dissabte, 31 de maig del 2014

Pel maig, cada dia un raig!

dissabte, 24 / maig / 2014

Al matí preparo les misses del diumenge i la missa de la festa de la llar del jubilat.

A les 12 celebro la missa amb els jubilats de la llar. Hi participa la Coral Cors Alegres. Segueixo els textos de la missa de Pasqua dedicada a la Mare de Déu, més avui que és la festa de Maria Auxiliadora i de la Mare de Déu de l’Estrada, a qui he visitat al seus santuaris de Valdoco i del Gesu. A la missa hi participen cap un centenar de persones. A la sortida hi ballen els gegants.

A les 2 vaig a dinar, a la sala de ball, amb els jubilats. Em col·loquen al costat de la Conxita i del seu fill. A la presidència, a més de la Dolors i d’en Rosendo, també hi ha l’alcalde, la seva muller i en Pere, que també és homenatjat. A l’hora del brindis passo per totes les taules a felicitat els assistents (més de 160). N’hi ha una colla de Sant Martí Sapresa.

En Pere em recita una cantarella: “Els flequers de Barcelona / n’han apujat el pa/ l’han apujat a una altura / que no hi podrem arribar./ El venien a quaranta / i l’havíem de tallar prim/ però més l’haurem de tallar prim ara / que l’han apujat a quaranta cinc”.

Cap a les quatre, vaig cap a la doma, a descansar una mica, abans d’anar cap a Bonmatí. A la missa hi participa la mainada de catequesi, 5 que fan la primera comunió demà i 2 que la faran el proper any. També hi ha els pares. A la sortida hi ha berenar que han preparat les mares. Per molts anys.

A la missa d’Anglès hi participa molt poca gent. No arribem a la trentena.


diumenge, 25 / maig / 2014

He dormit gairebé d’un sol son, d’una tirada. Estrany. A les 8 baixo a obrir l’església. Darrera la porta ja hi ha la Rossa i en Venanci que esperen. La missa de les nou té una bona participació. I quan acabo, cap a Sant Martí, amb poc més d’una trentena de feligresos.

Visito la Maria i, tot seguit, baixo a Anglès a celebrar la missa del migdia. Som escassament una trentena de persones. A les misses hem pregat pel Papa que aquest cap de setmana visita Terra Santa. També preguem pels malalts, pels catequistes, pels difunts que han treballat al servei de les nostres parròquies...

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Hi saludo tot de coneguts. Hi ha una família (cap a 50 persones) que celebra la primera comunió de la nena, a La Cellera. Mentre dino, llegeixo una enquesta a 28 ciutadans dels estats membres de la UE opinant sobre Catalunya. Són curioses les respostes, especialment les d’aquells que són més reticents a la sobirania de Catalunya. I sobretot trobo interessant l’entrevista que es publica amb en José Antonio Pagola.

A la tarda em tanco per posar ordre als articles que tinc relacionats amb l’Enric Monjo.

A la nit miro els anàlisis que es fan de les eleccions europees.

A Anglès, amb una participació del 47’95 % del cens, ERC ha tret el 41’59 %, CiU  ha tret el 34’47 %, PSC, el 5’69; ICV 5’69%; PP, 3’64 % i C’s i Podemos, empatats amb el 1’31 %.  El 2009, amb una participació del 32’58%, CiU va treure el 32’08% (per tant ha crescut un 2’4%); PSC/PSOE va treure el 3’28% (per tant ha perdut més de 25 punts, o sigui, ha perdut 254 vots); ERC va treure el 17’28% (o sigui ha guanyat gairebé 23 punts, o sigui 528 vots); PP, el 7’53%  (o sigui ha perdut 24 vots, és a dir quatre punts); ICV-EUiA, el 7’53% (o sigui, ha pujat gairebé un punt o sigui 43 vots).  

A Sant Julià de Llor – Bonmatí la participació a les votacions és del 51’07 % del cens electoral. ERC en treu un 43’45 %; CiU el 37’25%; PSC el 5’09 %; PP el 2’43%; ICV i Podemos empaten amb el 2’43% i C’s 1’33. El 2009 la participació va ser del 32’68% i CiU va treure el 38’78% (amb 54 vots menys que aquesta vegada); el PSC el 22’11% (amb 32 vots més que la votació d’avui); ERC el 19’05% (amb 140 vots de més avui); el PP amb el 16% (aquesta vegada ha tret 5 vots menys); ICV 3’74% (amb el mateix nombre de vots les dues vegades).

Queda clar que, tant en vots com en percentatges, ha baixat l’unionisme i ha crescut l’independentisme.  I cap a dormir.  


dilluns, 26 / maig / 2014

Al matí redacto la instància per demanar l’autorització i la col·laboració per celebrar la processó de Corpus. I la presento a l’Ajuntament.

També passo a les oficines de correus per recollir un llibre que m’han enviat. I ho aprofito per anar a comprar alguna cosa.

A la tarda es posa ploure i em distrec d’anar a Bonmatí. Tot d’una em telefona en Francesc i em recorda que cal que vagi a Bonmatí. Hi vaig ràpidament. Amb la mainada preparem la comunió: una mica d’assaig, la reconciliació...

I va plovent. Després de la missa miro el pluviòmetre. Han caigut cap a 35 litres d’aigua. Aquesta setmana en Joan no haurà de regar l’hort.


Dimarts, 27 / maig / 2014

Venen 2 grups de mainada de 2n. de primària de l’escola Pompeu Fabra a visitar l’església. Els acompanya la Carme i tres educadores més. Alguns dels nens em coneixen de la catequesi i estan contents de veure’m. Primer esmorzen una mica al pati de la doma. Algun no porta res i trec unes galetes que es cruspeixen amb satisfacció. 

Quan entrem a l’església, estan atents als que els comento. Els indico les coses més importants del recinte. Les imatges els desvetllen gran curiositat. Queden com extasiats quan els mostro el Pa de l’Eucaristia i els explico Qui és. Li demanem per les nenes africanes que estan segrestades i per tots els nen  i nenes que no poden viure dignament.

Tots se m’acomiaden amablement i amb afabilitat mentre els dono un xic de pa d’àngel a cadascú.

A la tarda hi ha la reunió del grup de Vida Creixent. Treballem el tema Retrat del Déu de Jesús (De la campanya d’aquest curs 2013 – 2014 ELS SIGNES DEL REGNE DE DÉU) comentant les paràboles de l’ovella perduda i del pare bo i els dos fills. S’insisteix en el contrast entre la imatge de Déu que se’ls havia inculcat amb la imatge que es desprèn d’aquestes paràboles.

Tot d’una es posa a ploure a bots i a barrals. En poc menys de 10 minuts cau un xàfec d’uns 23 litres, amb molta calamarsa. El pati de la doma queda com un gran bassal i a l’hort, sembla que hi hagi nevat. La calamarsa forada una mica les bledes i els enciams, però no fa res a les tomateres i a les altres plantes.  

