diumenge, 29 de març del 2015

CRUX fidelis, inter omnes arbor una nobilis; nulla talem silva profert, flore, fronde, germine.


dissabte, 21 / març / 2015

Ens llevem amb pluja, i sembla que n’hi ha per estona. Al llarg del dia es recolliran uns 60 litres.
 
Al matí preparo les celebracions del cap de setmana. Dino tranquil·lament. A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.
 
diumenge, 22 / març / 2015

El temps és força cluc i la Conxita pronostica que participaran pocs parroquians a les misses d’avui. Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. A totes les misses hi ha més gent que un diumenge habitual, sobretot a Sant Martí que hi ha gent que hi també participa a la celebració de la penitència.

Al migdia vaig a celebrar la missa de l’aplec de Calders. La capella queda plena, amb una seixantena llarga de devots. Hi participen l’alcalde de Sant Gregori, en Quim Roca, i també l’alcalde de Bonmatí, en Marc Garcia. De fet, la l’ermita de Calders és del municipi de Sant Gregori, però l’aplec l’organitza la colla Nova Frontera de Bonmatí. Val a dir, però, que hi ha gent de molts pobles de l’entorn: Constantins, Bonmatí, Anglès, Vilanna, Sant Gregori...

Dino amb la colla de Nova Frontera al Centre Cívic de Bonmatí. Hi participa alguna persona de més. Estic al costat d’en Marc i de l’Anna. I, al meu davant, la presidenta de la colla.

Quan acabo, vaig cap a Anglès. Ens recull l’autocar que ve des de Bescanó. En venen 5 de Sant Martí i uns 25 d’Anglès. En Jordi s’ha agafat al micro i va comentant els seus casaments i les llengües que parla. Pel camí recollim altres participants a La Cellera. Els d’Amer, Les Planes i Sant Feliu pugen amb un altre autocar. 

Arribem al santuari de la Salut cap a les 5. Som cap un centenar de participants i omplim l’església.  Hi fa força fred. A fora estem a 4º i, a l’interior, possiblement no arribem a 10º. .

En Jesús ens dóna la benvinguda. I anem desgranant les estacions. Les anuncia la Maria, una de les escolanes. L’Avelí llegeix el text bíblic corresponent, la Pilar Daunis llegeix la reflexió, en Quim (l’altre escolà) llegeix la intenció i la germana Xarles llegeix la conclusió. Jo m’encarrego d’iniciar el cant corresponent. En Ramon fa la conclusió i, l’Albino, aguanta la creu quan es passa a venerar.  Tot plegat s’allarga uns tres quarts. Sembla que ha estat un viacrucis aprofitat i aprofitable.

Sortint, anem al bar i tot està col·lapsat i la gent s’enutja. Molts diuen que tardaran dies a tornar a pujar al santuari. Renoi, quin viacrucis.

Mentre baixem, de retorn, en Jordi continua les seves digressions entorn dels casaments, de les llengües, amb algun acudit... Tan bé que aniria un xic de silenci!

Arribo a la doma cap a les nou.


dilluns, 23 / març / 2015

El dia comença amb un xic de plugim.  

Tinc visita amb el doctor per revisar les darreres analítiques i l’ecografia. Definitivament, sóc massa dolç. Amb el doctor també parlem de la seva tia, la Montserrat de Tuero, que jo havia conegut a Santa Coloma de Farners, la tardor del 1979 i de qui en guardo bon record.

A la tarda, ve la mainada de catequesi. Amb la gent que crec convenient, organitzo un grup de whatsapp de la parròquia d’Anglès. Aquesta mena d’eines són com les campanes d’avui.


dimarts, 24 / març / 2015

Es presenta un dia plujós. Baixo al poble i vaig a fer una segona sessió de massatge amb l’Eloi. També m’hi trobo la Dolors i en Lluís. Avui em sembla que pressiona més els tendons del trapezi de l’espatlla esquerra. I per acabar em clava dos talls de cinta negra recobrint el trajecte dels tendons.   

Quan surto i sóc a la doma, cap a migdia, arriba la notícia que s’ha estavellat un avió als Alps francesos. Havia sortit de Barcelona i s’adreçava a Alemanya, a Düsseldorf.  Tinc el pressentiment de que hi haurà algú conegut.

Mentre estic dinant, algú em pregunta si entre les víctimes hi coneixia algú d’Anglès. I ja hi som pel tros. Envio varis missatges per saber si algú coneix alguna víctima.

Certament, es coneix la identitat d’un feligrès d’Anglès, en Josep Borrell, si bé tenia l’empresa a la Cellera. I vaig coneixent gent entre les víctimes de l’accident: l’Anna (muller d’en Jaume Pinsach que m’havia fet d’escolà a Colomers; la Dolors, la mare d’en Jaume feia de catequista; la Remei, l’àvia d’en Jaume i mare de la Dolors, em rentava la roba... i bona amistat amb les ties i els cosins); una altra és la Mireia Serrat, companya d’en Pere Bahí d’Olot a qui conec de quan vaig estar a Olot de vicari (1980 / 83) i bona amiga de la meva neboda Assumpta... També un nebot d’una catequista de La Cellera.

I tota la tarda estic força pendent de les notícies, malgrat siguin força reiteratives d’acord amb la informació que es disposa. No em canso de repetir: quin daltabaix, Déu meu!

dimecres, 25 / març / 2015

He dormit força bé. Sembla que les cintes negres funcionen.

Al matí atenc alguna visita al despatx.

Al migdia oficio les exèquies de la Corona Roura Llapart (89 anys). Havia nascut a Susqueda. L’havia visitat diverses vegades i darrerament es veia que s’anava allunyant. La mort moltes vegades és un procés dolorós i, sinó, un procés altament traumàtic. La mort mai és agradable.

Quan acabo passo a expressar el meu condol a les germanes Surroca per la mort del nét i nebot, en Jordi Motjé, una de les víctimes de l’accident aeri de Germanwings als Alps.

Vorejant el Ter, passant per Constantins, m’arribo fins a l’Ajuntament de Sant Gregori. L’alcalde, en Quim Roca, m’obsequia amb el llibre de Mn. Josep Calzada i Oliveras, “Sant Gregori” (1986). Feia dies que hi anava al darrera. Dóna alguna informació de Constantins, de Calders, de la Pietat...

Amb la secretaria, la Carme Gubau, i amb en Quim parlem una estona d’unes pintures del s. XVII a Cartellà i de les pintures d’en Joan Orihuel a Canet d’Adri.
Vaig a dinar a Can Teixidor del Terme. El tema només pot ser el de l’accident aeri. Parlem de les víctimes conegudes de famílies amigues de Banyoles. La M. Lluïsa Romans, filla d’un bon amic del Pare, neboda de l’escolapi P. Romans, germana d’un company de col·legi...

A la tarda, a la doma, hi ve la mainada del reforç escolar.  Quan acaben, amb els voluntaris, fem una mica de revisió del trimestre. Ens falten voluntaris.
A la missa vespertina d’aquesta diada de l’Anunciació del Senyor hi preguem especialment per les víctimes de l’accident aeri. He fet una convocatòria pel Facebook i pel grup de whastapp i hi participen unes 45 persones.

El grup de voluntàries de l’Oncolliga es reuneix a la doma per preparar el dinar del diumenge 12 d’abril.

dijous, 26 / març / 2015

Al matí venen les confraresses de l’Escombra. Deixen l’església neta i endreçada per aquests dies. Quina sort tenir un equip així. Amb tot, necessiten reforç.

Cap a les 10 surto cap a Girona. Aparco al pati del seminari: crec que no ho havia fet mai. Descarrego tres capses de llibres per la biblioteca. N’hi ha de tota mena. Un company meu deia que, cada 10 anys, buidava tota la seva biblioteca per la senzilla raó que si en 10 anys no havia llegit els llibres que tenia, no els llegiria mai. I si els havia llegit ja, tampoc calia guardar-los.

Baixo fins les oficines del bisbat, a Casa Carles, per regularitzar un expedient matrimonial. I pujo per les escales de la Llebre: 180 escalons.

A l’Arxiu Diocesà, vaig buidant el llibre d’actes de la Comissió d’Art dels anys 1939 – 1943. Aconsegueixo arribar a la meitat. Hi constato l’activitat del pintor Joan Orihuel i Bartra a Canet d’Adri, de l’escultor Manuel Traité i Figueres, d’en Josep Espelta,  en Josep M. Bohigas, ... i moltes imatges dels tallers d’imatgeria seriada d’Olot. Són curiosos alguns advertiments per imatges que es consideren “poc adequades” especialment del Nen Jesús (quan apareix “massa” nuet), de sant Sebastià (per la mateixa raó)...

Mentre estic treballant m’arriba la notícia de que l’accident aeri ha estat intencionat, per voluntat del copilot suïcida Andreas Lubitz de l’avió de Germanwings. Sant Antoni gloriós!

Quan acabo la feina a l’Arxiu, baixo a dinar a la plaça de les Cols. En vaig quedar content i també hi quedo bé avui: col al vi i pollastre a la taronja. I bon servei. Al local hi donen alegria i llum teles pintades d’en Pau Morales que hi ha exposades.

En Josep em comunica la mort d’en Lluís Sureda Huix, de Can Rossinyol de Sant Martí Sapresa, entre Sant Pere Sestronques i Can Padrosa.

Quan acabo, amb en Joan, pujo de nou cap al Seminari i torno cap a Anglès. Vaig a una reunió al col·legi de la Vall dels Àngels per preparar un homenatge a les germanes dominiques. Serà el dissabte 25 d’abril.

Celebro la missa a dos quarts de set. Venen en Quim i en Joan a fer d’escolans. I quan acabem la missa, arriba en Víctor.

Menjo una fruita i vaig cap a Amer. Estan acabant el septenari del Dolors. Seguidament hi ha la celebració de la Penitència. Hi participa molta gent. També em quedo per ajudar una mica a la missa. Abans de marxar saludo a la Mare de Déu dels Dolors i també em saluden diverses persones.

A la doma venen els cantaires per assajar per les misses de Rams i de la Vetlla Pasqual. Tindrem unes celebracions ben animades. Em sento afortunat.

Cap a les onze tocades em fico al llit.

divendres, 27 / març / 2015

A primera hora passo per l’Ajuntament d’Anglès, a Can Cendra, a deixar-hi programes de Setmana Santa.

En Joan ve a donar una ullada a l’hort. Està tot ufanós. En Joan de Ca l’Elisa porta rams de llorer i de Romaní, en Joan Castillo porta palmes verdes i rams d’olivera, en Josep Feliu també porta llor. N’hi haurà per ornamentar el presbiteri i per repartir.  

A la tarda tinc reunió amb les mares dels que fan la Professió de Fe. Una mare portuguesa s’estranya del baix interès religiós que constata a les famílies d’aquí. Es veu que, a Portugal, gairebé tots els nois i noies fan la Professió de Fe i rebem el Crisma (o sigui, la Confirmació).

Al vespre seguim el Camí de Maria, la variant mariana del viacrucis, amb set estacions que commemoren els Dolors de la Mare de Déu. Hi participem cap una quarantena de feligresos i feligreses. Entretant els escolans juguen pels darreres de la sagristia. Els crists i els xiscles retrunyen per tota l’església. La Joana va a posar-hi ordre.



diumenge, 22 de març del 2015

Tenebrae factae sunt in universa terra et obscuratus est sol.

dissabte, 14 / març / 2015

A la matinada ha anat plovent

Sembla que em trobo millor del constipat, del refredat o de la grip per entregues.   

A Bonmatí tenim reunió de mares de catequesi per parlar de quatre detalls del dia de la comunió. Entretant en Josep Maria fa cantar la mainada: ho fan com àngels. Tant de bo es consolidés un grup de cant de veus blanques.  

Quan torno de Bonmatí, a la recta de Trullàs, em fitxo que es veuen enfarinats de neu la punta de Puigdafrou i, al darrera, Sant Gregori, el Coll, Sant Miquel... Som encara a l’hivern.
A la missa vespertina d’Anglès hi tinc una tropa d’escolans: l’Alexandre, en Jofre, en Sergi i en Quim. Són bona mainada, s’avenen entre ells i fan goig.   

diumenge, 15 / març / 2015

A Anglès, al migdia, oficio les exèquies d’en Jaume Garrigoles Magrià (87a). Havia nascut a La Cellera de Ter i estava casat amb la Maria Costa. Els seus fills es diuen Jordi i Jaume. Va ser un conegut transportista i, darrerament, tenia amputada una cama.

Quan acabo, vaig ràpidament a Bonmatí. Hi celebro el bateig d’en Pol.

Avui dino al Duc de l’Obac a la taula del costat hi ha uns professors tres universitats diferents. Hi conec l’Albert Rossich i en Manel Xifra.  També hi ha la Núria Tió i altres dues senyores.

A la tarda em recloc per preparar uns articles que haig de lliurar properament.


