dimarts, 31 de gener del 2017

Vullau-nos afavorir, sant Mer, abat gloriós!

 dissabte, 21 / gener / 2017

Ens llevem amb un dia plujós. Deo gratias!

Tinc el dissabte tranquil i l’esmerço a preparar la missa dominical sobretot llegint algun comentari als textos bíblics que proclamarem a les misses.

Algunes vegades algú m’ha telefonat perquè havia perdut quelcom i li sembla que ho pot haver deixat a l’església: un moneder, un paraigua...  Avui, una dona, esverada, al vespre, em truca  dient que ha perdut les faldilles que portava posades i que podria ser que les hagués perdut a l’església. Fem fils!


Diumenge, 22 / gener / 2017

Continua la pluja i la humitat. Celebro la missa a Anglès i a Sant Martí, amb poca participació. Agafo fred. Al migdia, a Constantins, celebro la festa del patró, sant Vicenç. A la missa hi participen cap una quarantena de feligresos. Els cantaires hi fan un bon paper. Hi fa fred i la humitat em cala els ossos.

Quan baixo de Constantins i arribo a Bonmatí, m’aturo a Can Jans. Estic balb i necessito entrar en calor. Hi dino tranquil·lament i em cruspeixo una amanida verda i uns bons peus de porc a la brasa.

A la tarda em recloc al meu niu i em passo la tarda llegint, escrivint, pregant, parlant amb amics...


Dilluns, 23 / gener / 2017

Des del dia de Reis, al matí, el sol ja surt  més de deu minuts més aviat. És a dir, el 6 de gener sortia cap a les 8’15 i ara ja surt a les 8’04. Però quan es nota més el creixement de la llum solar és al vespre. Per santa Llúcia el sol es colgava cap a les 17’20. Ara no es colga fins cap a les 17’55. A partir del febrer el dia es fa molt més agradable. .

Ha plogut tota la nit. La pluja és suau i ben profitosa. Cap a muntanya deu ser neu. Any de neu, any de bé de Déu. Déu faci que a mig maig també faci una bona ploguda.
.
Esmerço bona part del dia a recollir llibres i a endreçar papers. També preparo unes caixes plenes de publicacions per portar a la biblioteca del seminari. I fent endreça vaig localitzant algunes coses que no sabia pas on les tenia. Típic.

A la tarda, després de donar l’entrada a la mainada de catequesi, vaig cap a Girona. Ja no hi tinc classe però necessito recollir algunes dades de les consuetes antigues que hi ha guardades a l’arxiu del bisbat. En Joan m’ho té tot preparat.

Quan surto del pati del seminari, vaig passant pels carreró Portal Nou. El carrer és molt estret, especialment on surten les escales d’Onofre Pou que baixen fins a la travessia del Portal Nou, amb alguna pedra que surt i fa el carrer molt just. Em cal transitar ben lentament i amb un dels miralls plegat. Quan arribo a la residència de Maria Gay, ja sembla que estic a l’autopista. Arribo a la doma cap a les nou del vespre. Plovisqueja com ha fet tot el dia.  


Dimarts, 24 / gener / 2017

Al matí passo pel garatge per mirar un control del cotxe que m’inquietava. De fet, no és cap problema. Però com que el cotxe indica tantes coses, i un no sap un borrall de mecànica, he preferit que ho miressin bé. I quedo tranquil sabent que no hi ha cap problema.

També passo per can Pagès perquè em facin unes còpies d’un recull realitzat per Mn. Andreu Soler Soley sobre els fets de la Guerra Civil a les parròquies del bisbat.

Vaig a dinar a ca l’Elisa. A la tarda treballo al meu escriptori.


Dimecres, 25 / gener / 2017

Al matí ve el tècnic per reparar la rentadora. Hi volia rentar una catifa i m’ha quedat tot embossat ja que s’ha desprès tota la goma de sota la catifa. Ja feia cap a 10 anys que feia servir la catifa: me l’havia regalat la Isabel, la senyora que venia a fer la neteja de la casa a Palafrugell.

Dino a Banyoles i torno aviat per obrir la mainada que venen al reforç escolar.

Escolto la publicitat de “Paradís Pintat”, que es va estrenar al Grec farà temporada a la Sala Muntaner a partir del 25 de gener.

Evoca un àngel (que és representat per la pallassa Pepa Palau) que s’escapa del quadre on estava pintada només per descobrir que el món no era com se l’havia imaginat. Una proposta multidisciplinària d’una gran riquesa visual que vesteix de poesia la cara més fosca de les migracions.


Dijous, 26 / gener / 2017

Al migdia oficio les exèquies d’en Ramon Boix (94a), barber ben conegut del poble, fill i nét de barber i pare de barbers.  Havia nascut a Santa Magdalena, on ara hi tenim el magatzem d’aliments de Caritas. La cerimònia té un to afable. Hi parlen dos dels néts (l’Arnau i en Gerard), la filla (la Carme) i ja nora (la Carme). Quan a les exèquies hi intervenen els familiars resulten hi ha molta més calidesa i tot resulta entranyable, malgrat el dolor del comiat.

A primera hora de la tarda oficio les exèquies d’en Josep Ribas (90a). Ell mateix es presentava com el “Sabater de la Saca”. També era conegut com l’avi Pitu, com recorda l’esquela. Havia treballat en la construcció de la presa de Susqueda.

Al vespre tenim la reunió dels pares dels nen i nenes de primera comunió. En venen la meitat. Quedem per fer la celebració el diumenge 21 de maig. De fet no hi ha gaires més opcions.

Algú m’ha comentat que es critica que pengi les esqueles dels difunts al Facebook i al grup de WhatsApp. He pensat que el millor és preguntar-ho directament a la gent. Dels 45 contactes que formem el grup de WhatsApp de la Vall de les Esglésies, 25 hi donen el seu consentiment de forma ben clara. Els altres no diuen res. Dels gairebé 800 contactes que tinc al Facebook (la majoria muts), s’hi manifesten favorables 160. I qui calla, no diu res.


divendres, 27 / gener / 2017

Avui és sant Mer, el 105 aniversari del naixement del pare (de fet, morí amb 69 anys). Es presenta un dia plujós, d’estar per dintre. Tant de bo que es pogués guardar un xic de pluja d’ara per allà a meitat de maig. Esperem que aleshores també plogui el suficient.