Després de la missa vespertina, vaig a reunió a la Cellera amb els companys de l’arxiprestat. Parlem del treball pastoral amb joves, de les declaracions del papa Francesc, del futbol...


dimecres, 28 / maig / 2014

Tinc el despatx obert i hi passen un parell de visites.

En Miquel ve per veure com es pot instal·lar una corona que emmarqui la figura de l’arcàngel sant Miquel. Pot quedar bé.

Vaig a proveir pel berenar de la tarda amb la mainada que han vingut al reforç escolar aquest curs.

Vaig a dinar a Banyoles. Abans d’arribar em trobo amb en Pere i ens saludem. El felicito per proper casament de la seva filla, la Marina.

Mentre dinem, a casa, parlem de la pluja, del resultat de les eleccions, d’algun veí vinculat amb Anglès, del desallotjament de Can Vies, de l’aniversari de la mort d’en Tià Salellas (que tant ens havia ajudat)... Una conclusió ben vàlida: ens poden estranyar d’aquests  aldarulls? Si el jovent no té feina ni futur, potser no ens hauria d’estranyar.  

A la tarda, amb els petits del reforç escolar, acabem el curs amb un berenar: coca dolça, xocolata i suc de fruita. I tots contents. N’hi ha que es guarden algun tros de xocolata per portar-la a casa i compartir-la amb els germans.

Tota la tarda ha anat plovisquejant. Han caigut uns sis litres.

dijous, 29 / maig / 2014

El matí és per enllestir el text del suplement del cap de setmana. Al migdia vaig cap a l’Hospital de Santa Caterina per una retinografia. Abans d’entrar a consultes externes, em trobo amb en Joan que ve a revisió. L’acompanyen la Lluïsa i en Ramon i esperen les filles. Em sembla que el trobaran ple de salut.

Passo pel mostrador perquè m’indiquin on m’haig d’adreçar. Vaig on m’indiquen. Hi ha un matrimoni d’Anglès. Arribo a les 12’40,  l’hora que tenia indicada des del juny del 2013. Haig d’esperar fins cap a les 13’30. Entretant arriba un altre matrimoni, aquests de Brunyola.

Quan finalment entro, la doctora m’atén amablement: miro les lletres, em fa la retinografia pròpiament, em comprova la pressió de les còrnies... Sembla que tot està bé. Hi estic poc més de 10 minuts.

I vaig cap al monestir de Santa Clara de Vilobí, a la trobada de companys de la mateixa generació.  Des de l’Espai Gironès vaig cap el Pont dels Carlins i Vilablareix. Passo per Aiguaviva i Sant Dalmai.  Quan arribo al monestir hi ha en Josep M., en Benet, en Jaume. De mica en mica arriben els altres: en Pere, en Joan de Sant Feliu, en Joan de Begur... Finalment també arriben l’Esteve i l’altre Joan.

Entorn de la taula surten els temes actuals: els aldarulls de Can Vies i la dubtosa procedència dels incitadors, el viatge del papa Francesc a Terra Santa, la vida del nostre bisbat, la salut d’algun company, les prediccions per la seu de Barcelona (el bisbe Taltavull? El P. Enric? El candidat d’en Lara  i d’en Godó?)...

Després del dinar vaig cap a Anglès. Mentre espero per la missa, venen un parell de visites. Quan acabo la missa, i abans de sopar, faig alguna cosa del treball de fi de màster. El turment de Tàntal d’aquest fi de curs.

divendres, 30 / maig / 2014

Vaig a la barberia, a Can Boix. I m’esquilen i fan neteja del terrat. Parlem una mica de Santa Bàrbara: ha disminuït considerablement la participació al dinar. A la sortida em trobo amb en Ramon, l’avi. Diu que els nois ho han fet prou bé. Compro un parell de coques a Can Centena.

Al matí, faig un xic de feina amb el treball de recerca. Sense gairebé ni adonar-me’n, m’hi estic ben bé un parell d’hores ben picades.

Quan he dinat, preparo la reunió del Consell Parroquial. Hi haurà forces temes a parlar. Plovisqueja i arriben a caure uns 7 litres.

Celebro la missa vespertina. Acabem cantant la Pregària a la Verge del Remei: “Déu vos salve, oh Maria immaculada, Verge santa del Remei...”

A les nou tinc la reunió amb el Consell. Algun no hi pot participar: un és a Madrid per assistir a l’actuació del seu fill, l’altre és a una reunió de l’Arxiprestat, l’altra està malalta... Fem balanç de la vida parroquial del darrer trimestre, parlem del què serà el proper trimestre... Quan acabem dels temes previstos parlem del sarau de Can Vies, de la visita del papa Francesc a Terra Santa, de la persecució contra els cristians a alguns països del proper orient i de l’Àfrica...



dissabte, 24 de maig del 2014

Collint violetes i algun llessamí...

dissabte, 17 / maig / 2014

A primera hora del matí venen dos nois per ajudar-me a posar bé els bancs i les cadires a l’església. Calculo que s’hi podran col·locar, assegudes, unes 400 persones.

La resta del matí preparo la missa de la comunió i les altres misses. Preparo una pregària per la pau que llegiran la meitat dels infants. L’altra meitat, després de la comunió, llegiran una pregària donant gràcies a Jesús.

Al captard celebro les misses anticipades. ABonmatí venen una colla de mainada que volen fer d’escolà.

El Barça? El millor equip? Senzillament, un fantasma del que havia estat, començant per en Messi.


diumenge, 18 / maig / 2014

M’imagino el tràfec que hi deu haver a moltes famílies per enllestir els detalls de la celebració d’avui. Encara que a molts capellans no els agrada massa aquesta celebració, a mi m’agrada i, darrerament, no em poso tant nerviós com fa uns anys. Suposo que l’experiència és un grau i, cantant i xiulant, ja fa cap a 30 anys que em recau la responsabilitat d’aquesta celebració, a més dels anys anteriors “d’aprenentatge”.

Celebro la missa de les 9 del matí i la de Sant Martí Sapresa. Sembla que s’hagin fos els col·laboradors.

Cap a un quart de dotze arribo a l’església d’Anglès. Ara ja hi sóc de ple. Col·loco els llumenets a cada punta de banc, acabo de distribuir les cadires, obro les portes de bat a bat... I comencen a arribar famílies.

El xivarri va creixent. En Jordi va fent fotografies de les famílies i dels infants. L’avi Lluís dirigirà els cants. El seu gendre farà sonar l’orgue electrònic. La seva cunyada ajudarà a distribuir la comunió...  Omnia parata sunt. Mentre ens esperem, cau per terra algun llumenet...  La Mercè vetlla perquè estiguin tots encesos, cadascun amb el seu pot protector.

