dissabte, 17 de maig del 2014

Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!

dissabte, 10 / maig / 2014

Al matí preparo les misses d’aquest diumenge. Al migdia vaig a Sant Martí. Hi ve Mn. Genís a celebrar una missa amb una família d’amics seus domiciliats al poble. Una de les petites hi celebra la primera comunió.
A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

Al vespre telefono els pares d’en Jordi Vilamitjana. Parlo una bona estona amb la mare, la Catalina, de parlar dolç i agradable. El dolor per la mort d’un fill és profund si bé queda amorosit pel bàlsam de la serenitat, de la pau, de l’esperança... i dels altres fills i néts.  

diumenge, 11 / maig / 2014

Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí i visito la Maria.  

Cap a les 12 del migdia em ve a recollir l’Armengol per portar-me cap a Santa Bàrbara (aquí diem Santa Barba). Pel camí parlem de Constantins (on havia viscut), de la Pietat, de cacera i de pesca, de la feina...  I anem saludant gent, els uns que baixen i alguns que pugen.

Celebro la missa a la capella. Hi participa una quarantena de devots. També hi ha el germà de Mn. Rossendo Roca.

A la sortida trobo mainada que va celebrar la primera comunió l’any passat. Els que eren més tremendos (i suposo que encara ho són), són els que em saluden amb més simpatia. Algun altre, sembla que s’amaga.

Dino amb la junta: amanida, fideuada, botifarra a la brasa, una taronja. Hi ha simpatia i cordialitat. Al meu davant hi ha en Xavi, al costat en Josep Maria... Al dinar de germanor hi participen unes 250 persones. Molta gent que hi ha pujat, no s’ha quedat al dinar.  

Després d’una estona d’estar per allà, l’Armengol em baixa cap a Anglès. També ens hi acompanya la Carme.  

Al vespre, quan vaig a tancar l’església, m’hi trobo amb una gorra. Aviat em sona el telèfon: l’Amadeu se l’ha oblidada al migdia i passarà demà a recollir-la.


dilluns, 12 / maig / 2014

Al matí, quan entro a l’església, hi veig un colom que hi voleia.  

Envio una petit article que m’han demanat per publicar a Catalunya Cristiana. A veure qui xericarà.

Al vespre, quan pujo al pis, al obrir la porta, surt corrents un dragó que va a amagar-se darrera d’un moble. Ja un altre dia em sembla haver vist com una ombra que s’amagava. Em fa fer un bot!  Serà qüestió de ser bons amics: anirà bé que es mengi les mosques i mosquits que també hi volen entrar. Un bon soci.

Dimarts, 13 / maig / 2014

Al matí, plovisqueja i ho ha fet bona part de la nit: el pluviòmetre indica uns 8 litres. Vaig cap a Barcelona per entrevistar-me amb l’arquitecte Jordi Bonet ArmengolRecorro la Diagonal fins a la plaça Francesc Macià i aparco davant del Turó Parc i, caminant (uns 400m.) pujo a la seva casa, sota mateix de la Via Augusta.

M’atén molt amablement. L’objectiu és parlant de l’escultor Enric Monjo, que ell va conèixer de jove. Però també surten molts altres temes: la casa on viu (dissenyada per en Josep M. Sagnier) on el1941 l’Institut d’Estudis Catalans hi celebrà la primera reunió de després de la guerra (i s’hi continuaren celebrant reunions fins el 1959), el centre on estudià (l’escola Blanquerna, posteriorment l’institut Menéndez y Pelayo, on també hi cursà el batxillerat i li fa gràcia quan li comento que també hi vaig estudiar el COU), les amistats que té a Banyoles on hi ha restaurat una casa, les trifulgues patides durant la guerra civil (quan s’inicià, ell tenia 11 anys)... També em mostra diverses peces de la seva col·lecció: una maqueta del Naixement d’en Jaume Busquets, la maqueta dels relleus del cambril de la Mare de Déu de Montserrat (Naixement de Maria i Visitació), el bust de sant Vicenç de la imatge del sant per Sant Vicenç de Montalt, la maqueta de la imatge de sant Medir, un positiu que fa sonar quan es vol distreure... I encara m'hauria agradat parlar de la seva estreta vinculació amb l'escoltisme català: però no hi ha prou temps.   

Quan marxo, baixo fins els estudis de Catalunya Radio a saludar en Joan Garcia. Feia dies que no el veia. Ara cobreix els reportatges exteriors.