En Jordi, en Jesús i jo dinem a casa d’en Ramon. Ens ha fet portar una escudella de galets, carn d’olla i amanida. Ens hi llepem els dits i ens escalfem la panxa tot compartint l’escalf d’una bona companyonia. Mentre, a fora, va plovent.

Quan acabem el dinar, anem al Centre a veure l’exposició de dibuixos i de pintures d’en Bernat Masias. Això promet!

Al capvespre vaig cap a Girona. Aparco a Vista Alegre i vaig a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Anant i tornant de l’església fa un bell ploure.


Quan arribo a Anglès vaig a Ca l’Elisa on hi sopem els que van participar a la representació dels Pastorets. Superem la quarantena. A la taula estic envoltat de bons amics i amigues anglessencs. I arribo a la doma cap a quarts d’una. 

dimarts, 24 de gener del 2017

La setmana dels barbuts

dissabte, 14 / gener / 2017

Pal barri vell, no hi ha el tragí dels altres anys en ocasió de la fira de Sant Antoni. Aquest any la fira s’instal·la al carrer Indústria, a la zona comercial del poble. El barri vell no es prou valorat. 

A les 10 venen els escoltes. Organitzen visites “guiades” al campanar. En Joan ve a ornamentar el baiard per posar-hi la imatge de sant Antoni i portar-la a l’exterior, al moment de la benedicció.

 A les 11, amb la imatge de sant Antoni, sortim a l’exterior de l’església per beneir els cavalls i els altres animalons.  La Maria rondina dient que sempre s’havia fet a la plaça de la Vila. El cert és que el primer any de ser a Anglès, a la celebració del 2012, vaig beneir els animals a la plaça de la Rutlla.

A les 12 hi ha la missa solemne, amb la coral dels Cors Alegres. Hi participa poca gent, una cinquantena de persones.

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.  Estic enfredolit i no em trec la fred del damunt.


diumenge, 15 / gener / 2017

Celebro les misses del matí. A les 9 també hi ha les exèquies de l’Antònia Bartrina (94a).

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Hi ha molta gent i molts grups familiars. Avui encara hi ha hagut diversos actes de la festa de sant Antoni: motos, fira de brocanters... 

A la tarda venen els ucraïnesos que, amb Mn. Volodimir, celebren el Baptisme del Senyor. Els ruixa a tots i tots s’enduen a casa ampolles d’aigua beneïda que ornamenten amb llaços i amb flors.

S’anuncia un canvi de temps i fred intens.


dilluns, 16 / gener / 2017

A les 10 del matí oficio les exèquies d’en Francisco Pont (92a) de Cal Hilari, la casa del davant mateix de l’església d’Anglès. El seu germà, en Manel, va ser missionista de Banyoles i director de Radio Figueres. En Manel era un bon poeta, encara que ha estat força oblidat.

Al captard,a Girona (Institut de Ciències Religioses) tinc la darrera classe de Fenomenologia de la Religió. Algú em lliura el treball d fi de curs. Els altres es veu que me l’enviaran per correu electrònic. Agraeixo als alumnes el seu interès i la paciència que han tingut amb mi.

Quan acabo de la classe, passo un moment a la biblioteca. Miro algunes consuetes dels segles XVII i XVIII que es conserven a l’arxiu. M’interessa trobar-hi alguna referència als novenaris d’ànimes. .


dimarts, 17 / gener / 2017

A les 9, com cada dia, celebro la missa. A dos quarts de 10 del matí oficio les exèquies de la Júlia Torres (86a), que era cunyada de la Paquita, la que havia fet de sagristana de l’església de Bonmatí. I a les 12 del migdia, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Josep M. Massa (91a). Havia estat fuster i era conegut al poble. Renoi, no parem!

Des de Blanes, m’arriben salutacions d’en Josep Marigó i de la Dora. Feia temps que no en sabia res directament, fora del que m’arribava de les notícies. I em recordo del grup de matrimonis que acompanyava quan jo era a Calella. Molts d’ells havien estat monitors de l’esplai de Poble nou i havien fet colònies a Castanyet, especialment en temps de Mn. Lluís Solà. I quins bons records guardo de l’equip!

Amb en Miquel Àngel parlem del nou gegant d’Anglès, en Pere Motero. Es veu que ha tingut molt èxit, especialment entre els motoristes. Sembla que els dos altres gegants –en Miquel i la Remei- pesaven molt i que +

Al vespre estem a 4º negatius.


dimecres, 18 / gener / 2017

Ens llevem amb uns 5º negatius (a fora). Això vol dir que fa fred.

Avui, al teatre Maldà, s’estrena l’obra “Déu és Bellesa” que es representarà fins el 12 de febrer. És una obra composta de deu escenes que recreen deu quadres pictòrics fets pel seu protagonista, el pintor finlandès Vilho Lampi. A cada quadre el pintor explora amb honestedat els límits humans i troba un motor ètic en la recerca de bellesa.

La lluita del jove artista és una anada i vinguda d’entusiasmes i desil·lusions. Lampi busca respostes, però a tota arreu sent la mateixa falta de pertinença. A més de ser un sòlid retrat de l’artista, aquesta obra és una narració sobre l’experiència de la bellesa, la recerca de la divinitat i la dificultat de ser un home. Ens mostra un ésser que té la mirada posada en l’eternitat. Crec que ha de ser interessant.

Dino a Banyoles. Fresqueja. De retorn, quan arribo a la doma, els voluntaris i col·laboradors del reforç escolar han decidit que avui no es fa el servei ja que no arriba electricitat a la doma (i al barri vell) .

M’haig d’espavilar amb espelmes i ciris (encara sort que en tinc!) i ho aprofito per pregar una estona . Recordo que el 2010, després de la nevada del 8 de març, jo era a Palafrugell, i a la vila estiguérem sense llum un parell de dies sencers. No crec que arribem a tant.