I comencem la celebració. Primer un advertiment general per ajudar a situar-se mentalment a tots. I vinga, ja hi som pel tros. La Georgina fa la primera lectura. Quan predico tothom està atent. L’Anna llegeix les pregàries... I baixo a recollir la mainada per acompanyar-los al presbiteri, a l’entorn de l’altar, fent corona. I mentre pugen, van col·locant el llumenet damunt l’altar: “El Senyor ens convida a seure a taula amb Ell: digues si, digues si...!”

A l’hora de la pau, un grup dels nens van demanant a Jesús el do de la pau. I els dono la pau. Miro que es vagin destensant.  Quan veig que obren les seves manetes davant del Pa de vida, em sobta una emoció intensa “... digues si, digues si: el seu Cos és per a tu”.

I mentre en Josep Maria i l’Elena distribueixen la comunió als assistents, faig seure els infants als escalons de l’entorn del presbiteri i els vaig dient que demanin una cosa a Jesús, que ara el tenen atrapat dintre seu i no se’ls escaparà. Acabem fent una pregària d’acció de gràcies: “Perquè tenim uns pares que ens estimen, gràcies Jesús!”

Com no podia ser d’altra manera, la cerimònia acaba amb una fotografia col·lectiva, acompanyats dels catequistes. Ara que ja es podria parlar, els assistents callen. Suposo que estan meravellats de l’esclat de bellesa i de vida que són aquesta mainada. I a alguna àvia se li veu que la baba li cau... Només faltaria!

Pugem a venerar la imatge de la Mare de Déu del Remei. Avui, toca. I, quan som a baix, ofrenen les catequistes amb una flor cadascuna. I es comencen a repartir els recordatoris, com hi ha costum. Un prefereix portar aliments per distribuir a Caritas.

Recullo un parell d’escrits que llegeixo a uns recordatoris: “Per primer cop, avui entra el bon Jesús dintre meu. El meu cor esdevé centre de la grandesa de Déu” . Uf, touché!  En un altre hi llegeixo: “Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva”  What?    

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Em pensava que hi hauria alguna família amb mainada de la comunió. Hi ha tranquil·litat. Hi coincideixo amb algunes confraresses de l’escombra. M’assec al costat d’en Míliu. Sempre m’informa d’alguna cosa de la seva vida: de Campdevànol, de Núria, de Cadaqués, de Palau... I clar, també parlem un xic del Barça. 

A la tarda passo pel tanatori de La Cellera. Vaig a expressar el meu condol la família d’en Joaquim Grabulosa i a comentar-los que, demà, Mn. Ramon oficiarà les exèquies.

Miro fotografies pel face. Em quedo amb la de la tella d’en Vayreda “El Ball del Gambeto”.

Dilluns, 19 / maig / 2014

Cap a les 9 ve en Pep per preparar la missa amb els alumnes de la Vall dels Àngels. També vaig preparant-la jo. Venen algunes feligreses habituals. I, cap a dos quarts de deu, arriba la mainada, els seus professors i les germanes.

La celebració discorre amb senzillesa i participació.  D’acord amb l’evangeli que hem llegit, els comento que Jesús ens convida a treballar amb ell per ajudar les persones que estan amb l’aigua al coll. I els dic que és el que va fer sant Francesc Coll. Faig pujar al presbiteri els nens i nenes que van celebrar la primera comunió ahir i llegeixen la pregària per la pau i també donen les gràcies a Jesús. Diversos moments de la missa convido a tota la mainada a fer sonar els esquellerincs que els han donat com a record de la missa. I canten molt bé.

En Joan aspra les tomateres. A veure si aquest estiu venen més esgraonades i de tipus més variats.

Quan acabem, acompanyo un noi de Ca la Remei a Girona per ajudar-lo a fer la preinscripció al I. E. S. Narcís Xifra, a l’edifici antic dels salesians. Ens hi trobem amb en Pere, l’alcalde.

De retorn ens aturem a Calders, a veure la Matilde i portar-li un llibre que m’havia deixat. També ho aprofito per visitar la capella de la Pietat. M’havien dit que hi havia un cartell dient que es ven.

Un cop a casa, dino amb tranquil·litat.

 A la tarda venen un parell de nois a ajudar-me a treure les cadires i els bancs sobrers de l’església i retornar-ho tot a la doma. I l’església queda endreçada.  

Intento feinejar un xic pel treball de recerca sobre l’Enric Monjo. No hi ha com la calma.


dimarts, 20 / maig / 2014

Dedico bona part del matí al treball de recerca: llegeixo, subratllo, anoto, envio alguna sol·licitud per confirmar alguna recerca...

Dino tranquil: bledes i un tall d’un entrecot. Me’l van regalar i n’he tingut per tres menjades. Ben tendre.

A la tarda atenc un parell de visites, contesto missatges,

Celebro la missa vespertina. Per fi una certa normalitat. Després de la missa atenc una parella que preparen el seu casament.


dimecres, 21 / maig / 2014

Pel matí hi ha el despatx obert i atenc un parell de visites. Envio convocatòries per reunions: comissió de Corpus, taller de lectura, consell parroquial...

Vaig a dinar a Banyoles a fer el tat. Em carreguen de nispros. Venen de cop i, quan n’hi ha pels camps, n’hi ha pels “sants”.  Més endavant hi haurà nesples, però el seu gust peculiar, és més salvatge. Cal menjar-los que semblen excessivament madurs: “amb temps i paciència, maduren les nesples”.


dijous, 22 / maig / 2014

Al matí venen les pabordesses de l’escombra i tot queda net i polit, sense cap arruga.

Cap al migdia vaig a proveir per dinar una mica. La verdura és de l’hort (enciam, bledes, ceba, all...).

Després de la missa tenim reunió amb els responsables de la processó de Corpus. Som cap una vintena i la fem a la sagristia. La Maria porta la batuta i, per poc, tira el barret al foc. Però la sang no arriba al riu. Hi haurà processó i serà ben lluïda i ben participada.

divendres, 23 / maig / 2014

Al matí vaig cap a Girona. Els alumnes del màster tenim una visita guiada de l’exposició El pintor Antoni Viladomat 1678 – 1755 feta pel mateix comissari, en Francesc Miralpeix.

Quan arribo al Md’A, em trobo amb la M. Antònia Clarà i la M. del Mar Ribé. Ens saludem afablement i em mostren una custòdia radial, molt bonica, de començament del s. XIX.

Al pati també hi ha un grup de professors de la UAB parlant amb en Francesc Miralpeix. Quan veuen la custòdia també s’apropen i ens saludem. El Francesc es recorda perfectament de mi i de quan va venir a Palafrugell a identificar una pintura del taller d’en Viladomat, una tela de la Sagrada Família que hi ha a Sant Sebastià de la Guarda. També recorda que tinc l’arxiu i els motlles del imatger Josep Espelta.

La Núria Llorens em presenta el professor Marià Carbonell i ens saludem amablement. També em saluda afablement en Rafael Cornudella, que em va donar classes el curs passat.

Quan han arribat les altres companyes del curs, entrem al museu per iniciar la visita. A la recepció em saluda l’Elvira Baldó de Banyoles (el seu germà, en Quim, era metge d’Olot quan jo hi era i morí al cap de poc). També em saluda l’Antoni Monturiol, conservador

La visita a l’exposició resulta excel·lent i no sabria pas en quina peça em quedaria. Gairebé els podria recordar i descriure tots de memòria. Alguna tela (algun rostre) em recorda algun rostre de la Sagrada Família de Sant Sebastià de la Guarda. És imponent el penó del capítol de la Catedral.

També visitem la catedral. Ens aturem especialment en les teles que possiblement procedeixen del taller de l’Antoni Viladomat. Però de fet les anem veien totes.

Quan acabem la visita la seu, m’entretinc a les sales del tresor. I perdo de vista el grup. De fet, quan surto ja no veig ningú per finestra ni per forat.

Vaig a dinar a Anglès. I quan he acabat  vaig cap a Santa Coloma, a visitar la Marta Martí. Guarda molta informació del seu pare, l’escultor Josep Martí Sabé, i de la seva relació amb l’escultor Enric Monjo, ja que havia treballat al seu taller. Obtinc informació molt interessant. Estem més de 2 hores parlant.    

Arribo a Anglès just per la missa vespertina. Quan l’acabem tenim el taller de lectura preparant les lectures de les misses dels propers diumenges. El grup és reduït, però treballem bé. I cap a les 10, pujo al pis.


dissabte, 17 de maig del 2014

Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!

dissabte, 10 / maig / 2014

Al matí preparo les misses d’aquest diumenge. Al migdia vaig a Sant Martí. Hi ve Mn. Genís a celebrar una missa amb una família d’amics seus domiciliats al poble. Una de les petites hi celebra la primera comunió.
A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

Al vespre telefono els pares d’en Jordi Vilamitjana. Parlo una bona estona amb la mare, la Catalina, de parlar dolç i agradable. El dolor per la mort d’un fill és profund si bé queda amorosit pel bàlsam de la serenitat, de la pau, de l’esperança... i dels altres fills i néts.  

diumenge, 11 / maig / 2014

Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí i visito la Maria.  

Cap a les 12 del migdia em ve a recollir l’Armengol per portar-me cap a Santa Bàrbara (aquí diem Santa Barba). Pel camí parlem de Constantins (on havia viscut), de la Pietat, de cacera i de pesca, de la feina...  I anem saludant gent, els uns que baixen i alguns que pugen.

Celebro la missa a la capella. Hi participa una quarantena de devots. També hi ha el germà de Mn. Rossendo Roca.

A la sortida trobo mainada que va celebrar la primera comunió l’any passat. Els que eren més tremendos (i suposo que encara ho són), són els que em saluden amb més simpatia. Algun altre, sembla que s’amaga.

Dino amb la junta: amanida, fideuada, botifarra a la brasa, una taronja. Hi ha simpatia i cordialitat. Al meu davant hi ha en Xavi, al costat en Josep Maria... Al dinar de germanor hi participen unes 250 persones. Molta gent que hi ha pujat, no s’ha quedat al dinar.  

Després d’una estona d’estar per allà, l’Armengol em baixa cap a Anglès. També ens hi acompanya la Carme.  

Al vespre, quan vaig a tancar l’església, m’hi trobo amb una gorra. Aviat em sona el telèfon: l’Amadeu se l’ha oblidada al migdia i passarà demà a recollir-la.


dilluns, 12 / maig / 2014

Al matí, quan entro a l’església, hi veig un colom que hi voleia.  

Envio una petit article que m’han demanat per publicar a Catalunya Cristiana. A veure qui xericarà.

Al vespre, quan pujo al pis, al obrir la porta, surt corrents un dragó que va a amagar-se darrera d’un moble. Ja un altre dia em sembla haver vist com una ombra que s’amagava. Em fa fer un bot!  Serà qüestió de ser bons amics: anirà bé que es mengi les mosques i mosquits que també hi volen entrar. Un bon soci.

Dimarts, 13 / maig / 2014

Al matí, plovisqueja i ho ha fet bona part de la nit: el pluviòmetre indica uns 8 litres. Vaig cap a Barcelona per entrevistar-me amb l’arquitecte Jordi Bonet ArmengolRecorro la Diagonal fins a la plaça Francesc Macià i aparco davant del Turó Parc i, caminant (uns 400m.) pujo a la seva casa, sota mateix de la Via Augusta.

M’atén molt amablement. L’objectiu és parlant de l’escultor Enric Monjo, que ell va conèixer de jove. Però també surten molts altres temes: la casa on viu (dissenyada per en Josep M. Sagnier) on el1941 l’Institut d’Estudis Catalans hi celebrà la primera reunió de després de la guerra (i s’hi continuaren celebrant reunions fins el 1959), el centre on estudià (l’escola Blanquerna, posteriorment l’institut Menéndez y Pelayo, on també hi cursà el batxillerat i li fa gràcia quan li comento que també hi vaig estudiar el COU), les amistats que té a Banyoles on hi ha restaurat una casa, les trifulgues patides durant la guerra civil (quan s’inicià, ell tenia 11 anys)... També em mostra diverses peces de la seva col·lecció: una maqueta del Naixement d’en Jaume Busquets, la maqueta dels relleus del cambril de la Mare de Déu de Montserrat (Naixement de Maria i Visitació), el bust de sant Vicenç de la imatge del sant per Sant Vicenç de Montalt, la maqueta de la imatge de sant Medir, un positiu que fa sonar quan es vol distreure... I encara m'hauria agradat parlar de la seva estreta vinculació amb l'escoltisme català: però no hi ha prou temps.   

Quan marxo, baixo fins els estudis de Catalunya Radio a saludar en Joan Garcia. Feia dies que no el veia. Ara cobreix els reportatges exteriors.

Amb el cotxe, vaig fins el passeig de Gràcia. Quan he aparcat, entro a la Casa del Libro. Només d’entrar, em trobo amb en Baltasar Parera. Parlem sobretot de la família (16 néts) i de la feina a l’Hotel Platja de Pals.

Quan surto de la llibreria, m’arribo fins la Fundació Ametller, al costat de la Casa Batlló. Vaig a recollir-hi dues fotografies    emmarcades.

Dino al mateix Passeig de Gràcia, al restaurant Costa Gallega Moncho’s. menjo bé i no m’arriba a 10 euros. Amb el que em sobra, puc donar alguna cosa a un home que demana alguna cosa per poder menjar.

Vaig cap a Anglès. Quan arribo, puc saludar la mainada del grup de catequesi. Amb la germana Pilar i la germana Teresa parlem de la festa de sant Francesc Coll, el proper dilluns.


dimecres, 14 / maig / 2014

Són varis els pares que han vingut a recollir les partides de baptisme. Les escoles de Girona vinculades a l’Opus organitzen la confirmació pels seus alumnes. Sembla que no importa que aquesta mainada es vinculin a les parròquies.   