Amb el cotxe, vaig fins el passeig de Gràcia. Quan he aparcat, entro a la Casa del Libro. Només d’entrar, em trobo amb en Baltasar Parera. Parlem sobretot de la família (16 néts) i de la feina a l’Hotel Platja de Pals.

Quan surto de la llibreria, m’arribo fins la Fundació Ametller, al costat de la Casa Batlló. Vaig a recollir-hi dues fotografies    emmarcades.

Dino al mateix Passeig de Gràcia, al restaurant Costa Gallega Moncho’s. menjo bé i no m’arriba a 10 euros. Amb el que em sobra, puc donar alguna cosa a un home que demana alguna cosa per poder menjar.

Vaig cap a Anglès. Quan arribo, puc saludar la mainada del grup de catequesi. Amb la germana Pilar i la germana Teresa parlem de la festa de sant Francesc Coll, el proper dilluns.


dimecres, 14 / maig / 2014

Són varis els pares que han vingut a recollir les partides de baptisme. Les escoles de Girona vinculades a l’Opus organitzen la confirmació pels seus alumnes. Sembla que no importa que aquesta mainada es vinculin a les parròquies.   

Venen un parell de mares per preparar el baptisme dels seus fills. També venen un parell de senyores a encomanar un parell de misses.


A la tarda oficio les exèquies d’en Josep Boada. El seu germà era en Pere de la Vaca. En Lluís Sigma, el seu cunyat, parla del difunt i canta. La néta, rebrà la Primera Comunió aquest diumenge.

Al vespre, inicio un expedient de casament amb una parella que es volen casar el setembre.

dijous, 15 / maig / 2014

Al matí redacto el suplement del full parroquial. Hi haig de col·locar-hi força informació. Faig l’editorial un xic més curta, com hauria de ser sempre. El problema és que possiblement em repeteixo molt.

Després de les onze, vaig cap a Osor  per oficiar-hi les exèquies d’en Lluís Hosa. És una persona força coneguda al poble i a l’entorn. Un dels nois viu a La Cellera  i és constructor. Mn. Ramon és a Montserrat: avui hi ha la peregrinació de Vida Creixent i ell és el consiliari diocesà.

Pujo cap a Osor amb en Joan. Fent camí, em comenta que ell va néixer a Màlaga i, amb la seva família, vivia a Campillos. El seu pare va venir a treballar a les mines d’Osor i, amb la família, va arribar-hi cap el 1950. Li va semblar que havia anat a parar a França: els costums, el parlar...  A més, el carrer principal s’anomena carrer de França i això el va confondre encara més.

L’església d’Osor queda plena. Es nota que la gent hi participa: cants, respostes, pregàries... A més del sagristà, a la cerimònia hi col·laboren diverses persones: un lector per la primera lectura i el salm (em diu que és de Sant Hilari), un altre lector per les pregàries, la neboda acomiadant el difunt... Quan acabo em ve a saludar un capellà incardinat a Vic, Mn. Manuel Cornellà.    

Quan arribo a la doma, el carter em porta la documentació i les paperetes per votar per correu. Valga’m Déu, quanta fullaraca!

Al vespre ve la mainada de primera comunió per celebrar el sagrament de la reconciliació. Ho fan acompanyats dels pares. Estan esverats i contents.

divendres, 16 / maig / 2014

El pintor ve a repassar les parets exteriors de la doma. Entre les taques d’humitat, alguna pintada, els esclofollats... es veia un xic deixada. La primera comunió sempre és una bona ocasió per fer una netejada. Ara caldrà pensar en la reforma del cambril de la Mare de Déu, que ja serà quelcom més seriós.

Cap a migdia vaig a correus per enviar el meu vot per les eleccions al Parlament d’Europa. Encara que em considero força euroescèptic, considero que cal votar. Val a dir que Europa s’ha preocupat molt poc de formar una comunitat per ajudar els pobles i les persones i, en canvi, sembla que només hi tinguin presència els mercenaris, els bancs i els estafadors.

La pintada de la paret exterior de la doma ha quedat bé. Si més no, ara es veu net. 

Quan surten del col·legi, la mainada ve a fer l’assaig de la cerimònia de primera comunió. Tinc la mala pensada de deixar quedar els pares a l’església i acabo penedint-me’n.  

M’assabento que l’escriptora Mercedes Salisachs, de la mateixa quinta que la meva mare i que ha mort recentment, els anys 60 i 80 havia fet llargues estades a Anglès mentre escrivia La gangrena (Premi Planeta 1975) i que freqüentava el convent de les germanes dominiques. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada