Caminem vers el sol esperant la veritat; la mentida, l'opressió quan Tu vinguis cessaran!

dissabte, 19 / novembre / 2016

A les 12 oficio les exèquies de l’Asunción Rodríguez. M’assabento que és cunyada d’en Cabezuelo de Palafrugell.

Passo el dia preparant les misses dominicals del cap de setmana.

Poca participació a les misses anticipades. A Bescanó em diuen que ja els va bé que la celebració sigui a les 6 de la tarda. Es fa evident que hi havia consigna donada.

diumenge, 20 / novembre / 2016

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí.

Dino a Banyoles. Celebrem la fira de Sant Martirià, el 48 aniversari del casament de la Carme i en Josep, el 12 aniversari del casament de la Collell i en Jordi, i la bona amistat.

A la tarda envio la glosa corresponent a la paraula CAPELLA a la Revista de Banyoles.

Estem en una situació d’aparences però la realitat és molt més humil, per no dir-ho de forma pessimista.

dilluns, 21 / novembre / 2016

Al migdia oficio les exèquies d’en Cristòbal González (71a). Fa 10 dies oficiàrem les exèquies de la seva germana, l’Anna Maria, fills del “Capitan”. En Cristòbal darrerament vivia a la Barroca. Es veu que era molt bon paleta i també se’m comenta que era bona persona.

A la tarda tinc la classe de fenomenologia de la religió. Parlem de les religions politeistes i del budisme.

Quan retorno de Girona, m’aturo a l’Espai Gironès. Hi faig un parell d’adquisicions i m’hi cruspeixo una pizza.  

dimarts, 22 / novembre / 2016

He dormit malament i m’he despertat diverses vegades amb rampa a la cama esquerra.

Preparo la classe de dijous a la facultat Antoni Gaudí.

Amb l’Arnaldo quedem que no tindrem trobada ecumènica de Nadal ja que la comunitat evangelista s’ha dissolt.

M’assabento que ahir la tia Lola, la meva padrina (92 anys), mentre aconduïa les gallines, un pollastre la va entrebancar i se li va fracturar el fèmur. Avui l’han ingressada a l’Hospital de Figueres. I el pollastre, ja té la sentència signada.

dimecres, 23 / novembre / 2016

Al matí feinejo pel despatx. Vaig a dinar a Ca l’Elisa. En Joan m’informa de com evoluciona la salut del seu pare.

Al migdia operen a la tia Lola, la meva padrina. En parlo amb la Remei.

A la tarda fa un ruixadot i hi ha talls de llum.

Cap al vespre vaig al CAP Ramon Vinyes per fer-hi donació de sang. M’atén, i molt bé, una noia de Sant Miquel de Fluvià. Li dic que la meva mare va néixer a Ventalló.

Parlem del poble i de la vegada que em tocà representar els capellans de la comarca quan en Willy Brandt va visitar Sant Miquel de Fluvià (cap el 1991) ja que al poble hi havia moltes famílies vinculades amb Alemanya i amb el socialisme.

dijous, 24 / novembre / 2016

Al matí acabo d’enllestir la classe de la tarda.

A la tarda surto per anar a Barcelona. Volia passar per la carretera de Riudarenes a Hostalric, però sortint de Santa Coloma hi ha un accident i em toca recular i agafar la variant, cap a Vilobí i cap a l’autopista.

A l’entrada de Barcelona hi ha un altre embús provocat per una avaria de la conducció de l’aigua a la Vall d’Hebron. Cantant i xiulant, arribo a la facultat força justet.

Tinc l’oportunitat de saludar la Francesca Español. Òbviament parlem de l’arqueta de Sant Martirià que va ajudar a localitzar i a recuperar. També parlem d’en Joaquín Yarza, que havia estat professor meu.

Quan surto de classe veig algunes lluminàries nadalenques que ornamenten els carrers de Barcelona, especialment les del carrer València. Em sorprèn que el trajecte llueix diversos estils d’il·luminació. És clar que el carrer és llarg...  

