dissabte, 29 de març del 2014

Pater, in manus tuas commendo spiritum meum!

dissabte, 22 / març/ 2014

Al migdia vaig a Sant Martí a preparar les coses per la missa.  Camino una estona, voltant per allà. I com que m’ha tocat anar a Bescanó, també he caminat una estona pel poble.  

A la tarda, cap a les 5, fa un ruixadot. A la missa de Bonmatí hi participen escassament 30 persones. A Anglès, una seixantena. Cap element a destacar.

diumenge, 23 / març / 2014

A la missa de les 9 del matí hi participen un centenar de persones. A Sant Martí n’hi ha una quarantena. A la Cecília, quan entra a l’església, la felicito per ser besàvia de la Meritxell: com li cau la baba!

Quan marxo de Sant Martí, vaig cap a Calders, a l’altra punta de les parròquies que tinc encomanades. Hi participen unes 60 persones. Em recordo de l’àvia Pepa que morí el 25 de març d’ara fa 81 anys.

Després del vermut que serveixen a l’exterior de l’ermita, vaig cap a Anglès, al dinar de l’Oncolliga. Hi participem poc més de 200 persones. Em situen al costat de la Lluïsa, la presidenta. Havia fet de dependenta de la botiga de la plaça de Banyoles, amb la tia Conxita.  

Davant meu hi ha la Flora, la filla d’en Pepito, d’una família veïna de casa nostra i ben amiga. La germana de la Flora, la Teresa, és un xic més gran que jo i està casada amb un noi Noguer d’Anglès, els que tenien una fàbrica de mobles.

També hi ha una dona que em diu que som parents llunyans. Viu a Can Pedreres de Mata. La seva àvia es deia Ramona Trilla i estava emparentada amb el meu avi Pep, que totes recorden bé.

Amb la Flora recordem els veïns del nostre veïnat: els de can Dorca (en Xicu, en Badó, en Lluís, en Rafel....),  els de Can Pipa (la Mercè, en Josep, en Joan...), en Pere de la Flor, en Pau i la Paueta, en Tià i les seves filles la Pilar i la Gracieta, en Jaume Bover i l’Angeleta de la fàbrica, la Martina de ca la Rectora...

Una altra dona de la colla em diu que treballava a la fàbrica de les espardenyes de Can Castanyer i cada dia anava i venia de Lió, on vivia.  

Quan vaig cap a la doma m’assabento que ha mort l’Adolfo Suárez. Amb encerts i amb penombres, va encapçalar la transició des del franquisme a la situació actual. Ara tothom se’l vol fer seu, especialment els del PP que s’hi assemblen ben poc.

El Barça ens fa patir, però acaba donant-nos una alegria.


dilluns, 24 / març / 2014

He dormit força bé, gairebé d’una tirada. Feia dies que no ho feia.

Passo bona estona enllestint feina de despatx. Envio el santoral a en Santi, el coordinador de Pregària.cat.

Treballo i gairebé enllesteixo l’article sobre Can Teixidor del Terme. En tinc fetes una vintena de pàgines. També acabo el programa de Setmana Santa de l’arxiprestat i el passo a la impremta.

A la tarda ve la mainada de la catequesi. A un parell de vailets me’ls envien perquè els castigui. Pobre de mi!


Dimarts, 25 / març / 2014

Marxo aviat i vaig cap a Barcelona per aconseguir informació de l’Enric Monjo. Al carrer Mallorca, abans d’arribar a la Sagrada Família, aparco. Quan surto pel carrer Padilla no acabo de tenir clar on sóc. Deixant-me guiar per la intuïció, finalment arribo a la plaça Gaudí i a la Sagrada Família.

Hi ha una cua llarguíssima que comença darrera l’absis de la basílica, al carrer Provença. Per telèfon, truco al despatx de la parròquia i em diuen que, pel carrer Sardenya, hi ha l’entrada a la parròquia pròpiament i que indiqui al guàrdia de seguretat on m’adreço. La cua continua pel carrer Sardenya on  indico a un guàrdia de seguretat on m’adreço. Després de registrar-me la bossa que porto, em deixa accedir al recinte parroquial.

Em trobo amb Mn. Lluís Bonet Armengol, el rector de la parròquia. Primer em convida a visitar l’interior de la basílica i em va explicant els vitralls que hi ha. Entrant per la façana de la Passió, el primer sant que hi veig esmentat és sant Martirià. El mateix mossèn em recorda que, fa uns anys, se m’adreçà per preguntar-me quins eren els sants més venerats a les comarques de Girona i, entre altres, hi vaig posar el meu, òbviament. I aquí el tenim.

Una guia turística que acompanya un grup de japonesos intueixo que els comenta que Mn. Lluís és el rector de la parròquia. Tots el saluden amb gran respecte, amb les mans juntes i una petita inclinació.     

Quan acabem la visita, anem al despatx. M’anima veure que té el costum semblant al meu: arreu hi ha llibres i papers. Mentre anem parlant, va trucant el telèfon o bé alguna persona truca a la porta.

M’informa del que sap referent a l’escultor Enric Monjo, que era molt amic del seu pare, l’arquitecte Bonet.

Quan acabem, vaig a recollir el cotxe i m’arribo fins el Passeig de Gràcia. Des de l’aparcament vaig a l’església parroquial de Sant Ramon de Penyafort, a la part alta de la Rambla de Catalunya. Algú m’havia informat que allà hi havia alguna escultura de l’Enric Monjo. La recerca ha estat infructuosa. M’ho confirma molt amablement el mateix rector, Mn. Joan Rovira. De passada m’assabento que allà hi fa algun servei Mn. Carles Mas de Xaxars, amb qui vaig estudiar a Barcelona (acabant el batxillerat i el COU) i a Navarra (2 anys).

Tot passejant m’arribo també a l’església parroquial de la Concepció, al carrer Aragó. Allà, la imatge de la patrona, la Immaculada, és una escultura que va elaborar l’Enric Monjo.

De retorn m’aturo a dinar a Massanes. Poc després de les quatre arribo a Anglès. Plou

Hi ha la reunió de Vida Creixent. Treballem el tema 6 de la campanya ELS SIGNES DEL REGNE DE DÉU i que porta per títol VI NOU EN BOTS NOUS (a partir del text de l’evangeli de sant Marc 2, 21-22). 

A la tarda i a la nit va plovent. Arriben a caure uns 19 litres.

Dimecres, 26 / març / 2014

Al matí fa fresca. El termòmetre indica 2º. La muntanya de Sant Gregori està enfarinada de neu i també les del seu darrera.

Al matí tinc despatx i hi tinc alguna visita: sol·licitud d’un bateig, alguna missa en sufragi de difunts...  Preparo el text del suplement.

Vaig a dinar a Banyoles. A la taula parlem de la gent que m’esmentava la Flora d’en Pepito. També parlem d’altres detalls de l’article.

M’entretinc per casa i arribo un xic tard a la doma. La mainada del reforç escolar s’estan esperant a l’exterior.


dijous, 27 / març / 2014

Al matí venen les pabordesses de la Mare de Déu de l’escombra. Semblaria que caldria reforçar la colla.

A mig matí vaig a casa de l’Arnaldo, el pastor de la congregació Evangèlica Baracà per preparar la trobada de Setmana Santa. També parlem del curso Alfa, dels equips de matrimonis, de la possible participació a l’Aplec de l’Esperit, dels grups carismàtics...

Aprofito per fer un parell de gestions pel poble.

M’arriba la notícia de la mort de Mn. Isidre Puigmitjà i Pujolràs. Va néixer a Mieres el 23 de gener de 1930. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 21 de març de 1953 a l'església del santuari de la Mare de Déu del Collell. Exercí el ministeri sacerdotal primer com a vicari a Tordera i Arbúcies. El 1955 fou nomenat regent de Sant Feliu de Buixalleu. Del 1966 al 1973, primer va exercir de regent i després d'ecònom de Vidreres. Del 1970 al 1973 també fou arxipreste de l'arxiprestat de Farners. L'any 1973 va ser nomenat ecònom d'Anglès i tres anys més tard també regent de Sant Martí Sapresa. Durant aquest període, del 1978 al 1981, fou arxipreste de l'arxiprestat de les Guilleries. El 1984 va ser nomenat rector de la parròquia de santa Susanna del Mercadal de Girona, servei que va exercir fins a la seva jubilació, l'any 1998, quan passà a ser adscrit a la parròquia de sant Narcís de Girona. Del 1998 al 2009 i en representació dels preveres de la Zona Pastoral de Girona, fou membre de la Junta d'Economia diocesana (Fons Comú) i de la Junta de l'Institut especial "Sant Feliu" per a la sustentació i l'atenció de les necessitats dels clergues de la diòcesi. Actualment vivia a la residència sacerdotal "Bisbe Sivilla" de Girona. Ha mort avui dijous 27 de març. La missa exequial tindrà lloc a l'església parroquial del Mercadal de Girona demà divendres 28 de març a les 4 de la tarda. 

Després de la missa vespertina, vaig cap a La Cellera. Tenim la segona trobada quaresmal. Els assistents som  una cinquantena. El diaca, l’Ignasi López, ens parla de les CELEBRACIONS DOMINICALS EN ABSÈNCIA DE PREVERE. Té un llenguatge molt entenedor i proper. Ben segur que la seva reflexió ens ajudarà a tots a preparar celebracions dominicals per les nostres parròquies quan, per la raó que sigui, els capellans no puguem assistir-hi.

divendres, 28 / març / 2014

El matí feinejo pel despatx. Cap el migdia ve l’Assumpta a fer el cafè. Dino aviat.

Cap a les tres ve en Ramon a recollir-me i anem cap a l’enterrament de Mn. Isidre Puigmitjà, al Mercadal de Girona. Precisament, quan entrem, em trobo amb Mn. Joan Prat que, aquest setembre farà 61 anys, que m’hi va batejar. Em sembla molt que encara no hi havia celebrat mai la missa.

A la sagristia, els capellans ens anem saludant. Gairebé arribem a la seixantena. Quan sortim al presbiteri, quedo situat al costat d’en Ramon Alventosa de Santa Coloma i d’en Sebastià, que era el rector d’Anglès abans d’anar-hi jo. De la nostra generació també hi ha en Pere Domènech (rector del Mercadal), en Benet Galí (que ha acompanyat i assistit l’Isidre fins el darrer alè), en Joan Baburés (que ja està un xic millor), en Joan Naspleda, en Miquel Àngel Ferrés. També m’agrada saludar-hi Mn. Joan Solà, Mn. Joan Busquets, Mn. Pere Carreras (fill d’Anglès), Mn. Emili Bohigas, Mn. Lluís Mitjà, Mn. Vicenç Fiol... I sense que pugui saludar-lo, també hi veig a Mn. Àngel Pla.

Presideix la missa exequial el bisbe Francesc. Mn. Frederic Pujol fa sonar l’orgue i Mn. Jordi Callejón és el cantor.

Enmig de la gent hi veig més d’una dotzena de feligresos d’Anglès, a més dels dos nebots que hi viuen.

A la sortida em saluden en Xavier Poch (que li vaig batejar un fill, fa uns cinc anys), en Gorbs de Vidreres (que era d’un curs davant meu al seminari menor)...

Amb en Ramon, retornem a les nostres parròquies parlant de l’Isidre i dels companys.

Al vespre tenim el Viacrucis i la missa vespertina. Hi participem unes 25 persones.

Acabo el dia amb la versió de la pregària del Beat Charles de Foucauld que Mn. Isidre ha volgut que s’imprimís al recordatori de les seves exèquies:

Pare, em poso a les vostres mans.
Feu de mi el que us plagui. .
Per tot el que fareu de mi,
Us en dono les gràcies.
Estic disposat a tot.
Ho accepto tot,
mentre es faci la vostra voluntat
en mi i en totes les criatures.
No desitjo altra cosa, Déu meu.
Poso la meva ànima a les vostres mans,
us la dono, Déu meu,
amb tot l'amor del meu cor,
perquè us estimo.
És una exigència del meu amor
el donar-me,
posar-me sense reserves a les vostres mans,
amb una confiança infinita,
perquè Vós sou el meu Pare.


dissabte, 22 de març del 2014

Quem enim diligit Domins, corripit: et quasi pater in filio complacet sibi.

dissabte, 15 / març / 2014

Faig una petita caminada matinal abans d’esmorzar.

Al migdia, quan vaig a Sant Martí a preparar les coses per la missa de demà, també faig una altra petita caminada.