Venen un parell de mares per preparar el baptisme dels seus fills. També venen un parell de senyores a encomanar un parell de misses.


A la tarda oficio les exèquies d’en Josep Boada. El seu germà era en Pere de la Vaca. En Lluís Sigma, el seu cunyat, parla del difunt i canta. La néta, rebrà la Primera Comunió aquest diumenge.

Al vespre, inicio un expedient de casament amb una parella que es volen casar el setembre.

dijous, 15 / maig / 2014

Al matí redacto el suplement del full parroquial. Hi haig de col·locar-hi força informació. Faig l’editorial un xic més curta, com hauria de ser sempre. El problema és que possiblement em repeteixo molt.

Després de les onze, vaig cap a Osor  per oficiar-hi les exèquies d’en Lluís Hosa. És una persona força coneguda al poble i a l’entorn. Un dels nois viu a La Cellera  i és constructor. Mn. Ramon és a Montserrat: avui hi ha la peregrinació de Vida Creixent i ell és el consiliari diocesà.

Pujo cap a Osor amb en Joan. Fent camí, em comenta que ell va néixer a Màlaga i, amb la seva família, vivia a Campillos. El seu pare va venir a treballar a les mines d’Osor i, amb la família, va arribar-hi cap el 1950. Li va semblar que havia anat a parar a França: els costums, el parlar...  A més, el carrer principal s’anomena carrer de França i això el va confondre encara més.

L’església d’Osor queda plena. Es nota que la gent hi participa: cants, respostes, pregàries... A més del sagristà, a la cerimònia hi col·laboren diverses persones: un lector per la primera lectura i el salm (em diu que és de Sant Hilari), un altre lector per les pregàries, la neboda acomiadant el difunt... Quan acabo em ve a saludar un capellà incardinat a Vic, Mn. Manuel Cornellà.    

Quan arribo a la doma, el carter em porta la documentació i les paperetes per votar per correu. Valga’m Déu, quanta fullaraca!

Al vespre ve la mainada de primera comunió per celebrar el sagrament de la reconciliació. Ho fan acompanyats dels pares. Estan esverats i contents.

divendres, 16 / maig / 2014

El pintor ve a repassar les parets exteriors de la doma. Entre les taques d’humitat, alguna pintada, els esclofollats... es veia un xic deixada. La primera comunió sempre és una bona ocasió per fer una netejada. Ara caldrà pensar en la reforma del cambril de la Mare de Déu, que ja serà quelcom més seriós.

Cap a migdia vaig a correus per enviar el meu vot per les eleccions al Parlament d’Europa. Encara que em considero força euroescèptic, considero que cal votar. Val a dir que Europa s’ha preocupat molt poc de formar una comunitat per ajudar els pobles i les persones i, en canvi, sembla que només hi tinguin presència els mercenaris, els bancs i els estafadors.

La pintada de la paret exterior de la doma ha quedat bé. Si més no, ara es veu net. 

Quan surten del col·legi, la mainada ve a fer l’assaig de la cerimònia de primera comunió. Tinc la mala pensada de deixar quedar els pares a l’església i acabo penedint-me’n.  

M’assabento que l’escriptora Mercedes Salisachs, de la mateixa quinta que la meva mare i que ha mort recentment, els anys 60 i 80 havia fet llargues estades a Anglès mentre escrivia La gangrena (Premi Planeta 1975) i que freqüentava el convent de les germanes dominiques. 

dissabte, 10 de maig del 2014

Ara ve el mes de maig, regalada primavera...

dissabte, 3 / maig / 2014

Tinc un matí tranquil. A la doma hi venen els dos grups de catequesi de cada dissabte. Preparo les misses d’aquest diumenge. També preparo un full amb les pregàries i cants del mes de maig: hi combino els cants més populars i més verdaguerians amb cants més clàssics: Collint violetes, En veure-us bella, Vostres goigs amb gran plaer, Siau nostre escut, Dels àngels, Mare i Regina,  Amb el cor ple d’alegria, Sota la vostra protecció,  Oh Maria, Reina dels cors...  I com a cloenda, Regina coeli. 

Al migdia vaig a Sant Martí Sapresa per preparar-ho tot per la missa de demà. Així, quan hi arribo, tinc un xic més de temps per parlar amb els feligresos.

Cap a la una vaig a recollir en Ramon, a La Cellera, i anem a dinar a El Pasteral, celebrant el Roser. Ens hi trobem els clergues de l’arxiprestat (és a dir, els 4 preveres i el diaca, amb la seva muller). Passem una bona estona comentant temes diversos, especialment parroquials.  

A la tarda vaig a celebrar a Bonmatí. En Rodrigo ve a fer d’escolà: feia molt que no hi venia. Hi ha unes nenes que diuen que també en voldran fer. Veurem.

A la missa d’Anglès hi fa d’escolà la Maria. Porta números per ajudar a a l’aplec i a la reconstrucció de Santa Bàrbara. Quan acabem la missa, dic als assistents que la Maria els vendrà números i, mentre baixen de fer el petó a la Mare de Déu del Remei, els ven tots.

La Beatriu em porta cireres acabades de collir del cirerer del seu hort. En podré fer la primera menjada de la temporada.

Vaig a sopar a La Cellera, a casa d’en Ramon, amb la Montse i en Josep.


diumenge, 4 / maig / 2014

El matí és tranquil. Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. Pujo a Sant Julià de Llor on hi celebro la missa de les 12. La missa concentra tres celebracions: el Roser de Sant Julià, la festa de sant Pere Màrtir i l’aniversari de la constitució del municipi de Sant Julià de Llor – Bonmatí el 22 de febrer del 1983. Hi participen una cinquantena de persones.

A  la sortida hi ha un vermut popular on és possible saludar gent diversa. Parlem del temps i com ha canviat la feina del segar i del batre. De fet, gairebé tots tenim alguna arrel camperola. Em fa gràcia veure com poden variar els noms d’una comarca a l’altra. Ho havia experimentat amb la feina de la pesca i com els peixos i les eines podien disposar de noms molt diversos segons fos a Palafrugell o Lloret de Mar. I en el món agrari, de la mateixa manera que un volant sabem que també es pot denominar falç, un modoló, a Susqueda, es denomina garbera, al Pla de l’Estany (i que no és el mateix que un gabaió) .

A l’hora de dinar, al mateix prat però a l’ombra, comparteixo taula amb la Mei, l’Elena, la Carme i en Lluís. De tot el que hi ha a la taula, no hi manca de res: amanides, carn a la brasa, fruita, coques... Bona taula, bona brasa i bon pa que Déu nos do: amb Jesús a cap de taula, tot es fa més partidor. I el dimoni, que estossegui.