Pels missatges que he anat enviat i rebent per WhatsApp, hi ha una avaria al transformador que fa arribar l’electricitat al barri antic. Cap a les nou apago els ciris i les espelmes i em fico al llit. I a les 9’10 arriba el corrent elèctric. Però ja estic endormiscat. Bona nit, i tapa’t!


dijous, 19 / gener / 2017

A les 10 del matí, a Anglès, oficio les exèquies d’en Modest Noguer (93a). La seva esposa (la Dolors Salló) havia mort el passat octubre. Se'm comenta que tant l’un com l’altra havien estat bons col·laboradors de la parròquia.

A la tarda vaig cap a Barcelona. Com que hi vaig amb temps, hi vaig passant per la carretera que va des de Riudarenes  fins a Hostalric. L’he fet moltes vegades i no em fa gaire gràcia, sobretot si hi trobes algun camió, com passa freqüentment. Arribo a Barcelona aviat i ho aprofito per anar a rondar per alguna llibreria de vell. Hi trobo un llibre sobre l’Emília Xargay. També hi trobo un catàleg d’una exposició de l’avantguarda de l’escultura catalana que es va fer el 1989.

A la facultat Antoni Gaudí hi tinc la darrera classe del curs. Em trobo amb en Joan Planellas, el degà de la facultat de teologia. També hi saludo en Joan Rigol, el que havia estat president del Parlament de Catalunya.

La Sònia presenta el seu treball sobre l’església parroquial de Sant Joan Bosco, la que hi ha a la cantonada Diagonal / Navas de Tolosa i que tinc vista de cada vegada que entro o surto de Barcelona per la Diagonal. 

Surto de Barcelona quan ja són 2/4 de 10. Em telefona en Josep M. Espelta. Em pregunta per l’enrenou de Castelló d’Empúries.

Pel camí va espurnejant sense que arribi a ploure. Surto per Hostalric i faig els 12 km de la carretera fins a Riudarenes. Arribo a la doma quan estan tocant les 11. No m’entretinc gaire per entaforar-me al llit.


divendres, 20 / gener / 2017

Al matí, com que ja he acabat les classes dels dos cursos que he donat, ordeno un xic els llibres i els papers del meu escriptori, a la torre. Plovisqueja i fa a s’estigui més bé a dintre.

Amb en Jesús i en Jordi dinem a Can Quer del Pasteral. Avui en Ramon no ens pot acompanyar. Entre altres coses parlem dels temes tractats a la passada reunió del Consell Presbiteral.  També parlem de les celebracions de sant Sebastià. Al nostre arxiprestat té capelles dedicades a Sant Feliu de Pallerols i a Bescanó i a tots dos llocs hi ha celebració aquesta tarda.

Curiosament a les parròquies que em cuido (encara que me n’hauria de cuidar més) sant Sebastià no hi és venerat amb cap capella ni cap imatge. En canvi, si que feia la festa d’hivern a Colomers i també es venera a Palafrugell, especialment al santuari de Sant Sebastià de la Guarda (si bé la festa més concorreguda s’hi celebra el dilluns de Pasqua).

A la tarda descanso un xic i marxo aviat cap a Girona. Aparco el cotxe sota la residència Sivilla, a l’aparcament que hi ha damunt la zona on hi havia les grades del camp de Vista Alegre.  

Vaig caminant fins l’església dels Dolors. Va plovisquejant, com ha fet tot el dia. Fa fred i la humitat és alta. I a l’església dels Dolors sembla que encara és més freda i la humitat se’m cala fins els ossos i les puntes dels dits em queden balbs.

Quan retorno al cotxe, estic una estona al seu interior amb el motor engegat i sense arrencar, amb la calefacció engegada per refer-me un xic. I cap a Anglès. Hi arribo quan toquen les 10 al campanar.

A Girona, al aparcar el cotxe, hi he deixat les claus del garatge i de la casa, però m’han quedat enganxades sota el seient i no puc treure-les de cap de les maneres. Curiosament passen varis cotxes, però cap s’atura per preguntar si necessito res. Després de més de mitja hora d’intentar-ho, amb una altra clau (de les grosses) puc fer moure el manyoc de claus i, finalment, les puc treure i obrir el garatge i entrar a la casa. Deo gratias.  


dimarts, 17 de gener del 2017

Perquè els temps estan canviant...

dissabte, 7 / gener / 2017

Al matí preparo un xic les celebracions del diumenge. Renovo el repertori de cants pels diumenges del gener: Alçat radiant que ja apunta l’albada, Glòria a Déu a dalt del cel, Un sol Senyor, He nascut en un Poble, a més de les respostes als salms responsorials i un parell d’estrofes dels goigs de la Mare de Déu del Remei.

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Cànovas (77 anys). Es veu que s’ho va passar molt malament al poble d’Almeria on vivia i, amb la seva mare vídua, van venir a viure a Anglès on s’hi trobà bé i ben acollida.

A la tarda ve Mn. Volodymir a celebrar la missa de Nadal amb els catòlics ucraïnesos. Com que segueixen la litúrgia russo-bizantina, tenen avui la celebració litúrgica del Nadal.

Celebro les misses anticipades. A la d’Anglès hi parla la germana Carme Colomer parlant de la tasca que realitza a El Alto (Bolívia). I quan acabo,   vaig a sopar a La Cellera on el bisbe hi ha confirmat. Sopem a la rectoria. La Montse ha preparat un sopar ben agradable. Amb el bisbe, compartim la taula en Ramon, en Lluís, en Josep, la Montse, en Joan (el diaca) i jo. Parlem de diversos temes relacionats amb el bisbat, sobretot de les comunitats monàstiques femenines, tan delmades. .

diumenge, 8 / gener / 2017

Al matí, a la missa de les 9, oficio les exèquies de la Francisca Barnera (82a), cosina de la Maria Trias. És filla d’Anglès però darrerament vivia a Santa Coloma de Farners.  

Després de la missa de Sant Martí, passo a visitar en Joan de cal Curt, ja que fa dies que no el veig per l’església. Els refredats bloquegen molt.

Dino tranquil·lament al pis.

A la tarda, a l’església d’Anglès,  hi ha el concert de Nadal amb les corals Veus de Tardor d’Arbúcies,  Silene de Sils i les corals d’Anglès, els Cantaires de Sant Miquel i Cors Alegres, un concert organitzat per l’Agrupació Floricel els Cors Alegres. Acabem cap a les 8. He estat distret una estona i  cada grup coral, des d’estils diferents, ho ha fet prou bé.

dilluns, 9 / gener / 2017

Al matí feinejo per l’escriptori. A la tarda vaig a Girona. Estic acabant el curs de Fenomenologia de la Religió. Quan acabo la classe, estic una estona a la biblioteca repassant algunes consuetes parroquials.

Quan arribo a Anglès, cap a les 9v, m’arribo a Can Cendra. Hi ha la reunió de la comissió de la fira de Sant Antoni i cal acabar d’arrodonir algun tema logístic.

Recordant la mainada que ve a catequesi, em dóna la impressió que molts d’ells passen de tot. No ho havia experimentat mai tant com ara. També deu ser que em vaig fent vell. I recordo la cançó d’en Bob Dylan:

Acosteu-vos, bones gents
Vingueu d'on vingueu
Vosaltres que us adoneu
De l'aigua que va pujant
Sabeu ben bé que aviat
Us podeu ofegar
Si creieu que val la pena
La vida, i us voleu salvar
Apreneu a nadar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant

Veniu escriptors i crítics
Que creieu saber-ho tot
Cal tenir els ulls oberts
I canviar si canvia el món
No correu tampoc massa
La ruleta està girant
Ningú no pot saber
El lloc on pararà
Vigileu, qui perd avui
Guanyarà segur demà
Perquè els temps estan canviant

Veniu, ministres, diputats
Escolteu-me de grat
Deixeu lliures les portes
No detureu pas ningú
Atenció! els endarrerits
Són els que ho perdran tot
Deixeu el vostre vell camí
Ja no serveix; no sentiu
Aquest vent que us trenca els vidres
I fa trontollar les parets?
És que els temps estan canviant

Veniu pares i assenyats
De tot arreu del món
No critiqueu abans mireu
Si porteu una bena als ulls
Els vostres fills i les vostres filles
Ja parlen diferent
No poseu més obstacles
Als nostres camins nous
Pel sol fet que vosaltres
No podeu seguir el nostre pas
Perquè els temps estan canviant

El camí ja és marat
I els daus ja són tirats
Mireu que el que avui és lent
Serà ràpid demà
L'ordre s'ha capgirat
Per la mateixa eterna llei
Per la qual el present d'avui
Serà el passat demà
I el que avui és el primer
Serà l'últim d'arribar
Perquè els temps estan canviant


dimarts, 10 / gener / 2017

Oficio les exèquies de l’Esteve Quer i Guitart que morí a Girona el 08·01·17. Havia nascut feia 85 anys a Susqueda. Era vidu de Maria Suy Berenguer. Un dels néts, en Martí, és un bon esportista de bicicleta de muntanya.

Quan acabo les exèquies, vaig cap a La Cellera. Hi recullo en Ramon i anem cap a la Codina on hi tenim la reunió mensual dels companys de l’arxiprestat Ter Brugent. Comencem pregant amb l’hora menor i acabem compartint el dinar. En Jordi està refredat com una sopa.

 Ens comuniquen la mort de Mn. Josep Prieto i Comas. Havia nascut a Molló el 1928. Va estudiar  al Seminari de Girona on fou ordenat el 1957.Fou destinat vicari d’Hostalric, de sant Pere de Figueres, de l’Escala i de santa Susanna del Mercadal de Girona. El 1962 anà de rector a Maià de Montcal i de Segueró. El 1965 fou destinat rector d’Empúries i vicari de l’Escala; el 1967 rector de Viladasens i regent de Cervià de Ter i, el 1972, de Fellines, fins el 2003. Des  del 2003  i vivia a la residència del  “Monestir de Banyoles”. 

dimecres, 11 / gener / 2017

Al matí preparo la classe de demà, atenc alguna visita, redacto el suplement del full...

Vaig a dinar a Banyoles i, a la tarda, participo a les exèquies de Mn. Josep Prieto. Havia estat un bon company meu, especialment mentre vaig ser rector de Sant Jordi Desvalls (del 1987 al 1994) i m’ajudà sempre que el vaig necessitar. I, quan ens trobàvem, sempre em feia riure amb el seu aparent mal humor i el seu estil rondinaire. El seu darrer sermó el vaig sentir el 24 de novembre del 2014, després de dirigir el rosari del grup de devots de sant Martirià. Com que era dilluns, els misteris eren els de goig. Això li donà peu que, a l’acabament, fes un fervorín dedicat al pessebre i, sobretot, per botzinar contra la figura del caganer afirmant que era la riota dels nostres adversaris. No, amb el cap cot, no em podia aguantar el riure. Ben bé que aquell sermó es podia anomenar una cosa així com “adversus qui cacat”.

A l’enterrament érem una vintena de capellans, el bisbe Francesc i el bisbe Carles i uns 80 feligresos. M’agradà trobar-hi i saludar en Llorenç Gener que havia estat el meu professor de ciències naturals quan estudiava batxillerat al seminari menor, un dels millors professors que hi vaig tenir.  

dijous, 12 / gener / 2017

Al matí feinejo pel pis.

Al migdia vaig cap a Girona i aparco darrera la muralla. Baixo al davant del convent de sant Domènec (la facultat de lletres) on em trobo amb en Joan Ferrer i amb en Jaume Angelats. Amb en Joan ens coneixem des que vaig ser vicari a Calella (1983 – 1987) i sempre hem mantingut una relació cordial. Amb en Jaume, som amics i companys des de menuts, a Banyoles.

Com hem fet altres vegades, anem a dinar plegats i baixem fins el restaurant del Col·legi d’Arquitectes. Tot dinant parlem de temes que ens interessen a tots tres i, sobretot, parlem del bisbe Jaume (a. c. s.) i d’en Joan Corominas, de qui en Joan en va ser col·laborador.

Quan acabem de dinar, vaig a caminar una estona per la muralla, des de la facultat de lletres fins el portal de Sant Cristòfor, un indret mot agradable i tranquil i que cada vegada m’agrada més malgrat fins ara  tenia pràcticament desconegut.