Al migdia van passant helicòpters. De bones a primeres em pensava que feien el seguiment del rally Costa Brava. Però resulta que, cap a La Cellera, s’hi ha estavellat algú que feia parapent. Espero que no hagi estat res irreparable.

A Bonmatí, mentre celebrem la missa, una colla de vailets es diverteixen fent punteria al portal de l’església i, a dintre, tot retruny. Han sortit varis homes a foragitar-los. Però, ca! Encara ha estat pitjor.

En Josep s’ha descuidat les ulleres i no podia llegir la lectura de la missa. Li he deixat les meves, i li han anat prou bé.


diumenge, 16 / març / 2014

Celebro les misses del matí. Quan acabo la missa del migdia a Anglès, vaig cap a Bonmatí per batejar l’Ainara. A la celebració hi assisteixen varis besavis dels sis que té. Déu n’hi do! Alguna vegada he batejat alguna criatura amb els vuit besavis a la celebració.

Com acostumo a fer quan, al migdia vaig a Bonmatí, dino a Can Jans. Em ve a saludar la germana d’en Miquel Figarola i els nebots. A la taula on m’agrada col·locar-me es veu que és on es col·locava el pare (a.c..s.)

També m’hi trobo amb la infermera que m’atén quan vaig al CAP: hauré de vigilar més el què menjo.   

Tot dinant, llegeixo els comentaris a la taula rodona on hi participen en Francesc Romeu, la Míriam Díaz, l’Enric Canet, en Jaume Oliveras, Lluís Serra, Jaume Flaquer, Armand Puig , Lluís Serra

Quan acabo de dinar faig una caminada fins la riera de Calders. Quedo ben assolellat.  

Al pis, vaig redactant i arrodonint l’article pel llibre d’en Guerau Palmada i en Josep Grabuleda.

Al vespre em comunico amb companys: en Francesc, en Jaume...


dilluns, 17 / març / 2014

De bon matí, vaig de visita al metge: una revisió rutinària sense cap novetat. Abans havia tingut les visites prèvies a la infermera (la Iris) que em revisà el sucre, el voltadits...  Ara cal solucionar un petit èczema com també una rampa periòdica que se’m produeix a una cama, alguna nit. Sembla que són ramificacions derivades del sucre. 

A mig matí vaig a comprar a la farmàcia els medicaments que necessito.

Vaig treballant l’article sobre el Mas Teixidor del Terme. És com el suplici de Tàntal.

M’adono de les moltes visites al DIARI DEL RECTOR: des de Rússia (64), Ucraïna (47)... també ds de Bielorússia (7) Kazakhstan (3) i Geòrgia (1)... També des d’Alemanya (4), Estats Units (4), Equador (1) Índia (1) i des del territori de l’estat (24). Suposo que estan mirant si es publiquen comentaris sobre el problema de Ucraïna. Ho segueixo amb preocupació, però tot plegat és molt confús.


dimarts, 18 / març / 2014

Vaig cap a Vilassar de Mar. Vaig mirant els quaderns de comptes de l’Enric Monjo. Caldrà esbrinar que són els ajudants que hi apareixen.

Dino, com sempre, a El Nou Clàssic, a la sortida d’Agell. Els pago els dos euros que els vaig quedar a deure l’altra setmana.  

Al vespre miro la parella de merles que s’han apropiat de l’hort. Amb elles i alguna rata que també s’hi passeja, no quedarà res ni per en Joan ni per mi.


dimecres, 19 / març / 2014

De bon matí felicito els Josep que conec.

Em ve al cap un petit poema que recitava la mare:

Sant Josep era fuster,
i amb la pols, esternudava;
“Jesús”, li deia Maria;
i l’Infant responia  dient:
“Maneu-me, mare”.

Atenc un parell de visites al despatx. Amb en Ramon preparem la Vetlla Pasqual que, si Déu plau, celebrarem conjuntament la parròquia de La Cellera i la d’Anglès.

Vaig a dinar a Banyoles.  És el sant d’en Josep i el millor és compartir la taula. Parlem de l’Àngel Fuselles que ha mort aquesta matinada. Va ser el primer cap de l’Agrupament Escolta Sant Martirià, el 1955. També participava amb els manaies de la processó dels Dolors, amb Caritas parroquial... Es veu que, la malaltia, ha estat molt ràpida i contundent. Al cel sia!

A la tarda venen la mainada del reforç escolar que els atenen la Carme, la Dolors, la Tina i en Josep. Quina sort poder oferir aquest servei! Tant de bo hi haguessin més voluntaris!

Em sembla que he solucionat el problema de les merles.


dijous, 20 / març / 2014

Quan en Joan ve a l’hort, està content perquè a la ratera que hi té posada hi ha enxampat una rata. A veure si, entre l’un i l’altre, aconseguim que l’hort llevi alguna cosa que, de moment, res de res.  

Vaig a proveir al poble. Passo a pagar el tiquet pel dinar de l’Oncolliga, aquest diumenge.

M’assabento que, aquest matí, s’ha encès la casa d’una feligresa de Bonmatí. Es veu que li ha esclatat la televisió, ha agafat les cortines i tot encès!

Em trobo amb dues feligreses habituals que estan accidentades. L’una, es trencà la cama a Vilablareix, a l’aplec de sant Roc,  i en té sort que el marit la porta en una cadira de rodes. L’altra, sortint de missa a Sant Hilari, va caure i va quedar amb la cara ben blavejada. Renoi!  Penso en aquella anècdota de santa Teresa de Jesús queixant-se al Senyor perquè s’havia accidentat. I encara penso amb la Dolors, que fa uns dies, també va tenir un accident a l’entrada de l’eix, abans de Santa Coloma.

Em ve al cap el poema de Mn. Jacint Verdaguer dedicat a santa Teresa:

Al verger se’n va Teresa,
al verger a collir flors,
per Aquell que tant estima
vol collir-ne un ram o dos.

Per terra plana no en troba,
ja n’agafa el camí rost.
Ja dóna una ensopegada,
se gira el peu en rodó:

“Jesús de l’ànima mia,
de Vós espero el socors”
A la veu de sa estimada
lo bon Jesús no fa el sord;

rialler se li presenta
i li torna el peu a lloc.
“Grans mercès -li diu Teresa-,
rosamel del meu dolor.

Més, perquè em deixàveu caure
quan treballava per Vós?”
“A mos amics, així els pago”.
“Per això en teniu tan pocs”.  

