estany. A casa dinem en Josep, la Carme i jo: un bon arròs i amanida.

A la tarda, passo a recollir els vailets i anem cap a Tortellà, a banyar-se de nou a la piscina. M’he oblidat el banyador i ho aprofito per pregar un xic: al mòbil hi surten totes les pregàries litúrgiques. I després parlo pel xip-xap amb amics: l’Adrià, els nebots, en Quico...

L’Assumpta em convida a berenar a Can Balcons. Li dic que vaig acompanyat. I quan els nois estan tips d’estar en remull, anem cap a Sant Ferriol. Els nois queden sorpresos que els meus nebots puguin viure en un lloc tan aïllat. A la llarga taula que hi ha a l’exterior,  berenem pa amb tomata que acompanyem amb tota mena de formatges i, per acabar, meló. A més de l’Assumpta, ens hi acompanyen en Jaume i l’Aniol. Quan acabem, mentre els grans desparem, l’Aniol es posa a jugar futbol amb els altres nois. S’ho passen teta.

 Retornem per Olot mentre el paisatge comença a enfosquir-se iniciant un dolç capvespre. 

dilluns, 19 / agost / 2013

Baixo al poble,  passo per l’oficina de correus i a fer una gestió a una altra entitat.

 A mig matí vaig a recollir les làmpades a Girona, a Can Ensesa. De fet, ja estaven fa una setmana.  Qui les ha vistes i qui les veu! Lluiran d’allò més bé, a l’esglesiola de Sant Martí Sapresa. Ves a saber qui les havia regalat, quan es van penjar a la capella fonda de la Mare de Déu dels Dolors, a Santa Maria de Banyoles. Ara tindran un destí ben noble.

 Abans d’anar a Can Ensesa, ho aprofito per donar un tomb pel centre de Girona. Em trobo amb en Ramon Masachs i també amb el matrimoni Duran, un dels pocs parets que tenim de la branca Brugada (la seva mare, la Conxita Baus Brugada, era cosina germana del nostre avi!).

 El pati de la Catequística de nou ha quedat ple de taps. Avui, l’Encarnació Noguer, n’ha portat set grans capses dels que ha recollit per allà a Avinyonet de Puigventós.

 A la missa vespertina hi participa la germana Carme Colomer que està treballant, com a religiosa de Jesús Maria, a Bolívia.   

dimarts, 20 / agost / 2013

 Em llevo un xic més aviat que els altres dies. Felicito l’aniversari de l’Eva i l’Anna. Després de resar una mica, acostumo a felicitar els que, segons el face, celebren l’aniversari o el sant (això del sant, el face no sap pas de què va: és de mentalitat anglosaxona).

 Cap a les vuit uns amics venen a recollir-me per anar  cap a Montserrat. Pugem cap a Osona i el Bages passant per l’Eix. Fins al peu del funicular hi som a les nou i, abans de dos quarts de deu, ja som a les places del santuari. Prenem un cafetot. Tot és ple de forasters, sobretot russos o de l’est d’Europa.

 A dos quarts d’onze anem a la basílica i preguem una estona. Entro a la sagristia per concelebrar. Vaig saludant els monjos coneguts: Bernabé Dalmau, Josep Laplana, Daniel Codina,  Salvador Plans, Cebrià Piferrer...  Amb en Garí parlem una estona quan acabem la celebració. Em comenta que havia vingut a ajudar en Pere Carreras a portar el Casal d’Estiu d’Anglès, quan era seminarista de Girona. Hi havia Mn. Colomer de Vicari. Residia a casa les tietes d’en Jaume Julià.  

 Després de la missa, baixem al Museu de Montserrat. Sempre és agradable repassar-hi la col·lecció de pintura que s’hi exhibeix. Adquirim algun record. Llàstima que no sempre l’amabilitat del personal es correspongui amb la qualitat de la mostra. 

 Baixem a dinar al restaurant. Sembla que els forasters som nosaltres. Enmig de les taules, s’hi veuen ben poques famílies catalanes i la majoria, són turistes que procedeixen de l’est.

 Quan acabem, pugem de nou a la basílica. La cua per anar al cambril arriba fins la plaça. Ens limitem a entrar a la basílica i pregar una estona i a comentar alguna cosa amb la Moreneta. Espero que aquesta petita pregària valgui tant o més que pujar al cambril i besar la sagrada imatge. Val a dir que dintre a la basílica hi ha gent a gairebé tots els bancs, pregant en silenci. I la gent que fa cua per pujar al cambril, també respecten el silenci.

 Comento, als meus acompanyants, que davant la pintura de la Mare de Déu de Guadalupe, hi desfilen contínuament quatre files paral·leles de tres o quatre persones cadascuna, totes situades damunt de quatre cintes transportadores, perquè ningú s’aturi davant la pintura de la Mare de Déu.

 Quan sortim baixem de nou. Anem a prendre un cafè. Tot d’una m’adono que m’he deixat al banc de l’església una bossa amb lilaines que havia comprat. Retorno a la basílica tot dient un parenostre per les ànimes. Quan entro a la basílica, m’adono que una dona porta una bosseta com la meva. Però no em desanimo. Quan sóc al banc on ens hem assegut, amb decepció m’adono que no hi ha res. Aleshores em poso les mans a la butxaca i, oh miracle, hi tinc la bosseta amb les lilaines. I després diran que no hi ha miracles.

