Omnia vincit amor, et nos cedamus amori

 dissabte, 18 / maig / 2013

Cap a les 4 de la matinada faig una aturada tècnica. I comença a caure un ruixat de valent. A les cinc en punt sembla que se m’ensorri el llit, em desvetllo de cop i faig un bot. Ha estat un fort tro i el segueix un autèntic temporal de llamps i trons. Com vaig sentir per Batet (l’any 1980 que també va ser plujós): “de Déu en avall, tot penja d’aigua”. I el pluviòmetre indica que han caigut 30 litres. O sigui que, aquesta setmana, hauran caigut més cap a 65 litres.

Ha deixat de ploure: val més!. El dematí ve el grup de catequesi. La mare de l’Elena vol que faci arribar als feligresos el seu agraïment per tants taps rebuts. Mentrestant han d’anar cada dia a Barcelona, a fer radioteràpia. Si Déu plau, a començament d’agost hi haurà la darrera sessió i a l’octubre podran retornar a una certa normalitat. Déu ho faci.

Baixo a comprar. És el dia de les botigues al carrer i es fa una fira al carrer de la Indústria. Hi ha moviment, i més n’hi hauria si la gent no s’hagués espantat amb la pluja.

Després de dinar, acabo de preparar les coses per les misses d’aquest diumenge. I com que aquesta tarda no hi ha missa  a Bonmatí, vaig a veure futbol, a l’estadi.

L’equip dels cadets de l’Anglès juga amb l’equip de la mateixa categoria de Sant Gregori. És un partit renyit i es fan una colla de gols. Finalment els nois d’Anglès guanyen per 7 gols a 5 del Sant Gregori. El que n’ha fet més ha estat en Gerard Vega, que és el capità i és el que juga millor. Sembla que el voldrien al Girona. També juguen bé en Pol, en Charri... Un dels pares que acompanya el seu fill em pregunta de quin noi sóc el pare. Li dic que ho sóc un xic molt xic de tots ja que sóc el mossèn. I es posa a riure.  

 A la missa vespertina d’Anglès hi participen feligresos de Vilanna, de Sant Julià, de Bonmatí, de Constantins i de Sant Martí. És una missa interparroquial, com passa sovint a aquestes pobles. També hi ha gent de Sant Feliu de Pallerols: de Can Nyeua, de Can Farranc, de Can Fuxell... Hi fan d’Escolà la Júlia, la Núria, en Marc i en Blai. Quin goig que fan!

Vaig a sopar amb en Ramon, la Montse i en Josep. Parlem d’una ermitana que viu als boscos de El Sallent, de l’asil de Banyoles...

diumenge, 19 / maig / 2013

És el diumenge de Pentecosta i, per tant, és el Roser de Sant Feliu de Pallerols i el Roser de Bonmatí.  Venteja de cap a mestral. A quarts de vuit del matí em telefonen per un tema de degoters a un teulat de Bonmatí.

Quan obro l’església d’Anglès, a les vuit, trobo una persona que s’espera per entrar. Em pregunta si és que avui no hi ha missa a les nou. Li dic que si, i que en tot cas cal esperar fins que siguin les nou.

Celebro la missa a Sant Martí. Amb en Joan, parlem de la comunió de la seva filla i dels dos nebots. Quan sortim comença a plovisquejar. I marxo cap a Bonmatí. Al migdia hi celebro la missa solemne de la festa major. Al primer banc hi ha l’alcalde i la pubilla del poble, que és la Laia Blanch Taberner, la néta d’en Joan i de la Maria de Cal Curt de Sant Martí. I la Rosa no hi cap...  

A la missa hi canta la coral Ipso Lauro de Bonmatí. Renoi, volen anar amunt: Haendel, Bach, Mozart, la Trinca... Mentre som a dintre l’església fa un bon ruixat.  A Anglès hi cauen cap a 20 litres.

Vaig a dinar amb la família d’en Joan i la Tarsi, amb els fills, les nores i els néts, tots ben eixerits. Hi ha ganes de compartir experiències i de compartir vida.

A la tarda havia d’anar a la Mirona per seguir l’actuació de l’Eduard (que m’hi havia convidat). Però no puc... Després m’assabento que li ha anat d’allò més bé. Per molts anys, artista.

dilluns, 20 / maig / 2013

Estem a un mes de l’estiu i encara sembla que estiguem a l’hivern.

El matí comença tranquil si bé el cel està força tapat i fa fresca. 

A les 11 celebro la missa dels difunts a Bonmatí, com correspon el segon dia de la festa major. Hi participem unes 45 persones. Hi fan d’escolà en Rodrigo i l’Elsa. Quan acabem la missa, amb els nens que es preparen per la primera comunió, fem una mica d’assaig.

Quan acabo, vaig cap a Palafrugell. Aparco al carrer Torras Jonama, encara tot encatifat de confeti. Una de les planxadores casualment em veu i em saluda efusivament. Dino a casa d’uns amics i, a la tarda, vaig a visitar una persona gran que feia dies reclamava la meva visita.

Tot i ser un dia festiu i de poca gent al carrer –després de les carrosses- també em trobo amb altres persones que, al carrer, em saluden.

De retorn, m’aturo a La Bisbal, a la botiga d’en Jaume Domènech. Ha acabat les obres de la nova botiga i ho prepara tot per traslladar-ho tot al nou edifici. Només li ha estat possible restaurar un dels rellotges que li vaig deixar (de finals del s. XIX)  i, l’altre, el té a trossos i algun tros ara no sap on el té.

Arribo a Anglès cap a les nou.

dimarts, 21 / maig / 2013

Com cada dimarts, surto aviat cap a Vilassar de Mar. El viatge és d’una hora. Aparco al carrer Cristòfor Colom. Mentre camino, em telefona l’Enric i estem una estona parlant. Acostumo a baixar per la cantonada del col·legi de la Visitació. Avui ho faig pel carrer de Ca l’Aduana. M’aturo a un bar a prendre un cafè. Al seu interior hi ha un regidor de l’Ajuntament. Jo no el coneixia, però es veu que vol que tothom s’assabenti de qui és ell. Les orelles es veuen aviat.

Al Museu treballo plafons diversos, dues imatges del Sagrat Cor i ajudo a la Montse a treure la pols d’alguna altra imatge.

M’aturo a dinar a Gualba. La mestressa em comenta que dos amics meus, ahir, també s’hi van aturar i em van deixar salutacions per mi: sembla que han estat  en Pere i la Teresa.  

A la missa vespertina, el sol entra de ple pel portal i m’enlluerna. La llum de la rosassa es projecta de ple al cambril de la Mare de Déu i la seva imatge queda embolcallada de llum de coloraines, les del vitrall. Aquest espectacle es repeteix cada final de maig i també a principis d’agost. A algunes esglésies, aquest fenomen estava molt ben calculat i es projectava a l’absis, uns dies determinats, especialment al solstici d’estiu.

dimecres, 22 / maig / 2013

Santa Quitèria, santa Rita, santa Vedruna...quantes dones de fer feina! I més en calen!  

Al matí enllesteixo un parell d’articles, una per Pregària.cat (el santoral del juny) i l’altre per la Revista de Banyoles (sant Cristòfor de Lícia).

La Roser em ve a presentar els dibuixos per confeccionar el diploma de la primera comunió. Parlem de gossos de vigilància.