A la tarda, venen un parell de nois de Ca la Remei a repàs. He trobat algú que els podrà ajudar a repassar matemàtiques. Jo els ajudo en els temes de socials, de llengua...

Poc abans de les sis, comença la primavera astronòmica.


divendres, 21 / març / 2014

Cap a les nou porto el cotxe a revisió. Fa dies que m’indica que hi ha una averia al sistema d’airbag. No és gran cosa. També cal portar-lo a la Inspecció Tècnica (ITV). Segurament abans de l’estiu caldrà fer una revisió més a fons i canviar les corretges.

Enllesteixo i envio a en Ramon l’article per la Revista de Banyoles dedicat a la Mare de Déu dels Dolors.

Al migdia preparo el dinar: llenties amb una mica d’arròs integral. També hi poso una ceba, grans d’all, unes tomates a trossets.

De moment, les merles no han tornat a aparèixer per l’hort. De les rates, ja se’n cuida en Joan.

La M. Pilar em telefona per comentar-me l’enterro de l’Àngel Fuselles i amb qui s’hi trobà: en Josep, en Martirià Comalat, en Jofra, en Pei Petit...

Al viacrucis i a la missa vespertina hi participen trenta feligresos i, amb el celebrant, som 31. Divendres passat érem una vintena. 



dissabte, 15 de març del 2014

Atende, Domine, et miserere...

dissabte, 8 / març / 2014

Sembla que el dia es presenta tranquil. Es comença a flairar aires de primavera: falten dues setmanes escasses per arribar-hi.  

M’arriba el llibret amb la vida de Santa Lluïsa de Marillac. El vaig enllestir el mes de setembre i l’ha editat l’editorial CPL. Crec que és la 14 ressenya que publico. La primera va ser la de sant Roc, fa 10 anys. I així, una ressenya cada any. El primer va ser el de sant Roc, després el dels sants Abdó i Senén, de la Mare de Déu dels Dolors, Sant Bernat Menton, Sant Sebastià...  

Al migdia, passo per Sant Martí a preparar l’església per la missa. Quan acabo, m’agrada donar un petit tomb per l’entorn de l’església, de la rectoria, fins el cementiri. Les flors denoten l’esclat de la primavera: pixallits, violetes, violes...  

A la tarda oficio les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. A Anglès hi ha el rebombori del carnestoltes per petits (rua a la tarda) i per jubilats (al vespre) i sembla que tothom prefereix la ballaruca i la gatzara, que per alguna cosa som a Anglès.


diumenge, 9 / març / 2014

Oficio les misses de consuetud al matí: Anglès, Sant Martí, Anglès.

Quan ho tinc tot endreçat, vaig a dinar a Ca l’Elisa. No hi trobo alguns dels clients habituals (en Míliu) perquè són a la matança del porc, a La Cellera.

A la tarda acompanyo uns nois de Ca la Remei a Santa Coloma. Els deixo allà i retorno a casa. Treballo un article que cal que entregui comentant la vida a una casa del Terme de Banyoles.

Al captard vaig a recollir els nois. Escolto com relaten les seves “aventures” tot passejant per la capital de la Selva.


dilluns, 10 / març / 2014

Vaig de nou al CAP. La Iris em revisa un voltadits que, periòdicament, em rebrota al dit gros del peu esquerra. No es pot deixar enfadar!  Del sucre, sembla que estic un xic millor que no pas la setmana passada, uns 10 punts menys. Es veu que he anat bé caminar un xic més i procurar ser un xic més estricte amb la dieta. Serà una de les meves penitències quaresmals.

Empelto una branca del taronger de Bonmatí a un cítric tronc de que mai ha fet res. Abans he anat a comprar argila i cordill als xinesos: quina feinada a fer-me entendre! Fang, pasta, argila, clay... res! Finalment, per casualitat, passem pel davant d’una lleixa on n’hi ha paquets. Ara veurem si me’n surto. D’aquí uns dies ho sabrem!

Vaig a dinar amb uns quants companys de la meva “promoció”: en Ramon, l’Esteve, en Josep Maria, en Joan, en Jaume, en Ramon, en Pere, un altre Joan, en Benet...

 A més d’informar-nos de la salut d’algun company, parlem de la visita dels bisbes a Roma on, per primera vegada, han estat rebuts pel papa en grup, els bisbes catalans (significatiu), els de la província Tarraconense amb l’arquebisbat de Barcelona. Per les fotos publicades, sembla que algun no en va sortir gaire satisfet, per la mala cara que hi posava.

També surt el tema del procés sobiranista. Sembla, per les declaracions fetes pel ministre, que se’ls han acabat els arguments i ja només fan conjuntures fantasioses i estrafolàries que recorden el dogmatisme inquisitorial per fer por. També comentem, en aquest sentit, la direcció unionista d’alguns columnistes, especialment de La Vanguardia. Però, es clar, qui els paga, és qui mana.

I m’assabento de la mort, fa pocs dies, d’en Zum Boix Masramon, el germà d’en Cesco Boix.

A la tarda, a la doma, venen a catequesi els tres grups de cada dilluns amb la Maria, la Viky, l’Eva i la Mercè. Els baixos de la rectoria sembla un colomar que va parrupant.

Quan comencem la missa vespertina, encara hi ha una llepada de claror al cel, damunt de Puigdafrou. Amb la Quaresma, comencem la missa amb els salms de les vespres i, després de la comunió, diem el Magníficat i acabem amb l’Stabat Mater.


dimarts, 11 / març / 2014

Ja hem passat una tercera part del març, el darrer mes de l’hivern, i només falten 10 dies per iniciar la primavera. Per mi, els millors mesos de l’any són des del març a final de juny i des de setembre fins el novembre. I els pitjors mesos, per mi, són el desembre i el gener.

M’arribo a Solius a recollir els fulls parroquials, els suplements i els butlletins de la diòcesi que m’han enquadernat. Han quedat bé. La col·lecció quedarà més completa.  

I ja que sóc al Baix Empordà, també m’arribo  fins a Palafrugell. Visito la tieta de Can Mateu Pons i la Glòria. Dino amb la Rosa, la Maria i en Josep. També em veig amb en Pepe. Fa un dia cluc.

De retorn m’aturo a La Bisbal. En Jaume m’està arreglant un parell de rellotges. Les obres i el trasllat del taller li ha endarrerit la feina. Em diu que puc passar a partir de la setmana vinent. Ho hauré de fer.