 Quan acabem la visita, baixem de nou amb el funicular i anem cap a Sant Fruitós de Bages i el monestir de Sant Benet de Bages. Falta poc per les sis i no podem visitar el monument. Enfilem de nou l’eix i anem per avall, si bé ens aturem un moment a prendre un refresc.

 Baixant per l’eix, la lluna fa el seu ple i vol que ens n’adonem. 

 Poc després de les vuit sóc a la doma. Calma.  

dimecres, 21 / agost / 2013

 Aquest matí sembla que s’ho han dit i, contínuament, venen visites al despatx.

 Poc després de migdia venen en Jaume Castro i la seva muller, la Montse, responsables de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona. Fa una colla d’anys que ens coneixem i ara ja feia molts dies que no ens veiem.

 Després de dinar, visitem algunes de les esglésies: Sant Julià de Llor, Calders, Constantins... Tenim temps d’intercanviar molts punts de vista: els pobles, Ciutat Vella, les parròquies, els joves, la situació política i social, la Comunitat, els capellans amics, el papa Francesc... A la tarda visitem Sant Martí Sapresa i Brunyola. Acostumats al brogit de Barcelona i de Ciutat Vella, queden com perduts enmig del silenci i la solitud d’aquests indrets.

 En Jaume m’obsequia amb el llibre de Jaime Vándor, Una vida al caire de l’Holocaust, i que en Jaume a preparat per la seva edició a Viena Edicions. Es fa llegir.

 Quan em retornen a la doma, em penso que es fan un garbuix amb els noms: Sant Martí de Llor, Sant Julià de Calders, Santa Maria de Constanins... O sigui, gairebé com jo ara fa dos anys. 

dijous, 22 / agost / 2013

 Quan obro el portal de l’església, hi trobo un bon munt de capses plenes de taps. Renoi, que bé! Suposo que els ha portat el gendre de la Júlia de Bescanó.

 Quan he esmorzat, vaig a la barberia. També ho aprofito per anar a fer còpia d’unes claus.  Amb en Llorenç parlem de nou del temps i com, fa una quarantena d’anys, quan es collien les avellanes a mà, sovint els camps estaven enfangats.

 Un noi que parla poc el català, em demana que l’acompanyi a fer una gestió per pagar una sanció a l’ajuntament de Girona.

 Acabo de redactar el suplement del full parroquial i, quan n’és hora, vaig a dinar a fora. Avui, se m’han acabat les ganes de cuinar.

 A la tarda venen els nois de Ca la Remei: l’un neteja l’hort, l’altre neteja la piscina, un parell que arriben més tard, únicament fan una banyota... Més de quatre a la vegada, no sé si ho resistiríem.

divendres, 23 / agost / 2013

Surto al matí per anar a sacar pa. A la fleca, la mestressa, em comenta les seves vacances a Quesada on es celebra una festa important en honor de la Mare de Déu, el dia de l’Assumpció. I a mig matí vaig a comprar altres productes pel rebost i per la casa.

 Després de dinar vaig a Sant Martí Sapresa. Ja m’hi espera en Manel. Fa un parell de proves de color. El clar, ja queda bé. el blau fosc, no m’acaba d’agradar: s’assembla massa al blau dels senyals de trànsit i m’agradaria més un blau de lapislàtzuli.

 Al captard venen a preparar els lots d’aliments que, des de Caritas, es distribueix a una cinquantena de famílies. Uns quants nois de Ca la Remei els ajuden a traginar capses i paquets amunt i avall.

Amor mundum fecit

dissabte, 10 / agost / 2013

Quan ja he preparat les misses d’aquest diumenge, vaig cap a Bescanó, a celebrar la festa de sant Llorenç, a l’església vella. Hi concelebrem en Jordi Pou, el seu germà Llucià, l’Elies Ferrer, l’Ignasi i jo. En Jordi fa comentaris al començament, abans de l’Evangeli, abans d’acabar... i no fa pregàries dels fidels. A casa seva, tothom baixa les escales com vol (o com pot). Predica l’Elies. Doctrina segura.  

A la coral (que canta molt bé) hi veig la Maria Badia i algú més d’Anglès. També em sembla veure algú més d’Anglès entre els assistents (la Cris). A la sortida em saluden gent coneguda: la Neus, un company de quan cantàvem a la Polifònica de Girona, en Pere de Can Ventura o de Cal Campaner (que el conec de quan, a Palafrugell, venia a missa aprofitant que hi va fer parada de verdures) i em parla de les misses a Palafrugell.  

Quan, a fora, han ballat els gegants i han escampat caramels, anem a dinar a Ca la Casilda, a la carretera que va a Estanyol. També s’hi afegeix en Ramon, que ha tingut la comunió d’unes nenes  a Osor.

En Jordi ens confessa que, als inicis de la seva vocació, em va conèixer a mi, quan anàvem a classe a l’Autònoma. I veient la meva “frivolitat”, es va plantejar que si jo era capellà, també ho podia ser ell. Ves per on!

A la tarda, celebro la missa anticipada a la capella de la colònia de Bonmatí. Hi fan d’escolans en Rodrigo i en Sergi, dos nois portuguesos. Per aquests verals estic descobrint la gent de Portugal i cada vegada m’agrada més el seu estil: senzills, discrets, amables...

Abans de la missa vespertina, a Anglès, algú m’assegura que la imatge de la Mare de Déu del Remei, desapareguda el 20 de juliol del 1936, no va ser destruïda sinó que va ser guardada a alguna casa del poble on s’hi quedaria. Per mi és un repte per esbrinar ja que encara ningú m’ha testimoniat (ni ho he vist escrit enlloc) que la imatge tan estimada pels anglesencs veiés en directe que era destruïda o cremada.

Em telefona la Maria Pilar i parlem del seu nét  que sembla que arrossega algun problema derivat del part mal assistit. A veure si la Mare de Déu del Remei ens hi dóna algun cop de mà. Parlem de la gent que va ajudar el pare quan li feien mobbing o assetjament laboral al Banc Central. Em confirma el nom dels directius que li van fer la guitza però m’amplia el dels que van fer costat al  pare, a més d’en Pere Sitjà i en Joan Olivas: en Pepin Oliveras, l’Avellana de Girona, els metges de Banyoles que es van negar a signar cap certificat d’incapacitat laboral (el Dr. Corominas, el Dr. Vila, el Dr. Juncà, el Dr. Hereu...)... La mare explicava que, amb tot l'enrenou, es va veure amenaçada fins i tot ella mateixa i que va passar por de debò, i això que havia passat la guerra. 

Després de sopar, pujo al terrat per mirar d’observar les llàgrimes de sant Llorenç: hi estic cap una horeta i n’he vist tres de comptades, a més d’algun avió i d’algun satèl·lit.

diumenge, 11 / agost / 2013

A les misses d’aquest cap de setmana es nota que hi ha una bona volada de gent que ha marxat de vacances, sobretot a Sant Martí on els assistents arribem a poc més d’una vintena. A més, s’ha ampliat la llista de les baixes per malalties, sense que ningú els vingui a substituir. I sortint de la missa de Sant Martí vaig a visitar la Nati, la Maria i en Joan

A la missa del migdia, a Anglès, som una trentena de persones. Em venen a saludar la mainada i alguna persona de les que només venen a estiuejar.

 Vaig a dinar a Banyoles. M’emporto un parell de vailets de Ca la Remei i els deixo a l’estany, a la zona de la Caseta de Fusta, el lloc de bany públic i vigilat.

 A casa, hi dinem la Carme, en Josep, la Sònia, en Tiri, en Pol, l’Anna i jo. A taula no hi pot faltar una bona amanida de tomata pera de l’hort. I conill rostit i, per postres, xíndria.  El cuiner ha estat en Tiri: li agrada i ho fa prou bé.

 A la tarda vaig a la Draga a recollir els dos nois. Aprofitem la tarda per anar cap a Sant Privat, a les gorgues del salt del Sallent. La zona de bany està plena de famílies sud-americanes. Si no fos perquè el Fluvià és petitó, semblaria que estem a l’Amazona. Quan trobem una gorga que ens agrada, hi fem una banyota. L’aigua és ben freda.

 Quan marxem, ens aturem un moment a la plaça de Sant Privat. No hi ha ningú. El indret  és tranquil i hi presideix la façana de l’església i el gran rellotge de sol de Can Badia i Margarit: “Només assenyalo les hores serenes”. Els nois em pregunten si funciona bé. El problema és que l’ombra de l’església el cobreix i, per tant, ja ha deixat de funcionar. Però els explico com funciona fins que aconsegueixo que entenguin perquè les hores venen marcades de forma inversa als rellotges mecànics.

 I retornem cap Anglès passant per les petites carreteres de la Vall de Bas, per sota del veïnat de Pocafarina, Puigpardines... fins als Hostalets, també ple de gent. Vaig escoltant els comentaris que fan els nois dels camps de blat de moro i del paisatge. Cap a les vuit arribo a la doma.

dilluns, 12 / agost / 2013

El matí feinejo pel despatx i per la sagristia. La Maria Ascensao ve a fer la neteja del pis en substitució de la Marta que fa vacances. Quin gínjol! 

 En Joan em comenta que té un problema als tendons i que ha de deixar de portar l’hort. Ara pla! Li proposo que ho ensenyi a fer a algun noi de Ca la Remei i així també n’aprendran.

 Com que n’hi ha un que m’està netejant el cotxe, li proposo -i li sembla bé- la idea. De fet, ja s’hi posa i el rega una mica, seguint les indicacions d’en Joan. Per premi, una bona collida de tomates: a casa en diran bé. 

 Cap a l’hora de dinar , amb un parell de vailets que venen, anem a dinar plegats a Can Jans. Quan acabem pugem fins a Susqueda ja que un d’ells no hi ha estat mai.

 A la tarda, mentre aquests es banyen al pati de la doma, faig repàs amb un altre parell. Tan de bo trobés algú que m’ajudés, pel proper curs (que és el mes vinent) i poder atendre una bona colla de nois i noies fent reforç i un xic d’esplai.

 Abans de la missa anem fins a Salt, a acompanyar-ne un que va al club de caiac a fer entrenament a la Pilastra.

 A la missa vespertina hi assisteixen la germana Pilar (amb la seva germana) i la germana Teresa. Tots ens alegrem de veure-les de nou per aquí.

 El cel està mig tapat i no es veuen bé les llàgrimes de sant Llorenç.

dimarts, 13 / agost / 2013

 El dia es lleva lluminós i transparent. Quan obro l’església, m’agrada aturar-me una estona observant el panorama, des de les crestes del Pirineu, fins a Santa Bàrbara. Després m’assec a l’església i reso una estona. M’agrada pregar a estonetes: quan em llevo, quan obro l’església, al migdia, després de la missa... I dir, a poc a poc, alguna pregària clàssica, algun salm, perdrem en el silenci, en la mirada d’Algú que m’acompanya...

 M’arribo fins a Can Patalic a proveir de proteïna i de bones cares. Em trobo amb un conegut. Em comenta que, fa uns 40 anys, la pluviometria d’Anglès era d’uns 800 litres a l’any i que aquest any, que plou sovint, fa el que toca. Es veu que quan hi havia la collita de les avellanes, els camps sovint estaven enfangats. Però quan es començaren a fer servir màquines, s’acabaren les pluges continuades. Segons els meteoròlegs, sembla que hi ha uns cicles que fan que cada trenta/quaranta anys canvia la tendència i semblaria que ara en comencem un d’humit. Veurem.   

 I, cap a migdia, vaig a Vilobí d’Onyar, a comprar pa per la missa. També m’arribo a Santa Coloma.

 Quan arribo, dino al pis: una amanida de verdura, amb ceba, patata, mongetes, tomata... una part cuita i una part crua.

 A la tarda, cap a les cinc, comença a tronar i a ploure. Baixa aigua per l’amor de Déu: uns 40 litres. A la sagristia, hi torna a baixar baixa aigua pels cables elèctrics: si no ho veiés, no m’ho creuria. I no hi ha cap curtcircuit. A fe que no sé pas per on s’infiltra.  

 L’església, aquests dies farcida de llum, ara està tenebrosa, recollida... A la missa hi participem 8 persones. Amb un parell o tres és suficient perquè Ell també s’hi faci present. I hi ha tant per encomanar-li!

dimecres, 14 / agost / 2013

 Cap a les vuit obro l’església. Com que va ploure fort, a dintre dels portals hi ha aigua embassada. Baixo a buscar una mica de pa.

 Després d’esmorzar, m’entaforo al despatx. Faig endreça, alguna telefonada, algun missatge... També preparo les misses de la diada de l’Assumpció. Pregarem per les dones que esmercen esforços i temps al servei de les comunitats cristianes i també per les noies i dones que porten el nom de Maria.  En Ramon ve a comptar la menudalla.

 A la tarda ve mainada a la piscina. El pati recupera un xic el xivarri d’altres temps quan tota la mainada del poble hi venia a jugar a escuts. També, abans que hi hagués cap pista o pavelló, s’hi jugava a basquet. Més d’un s’hi hauria pelat el nas. Algú em comenta que hi ha algú del poble que no ho veu bé.

 A la tarda acompanyo un dels vailets de Ca la Remei a Salt, perquè practiqui caiac a la Pilastra.

 Celebro les misses anticipades. Em sorprèn la bona participació que hi ha tant  a Bonmatí (que m’arriben a faltar unes quantes partícules) com també a Anglès, amb algun foraster. Felicito les Maria, cantem la Salve, pugem a venerar la imatge de la Mare de Déu... Veient les arracades que llueix i que va estrenar aquesta diada de fa un any,  recordo qui me les regalà.

dijous, 15 / agost / 2013

A les misses d’aquesta solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu hi participa tanta o més gent que a les misses d’un diumenge d’estiu.

 A Sant Martí, celebrem la missa al pati exterior de l’església. L’aire és plàcid i sembla que el soroll dels cotxes que passen per la carretera queda més somort o més llunyà.

 En el moment d’alçar Déu, es deu haver posat d’acord un cor de cigales per cantar. Renoi!  Millor que un tritlleig de la catedral! A Anglès n’ha passat un altre detall curiós: quan començo a proclamar l’evangeli de la missa, les campanes es posen a repicar en un tritlleig festiu de la diada i acaben gairebé al mateix temps que acabo de llegir el càntic de Maria: “totes les generacions em diran benaurada perquè el Totpoderós obra en mi meravelles”.

 Vaig a dinar a Banyoles. M’acompanyen un parell de vailets de Ca la Remei que deixo a la Caseta de Fusta. A casa ens entaulem sota la morera centenària. Dino amb tots els nebots i mini nebots de Banyoles. Anem comentant les incidències de l’estiu.

 A la tarda, quan marxo, vaig a recollir els dos nois. Anem a banyar-nos a la piscina de Tortellà. Que bé que s’hi està! De retorn, ens aturem a berenar a Sant Iscle de Colltort. Ens divertim amb un gos que també en vol.

divendres, 16 / agost / 2013

 Feinejo pel despatx i, cap a la una, vaig a recollir en Ramon. Anem cap a Amer a celebrar la festa major. Ens hi convida l’Elies. També hi participen en Jordi i el que serà el rector d’Amer a partir del setembre, Mn. Jesús.

 Dinem a la plaça de Sant Miquel, on antigament hi havia l’església parroquial. Parlem de les diferències entre les parròquies de la costa i les parròquies d’interior. També parlem del daltabaix a Egipte i dels cristians coptes que, enmig del garbuix, són perseguits. El tema de la corrupció política també anima la sobretaula: els sobres, el passotisme del poder, els secretaris, Bàrcenas...

 A la tarda ve la Maria Ascensao a fer la neteja del pis i dels locals de la doma. Preparo les misses del diumenge, celebro la missa vespertina, començo a redactar la vida de santa Lluïsa de Marillac, em comunico amb algun amic... I ja fosqueja quan s’arriba cap de les nou (o sigui, cap a les set, segons l’hora solar). És el que toca, segons la dita.

Qui manet in caritate, in Deo manet, et Deus in eo

dissabte, 3 / agost / 2013

De nou vaig a assistir un casament a Calders, el de l’Albert i de la Thaïs. Volen que el gos també assisteixi a la cerimònia, però l’anima no està per gaire res.

Dino a Can Jans. Fan un menú casolà ben correcte. 

A la tarda oficio la missa a la capella de la colònia de Bonmatí. L’església gairebé s’omple. S’hi està fresc com si hi hagués aire condicionat.

A la missa del vespre, a Anglès, també quedo amarat de suor. Les cames se m’han carregat molt.

Llegeixo que Mn. Ferran de Castelló, és aficionat a fer màgia i és especialista en micromàgia. Es veu que ha actuat per televisió, a Hongria, Alemanya, Dinamarca.....I amb el nom de Màgic Mossèn, actua al festival Castelló d’Empúries Màgica.

diumenge, 4 / agost / 2013

A la missa a les 9 hi participa força gent.

Després de la missa, a Sant Martí, fem sorts per veure a qui demanem que ens pinti. I vaig a Cal Curt a visitar la Maria i a Can Perich, la Mercè i la Lola.

Després de la missa de les 12 celebro el baptisme de la Georgina, la germana de l’Àlex.

Pensava anar a dinar a Ca l’Elisa, però em trobo tancat i barrat. Baixant m’aturo a la Rutlla a fer una queixalada. Una ànima bona, m’ho paga.

Després de fer una mica de migdiada, vaig a visitar  la meva cunyada.  

Em comenta que els fills, els meus nebots, s’han portat molt bé amb ella, aquests dies que ha estat ingressada a l’hospital Trueta.

 dilluns, 5 / agost / 2013

 Al matí vaig a Girona, a portar a cromar a Can Ensesa les làmpades que em van regalar per decorar l’església de Sant Martí. S’acaben aquesta mena de tallers, de cromats, i cal aprofitar-ho. 

 A la tarda, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Pepe Saez (66a), el marit de la M. Carme Lladó de l’estanc. L’església s’omple. Fa calor però els assistents segueixen la cerimònia amb atenció.

 Després de la missa vespertina a Anglès, vaig a recollir un vailet de Ca la Remei que està fent caiac a la Pilastra  amb el club de caiac de Salt. Hi ha una bona colla de nois de l’entorn que s’hi estan entrenant. El lloc és idíl·lic i preparat per diversos esports ja que també hi transcorre la via verda. Amb tot el tuf de l’aigua del Ter és molt desagradable.

 Un cop l’he recollit, anem fins a Vilablareix a fer una queixalada i retornem per Mas Llunès.

Dimarts, 6 / agost / 2013

 El matí, després d’obrir l’església i d’esmorzar, faig els assentaments del casament de dissabte, del bateig del diumenge i de les exèquies d’ahir. De fet, els llibres estan tots al dia.

 Preparo les col·leccions del full parroquial i del suplement dels darrers quatre anys per portar-los a enquadernar. De fet, la feina grossa ja la va preparar la Teresa. A Palafrugell ho feia l’Amèlia.

 A la tarda, amb quatre nois de Ca la Remei, anem a Bonmatí  per ajudar la Merche a carregar taps al contenidor. La investigació per combatre el síndrome de Duchesne  s’ho val.  Com que encara no ha arribat el camió, primer traiem tots les caixes de taps de dintre el garatge i les posem a la vorera. Ho fem en cadena. Quan arriba el camió i col·loca el contenidor al seu lloc, no necessitem gaire estona per omplir-lo. Hi estem una horeta i mitja. Jo, a ple sol, quedo ben xop de suor.  

 A primera hora de la tarda venen en Pere i l’Helena a acabar de preparar l’expedient de matrimoni.

 Quan arribo a la casa, em dutxo i em preparo per la missa. Però tinc les aixetes sudorípares obertes i van rajant sense parar.

 Quan acabo la missa, la Bety, m’obsequia amb una capsa de peres perilla del seu hort. Que bones! Una família flamenca ve a visitar l’església.

dimecres, 7 / agost / 2013

A la matinada hi ha hagut un petit temporal. Fa estuba.

Em comuniquen la mort de Mn. Cornellà, el darrer capellà del santuari de Santa Afra. Gairebé ha mort la diada de la festa de la santa.

 El matí tinc el despatx obert, com cada dimecres. Tothom deu estar de vacances ja que no ve ningú.

 He menjat alguna cosa que m’ha bloquejat l’estómac i el païdor sembla que ha quedat embussat. Me’n ressento tot el dia.

 A la tarda vaig a Can Cendra. A la sala Pibernat es fa la donació de sang. La gent es queixa dels mosquits.

dijous, 8 / agost / 2013

 A la nit, ha fet una ploguda: uns 7 litres. Al matí, el cel és lluminós i el paisatge es retalla amb precisió.

 A mig matí m’arribo a Can Peix. En Ramon i la seva esposa m’han convidat a visitar la casa i l’arxiu de l’avi, el Dr. Ramon Vinyes.

 La casa és una magnifica construcció de l’arquitecte Rafael Masó, d’un modernisme europeu contingut, gairebé noucentista, construïda a principis del s. XX. A la planta baixa hi ha l’antiga cuina, la galeria (per on accedien els pacients que anaven de visita), la nova cuina (on el Dr. Ramon visitava els pacients), el menjador sala d’estar, el despatx i el corredor repartidor on hi ha l’escala que puja a la segona planta. A les parets hi ha unes magnífiques rajoles que hi fan d’arrambador, els mosaics del terra són dels que ja no se’n troben (per la rectoria n’hi ha alguna mostra semblant), els mobles també semblen dissenyats per en Masó... 

 Des del passadís central s’accedeix al pati on hi ha una cantonada solemne amb una escala fent de sòcol d’un capitell on hi ha esculpida, dintre d’un escut, una M solemne que tant pot evocar el nom de Maria com el cognom Miralpeix. Des del pati s’accedeix al soterrani on hi ha l’antic i ampli safareig de pedra picada i polida, com també hi ha el celler, el rebost, un traster... En Ramon em comenta que, a aquest indret, durant la Guerra Civil, s’hi havia celebrat la missa alguna vegada.

 Si bé la visita a l’edifici, on sóc acollit amb tota amabilitat, és molt interessant (i per repetir), el que més m’interessa és veure les llibretes on el Dr. Ramon Vinyes hi recollí moltes anotacions seves. Els quaderns són petits, d’uns 14 cm per 9 cm, amb la lletra molt atapeïda i molt nítida,  repartits per temes. Calculo que n’hi ha una vintena, enquadernats, d’un parell de centenars de fulls cadascú. La temàtica dels quaderns o llibres va des de reculls de vocabulari o diccionari del parlar local, notes biogràfiques de personatges relacionats amb la família o amb ell, el text manuscrit i editat el 1973 del llibre “Anglès: notes històriques” (amb algun element no inclòs en l’edició impresa), descripcions paisatgístiques... També hi ha una dotzena més de quaderns amb altres anotacions: fórmules magistrals, balanços econòmics...

 De tots els volums conservats, el que més m’interessa en aquest moment és el que conté les notes relacionades amb els dies de la Guerra Civil tal com es va viure a Anglès especialment tot el que fa referència a la persecució religiosa i la vivència heroica d’aquella situació, en alguns casos fins i tot martirial. M’agradarà poder llegir-ho més atentament.

 Quan surto de Can Peix m’arribo fins a Can Patalic a proveir alguna cosa. I cap a la doma.

 A la tarda fa un bon ruixat i, en pocs moments, cauen uns 7 litres. Quan s’acaba una mica, vaig a Sant Martí per concretar un xic, amb el pintor, quan es comença a pintar, quins colors... En tenim per un parell de setmanes.

divendres, 9 / agost / 2013

El matí s’alça lluminós i el paisatge és tan o més nítid que ahir. Les muntanyes es van retallant darrera cada nivell del panorama.

 Després de la sessió de mirar una bona col·lecció de pintures, vaig cap a Palafrugell.

 Visito la tieta de Can Pons. M’arribo a Sant Sebastià a admirar el panorama. Quin esclat de vida, de color, de llum... Dino a casa d’en Jordi. La seva muller ens ha preparat un ajoblanco meravellós i una bacallà en samfaina boníssim. Volia visitar la Rosa i en Josep, al carrer Ample, però està tot tancat i barrat i ningú contesta.  

Arribo bé a Anglès per la missa vespertina.

El DIARI DEL CAPELLÀ té unes visites de consuetud des de varis països, a més de les que es fan des de dintre l’estat. El que més em sorprèn són les visites  constants que poden ser d’una tercera part de les que hi accedeixen cada dia i fins i tot més de la meitat. Aquest fet no és esporàdic (com succeeix alguna vegada des d’algun país allunyat) sinó constant, des de fa més d’un any. I m’agradaria saber-ne el perquè.

Videte et cavete ab omni avaritia

dissabte, 27 / juliol / 2013

Cantant i xiulant, ja ens hem empassat, coll avall, el primer mes d’aquest estiu d’estranya meteorologia.

A la tarda, la missa anticipada de les 6, a Bonmatí, la celebrem a la capella de la colònia. S’agraeix la frescor.

A la missa anticipada de les 8, a Anglès, hi participen una família de Palafrugell. Parlem de la Mone i de la seva família.

En Ramon en comunica la mort de Mn. Eduard Vivas i Llorens. Havia nascut a Calella de la Costa fa 87 anys. Va estudiar a la Companyia de Jesús i al Seminari de Girona. Fou ordenat el 1951 al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Va ser vicari Sant Pere de Figueres, de Sant Feliu de Girona i d’Arenys de Munt. El 1954 fou nomenat rector de Massanes i, del 1960 fins el 2010, de la Jonquera. Del 1978 al 1984 fou arxipreste les Salines, posteriorment denominat de la Salut de Terrades. També fou rector de Biure (1991 al 2009), de Capmany (2004 al 2007) i de Cantallops ( 2004 al 2009). Des del 2010 residia a la Residència sacerdotal Monestir de Banyoles. Va escriure diversos llibres parlant de la Mare de Déu de Fàtima i del llibre de l’Apocalipsi.

També m’assabento de la mort del claretià P. Pere Codinachs, el fundador del moviment HORA 3. Renoi!

 Després de la missa vespertina, vaig a sopar a la plaça de la Vila on es celebra la festa del barri antic d’Anglès. En situo enmig de dues famílies conegudes, la d’en Josep M. i la d’en Pere i quedem al davant mateix de Can Barrina.  Amb la Maria parlem dels noms de les cases de la plaça.  S’enumeren les famílies que vivien a l’edifici annex de l’antic Ajuntament on m’assabento que hi havia estat els germans de La Salle. Es veu que allà hi havia a Cal Ferrer, a Ca la Generosa,  Can Comajuan, en Calet, Ca la Sorda, la Genera... També hi havia la seu del jutjat de pau on en Set Sivelles hi feia de jutge. Tot d’una s’enfila una discussió per situar exactament on és a Ca la Redéua.

 Els mosquits i les formigues alades ho van envaint tot. Em llevo de taula i saludo uns quants dels comensals. Parlo amb el nét del Dr. Ramon Vinyes que em parla dels quaderns de notes que  escrivia l’avi: espero que me’ls deixi mirar!

 També em saluda el fill de la Maria Cairó, l’Enric Figuareda, que havia participat a les colònies on jo hi feia de monitor, a Sant Feliu de Guíxols, abans del 1975

 Poc després de les 11, m’acomiado i vaig a tancar els ànecs...

diumenge, 28 / juliol / 2013

Com cada diumenge, a les vuit l’església ja es oberta. Quan acabo les misses acostumo a felicitar les celebracions dels sants. Aquesta setmana n’hi ha una bona colla: Marta, Nin, Ignasi, Félix, Alfons,  M. Àngels...

 A Sant Martí parlem dels pressupostos que ens han presentat els pintors per pintar l’església: un diu que ho farà cobrant 2400 euros, l’altre diu que ell amb 2700, un altre, amb 4000 i un altre, amb 6700...   A qui ens hem de creure? Això no pot ser!

 Després de la missa del migdia (amb unes 30 persones) i d’endreçar-ho tot, vaig cap a Banyoles. A casa dinem a fora, sota l’ombra de la morera centenària, amb unes fulles que tapen del tot el so. Som 16 a taula. Celebrem la festa del Terme.

 Es veu que, a l’ofici, s’han ofrenat unes 40 coques de pa per la festa, amb les corresponents lilaines que sonaven quan entraven a l’església. I a la sortida s’ha fet l’encantament, amb una mitjana d’uns 20 euros per coca que aniran bé per pagar els músics, els programes...

 De retorn passo per la Garrotxa. M’enfilo cap a Sadernes. Hi ha molta gent i l’aigua es veu ben bruta, sobretot sota el pont gòtic. Passo per Olot i, a la Vall d’Hostoles, apareix l’arc de sant Martí: si el veus al vespre, para-li la testa. O sigui que, de pluja, res.

dilluns, 29 / juliol / 2013

 Cap a les tres em desvetllo sentint com tota la casa fimbra. Hi ha un temporal de vent, d’alguns trons i llamps llunyans, amb un ruixat que deixa uns 5 litres d’aigua. Em llevo per tancar les finestres.

 Preparo el santoral del setembre, enllesteixo feina de despatx, poso llibres a lloc...  Dia de calma.

 L’hort comença a llevar de tot: tomates, bitxos, carbassons, albergínies... Les mongeteres s’han enfilat molt, però no treuen res.  

 La Rosa Maria em comunica la mort de la seva tia, la Isabel Martos (91a), la mare d’en Santi i d’en Jordi Deulofeu. Havia oficiat les exèquies del seu marit, en Martí. Vivia en una casa propera a la rectoria i ens saludàvem sovint. A la residència geriàtrica, també l’havia assistit sovint. De fet, no sé per quina raó, si bé era coneguda com a Isabel, el seu nom era Perpetu Socors. Descansi en pau, i al cel sia.

dimarts, 30 / juliol / 2013

 Avui és el dia de sant Abdó i sant Senén: la versió cristiana dels clàssics Cautes –que fins ara ha anat alçant la torxa de l’estiu crepitant-  i Cautopates -que  comença a capgirar la torxa i condueix l’estiu cap a la decadència-. Són curiosos els aparellaments de sants: Cosme i Damià, Medir i Celedoni, Boris i Gleb, Joan i Pau...