Arribo a casa cap a les 11. Sembla que em ronda un refredat.

divendres, 25 / novembre / 2016

Un cop he celebrat la missa, surto cap a Figueres. Vaig a visitar la tia Lola, la meva padrina, a l’hospital. L’acompanya l’Esperança, la seva filla petita. Estem una estona plegats. Està asseguda a la butaca, mou els dos peus i se la nota animada.

Anant a Figueres, he passat per Girona, Medinyà, Bàscara... I en torno passant per Vilafant, Avinyonet, Besalú, Olot... I a l’Hostal  del Fang (entre les Planes i Amer) m’entaulo amb en Ramon i en Jesús. No em puc estar d’evocar el voluptuós i tan variat paisatge tardoral que anat admirant traspassant les diverses comarques: Selva, Gironès, Pla de l’Estany, Alt Empordà, Garrotxa...  

A la tarda, després de descansar un xic, vaig cap a Girona. M’aturo a Bescanó. Em trobo amb en Llorenç Carreras, el responsable de Caritas de Bescanó. Em comenta la representació del 2 de desembre a la Universitat de Girona (Sant Domènec – Capella de Sant Dalmau) on, amb altres col·laboradors,  presentarà l’espectacle crític “Lepret batega!!!” d’Edu Sívori.

Quan arribo a Girona, deixo el cotxe a l’aparcament del costat de la muralla i baixo a la plaça del Vi. M’hi trobo amb en Salvador Garcia-Arbós  que em presenta en Joan Oller Guinó. També m’arribo a la llibreria del Bisbat a comprar les gallofes i a liquidar deutes.

Després de celebrar la missa a l’església dels Dolors, faig una ronda pel damunt de la muralla pujant cap el nord, que és on el pas està il·luminat correctament. La vista sobre la ciutat és esplèndida: a primer terme, els edificis de Sant Domènec i de la Universitat de Girona, més enllà, la catedral i Sant Fèlix. Vull enfilar-me a una de les torres però, quan ja gairebé estic al terrat, sento gemecs i petits comentaris d’una parella que sembla que està enfeinada i que em fan desistir. M’estimo més no molestar.

I cap a les 10 arribo a Anglès. L’aire és fresc. 

El cel nou, la terra nova, de nosaltres encara és lluny.

Dissabte, 12 / novembre / 2016

A  la tarda venen Mn. Vlodymyr Kalabishka i els ucraïnesos a celebrar la missa de sant Josafat.

En Josep em comunica la mort d’en Josep Salvà Vidal, nascut a Anglès i que vivia a Blanes. Quedem per oficiar les exèquies el dilluns, a Bonmatí d’on és la seva muller.

Celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. Amb la gent que participa a les dues misses, potser sortiria una missa sola i més reeixida.   

Diumenge, 13 / novembre / 2016

Després de la missa de les 9 a Anglès,  la Teresa de La Palma em comenta que en Josep Salvà, que vivia a Blanes, era el seu germà. La mare, la Maria Vidal,  i el pare, en Josep Salvà, era de cal Domer de Casavells. Per tant, és cosí germà de Can Centena i dels Julià

A les 11 celebro la missa de la festa major de Sant Martí Sapresa. L’església s’omple. Hi participa el consistori de Brunyola i la coral Cors Alegres d’Anglès. A la sortida hi ha un petit concert de música popular, es serveix un vermut i la cobla La Bisbal Jove interpreta una audició de sardanes.

Vaig cap a l’Empordà. Volia dinar a Viladasens i està tot ple. El mateix em passa a Camallera. Finalment puc dinar al restaurant Tramuntana a la gasolinera de Saus. S’hi menja bé, però hi sobren unes quantes mosques. La mare sempre ens recordava que Saus és (o era) la terra de la mel. Potser per això hi ha tantes mosques. Jo, defensant la capella de Sant Roc de Gaüses, també hi havia tingut alguna enganxada, però pas precisament amb mel.  

