dilluns, 27 de juny del 2016

val més tard que mai

dissabte, 18 / juny / 2016

Al matí em comuniquen la mort d’en Miquel  Feixas, en Quel de l’Sport, el popular bar que hi havia entre la plaça de la Rutlla  i el començament del carrer Comerç. Havia nascut a Susqueda fa 79 anys.  

Al migdia oficio el baptisme de la Gala. Els avis tenen una petita ferreteria al carrer de la Triassa.   

A  la tarda ens fa una bona ploguda. Deu seu per acomiadar la primavera.

Mn. Volodymir ve a celebrar la Pentecosta amb els catòlics ucraïnesos. Em presenta la seva muller, la Natàlia, ben eixerida.

Després de la missa a Bonmatí visito la Maria. Està força malament.

I celebro la missa anticipada d’ Anglès.

Quan acabo vaig cap a la Cellera, a sopar amb en Ramon, la Montse i en Josep.


diumenge, 19 / juny / 2016

Celebro la missa de les 9.

I a les 10 tenim les exèquies d’en Miquel. Mentre esperem començar, es fa ambient de cafè, amb tot de caçadors, tertulians...

Poc abans de començar entra a l’església un gat. Ho fa amb la cua ben dreta i passejant-se per tots els racons. El faig sortir pel pati de la catequística però aviat torna a ser a dintre. Puja per l’altar de la Mare de Déu de Montserrat, s’hi ajeu de panxa enlaire... Quan comencem encara és per dintre i es passeja pels respatllers dels bancs i per la falda dels assistents. Fins que algú el fa sortir per la porta de Sant Miquel. Però, al cap de poc, ja ha entrat per alguna altra porta. I puja fins el presbiteri, volta entorn meu... Salta a baix... Em fa por que no salti damunt del fèretre. Però, finalment, se’n va. Renoi, la gent, tot i estar ben callada, estava més pel gat que per la cerimònia i pel que jo deia.

De fet, els gats sempre havien tingut accés lliure dintre les esglésies i a l’entrada hi solia haver un forat gater. I és que tenien l’encàrrec de cruspir-se els ratolins que hi voltaven en un dels mil racons i menjant la cera natural que els agradava molt. Ara, a les esglésies, només hi ha alguna rata de sagristia... Però no crec que els gats els facin res. 

A Sant Martí Sapresa tenim la missa de la festa de la gent gran de Brunyola. Val a dir que l’església ha quedat atapeïda i tot i tots hem  lluït molt.

Dino tranquil·lament al pis i, després de descansar un xic, baixo a la Font del Canyo per participar a l’Aplec de la Sardana. De moment hi veig poca gent, però de mica en mica, es va animant.  Tothom que em saluda em parla del gat del matí. Renoi, potser l’haurem de fer venir més sovint!  Entre la gent que ens saludem hi trobo en Dídac Faig que ens saludem cordialment.


dilluns, 20 / juny / 2016

Com gairebé tots els dilluns, és dia d’endreça. En Jesús m’envia  fotografies dels frontals que pintà en David Jusmet i que ara ha donat a la parròquia de Les Planes. Són reproduccions de frontals romànics que haig d’anar identificant i comentant. Feineta.

Dino a la Rutlla. Hi saludo una taulada de tertulians presidits per l’Albert. Una noia em ve a parlar i em comenta que, a l’enterrament del seu pare, un capellà va obrir el consultori mentre feien les exèquies. Ho trobà de mal gust. 

I a la tarda vaig enllestint temes que queden sempre endarrerits.


dimarts, 21 / juny / 2016

Aquesta matinada ha coincidit el moment del solstici d’estiu amb el pleniluni. Es veu que és un fenomen que succeeix cada 70 o 80 anys. Miraré d’estar més alerta la propera vegada i així poder admirar-ho millor.

Venen a portar-me el matalàs. El xofer de la furgoneta és en Robert Serrano, que és de cal Peó de Cornellà: em comenta que eren 11 germans i que fa un any se’n morí un d’accident. L’ajudant és en Frederic Moreno, company de colla d’en Jordi i de la Nuri.

Elaboro un estudi dels plafons del s. XIX que es conserven a Can Boles d’Amer. Se m’ha extraviat algun apunt que tenia i em cal exprimir més la memòria. Quan l’acabo, ho envio a en Francesc Ten i a la M. Rosa Vila.  


dimecres, 22 / juny / 2016

Al matí surto cap a Sant Miquel de Campmajor. A Falgons em trobo amb Mn. Joan Prats, la M. Antònia i l’Andreu. Fem inventari de les peces interessants que conté l’església, especialment la pica baptismal. A Falgons hi té relleu la veneració a sant Ferriol i s’hi celebra un aplec comarcal en la proximitat de la festa, el 17 de setembre.

Quan acabem, anem cap a Sant Martí de Campmajor. Molta gent coneix l’església com Santa Quitèria ja que hi té molta veneració la santa i un aplec comarcal (on reparteixen unes coques peculiars) a les engires de la festa (22 de maig). És una església romànica que, amb els terratrèmols del s. XV, s’ensorrà i aleshores l’ampliaren i s’obrí una porta a l’absis romànic, que encara es conserva.

