diumenge, 23 de desembre del 2018

L'ÀPAT DE NADAL

Gairebé fa un parell de mesos que no he penjat res. A les portes de Nadal, barrigant papers, m'he trobat amb un plec de PATUFET's. I al CALENDARI D'EN PATUFET del 1931 (a les pàgines 14 i 15) hi he trobat el poema d'en Guillem d'OLORÓ titulat L'àpat de Nadal.   Aquest poema festiu, quan arribava Nadal, la mare ens el recitava mentre anava preparant l'escudella o mentre estavem entaulats celebrant la diada. Quan es publicà el poema al Calendari d'en Patufet del 1931, la mare  tenia 15 anys. Guillem d'Oloró era el pseudònim de Josep Broquetas i Rius, un dels grans redactors d'En Patufet on hi publicà durant tretze anys gairebé cada setmana, a més d'un bon nombre de poemes festius com el que ens ocupa. També, amb el pseudònim de Doctor Galena, va escriure una sèrie d'articles tècnics. En record de la meva mare, Marina Clotas Batlle (Ventalló, 1916 - Palamós, 2010), en homenatge a Josep Broquetes i Rius (Barcelona, 1900 - 1936), o sigui, en Guillem d'Oloró, i a tot EN PATUFET, aquí recullo 
L'ÀPAT DE NADAL 
Aquests dies de Nadal
són dies de festa grossa,
tothom afluixa la bossa
per atipar-se com cal.

S’ha de fer una escudella

amb llunes com a miralls,
ben proveïda de talls
de gallina i de vedella,
amb pilota, cansalada,
botifarra del greixet,
de patata molt poquet,
i la verdura, limitada.

Després l’entreteniment:

“cabeza de jabalí”, caviar
foiegras i api per amaniment.

La vedella amb rovellons

és el plat que segueix ara,
si la gana us desempara
animeu-la amb traguets bons.

Llagosta a la vinagreta

és plat que no pot faltar,
ja podeu escurar les potes:
res d’etiqueta.

Es parla segon és ús

de gall dindi cuit al forn:
quan el varem comprar al Born
quasi semblava un estruç!!!

I ara… farcit amb salsitges
i llomillo a desdir
quasi sembla un submarí.

No fem les coses a mitges,
ja és a trossos l’animal:
– Jo vull la cuixa.
– Jo l’anca.
– Jo un xic de "petxuga" blanca.
– I els óssos qui els vol?
– No cal!!!

Pum! El "xampany" es destapa…

– No el vessis, que et tacaràs!
– Poseu-me’n un altre vas!
– Té, la taula feta un mapa!

Ara postres variats:
mandarines, un meló,
i les neules i el vi bo
i els torrons il·limitats:
primer  Xixona, després Agramunt
Massapà, Cadis, i Gema…

Apa, senyors! Qui en vol més?
En menjarem de tots tres
perquè tots són cosa bona.

Vi sec, Xerès, moscatell…
Els torrons s’han de torrar
amb bons tragos de vi vell.

Ara cafè, licors,
un “puro” de mitja cana
i al balancí a fer galvana
fabricant sucs païdors.

I al vespre…
bicarbonat, til·la,
píndoles pel fetge,
el termòmetre i el metge.
I un bon got de Rubinat. 
I res més , ja s’ha acabat
Guillem d’Oloró