Vaig a dinar a casa. Una lloca periquita cuida tres pollets d’oca. Aviat seran més grossos els pollets que no pas ella. Quan s’hi acosta algú, s’estarrufa amenaçadora i, si t’hi acostes massa, no dubte a clavar una picotada. Quan s’acosta el gos a flairar, li salta al damunt. Quin esvalot! Haig de rescatar el gos enmig d’un núvol de plomissol, i un temporal de crits del gos i de la lloca.  La gallina ha guanyat i el gos no s’hi acosta més.

Dinant, també parlem de gossos de vigilància.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. Ajudo a fer els deures a un vailet. Ha de redactar una reflexió sobre la pena de mort. Amb un altre, per fer exercici de lectura, comencem a llegir Romeu i Julieta de W. Shakespeare (traducció d’en Salvador Oliva).

Dijous, 23 / maig / 2013

Venen les noies de la Confraria de l’Escombra i esterregen l’església i les sales de catequesi.

Els grallers de La Cellera em comuniquen que els agradarà participar a la processó de Corpus. És d’agrair.

En Joan i en Manel porten el Sant Crist restaurat (i un parell de lleixes de sants) a Sant Martí Sapresa. Ara caldrà desmuntar un altar lateral, vell i arraconat, aprofitar la llosa i mirar si al suport (fet de pedruscall i d’obra) hi ha algun altre element aprofitable. També cal refer la instal·lació del presbiteri que ha quedat molt a la vista i fa mal d’ulls. I vaig a dinar a Can Valls, a Sant Martí Sapresa.  

A la tarda, els components del PulpoPop, en Pau Boïgues i l’Edgar Massegú, em conviden personalment a assistir, demà, a l’espai del Bòlit LaRambla - Sala Fidel Aguilar, on es presentarà l’aplicació GRpop. Es veu que l’aplicació GRpop és una nova forma de consumir àudio, una experiència de diàleg entre lloc específic i continguts. Són 18 cançons que es poden descarregar durant el recorregut que l’usuari es marqui per Girona. Uns temes que Pulpopop ha compost pensant en la ciutat amb lletres que fan referència a cadascun dels llocs més emblemàtics. Un itinerari que transforma la relació entre el paisatge i el “turista cultural” a partir de la idea de continguts d’àudio geolocalitzats en temps real.

Al vespre, fa una ploguda. Ja se sap: “Pel maig, cada dia un raig”. De fet, la dita és que “Per Sant Bernabé -10 de juny-, quaranta dies plogué, el primer o el darrer”. Espero que, aquell dia, sigui el darrer d’aquesta primavera tan plujosa. Una segona versió diu: “Per Sant Bernabé, quaranta dies plogué, pel davant o pel darrer”.  

Però a més del raig, refresca de valent. Enguany serà ben certa la dita castellana: “Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo; y para estar mas seguro, hasta el cuarenta de junio”.  

divendres, 24 / maig / 2013

Aquest curs ja he acabat les classes magistrals a l’Autònoma i, els divendres, també podré acumular hores de les pràctiques al Museu Monjo i avançar en el conjunt que em cal fer.

Vaig a Vilassar de Mar. Sortint d’Anglès i passant per Santa Coloma de Farners, ja m’he acostumat a trobar la mainada que va a l’escola. Segons trobi a un lloc, més a prop o més lluny, un noi o una noia, veig que vaig bé de temps o bé que vaig just. 

Per la ràdio, en Pere Portabella, en Toni Puigbert, en Josep M. Terricabras, en Xavier Bru de Sala fan una tertúlia ben interessant dedicada a la figura fantasmagòrica i esperpèntica de l’Aznar. El seu orgull li fa pensar que és el salvador del món. De bones a primeres, el Salvador és un altre. Val a dir que en Bru de Sala trepitja constantment els altres contertulians.  

Al Museu Monjo estan preparant l’exposició de pintures UNA de la pintora Eleine Etxarte que s’inaugura demà dissabte. A mi em toca avançar  treballant l’inventari de les obres de l’Enric Monjo: la mascareta del bust d’en Pau Casals del Museu Pau Casals de Puerto Rico, el bust del poeta xinès Xeng-Xeng, uns angelets, una dona nua, un relleu amb santa Anna i Maria Nena (a la fitxa vella hi consta com una Mare de Déu i el Nen Jesús i ho corregeixo: la criatura porta trenes, va vestida de col·legiala, porta un cistellet... ). També ajudo la Gemma a traslladar alguna figura ja inventariada perquè la pugui fotografiar.  I cantant i xiulant, passo així tres hores, des de les deu fins la una tocada.

Vaig cap a Gualba. Al taulell no hi ha la mestressa i hi ha el seu marit ja que la Montserrat té un fort pinçament a les cervicals. El menjador està ben ple. Mentre dino, vaig seguint les notícies. No hi ha manera de fer neteja de la política? Què volen arreglar uns polítics que estan marcats per la sospita ben fonamentada i el desprestigi absolut?

El Montseny es va tapant amb bromes que amenacen pluja. Pel whats app, amb els nebots tenim un debat sobre la samarreta que cobreix l’estàtua d’en Colom. Ahir va ser sobre Occitània, el Llenguadoc i l’occità. I tot xino-xano, vaig cap a Anglès. Pel camí, plovisqueja.

M’aturo un moment a un supermercat de Santa Coloma. Un gat, a l’entrada, s’apropa perquè li faci moixaines. Es veu que hi ha clients que, sortint, li regalen una llauna amb menjar. Ja pots anar esperant!

Al super, no hi ha manera que hi serveixin cacau en pols i sense sucre. I això que hi ha marques ben bones que en treuen al mercat: Valor, Alter Nativa – Comerç Just... Me n’ofereixen sense gluten (com si fos el mateix!) o en barra i amb edulcorants (tampoc és el mateix!). També em sorprèn que, a l’establiment, tot i ser d’una cadena coneguda i ser a Santa Coloma, no tingui un assortiment de galetes sense sucre que fabriquen a Can Tries.

Arribo a primera hora de la tarda a Anglès. Venen un parell de vailets a fer un xic de repàs. Vaig preparant un treball de fi de curs intentant treure algun entrellat del retaule de Sant Miquel de l’església de Sant Amanç. De moment, no hi ha gaire xixa.

Primum vivere, deinde philosophari

dissabte, 11 / maig / 2013

Vaig a les exèquies d’en Rafael Morató, a la residència Santa Teresa Jornet. Abans de la missa, hi saludo Mn. Jesús Franco i el dominicà P. Tomàs que hi ha celebrat la festa de la Mare de Déu dels Desemparats.

Saludo els oncles i la tia d’en Jaume, com també els germans i nebots, que alguns gairebé ni reconec. I  òbviament, la Rosa, la mare d’en Jaume i germana d’en Rafael. Feia dies que no ens trobàvem. El moment és dolorós. 

Oficiem la missa exequial a la capella de la residència. L’enterrament serà al cementiri de Calella, vora el mar, on també hi ha els avis d’en Jaume.

Cap a migdia ja sóc de nou a Anglès. En Raül i els seus amics preparen la seva festa d’aniversari a la sala de la doma.

A la tarda, vaig aviat a Bonmatí. Visito la Paquita que, de nou, ha estat ingressada uns dies a l’hospital de Santa Caterina. A les cinc em reuneixo amb els pares dels nens que faran la primera comunió el diumenge 26.  Parlem de la col·locació de les famílies, de l’ornamentació de l’església, de les fotografies, de les intervencions a la celebració.... Em sembla que aquest any anirem un xic millor que l’any passat.

A la missa hi fan d’escolà en Rodrigo, en Robert i l’Èlia, que és la neboda d’en Marc Aguilar.  Abans de la missa, en Manel i la Roser em demanen que els dediqui el llibre de La Parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Em comenten que en surt la ressenya al darrer número de LES GARROXES.

Quan arribo a Anglès, en Raül ha acabat la celebració del seu aniversari amb els seus amics. Sembla que els ha anat bé i tot està endreçat. En Raül em presenta els seus amics: en Marc (que és qui més l’ha ajudat), en Joel, en Bruno, en Christian, en David (el fill d’en Natxo)... Em diuen que ara van a sopar a la Rutlla.

Abans de la missa vespertina, en Pere fa resar el rosari i cantar la salve. Una bona manera d’esperar. Hi venen a fer d’escolà tres dels nois que van fer la primera comunió: en Marc, en Blai i en Joan Maurici. Déu faci que continuïn. Com faig sempre amb els que col·laboren a la missa, els administro la comunió amb el Pa i el Vi.

diumenge, 12 / maig / 2013

És l’Ascensió del Senyor.  A les vuit s’escolta l’esclat del petard donant la sortida als que pugen caminant cap a Santa Bàrbara. Jo obro l’església. A més de l’aplec de Santa Bàrbara, també hi ha el de Farners, el de Sant Miquel de Susqueda, el del Roser del Pasteral...

A les nou hi fa d’escolà la Carla.

A Sant Martí, a la missa, hi participa poca gent: no acabem d’arribar a la trentena. Sortint visito uns quants malalts: la Maria, en Quim i en Joan, la Merxe, la Cecília i la consogra.

A les 12, a la gasolinera del DIA, ens trobem amb la meva neboda, l’Assumpta. També hi ha la Carme, en Josep i l’Aniol, els mini nebot. En Jaume no ha pogut venir perquè li ha sortit un servei d’urgència.  Amb un tot terreny ens enfilem cap a Santa Bàrbara.

Mentre anem ascendint, hi ha tot de gent que ja en baixa. Arribo just per iniciar la missa. Per l’entorn, hi veig menys gent que l’any passat. Hi participen una trentena de persones i un grup de mainada dels que van fer la primera comunió (si bé, a l’ofertori, surten tots). També em sembla veure-hi menys gent.

Davant mateix del portal de l’església hi ha tot de gent que va xerrant i ressona tot a l’interior i la celebració no resulta massa recollida. L’enllesteixo aviat.

L’Assumpta troba un racó per instal·lar-hi la taula. Anem a recollir el dinar: amanida, arròs, una taronja, aigua... Som uns 160 comensals.  En Nil i en Max es fan amics amb l’Aniol. Són tots de la mateixa edat però les dimensions són un xic diferents.

Es va emboirant el cel i la terra i la fresca es fa sentir. A quarts de cinc, pleguem veles i pirem avall.

A la tarda,a la doma, treballo un xic el santoral del mes de juny. Això del santoral és com un trencaclosques: hi ha sants que tenen dos o tres dies de celebració, a més, les celebracions actuals es barregen sovint amb les celebracions anteriors a la reforma del calendari, el 1969 i, encara, hi ha les celebracions variables. Al full diocesà d’avui m’ha fet gràcia adonar-me que situen la figura de sant Isidre al s. XVII.  I que consti que ja fa molts anys que no tinc res a veure amb el santoral que publica el full i que cada vegada hi detecto més errors.

Acabo el dia amb una cantarella que m’han recitat:

“Ning-nang, les campanes de Llafranc,

Ning-nang, qui les toca? Qui les mena?

Ning-nang, el burro de Can Domènec!”

dilluns, 13 / maig / 2013

Vaig de visita al centre d’atenció mèdica. Les coses haurien d’anar millor. M’injecten la primera dosi de la vacuna dl tètanus. Sóc del temps que només s’injectava quan hi havia una ferida feta amb un ferro brut.

Vaig a l’església de Sant Martí per preparar alguna petita reforma de fusteria: una creu nova pel Sant Crist, unes lleixes pels sants...

M’assabento que l’equip de cadets de futbol d’Anglès ha guanyat a Celrà i, per tant, la propera temporada jugarà a una categoria superior. En Gerard n’és el capità i la cosa no podia fallar. A més també hi jugaven en Pol, en Bruno, en Joel... Això no tenia pèrdua. En Gerard em convida a assistir al darrer partit, a l’estadi d’Anglès. No m’ho puc pas deixar.

De l’hort en recullo quatre xiulets per bullir, un enciam d’orelles de burro per l’amanida i també quatre carxofes tendres (les primeres) també per l’amanida (són boníssimes: de fet, les carxofes són de la verdura que més m’agrada i és bona crua, cuita, fregida, arrebossada, a la brasa, farcida al forn...).

A primera hora de la tarda passo de nou pel CAP a recollir les receptes que havia de supervisar el metge. I vaig cap a Bonmatí on em trobo amb la mainada que celebrarà la primera comunió: en Rodrigo, en Fabio, l’Elsa i en Robert. Fem una petita celebració de la penitència que, de fet, és com una mena de confessió pública ja que, mentre els vaig fent l’examen de consciència, ells vaig afirmant o negant si han fet això o allò altre.

A la missa vespertina fem memòria de la Mare de Déu de Fàtima. Quan acabem la missa entono el cant de l’Ave, però em surt el de Lourdes. Espero que no s’enfadi la Mare de Déu.

dimarts, 14 / maig / 2013

Quan sant Maties es celebrava el 24 febrer es deia que, per sant Maties, tan llargues són les nits com els dies. Avui però no es pot pas dir això ja que la llum del dia gairebé té doble durada que la foscor de la nit. Estem en els dies més agradables de l’any.

Avui no haig d’anar a Vilassar de Mar. Resulta que el personal del museu Monjo tenen una reunió especial i m’han dit que no hi anés. Ho aprofito per anar a Girona.

Cap a les 10 sóc a Sant Josep, l’antic convent dels carmelites descalços. Vaig a l’Arxiu Provincial. M’atén l’Isidre i molt amablement.  

Com que acabo amb temps, vaig al Museu d’Art, a l’antic palau episcopal. Els carrers estan plens de gent que visiten la mostra de flors. Val a dir que resulta pesat veure tanta gent. Espero que la mostra no mori d’èxit.

Quan gairebé estic a la plaça del Vi, m’adono que unes persones s’exclamen tot saludant-me. Són d’Anglès. Una és la Consol.

Al Museu d’Art m’haig de trobar amb en Toni Monturiol, si bé hi he anat massa aviat i encara està reunit. Mentre l’espero faig un tomb per les sales. Com m’ha passat sempre que hi he anat, quedo bocabadat davant d’algunes peces: el Crist en Majestat de Sant Joan les Font i el de Cruïlles, les imatges de la Mare de Déu del Mont i de la de Rocacorba, el retaule de Sant Pere de Púbol i el de Sant Miquel de Cruïlles... Quina meravella!

Quan en Toni em pot atendre, m’ensenya la peça que estic intentant estudiar.

A la sortida, a recepció, hi ha un parell d’homes que demanen informació per visitar el museu. Quan parlen amb la recepcionista ho fan en anglès i, quan parlen entre ells, m’adono que ho fan en hebreu. Els saludo: “Shalom”.  Fan la cara de satisfets. Em diuen que viuen en una ciutat entre Jerusalem i Tel-Aviv.

Quan baixo, davant de la Mare de Déu de la Pera, em trobo amb la Concepció. Com que va amb el casc, de bones a primeres no la reconec. Però immediatament s’atura i ens saludem.

M’aturo a Sant Feliu. Saludo el Santíssim Sagrament i la Mare de Déu del Remei. Veig que també li donen molta feina.