Dilluns, 16 / març / 2015

Al  matí, acabo d’arrodonir el programa de Setmana Santa . De fet l’ha preparat en Miquel. Només acabo de fer-hi alguna correcció. I l’envio. Aquest any hi sortiria la fotografia de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors d’Amer. El 1940, el bisbe Cartañá va prohibir que fos una imatge vestida. De fet, és una imatge d’un taller d’Olot i que la vesteixen al damunt. Queda prou bé. A la contraportada hi va un poema de Mn. Camil Geis.

A la tarda ve la mainada de catequesi. I al vespre venen els cantaires que preparen la missa de rams. Segur que ajudaran a donar un to alegre, animat, participat a la celebració.


dimarts, 17 / març / 2015

Al matí faig alguna gestió per Anglès. També vaig a casa de l’Arnaldo per preparar la trobada ecumènica de Setmana Santa, el diumenge de Rams a la tarda. Li dic que aquell dia és un jornada de celebració familiar i que la trobada resulta força impròpia. A veure el proper curs variem el calendari.

A mig matí vaig amb l’Eloi perquè em faci un bon massatge a l’esquena. Està ben bé una hora remenant els muscles de l’espatlla i del muscle, especialment el trapezi. Ho va fent amb delicadesa i sembla que va desfent els nusos que hi ha a les puntes. La sessió acaba unes petites descàrregues elèctriques. Quan surto semblo un zombi i em dóna la impressió que res em fa mal.

Quan he dinat, descanso un xic.

A la tarda faig la catequesi amb el meu mini grup. Els nois van seguint i anem fent la feina.
Al vespre, vespres i missa vespertina. 


dimecres, 18 / març / 2015

Al matí, a Anglès, oficio les exèquies Maria Muntadas Gamell (98 anys). La havia visitat alguna vegada. Era vídua de l’Alejandro Serrat. La seva germana és la Coloma de Bonmatí.  
Al despatx hi atenc alguna visita i inicio els tràmits per preparar un casament.

Vaig a dinar Banyoles. Dinem tranquil·lament i prenc també una doni de vida familiar.

A la tarda, a Anglès, venen els nois i noies de reforç escolar. Hi ha tranquil·litat. L’Anna Serra em comunica la mort de la mare de la M. Rosa . Es veu que l’enterraran a Castellar del Vallès on també hi està enterrat el seu marit, el pintor Alfons Gubern Campreciós.  

A darrera hora m’assabento de la mort del monjo de Montserrat P. Gregori Estrada Gamisans (98a). Va ser un dels meus mestres de cant a les trobades d’animadors de cant dels estius del 1975, 76, 77, 78, 79... a Montserrat. A casa havia après a cantar amb la mare i les meves germanes. Després en vaig aprendre una mica més a l’escolania de Santa Maria de Banyoles amb Mn. Joaquim Xutglà i amb en Pere Frigolé. Amb els escoltes, al seminari, a les activitats d’esplai... també hi vaig aprendre força repertori. Els darrers cursos del Seminari Major vaig formar part de la Polifònica de Girona, amb el mestre Josep Viader. Els anys que vaig estar a Sant Jordi Desvalls vaig formar part del Cor Filharmonia dirigit per en David Suñer (val a dir que, amb en Francesc Feliu, en Sadurní Martí, en Francesc Ten... vaig passar una de les temporades més divertides de la meva vida).    


dijous, 19 / març / 2015

Felicito els Josep que conec, especialment el meu germà.

Quan he enviat el suplement del full parroquial a la impremta, vaig cap a Girona. 

Primer passo per la Llibreria Diocesana a pagar deutes i a adquirir  material d’oficina. Recullo el llibre de Mn. Joan Busquets MOSSÈN DAMIÀ ESTELA, MESTRE I TESTIMONI (2011). Vaig vetllar-lo la darrera nit, a la Clínica Girona. Precisament el proper 14 d’abril farà 36 anys de la seva mort. Al seminari vaig tenir ocasió de tractar amb ell en forces ocasions: homilies de la missa, sobretaules al menjador... Amb els canvis polítics que es van desencadenar a partir del 1975 ens feia vibrar a favor de les opcions democràtiques, nacionalistes, compromeses...   

A la llibreria de Les Voltes hi adquireixo el llibre d’en Joaquim Nadal i la Gemma Domènech, PATRIMONI I GUERRA. GIRONA 1936 – 1940. Ha estat editat aquest 2015. M’anirà bé per alguna informació que conté.

I vaig a entaforar-me a l’Arxiu Diocesà per buidar els llibres d’actes de la Comissió Diocesana d’Art Sacre 1939 – 1944. Conté molta informació per la meva investigació sobre l’art religiós d’aquell moment.

Vaig a dinar a la plaça de les Castanyes, al restaurant Artusi. Hi ha bon servei i hi menjo bé. Veig que hi dinen diversos funcionaris dels centres oficials de l’entorn.   

Abans de marxar, passo de nou per la Llibreria Diocesana a recollir una targeta d’accés a l’aparcament del pati del Seminari. Em resultarà força més econòmic que no pas aparcar a la plaça Josep Pla o a altres aparcaments públics.

A la tarda, a Anglès, treballo en l’elaboració del text pel Viacrucis que tenim les parròquies de l’arxiprestat, diumenge, al santuari de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols.


divendres, 20 / març / 2015

El matí estic pendent de l’eclipsi, sense que m’entretingui a mirar-lo. Està un xic núvol i, amb l’eclipsi, sembla que la nuvolada és de pluja. Recordo el darrer eclipsi que vaig admirar, el 3 d’octubre del 2005. Jo era a la rectoria  de Palafrugell i, aquell dia, hi tenia la mare. Aquell dia, però, el cel estava serè. Però la sensació va ser semblant: com si el cel s’hagués ennuvolat.

El Cisteller, quan jo llegia el text de la Passió i Mort del Senyor, sempre m’havia dit que era impossible que en ocasió de l’equinocci de primavera es pogués produir un eclipsi de sol. Doncs mira, ara es demostra el contrari. Deu ser com allò que em va dir una vegada que, a l’Empordà, no hi trobaria cap església amb un portal obert a tramuntana. I resulta que el portal de l’església de l’Hospital hi està obert. I molts altres que n’he anat trobant: Mare de Déu del Mont, Sant Feliu de Guíxols, Castelló d’Empúries... (Ho recordes, Josep??)