A l’actual absis hi ha un retaule amb pintures populars del s. XVII amb episodis de la vida de la Mare de Déu. Al damunt de tot hi ha una imatge alabastrina de la Mare de Déu, la peça més interessant de tot el que veiem avui. Per mi és una peça del s. XV o principis del XVI. També hi ha una imatge de sant Martí tallada per en Pedro Martín de Banyoles, autor de les imatges dels sants Abdó i Senén de Santa Maria dels Turers.

La tercera estació la tenim a l’església de Sant Miquel de Campmajor, d’estructura romànica. Entre les peces interessants hi ha la pica baptismal romànica i altres dues piques. També hi ha uns exvots que procedeixen de Sant Martí de Campmajor, dedicats a Santa Quitèria. Un dels exvots (deuen ser del s. XVIII o principis del XIX) representa un ramat de cabres que és atacat per un gos rabiós. A la part superior esquerra hi ha la figura de santa Quitèria, protectora contra la ràbia, i a la part baixa de la dreta hi ha la dedicatòria que em resulta ben curiosa: “Joan TarrésMasó de la Grabolosa de Susqueda”.  Una peça que també és interessant és la part central d’un bancal de retaule esculpit en alabastre i representant la Pietat de Crist flanquejat per la figura de la Dolorosa i de sant Joan, segurament el que resta d’un antic retaule. 

Finalment anem fins a Sant Andreu del Torn. També em dedico a inventariar la pica baptismal (també romànica) i altres peces menors.

De l’església del Torn en tinc dos records. Un, el més remot, a la finalització d’una missió popular. Crec que hi vaig anar amb la tia Conxita. I, enmig de boires, recordo l’arribada de la imatge de la Mare de Déu del Collell que participava en aquella solemne conclusió.

L’altre record que en guardo és d’haver-hi assistit a la missa dominical quan, essent jo llobató, estàvem acampats vora el Ser. Crec que les aqueles eran la Tremolesa i diria l’Anna Sala.  Seria l’estiu del 1963. I, a mitja missa, vaig perdre el coneixement i, quan vaig revenir, era a l’exterior i em donaven aigua i alguna coseta per menjar, suposo. És una de les vegades que m’he desmaiat a l’església.

L’altra vegada va ser a Banyoles, suposo el 1964, quan, l’escolania, cantàvem el rosari agenollats a les escales de l’altar major. Quan em vaig refer, vaig veure el que seria Mn. Sebastià Congost fent-me beure aigua.  I la més sonada va ser a Palafrugell, un diumenge de gener de cap el 1998. Estava celebrant la missa i estava assegut escoltant les lectures. I quan em disposava a alçar-me per llegir l’evangeli, també vaig perdre el coneixement, vaig quedar assegut i vaig vomitar. L’escolà (la Georgina) va fugir corrents del meu costat. I tot seguit va pujar gent  (recordo l’Eduard) per atendre’m. Però tot passà ràpidament. Immediatament vaig entrar a la sagristia, em vaig canviar els ornaments i vaig sortir de nou a l’altar acabant ràpidament la celebració. Petites aventures personals.

Quan acabem de fer els inventaris, vaig cap a Banyoles on dino amb en Josep, la Carme, la Collell i la Nuri, en Jordi, en Patllari i en Ferriol. Els mini nebots estan satisfets perquè han acabat el curs i han tret bones notes (excel·lents i notables). També m’expliquen que en Ferriol anirà de colònies a Sant Martí de Llèmana i, en Patllari, a Maçanet de Cabrenys.  

A la tarda vaig a proveir alguna cosa i aviat ja sóc a Anglès. Al vespre hi celebro la missa.


dijous, 23 / juny 2016 

Dia de tranquil·litat. Poso en net les notes dels inventaris. 

A la vesprada, treballo un xic  elaborant un estudi d’una dotzena de frontals que pintà en David Jusmet i que ofrena a la parròquia de Les Planes.

I així celebro la revetlla, acompanyat dels espetecs dels petards que m’arriben de la vall.


divendres, 24 / juny / 2016


Em llevo seguint l’horari habitual, gairebé de ritual. I camino una estona. Quan em dutxo he caminat com per arribar a La Cellera, és a dir, uns 2’5 km.  Les notícies van plenes del Brexit al Regne Unit. 

Poc després de les 10 em preparo i surto per anar cap a Sant Amanç. Fa un dia ben clar. I allà hi va arribant gent fins omplir l’església amb més d’una seixantena de feligresos vinguts d’arreu, com sol passar en aquestes celebracions especials.

Celebrem una missa plena de cordialitat i de simpatia. I, quan hem acabat, compartim trossos de coca dolça de flequer i traguinyols de moscatell. Una bona celebració de sant Joan.

Cap el migdia venen en Jordi i la Maria amb els seus fills. Anem a dinar plegats a El Coll.  El lloc és agradable i fresc. Ara ja m’és més fàcil identificar les muntanyes que s’albiren: des de Rocacorba, el Mont, el Bassegoda, el Far, l’Agulla de Rupit, el Puigsacalm...  

I tot dinant em parlen de la família i dels seus projectes. Anem bé.


Cap a les 5 torno a ser a la doma. 

diumenge, 19 de juny del 2016

Camina al llarg del temps...

dissabte, 11 / juny / 2016

Tinc el matí tranquil per fer bugada i endreçar roba d’hivern. Al despatx vaig preparant les celebracions d’aquest diumenge. I també llegeixo una estona.

En Jaume em telefona. Entre altres coses em comenta que se’n va a passar uns dies al monestir de Bose, prop del Piemont. Alguna vegada jo l’havia acompanyat.