Quan surto de Girona, ja a Salt, els cotxes veïns em fan senyes. Finalment m’aturo  i m’adono que tinc una roda del darrera molt desinflada. Surto fins a Torre Mirona. El primer que faig és dinar i, mentre dino, pregunto si per allà hi ha algun taller mecànic, i me n’indiquen un de proper, davant mateix de les sales de ball de la Torre Mirona i la Bombolla.

Precisament l’Eduard em convida a la festa que hi haurà diumenge a la tarda a la Mirona on ell en serà un dels dj. Hauré d’anar-hi d’avi.

La Maria Pilar em comenta que hauran d’intervenir en Pere del cor, a Bellvitge. Precisament fa uns dos anys que a la Conxita, la seva esposa, li van fer una intervenció semblant, i bé que està.

dimecres, 15 / maig / 2013

A mig matí comença a plovisquejar.

Cap a migdia oficio les exèquies d’en Florenci Pidemont a Bonmatí. L’església queda plena. La muller, la Maria, havia estat cuinera d’hotel. La Maria Rosa, la  filla,  i el gendre viuen a Torroella de Montgrí. També hi ha gent de per allà que em saluden a la sortida.  

Vaig a dinar amb els de casa. A en Tiri se li ha fet vell el camió de tant anar amunt i avall i necessita comprar-ne un altre. Però els crèdits no són fàcils per molt que la feina funcioni més que correctament.

A la tarda, a la doma, ve la mainada del reforç escolar. Està plovent i arriben molls com ànecs.

Abans de la missa vespertina miro el pluviòmetre i marca que han caigut 20 litres d’aigua. Ben al contrari que la primavera passada.

dijous, 16 / maig / 2013

Ha plovisquejat tota la nit. Quan baixo comprovo el pluviòmetre i assenyala que han caigut uns 10 litres més. I va plovent.

Al matí feinejo pel despatx i preparo la redacció del suplement. Aquesta setmana hi surten diverses coses. En destaco la recollida de xavalla (o sigui “calderilla” ) de pessetes que servirà per ajudar a la investigació contra la distròfia muscular de Duchenne que pateixen dos germanets bessons de Bonmatí, en Marc i en Gerard.

Per ajudar l’Elena d’Anglès seguim recollim taps de plàstic que, fins ara, n’han arribat d’arreu, a més d’Anglès mateix (Palafrugell, La Bisbal, Avinyonet, Banyoles, Vilassar de Mar, Barcelona, Bescanó, Bonmatí, Sant Feliu de Pallerols...). 

I, al suplement, hi publico un petit editorial dedicat a aquestes recaptes.

Cap a migdia surto a comprar alguna cosa per dinar. De fet, a l’hort, gairebé hi ha de tot. Però de moment encara no hi tinc bestiar ni aviram per obtenir una mica de proteïnes, fora que em posés a cruspir-me els llimacs, les formigues, el pugó... o algun colom o tórtora que s’hi aturen.

Ara em ve al cap la gran descoberta que algun organisme ha fet dient que ens hauríem d’acostumar a menjar insectes i altres animalots ja que, al pas que anem, no hi haurà prou aliments per satisfer la població mundial. I aquests mateixos es deuen oblidar la gran especulació que hi ha amb tot això ja que, ara per ara, amb els cereals que es cultiven, es podria cultivar quatre vegades la població existent. El que ha tingut semblant idea el posaria a menjar formigues i mosques durant una bona temporada.

Sembla que, de moment, abans del migdia, ha deixat de ploure. S’han acumulat uns 6 litres de més.

A la tarda m’adono que, del sostre de l’habitació que està dedicada a planxar la roba, hi ha un degoter de gasoil. Renoi, només faltava això. Pujo a la dependència del damunt, on hi ha la caldera de la calefacció de la casa, i al terra està ple de gasoil, com si fos una piscina. Demano al lampista que vingui immediatament perquè ho vegi i ell telefona al tècnic de la calefacció perquè vingui a reparar-ho. El tub que condueix el gasoil està rebentat. Quin desastre!

Aquesta calefacció ha comportant un munt de problemes als meus antecessors i encara continua provocant-me’n, amb continus degoters d’aigua i de gasoil. El que va tenir la feliç idea d’instal·lar la caldera a les golfes, va quedar ben descansat.

Al vespre, després de la missa vespertina, tenim reunió amb la comissió del Corpus. Hi participen una vintena de persones. L’ànima n’és la Maria. Detecto molt d’entusiasme. Es clarifica l’horari, es distribueixen els sectors dels carrers on s’han de confeccionar les catifes florals de manera que en quedi tot el trajecte recobert, concretem l’ordre de la processó... I que Déu hi faci més que nosaltres.

divendres, 17 / maig / 2013

A dos quarts de deu venen a l’església els alumnes i professors de l’escola de la Vall dels Àngels. Celebrem la missa en honor de sant Francesc Coll, el fundador de les germanes dominiques de l’Anunciata. La mainada es comporta bé. Els nois i noies del cicle superior, dirigits per en Pep i la Sílvia, canten les cançons. Ho fan molt bé.

La missa resulta agradable. També hi participen una volada de mares dels alumnes i els feligresos que participen a la missa ferial. A l’hora de donar-se la pau faig pujar els alumnes que van celebrar la comunió ara farà dos  diumenges. Quin goig que fan!  A l’acabament convido formalment els nens i nenes a participar a la festa del Corpus, a “la festa del Pa, de les Flors i dels Colors”. Segur que, amb els seus cants, hi faran un paperàs.

Quan ha sortit la mainada i la gent, endreço l’església. I baixo cap a l’escola per compartir l’esmorzar amb els professors. Per no deixar els alumnes sols, esmorzen en tres torns. També és la manera de poder contactar millor amb cada professor: en Pep el professor de música, en Lluís el director, la Maria que havia estat monitora del MIJAC amb en Ramon, la Eli que és escocesa i professora d’anglès, .la Isabel i la Sílvia, que són asturianes i són professores de llengua espanyola, l’Anna que ha fet les fotografies de la missa, la Isa que ha fet una coca de ratafia que només puc flairar... 

A la tarda en dedico una mica a un treball de fi de curs. No sé si aclariré gaire res. Però de moment es tracta de recopilar material i investigar mínimament.

Quan vull enviar algun missatge m’adono que no hi ha connexió a la xarxa. Un altre godall mort!. Primer parlo amb la tècnica personal, la Nuri. I tot seguit amb el servei tècnic de Movistar. Sembla que el problema és en el receptor. A veure si demà venen a solucionar-ho. Una setmana de petits desastres, ja ho veig.  

La Ivette ve a treure unes fotografies de l’església d’Anglès per un treball d’un màster que està fent.

Al vespre ajudo a l’equip de voluntàries de Caritas que preparen els lots de menjar. En veig més del doble de quan vaig arribar. Renoi. De moment, sembla que la Divina Providència fa la seva feina i hi ha menjar.

L’Alfred i uns quants joves comencen els preparatius per anar a Lourdes, amb la Hospitalitat . A veure si s’hi apunta algú més.

Abans d’anar a dormir l’Atlètic de Madrid ens dóna una bona alegria. I si l’altre equip jugués més net, les coses li anirien diferent. A la propera temporada espero que l’entrenador de l’equip que ha perdut continuï com el seu entrenador. 