Al migdia, a Bonmatí, hi oficio les exèquies de l’Amparo Trias Fontané (83 anys), l’àvia de can Salsa.  Va quedar viuda força jove d’en Pere  Salce Sequedo (de la deformació del cognom del marit en derivaria el nom de la casa). El seu gendre ha vingut des de la Xina on hi està treballant per una empresa de Celrà.

Dino porros de l’hort, bullits amb un xic d’arròs integral, una rodanxa de lluç i tomata. És una versió reduïda de l’olla de peix, però ben gustosa.

A la tarda poleixo el text del Viacrucis per diumenge. I m’arribo a la Impremta Pagès a recollir els programes de Setmana Santa de l’Arxiprestat. Han quedat bé. Els ha preparat i dissenyat en Miquel: per alguna cosa és de la professió. Quedo sorprès, a la Impremta Pagès, quan em mostren les obres d’ampliació de les seves instal·lacions que passaran a ocupar el doble espai. Vol dir que hi ha feina i me n’alegro de debò.

Amb els nois i noies que venen a catequesi, parlem de quins celebraran la Professió de Fe a la Vetlla Pasqual. Són un grup de 4. Curiosament, els que van a escola a Girona (tot i que diuen que van a una escola religiosa), passen de participar a la Catequesi Parroquial i a la Professió de Fe. La mentalitat és que, a les parròquies, només per si en sobra (de tot). I no critico a cap ordre religiosa clàssica de les que es dediquen a l’ensenyament.


Al vespre hi ha el viacrucis parroquial i la missa vespertina. Amb el bon temps, ha crescut la participació: una trentena grassa de feligresos. I, a les 9, ve el grup de cant que prepara el repertori de la missa de Rams. Serà missa estil Happy Day. Visca. 

diumenge, 15 de març del 2015

La cabra, pels seus pecats, porta els genolls pelats

dissabte, 7 / març / 2015

Al matí tinc una bona sessió de eixavuiros . Quan estic esmorzant, salta de nou el tèrmic. Desconnecto tots els aparells elèctrics. Però el tèrmic no s’aguanta. Abaixo tots els altres tèrmics sectorials. Tampoc s’aguanta. Finalment aviso el lampista, un veí, que ve i, després de fer les mateixes comprovacions, decideix canviar els tèrmic. I així aguanta bé.

Vaig a dinar a Can Co per celebrar-hi el 75 aniversari d’en Ramon i també per celebrar el dijous llarder. Hi som tots els companys i la també la Mercè, la muller de Mn. Ignasi.

Al menjador hi ha una colla d’Osor. Alguns són de la colla de caçadors del poble. Ens comenten la batuda que van tenir per arreplegar un lladregot que va visitar el poble. Es veu que es va enfilar riera amunt i no en sabia sortir mentre que tots ells l’anaven encalçant. I com més amunt volia anar, més embardissat quedava. Finalment ell mateix es va lliurar als mossos, que també hi eren. Però va quedar ben esgarrinxat de tot arreu. És allò que deia la mare: la cabra, pels seus pecats, porta els genolls pelats.  

A la tarda tinc les misses anticipades. A Anglès hi fan d’escolans en Sergi, en Yaser i l’Alexander. Els dos darrers en fan per segona vegada.

L’Elena i en Josep, amb la seva filla i el seu gendre, em venen a visitar. Em porten el llibre d’en Joan Vilardell i Caixàs ELS NOMS DELS CARRERS DE PALAFRUGELL . Ho agraeixo de cor.


diumenge, 8 / març / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí Sapresa. A les 9 hi fa d’escolà la Maria i, a les 12, l’Alexander. A Sant Martí els presento els nous feligresos que hi ha a l’església: les imatges de sant Dalmau Moner i de sant Salvador d’Horta. Passo per Cal Curt.

A la tarda, em recloc al pis. Descanso  i treballo una estona. També em comunico amb diversos amics, en Jaume, l’Àlex...

A veure si puc enllestir i treure’m del damunt el constipat que he anat traginant.


Dilluns, 9 / març / 2015

Al mati m’arribo a Salt a fer un parell de gestions.

A la tarda, acompanyo en Raül a entrenament de caiac a la Pilona i, abans de la missa, el vaig a recollir.

A la missa vespertina venen a fer d’escolans en Yaser i en Sergi. Sembla que tindrem una altra fornada d’escolans.

Al vespre, ve la colla dels cantaires per assajar els cants de la missa del diumenge de rams. Sembla que tindrem una missa estil Oh happy day!  

dimarts, 10 / març / 2015

Al matí surto per anar al Baix Empordà. Passo pel Jutjat de Pau a recollir un  requeriment per anar a declarar per un robatori a Palafrugell, crec que va ser el 2009. Crec que el 2011 ja vaig anar a declarar a La Bisbal. 

Ho aprofito per visitar la tieta de can Pons a la Residència Ntra. Sra. de Montserrat. Estem una estona parlant.

Dino a la Bisbal d’Empordà, a Can Torn de l’Aigüeta. Quan acabo, faig el retorn per la carretera de Monells i Madremanya. I pujo al santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Feia dies que no hi anava. 

A l’església del santuari, estic una estoneta pregant i agraint a la Mare de Déu i els seus àngels els favors rebuts. També els encomano varis temes pendents.Com canten els goigs: “Tots els pobles de Girona us venen a visitar i obtenen per a llur guia un àngel del vostre altar. Qui amb un àngel s’acompanya no tem el punxant maguei.”

Com és obvi, hi tinc un record afectuós i una pregària per la Pubilla dels Àngels, o sigui, la meva mare. I quan l'àngel de la pau em toca el cor, baixo avall la muntanya dels Pujols cap a Salt i cap Anglès.

Arribo a la doma per la catequesi. Amb el mini grup, treballem el tema del Sant Sopar.


dimecres, 11 març / 2015

El director de cinema Àlex Quiroga fa uns dies que es posa en contacte amb mi. Li interessa conèixer el món capellanesc.

Tinc el despatx obert, si bé venen poques visites.

Vaig a dinar a Banyoles. Passo per Camós per expressar el meu condol a la Rosa per la mort de la seva germana, l’Angelita de Bordils, que morí dissabte passat. Al cel sia.

A la tarda, creo el grup de WhatsApp dels clergues de l’arxiprestat. També faig el del Consell Parroquial. M’hi ajuda la Nuri. 

A la missa vespertina hi venen d’escolans en Joan, en Quim i en Víctor. També van venir ahir.

dijous, 12 / març / 2015  

Abans de les 10 vaig cap el Cap de Creus. Cap les 11 arribo a la Vall de Santa Creu on m’hi trobo amb en Jaume. Passegem pels carrerons que donen la impressió d’un nucli pirinenc. Arribem fins el paratge de la font de la Garlopa. Caminant una mica més, ens podríem arribar fins a Sant Pere de Rodes, però potser queda un xic massa enlairat. Curiosament, des del poble no es veu el mar, tot i ser-ne tan a prop.

Quan baixem anem a Selva de Mar. Són poblacions que no coneixia de res. Selva és més gran. L’església es veu que fou dinamitada el 1939 i va ser reconstruïda els anys 40 seguint el disseny de l’arquitecte Pelagi Martínez. Hi ha un retaule força interessant dedicat a sant Esteve, el titular. Sortint de l’església ens enfilem fins l’ermita de sant Sebastià. És una construcció molt interessant. La part baixa és romànica, diria del s. XI. I la part superior està fortificada, com una torre de defensa contra les invasions de la pirateria. És una construcció que em recorda molt la part antiga de Sant Sebastià de la Guarda. Es veu que és l’antiga església parroquial, abans que es construís l’església de Sant Esteve a la part baixa. L’entorn està molt desafavorit amb un cementiri molt lleig i molt abandonat tot plegat. Hi evoquem personatges vinculats al poble com  Carles Fages de Climent,  Tomàs Garcés, els avis de Mn. Cervera...

I, és clar, també visitem Port de la Selva. La construcció és interessant, amb una nau semblant a la d’Anglès. A la part de l’absis, a la capçalera, es va fer una ampliació els anys 60 seguint el projecte d’en Cèsar Martinell Taxonera (1928 – 1994), fill d’en Cèsar Martinell Brunet.  És una construcció cantelluda i interessant, d’obra vista, a base de pòrtland, rajol i pissarra gris. No m’agrada massa l’immens Crucificat de ferro forjat dissenyat per l’Abel Vallmitjana Vallès (1910 – 1974) i executat per l’Alexandre Kontos. A les capelles laterals hi destaquen una gran imatge de l’apòstol sant Pere que procedeix de Sant Pere de Rodes, una tela del Crist de la Tramuntana d’en Jaume Planas Gallès (1926 – 1996), una pintura amb Jesús ressuscitant d’en Jordi Arenas Clavell (1920 – 1998) que sembla un nedador que surt del fons del mar...  A la capella de la Mare de Déu del Carme hi ha una col·lecció molt interessant d’aiguabeneiteres de ceràmica. També hi ha un parell de reproduccions de pintures italianes: els desposoris de la Mare de Déu  i sant Josep (la que Rafael pintà el 1504) i una Sagrada Família amb sant Joanet i santa Catalina de Siena.

Quan hem ben visitat l’església (per cert, dedicada a la Mare de Déu de les Neus) anem a dinar i, a la tarda, a fer una volta pel port. Fa sol però l’aire és fred. Tot passejant evoquem els personatges vinculats amb Port de la Selva: en J. V. Foix, en Josep M. de Sagarra, el Dr. Moisès Broggi...

Cap a les cinc surto de Port de la Selva. Sembla que no em trobo massa bé i tota l’esquena em cruix. Segurament l’aire fred m’ha calat als ossos.

Celebro la missa vespertina a Anglès. Sembla que carretegi a l’esquena un fardell de 100kg. I a les 9, participo a La Cellera a la xerrada que hi fa en Jordi Pou sobre els vincles difícils entre Judaisme, Cristianisme i Islam. Al meu cotxe hi venen la Maria, la Fe i la Consol. 

Abans de les 11 arribo a la doma. I cap al llit.

divendres, 13 / març / 2015

Quan em llevo, sembla que m’han propinat una pallissa. Veurem com arribaré al vespre.
Al matí vaig a l’hospital de Santa Caterina a visitar una cosina que està malalta sense que la pugui veure. Catxis dena.

A la tarda tenim reunió a La Cellera dels capellans de l’arxiprestat. Revisem les darreres activitats conjuntes i parlem de les properes (viacrucis a La Salut, Setmana Santa... ).

Al vespre, a Anglès, tenim el viacrucis i la missa. Hi fan d’escolans en Quim i en Víctor. Ahir també va venir-hi en Joan.


Continuo amb el carregament a l’esquena. Quan acabo i pujo al pis, m’estiro al llit i quedo clapat fins cap a les 11. 

diumenge, 8 de març del 2015

Març marcedor, nit freda i dia amb calor...

dissabte, 28 / febrer / 2015

Quan em llevo, estic una bona estona escurant xemeneies i canonades. Hi ha molts brutícia.

Després de tota la setmana anant com una moto, avui tinc un xic de tranquil·litat. A veure si podré covar un xic el refredat.

Al migdia m’arribo fins a Sant Martí per deixar-ho tot llest per la celebració de demà. Hi tanco bé una finestreta que la tramuntana havia obert.

Tinc la veu encara molt desballestada. El cert, però, és que no em fa mal res.

A la tarda, celebro la missa anticipada a Bonmatí.

Quan arribo a Anglès, Mn. Vladimir està celebrant la missa amb els feligresos d’Ucraïna. Cada vegada són més.

A les 8 celebro la missa anticipada d’Anglès. Tan a Bonmatí com aquí, sembla que enraono amb una sordina a la boca. M’haig d’apropar al micròfon, vocalitzar, parlar a poc a poc... I només entonar els cants més fonamentals de la celebració.

I aviat al llit.  


diumenge, 1 / març / 2015

Celebro les misses a mitja veu, amorrat al micro, cantant poc. Ja hi haurà temps de fer-ho millor.

A  Sant Martí Sapresa em comenten que, a més de la mort de l’Anicet i del seu germà, el Germà de La Salle Hermenegild Masferrer, aquesta setmana també han mort en Climent Roca Masachs, que morí a Girona als 91 anys, el 26·02·15. Era de Can Font de Sant Martí i, per tant, germà de Mn. Rossendo Roca.

I també morí a Banyoles la Consol Pidemunt Llistosella  als 92 anys el  27·02·15.  Era de Can Tapa de Sant Martí, vídua de l’Antonio Caldés Oliva  i fa uns 4 anys morí el seu fill.

A la tarda tenim la trobada de grups de catequesi i famílies de les parròquies de l’arxiprestat a La Cellera de Ter. Hi participen una vuitantena de mainada de catequesi, que juntament amb germans, pares, avis, catequistes, mossens... superem les 200 persones. Ja podem estar contents.