I cap al tard, les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès.


diumenge, 12 / juny / 2016

En Vitalic ve amb mi a la missa de Sant Martí i m’ajuda a preparar les coses. Quan acabo la missa, passo a visitar a la Carme i a portar-li la comunió.

Al migdia, a Anglès, batejo a la Carla. El baptisme és una de les celebracions que em resulten més simpàtiques. Sobretot quan tot fa pensar que hi ha una sinceritat i una disponibilitat nobles i senzilles.  

A la tarda envio la certificació de casament d’en Salvador Comerma Vilanova i la Carme Boadella Carreras (el 22 d juny de 1918) a en Joan Coll Comerma, que havíem estat companys de curs quan fèiem el batxillerat al seminari menor. Un dels testimonis va ser Mn. Josep Comerma (Banyoles, 1887 – Canet de Mar, 1936). Mn. Josep Comerma va escriure (el 1927) la primera Història de la Llengua Catalana i fou rector de Canet de Mar, on morí. L’altre testimoni fou Josep Gispert-Sauch Burch (no sé si era un familiar –l’avi?- de Can Trull). Resulta insòlit que el casament es celebrés a Bonmatí ja que els dos nuvis eren de Banyoles i els testimonis, un de Banyoles i l’altre de Girona.

També envio a l’Emili Rams una certificació de casament de les germanes Pilar de Cendra (que es casà amb en Pere Pibernat, que era de Granollers) i Lluïsa de Cendra (que es casà amb en Joan Feliu). El casament doble fou beneït pel bisbe de Girona Francesc de P. Mas i es celebrà a Sant Miquel d’Anglèsel 15 de novembre del 1916. La importància de la certificació és que , d’aquell dia, es conserva la única fotografia del retaule major de l’església d’Anglès.


dilluns, 13 / juny / 2016

Vaig a fer una visita rutinària al metge, en Gabriel. Li comento que, quan em llevo, noto un dolor difuminat. Comprova que no sigui una hèrnia. Finalment es decanta per un    als músculs isquiotibials.

Vaig a recollir els medicaments que se m’han receptat. Haig de retornar a l’ambulatori per una equivocació que hi ha a la recepta digital. I anant amunt i avall, avanço una colla de passos dels que haig de fer (entre 6m i 12m, que ve a ser com anar i tornar de la Cellera dues vegades al dia, o sigui, cap a 10km).

Dino a Can Tarrés i passo bona part de la tarda treballant a l’estudi i col·locant bé llibres.

Tarda tranquil·la treballant a l’estudi. A tort i a dret i a diversos arxius, demano fotografies dels interiors de les esglésies i dels retaules que hi havia abans del 1936. Em penso que en trobaré una colla.


dimarts, 14 juny / 2016

A Vilobí, al monestir de les clarisses, tenim la reunió dels arxiprestes del bisbat, amb el bisbe i els vicaris episcopals. La reunió comença a 2/4 d’11 si bé em semblava que era a les 10. Fent temps per començar, puc parlar amb algun company que arriba primer.

Comencem la reunió fent la pregària litúrgica de mig matí. Tot seguit recordem els punts tractats a la darrera reunió. I el bisbe inicia la reunió d’avui fent una reflexió sobre la situació actual de l’església a casa nostra enumerant els reptes que tenim plantejats.

Abans d’acabar la reunió, els companys m’elegeixen per representar-los al Consell Pastoral de la Diòcesi. L’altre company elegit és l’Enric Roura, el rector de Blanes.  En definitiva, un rector i arxipreste a la Selva interior i l’altre rector i arxipreste a la Selva marítima.

Ara les tardes són tranquil·les i em puc concentrar millor per treballar en les feines que tinc entre mans. Avui enllesteixo l’article per la secció que faig a la Revista de Banyoles. També enllesteixo el santoral del juliol per el web pregària.cat. 


dimecres, 15 / juny / 2016

Poc després de les 9, amb en Manel Busalleu, som a l’església de Sant Martí Sapresa per penjar-hi vàries coses.  

A un mur de la primera capella que hi ha entrant a tramuntana, hi penja el quadre que ens va retornar Mn. Ramon Cabanes, rector estat d’aquesta parròquia des del 1986 al 1999. Quan deixà la parròquia, se li regalà aquest quadre que és un pergamí amb els goigs de sant Martí que ell va escriure el 1987. Els goigs estan escrits a mà i estan decorats amb uns dibuixos i unes flors (a més de la dedicatòria) que van fer les monges del monestir de Sant Daniel.

A la biga que sosté el baldaquí en Manel hi penja dues làmpades que fan joc amb les altres que hi ha als arcs laterals. Són fetes amb un disc de llaurar (a la base) i tres cadenes que s’uneixen a la part superior.  Totes 6 làmpades han estat fetes per en Miquel Clapès usant els disc de ferro que ha donat en Pere Mascort. Les 4 primeres es col·locaren el Nadal passat.

Al despatx hi atenc un parell de visites. Venen a recollir un certificat de baptisme per esmenar un cognom  i escriure’l correctament, com apareix a la inscripció del llibre de baptismes. De fet, la certificació ha vingut des de l’arxiu del bisbat ja que els llibres d’inscripcions parroquials anteriors al s. XX estan dipositats a l’arxiu diocesà.  I després de la missa vespertina, atenc una parella. Enllestim l’expedient matrimonial i preparem la cerimònia del casament.


dijous, 16 / juny / 2016

Celebro la missa al matí. Faig memòria dels sants Quirze i Julita, patrons de Calella i de Merlant.