Inquietum est cor nostrum, donec requiescat in te.

 dissabte, 4 / maig / 2013

A les 10 venen els nois de la brigada parroquial (en Joan, en Ramon, en Raül) per col·locar bancs i cadires a l’església. Hi estem ben bé una hora i aconseguim que a l’església hi hagi més de 400 seients amb bona visibilitat per participar a la celebració de la primera comunió. A més, la seguretat és màxima, amb un accés a cada punta de l’església: el portal principal a occident, el portal de sant Miquel a tramuntana, el portal de la Catequística a migjorn i la porta de la sagristia (també amb accés a l’exterior) a llevant.

Vaig a dinar a La Cellera, a Can Co. Ens convida en Ramon per celebrar el Roser, la festa de La Cellera. Hi som en Ramon, l’Elies, l’Ignasi i la seva muller, en Jordi Jaume i jo. Dinar amb els companys ens porta a parlar de diversos temes: l’aplec a Puig de Frou i els seus incidents, el Barça, el papa Francesc i les seves misses ferials, les primeres comunions... El noi que porta el restaurant em comenta que segueix el DIARI DEL CAPELLÀ.

A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí. Hi ha pocs assistents: la majoria són d’excursió. A Anglès hi participa més gent. També uns amics de Palafrugell que han portat un carregament de taps: en Manel havia buidat el pati de la Catequística i, de nou, n’hi ha un bon piló.

Amb amics de Palafrugell anem a la Rutlla. Ens hi trobem amb en Pere Espinet i parlem dels amics de Palafrugell: en Lluís Masdeu, en Josep , d’en Celler d’en Roca que havien estat alumnes seus, de l’avi Ravell que ja li han retornat l’escopeta que li havien confiscat...

diumenge, 5 / maig / 2013

El dia s’aixeca amb un cel blau i transparent i amb algun núvol que l’ornamenta.

A Sant Martí Sapresa, abans de començar la missa, em comuniquen la mort a Barcelona del P. Lluís Turón Lladó (nascut el 1927) i que és l’oncle de qui m’ho comunica. El dimecres passat, a Bonmatí, morí el cunyat del P. Lluís, en Joan Masachs, casat amb l’Antònia Turón. El P. Lluís era mig any més jove que Mn. Rossend Roca, també de Sant Martí. Hi ha també altres dues germanes del P. Lluís i de l’Antònia que són religioses de la Immaculada, la Dolors (n. 1919) i la Carme (n. 1925) i n’hi havia hagut dues altres que eren religioses hospitalàries.

Les petites reformes de la instal·lació elèctrica han millorat la il·luminació de l’església de Sant Martí. Ara caldrà anar per la pintura. Ja tinc alguna idea, però em cal trobar algun decorador que m’acabi d’ajudar.

Al migdia, a Anglès, celebro la missa de la primera comunió. Hi ha més de 400 persones assegudes i ben col·locades. Tot i que l’estiu s’acosta, molts vailets porten una bufanda enroscada al coll: tan aviat és amunt com avall.  Es veu que és la moda d’aquest any.     

La missa, senzilla, es segueix amb respecte i atenció. La devoció només la pot jutjar Nostre Senyor. Els 25 nenes i nens es comporten bé, i també els pares i avis, com és obvi. Abans i després de la missa, a alguna àvia que conec, li deixo el mocador perquè pugui eixugar-se les babes: i riuen!

A la tarda, després de descansar, vaig a fer una passejada fins a Brunyola, Sant Dalmai, Estanyol i tornant per Mas Llunès. L’esclat de la primavera deixa la vista sadollada de verds. A la carretera de Brunyola hi veig una creu de pedra que recorda el lloc on fou assassinat Mn. Lluís Albó Coronas, el 20 d’agost del 1936. Consta que abans de morir perdonà els seus assassins i que demanà uns instants per resar l’acte de contrició, cosa que no li fou concedida (de fet, expressant aquest desig i amb el martiri, ja el va fer ben viu).

dilluns, 6 / maig / 2013 

Al matí a lloc unes quantes coses que havien quedat barrigades i anoto els encàrrecs fets. Baixo al poble. Adquireixo tiquets pel dinar a Santa Bàrbara pels que venen de casa.

La M. Pilar em comenta que la mare de la sogra de la Núria Esponellà, a Ventalló, havia anat a escola amb la nostra mare i havien estat bones companyes.

A la catequesi hi falta la mainada més tabalots. I els grups funcionen. Val la pena fer catequesi amb mainada que en té ganes. Penjo un plafó amb els recordatoris (molts en forma de punts de llibre) que la mainada em van donar després de la primera comunió. Hi escric: Gràcies, Senyor!. Quan els nens i nenes es veuen allà, els agrada.

Em comuniquen la mort de l’Esteve Costa Sidera, cunyat d’en Lluis Plana i oncle d’en Ramon Masachs, companys meus. M’havia acomiadat d’ell el divendres passat. Al cel sia.

Em comuniquen la mort de Mn. Pere Font Verdaguer. Va néixer als Hostalets d’en Bas el 1932. Estudià al Seminari de Girona i fou ordenat el 1954. Més tard es llicencià en Història a la U.A.B. Va exercir el ministeri com a vicari d’Arbúcies. El 1957 fou nomenat rector de Vilajuïga i de Pedret i Marzà. Del 1959 al 1962 fou rector de Castanyet. El 1962 en fou nomenat de Pontós i de Romanyà d’Empordà d’on i, el 1972, d’Ermadàs. Càrrecs, aquests darrers, que mantenia en l’actualitat juntament amb el de rector de Parets des del 2004 i de Vilacolum i Vilamacolum, des del  2010. Del 2000 al 2003 fou arxiprest del Golf de Roses-el Manol i, del 2003 al 2006, arxiprest adjunt de l’Alt Empordà. Actualment també era consiliari de l’Associació dels Amics dels Malalts de Figueres, capellà dels Germans de les Escoles Cristianes de Figueres, capellà dels Tanatoris de Figueres, coordinador de parròquies de l’entorn de Figueres, capellà col·laborador de l’Arquebisbat Castrense i membre del Consell Presbiteral. L’enterrament tindrà lloc demà dimecres a Pontós.

dimarts, 7 / maig / 2013

A Vilassar de Mar, amb la Montse, parlem una estona de problemes diversos. Em toca remenar tot d’escultures de dones despullades i netejar-les per tots els racons. La fitxa diu que una és santa Maria Magdalena: sant Antoni, gloriós! També toca netejar un medalló dedicat a Archer Milton Huntington (+ 1955).

Anant i tornant pels carrers de Vilassar de Mar, passo per la plaça de l’Era, un dels escenaris que sovint apareix a la telenovel·la La Riera.

Quan arribo a Anglès em trobo amb la Neus Toy que em fa arribar salutacions de la família Vigas de Palafrugell. Agraït.

A la tarda hi ha les exèquies de l’Esteve Costa Sidera (94a). Hi ha tota la família de Becdejú i també bona part de la família de Can Hilari. Les presideix Mn. Lluís Plana. També hi participa Mn. Ramon Masachs.   

Mentre ens esperem, la Conxita de Can Tants em parla de la Magdalena Sist de Cant Tonetic. En Lluís em recita una maledicció que la mainada de la Cellera llençava contra la mainada d’Anglès quan s’esbatussaven per allà al pont de la riera d’Osor: “Anglesos, mal entesos, podrits i guenyos”. 

 dimecres, 8 / maig / 2013

És la festa de sant Miquel petit: antigament –fins fa uns 60 anys- era festa major a Anglès. I, a França, que tenen a sant Miquel per patró, van escollir aquest dia per l’armistici,i fan festa. Ara entenc perquè ahir vaig trobar tants francesos a l’autopista.  

Al despatx venen un parell de persones. Preparo el suplement i poso un xic d’ordre als papers.

Dino aviat i, poc després de les dues, surto cap a Bellaterra. Els companys hi fan la presentació del projecte de treball de fi de màster i m’agradarà saber com ho preparen, si bé a mi no em correspon fer-lo fins el curs vinent.

Quan arribo ja han començat. Hi ha una mena de jurat format per quatre professors: la Núria Llorens,  en Joan M. Minguet,  la Maria Garganté  i la Montserrat Claveria, que és la directora del màster.

Els temes són molt diversos, sempre a l’entorn de l’anàlisi i la gestió del patrimoni artístic, que de fet és la finalitat del màster. La presentació té una durada d’unes 4 hores, amb un petit descans de 20 minuts.

En Patxi Lòpez comenta l’estudi que fa entorn la salvaguarda del patrimoni artístic de Sabadell del 1936 al 1940. La Carla Moya comenta l’estudi que està fent de les esglésies mossàrabs a l’alt Aragó. La Marta Moreno comenta l’estudi que fa de 14 escultures romanes dipositades al museu de Cartago, a Tunísia.  La Montse Jorba comenta l’estudi que està fent de les imatges del Crist en majestat a l’entorn de la Cerdanya. La Montse Ezquerra presenta l’estudi que està fent del pintor Paco Garcia Vilella (1822 – 2001). La Xell Cano presenta l’estudi que està fent d’en Josep Bardolet Soler (1891 – 1982), intermediari del mercat de l’art. En Guillem Doce presenta l’estudi que està fent de la filmografia dedicada a la primera guerra mundial. L’Oriol Canadés està fent un estudi entorn dels experts que validen obres d’artistes i de les falsificacions. La Verònica Abenza  fa un estudi dels díptics de Jaca (s. XI) i el perfil femení d la promoció artística.

Després de cada tres presentacions, els professors fan les seves consideracions, amb algun moment de vehemència que resulta incòmode i a la vegada entretingut, com els debats d’algunes tertúlies televisives. És interessant quan, parlant dels díptics de Jaca, la Vero ens parla de la Felícia. Ves per on!. Després m’adono de la Felícia de qui parlava és de la reina d’Aragó, Felícia de Roucy..

Al moment de descans m’entrevisto amb la Núria per parlar de la investigació que m’agradarà fer sobre l’escultor Enric Monjo.

Quan  acabem les presentacions, amb la Montse Jorba, fem un tros de camí i parlem del projecte del seu treball. Són cap a les vuit i encara és clar. Faig d’una tirada tot el camí de retorn. Quan arribo cap a Massanes, plovisqueja. Arribo a Anglès quan ja han passat les nou. Darrera meu, sense que me n’adoni, em segueix en Pere i la Teresa amb el seu cotxe, venint de Llinars. 

dijous, 9 / maig / 2013

La temperatura de les matinades es va tornant més agradable i ja supera els 10º.

Al matí enllesteixo el redactat del suplement. És la feina dels dijous al matí. També envio una certificació de baptisme, telefono a la Paquita Amat(que ja és a casa altra vegada), baixo al poble i passo per la farmàcia i per la fleca...

Les noies de la Confraria de l’Escombra venen a netejar l’església. La Consol i la Paquita em parlen de la trobada de Vida Creixent a la Seu Vella de Lleida.

  

Dino amb els de casa. Amb les obres de millora de l’era, han obert de nou el pou de més de 16 metres de profunditat que quedarà al descobert davant mateix de l’entrada de la casa, amb un brancal que farà de banc i la boca coberta amb un vidre gruixut.

Recordo que el pou s’havia obert fa uns 50 anys. En aquell moment, els meus germans –en Josep i en Pere- en van extreure tot el fang que hi havia al fons fins arribar a la llosa. El fang es va escampar i estendre al davant de la casa i, d’entremig del fang, se’n van extreure molts fragments de ceràmica (penso que gairebé tota del s. XVIII) que s’hi havia llençat dintre.

El més curiós del pou és que mai ha servit com a pou ni ningú de la família ens havia dit que es fes servir ja que no hi ha aigua. Quan el netejaren, fa 50 anys, hi havia la llegenda que a dintre s’hi havia llençat un soldat francès –el 1808- i que per això s’havia deixat de fer servir. El cert és que no s’hi trobà ni ossos de cap mena ni aigua.

 

Amb en Tiri, en Jordi i la Nuri, mentre dinem, parlem dels llibres que llegeixen: el de l’Albert Sánchez Piñol , Victus 1714; el Kilian Jornet, Còrrer o morir...També parlem de la mare d’en Kilian Jornet que es diu Núria Brugada,  de l’atleta Albert Bosch de Sant Joan de les Abadesses que arribà tot sol al pol sud...

 I el que m’indigna és saber les dificultats que el meu nebot troba per aconseguir un crèdit per canviar de tractora del camió ja que ho té tot pagat, té la garantia de la demanda per fer feina, del mateix camió, d’una part del capital necessari... Potser seria bo recórrer al micromecenatge...

Després de la missa vespertina tenim reunió d’arxiprestat a La Cellera. En Jordi Jaume està afònic. Al tema d’estudi, parlem de com, el Vaticà II, planteja el concepte de prevere (o sigui, de capellà). També parlem del pelegrinatge a Lourdes de les parròquies de l’arxiprestat, la primera setmana de juny, i ens distribuïm la feina. A mi em toca fer la guàrdia per si hi ha algun enterrament o algun tema d’urgència a les parròquies. També parlem de la necessitat d’estructurar millor les agrupacions de parròquies  a partir de criteris més objectius.

Sopem al Centre i, cap a les 11, arribo a la doma.

divendres, 10 / maig / 2013

Vaig de nou cap a Bellaterra, a l’Atònoma. A la darrera classe amb en Bonaventura Bassegoda ens presenta el tema del gust i l’estudi dels pintors primitius (fonamentalment del romànic i del gòtic) especialment a l’estat espanyol i a Catalunya mateix. Si bé a Itàlia, amb Vassari, ja es tenia encarat i assumit, per aquí no va ser fins a les darreries del s. XIX que es valoraren adequadament.

A mig matí em telefona en Jaume per comunicar-me la defunció del seu oncle Rafael Morató Gual (89a). Era bon dibuixant i va ser dissenyador d’alta costura, fins els anys 80. L’havia tractat sovint, especialment quan vaig estar de vicari a Calella del Maresme.

Als peatges de l’autopista, aquests dies, hi ha cua de cotxes. No sé si perquè han fet pont llarg els francesos, si per les curses que hi ha a Montmeló, o perquè ja arriba alguna tongada de turistes... El cert és que a totes les barreres cal esperar.  

Puc marxar més aviat de Bellaterra si bé també m’aturo a dinar a Gualba. Com que la mestressa del restaurant ja fa dies que em veu, no s’ha pogut estar de preguntar-me de què treballava. Li he dit que anava dos vegades a la setmana a la universitat. I punt.

A les 5 oficio les exèquies de la Maria Salavedra. El seu marit, en Pere Albó, tenia maquinària agrícola. El seu fill Josep M. i la jove, l’Anna M. Sureda, dirigeixen l’escola La Miranda, a Sant Just Desvern, tal com m’explica en Pere Sureda, el consogre, abans d’iniciar la cerimònia. En Pere també m’explica que va fer d’escolà a l’església d’Anglès, quan era infant, durant 10 anys, amb Mn. Josep. Parlem de fa gairebé 70 anys.