A l’església es fa la presentació de la trobada: Mn. Ramon fa un bon sermonet i Mn. Ignasi presenta el conte de “La llum al país de la nit”. Els nens i nenes porten un llantió a les mans i estan com fascinats.

Quan s’acaba la presentació, anem al teatre del centre. Queda tot ple de gom a gom. Cada grup parroquial hi fa la seva presentació. La pallassa Xicana (o sigui, l’Anna Montserrat) va donant l’entrada a cada grup. Es comença amb l’actuació del grup musical d’Anglès que s’ha format per la missa familiar. Canten QUANSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL. Ho fam molt bé i, si bé cal valorar tot el que van fent els altres grups parroquials, val a dir que el llistó ha quedat força enlaire.

Quan han acabat les actuacions, la PALLASSA XICANA fa la seva actuació.  I, al pati del Centre, s’hi prepara un suculent berenar on es compartiran totes les coques, galetes, magdalenes... que han portat les diverses famílies. Però estic encara molt refredat i m’excuso assistir aquesta darrera actuació i el berenar, que per la diabetis, tampoc en convé. I en Ramon em dóna el nihil obstat.  

Quan arribo al pis, trobo que s’ha bloquejat la calefacció i que ha saltat el tèrmic de la força. Ara que em pensava que podria covar, tranquil·lament i ben calentó, el refredat! Només puc engegar una estufota elèctrica que, si més no, evitarà que la temperatura baixi.


dilluns, 2 / març / 2015

No passo gaire bona nit pel culta del constipat. Al matí, quan em llevo, la calefacció tampoc funciona. Sort que no és un matí fred. Aviso aviat els tècnics: diuen que vindran avui. Espero. Cada dos per tres, aquesta instal·lació falla per un costat o altre.  

Al matí feinejo pel despatx. Faig una mica d’endreça i també faig neteja de l’ordinador. També preparo el PLA DE RECERCA pel doctorat. Sembla que queda clara la justificació, els objectius, els llocs on cal fer la recerca, el moment de la recerca...  

A la tarda, quan ve la mainada de catequesi, venen els tècnics de la calefacció. Per l’ús, s’ha recremat un cable de la calefacció i tot ha quedat bloquejat. La calefacció de la casa (i la caldera) s’hauria instal·lat amb Mn. Gil, ara ja fa més de 20 anys. I quan han canviat aquest tros de cable, tot funciona bé de nou.

A la missa vespertina hi venen a fer d’escolà en Quim, en Víctor i en Joan. Quan acabem haig de pujar un parell de vegades a fer arrancar la caldera. Espero que resisteixi tota la nit.  


dimarts, 3 / març / 2015

La calefacció ha funcionat bé. Al matí, quan em llevo, mandrejo una mica.

A mig matí ve en Narcís, l’aparellador del bisbat. Amb el paleta, i sobre el terreny, es van concretant les reparacions que caldrà fer a l’absis de l’església d’Anglès per eliminar les humitats. També es concreten algunes actuacions a dintre del domicili del rector.    

Quan acabem d’Anglès, ens arribem a Constantins per veure la capella de la Pietat (o de Nostra Senyora de Natzaret, com es deia antigament). Aquí, de moment caldrà tapiar bé els accessos a l’interior per protegir millor l’edifici i, sobretot, per evitar-hi possibles accidents.  

A primera hora de la tarda m’arribo a Sant Martí Sapresa a recollir un parell d’imatges que portaré a restaurar a Olot. Són les de sant Pere i sant Pau que es veneraven a la capella de Sant Pere Sestronques abans que s’enrunés. Quan es restaurà la capella (cap el 1995, quan fou alliberada la M. Àngels Feliu) s’hi col·locà un relleu de fusta neo-romànic representant sant Pere i una imatge de la M. de D. dels Àngels. Tan se val.

A la tarda faig catequesi a l’únic vailet del meu grup que avui assisteix a la catequesi. Renoi.

A la missa del vespre hi fan d’escolà en Quim, en Joan i en Víctor.

Sembla que el meu refredat es va esbargint, però encara sembla que parlo amb sordina o amb una careta. I sovint eixabuiro a dojo.


dimecres, 4 / març / 2015

És dia de despatx i ve alguna visita. Enllesteixo el Pla de Recerca. Ve a visitar-me l’Assumpta. Parlem una mica d’art i d’artistes: la Rosa Serra, l’Anna Manel·la... També parlem d’en Narcís Salgueda.

El cel es va tapant. Cap a la una, baixa un bon temporal d’aigua i calamarsa. Arriben a caure uns 25 litres.

Vaig a dinar a Banyoles. La Nuri també està malalta. Renoi, sembla que pel WhatsApp ens ho hem anat encomanant.

Després de dinar pujo cap a Olot. Vaig als taller de l’Art Cristià a recollir les imatges de sant Salvador d’Horta i de sant Dalmau Moner. Hi deixo, per restaurar, les imatges de sant Pere i de sant Pau. Estic parlant una estona amb en Pep Oliveras Coll que havia tingut d’alumne quan feia classes a l’Institut Montsacopa.  

Al vespre, a la missa vespertina, hi fan d’escolà en Víctor i en Joan.

Cap a les 9 comença a bufar fort la tramuntana. Ve un xic mestralada. Totes les finestres fimbren. Estic a punt d’ancorar el llit perquè, a la nit, no surti voleiant.


dijous, 5 / març / 2015

Al matí, quan he enviat el text del suplement a l’impremta, surto cap a Bellaterra. La tramuntana bufa de valent. Quan arribo a la facultat, no puc tenia intenció de prendre alguna cosa a la cafeteria, però hi ha molta cua i no em puc entretenir.

A les 12 tinc entrevista amb la directora de la tesi, la professora Teresa Camps. Entrevistar-me amb ella, sempre m'anima. Comentem el treball que he fet fins ara i les localitzacions de documentació diversa, sobretot,  a l’Arxiu Diocesà, documentació de la Comissió d’Art Sacre del Bisbat al moment de la post-guerra. Val a dir que hi ha força cosa. Em comenta que cal que redacti un estudi sobre aquesta comissió. No li costa gaire engrescar-me.

També li presento el PLA DE RECERCA perquè hi doni una darrera ullada. Com que ja el troba correcte, quan surto del seu despatx entro a secretaria i el lliuro juntament amb la resta de la documentació que se’m demana. Val a dir que la Susanna,  la secretària, és una persona alegre i que facilita la solució dels problemes. Si ho fes tot per correu electrònic, no quedaria pas tan tranquil. I els tràmits, no hi ha com fer-lo cara a cara. I li agraeixo de debò. Li dic que es nota que som de la mateixa comarca, ella de Llagostera. I la faig riure.