Al migdia, a Bonmatí, oficio les exèquies de l’Emili Angelats (89 anys). La Cristina i en Gerard, els dos néts, hi diuen unes paraules de comiat. Sempre em resulta entranyable que els néts intervinguin a les exèquies dels avis, ja sigui llegint un comiat o expressant algun gest de comiat.

Dino a Banyoles. També aprofito per fer alguna compra per proveir la nevera.
Quan marxo m’aturo a un magatzem de matalassos que hi ha a Mata per adquirir-ne un de nou, de viscoelàstic. Espero que m’ajudi a descansar. El matalàs que ara uso el vaig comprar fa uns 15 anys. També l’havia demanat d’espuma o de quelcom semblant. Però el magatzem on el vaig comprar me n’entaforà un de molles i, a més, més estret que no pas el llit. I els que me’l van portar, tant si com no em van dir que aquell ja m’aniria bé. El problema és que ja l’havia pagat. Però, des d’aleshores, cada matí, quan faig el llit, em recordo d’aquella gent, i no pas per bé.  

També m’aturo a Girona per recollir-hi una aquarel·la d’en Lluís Bruguera que em regalà la seva mare, la Lluïsa, el setembre passat en ocasió del meu 21 aniversari d’arribar a Palafrugell. Fa dues setmanes la vaig portar a enquadernar. Ha quedat bé. Representa la façana de l’església de Sant Martí de Palafrugell.   

l al vespre, a Bescanó, tenim la reunió dels equips de Caritas de l’arxiprestat. La sala on ens reunim, l’antiga sagristia de Santa Maria, és com un vagó de tren, llarg, incòmode  i estret. La reunió va bé, fent balanç del curs.   Ens acomiadem del servei que ha realitzat la Marta Piany aquests dos cursos darrers coordinant la feina que es fa des de les nostres parròquies. També ens acomiadem d’en Josep Puigdemont que deixa de ser el president de Caritas d’Amer: ara no tindrem tan bona entrada a la Generalitat. 


divendres, 17 / juny / 2016

Celebro la missa a les 9 del matí. Hi participem una bona colla.

Faig alguna gestió pel poble. I vaig a l’oficina de correus per enviar el meu vot per les eleccions del 26 de juny. Enviant el vot per correu, sempre em queda un xic d’intranquil·litat pensant que el vot es perdi o pugui ser manipulat. Amb tot, sembla que té moltes garanties i que els mateixos treballadors vetllen perquè ningú hi fiqui la mà.

Cap a la una vaig cap a la Cellera a recollir en Ramon. Ens trobem a dinar amb en Jesús i en Jordi a Can Quer del Pasteral. El tema dominant que mou la nostra tertúlia són els rumors dels canvis de destinació dels companys que sempre es couen a la primavera i que es coneixen amb l’arribada de l’estiu.

A la tarda treballo una estona redactant un informe dels plafons que hi ha a Can Boles d’Amer i que haig de lliurar a l’alcaldessa. Sempre hi ha algun detall per aclarir i, sobretot, l’autoria.


Camino de forma regular, com cada dia. Acostumo a fer entre 10 i 12 mil passos, alguna vegada més. Avui he superat el 14m passos, o sigui, uns 11km. 

diumenge, 12 de juny del 2016

Importa tenir les mans ben obertes...


dissabte, 4 / juny / 2016

Al matí enllesteixo la preparació de les misses del diumenge, especialment la de Bonmatí.

Al migdia sóc a Bonmatí per acabar de preparar la celebració amb la mainada que celebrarà la primera comunió. Estan nerviosos i també ho estan la catequista i els pares.

A la missa vespertina, a Anglès, comentant l’evangeli de la resurrecció del fill de la vídua de Naïm, m’estremeixo pensant en els infants i joves per qui he oficiat les exèquies a la meva vida: uns perquè han mort d’accident, altres perquè s’han cansat de viure, també els que han estat víctimes d’alguna malaltia greu... L’emoció no em deixa continuar i haig d’aturar una estona l’homilia fins que puc dominar de nou la parla.

Les exèquies sempre són tristes i, per un capellà, és un moment d’especial proximitat amb cada família. Però quan són més dures les exèquies és quan el difunt és una persona jove o un infant o un pare/mare de família jove...


diumenge, 5 / juny / 2016

Començo el diumenge amb la missa i les exèquies de la Dolors Expósito (87a), la Lola de Can Soldat, a la Triassa. Va morir a Amer, a casa de la seva filla. Era força coneguda.

Quan acabo la missa i les exèquies, em toca anar a Sant Martí, per la missa dominical. Hi ha una bona collada de feligresos, entre els quals n’hi ha d’Anglès vinculats al poble.

A les 12 oficio la missa de les primeres comunions a Bonmatí. Abans de començar, a la sagristia, se’m presenta l’avi de la Dèbora, en Delfí, i em diu que és diaca. El faig revestir i m’assisteix durant la celebració.

La celebració transcorre amb dignitat i senzillesa. La mainada està atenta i un vailet, de tant nerviós, gairebé ve malament. En Delfí fa algunes intervencions en portuguès. De fet, a la celebració hi ha tres nens (i per tant, 3 famílies) que són portuguesos (o sigui, un 30 %). Faig que en Delfí administri la primera comunió a la seva néta i, tot seguit, als assistents. Abans, jo administro la comunió a cada criatura i estic amb ells ajudant-los a pregar una mica.

La celebració acaba amb el recitat del poema tan conegut de la Joana Respall,, Podries:

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre...
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries "sí"
      en un altra llengua.
T'hauries criat
     d'una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega...
Tindries amics
     i jocs d'una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre.
Podries ....podries...
      Per tot això pensa
que importa tenir
      LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.
Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d'ell
      podria ser teva.

Quan he saludat i felicitat les famílies, vaig cap a Anglès on administro el baptisme a en Pol. La mare és hondurenya i parla perfectament el català.

Cantant i xiulant, acabo cap a les 3t. Havia començat la feina cap a les 8m. i, cantant i xiulant, he anat fent fins ara.

Pujo al pis. Dino tranquil·lament i faig migdiada. Avui toca fer-la solemne. Però bé, cap a  dos quarts de 5 ja estic en dansa de nou: llegeixo, escric, parlo amb algun amic... i de tant en tant, faig un tomb per dintre l’edifici, o pel pis, o per l’església.


dilluns, 6 / juny / 2016

El dilluns se’m presenta tranquil. Sembla que la temperatura es va caldejant. Deu ser que s’acosta l’estiu.

Al matí baixo al poble per realitzar algunes gestions. Ho aprofito per visitar la Paquita i l’Eugeni.

Em passo bona estona treballant per la meva recerca, sobretot cercant fotografies de retaules que hi havia a les esglésies de les comarques de Girona abans del 1936.

La missa vespertina és a dos quarts de 8 del vespre, però la Conxita, a les 5t, ja s’espera davant de l’església.  Reso la missa d’acció de gràcies: he acabat una etapa important de la vida parroquial,  ja per cinquena vegada.


dimarts, 7 / juny / 2016

Cap a un quart de 10 ve la mainada de segon curs de primària de l’escola Pompeu Fabra. Visiten l’església i els explico els elements més importants comparant amb els elements més importants de les seves cases: l’altar (la taula), la Sagrada Escriptura (la tele)... i els explico les etapes constructives de l’església d’acord amb els números que hi ha gravats: 1637 (els arcs de les tres capelles meridionals, començant per l’arc més occidental) i 1638 (les capelles de tramuntana), i l’ampliació /allargament  del 1921. També els explico algun element de les tècniques constructives de l’època: com es feia una bastida, sentit de la cornisa, la utilització de cindris per fer els arcs... Estan ben bocabadats.

També els faig demanar un “desig” i  cadascú encén un petit llantió. I els dono un pa petit dels que utilitzem per dir la missa. Encara aconseguim fer un moment de silenci i, finalment, els que venen a catequesi (Esteve, Martí... ) em demanen per cantar el parenostre davant dels seus companys. I així ho fan...  Una visita cultural però no laïcista.

Al migdia baixo al poble a fer un parell d’encàrrecs i m’arribo fins a la punta del parc de la Font del Canyo. De tornada, passo per l’ambulatori per demanar hora de visita. I encara, a uns que treuen trastos d’una casa, els demano si em poden donar una estanteria i, no només me la donen, sinó que un d’ells me la porta fins a casa. Molt agraït, Toni.

Després de dinar al pis, descanso una mica. A la tarda preparo la reunió d’Arxiprestat que tenim al vespre.

Celebro la missa a dos quarts de sis i, quan acabo, vaig cap a La Cellera. Els companys d’arxiprestat tenim la reunió mensual, la darrera del curs.

 Comencem la reunió poc després de les sis. Primer fem vespres amb to senzill.  Comentem els temes tractats a la reunió de la coordinadora de Consells el 25 de maig: l’animació dels joves que porta l’Ignasi,  obrir una web conjunta de l’arxiprestat i les seccions que contindria, la trobada de consells parroquials a mitjan juliol...

Acabem la reunió compartint un sopadic al Centre. I cap a dos quarts de 10 ja sóc a la doma.
 

dimecres, 8 / juny / 2016

Al matí venen les pabordesses de la confraria de l’escombra. Són poques però fan molt bona feina. Tan de bo se’ls afegís algú més! Aquestes si que es guanyen ben guanyat el Jubileu de l’Any de la Misericòrdia!

Atenc alguna visita al despatx. L’Emili em porta còpia d’un parell de fotografies antigues: l’una de l’interior de l’ermita de Santa Bàrbara i l’altra de l’antic retaule de l’ermita de Carders. També fa arribar-me una còpia del retaule que hi havia a l’església d’Anglès feta el 15 de novembre 1916, quan es van casar dues germanes de Can Cendra, la Pilar amb en Pere Pibernat de Granollers i, la Lluïsa, amb en Joan Feliu. La cerimònia la presidí el bisbe de Girona Francesc de Paula Mas i Oliver.

No es sap si, quan s’amplià l’església, el 1921, el retaule s’instal·là de nou a l’absis.

Per dinar em preparo una crema de carbassó. Ara me la menjo calenta i, la que sobri, me la menjaré freda per sopar.


dijous, 9 / juny / 2016

Al matí redacto el suplement del full parroquial. Aquesta feina la faig cada setmana des del setembre del 1987, quan vaig anar de rector a Sant Jordi Desvalls. El primer número el vaig redactar pel diumenge 4 d’octubre del 1987.  