A la tarda vaig cap a Barcelona. Com que tinc una estona ho aprofito per visitar una llibreria de vell on hi trobo un catàleg que m’interessa: El Noucentisme, un projecte de modernitat, en ocasió de l’exposició que es va fer sobre el tema des del desembre del 1994 fins el març del 1995.

A la classe tres alumnes presenten els seus treballs: una sobre l’església del Centre Abraham de Barcelona; l’altre sobre l’església parroquial de Santa Cecília també de Barcelona; i l’altre sobre l’església santuari de MariaTeotokos de Lopianno

En quedo satisfet i retorno cap a Anglès amb bon regust de boca.


divendres, 13 / gener / 2017

Al matí visito els ancians impedits de Bonmatí. Aparco el cotxe davant de l’església i, per anar d’un domicili a l’altre, ho faig caminant. I pel camí vaig passant el rosari, que també és una bona manera de pregar.

Cap a la una vaig cap a Vernis on ens trobem amb els altres companys per dinar plegats, com acostumem fer els divendres.
A la tarda ve l’arquitecte i el constructor per començar a estudiar en el projecte per instal·lar el nou altar major de l’església d’Anglès. Anem fent una pluja d’idees. Suposo que no acabarà aquí i encara durarà força.

També ve la Marta per preparar les pujades al campanar que, amb els escoltes i guies, organitzen per demà, en ocasió de la fira de Sant Antoni.

Al vespre vaig cap a Girona. Passo per la residència Sivilla a deixar-los uns quants calendaris del 2017 de la impremta Pagès. Com que els números del mes són grans i es veuen bé, van a estira-dits.

Celebro la missa a l’església dels Dolors. Hi fa fresca. Deu ser que som a l’hivern.


Cap a les 10 del vespre arribo a la doma. Deo gratias!   

dilluns, 9 de gener del 2017

Per Nadal, un pas de pardal; per sant Esteve, un pas de llebre; pel Ninou, un pas de bou

dissabte, 31 / desembre / 2016

Estic com una sopa espessa.

Quan vaig a Bonmatí, en Lluís m’acompanya a visitar el pessebre del seu cunyat,  en Josep Berenguer, al carrer Balmes. És un pessebre popular i simpàtic amb molts mecanismes: per fer moure les figures, per fer fumejar els focs i les xemeneies, per fer que als núvols hi llampegui i hi troni i hi plogui... En Josep i la Paqui ens acullen i ens saluden amablement. Curiosament, a tots els pessebristes els agrada mostrar el seu pessebre, com acostuma a passar amb tots els artistes mostrant les seves obres.    

Celebro la missa a Bonmatí amb una bona volada de gent: més del doble de la que hi assisteix habitualment. I com gairebé sempre, amb feligresos de totes les parròquies de l’entorn.  El refredat em molesta considerablement.

A dos quarts de vuit celebro la missa d’Anglès. El refredat es mostra exuberant i no paro d’estossegar. Hi ha qui arriba un xic tard a la missa per una confusió d’horaris que publicava el suplement del full. Curiosament, quan hi ha una confusió d’horaris, la majoria de la gent opta per l’horari de més aviat, però sempre hi ha qui opta per l’horari més tard, i encara arriben més tard de l’horari que diuen que han vist.

Vaig cap a La Cellera. Sopem junts en Ramon (que fa d’amfitrió), la Montse (que ens prepara i serveix el sopar), en Josep (el nebot), en Jesús, en Fèlix i jo. La companyia és grata, però tinc el cap ben espès. Amb el bol de crema de rabequet hauria passat, però hi ha quiches  que cal tastar perquè són del Mas Casadevall, rostit amb bolets que ha cuinat la Montse...  I per arrodonir-ho postres, cava...

Marxo amb el cap ben carregat i, abans de les 12, arribo a casa.  Ja al llit, no hi ha manera d’agafar el son, amb tos com a música de fons i calefacció personal a tot gas. Vaig donant voltes al llit i, com em passa en aquestes ocasions, penso en sant Llorenç donant voltes damunt la graella.


Diumenge, 1 / gener / 2017

Començo el dia farcint-me de pastilles i d’aigües d’herbes. Sembla que podré resistir i anar fent.

I celebro les misses de la solemnitat, a Anglès i a Sant Martí. A la missa de Sant Martí ens parla la Gna. Carme Colomerdel treball que realitza a El Alto (Bolívia). Sobretot ens parla del maltractament infantil i de les seves campanyes per afrontar aquesta realitat. Mentre parla la Gna. Carme i ve una passió de son.

Quan acabo la missa vaig a descansar un xic a la doma. I cap a la una surto per anar a Vic. Arribo a casa de la M. Pilar cap a les dues.


Dilluns, 2 / gener / 2017

Passo tot el dia encatauat i covant el refredat. Sense sortir en cap moment de la casa, vaig feinejant: contestar missatges, redactar el suplement, mirar algun treball... També camino un xic per dintre la casa i per l’església.


Dimarts, 3 / gener / 2017

Sembla que avui em trobo millor, respiro millor i  sembla que tinc el cap més esbargit.

Cap a migdia m’arribo a Bonmatí a visitar una persona malalta. Ho aprofito per passar a pagar les despeses de la xocolatada de la missa del Gall a Sant Julià. Quan torno cap a Anglès m’aturo a Can Biel. La Lola, que cada diumenge ve caminant a missa (uns 2km) m’acull amablement i m’ensenya la casa, amb inscripcions del 1627 a les llindes dels finestrals. El cos principal de la casa el forma una construcció basilical amb una torre imponent al sector de llevant / migdia. La cuina, amb una gran llar i amb el forn per enfornar el pa, està situada a tramuntana. És una de les cases més interessants del terme.  

Allà a la una venen en Ricard i la Carme que em porten a dinar a la Codina.  Parlem d’amics capellans que ells coneixen bé. A la Codina estem tranquils.

Quan acabem el dinar anem a visitar l’ermita de Lloret Salvatge. Sembla una esglesiola pròpia d’una novel·la com Sots feréstecs. I si no saps on és, hi passes pel costat sense veure-la. Caldria fer-hi una bona campanya de desbrossament de l’entorn, de neteja i consolidació del teulat,  de testar i estudiar bé el conjunt... 

A la tarda, em torno a encatauar  per acabar de covar el refredat. I a veure si faig nét.


dimecres, 4 / gener / 2017

Cap a un quart de nou porten les pedres i la llosa de la tomba de Mn. Domingo Moner. Fins ara han estat al cementiri vell d’Anglès. Quan les vaig veure, allà abandonades, les vaig demanar a l’Ajuntament d’Anglès i ara les han dut.  

Al damunt de la llosa sepulcral hi ha la següent inscripció:

SEPULTURA DEL RNT.
DOMINGO MONER PBRE.
MORÍ A 22 GENER DE 1921  
ALS 78 ANYS D’EDAT Y  
42 DE PARROCO D’ANGLÈS.  
PREGUEU PER MI QUI  
TANT VAIG PREGAR PER VOSALTRES.

Segons consta al llibre de difunts de la parròquia d’Anglès, Mn. Domingo havia nascut a La Cellera de Ter el 1843. El seu pare (Joan Moner) era natural d’Amer i la seva mare (Maria Noguer) era de La Cellera.

A veure si, amb les pedres que portaren de la capella del FEDAC l’arquitecte ens planteja un bon conjunt pel presbiteri d’Anglès.

Atenc alguna visita al despatx. És el moment d’encomanar sufragis per diversos dies de l’any, segons la família.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. I a la tarda, encatauat.

A la tarda em comuniquen la mort de Mn. Lluís Mitjà (87a), rector de Vidreres. Ens havíem trobat a la romeria a Montserrat el passat 5 d’octubre i havíem dinat junts a la celebració de sant Dalmau Moner (24 de setembre). M’apreciava molt i sempre m’anomenava “el meu salvador” ja que el vaig atendre a El Collell (crec que va ser el maig del 2009), que va caure quan pujava l’escalinata que va cap al santuari. Era molt bona persona i un capellà atent i curós de la seva responsabilitat.


dijous, 5 / gener / 2017

Al matí passo per la pastisseria a encarregar els tortells de reis: un de massapà i, pels llepafils de la família, un altre de pasta de full i nata trufada. També vaig a comprar verdura per preparar-me una altra ollada de caldo de verdura.

A la tarda, amb en Ramon, anem a les exèquies de Mn. Lluís, a Vidreres. És un poble que no hi havia estat mai. L’església està atapeïda amb feligresos d’edats molt diverses.

A les sis celebro la missa a Bonmatí amb força gent de les parròquies de l’entorn. En canvi, a Anglès, hi participa poca gent.

Al pis encenc llumenets entorn del pessebre de figures antigues i, melangiosament,   llegeixo El Poema dels Tres Reis d’en Carles Fages de Climent (Brau edicions, desembre 2001). El darrer sonet del poema hi diu:

Pels resignats camis de l’Occident,
els savis van rere l’estel que els guia:
han adorat el Fill de Déu naixent:
Epifania, epifania, epifania!


divendres, 6 / gener / 2017

Als carrers hi ha silenci i la fredor s’enfila per les finestres. Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí. Hi participa poca gent.

Al migdia passo a can Piferrer a recollir els tortells de reis. I vaig cap a Can Teixidor. Ens hi trobem en Josep i la Carme, l’Assumpta i en Jaume, la Collell i en Jordi, en Martirià i la Sònia, la Nuri i en Jordi i els mini-nebots: en Pol, en Patllari, en Ferriol, l’Aniol i l’Anna. Dinem plegats compartint una bona minestra. I quan acabem l’àpat, és el moment de buscar pels racons de la casa on són els obsequis, i d’obrir-los.

Quan marxo de Banyoles m’arribo a la Residència Sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona per felicitar les festes i el nou any als patriarques de la tribu de Leví. El primer que hi trobo és Mn. Joan Solà (87a), immediat antecessor meu a la parròquia de Bonmatí. Tot seguit m’hi trobo Mn. Pere Hugas (91a), a qui, quan jo era seminarista, havia ajudat a la parròquia de Santa Cristina d’Aro (crec que fou el curs 75 / 76). Quan em veu es va exclamant dedicant-me elogis.

I van seguint altres mossens: Mn Josep M. Tor (87a), que m’atén amablement i m’acompanya a visitar Mn. Joaquim Trias (88a), Mn. Ramon Tremoleda (97a), amb qui cantem els goigs de la M. de D. del Tura i Mn. Eudald Vilà (88a), que entre altres coses em comenta l’experiència que fou per ell fer d’escolà de Mn. Joan Espriu i Collell (nascut a Santa Coloma de Farners el 1924) que estava refugiat a casa seva (1936 / 39) on hi constava com a mosso.

Quan he saludat els companys que he trobat a la primera planta pujo a les altres plantes on hi saludo a Mn. Pere Bach (85a), que tan havia tractat quan s’estava a Casa Missió (i que la seva mare, la Maria Fernando, ajudava la meva mare), Mn. Àngel Pla (86a), primer rector de Bonmatí, i Mn. Joan Busquets (82a), que m’acollí al seminari diocesà quan vaig sortir del seminari dels agustins recol·lectes de Marcilla (Navarra) i un dels millors professors que vaig tenir mentre vaig estudiar a Girona.

Amb en Joan  Busquets parlem una bona estona: el llibre que prepara sobre Martí Luter i que publicarà la Facultat de Teologia en ocasió dels 500 anys del inici de la Reforma amb les Tesis de Wittenberg; també parlem dels germans Busquets: Mn. Narcís, en Lluís (el seu pare), en Jaume (l’escultor, i li agrada saber que se li ha col·locat de nou la imatge de sant Cristòfor al centre de l’absis de l’església de Les Planes), i en Josep Maria (el besavi d’un noi que em fa d’escolà quan celebro la missa a l’església dels Dolors); i també parlem del bisbe Jaume, de qui era gran amic. I si bé li costa un xic parlar, em passaria hores escoltant i atenent el seu mestratge. 

Finalment, quan baixo a la porteria, saludo a Mn. Josep M. Fábrega (91a)  i Mn. Josep Rovira (89a).


Mentre retorno cap a Anglès vaig recordant amb agraïment cada un dels patriarques de la nostra tribu de Leví: tot el que han viscut, tot el que han lluitat, tot el que han sofert, tot el que han donat d’ells mateixos... 

dilluns, 2 de gener del 2017

Nadal, Nadal: un pas de pardal, s'allarga el nou dia...

Dissabte, 24 / desembre / 2016

Al matí enllesteixo les preparacions per les celebracions nadalenques: fulls de cants, pregàries...

A les 6 tinc la primera missa de Nadal a Bonmatí. L’església és plena. La gent canta i segueix bé la celebració.

A les 8 oficio la missa a Anglès. Els Cantaires de Sant Miquel animen molt la celebració amb els cants. Hi ha una bona colla de famílies que omplen l’església d’una feligresia variada.

Quan acabo a Anglès, pujo a sopar i a descansar un xic. Surto de casa poc després de les 10. Al carrer de Sant Julià, esperant, prego una estona. I abans de dos quarts d’onze arriben la vintena de valents que pujarem a l’església de Sant Julià caminant i amb torxes. 

Abans d’entrar a l’església de Sant Julià, mentre fem la fotografia de rigor amb la colla que hem pujat caminant i amb les torxes enceses, veig tres poncelles al roser que hi ha al costat de l’escala del campanar. Les tallo mentre vaig cantant:

“Un roseret eixia nat d'un esqueix tendral.
Com diu la profecia, fill de branca reial.
Una rosa ha florit al cor de l'hivernada.
Oidà, la mitja nit!

La rosa que floria, que el profeta ha cantat
Ens l’ha donat Maria, nascuda en el portal.
Do de Déu infinit, un Nin ella infantava.
Oidà, la mitja nit!

La Passió sagrada que ha de patir l'Infant
sigui ben recordada pel nostre cor constant.
Llum de roser florit que Déu Pare abrandava.
Oidà, la mitja nit!”

Poso les poncelles damunt l’altar i celebrem la missa amb una quarantena de feligresos. La celebració acaba amb xocolatada i coca. Bon Nadal i per molts anys!
Quan acabem, baixo caminant tranquil·lament i resant el rosari. Hi ha lluna nova i tot es fosc. Arribo a casa quan són les 2 tocades.

diumenge, 25 / desembre / 2016

Nadal. És el sisè que celebro a aquests pobles. I hi he anat trobant l’aire. Les primeres celebracions de Nadal que recordo, em posaven molt neguitós. Amb el temps, me les agafo amb calma i em van omplint de pau.

Celebro la missa a les 9 (Anglès), a dos quarts d’11 (a Sant Martí) i a les 12 (de nou a Anglès). A totes les misses hi observo força gent, com si n’hi hagués més que l’any passat.

Quan acabo i he endreçat les coses, vaig cap a Batet, a casa de l’Assumpta. M’hi trobo amb la seva família i amb en Josep i la Carme.

Un cop dinats, descansem una mica i, abans de les 5, acompanyo en Josep i la Carme a casa seva, a Banyoles.

A Anglès, a les 7, s’inicia la representació dels Pastorets a la sala polivalent de la Burés. Hi arribo quan ja han començat. Es nota que s’ha adequat millor la sala, sobretot amb els seients. Enguany em toca fer de rei negre i, per tant, seré el darrer actor que surto. I sembla que, quan surto, ho faig bé. Tot i anar amb la cara descoberta, el públic no em reconeix fins que em poso a parlar. I tothom, vinga riure. Ja em diràs!


dilluns, 26 / desembre / 2016

Poc després de les 10 vaig cap a Sant Amanç. L’església s’omple amb una quarantena de devots. Val la pena.

A l’exterior hi ha la xocolatada, amb coca dolça. Tothom xala. Algú, un xic esverat, em repta perquè poso enganyifes al Suplement del Full. Es veu que volia venir al concert i fins i tot havia canviat l’hora d’un dinar. Ja veig que dimecres m’hauré de disfressar d’escolanet i posar un CD amb música de l’escolania.

La Maria m’explica l’incident que va tenir el rector de Vilablareix a la missa del Gall. Resulta que, al moment d’anar a fer l’adoració del Nen Jesús, el mossèn es va entrebancar, la imatge li va caure de les mans i s’esmicolà.

Vaig a dinar a Banyoles, al dinar dels nebots de Banyoles. Quan arribo fan cagar el tió amb els mini nebots. Em penso que ja tots saben de què va: com a molt, la més petita seria la que està més a la lluna.

Mentre dinem, comentem els incidents de la família. Sembla que no hi ha cap situació greu. Deo gratias!  

Cap a les 5 ja retorno cap a Anglès. I a dormir aviat.

dimarts, 27 / desembre / 2016

Em llevo un xic més tard de costum. Prego un xic, obro l’església, esmorzo...

Cap a les 10 tocades vaig cap al Centre de Dia a celebrar-hi la missa de Nadal. A més dels usuaris també hi venen alguns veïns, feligresos de la missa ferial i set nois i noies. Entre tots som una quarantena. La Mariona, la Júlia i en Roger animen la celebració amb les guitarres i els cants. La celebració és senzilla, cordial, familiar... amb la lectura de l’evangeli de sant Lluc narrant el Naixement de Jesús, veneració de la imatge de l’Infant Jesús...

Cap a les 12 ja sóc a la doma. Hi deixo els ornaments i vaig a comprar. Aquests dies gairebé m’havia quedat sense provisions: llet, begudes, fruita...

Al vespre, cap a dos quarts d’onze,  poc abans d’allitar-me, m’arriba un missatge dels companys: “Acaba de morir el bisbe Jaume”. I reso un parenostre per ell.  


dimecres, 28 / desembre / 2016

Trobo algú que s’afanya per poder ser al migdia a l’església a la cantada que suposadament hi farà l’Escolania de Montserrat. Li dic que recordi quin dia som avui. Quan cau de l’escambell, es posa a riure. 

Cap a migdia surto d’Anglès. Vaig cap a Palafrugell. Dino amb la Maria i la Rosa. A la tarda visito la Felícia.