Al vespre vaig a donar un tomb però torno aviat cap a la doma. 

salutació

Доброго ранку, люди. З подивом, я бачу, що є багато читачів України. Я посилаю привіт.

Ego sum via et veritas et vita, nemo venit ad Patrem nisi per me

dissabte, 27 / abril / 2013

A la matinada ha començat a ploure . Miro el pluviòmetre cap a les 9 i indica que han caigut uns 5 litres. Però no té pas ganes d’aturar-se...

M’assabento del cas d’uns germans bessons de Bonmatí que tenen distròfia muscular de Duchenne i que recull taps de plàstic per a investigació. No pararem de recollir taps.

Tot el matí va plovent. Quan pujo a dinar, s’han recollit 15 litres més.

Celebro la missa anticipada a Bonmatí. Una àvia em comenta que és la sogra d’en Marc Aguilar, un bon company de la universitat, nét d’en Fidel Aguilar i a qui vaig beneir el matrimoni a Sant Sebastià de la Guàrdia, fa uns 10 anys. L’azalea de la Rosa fa més goig avui que fa una setmana.

Sortint, i parlant del fred que està fent, en Manel comenta que ell havia vist neu a Sant Feliu de Pallerols, d’on és ell, el dia primer de maig. Jo, el 1972, vaig veure les muntanyes de Montserrat nevades el dia 27 d’abril (o sigui, fa 41 anys).

A Anglès celebro la missa vespertina. La dediquem a les famílies de la catequesi. Hi ha el bateig de 4 nenes (la Blanca, la Berta, la Nadya i la germana de la Nadia, l’Astrid) i 1 nen (l’Eloi). La celebració és simpàtica i agradable, si bé no puc baixar la guàrdia ja que també em cal vigilar la tropa d’escolans no fos cas que ens ensorressin la barraca (en Pau, en Marc, en Pol, en Blai, l’altre Marc –el renebot de Mn. Isidre- i en Roger).

A Palafrugell, a les celebracions de la mainada, també hi havia de dirigir els cants. A Anglès hi ha un grup de cant molt digne (en Josep M. Casadellà, en Josep M. Quer, la Pepi Colomer, la Maria Badia, la Sílvia Coll) i és una gran sort i un gran descans.

La Roser, la mare de la Blanca, ha fet un recordatori del baptisme de la colla ben simpàtic. I ara dissenyarà el diploma o recordatori de la mainada.

Els refiats queden penjats: això és el que li està passant al Barça. I em penso que va per llarg.

diumenge, 28 / abril / 2013

Avui la mallerenga no ha vingut a fer el seu discurs matinal al pati de la doma i es sentia lluny. O potser no vol saber res amb les garses que se senten. Quan obro el portal de l’església, sento el rossinyol que deu estar cantant per les bardisses de l’era de Can Ciscot, prop del molí vell.

A la missa de les 12 oficio les exèquies de la Carme Balañà, la consogra d’en Josep de Can Ravell. El cognom Balañà el conec de Palafrugell. I si, abans de la missa en ve a saludar els Balañà de Palafrugell que resulta són nebots de la Carme. La Carme havia estat de la junta del Casal del Jubilat d’Anglès i era una persona coneguda i estimada.  I l’església queda plena de flors amb els centres que hi deixa la família.

Vaig a dinar de restaurant. Faig una petita caminada i em passejo pel parc de la Font del Canyo. Dóna gust sentir els refilets d’un rossinyol que deu fer niu per les bardisses del Rissec. Al restaurant hi coincideixo amb gent coneguda: un que havia fet d’escolà, l’altre que li havia fet de mestre... 

A la tarda vaig a fer una passejada a Hostalric, volto pel recinte del castell (que albiro cada dimarts i cada divendres de tots costats i  on no hi havia pujat mai) i per dintre de la vila. Tot plegat fa el seu goig. De passada, quan faig el viatge de retorn, m’arribo fins a Massanes on hi saludo Mn. Rossend Roca. Ni a un poble ni a l’altre hi havia estat mai.

El dia ha estat cluc i ha anat plovisquejant. S’han recollit uns 5 litres.

dilluns, 29 / abril / 2013

De bon matí, plou amb ganes, com si fes una colla de dies que ho hagués plogut. Arriben a caure uns 7 litres.

En Josep em comunica la mort de la Montserrat Masachs de Can Salica. Havia nascut a La Cellera. Em recorden que el seu marit,en Marcial Masferrer, morí ofegat un dia que anà a pescar (el 1970). Acostumava a participar a totes les activitats del poble i de la parròquia. Era una dona vitalista. La darrera vegada que vaig saludar-la i férem broma va ser el 7 d’abril, al dinar de l’Oncolliga. I en ocasió de la setmana santa, va participar a la missa quan vaig anar a celebrar-la al centre de dia. 

Feia temps que la coneixia. El seu germà és religiós claretià, el P. Lluís Masachs. Aquests dies és a Bòsnia. El conec des de petit ja que un oncle de la meva mare també era religiós claretià, el tiu Quildo Clotas. Va ser el P. Lluís qui l’assistí quan morí a Perpinyà. Alguna vegada havia vingut a casa acompanyat del P. Lluís. Quan mori el tiu, el P. Lluís continuà visitant-nos un cop l’any. Un estiu vaig passar uns dies amb ell i amb la comunitat claretiana de Perpinyà.    

Al migdia i a la tarda torna a fer un parell de ruixats, amb trons inclosos. I cauen 12 litres més.

dimarts, 30 / abril / 2013

Em sembla que ha anat plovisquejat  tota la nit. Han caigut uns 7 litres. Sembla que no ha de ploure més si bé encara es veu el cel tapat.

A Vilassar, com cada dimarts, em toca fer fitxes. La que destaca és la del relleu de sant Jordi a la capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona. També haig de traslladar alguna figura que pesa lo seu.

Cap al migdia ha anat sortint el sol enmig dels núvols i el dia s’ha caldejat una mica. De retorn dino a Gualba si bé no encerto el menú. A més, darrera meu, un altre comensal va comentant en veu alta les seves facècies i les seves aventures pensant que ens interessen a tots els altres clients. Sento que diu que és metge i va explicant l’historial clínic d’uns seus “pacients” que suposadament coneix a algú dels que hi ha al restaurant. No sé si és metge o no, però llenguallarg i llengua moll, segur que ho és.

A la tarda oficio les exèquies de la Montserrat Masachs. M’assisteix l’Àngel Codina de Can Vinyes de La Cellera , o sigui el P. Daniel Codina de Montserrat. Es veu que la Montserrat li va fer de dida quan era petit ja que la família de la Montserrat (la seva mare, el P. Lluís, en Jesús, la Montserrat) van ser acollits a Can Vinyes.

Quan acabem molta gent ve a saludar el P. Daniel. I quan tothom es fora, ell i jo parlem un xic de Montserrat i de les acusacions injurioses i calumnioses d’algun diari espanyolista. Els hi tenen botada. També parlem de l’obra escultòrica de l’Enric Monjo a Montserrat. Em comenta que ara s’està inventariant i ordenant el museu de l’escultor, a Vilassar de Mar. Li dic que alguna cosa en sé.

Al vespre em fa mal l’esquena i tinc malestar. Encara bo que el Borussia en dóna una bona alegria.

dimecres, 1 / maig / 2013

Mandrejo mitja horeta al llit. Però no m’hi acabo de trobar bé i em llevo. Cauen quatre gotes.