Arribo a 2/4 de 4 a Valveralla i van arribant els familiars pels funerals de la germana de la meva mare, la tia Pilar Clotas Batlle. Havia mort el 26 d’octubre. Em commou celebrar la missa a la petita església de Sant Vicenç de Vulveralla. Hi faig memòria de l’avi Benet i de l’àvia Enrica, dels oncles grans Mn. Joaquim i el germà Quildo, dels oncles Àngel, Josep i Pere, dels meus pares... i, evidentment, de la tia Pilar. Agraeixo en Miquel que l’hagi atès fins a fer possible que la tia arribés als gairebé 94 anys. Convido a encomanar a la misericòrdia de Déu les bones obres de la tia i a demanar que sapiguem continuar el solc i el testimoni que ella ha obert a les nostres vides...    

Quan acabem la missa, els familiars ens anem saludant. M’agrada especialment poder saludar la tia Maria (també germana de la mare) amb 97 anys, i la tia Lola, la meva padrina, amb 92. M’arribo a casa de la meva padrina, a can Costa, al costat mateix de l’església,  a prendre una infusió. Entretant en Quico i l’Alfons instal·len l’estufa perquè la padrina pugui escalfar-se bé a l’hivern. En Lluís i la Isabel, sempre amables,  m’obsequien amb una caixa de pomes dels seus camps.

Retorno passant per Valldevià, Vilopriu, Colomers, Sant Jordi Desvalls... Quants records! Arribo a Anglès cap a les 7 del vespre.

Dilluns, 14 / novembre / 2016

En Francesc Caparrós em comenta que ha mort el seu germà, en José, a Montcada i Reixach. Li expresso el meu condol i quedem per dedicar-li la missa del dissabte 26 en sufragi seu, a Bonmatí, a les 6 de la tarda.

Al migdia, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Josep Salvà. A més de la família, hi participen molts amics de Blanes, on viu la família. També em saluda algú de Banyoles.

A la bústia hi trobo l’exemplar de la revista BONART. M’hi ha subscrit l’Anna Maria. S’hi comenta l’actualitat del món de l’art especialment a les comarques de Girona. S’hi parla d’en Xevi Vilaró a la Galeria Contrast de Barcelona.  També es comenta que la seva obra “Mi padre, mi madre y yo” fou preseleccionada per al premi de pintura BMW. 

M’arriba la traducció d’en Xavier Corredor a la lletra de la cançó d’en Leonard Cohen YOU WANT IT DARKER . Si me n’arriba alguna més, en servirà per afinar millor en una versió catalana.

Quan acabo la classe a l’Institut de Ciències Religioses (Seminari de Girona), prego una mica tot caminant pel pati del seminari. Està molt il·luminat amb la claror de la lluna que fa el ple i, a més, està en perigeu: esplèndida.

Dimarts, 15 / novembre / 2016

A la missa d’aquests dies estem llegint el llibre de l’Apocalipsi. Sort que sé de què tracta i que m’ho he llegit abans!

A mig matí baixo al poble a proveir alguna cosa: farmàcia, fruita, proteïnes... També passo per correus a comprar segells. Els segells que em serveixen són ja els propis de Nadal: semblen embolcalls de xocolatines.

Dimecres, 16 / novembre / 2016

Al matí tinc despatx obert. Espero algú que m’havia demanat hora per venir, però no es presenta.

Al migdia vaig cap a Banyoles. Després de dinar beneeixo el nou tractoret que han comprat el meu germà i el meu nebot. El darrer es va adquirir fa  uns 55 anys i forma part de la col·lecció de maquinària vella que té el meu germà, però que per ben poca cosa serveix.

Al vespre vaig a Bonmatí. Tenim reunió conjunta del Consell de les parròquies. Algú que es troba malament no hi participa. Arribo a la doma cap a quarts de dotze.

Dijous, 17 / novembre / 2016

Celebro la missa a dos quars de nou i, tot seguit, ja que venen les confraresses de l’escombra a netejar l’església. Fan un bon servei.

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Caparrós. Un seu cosí em comenta que li deien “la Seca”. El germà de la Maria és en Pere Caparrós i que viu a dalt del carrer Empedrat. I el nebot, els diumenges, fa la neteja d’on s’ha fet el mercat: fa un parell d’anys, quan era més jove, s’assemblava a en Messi.

A les 2 ens trobem els companys de “promoció” a dinar, a les clarisses de Vilobí: en  Miquel Àngel, en Pere D., en Ramon, en Pere B., en Joan B., en Joan N., en Joan P., l’Esteve, en Jaume, en Josep M. i jo. En Jaume ens fa celebrar el seu aniversari i en Josep M. ens obsequia amb una fotografia de la seva ordenació, a Santa Colloma, el 15 de novembre del 1981. Tots hi sortim amb cara de criatures. 

Quan acabem el dinar, ja vaig cap a Barcelona. Com que arribo amb temps, vaig a visitar l’exposició de OKUDA SANMIGUEL a la galeria 3 PUNTS, al carrer Enric Granados 21. Coloraines en sentit pur. A veure si la setmana vinent puc visitar l’exposició d’en Xevi Vilaró, que és a una sala propera.

Abans d’entrar a classe parlo amb el rector de l’Ateneu Universitari (l’Armand Puig), amb en degà de la facultat de teologia (en Joan Planellas) i amb el degà de la facultat Antoni Gaudí (David Abadías).

A classe, amb els alumnes de la facultat Antoni Gaudí, parlem de l’art cristià a l’Església primitiva i a l’època de les persecucions (des del s. I fins el s. IV). Acabo la classe a ¼ de 10. Parlo una estona amb un dels alumnes, l’Albert, que ja coneixia d’abans.

Arribo a Anglès cap a 2/4 d’11. I cap a dormir. 

divendres, 18 / novembre / 2016

En Josep em comunica la mort de l’Assunción Rodríguez (84 anys). Ja hem superat de llarg el contingent dels difunts de l’any, tant a Anglès com a Bonmatí: i encara falta més d’un mes i mig per acabar l’any! Sospito que algú posa alguna cosa a l’aigua.

Vaig caminant fins La Cellera. Amb el cotxe d’en Ramon, anem fins Les Planes, al Rebost d’en Bacus. Ens hi trobem amb en Jesús i amb en Jordi. Dinem junts i celebrem el 72 aniversari del naixement (1944) d’en Jesús i el 54 aniversari de l’ordenació presbiteral d’en Ramon a l’església de Sant Martí Sacosta pel bisbe Cartañà (el 1962, a la mateixa cerimònia també hi foren ordenats en Pere Torras  i un caputxí). Fou  la darrera ordenació que oficià l’ancià prelat.

Quan acabem, en Jordi m’acompanya fins Anglès.

A la tarda, descanso una mica i, cap a les 6, vaig cap a Girona. Ho aprofito per fer alguna compra i, cap a ¾ de 8, pujo cap a l’església dels Dolors per celebrar-hi la missa. Fredor. 

Arribo a Anglès cap a 2/4 de 10. M'arribo a la Burés on estan preparant els Pastorets. Hi estic fins cap a les 11. Fredor. 

HINENI, HINENI: I'm ready, my Lord!

dissabte, 5 / novembre / 2016

Al migdia, a Bonmatí,  tenim les exèquies de la Carme Surroca. L’església s’omple d’amistats de la família. Es respira molt sentiment. La mort de l’àvia ha fet surar el record de la tràgica mort del nét, en Jordi.