De retorn, quan arribo a La Bisbal, agafo la carretera del Pont del Príncep i m’arribo fins a Valveralla. Hi visito la meva padrina, la tia Lola. Estem una estona parlant vora el foc, amb la Isabel, en Lluís, els néts (en Roger i en Marc) i una veïna.

Arribo a Anglès cap a les 8 del vespre. He recorregut uns 150 km.


dijous, 29 / desembre / 2016

A les misses que he celebrat aquests dies, al matí, hem pregat cada dia pel bisbe Jaume Camprodon. Avui es fan les seves exèquies a la catedral de Girona, si bé no serà enterrat ja que ha donat el cos a la ciència.

Cap a les 10, amb en Jesús i en Ramon, sortim d’Anglès per anar a la catedral. Aparquem darrera Sant Domènec, a la part alta de la muralla. Mentre anem cap a la catedral ens anem trobant amb coneguts, amics, companys...

A la catedral ens fan anar a la capella de sant Pere, la capella dels canonges on ens hi trobem molts companys que ens anem saludant. I quan ens hem revestit, ja ens fan sortir per situar-nos al presbiteri, dintre el reixat, jo al costat de migdia, amb en Ramon, en Jaume... Veiem bé els prelats que hi participen i el president Carles Puigdemont.  La missa és sòbria i correcte i la homilia, relativament breu. Quan acabem la missa, davant la porta dels Apòstols, ens anem saludant. Jo puc saludar el bisbe Romà, l’arquebisbe Joan Enric, el cardenal Lluís... També companys capellans i religiosos.

Quan marxem, amb en Ramon i en Jesús, anem al jardí dels Alemanys i ens enfilem per recórrer el pas de ronda de la muralla fins a baixar al davant de Sant Domènec i anar al cotxe. La vista panoràmica és esplèndida, des de ponent fins a llevant, mirant cap a tramuntana: Montseny, les Guilleries, Santa Bàrbara, el Far, Puigsacalm, Finestres, la Barroca, Rocacorba, el Mont, les Salines... i al darrera, tancant el ciclorama, les muntanyes nevades del Pirineu, des del Puigmal al Canigó.

I retornem cap a Anglès tot comentant les exèquies i les petites incidències que hi hem observat. Els diaris ja en faran la crònica. 

Allò que més em vincula al bisbe Jaume, és que el 22 de febrer del 1981 (la vigília del cop d’estat) m’ordenà prevere a l’església de Sant Esteve d’Olot.

A la tarda em recloc al pis. Sembla que em ronda un refredat.


divendres, 30 / desembre / 2016

Els companys de l’arxiprestat tenim el dia de celebració del Nadal

A les 10, a l’aparcament del Dia, ens trobem en Jordi, en Ramon i en Jesús. I anem cap a Lloret de Mar.

La carretera és molt recta. Arribant a Lloret tenim la primera aturada a l’ermita de la Mare de Déu de les Alegries. Ens hi atén en Lluís Riera que ens l’ensenya.

Si bé l’estructura inicial és romànica, a començament del s. XX es va ampliar i decorar de nou gràcies als donatius del banquer i Indià Gelats. El més interessant són sis pintures murals que hi ha a les parets laterals i que va realitzar el pintor Padilla 1913  (Rafael Martínez Padilla, Màlaga 1878 – Barcelona, 1960).

Quan sortim de Les Alegries ens aturem la gasolinera propera per gasoil i per fer un cafè.
I anem cap a l’ermita de Santa Cristiana. Allà ens hi esperen el mossèn (Mn. Josep M. Castellà) i un encarregat de l’obreria, en Jordi Rocas, que ens explica amb tota mena de detalls les peces artístiques de l’església. Hi ha vàries peces interessants: uns quants plafons d’un retaule del s. XVI representant el martiri de la santa, la pintura que presideix l’altar major (una pintura del s. XVIII que prové de Palerm)...

El dia hi acompanya i, a l’exterior, ens fem algunes fotografies. En Jordi Rocas em comenta que la seva família prové de Palafrugell i que ell havia fet el servei militar amb un noi d’Anglès que li deien en Xeta i que havia viscut a Lloret de Mar on feia de fuster. Quan pregunto al grup de xip-xap si hi ha algú que el conegui, em diuen que morí, marit de la Pilar (una amiga de la Fe, que viu cap a l’Institut) , ell molt de la broma... A Anglès tenia una empresa d’esmolar serres per les serraries, ganivetes de guillotines, ganivets... amb en Josep Albert Serrat, segons em diu la Maria.

Quan acabem la visita a Santa Cristina, anem a dinar a la platja de Fenals, a un restaurant gairebé a la sorra, el Planiol. Dinem de peix, com pertoca. Jo em cruspeixo un plat de morralla (a segons quins llocs en diuen reballa) i, de segon, trio olla de peix, però no ho encerto ja que no és pròpiament peix cuit amb patates i seva sinó peix a la planxa amb una salsa al damunt (que no se’m posa gaire bé, tot i que el peix era bo).  

A la tarda anem a l’església parroquial de Sant Romà. És una església acollidora i ben arreglada. Es veu que abans del 1936 hi havia molta escultura modernista. El que hi ha ara és prou interessant: un retaule de la M. de D. del Roser d’en Francesc Juventeny i Boix (Montxada i Reixac, 1906 – Cerdanyola, 1990) que va treballar força per Montserrat; la Mare de Déu de Loreto i el Sant Crist de l’Enric Monjo i Garriga (1895 – 1976), a qui vaig dedicar la meva tesina el 2014;  les pintures murals d’en Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 1923 – Sabadell, 2007), que també té pintures a Sant Pere de Figueres i alguna coseta a Santa Maria dels Turers de Banyoles... Em quedo amb les ganes de saber qui va tallar la imatge de la M. de D. del Carme que, si bé hi ha la signatura gravada, no es pot desxifrar. I la imatge aquesta queda emmarcada davant d’una pintura d’en Joan Sala Lloberas. Hi ha encara els plafons del retaule de sant Romà i sant Barula d’en Pere Serafí (Lo Grec). De fet, vaig visitar l’església el 21 d’agost del 2014 i ja n’havia descrit forces elements.  


Abans de les 6 ja som a Anglès. El refredat m’envaeix. Poc que sé pas com acabaré l’any.