A Sant Jordi, primer havia de preparar el text, després el picava en un clixé de cera i seguidament el multicopiava. Crec que en feia un centenar de còpies. En guardo un exemplar de cada setmana (i també en guardava un exemplar per l’arxiu parroquial). Hi recollia moltes notícies de la vida del poble, a més de les més pròpies de la vida parroquial. Hi sempre les seccions que són més fixes als suplements del full: baptismes, amonestacions, casament, exèquies...  

A Palafrugell, quan vaig arribar-hi (1994) portava el text redactat a la Impremta Palé i allà en feien el que en dèiem “la quarta pàgina” ja que s’imprimia a la quarta pàgina del full parroquial que fa el bisbat de Girona. Crec que li portava en un disquets d’aquells negres que s’usaven aleshores. El primer número és del diumenge 25 de setembre del 1994. 

La segona etapa, a Palafrugell, fou quan el suplement s’imprimí en un full apart, com es fa ara a totes les parròquies. El primer número s’edità el 5 de gener del 1997. 

Més endavant, suposo ja després del 2000, el text l’enviava per correu electrònic a la impremta. I així durant 17 anys.

Quan vaig arribar a Anglès, Bonmatí, Sant Martí... (el 2011) vaig continuar el mateix estil de suplement que havia fet, si bé la impremta seria Graficter (com m’indicà Mn. Sebastià, el meu predecessor). Des de poc després que en Miquel la traspassà, la impremta s’anomena DisisDisseny.

De tots els exemplars editats, tan a Palafrugell com a Anglès (i abans a Sant Jordi), també en conservo un exemplar de manera que, resseguint els suplements, es pot resseguir molts moments de la meva vida (que es completa amb el blog que edito setmanalment des del 1997). 

I tant a la impremta Palè de Palafrugell com a Disis-Disseny, cada divendres a la tarda, porten  els exemplars impresos del suplement.  I la Conxita és l’encarregada de casar-los amb el Full parroquial del Bisbat, si bé, abans, fins que marxà del poble, van fer aquest servei en Miquel i la Pepi.  A Palafrugell aquest servei el feien la Catalina (al cel sia), la Lola (al cel sia) i en Quim. Curiosament, a Palafrugell, abans de començar la feina, deien un parenostre i una avemaria. Feines senzilles però tan necessàries i tant d’agrair que fan possible en bon funcionament d’una parròquia.

Dino a Banyoles. Abans d’arribar-hi, m’aturo a comprar alguna cosa per la casa, sobretot productes per protegir-me de mosques i mosquits. Em trobo amb en Joan Coll Comerma que havia estudiat amb mi al seminari menor, crec que fins el 4rt curs de batxillerat (i la revàlida). Li comento que, remenant papers, havia trobat la inscripció de casament del seu avi Salvador Comerma i la seva àvia Carme Boadella  que s’havien casat a Bonmatí. En queda tot sorprès perquè no tenia cap notícia que els seus avis s’haguessin casat a la capella de la Colònia. Li enviaré la notificació del casament que va ser el 22 de juny del 1918. El fet és ben curiós ja que els dos nuvis eren de Banyoles (jo vaig conèixer l’avi Salvador, un gran cantaire de l’Escola Cantorum parroquial).

Estan reparant el teulat de Can Teixidor:  hi havia alguna biga que gairebé havia catxat. La Collell m’obsequia amb una caixa ben plena de dolços per anar regalant als escolans i a la mainada que venen per la parròquia. En Josep m’obsequia amb una capsada de nespres o micacos, com els anomenen per Calella i pel Maresme.

A la tarda vaig a Girona. Visito en Francesc Ten que m’atén molt amablement al seu despatx a la Can Solterra. Pel carrer em trobo amb en Pep Vila.  

A l’Arxiu Diocesà hi reballo una estona acabant de recollir dades de l’informe del 1939 sobre els desastres de la guerra civil. És molt interessant i molt escruixidor. Ara em caldrà trobar fotografies dels retaules desapareguts: de les gairebé 400 parròquies, de moment he localitzat unes 40 fotografies de les esglésies abans del 1936 i dels magnífics retaules que foren destruïts.  

I cap a les 9 del vespre ja estic de nou  a Anglès.


divendres, 10 / juny / 2016

Celebro la missa a les 9 del matí. Quan acabo surto de dret cap al Baix Empordà, a Palafrugell. Vaig a enllestir alguns temes personals a la gestoria i a una oficina bancària. Pel carrer vaig trobant amics, coneguts i saludats. Mai abans, des que en sóc un foraster i visito la vila del peix fregit, me n’hi havia trobat tants: en Joan de la Teresa, en Gabriel i la Roser, la Rosa Llorens, la M. Àngela, la Bet, en Jordi, la Isabel que em feia la neteja del pis, la Irene i el seu marit (els pares d’en Vidal), en Jesús, l’Eudald, en Ferran, en Quim, en Miquel, la Montse i la Maria... I encara molts altres de que no recordo o de qui no en recordo el nom.

Dino al La Cassola on coincideixo amb un parell de treballadors de la funerària que em saluden cordialment. Un d’ells ha fet algun servei a les parròquies on estic. L’altre, tot i ser fill de Montfullà, no l’havia vist més.