Dedico la tarda a treballar per la recerca i estudi de material de l’Enric Monjo. També parlo amb algun amic. I el dia es va escolant tranquil·lament.


dilluns, 5 / maig / 2014

Al matí reballo ordenant material de la recerca de l’Enric Monjo. També preparo un xic les reunions de la tarda.  

A la tarda, quan han arribat i s’han col·locat la mainada de catequesi, vaig a Bonmatí. Em reuneixo amb les catequistes (la Maria i la Tarsi) i les mares de la mainada de catequesi. Programem un xic de celebració pel dissabte 24 de maig, a la tarda: la missa i berenar plegats. Segur que anirà bé.

Celebro la missa vespertina. L'acabem amb un cant marià popular, les deprecacions del mes de maig i el Regina Coeli. Després tinc la reunió amb els pares de la mainada de primera comunió.   


dimarts, 6 / maig / 2014

surto aviat i vaig cap a Barcelona. A les tertúlies radiofòniques es parlen de les estafes relacionades amb l’AVE -no m’estranya l’interès per fer arribar l’AVE a tots els racons i raconets de la península- i de l’editorial del Finantial Times criticant la inoperància del govern de Madrid en relació a Catalunya.

Aparco de nou sota el Born. Quan surto de l’aparcament entro a una cafeteria a fer un cafè amb llet i un mini. A la sortida, un noi subsaharià em demana alguna moneda per anar a comprar pa. El convido a menjar-se un entrepà i a beure alguna cosa. Ho accepta satisfet.

I passant pels carrerons del barri de la Ribera vaig cap al Real Cercle Artístic Sant Jordi per acabar de recollir diverses informacions relacionades amb en Monjo. Val a dir que la Begoña m’atén de forma excel·lent.

Quan surto, vaig a Santa Maria del Mar on hi vaig una breu visita i, sobretot, puc admirar la imatge de la Mare de Déu de l’Esperança d’en Monjo. I quan surto m’arribo fins a Santa Maria del Pi on m’atén l’Albert i parlem de la imatge de la titular d’en Monjo, de la primera proposta que va fer com a Santa Maria dels Reis. També parlem de l’altar dels sants Abdó i Senèn i de l’altar de sant Miquel.

De retorn al Born, m’entrevisto amb en Bernat Puigdollers que, d’en Monjo i de l’art religiós del s. XX, en sap un niu. De fet ell estudia artistes, sobretot pintors, de la mateixa època.

Després de l’entrevista vaig a dinar. El restaurant és correcte i a bon preu. Però no hi ha manera que m’entenguin quan els demano el que vull en català. No baixo del burro. I acaben entenent-ho. 

A la tarda visito el Born. És impressionant. Fa pensar. Qui digui que la relació amb Espanya ha estat bona, aquí en té un botonet de mostra que no ha estat així. Aixafar, explotar, dominar, depredar... serien verbs més correctes.  

Val a dir que, tot els barris antics de Barcelona, estan plens de turistes de tota mena, omplint les esglésies (amb gran respecte). També es veuen molts grups escolars integrats per nois i noies de tots colors. I gairebé tots els nois i noies, entre ells, parlen en català. Això és el que rebenta als centralistes, després que han fet tot el possible per desviar persones i famílies de tot arreu a Catalunya per així diluir la nostra cultura.  

A Santa Maria del Mar, tot neguitós, un home demana algun capellà perquè li beneeixi una ampolla d’aigua. El sagristà de la basílica es fa l’orni. Ja n’he conegut algun altre del mateix estil. Li dic a l’home que jo sóc capellà i que em doni l’ampolla que li beneiré. Me la dóna tot seguit i la beneeixo amb senzillesa. Em demana que ho faci tres vegades. I ho faig dues vegades més. I l’home se la beu tota i queda tranquil.  Costa ben poc fer feliç a algú.

De retorn, m’aturo a una àrea de servei a fer una becaina. A Santa Coloma m’aturo a proveir. Quan arribo a Anglès vaig de visita al metge per revisar i comentar l’analítica de fa dues setmanes: bé d’oli, bé de sal... però massa sucre. I, d’aquí unes setmanes, a tornar-hi per fer una revisió “clàssica” de pròstata (de post data, que diria en Joan Riu).


Dimecres, 7 / maig / 2014

Al despatx hi atenc diverses visites. En Joan ve a repassar l’hort: després de l’operació recent, va lleuger com un gínjol.

Al migdia vaig a dinar a Banyoles, amb en Josep, la Carme i la Nuri.

A la tarda, a la doma, venen la mainada del reforç escolar. A més de la mainada que ja hi venien, hem començat un grup de nois més grans. Quina sort disposar de voluntaris. Ben bé que són com àngels de Déu!  A veure si la Mare de Déu del Remei ens envia algun altre dels seus àngels, que ella no en necessita pas tants!


Dijous, 8 / maig / 2014

Ve l’equip de pabordesses de la confraria de la Mare de Déu de l’Escombra a esterrejar i ornamentar l’església. Quin bon servei que hi fan!

Baixo al poble a proveir dels medicaments receptats ahir. Quan retorno enllesteixo el suplement i l’envio a la impremta. I treballo ordenant informació de l’Enric Monjo.

Per dinar preparo una menjada dels pèsols que em van donar de l’hort de Bonmatí. Com que me’n sobraran, els guardaré per sopar. I una mica de llonganisseta de Vic.  

Em telefonen des dels mossos. Resulta que, fa uns dies, vaig anar a una gasolinera i, després de pagar alguna altra cosa que hi vaig comprar, no em van carregar l’import del gasoil. Quin control! Ho comprovaré i ja hi passaré. 

Quan acabem la missa i he tancat els portals de l’església (cap a les 8v), la llum que traspassa la rosassa es projecte encerclant de coloraines el cambril de la Mare de Déu.


Divendres, 9 / maig / 2014

M’assabento de la mort d’en Jordi Vilamitjana Pujol (56 anys). Havíem coincidit uns anys al seminari menor, si bé era d’uns cursos més avall. El vaig retrobar quan jo era rector de Vilopriu (1987 – 1994). Allà, on hi tenien una caseta, els seus pares (en Jordi i la Catalina) participaven habitualment a la missa dominical. El germà petit, en Xavi, hi va fer d’escolà tots aquells anys (ara em penso que està de professor a la Politècnica) i vaig acompanyar i beneir el casament de dues de les germanes. Quan obro l’església, prego per ell i pels seus pares.   

Amb en Josep Grabuleda concretem el dia de la presentació del llibre dedicat a l’estudi del Terme de Banyoles. L’han redactat en Guerau Palmada i en Josep mateix. Jo hi faig una introducció explicant la vida d’una família del Terme, la que hi hem aguantat més: des del s. XIII que la mateixa família Brugada estem a la mateixa casa, de Can Teixidor del Terme. Aquesta introducció és de 29 pagines (o sigui, 15.274 paraules).  I la presentació serà el divendres 27 de juny a les 8 del vespre al Museu Darder de Banyoles. Suposo que hi trobaré algun amic.