Un cop oberta l’església, al despatx, preparo el suplement del full parroquial i la celebració del migdia. En Josep em comunica la mort d’en Joan Masachs de Bonmatí. L’anava a visitar cada mes i demà també volia visitar-lo.

A les 12 celebro la missa de la festa de la gent gran. M’entristeix que no els acompanyin ni fills ni néts, i ho manifesto així. Potser caldria preparar-ho un xic, però s’hauria de trobar alguna forma que hi participés la mainada i el jovent del poble, possiblement des dels centres d’ensenyament, ni que fos esperant els avis a la sortida de l’església. No sé com caldria organitzar-ho.

Vaig a dinar amb les famílies de la mainada que venen a catequesi a Bonmatí. El dinar és al local social de Sant Julià. Per l’entorn es senten refilar un parell de rossinyols. La trobada és cordial i agradable. El pare i els oncles de l’Adrià són els qui han preparat la paella d’arròs. M’assec prop de la família d’en Robert, al costat de la Lluïsa (l’àvia d’en David) i de la Tarsi i en Joan, que són els qui m’han portat el parament i l’amanida.

A l’hora dels postres es comparteixen les coques que ha preparat cada mare. Com qui diu és una mena de concurs i a mi em toca fer de jurat i no puc menysprear els oferiments. Val a dir que el tros que agafo de cada coca correspon a una meitat de la meitat d’una ració de les que preparen. Però així anem.

Quan acabo de Sant Julià vaig a la Burés. Hi ha dinant la gent gran d’Anglès, l’alcalde i els regidors. Val a dir que hi ha força més gent que no pas a l’ofici. Passo taula per taula a saludar el parell de centenars d’assistents. És un gest que els comensals agraeixen i que m’ensenyà a fer la M. Lluïsa. Val a dir que molts es pensen que he dinat allà. Va bé perquè puc saludar a molta gent diversa: la que em diu que el seu fill va venir a colònies amb mi a Sant Feliu (a la meitat dels anys 70), la que em diu que em coneix de Colomers on hi té una casa, el qui em pregunta per en Félix, el que em convida a visitar el pessebre que exposa a casa seva...

 Al vespre el Barça fa el ridícul: sempre s’ha dit que els refiats queden penjats. Ben bé que no rendeixen el que guanyen. No hi val l’excusa que els altres són molt bons a qui, a més, se’ls regala un gol.

dijous, 2 / maig / 2013

Comencem amb un dia lluminós.

Visito els ancians de Bonmatí: en Lluís, la Corona, la Josefina, la Margarita... A les 12 oficio les exèquies d’en Joan Masachs (92a) que també visitava cada mes. Hi participen els nebots de Sant Martí Sapresa i d’Anglès. La muller d’en Joan, l’Antònia, que també és germana d’un religiós claretià (el P. Lluís Turón, fill de Sant Martí Sapresa). Per raons de l’edat i de la seva situació física, no hi ha pogut assistir. Per la mateixa raó, tampoc hi pot participar alguna cunyada religiosa de la Immaculada Concepció.

Dino amb els de casa. A taula hi som la Carme, en Josep, l’Assumpta, en Jordi, la Nuri i jo. Els mini nebots, en Patllari i en Ferriol, han dinat abans.

A la tarda, a la doma, hi comença un curs d’informàtica per gent gran. Ho porten els de Mecacentre de Palafrugell. Quan jo era a Sant Jordi Desvalls també venien a fer-hi cursos de mecanografia.

Al vespre, després de la missa vespertina, hi ha la celebració de la penitència per la mainada que es prepara per la primera comunió. Ens hi ajuda en Ramon Oller. Ho fem tard perquè hi puguin participar els pares encara que són ben pocs els que hi participen.

I quan acabem la celebració, enllestim amb els pares alguns detalls per la missa de la primera comunió. Sobre les 10, pujo al pis.  

divendres, 3 / maig / 2013

El matí és lluminós i el cel, net i transparent. La paleta dels verds es barreja a la muntanya de Santa Bàrbara i el sol n’accentua la lluminositat. Cap al nord, es perfila la blancor dels Bastiments, del Cadí...

Vaig cap a Bellaterra. El viatge és tranquil. Quan m’aturo a l’àrea del Montseny, únicament faig servir els serveis i no hi prenc res: quines clatellades!

Arribo aviat al campus. El sol es fica per tots els racons i tot es fa agradable. Hi ha alguna clapada del borrissol dels plataners. També es sent algun rossinyol. Em sembla que feia temps que no sentia tants rossinyols. Al bar de la facultat menjo un mini i prenc un cafè amb llet: no arriba a lameitat de preu del que em tocava pagar a l’àrea del Montseny.

A classe, en Bonaventura, continua les seves lliçons sobre els grans col·leccionistes. Avui ens parla dels més contemporanis, amb col·leccions públiques que sovint han estat dipositades a museus del país.

Quan acaben les classes contesto un parell de trucades que trobo registrades al telèfon. I faig 45 kilòmetres fins a Gualba (on dino) i, després de més de 45 kilòmetres més, arribo a Anglès.

Abans d’anar a la doma passo a visitar l’Esteve. Sembla que vol marxar i m’acomiado d’ell amb la benedicció del Senyor: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te. Que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te. Que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi...”

A l’església venen la mainada que celebraran la primera comunió. Estan molt esverats, com és habitual cada any. És dia de fer les maniobres. També hi ha el fotògraf, en Julián, que vol conèixer bé els moviments que es faran i em suggereix alguna variació. Hi ha mainada amb qui no costa gaire sintonitzar-hi. N’hi ha que sembla que hi venen per força. I n’hi ha que tant se’ls hi dóna. Quan hem fet tots els moviments, adaptant els que he après i estic acostumat a fer des de fa més de 30 anys, acabem dient el Parenostre i l’Avemaria. I que Déu hi faci més que nosaltres.

Abans de la missa ve un noi que em demana que li ajudi a fer els deures. Toca comentar un poema de sant Joan de la Creu:

 “En una noche oscura,

con ansias en amores inflamada,

(¡oh dichosa ventura!)

salí sin ser notada,

estando ya mi casa sosegada.                    

  A oscuras y segura,

por la secreta escala disfrazada,

(¡oh dichosa ventura!)

a oscuras y en celada,

estando ya mi casa sosegada.                    

  En la noche dichosa,

en secreto, que nadie me veía,

ni yo miraba cosa,

sin otra luz ni guía                             

sino la que en el corazón ardía.                

  Aquésta me guïaba

más cierta que la luz del mediodía,

adonde me esperaba

quien yo bien me sabía,

en parte donde nadie parecía.                   

  ¡Oh noche que me guiaste!,

¡oh noche amable más que el alborada!,

¡oh noche que juntaste

amado con amada,

amada en el amado transformada!                 

  En mi pecho florido,

que entero para él solo se guardaba,

allí quedó dormido,

y yo le regalaba,

y el ventalle de cedros aire daba.              

  El aire de la almena,

cuando yo sus cabellos esparcía,

con su mano serena

en mi cuello hería,

y todos mis sentidos suspendía.                 

  Quedéme y olvidéme,

el rostro recliné sobre el amado,

cesó todo, y dejéme,

dejando mi cuidado

entre las azucenas olvidado”.                   

 El noi, que no és cristià, està embadalit amb el poema i amb els comentaris que li faig, sense que sigui un expert de la poesia mística del segle d’or espanyol.  

A la missa, commemorant els apòstols Felip i Jaume, hi tinc un piló de coses per comentar amb Nostramo i amb la Mestressa. Estic segur que m’escolten, però , em faran cas?