Amb l’esvalot que s’organitza a secretaria, ve algun altre professor a treure el nas, entre altres la Núria, que va ser la coordinadora del curs de màster. Parlem de diverses coses i, clar, també surt el programa Divendres.

Acabo cap a les 2 dels tràmits que em calia realitzar. I dino a la cafeteria. El menjar no és cap meravella, però m’estalvio aturar-me per la carretera.

Com sempre, he aparcat el cotxe un xic apartat de la facultat, uns 600 metres, i així camino un xic entre l’anar i el tornar. De retorn m’aturo a Santa Coloma a proveir alguna cosa, sobretot el material per la trobada d’adolescents que hi ha aquest divendres, a la doma.

Arribo a Anglès poc abans de les 6. M’adono que la tramuntana ha esqueixat una branca de l’olivera que hi ha a la plaça de Santa Magalena. A veure si serà l’ocasió que la coronin un xic. Aquesta oliera ha crescut molt desgavellada  i ja era d’esperar una cosa com aquesta.

Al vespre, celebro la missa. Hi venen d’escolans en Quim, en Víctor i en Joan.


divendres, 6 / març / 2015

A primera hora baixo al poble.  Passo per una oficina bancària per enllestir un tràmit. També m’arribo a la farmàcia a proveir d’algun producte que se m’acabava.

A mig matí m'arribo a Bonmatí. No hi puc anar caminant perquè vaig curt de temps. Visito els ancians habituals i algun més. En general, els trobo força atuïts. Amb els que tenen el cap més seré, comentem les darreres notícies, especialment la mort de Mn. Ramon Ros, que coneixen bé d’haver compartit la infantesa.

Al migdia m’arribo fins a Sant Martí Sapresa a deixar-hi les imatges de sant Salvador d’Horta i de sant Dalmau Moner. Són de la col·lecció del taller d’en Josep Espelta que em va lliurar el seu fill, en Josep M. Espelta, fa ja més de 10 anys. De moment les col·loco al lloc on hi havia les imatges de sant Pere i de sant Pau. Hi fan patxoca.

A primera hora de la tarda oficio les exèquies de l’Annita Miquel i Bosch (88 anys), vídua d’en Josep Lluís Pielias, que havia vingut d’Osor. La gent la coneixia pel segon cognom del marit, l’Annita Pielias. Amb tres filles, són una família molt coneguda i hi participa força gent. L’Annita havia estat molt activa a la vida parroquial d’Anglès: Caritas, catequesi, escoltisme... Hi ha gent qui ho recorda i molts, ja no. En faig esment en forma d’apunt.

Al vespre tenim el viacrucis i la missa del divendres. La lletra nova del viacrucis es va seguint, tot i que hi ha alguna estrofa que no acaba d’encaixar. Fa d’escolà en Víctor. En Joan i en Quim són amb els seus pares.  

A les set ha vingut el diaca de l’arxiprestat. Amb la seva filla i amb l’Alfred preparen la trobada d’adolescents de les nostres parròquies.

Em reuneixo amb el consell parroquial. No hi som tots. Però no podem posposar més la reunió que ja fou aplaçada per culpa del meu refredat. Hi ha bon clima i, fonamentalment, plantegem les celebracions de Setmana Santa i Pasqua. Hi ha bon clima.

Quan acabem, m’afegeixo a la trobada d’adolescents. Hi participen una cinquantena de persones, entre nois i noies (uns 40) i els acompanyants. N’hi ha de Sant Feliu de Pallerols, Les Planes, Amer, La Cellera i Anglès. Dels altres poble, no hi ha cap representació. Hi percebo bon ambient, alegria, companyonia...  Felicito l’Ignasi que ha portat tot el pes de la trobada i que ha deixat bon regust. La propera trobada serà la participació a la Pasqua Jove, a Sant Daniel.

Quan ho hem recollit tot i pujo cap al pis, ja són cap a dos quarts de dotze. I demà serà un altre dia.




diumenge, 1 de març del 2015

Febrer acabat, xarxes a la mar

Dissabte, 21 / febrer / 2015

Poc després de la una vaig a la Burés. Hi ha el dinar dels col·laboradors de la fira de Sant Antoni. No arribem a cent persones. Dino al costat de la Dolors i d’en Marcel·lí.

A la tarda vaig a celebrar la missa a Bonmatí. Fa fresca. Al vespre celebro la missa anticipada d’Anglès.


diumenge, 22 / febrer / 2015

La tramuntana bufa fot. Ens haurem de posar pedres a les butxaques.

Celebro les misses del matí amb tranquil·litat. A Sant Martí també imposem la cendra a l’acte penitenciat. Si no ho féssim així, a les parròquies petites no podríem viure mai cerimònies com aquesta.

Vaig a dinar a l’Hostal del Fang. Fresqueja. A la tarda em recloc al meu niu. Acabo la ressenya de la Mare de Déu de la Font per la Revista de Banyoles. Parlo amb algun company i amb algun familiar.  

dilluns, 23 / febrer / 2015

Noto que em ronda un refredat. Passo el matí feinejant pel despatx i preparant la xerrada del dijous a la UdG. També preparo el pla de treball de la tesi i que haig de presentar a la universitat .

Al vespre estic com una sopa. Semblo una de les fonts de Montjuïc.  


Dimarts, 24 / febrer / 2015

El matí preparo la xerrada de dijous a la tarda.

Ens comuniquen la mort de Mn. RAMON ROS I TORRENT. Va néixer a Bonmatí fa 88 anys. Va ser ordenat el 1953 i destinat successivament vicari de la Cellera de Ter, Malgrat de Mar i Sant Josep de Girona. Posteriorment havia estat rector de Segueró i Dosquers, d’Ultramort i Sant Iscle d’Empordà, de Sant Llorenç de la Muga, Albanyà, Lliurona i Carbonils. Del 1995 al 2005 exercí a la diòcesi de Bilbao. Al tornar a la nostra diòcesi, col·laborà a Sant Pau de Girona i a Santa Maria de Banyoles. Des del 2009 residí a la residència sacerdotal de Girona on ha mort el 23·02·15. Les exèquies s’oficien aquesta tarda a Santa Maria de Vista Alegre de Girona.

Als capellans de primera categoria se’ls oficia les exèquies a Sant Feliu de Girona.

Jo, no el coneixia ni tampoc conec a la família. I  si bé era de Bonmatí, no em serà possible assistir a les exèquies ja que, a la tarda, tinc reunió amb el grup de Vida Creixent i tinc catequesi amb el grup que faig de catequista. L’encomanarem a Déu a les misses d’aquests dies..