Vaig a l’oficina de correus per demanar poder votar per correu, ja que el 25 de maig, un diumenge, no penso marxar d’Anglès. Diversos amics em comuniquen que guardi la targeta censal que se’ns envia per així poder votar a la consulta del 9 de novembre, per si no fos possible usar el cens electoral. Ja pot parlar en Desmon Tutú o en Jerri Adams, o el Finantial Times o el The Economist... només el govern de Madrid sap el que ens convé els catalans. I d’això se’n pot dir democràcia? No seria millor anomenar-ne despotisme il·lustrat o, millor, colonialisme?

El papa Francesc beatificarà Pau VI, que fou tan menyspreat pel nacional catolicisme franquista que el considerava com una bèstia negra per la seva postura a favor de la instauració de la democràcia, sense oblidar la seva oposició a les arbitràries condemnes de mort signades pel dictador,  és que n’hi ha cap de justa. I ara, què diran d’ell els cavernícoles?


dilluns, 5 de maig del 2014

Rosa d'abril, Morena de la Serra, de Montserrat estel, il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap el cel!

dissabte, 26 / abril / 2014

El matí és lluminós. Quan entro a l’església ja no hi ha cap colom: tots han fuit. Des del portal de l’església, cap a Amer, es veuen tres globus pensats al cel.

Al migdia vaig a Sant Martí Sapresa. Hi ha previst un baptisme. Havia de començar a la una però no hi ha ningú. L’han d’oficiar dos capellans. Un és un capellà jove, Mn. Felip Simón de Badalona i que la família em va dir que oficiaria el baptisme si Mn. Genís Baltrons (que és l’altre) no podia assistir. També es presenta un altre capellà que fins avui no coneixia de res ni ningú me n’havia parlat. Es veu que és un capellà de Barcelona tot i que em diu que procedeix de Girona. Només arribar es fa l’amo de la situació. Jo vaig fent d’escolà (amb la mosca darrera l’orella).

Comença la celebració cap a la una. Poc després de començar arriba Mn. Genís a qui ajudo a revestir-se i a situar-se al presbiteri. Es veu que és el capellà de la família que fins ara els ha batejat a tots. El celebrant obvia del tot la presència de Mn. Genís i, quan arriba el moment del baptisme, em diu que l’oficiant és ell i no pas Mn. Genís. Mn. Genís es retira discretament adduint cansament.

No és el moment ni el lloc per discutir. Però espero “l’oficiant” a la sagristia per dir-li senzillament: “Vostè es deu pensar que sap molt dret canònic i molta litúrgia, però vostè no ha tingut gens de caritat cristiana envers un capellà que feia pocs dies estava greu de mort i que ha pogut comprovar que tenia feina a sostenir-se”. La seva resposta és: “Jo era el celebrant i, en tot cas, per obediència, hi hauria accedit”. Li etzibo que no em parli d’obediència perquè, a Sant Martí, el rector sóc jo però que no m’ha fet cap puto cas a les indicacions que li donava.

Mn. Felip queda astorat però, quan tothom ja ha sortit i estic tancant l’església, em ve a dir que ell està amb mi i tal com li havia dit la família, calia donar la preferència a Mn. Genis i que, en tot cas, ell havia d’haver presidit ell i no pas l’altre capellà. Li dono les gràcies i, en tot cas, em sap greu no haver estat més contundent amb l’altre capellà. L’àvia (la matriarca) de la família i els oncles també em venen a comentar el lamentable paper del celebrant sobretot  per haver postergat Mn. Genís. Ells em diuen que tampoc el coneixien: carai, doncs, d’on ha sortit aquest “senyor”? I a més, no sé perquè havia de demanar disculpes perquè havia de fer una part de la cerimònia en català. Òbviament, a Sant Martí no hi ha missals ni leccionaris en castellà. Però el cert és que els assistents únicament responien quan es feia la celebració en català.

Acabem cap a un quart de tres. Em conviden a dinar. Prefereixo menjar tranquil·lament un plat de bledes de l’hort. Què bones, tan tendres!

A la tarda vaig cap a Bonmatí. Pel camí, a la Via Verda, hi ha ple de caminants que participen a la OXFAM TRAILWALKER. Fan festa.

A Bonmatí hi ha la mainada que es preparen per la primera comunió i estan assajant alguna cançó per la celebració. Dos dels vailets es queden a fer d’escolans. L’un porta unes plantofes blau i grana i amb un gran escut del Barça cadascuna. Ell ben cofoi ja que només les pot lluir a casa, quan va amb pijama. Aquí, en canvi, les veu tothom. I ben cofoi, el noi.

De retorn es van veient més colles de caminants que participen a la OXFAM TRAILWALKER.

A Anglès, a la missa anticipada, tot el costat dret de la nau queda ple d’assistents. El costat esquerre, en canvi, només ocupen tres o quatre bancs. És curiós el fenomen. A Palafrugell passava quelcom semblant. Quan acabo la missa els dic que vigilin que si tothom es col·loca al mateix costat de la nau, aquesta es tombarà i tots farem aigües. Per cert, antigament el costat dret era el costat de les dones.   

També els dic que, quan passin a venerar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, vigilin de no entrebancar-se que darrerament s’han col·locat un parell d’escalons a l’altar. Tot i l’advertiment, algú s’entrebanca.

Vaig a la Sala Fontbernat. Floricel – En motiu de l’Any Vinyoli, Espurnes de poesia ha ha organitzat una vetllada en honor d’en Joan Vinyoli i es van recitant poemes seus. Jo recito dos poemes extrets del seu llibre DOMINI MÀGIC: Vindrà la mort  i Tant s’incrementa. També hi participa l’escriptor i poeta Ricard Creus. Quan acabem em dedica el seu llibre 36 POEMES A PARTIR DEL 36 amb aquestes paraules: “A en Martirià Brugada, aquest llibre que explica la meva joventut, amb una experiència que mai més s’ha de repetir”.


diumenge, 27 / abril / 2014

Obro l’església. La Rossa de Can Tants ja s’espera darrera la porta: es vol assegurar de tenir lloc. Celebro la missa de les nou i vaig cap a Sant Martí. Quan acabo, visito la Maria. A les 12 tinc la tercera missa a Anglès. Quan acabo vaig cap a Sant Julià per un bateig.

Quan baixo del cotxe em trobo amb la família d’en Francisco Hortal, el germà de l’Eulàlia de Palafrugell. Fa pocs se li morí la muller, la M. Anunciació Fernández,  i venen a llençar-ne les cendres aquí dalt. M’ofereixo per acompanyar-los i dir plegats el Parenostre. Les llencen al costat de migdia, mirant cap a Anglès, i més aviat bufa garbí. O sigui, que bona part voleien cap als assistents.  

