dissabte, 10 / maig / 2014
Al matí preparo les misses d’aquest diumenge.
Al migdia vaig a Sant Martí. Hi ve Mn. Genís a celebrar una missa amb una
família d’amics seus domiciliats al poble. Una de les petites hi celebra la
primera comunió.
A la tarda celebro les misses anticipades a
Bonmatí i a Anglès.
Al vespre telefono els pares d’en Jordi
Vilamitjana. Parlo una bona estona amb la mare, la Catalina, de parlar dolç i
agradable. El dolor per la mort d’un fill és profund si bé queda amorosit pel
bàlsam de la serenitat, de la pau, de l’esperança... i dels altres fills i
néts.
diumenge, 11 / maig / 2014
Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant
Martí i visito la Maria.
Cap a les 12 del migdia em ve a recollir l’Armengol
per portar-me cap a Santa Bàrbara (aquí diem Santa Barba). Pel camí parlem de
Constantins (on havia viscut), de la Pietat, de cacera i de pesca, de la
feina... I anem saludant gent, els uns
que baixen i alguns que pugen.
Celebro la missa a la capella. Hi participa
una quarantena de devots. També hi ha el germà de Mn. Rossendo Roca.
A la sortida trobo mainada que va celebrar la
primera comunió l’any passat. Els que eren més tremendos (i suposo que encara
ho són), són els que em saluden amb més simpatia. Algun altre, sembla que s’amaga.
Dino amb la junta: amanida, fideuada,
botifarra a la brasa, una taronja. Hi ha simpatia i cordialitat. Al meu davant
hi ha en Xavi, al costat en Josep Maria... Al dinar de germanor hi participen
unes 250 persones. Molta gent que hi ha pujat, no s’ha quedat al dinar.
Després d’una estona d’estar per allà, l’Armengol
em baixa cap a Anglès. També ens hi acompanya la Carme.
Al vespre, quan vaig a tancar l’església,
m’hi trobo amb una gorra. Aviat em sona el telèfon: l’Amadeu se l’ha oblidada al
migdia i passarà demà a recollir-la.
dilluns, 12 / maig / 2014
Al matí, quan entro a l’església, hi veig un
colom que hi voleia.
Envio una petit article que m’han demanat per
publicar a Catalunya Cristiana. A veure qui xericarà.
Al vespre, quan pujo al pis, al obrir la
porta, surt corrents un dragó que va a amagar-se darrera d’un moble. Ja un
altre dia em sembla haver vist com una ombra que s’amagava. Em fa fer un bot! Serà qüestió de ser bons amics: anirà bé que
es mengi les mosques i mosquits que també hi volen entrar. Un bon soci.
Dimarts, 13 / maig / 2014
Al matí, plovisqueja i ho ha fet bona part de
la nit: el pluviòmetre indica uns 8 litres. Vaig cap a Barcelona per
entrevistar-me amb l’arquitecte Jordi Bonet Armengol. Recorro la Diagonal fins a la plaça Francesc
Macià i aparco davant del Turó Parc i, caminant (uns 400m.) pujo a la seva
casa, sota mateix de la Via Augusta.
M’atén molt amablement. L’objectiu és parlant
de l’escultor Enric Monjo, que ell va conèixer de jove. Però també surten molts
altres temes: la casa on viu (dissenyada per en Josep M. Sagnier) on el1941
l’Institut d’Estudis Catalans hi celebrà la primera reunió de després de la
guerra (i s’hi continuaren celebrant reunions fins el 1959), el centre on
estudià (l’escola Blanquerna, posteriorment l’institut Menéndez y Pelayo, on
també hi cursà el batxillerat i li fa gràcia quan li comento que també hi vaig
estudiar el COU), les amistats que té a Banyoles on hi ha restaurat una casa,
les trifulgues patides durant la guerra civil (quan s’inicià, ell tenia 11
anys)... També em mostra diverses peces de la seva col·lecció: una maqueta del
Naixement d’en Jaume Busquets, la maqueta dels relleus del cambril de la Mare
de Déu de Montserrat (Naixement de Maria i Visitació), el bust de sant Vicenç
de la imatge del sant per Sant Vicenç de Montalt, la maqueta de la imatge de
sant Medir, un positiu que fa sonar quan es vol distreure... I encara m'hauria agradat parlar de la seva estreta vinculació amb l'escoltisme català: però no hi ha prou temps.
Quan marxo, baixo fins els estudis de
Catalunya Radio a saludar en Joan Garcia. Feia dies que no el veia. Ara cobreix
els reportatges exteriors.
Amb el cotxe, vaig fins el passeig de Gràcia.