A les misses anticipades hi participa poca gent. La d’Anglès la celebrem més aviat, ja que s’ha canviat l’horari. Tot i ser missa familiar, hi ha poca mainada de Catequesi (una tercera part). Es veu que molts són a passar-ho bé a les fires de Girona.

diumenge, 6 / novembre / 2016 

Després de la missa de les 9, vaig cap a Sant Amanç. Hi participen una quarantena de persones. És un dia cluc i i inhòspit. M’he oblidat les partícules i em cal demanar una llesca de pa que em porten els de can Soldat. A la gent els resulta curiós i els fa gràcia.

Dino amb uns bolets que m’ha regalat la Carme i un tall de botifarra.

Tinc la tarda tranquil·la i preparo alguna cosa per la setmana.

dilluns,  7 / novembre / 2016

Cada dilluns el tinc centrat en la classe de la tarda, preparant el tema corresponent.

En Josep em truca per comunicar-me que en Josep Carreras ha mort mentre era a l’hort. Vivia a la part alta del carrer Nou i li deien el Reiet.

A la tarda vaig cap a Girona a fer la classe. Avui toca parlar de les mediacions religioses: les mediacions objectives, les mediacions subjectives i les actituds en els actes religiosos.

dimarts, 8 / novembre / 2016

Mentre celebro la missa, després de la consagració, en col·locar la pàl·lia damunt el calze, el tombo i es traboca gairebé tot el Vi damunt les Partícules. Mai m’havia passat una cosa així. Recordo que una vegada, a Palafrugell, quan vaig acabar de repartir la comunió, en acostar-me a l’altar, em vaig entrebancar a l’escaló que hi ha adossat. I vaig fer un salt que vaig anar a petar a l’altra punta de l’escaló i de l’altar, això si, sense caure ni una sola Partícula a terra. Segurament ens aguantàvem l’un a l’altre.   

Preparo la classe del dijous a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona.

A primera hora de la tarda tenim les exèquies d’en Josep Carreras (79a). Li deien “El Reiet”, com recorda l’esquela que ha repartit la família. Havia nascut a Bescanó i hi ha una collada de gent d’allà. I tots els veïns del carrer Nou.

És el primer dijous després del primer divendres de novembre i, com correspon cada 4 anys,  hi ha eleccions als Estats Units.

dimecres, 9 / novembre / 2016

Al matí, mentre esmorzo, m’informo sobre les eleccions als Estats Units: en Trump serà el “nostre” president els propers 4 anys. Que Déu ens empari!

Cap a migdia vaig a proveir pel rebost i dino a Banyoles. A taula parlem de la collita d’olives. Sembla que la cosa es presenta bé.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. No hi ha prou voluntaris per fer un bon servei. Espero que no s’hagi de cloure el servei.  Tothom fuig de fam i de feina i si no és passar-s’ho bé, ja no es troba gent que vulgui venir. Com si els voluntaris s’ho passessin tan malament!

Al vespre vaig a Amer. Passo per La Cellera a recollir en Ramon. Anem a celebrar el 1067 de la consagració de l’església del monestir. Hi ha la família Puigdemont. La Montserrat ha vingut de Palamós i és l’encarregada d’interpretar la música, i el cor ho fa molt bé (no podem oblidar que un alumne seu es diu Lluís Llach!). En Josep ens llegeix el document que parla de la consagració. En Jesús, en Jordi, en Ramon, l’Ignasi i jo, diem missa.

I quan acabem la missa, amb en Ramon retornem cap a La Cellera: hi tenim reunió de la Coordinadora dels Consells de l’Arxiprestat. Només som 5 persones. Quin fracàs! Però, tot i així, fem reunió.   

dijous, 10 / novembre / 2016

A les 10 tenim les exèquies de l’Ana Maria González (83a). Al seu pare li deien “El Capitán” i era l’enterramorts d’Anglès. La família, amb una colla de germans,  procedeix de Mazarrón (Múrcia) i l’Ana Maria portava el bar “La Paloma” que ara és el bar “La Rutlla”.

Esmerço bona part del matí a preparar la classe que tinc a la tarda. També enllesteixo el contingut del suplement i l’envio a la impremta. 

Aquesta setmana hi publico el SONET TARDORAL que el 1923 va escriure la Mercè Bayona i Codina  (1903 – 1973):  

Jorns tardorals, pàl·lids i malaltissos,

que teniu la suprema vaguetat

d’un cor sens il·lusions ni instants feliços,

de tènue boirina embolcallats.

La pluja cau suau en les clapisses,

els roures que la broma ha coronat

s’espolsen dolçament i els herbissos

coten el seu front abranquetat.

La terra malalteja enfebressida

bo i somniant la virginal florida,

immaculat sudari del temps fred.

Mentre Natura dorm amb freds deliris,

floria la blanca puritat de lliris

com pel temps perfumat, plaent i verd.

Dino aviat i descanso una mica. Surto d’Anglès cap a les 4 de la tarda i entro a Barcelona cap a ¼ de 6. És el moment que entren a Barcelona els cotxes que retornen de la feina al Vallès i la Meridiana està força plena. Finalment arribo al carrer Diputació.  Aparco al seminari i entro a la facultat. Passo per secretaria a recollir el llistat d’alumnes i a preguntar a quina aula imparteixo la lliçó.

Com que tinc temps, entro a saludar en Joan Planellas, el degà de la facultat de Teologia i company meu de promoció.

A la classe hi ha 10 alumnes, gairebé tots amb estudis universitaris a altres universitats. I començo els temes del curs Història de les reformes litúrgiques i conseqüències en el patrimoni eclesiàstic. La classe, amb intervencions dels alumnes, es fa agradable. I acabo a ¼ de 10.  

divendres, 11 / novembre / 2016

S’informa que el cantant i poeta canadenc Leonard Cohen s’ha mort a vuitanta-dos anys, segons que han informat els seus familiars.

El matí feinejo pel meu escriptori sense fer res especial i baixo cap al migdia per fer un parell de recados per Anglès.

A la una, per la Via Verda, vaig caminant fins a La Cellera. Amb en Ramon i en Jordi dinem a Can Co i celebrem sant Martí de Tours amb una ampolla de cava.

Després de dinar, en Jordi em porta amb el seu cotxe fins a Anglès.

A Girona ho aprofito per fer alguna compra. També m’arribo a la galeria El Claustre on s’inaugura una exposició Xavier Carbonel en el record (1942 -2015).Estic una estona parlant amb en Miquel Mascort. Tinc temps de saludar en Jaume Barnó, la Rosa Serra, l’Aniol...  i vaig cap a l’església de Els Dolors.

De retorn vaig escoltant la radio. Parlen de Leonard Cohen i d’un dels seus darrers temes: “Hineni, hineni:  I’m ready, my Lord.”

Quan arribo a Anglès  miro el comptapasses. Resulta que avui n’he fet 23.614, o sigui 17’37 km. Això va bé!

YOU WANT IT DARKER (a veure si algú me’n fa arribar una bona traducció)

Leonard Cohen

If you are the dealer, I'm out of the game

If you are the healer, it means I'm broken and lame

If Thine is the glory, then mine must be the shame

You want it darker

We kill the flame

Magnified, sanctified, be Thy holy name

Vilified, crucified, in the human frame

A million candles burning for the help that never came

You want it darker

Hineni, Hineni

I'm ready, my Lord

There's a lover in the story, but the story's still the same

There's a lullaby for suffering and a paradox to blame

But it's written in the scriptures and it's not some idle claim

You want it darker

We kill the flame

They're lining up the prisoners and the guards are taking aim

I struggle with some demons, they were middle class and tame

I didn't know I had permission to murder and to maim

You want it darker

Hineni, Hineni

I'm ready, my Lord

Magnified, sanctified, be Thy holy name

Vilified, crucified, in the human frame

A million candles burning for the love that never came

You want it darker

We kill the flame

If you are the dealer, let me out of the game

If you are the healer, I'm broken and lame

If thine is the glory, mine must be the shame

You want it darker

Hineni, Hineni

Hineni, Hineni

I'm ready, my Lord

Hineni

Hineni, Hineni

Hineni

Adéu-siau, adéu-siau, el vent us portarà la nostra crida...

 dissabte, 29 / octubre / 2016

Al matí preparo les celebracions del diumenge.

A la tarda ve en Wladimir per atendre els ucraïnesos i celebren la missa en ritus grec-catòlic.

A les misses anticipades de Bonmatí i d’Anglès s’hi veu poca gent.

diumenge, 30 / octubre / 2016

A la missa de les 9 del matí, a Anglès, oficio les exèquies de la Carme Roura (76a) de Can Ruscai. Hi ha força gent a l’església. Ha estat un mes amb molts difunts.

Al migdia, a Bonmatí, batejo en Jan, un belluguet. Només queda quiet quan l’agafo jo a coll, un cop l’he batejat. Queda tan sorprès, mirant-me i mirant els seus pares, que obre uns ulls com taronges i mig dibuixa un somriure de satisfacció.

dilluns, 31 / octubre / 2016

M’agafo aquest dia mig festiu amb tranquil·litat.  Al matí els companys em comuniquen la mort de la M. Dolors Pagès, la mare de l’Enric Tubert.

Preparo els fulls de cants per les celebracions del novembre. Veig que aquest sistema va bé i es va aprenent un repertori bàsic.  

A la tarda celebro la missa anticipada a Anglès.  Abans de la missa es resa el rosari.

dimarts, 1 / novembre/ 2016

A primera hora, en Rafel Felipe, el mossèn de Palafrugell, em comunica que ahir morí la mare Pilar Díaz Ares, la superiora de l’Asil de Palafrugell. Es veu que tot fou molt sobtadament. Al cel sia! La darrera vegada que vaig parlar amb ella va ser el dijous passat, el dia 27, cap a dos quars de deu del matí.

Celebro les misses de Tots Sants a Anglès, a Sant Martí i a Bonmatí. A més de pregar pels sufragis que tenia encomanats, també prego per la M. Dolors Pagès (la mare de l’Enric) i per la superiora de l’asil.

Quan acabo de la missa de Bonmatí, vaig cap a Sant Narcís. Hi ha feina a trobar aparcament. Dino a casa de la M. Pilar amb la M. Àngels i la Concepció. També s’hi afegeixen la Montse, en Javi i el petit, Steven.

Parlem de diversos temes però sobretot de la mort de la tia Pilar, la setmana passada. Tots hem quedat afectats.

I al capvespre, retorno cap a Anglès.

dimecres, 2 / novembre/ 2016

Celebro la missa dels difunts a les 9 i enllesteixo alguna feina de despatx.

A mig matí surto per participar a les exèquies de la M. Dolors Pagès (77a), la mare de l’Enric Tubert. Amb l’Enric hi he tingut una certa relació. La seva casa és propera a la de la nostra família i l’havia conegut a les convivències de Mn. Lluís Vilà quan jo hi col·laborava. A més, coincidírem un any com a veïns, ell com a rector de Palamós i jo, a Palafrugell.

A les exèquies hi veig diversos companys. Amb el bisbe, concelebren en Pere Domènech (rector de Sant Esteve d’Olot  i que és qui fa l’homilia), en Lluís Solà (antic rector d’Olot), l’Enric Bahí, en Joan Riu i el P. Lluís Gratacós (superior dels carmelites d’Olot. L’Enric presideix el dol familiar, com es feia abans.

Quan acabem la missa a Santa Maria dels Turers, vaig caminant fins el cementiri. Hi arribo amb temps suficient per acompanyar i saludar l’Enric, els germans, familiars...

Dino amb la Carme, en Josep i la Nuri, a Can Teixidor. I a la tarda vaig cap a Anglès.