A la tarda, a la doma, ve el grup de catequesi de la Pilar i la Teresa. També ve un vailet de Ca la Remei perquè l’ajudi a repassar una redacció.

En Joan, enfadat perquè el planter i les carxoferes no lleven, em comenta que en Mariano li ha comentat que segur que hi ha rates que s’ho cruspeixen. I això que ens pensàvem que eren els estornellss. Posa verí a diversos llocs de l’hort. A veure si també seran rates les que s’ajoquen damunt del cel ras del menjador!

A la missa vespertina preguem pels bisbes que elegeixen el nou president de la conferència episcopal. Però sobretot fem memòria de les víctimes de l’atemptat del 11 març del 2004. A la ràdio n’han estat parlant tot el dia i m’han fet estremir de nou recordant aquell dia. Ben clar que, a nivell polític, a l’estat hi ha dues classes de víctimes del terrorisme o potser tres. I les víctimes del 11 de març, per la dreta més cavernícola i més espanyolista, no tenen gaire valor perquè no responen als seus interessos. I, és clar, les víctimes de la violència de l’estat, encara en tenen menys.

I en Rouco, com ha estat habitual en ell, ha fet un plantejament ben galdós, tant amb la seva peculiar interpretació dels atemptats del 11M com amb el seu tronat plantejament de la situació política. Tot plegat ha estat els focs artificials de final de festa major, el seu lamentable cant de cigne (o millor dit, de l’ànec?). I així s’ha acabat el seu trist regnat. Deo gratias.


dimecres, 12 / març / 2014

Vaig cap a Bellaterra. A la universitat, tinc entrevista amb la Núria   que em fa de directora de la tesina. Pel camí escolto la ràdio.

Es parla d’en Rouco i del papa Francesc. Primer segueixo la tertúlia que dirigeix en Jordi Basté i hi participen en Toni Comí, en Francesc Marc Álvaro, l’Esperança Garcia i en Tian Riba. Quan acaben, escolto la tertúlia que condueix la Mònica Terribas i hi partiipen el P. Enric Canet, en Josep M. Ureta, la Muriel Casals i en Xavier Bru de Sala. S’aporten reflexions molt interessants sobre l’Església i la pròpia vinculació (o no) de cadascú.

Un cop a Bellaterra, entro a l’estudi de la Núria a les 10 i surto cap a 2/4 de 12. La Núria em va fent les indicacions pertinents a partir del material de què disposo. M’ajuda a elaborar l’esquema de la tesina sobretot estudiant la preparació de l’artista fins arribar a la realització de les seves grans obres religioses a Terrassa, a Montserrat i a la casa de la ciutat, a Barcelona.

Quan surto de l’entrevista, en un dels passadissos, em trobo amb la Montse Jorba. Anem junts a prendre un tallat i parlem de diversos temes: els estudis, Palafrugell, companys...

I vaig cap a Vilassar de Mar, al Museu Monjo. Hi arribo cap a les 12 del migdia. Parlo amb la Montse. Repasso la biblioteca de l’Enric Monjo per anar veient les seves referències.  

M’aturo a dinar, com de costum, a El Nou Clàssic, d’Agell. El dinar és casolà i saborós: avui, pèsols saltejats i, de segon, una peça de pollastre a la brasa. Els quedo a deure un parell d’euros perquè no tenen menudalla pel canvi.

A la tarda venen la mainada del reforç escolar. Cap una vintena. Llàstima que no tinguem més voluntaris.


dijous, 13 / març / 2014

Al matí oficio les exèquies d’en Jaume Borrell (92 a). La seva esposa provenia de Susqueda.

M’adono que la caldera de la calefacció de la casa perd gasoil. Renoi! Ja hi tornem a ser! Cada any amb un problema o altre. 

Ve en Teixidor de Figures. Està fent un estudi sobre les revistes i publicacions a les comarques de Girona fins els anys 70.

Passo per l’ajuntament a entrar-hi un parell d’instàncies per activitats de setmana santa: la trobada ecumènica a l’hotel d’entitats (el diumenge de rams) i el viacrucis pel barri antic.

Dino a Banyoles. És dijous i mengem arròs. A taula hi som en Josep, la Carme, l’Assumpta, la Nuri i jo. Descansant i jugant amb els animalons hi ha en Patllari i en Ferriol.

En Josep em poda i em prepara un parell de branquillons del taronger de casa  per empeltar a l’hort de la doma. A veure si me’n surto i hi poden sortir taronges ben bones.  

A la doma, venen uns quants vailets de Ca la Remei. Comencen a fer un xic de repàs de mates. Sort que algú els ajudarà. Jo vaig deixar de fer mates quan tenia la seva edat, per començar el batxillerat de lletres, quan tenia uns 15 anys.


divendres, 14 / març / 2014

Al matí venen les confraresses de l’escombra a esterrejar l’església.  

Ve el tècnic a mirar la caldera de la calefacció. De nou a tornat a perdre gasoil. Quin desastre de caldera! I sempre que la caldera té problemes, tot queda amarat o de gasoil o d’aigua. El que va tenir la feliç idea de posar-la a les golfes, va quedar ben descansat de tant pensar!

Al vespre fem el taller de lectura. Hi participen una dotzena de lectors de les diverses misses. És un servei molt important i, llegir bé i com cal, ens ajuda a tots a viure més intensament el moment més important de la vida parroquial que és la missa dominical. A més, també cal preparar bé la possibilitat que algun dia –com de fet ja ha passat-  no hi hagi missa pròpiament. I la trobada dominical no es pot perdre. 

I és que, suposant que, el proper curs, entressin 10 nois al seminari per preparar-se per ser capellans, encara tardarien uns 6 anys a ser-ho i a estar disponibles.

Si hi ha poques vocacions, és que potser Déu vol que les coses vagin per un altre camí.


dissabte, 8 de març del 2014

Carnestoltes, poca-soltes...

dissabte, 1 / març / 2014 

El matí feinejo per la doma mentre. Ve la mainada dels dos grups de catequesi.

Al migdia m’arribo a Sant Martí Sapresa. Quan he preparat l’altar per la missa dominical, dono una volta per l’entorn. Em fixo que hi ha molts pixa-llits florits, moltes violetes i moltes violetes blanques, que no n’havia vist mai.

Al migdia, oficio les exèquies de la Maria Martín (79a). Al cel sia!  