Un cop m’he refet vaig a l’Asil dels ancians per visitar la tieta de can Pons. Ahir era el seu sant però ella no recordava que fos ahir ni si algú la va felicitar (que de fet foren diverses persones que ho feren: la Lluïsa, la Pilar, l’Enriqueta i d’altres). També m’hi trobo amb la Meles i amb l’Emília. I saludo la mare Pilar i les altres les religioses i les altres residents del centre.

Després de la sis vaig cap a Girona. Pel camí segueixo les vespres des de Montserrat. Cap a dos quarts de vuit aparco a la Muralla, a Girona. i baixo cap a l’església dels Dolors.

A dos quarts de nou celebro la missa, a més de tota les imatges dels passos de setmana santa, hi assisteixen una dotzena de fidels.


Després de la missa parlo un xic amb ells. I arribo a la doma cap a dos quarts de 10. 

diumenge, 5 de juny del 2016

Tantum ergo Sacramentum veneremur cernui...


dissabte, 28 / maig / 2016

Al matí preparo un xic les celebracions del cap de setmana.

Al migdia celebro el baptisme d’en Gerard i d’en Max, els néts de la Dolors. I l’església es va omplint d’avis i àvies que venen per la missa de la llar dels jubilats. Que guardin silenci mentre fem el bateig, costa un xic.  

Tot seguit celebro la missa de la llar dels jubilats.

Cap a les 2 vaig a la Burés per participar al dinar dels socis de la llar dels jubilats. Em situen a la presidència, al costat de la Marta.

A la tarda, per la doma,  ja comença haver-hi enrenou preparant la celebració del Corpus: gespa tallada, flors...  

Celebro la missa anticipada a Bonmatí. Com he fet altres vegades, dono la primera comunió als dos escolans. Els dic que ha estat un regal sorpresa de Jesús mateix. I diumenge que ho celebrin amb els pares i familiars.


diumenge, 29 / maig / 2016

Em llevo a les 6, com cada dia. I a cap hora ja veig tot de gent que volteja per la doma, per l’església i pels carrers del barri antic d’Anglès. Tothom va a l’idea per confeccionar les catifes.

Abans de la missa de les 9, faig un petit tomb per l’entorn de l’església per saludar els grups que van confeccionant les catifes florals. A la missa de les nou. Hi ha una bona volada de gent. I quan acabo baixo cap a Can Centena  per agafar el cotxe, que tinc al carrer Girona, i anar cap a Sant Martí.

El pedró que hi ha a l’atri de l’església de Sant Martí està ornamentat amb flors, al damunt i al peu. La gent es situa a l’entorn. I mentre celebrem la missa, el sol es va despullant de les boires que l’embolcallaven. La missa té mot bon regust de Corpus. I quan acabem la missa, amb cants, traslladem el Pa eucarístic a l’interior de l’església per dipositar-lo al sagrari.    

Quan arribo a Anglès ja tot respira processó. La gent, pel carrer, es va saludant tot admirant els catifes florals. La Maria del Pa ha estat la directora col·locant els diferents grups que han omplert de flors i de colors el barri antic.

A la missa hi participen la mainada que celebrà la primera comunió el diumenge passat. Els cantaires de Sant Miquel interpreten els cants. I un cop acabada la missa, intentem formar la processó. Costa un xic d’arrencar. Al davant, obrint la comitiva, hi van els gegants –en Miquel i la Remei- amb els grallers. Tot seguit la creu de plata que porten uns portuguesos, ben integrats a la vida parroquial. I continua la gent. El tàlem el porten sis pares de mainada de la primera comunió. Els nens de primera comunió i de catequesi van tot a l’entorn del Santíssim que mostro en la custòdia. I anem fent tot el recorregut: carrers Jacint Verdaguer, Avall, Empedrat, plaça de la Vila, carrer Major. Quan entrem de nou a l’església, des del portal, beneeixo els assistents i tota la vila d’Anglès: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu.  Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau”.

Ja a dintre l’església, dono les gràcies a tots els assistents. Abans de dipositar la capseta amb el Santíssim dintre del sagrari, faig besar-la a la mainada de la comunió.  I els dono a cadascú el record / diploma de la comunió.

Quan acabem, venen la Carme i en Ricard a dir-me que han participat a la missa i a la processó i que els ha agradat molt.

I la feina del matí continua. A les dues oficio les exèquies d’en Fernando González (86a). Havia treballat a les mines d’Osor i ha estat considerat com molt bona persona. Hi assisteixen molts homes.

Quan hem acabat, endreçat els objectes més delicats i tancat l’església, pujo cap al pis. Ja gairebé són les 3. Preparo el dinar, dino i descanso una estona.

La tarda la dedico a llegir, escriure, parlar amb algun amic...


dilluns, 30 / maig / 2016

Al matí surt l’autocar que va cap a Lourdes amb feligresos de les parròquies del Ter Brugent.

Des del meu estudi veig les muntanyes del Pirineu de nou cobertes de neu. Que bé.

Al matí ordeno l’església i la sagristia. Després de la processó, sembla que hi hagi passat una tramuntanada. Amb en Joan pleguem el tàlem.

Estic treballant el tema de les destruccions de les esglésies el 1936, ara farà 80 anys.

Em proposen portar un curs de fenomenologia de les religions. M’hauré de barallar amb els pros i els contres abans de decidir-ho.

A la tarda, sense la mainada de catequesi, hi ha tranquil·litat. I celebro la missa vespertina.

M’assabento de la mort d’en Manel Costa-Pau (80a). El vaig conèixer quan jo era el rector de Gaüses (1987 – 1994) i ell vivia a la rectoria, adossada a l’església parroquial. A la universitat vaig coincidir amb el seu fill, en Roger, amb qui continuo relacionant-me. I vaig acompanyar el casament d’alguna de les seves filles. No sé si també vaig batejar algun nét o néta seus. Al cel sia!


dimarts, 31 / maig / 2016

Dino al monestir de Santa Clara, a Vilobí, amb els companys de “promoció”: Josep M., Ramon 1, Ramon 2, Joan 1, Joan 2, Joan 3, Jaume Benet, Esteve i jo. Els temes de la tertúlia són els propis dels capellans  i, aquests dies, en tenim una bona colla.

A la tarda vaig a Bonmatí. Hi tinc la celebració de la penitència de la mainada de la primera comunió i l’assaig de la cerimònia de diumenge. N’hi ha algun que està força esverat.  

Al vespre tinc la missa vespertina. M’ha arribat algun missatge dels pelegrins a Lourdes.

dimecres, 1 / juny / 2016

A la tarda tenim la darrera sessió de reforç escolar.  S’acaba una estona abans i es dóna berenar a la mainada: xocolata, coca dolça i sucs de fruita. Tots marxen axeleiats, tot i que plou a bots i a barrals. I s’enduen una bosseta amb quatre llamins. Amb els voluntaris també fem un xic de brenadic de coca de flequer amb tomata i  embotits. L’Anna ho ha preparat tot. I tots els altres, n’hem gaudit: Josep, Carme 1, Carme 2, Carme 3, Ricard, Tina, M. Rosa.

Després de la missa em telefona el Ramon per comentar-me el pelegrinatge a Lourdes.

Preparo uns apunts pels alumnes del curs de Cultura Religiosa.    

dijous, 2 / juny / 2016

Celebro la missa a les 9 del matí. Em va molt bé a aquesta hora. I abans de dos quarts de 10 surto cap El Collell.

Arribo al santuari cap a ¼ d’11. Tot de mainada d’alguna colònia escolar que volta pels entorns del santuari.

Vaig a l’església i, a la sagristia, em trobo amb Mn. Joan (que em va batejar al Mercadal ara farà 63 anys i, per tant, ell en té 86). També m’hi trobo amb la M. Antònia i l’Andreu. I anem fent feina: la custòdia, un reliquiari amb un fil del mantell de la Mare de Déu, calzes... (un és donació de la família Yani de Banyoles fet el 1939, després d’escapar-se de les execucions de la guerra civil, uns a Itàlia –eren italians- i un altre, en Joaquim que es quedà a Banyoles i es va salvar de miracle)... Jo em dedico a inventariar les teles que va pintar  Mn. Soler de Morell, amb paisatges de l’entorn del Collell. El seu valor és sobretot documental. També hi ha alguna altra pintura, totes de poc valor. Altres coses que inventario són el frontal i el retaule de l’altar major (neo-romànics, d’en Ramon Pericay: no trobo enlloc cap referència d’aquest escultor i daurador).

Vaig a dinar a Banyoles. I a la tarda, vaig cap a Girona. Estic una estona a l’arxiu i, cap a les 5, participo com a professor convidat a la reunió de claustre de fi de curs de  l’Institut de Ciències Religioses de Girona presidida pel bisbe Francesc i en Pere Carreras.

Tot seguit hi ha una paralitúrgia de fi de curs a l’església de Sant Martí Sacosta. Feia anys i panys que no hi entrava per res: quants records! Presideix la cerimònia el bisbe Francesc.  

A l’aula Damià Estela, el president de Caritas Interparroquial de Girona , en Ramon Ceide, imparteix una ponència sobre el tema ERA FORASTER I EM VAU ACOLLIR. Ho segueixo al costat d’en Pere Domènec.

I tot plegat acaba amb un piscolabis a l’espai que queda damunt del museu bíblic, ara sala d’audiovisuals de l’Institut. Allà, entre queixalada i queixalada, puc saludar diversos companys i amics, entre altres en Narcís Cadenas, en Jaime Serrano... I cap a quarts de deu marxo cap a Anglès.  


divendres, / 3 / juny / 2016

És la festa del Cor de Jesús i acabem la missa amb un breu acte d’adoració.

Després de la missa, vaig cap a Bonmatí a visitar els ancians impedits. En visito un parell més que els altres mesos.

Al migdia,  can Vernis de la Cellera, dinem junts els companys de l’arxiprestat: en Ramon, en Jesús i en Jordi. Hi ha abundància de temes per parlar i per compartir.  

Al vespre, celebro la missa a l’església dels Dolors de Girona. Abans m’he arribat al carrer Santa Clara portant a enquadernar una aquarel·la d’en Lluís Bruguera amb la façana de l’església de Sant Martí. Me la regalà la seva mare, la Lluïsa, el setembre passat.

A la missa que celebro a l’església dels Dolors, preguem per la M. Luisa Ortín Pérez, la mare d’en Jesús Ortiz, i que morí el dissabte passat a Barcelona. Una bona colla de gent participa a la celebració.


Cap a dos quarts de 10 surto de Girona i arribo a la doma cap a les 10.