 Al matí m’arribo a Girona per alguna gestió. Al captard vaig cap a Banyoles. Em trobo amb en Lluís Barba que està repartint els programes de la festa del barri de Sant Martirià, i parlem una estona.

 Vaig a Santa Maria, a celebrar la missa en sufragi dels difunts que han estat vinculats a la confraria del Terme: La Isabel Muñiz, l’Antònia Pujol, la Conxita Pla, en Josep Banal, l’Albert Colomès, en Lluís Martí, Mn. Pere Font, l’Isidre...

 M’assisteix Mn. Ramon Pijoan i hi participen unes 60 persones, la majoria de cares conegudes. En Pere Frigolé fa sonar l’orgue. Feia dies que no el sentia i ho fa de forma magistral. A l’ofertori interpreta una coral final de J. S. Bach i, a la comunió, un creació pròpia inspirada en G. Fauré.

 Sopo a casa amb la Carme, en Josep, l’Assumpta i l’Aniol. Parlem de les festes  de barri i de les de poble, amb una programació que sovint ha perdut en participació especialment del jovent. I tot xino-xano, cap a Anglès.   

dimecres, 31 / juliol / 2013

Cap a les vuit venen les pabordesses de la confraria de l’Escombra a fer neteja i endreça de l’església. Tot va en dansa.

 Atenc alguna visita al despatx i alguna trucada de telèfon.

 Cap a migdia em ve un comercial. Em vol vendre productes de neteja per l’església. Li demano que em parli en el meu idioma ja que si haig de ser un client, m’agrada que m’atenguin en la llengua que jo parlo. M’etziba que “estamos en España y que su obligación es hablar el español”. Li dic que per desgràcia, té raó i és així, però que continuo essent un possible client i que vull ser atès en el meu idioma. L’entrevista s’acaba aquí i surt del despatx tractant-me  de nazi (es veu que és la consigna que s’ha  inculcat darrerament als que han sigut feixistes de tota la vida i no entenen que se’ls pugui parar els peus). I avall.

 dijous, 1 / agost / 2013

 Quan ens donem el bon dia, amb els nebots, em comuniquen que han ingressat la Carme, la seva mare, la meva cunyada, que es veu que va caure, ahir vespre, i es va fracturar un parell de costelles. Vatua!  

 Em telefona la Montserrat Llambí, la Montserrat Mozo. No puc estar gaire per ella perquè haig de marxar. Alguna vegada també em telefonen la Maria Bruguera – Capellà,  l’Annita Estrada i altres persones que em van conèixer. I entre una i altra, m’arriben salutacions de la Lola Gou, de la Teresa Esteba Frigolet...  Sembla que tenen algun bon record.

 Vaig cap a Sant Feliu de Pallerols. Abans passo a recollir en Ramon, a La Cellera.  Pel camí parlem de diverses coses.

 A l’ofici de la festa petita en honor del patró titular de la parròquia hi participa una bona volada de gent. A més de l’Elies, en Ramon i jo, també hi ha en Jesús Calm (que serà el rector d’aquests pobles a partir del setembre) i el diaca, l’Ignasi. I arrodonim la festa a Can Finet.

 De retorn, m’aturo al supermercat per adquirir algun producte que em manca. M’assabento que s’ha incendiat el Caprabo del carrer de la Indústria.

divendres, 2 / agost / 2013

A dos quarts de 10 del matí, a Bescanó, oficio les exèquies de la Soledat Font ja que Mn. Jordi és fora. Mentre amb els col·laboradors vaig preparant les coses, em saluda la germana de la difunta, la Carme Font, que viu a Palafrugell.

 Quan, a la sortida, els treballadors dels serveis funeraris agafen el fèretre del baiard per posar-lo al cotxe fúnebre, un dels d’ells s’entrebanca i cau, i al seu damunt li cau el fèretre. Un ensurt sense cap altra conseqüència. .

 De retorn m’aturo a Bonmatí a visitar-hi els ancians impedits. La calor els deixa ben atuïts. A una casa m’expliquen que l’àvia ha estat ingressada perquè li han intervingut el maluc. A una altra casa, van ingressar l’àvia perquè se li va formar una embòlia a la cama que tenia bona.  A una altra, se’m posen a plorar perquè els van entrar els lladres i els van robar joies, diners, i tot el que els va semblar (algú manyac, això si). La darrera visita la faig a Can Valls, al darrera de l’Àntex.  

 A la tarda preparo la documentació del casament que s’oficiarà demà a Calders. També preparo la missa del diumenge.

 A la missa, fent memòria de la Mare de Déu dels Àngels, recordo la mare que va servir el seu santuari sis anys de la seva vida, amb tants bons records que no es cansava de rememorar. També recordo la meva germana que porta el nom d’aquesta advocació mariana d’arrels franciscanes. I acabem cantant la tornada dels goigs que la vincula amb l’advocació venerada aquí: “Dels Àngels, Mare i Regina, a tot mal deu-nos Remei: vos que teniu milers d’Àngels posats al vostre servei!”.