Dimecres, 25 / febrer / 2015

S’oficien les exèquies de l’ANICETO MASFERRER HORTA a Sant Martí Sapresa. Morí a Girona el 24·02·15. Havia nascut a Brunyola fa 81 anys. Estava casat amb Antònia Domingo Llistosella i tenen 2 fills i 2 filles.  

Presideixen les exèquies dos capellans de l’Obra, el Dr. Joan Magraner i el Dr. Miquel Masats. Jo faig d’escolà. Quan acabem les exèquies el fill de l’Anicet, professor a la Universitat de València, ens comunica que aquesta setmana també ha mort un germà de l’Anicet, el Germà Hermenegil Masferrer Horta (90 anys) després de 74 anys de vida religiosa amb els Germans de La Salle. Morí el dissabte 21·02·15  a la residència Sant Josep dels Germans de la Salle a Vinyols i els Arcs (Baix Camp).

La casa dels Masferrer Horta es coneix com la Casa del Pla i està situada just a la confluència dels termes parroquials de Brunyola i de Sant Martí Sapresa. Les llegendes diuen que el terme parroquial estava situat sota mateix de l’escó de la llar de la casa. Ves per on!

Quan marxo, m’adono que darrera de l’absis de l’església de Sant Martí hi ha florit ja les violetes.  

Pels locals de la doma ve la mainada del reforç escolar.


dijous, 26 / febrer / 2015

Sembla que el refredat em va rondant però no acaba de sortir. Venen les confraresses de l’escombra per fer neteja a l’església.

Quan he enviat a la impremta el text del suplement, surto cap a Girona. falta un quart per les onze. Aparco a la plaça Josep Pla. Quan surto em trobo amb en Pere. M’ensenya els locals del reforç escolar del Mercadal i em convida a prendre un cafè.

Arribo a l’Arxiu Diocesà cap a les 12 del migdia. Només tindré dues horetes per gratar. Inventario els llibres relacionats amb la meva investigació. I en continuo el buidatge del que vaig començar a fer-ho fa quinze dies. Però el material que hi vaig buidant és valuosíssim. Em sembla que la Teresa Camps estarà contenta.

Vaig a dinar al Boira, amb calma i tranquil·litat. Hi saludo un noi paquistanès que conec de Palafrugell i que hi treballa al bar. Parlem de l’Annita, que li va fer d’àvia i que morí fa un mes. Està plovisquejant.

A quarts de quatre arribo per la zona de Sant Josep / Cartañà. Intento trobar lloc per aparcar. No em queda altra remei que baixar a l’aparcament de les casernes.

Quan arribo al Cartañà, em trobo que s’està omplint l’aula. M’atenen la Nuri i la Dolors. Hi participen unes 35 persones de l’àmbit universitari. Els vaig comentant (des de la perspectiva iconogràfica, iconològica, hagiogràfica, hagiològica)  diversos elements bàsics i emblemàtics del patrimoni religiós (escultura i pintura) de les comarques gironines . Els assistents ho van seguint amb interès, amb algunes intervencions puntuals que en mostraven l’interès.

Una de les assistents és una noia que havia batejat, fa uns 22 anys, a Vilopriu, la filla d’en Joan Maria i de la Lina, de qui també en vaig beneir el matrimoni. El seu oncle, en Xavi, em feia d’escolà. I amb un altre oncle, en Jordi, havíem coincidit al Seminari. Em diu que està acabant la carrera d’història de l’art. m’agrada molt aquesta coincidència.

Quan acabem, l’Àngel Rodríguez em grava una entrevista pel programa “Església Viva” que distribueix el Bisbat de Girona a diverses emissores, també a Ràdio Bonmatí. També en farà un extracte per la revista El Senyal.

Parlem dels llibrets que ha editat el Centre de Pastoral Litúrgica (dintre la col·lecció Sants i Santes). L’un l’ha redactat ell (Sant Mer, el sant amansidor, n. 224).L’altre és el meu (Sant Valentí, la valentia d’estimar, n. 222).

Quan acabem d’una cosa i altre ja són quarts de  vuit. Abans de sortir saludo en Javier, l’argentí que fa de conserge de la casa. I vaig a un super a proveir per uns dies. Arribo a la doma quan ja són gairebé les nou. Home, sweet home!.


divendres, 27 / febrer / 2015

Quan em llevo, noto que estic sense veu, afònic del tot. Estic una bona estona escurant xemeneies i canonades. Surt força brutícia.

 Abans de les nou, surto per anar cap al Baix Empordà. Fa un dia rúfol. A aquesta hora, les carreteres van molt transitades. Potser millor i així evitaré alguna multa per excés de velocitat.

Cap a les 10 arribo a casa de la tieta de Can Pons. Em comenta quatre detalls de la casa. Telefono en Pepe i l’Enric. Venen amb un dels seus cotxes.  Carreguem les bosses i anem tots plegats cap a la residència geriàtrica. Comprenc que la tieta estigui neguitosa.

Amb la directora i la secretària comentem diversos aspectes de l’accés a la casa i signem els contractes. Visitem l’habitació on s’estarà, molt millor il·luminada que la casa on s’estava.

Finalment ens acomiadem, amb el compromís de veure’ns aviat. I vaig a dinar amb en Josep i la Maria.

Entretant, la tramuntana ha anat agafant força i, la meva afonia i el refredat, s’han reforçat. Acabo aviat, pujo al cotxe i cap a Anglès hi falta gent. Alguna ràfega de tramuntana sembla que vol fer enlairar el cotxe.

Veient el meu panorama, suspenc el Consell Parroquial que estava convocat per aquest vespre. Ja neixen dies a Roses!

Al vespre no puc dirigir el viacrucis. Sort que en Pedro ha vingut i ho fa ell molt dignament. Jo em limito a celebrar la missa, amorrat tota l’estona al micro, amb acompanyat de la parafernalia d’esternuts i tos...

Els escolans em van mirant com estranyant de veure’m en aquesta situació. Quan baixen a donar la pau, pugen amb algun caramel que alguna feligresa pietosa em fa arribar. Quan acabem, m’arriben diverses receptes: aigua de farigola, suc de llimona amb mel, aigua d’escarola... el comú denominador que ha d’acompanyar aquestes infusions és un bon raig de conyac. Per tant, sembla clar que el millor serà un bon raig de conyac (el que correspondria a cada infusió recomanada).


I bona nit, i tapa’t.