Ve la mainada del reforç escolar. També ve el grup d’en Pere Pont. La doma queda farcida de vida i de servei.

Entretant, vaig redactant el suplement i feinejant pel meu escriptori.

Al vespre surto amb el cotxe i vaig a la plaça del Bacallà a esperar les voluntàries de Caritas per acompanyar-les a La Cellera, a la xerrada d’en Pep Frigola. Però no es presenta ningú. Quan estic tip d’esperar, envio un missatge al grup del WhatsApp de la Vall de les Esglésies preguntant què tarden. I una d’elles em contesta dient que són al cine a Girona i que la xerrada serà demà. Vatua l’olla!  Això em passa per no llegir el Full Parroquial!  I cap a casa.

   

dijous, 3 / novembre / 2016

A 2/4 de 9 celebro la missa perquè ve la confraria de l’escombra a fer neteja. Abans de les 9 surto cap a Palafrugell per assistir a les exèquies de la Mare Pilar, la superiora de la Residència Ntra. Sra. de Montserrat.

Hi arribo just quan ha començat la cerimònia que presideix en Rafel Felipe, el nou rector de Palafrugell. Hi concelebren en Pere Artigas, capellà del centre, i en Josep Lafont, el mossèn de Sant Antoni de Calonge. També hi ha un capellà jove que, quan acabem, se’m presenta i resulta ser Mn. Pere Narbón. Acabada la cerimònia em saluda diversa gent coneguda. També hi saludo alguna persona de Banyoles i que, ahir,  era a l’enterrament de la Dolors: la Montse, en Pau...

Dino a Can Torn, a l’Aigüeta, i arribo aviat a Anglès. Acabo de preparar un xic la reunió d’arxiprestat que la comencem a les 6 a La Cellera. Parlem de la web de les parròquies de l’arxiprestat, del treball amb joves, de la vida de les nostres parròquies...

Abans d’acabar arriba en Pep Frigola i, plegats, anem a fer una queixalada al bar del Centre. Al vespre, amb els voluntaris de Caritas, en Pep ens parla sobre DIÀLEG DE TROBADA I DE VIDA partint de la seva experiència a l’Àfrica els darrers 50 anys convivint cristians enmig d’una societat majoritàriament musulmana.

En Josep em comunica la mort de la Carme Surroca (90a). El seu marit era en Joan Motjé, negociant de fusta, com també ho ha estat el seu fill, en Narcís. El seu nét, en Jordi, morí a l’accident de l’avió de Germanwings, als Alps, el 24 de març del 2015. Una ferida ben dolorosa que es reobrirà amb aquesta altra mort.

divendres, / 4 novembre / 2016

Al matí vaig a Bonmatí a visitar els ancians impedits. Un cop al poble, vaig d’una casa a l’altre caminant. També passo per casa de les Surroca a expressar el meu condol a la Pilar.

Al migdia, amb en Ramon i en Jordi, dinem a Cal Rajolet, a Vilanna, davant del pont de Bonmatí.

Al vespre vaig a Girona, a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Entre els habituals, hi saludo el pare d’en Ferran Jarabo. El conec de quan, a Palafrugell, acompanyava uns salesians que volien informació de la Dorotea de Chopitea.

Marxo de Girona cap a dos quarts de deu. Pel camí vaig escoltant les notícies. Arribo a Anglès cap a les 10.  

Dolç el núvol abriga el tossal
empès per l'aire de ponent
mentrestant els nostres que se'n van
tristament van cantant a dins la vall.

Adéu-siau, adéu-siau,
el vent vos portarà la nostra crida;
ben abraçats abans del darrer adéu,
fins que ens trobem de nou.

Altres jorns de joia els cants seran
si tots de nou ens retrobem
i sinó, cantant recordarem
ben units i amb amor nostres germans.

Adéu-siau, adéu-siau,
el vent vos portarà la nostra crida;
ben abraçats abans del darrer adéu,
fins que ens trobem de nou.