Quan és l’hora del bateig m’adono que encara no apareix ningú. Tot d’una em sona el mòbil. Resulta que vaig entendre malament el lloc on calia fer la cerimònia i m’estan esperant a Bonmatí. Amb tot, em diuen que no els fa res pujar a Sant Julià i fer-ho allà. I celebrem el baptisme a Sant Julià.  

Un dels oncles, en Xavier, resulta que és professor a l’escola Vedruna de Palamós i em fa arribar salutacions d’en Félix Pérez, l’oncle de la Sílvia.

Em ve al cap aquella vegada que una parella havien preparat el casament a Sant Sebastià de la Guarda però el mossèn no es presentava. Finalment van decidir telefonar al P. Miquel dels carmelites. Però, clar, per beneir un casament es necessita l’autorització expressa del rector. El P. Miquel, per evitar problemes canònics, va dir que tothom es traslladés a l’església parroquial d’on era ell el rector, o sigui a Mont-ras. I tota la comitiva nupcial,  agafant els centres de flors, es traslladaren cap a Mont-ras per oficiar allà el casament. Els nuvis i les seves famílies segur que eren bona gent. I perquè no es presentà l’altre mossèn a Sant Sebastià? Doncs, senzillament, perquè ell havia entès que el casament s’oficiava a Esclanyà i els esperava allà. Parlem de quan encara no s’usaven els mòbils, o sigui, fa uns 25 anys. Espero que aquells nuvis ho continuïn recordant junts.

Vaig a dinar. A la taula del costat hi ha en Felip i la Pilar. Parlem de coses del poble ja que en saben un niu. A l’altra taula hi ha la família d’en Francisco Hortal. I a una taula del davant hi ha la família de l’Ona celebrant el bateig de la petita. Això és una gran família i tot queda a casa.

A la tarda descanso una mica i parlo amb algun amic.

dilluns, 28 / abril / 2014

El matí faig feina del despatx: els assentaments dels baptismes, contestar missatges, un parell de telefonades...  Dino aviat i, cap a les tres, vaig a l’hospital Santa Caterina a visitar en Joan. Quan entro a la seva habitació, està dormint. Tot d’una, quan la Lluïsa se n’adona que estic allà, fa una gran exclamació saludant-me i, és clar, en Joan es desvetlla.

Després de la missa vespertina, connecto un moment la televisió i miro un moment les exèquies per en Tito Vilanova, a la catedral de Barcelona. Es llegeix la primera lectura. La veu em resulta familiar: i és clar, és en Fresques! Devoció? No sé. Més aviat diria que tot sigui per figurar.

dimarts, 29 / abril / 2014

Surto aviat per anar cap a Barcelona. Les tertúlies parlen de l’agressió a en Pere Navarro. Escoltant el que diuen els tertulians es pot concloure que, en definitiva, d’un pet se’n fa mil esquerdes.

La circulació a la Ciutat Comtal és força fluïda. Baixo pel passeig de Sant Joan i, quan arribo al palau de justícia, em fico cap el barri de la Ribera i aparco sota el Born.

Vaig cap a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Jordi a recollir informació sobre l’Enric Monjo. A l’arxiu m’atén la Begonya. Puc fotografia catàlegs de les seves exposicions, retalls de diaris i articles, un currículum que va elaborar ell mateix...

Sortint faig una passejada pel barri de la Ribera i dino al davant de l’Estació. Cap a les dues recullo el cotxe i agafo el camí de retorn. M’aturo a una àrea de servei per fer una becaina.

Quan arribo a la doma, hi ha la reunió amb l’equip de Vida Creixent. Treballem el tema 7 - EL REGNE DE DÉU ÉS DELS PETITS (p.61) del temari d’aquest curs ELS SIGNES DEL REGNE DE DÉU. És un temari molt planer en comparació al que es va treballar el darrer curs.

dimecres, 30 / abril / 2014

Acompanyo una persona a fer una denúncia a l’oficina dels mossos de Salt. Ens atenen ràpid i abans de les 10 ja sóc al despatx.

Dino a Banyoles. Parlem d’alguns morts recents relativament joves: un home que es va cansar de viure i la carnissera de Serinyà que va caure desplomada, mentre servia una clienta. Al cel sian!.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. Tant de bo fos possible ampliar els voluntaris i oferir un servei més ampli.

Després de la missa vespertina porten en Miquel i la Remei, els gegants d’Anglès, que passaran la nit a l’església, esperant actuar demà a la festa dels vells.


dijous, 1 / maig / 2014

Comença un dia lluminós i plàcid. Publico al face el manifest dels grups, moviments, religiosos i capellans relacionats amb el món obrer. També en faig còpies per repartir a l’església. 

Enllesteixo el text del suplement i l’envio a la impremta. També preparo la missa del migdia.

Arriba la coral Cors Alegres que pugen al cor de l’església. La nau central  s’omple de persones grans i d’alguns familiars, amb l’alcalde i alguns regidors. Entro a l’església pel portal principal, precedit pels grallers i acompanyant la pubilla, una mini neboda de Mn. Jaume Julià.  Celebrem la missa amb senzillesa i amb els cants de la coral Cors Alegres. Al final de la missa, l’alcalde adreça unes paraules als assistents a partir d’alguna idea que he manifestat a l’homilia. 

A la sortida de la missa, els gegants actuen davant de l’església i interpreten un parell de balls, un amb la música del ball del ciri. Ens ho mirem amb Mn. Dídac Faig que ha entrat a l’església a l’acabament de la missa. Encara bo que alguna entitat del poble s’afegeix a la celebració. 

Vaig a dinar amb els avis a la sala de la Burés. Em comenten que hi ha unes 350 persones. Estic situat al costat d’en Callís i de la Dolors. Ben acompanyat.

Un cop he dinat, faig una ronda passant per les taules i saludant tots els assistents. És una bona ocasió per trobar-se amb molta gent i per conèixer-ne de nova.

Quan acabem, pujo cap a la doma amb en Josep Maria i la Maria, tot comentant temes relacionats amb el poble.


divendres, 2 / maig / 2014

És primer divendres de mes. Cap a mig matí vaig a Bonmatí, a visitar malalts. Quan arribo darrera l’ANTEX, a can Valls, hi refila un rossinyol a cada cantonada de la casa. També n’escolto per la part alta de Bonmatí. Renoi, com s’hi fan!  I també menjo alguna cirera primerenca que m’ofereix una veïna del cirerer que té al jardí. Ara si que podem dir que som a la primavera.

De retorn a Anglès, dino tranquil·lament unes quantes fulles de bleda bullides amb una trumfa. Ho acompanyo amb una amanida d’enciam, un all tendre, una ceba tendra i quatre carxofes tendres,  tot de l’hort.

A la tarda treballo una mica amb la tesina, posant una mica d’ordre al material que vaig fotografiar dimarts. El temps em passa volant i Déu n’hi do la feina que faig i les idees que vaig intuint. .

Al vespre celebro la missa vespertina.