A la tarda, a Bonmatí, oficiem les exèquies d’en Pere Figarola (92a.), el pare del diaca Mn. Miquel Figarola. Hi participen Mn. Àngel Pla, Mn. Joan Riu, Mn. Ramon Oller, Mn. Josep Carreras. Mn. Miquel ens fa l’homilia.  

A la missa vespertina hi participen les famílies amb mainada de catequesi. La celebració va bé. N’hi falten moltes perquè són al Carnestoltes de Santa Coloma. Aquests dissabtes (també el que ve i l’altre) es van alternant els carnestoltes a les poblacions veïnes.

Quan he acabat la missa i ho he tancat tot, vaig a sopar a La Cellera, amb en Ramon, la Montse i en Josep. Parlem dels nostres avantpassats i sobretot del meu besavi Jaume que de cognom es deia Brugada – Teixidor i Raigosa - Campderrich (em penso que necessitava dos DNI per posar els seus cognoms), i que va ser caporal del sometent. La ser tot un personatge que va marcar època, a més de ser el caporal del sometent de Banyoles. La seva mare, la Maria Raigosa, era de Can Campderrich de Sant Iscle del Colltort.  


diumenge, 2 / març / 2014

Abans de la missa a les 9, la Rossa de Cant Tants em comenta que ahir va visitar el Cotolengo del P. Alegre, a Barcelona.

A Sant Martí, quan acabo la missa, vaig a visitar la Maria. De reüll veig que, a la tele, miren la missa que es transmet des de Montserrat: presideix el P. Gelpí, el mini nebot de Mn. Lluís Gelpí i Mn. Josep Gelpí.

A la missa del migdia, a Anglès, en nom del Sr. Bisbe, hi faig la recepció de dos catecúmens: la M. del Mar i l’Artur. Si Déu plau rebran els sagraments de la iniciació cristiana abans de l’estiu.

Després de la missa l’Albert em telefona dient que no sap com pujar fins a l’església i que és al davant de l’escola de la Vall dels Àngels. Li dic que m’esperi i anem a dinar plegats, a Bonmatí.

Tot dinant fem una repassada de tots els records que tenim pendents i ens posem al dia. Curiosament coneix persones de Banyoles que més o menys coneixem: la filla del Llarg de l’Esport (que es veu viu a Bescanó), la Berta Zeiliner i d’aquí ja passem a parlar de la Quitèria,  la Teta Forra (ell no n’havia sentit a parlar mai) . I encara hi hauria la Boia de la carretera, la Lola d’en Pepet, la Marrenya, la Rectora...

Quan acabem de dinar pugem a Sant Julià de Llor i es sorprèn quan es troba amb la Isabel que havien estudiat junts a l’Institut Pere Alsius. També anem a veure el pont de Sant Julià... Tenim indrets ben interessants però, tant ell com jo, considerem que estan poc promocionats i no massa cuidats.


dilluns, 3 / març / 2014

A la matinada fa un ruixadot i hi torna a mig matí. Arriben a caure cap a 10 litres.

Vaig al CAP a fer una revisió rutinària. M’atén la Iris. No em moc d’on sóc.  

Quan sóc al despatx em telefona un amic per parlar de la pintura religiosa d’en Perico Pastor i de l’escultura, també religiosa, de Guido Dettoni. Tenen aportacions interessant, especialment la pintura de Perico Pastor representant la pluja del mannà al desert i la de la multiplicació dels pans. En Guido té una imatge, si més no curiosa, de la Mare de Déu. Ens manquen aportacions dels artistes contemporanis, sovint perquè ningú els ho demana.  

També parlem de l’escultura religiosa del barroc espanyol tan exageradament dramàtica, com la del Crist de Medinaceli.

Estic preparant un article sobre el Terme de Banyoles i Can Teixidor del Terme que m’ha encomanat en Josep Grabuleda, l’arxiver de Banyoles. Veurem què en sortirà. De moment ja en tinc l’esquema i molt material per anar-hi col·locant.  

A la tarda ve la mainada de catequesi.

Bufa fort el mestral. Al vespre sembla que la casa vol agafar el vol i totes les finestres fimbren. Curiosament, la tramuntana gairebé no hi arriba.


dimarts, 4 / març / 2014
Per no perdre el costum, cap a dos quarts de vuit del matí surto cap a Vilassar de Mar.

A l’arxiu vaig buidant informació dels quaderns de comptabilitat de l’Enric Monjo. Em fa l’afecte que podré reconstruir el taller que treballava per ell. També disposo d’alguna informació bibliogràfica i, encara, si puc intentaré entrevistar-me amb alguns dels artistes que van treballar-hi i que són vius. M’hi haig d’afanyar.   

De retorn, dino també a El Nou Clàssic, sortint d’Agell. Hi ha una colla de treballadors que fa molta gatzara. No sé si deuen celebrar el dimarts gras.

M’aturo a comprar alguna cosa a Santa Coloma. Vaig enfeinat i no puc voltar gaire per Anglès.

A la doma ve el grup de la Teresa i de la Pilar. També faig un xic de repàs a un noi de Ca la Remei.


dimecres, 5 / març / 2014

I ja som a la Quaresma. Poc després de les nou vaig al col·legi de la Vall dels Àngels. Fem una petita celebració de la cendra, barrejant fang, cendra i aigua. Quin poti-poti! I acabem posant un xic de la barreja al front de cada alumne, fent una creu als que són cristians. 

Amb la Maria Pilar, per telèfon, parlem d’avis, besavis, rebesavis, oncles, tietes... i de gent que voltava per casa: mossos, jornalers, masovers, estadants i veïns, de minyones, bugaderes, mocaderes, planxadores, cosidores, coquesses, remeieres... Quin món, aquell!

Vaig a dinar a Banyoles. Parlem de mossos i del personal de servei que, fa més de cinquanta anys, voltava per la casa, una mena de poble on hi voltava gent de tota mena. O, com dirien els historiadors, una unitat de producció agrària. A veure si podré fer un bon treball

Abans de les cinc haig de ser a la doma per atendre la mainada que venen al  reforç escolar amb en Josep, la Tina, la Dolors i la Carme. Llàstima que no tinguem més voluntaris!  A la sala de la doma, en Pere Pont fa dinàmica d’autoajuda.

A la missa vespertina de la imposició de la cendra hi participa una quarantena de persona, una colla d’Ucraïna. Que malament que s’ho estan passant!


dijous, 6 / març / 2014

enllesteixo el suplement del full. Darrerament he tardat massa a redactar-lo i, des de l’impremta m'han estirat les orelles. També responc varis correus.

Vaig al Museu d’Art, a Girona. També aprofito per passar a la llibreria del bisbat.

A la tarda, faig feina de despatx.

divendres, 7 / març / 2014

A les 10, en Venanci i jo oficiem les exèquies d’en Fermín Martín (64a).  

Quan acabo, vaig a visitar els ancians de Bonmatí i algun altre que hi ha a mig camí. Parlem dels carnestoltes. De fet, poques experiències en tenen ja que la seva joventut va transcorre en la post-guerra.

A la tarda, en Pepet  i jo oficiem les exèquies de la Maria Recasens. Havia nascut fa 94 anys a La Cellera de Ter (¿n’hi ha alguna altra?). Morí a Torredembarra. Era vídua d’en Josep Pont. La majoria dels assistents són forasters.

A la tarda imprimeixo un fulletó amb els cants de Quaresma. També preparo el viacrucis. I, al vespre, tenim el viacrucis i la missa. Hi participen una trentena de parroquians.


dissabte, 1 de març del 2014

El dijous jarder, botifarra, botifarra, el dijous jarder, botifarra menjaré!

dissabte, 22 / febrer / 2014

Matí i tarda rutinaris. La trista novetat me la comunica l’arxipreste, en Ramon, em comunica la mort de Mn. Pere Soler i Massa. Va néixer a Vidreres fa 78 anys i va estudiar al seminari de Girona. Fou ordenat el 1960 a Sant Martí del Seminari. Va ser vicari de La Cellera de Ter, d’Hostalric i de Sant Feliu de Girona. El 1966 fou nomenat rector de Sant Aniol de Finestres (on el vaig conèixer, l’estiu del 1967), de Cogolls, de les Encies i, el 1969, de Sant Martí de Llémana, Granollers de Rocacorba i La Barroca. El 1972 fou destinat a Santa Coloma de Farners i, el 1974, de rector de Sant Feliu de Pallerols, on vaig col·laborar amb ell els cursos 1974/75 i 1975/76. Allà va entrar en contacte amb la Fraternitat Cristiana de Persones amb discapacitat i, del 1977 al 1980, va ser-ne el consiliari. El 1978 fou nomenat rector de Sant Narcís de Girona i, posteriorment (a partir del 1983) rector del Pont Major de Girona. Del 1983 al 2000 fou delegat episcopal de Pastoral de la Salut, del 1984 al 1987, arxipreste d Sariià i, del 1988 al 2010, capellà de l’hospital Trueta. El 1988 de nou fou nomenat rector de Sant Esteve de Llémena, la Barroca, Granollers de Rocacorba, Sant Aniol de Finestres, Cogols i, a partir del 1997 també de Santa Maria de Finestres, les Serres i Llorà (fins el 2009) i, també, arxipreste del Llémnena (del 1990 al 1994). Des del 2011 residia a la residència Bisbe Sivilla on ha mort avui.

A la tarda, en Josep em comunica que ahir, a Salt, van trobar mort en Francisco Isac, nebot d’en Florenci.

Oficio la missa anticipada a Bonmatí i a Anglès. Hi ha poca participació.  33 aniversari: Deo gratias!

diumenge, 23 / febrer / 2014

Hi ha gent que té el costum de llegir a missa. Se suposa que llegeixen les lectures que es proclamen a la celebració. Hi ha qui llegeix el full diocesà, hi ha qui llegeix el llibret LA MISSA DE CADA DIA. I hi ha qui llegeix d’un mòbil.  I sempre em pregunto: és necessari llegir a missa?

Ho puc entendre quan la persona que participa a la missa és dur d’oïda. També ho puc entendre quan és algú és foraster i segueix la celebració en el seu idioma (a Palafrugell, ho veia sovint). I encara també ho puc entendre quan la persona que proclama una de les lectures no té la veu massa clara o bé s’equivoca sovint.  Però a mi m’havien ensenyat que a missa cal estar atent i escoltar bé el que es llegeix i, per tant, prescindir del tot de cap altre paper.

Però, a una celebració dels nostres pobles, el que resulta del tot ridícul es voler fer-se el savi llegint en el mòbil i, per tant, no resulta estrany que hi hagi qui es pensi que, amb el mòbil, aquella persona res de llegir, sinó únicament mirar ballarines.

Al migdia venen una vintena d’ucraïnesos. De nou preguem plegats per la situació que viu el seu país, Ucraïna. Segur que s’ho estan passant ben malament.

Després de la missa del migdia hi ha les exèquies d’en Francisco. Les oficia en Fèlix ja que es veu que havia ajudat molt aquest noi i, encara fa pocs dies, l’havia visitat a la rectoria de Salt, segurament per acomiadar-se’n. Fa una setmana tinguérem les exèquies del seu oncle Florenci. Quan el noi era petit, una germana i la mare d’en Francisco moriren en una explosió casolana, a la casa on vivien, a Osor.

Al suplement Dominical del Diari de Girona es parla d’en Jordi Sotelo que viu a Basilea. El vaig conèixer a Palafrugell i tot ell destil·la simpatia. Participava amb entusiasme a la representació del Viacrucis vivent que es feia per setmana santa. Feia un paperàs fent de dolent en la comitiva del Viacrucis ç


dilluns, 24 / febrer / 2014

Tinc el matí tranquil.  Faig endreça pel despatx i començo a elaborar el treball de balanç del curs al MNAC. Costa lligar caps. A més, em cal ficar-me en el Dropbox per mirar-me els apunts que hi ha penjats.

Dino al pis i descanso un xic. A la tarda venen la mainada de catequesi. Ajudo a fer els deures a un dels nois de Ca la Remei.


dimarts, 25 / febrer / 2014

Vaig cap a Vilassar de Mar. Entro a l’Arxiu Municipal, al carrer Sant Artur, cap a un quart de deu. Ajudat per la Cristina, repasso els quaderns on consten les despeses del taller de l’Enric Monjo. Apareixen els noms dels escultors que hi treballaven. Em fa gràcia constatar-hi la presència d’en Josep Martí Sabé de Santa Coloma de Farners i també d’en Josep M. Subirachs, que hi feia d’aprenent començant amb una paga setmanal de 12’50 pessetes (fonamentalment per pagar el desplaçament fins a la zona de Pedralbes, on l’Enric Monjo hi tenia el domicili i el taller).

Acabo cap a les dues. A uns cinc quilòmetres de Vilassar, sortint d’Agell, dino al restaurant El Nou Clàssic. De primer em serveixen unes carxofes a la brasa. Val a dir que a Ca l’Elisa les fan molt millor. De segon, em serveixen pollastre a la brasa acompanyat de patates fregides i que està ben fet i bo. I com que veuen que no en faig prou, me’n serveixen un altre plat.   

Quan passo per Argentona sempre penso en la Quitèria, la que havia estat majordoma de Mn. Joan Roura de Cal Pebrot. Què se’n deu haver fet d’aqueta peculiar persona? Algun dia li hauré de dedicar una parrafada. No sé si n'hi hauria prou. 

Quan arribo a .la doma, tenim reunió amb l’equip de Vida Creixent. Treballem el tema EL REGNE DE DÉU S’ASSEMBLA A UNA TAULA DE CONVIDATS. Parlem de les vegades que Jesús, als evangelis, comparteix la taula amb els seus amics i com era criticat per freqüentar “males companyies”. I m’assabento del què és una garsala. M’agrada eixamplar el vocabulari local.

A la vesprada bufa el mestral. Tota les finestres fimbren i sembla talment la casa volgués agafar el vol.


dimecres, 26 / febrer / 2014

El matí encara bufa el mestral. Potser és vent de Colldegria. Però, és clar, aquest és un vent que el tenen amb exclusiva a La Cellera.

És dia de despatx. No ve gaire ningú. Al migdia oficio les exèquies de l’Àngela Simón (88a.). Havia nascut a Can Solanich d’Amer. A la cerimònia hi participen molts mestres. També hi ha la Mariona Reig de Palafrugell, amiga de la família.

Dino a Banyoles. Quan torno cap a Anglès fa un ruixadot. A la porta de la doma m’hi trobo amb en Josep M. Farrerons i la seva muller. Li dic per afegir-se al grup de voluntaris que porten el reforç escolar. Amb en Josep M. havíem estat companys al col·legi Garbí de Palafrugell. 

Després missa vespertina per telèfon, la Rita Ferrer, la directora de l’Escola de Música de Palafrugell,  em diu que ha estat a Anglès.  

Em comuniquen la mort d’en Ramon Tainera (75a). Era el marit de la Maria Costa, que algú li deia la Maria de Cal Granaire. Es veu que va caure mort a Cardona. Li oficien les exèquies al tanatori de Salt i l’enterren a Anglès. Diumenge el recordarem a la missa de les nou.  


dijous, 27 / febrer / 2014

A les 10 del matí, a Bonmatí, oficio les exèquies de la Josefina Burch (96 anys), la Josefina del Castell. L’havia visitat cada mes a casa seva. Aquests darrers mesos havia sofert molt. Que descansi en pau en braços de Déu, al costat del seu fill i del seu marit que l’han precedit.

Trobo en Ricard Teixidó que està intentant esbrinar el trajecte dels antics camins entre Constantins i Amer. Es veu que en Josep Pigem li ha donat un bon cop de mà.

A la tarda enllesteixo el treball de balanç del curs MUSEU NACIONAL PRO: PROFESSIONALS, PROJECTES I PROCESSOS AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA. L’haig de lliurar abans de demà. Havia de ser d’uns 5 folis i me’n surten 16. Quina xerrameca.  Abans  m’he hagut d’acostumar a entrar al dropbox per rellegir-hi tot el material que se’ns anava explicant.
 

divendres, 28 / febrer / 2014

Em passo una bona estona llegint els comentaris dedicats a Caravaggio i que fa el P. Josep M. Laplana, el monjo director del Museu de Montserrat. Aquesta setmana no havia tingut massa temps per dedicar-hi. El d’avui el dedica a la Madonna dei Pelegrini que he admirat diverses vegades a l’església de Sant’Agostino a Roma prop de la residència Pau VI on m’he hostatjat diverses vegades. El comentari d’ahir el dedicava a la pintura de La Mort de la Mare de Déu, que es conserva al Louvre. Dimecres, el dedicà a la Conversió de Sant Pau que també he admirat a Santa Maria dei Popolo, juntament amb la pinturade la Crucifixió de sant Pere, que comentava el dimarts. El dilluns la dedicava a la primera versió de La Conversió de Sant Pau que es conserva a la col·lecció Odescalchi, que no recordo haver visitat. La setmana passada comentava les pintures dedicades a sant Mateu que també he admirat diverses vegades a San Luigi dei Francesi, prop del Senat italià. Llegir aquests comentaris és com fer Lectio Divina.

Vaig cap a Constantins. Ens trobem amb l’alcalde del municipi, en Quim Roca de Sant Gregori. Parlem de què caldria fer per dignificar l’església parroquial. Possiblement ens haurem de limitar a fer-hi una neteja a fons, repassar el teulat, col·locar alguna finestra, repintar algun focus d’humitat... També caldria posar de relleu alguns elements constructius pre-romànics, sobretot a la capçalera. I ja serà molt. La vitalitat de la parròquia és molt limitada.

Tot seguit vaig cap a Casa Carles. Acompanyo una doctora especialitzada en nano biologia que treballa a la universitat de Sheffield i un llicenciat en Turisme i també en Antropologia. Parlem amb el senyor bisbe del seu procés de fe i ens fixa els dies per realitzar les diverses etapes del baptisme per tal que, abans de l’estiu. Marxem contents. Aquest diumenge, a la missa de les 12, tindrem la cerimònia d’ingrés al catecumenat. Deo gratias!

Sortint de Girona està plovent. M’aturo a dinar a la Barca de Bescanó. M’han comunicat la mort de la Maria Martín (79a) i tindrem les exèquies demà al migdia. El seu gendre és policia local d’Anglès.

També em comuniquen la mort d’en Pere Figarola (92a), el pare del diaca Miquel Figarola. Oficiarem les exèquies demà a la tarda, a Bonmatí.


Al vespre tenim la reunió trimestral del Consell Parroquial. Fem balanç de la vida parroquial. També parlem de les previsions del proper trimestre, especialment de la Pasqua Jove a Amer, el 19 d’abril proper.