Quan he aparcat, entro a la Casa del Libro. Només d’entrar, em trobo amb en
Baltasar Parera. Parlem sobretot de la família (16 néts) i de la feina a
l’Hotel Platja de Pals.
Quan surto de la llibreria, m’arribo fins la
Fundació Ametller, al costat de la Casa Batlló. Vaig a recollir-hi dues
fotografies emmarcades.
Dino al mateix Passeig de Gràcia, al
restaurant Costa Gallega Moncho’s. menjo bé i no m’arriba a 10 euros. Amb el
que em sobra, puc donar alguna cosa a un home que demana alguna cosa per poder
menjar.
Vaig cap a Anglès. Quan arribo, puc saludar
la mainada del grup de catequesi. Amb la germana Pilar i la germana Teresa
parlem de la festa de sant Francesc Coll, el proper dilluns.
dimecres, 14 / maig / 2014
Són varis els pares que han vingut a recollir
les partides de baptisme. Les escoles de Girona vinculades a l’Opus organitzen
la confirmació pels seus alumnes. Sembla que no importa que aquesta mainada es
vinculin a les parròquies.
Venen un parell de mares per preparar el
baptisme dels seus fills. També venen un parell de senyores a encomanar un
parell de misses.
A la tarda oficio les exèquies d’en Josep
Boada. El seu germà era en Pere de la Vaca. En Lluís Sigma, el seu cunyat,
parla del difunt i canta. La néta, rebrà la Primera Comunió aquest diumenge.
Al vespre, inicio un expedient de casament
amb una parella que es volen casar el setembre.
dijous, 15 / maig / 2014
Al matí redacto el suplement del full
parroquial. Hi haig de col·locar-hi força informació. Faig l’editorial un xic
més curta, com hauria de ser sempre. El problema és que possiblement em
repeteixo molt.
Després de les onze, vaig cap a Osor per oficiar-hi les exèquies d’en Lluís Hosa.
És una persona força coneguda al poble i a l’entorn. Un dels nois viu a La
Cellera i és constructor. Mn. Ramon és a
Montserrat: avui hi ha la peregrinació de Vida Creixent i ell és el consiliari
diocesà.
Pujo cap a Osor amb en Joan. Fent camí, em
comenta que ell va néixer a Màlaga i, amb la seva família, vivia a Campillos.
El seu pare va venir a treballar a les mines d’Osor i, amb la família, va
arribar-hi cap el 1950. Li va semblar que havia anat a parar a França: els
costums, el parlar... A més, el carrer
principal s’anomena carrer de França i això el va confondre encara més.
L’església d’Osor queda plena. Es nota que la
gent hi participa: cants, respostes, pregàries... A més del sagristà, a la
cerimònia hi col·laboren diverses persones: un lector per la primera lectura i
el salm (em diu que és de Sant Hilari), un altre lector per les pregàries, la
neboda acomiadant el difunt... Quan acabo em ve a saludar un capellà incardinat
a Vic, Mn. Manuel Cornellà.
Quan arribo a la doma, el carter em porta la
documentació i les paperetes per votar per correu. Valga’m Déu, quanta
fullaraca!
Al vespre ve la mainada de primera comunió
per celebrar el sagrament de la reconciliació. Ho fan acompanyats dels pares.
Estan esverats i contents.
divendres, 16 / maig / 2014
El pintor ve a repassar les parets exteriors
de la doma. Entre les taques d’humitat, alguna pintada, els esclofollats... es
veia un xic deixada. La primera comunió sempre és una bona ocasió per fer una
netejada. Ara caldrà pensar en la reforma del cambril de la Mare de Déu, que ja
serà quelcom més seriós.
Cap a migdia vaig a correus per enviar el meu
vot per les eleccions al Parlament d’Europa. Encara que em considero força
euroescèptic, considero que cal votar. Val a dir que Europa s’ha preocupat molt
poc de formar una comunitat per ajudar els pobles i les persones i, en canvi,
sembla que només hi tinguin presència els mercenaris, els bancs i els
estafadors.
La pintada de la paret exterior de la doma ha
quedat bé. Si més no, ara es veu net.
Quan surten del col·legi, la mainada ve a fer
l’assaig de la cerimònia de primera comunió. Tinc la mala pensada de deixar
quedar els pares a l’església i acabo penedint-me’n.
M’assabento que l’escriptora Mercedes Salisachs,
de la mateixa quinta que la meva mare i que ha mort recentment, els anys 60 i 80 havia fet llargues
estades a Anglès mentre escrivia La gangrena (Premi Planeta 1975) i que freqüentava
el convent de les germanes dominiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada