dissabte, 31 de març del 2012

Puix que sou amb set turments de set dolors traspassada: siau la nostra advocada, Mare dels vostres servents!


 dissabte, 24 / març / 2012

Em llevo i segueixo la rutina habitual i, poc després de les 10, vaig cap a Can Teixidor. Hi ha dia de brigada i de trobada familiar.

Quants papers, Déu meu! El més interessant són les cartes que guardem de la família, al llarg del s. XX. I recordatoris de tota mena. M’hi haig de posar en serio i ordenar-ho.

Dinem celebrant sant Josep, l’onomàstica del meu germà. També que en Tiri ha pagat la darrera lletra del camió.

Quan en Jaume parla sembla que explica les aventures de l’avi Ximixu i tothom n’està pendent.

En Ferriol em canta un cançó dedicada al blauet de l’estany. És el inici de la Primavera de Vivaldi i la lletra que hi posa diu: “Obre bé les ales, puja-les i abaixa-les, quin goig que farem tots dos, quin goig que farem tots dos”.

Celebro la missa a Bonmatí. M’acompanya una terna d’escolans: en Rodrigo, l’Adrià i en Martí. A Anglès també n’hi ha una bona trepa: la Jana, en David, la Núria, la Maria i la Jana.  I com no podia ser d’altra manera, acabo la missa exclamant: “Lloeu el Senyor, vosaltres tots els pobles...”

En Francisco em fa arribar més poemes del seu germà, en Manel Pont.

diumenge, 25 / març / 2012

La Bambolina Ambulant, d'Anglès, i Teatre de Contacte, de Maçanet de la Selva, participen avui en la tercera edició del festival de teatre Festiv' Albatros de Pernes les Fontaines, a la Provença francesa, amb els espectacles La crisi....quin quadre! Els desitjo molta merda, com es fa en el món dramàtic.

A Sant Martí repetim l’experiència de la missa a la placeta de l’església. De fet, la millorem. Usem l’altar fix que és el mateix padró. Així, a més d’alliberar-me d’agafar una insolació, també ho poden evitar els feligresos assistents, una quarantena.

La Maria i en Joan de Cal Curt hi celebren amb senzillesa el 60 aniversari del seu casament, aquest mateix dia, beneïts per Mn. Alfons Nogareda, a qui també encomanem a Déu. I els ocells van piulant per l’entorn i, curiosament, es fa un gran silenci al moment d’alçar Déu. “Tota la terra es prosterna davant vostre...”. Només s’escolta el soroll esmorteït dels cotxes que, a la carretera, pugen i baixen.

Quan acabo vaig cap a Calders. La gent s’espera per l’entorn de la capella. És un altre moment de vivència intensa amb devots vinguts de Bonmatí, de Sant Julià, d’Anglès, de Constantins i del mateix veïnat. La Matilde, l’ermitana i pabordessa major, va atrafegada amunt i avall atenta a tots els detalls i a tots els assistents (una cinquantena grassa).

A la homilia he intentat posar-me al nivell de la gent per animar-los a alçar la mirada i mantenir les tradicions i els llocs emblemàtics dels nostres pobles que ben segur també ens ajudarà a comprometre’ns en la significació profunda d’aquestes celebracions i d’aquests indrets.

Sembla que amb els nostres cants, especialment amb els “goits”, aconseguirem de aquest propers dies torni a ploure. No anirà pas malament. A la tonada dels goigs hi noto una barrija-barreja de ressons dels goigs de sant Martirià, dels goigs del Remei d’Anglès i de moltíssims altres. 

A la sortida hi ha un vermut on tinc l’agradable oportunitat d’anar saludant els feligresos que ja conec i coneixent-ne de nous. Comentem els trets que es van sentir la nit del divendres al dissabte. Uns diuen que van ser dos i altres, tres. Va ser passada la una de la matinada. Hi ha caçadors que van per lliure i no volen saber res de normatives i després sembla que van fer rondar els guardes forestals fins les 4 de la matinada, després de regirar-ho tot. 

I, a l’envelat de Bonmatí hi ha el complement d’un dinar on hi participen uns vuitanta veïns: amanida, arròs a la cassola, carn a la brasa i a riure. Per cert, a la gent els entusiasme la idea que em disposi a fer unes rogatives per trobar companya per en Marc.    

Marxo amb la coca de crema a la boca i vaig cap a Anglès. Amb dues dotzenes de feligresos (vinguts de Sant Martí, de Bonmatí i d’Anglès mateix) anem cap al santuari de la Salut de Pallerols. Recollim altres feligresos a Les Planes i a Sant Feliu.

Darrera mateix del meu seient hi ha la Conxita que no para de xerrar. Si jo quedo amb un cap com un timbal, a la Mercè li deu quedar com el bombo de la catedral. L’estrella de la conversa és de nou la seva germana: el que menja, el que beu (repeteix el menú que vaig recollir fa un parell de setmanes), les vegades que es canvia (la roba del llit, cada mig any), les medecines que pren, que quan acaba de menjar guarda el plat tal qual ja com que només hi menja ella...  També comenta costums d’aquests pobles de quan era jove: “Quan s’acostava setmana santa, el jovent anàvem a collir violetes pels marges; els nois, les recollien a baix dels marges, i les noies, a dalt (quina casualitat!)”.

Al santuari ens hi apleguem més de deu dotzenes de devots vinguts de les parròquies de l’arxiprestat, amb Mn. Ramon, Mn. Elies, Mn. Josep i jo (només falta un mossèn). En Josep ha preparat les meditacions (que llegeixen 14 lectors diversos), l’Elies (a l’orgue) i jo portem els cants (cants del viacrucis, goigs, credo, victòria...), en Ramon i altra gent aguanten la creu... Se m’encomana el fervorín conclusiu i ho faig convidant a situar-se en la mirada i en el cor de Maria per anar observant i guardant amb Ella els fets i les paraules de Jesús al llarg del trajecte de Jesús, des de la seva Encarnació –que es celebra avui- fins la Creu i la Resurrecció.     

L’Elies m’ha obsequiat amb el llibre d’en Xavier Solà Colomer, EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT DE LA SALUT (P. A. M., 2003).

Quedo amb la boca seca: l’arròs, cantar, parlar... La Montserrat i en Josep (la germana i el nebot d’en Ramon) em conviden a una tònica que se’m posa d’allò més bé. Quan tinc un moment, vaig a venerar la noble i elegant Creu de Terme (hi llegeixo lletres gravades: Regina Pacis, ora pro nobis; Stella Matutina, ora pro nobis...). En  Josep i la Dolors em mostren la vall de Cogolls, Sant Salvador de Puigalder, les cases on havien nascut: la Pruenca i a Can Xarles... Segons em diuen és molt més bonica que la vall de Sant Iscle del Colltort. I a quarts de vuit, baixem per avall.

Arribo a la doma quan baixen les campanades del toc de l’Àngelus, poc després de les vuit: Sub tuum praesidium...   

dilluns, 26 / març / 2012

La normativa litúrgica ens fa celebrar avui la solemnitat de l’Anunciació del Senyor, que, en ser diumenge, ahir no es celebrà litúrgicament. I quin concert de tórtores, al matí, a l’entorn de la casa.

Fa una setmana parlava de les mans endurides dels feligresos d’aquestes parròquies. Hi ha un altre element destacable: la quantitat de mainada adoptada. M’he trobat amb una bona colla d’infants que han estat acollits per famílies de per aquí i que, a més, provenen de països ben diversos: Rússia, Xina, Índia, Bolívia, Filipines... De moment en tinc comptabilitzats cap una dotzena, amb la peculiaritat que alguna família n’ha acollit tres, sense que siguin germans biològics entre ells i, encara, algun d’aquests infants amb alguna discapacitat o, també, amb germans que són fills biològics dels pares adoptants. Una autèntica mostra de generositat que no sé si l’atrapa cap altra poble.

Al matí faig un tomb pel poble anant a proveir per dinar. A la tarda, m’enfilo a l’estudi prosseguint la tria i endreça.

Venen la mainada de catequesi i, després de rebre’ls i parlar-los un xic de setmana santa, faig la sessió amb els infants que formen el grup de la germana Pilar: en Pol, en David, en Raül i en Blai. Dos d’ells estan molt atents i, els altres dos, fan tot el possible per enfilar-se a la lluna i esbullar totes les constel·lacions. Amb algun crit que deixo anar, segur que m’hauran sentit des de la plaça del Bacallà. Sort que, a l’acabament, els de Can Haribó em donen un cop de mà de simpatia i de dolçor.

Després de la missa vespertina, trobo la Rosa i em convida a visitar la seva mare, la Loreto (95 anys). A més, de passada, em lliura tot un feix de poemes d’en Manel Pont, de part de la M. Gràcia (la cunyada de la Rosa) i de l’Antònia Bartrolí (la vídua). Ara si que comença a fer feix la recopilació de poemes del noi de Cal Hilari. I segur que en sortirà una bona antologia.

dimarts, 27 / març / 2012

Al matí, quan el sol besa Santa Bàrbara, observo les clapes de blancor dels arços florits vorejant els marges de la riera de Sant Amanç i del torrent de la Verneda, com si tot de núvols blancs s’haguessin enganxat per les bardisses de la falda de la muntanya.

Quan he esmorzat, surto a comprar i ho aprofito per donar un tomb, passant pel camí del molí. També m’arribo a la Casa de la Vila per parlar amb en Bartomeu de la benedicció de rams, per si em cal demanar algun permís especial. Quan torno de voltar, al carrer de l’Empedrat, em trobo amb l’Emili Rams i m’informa de les restes d’una possible vila romana que s’ha localitzat. Ara caldrà vigilar els depredadors d’antiguitats que no hi vagin a gratar.

Telefona a l’Antònia per agrair-li les facilitats i la col·laboració per anar recopilant els escrits i els poemes d’en Manel Pont. En pot sortir un bon llibre.   

Cap a dos quarts de dotze em telefona la Matilde de Calders per comunicar-me que la Consol de Constantins, passejant per l’entorn de Can Massana, enmig d’unes escombraries hi ha trobat una imatge de la Mare de Déu que podria ser la de la capella de la Pietat de Can Bassegó. Vaig volant a Constantins on la Consol ja m’espera. La imatge és  tipus maniquí per anar vestida. Li falta un braç i una mà i, òbviament, els vestits. La recullo amb devoció i m’arribo fins a Can Massana per si hi trobo el braç de falta: quatre ulls sempre hi veuen més que dos.

Gratant enmig d’un piló d’escombraries hi trobo el tors, el cap i les cames esmicolades d’un Crist de terracota, molt ben modelat, i el pal vertical de la creu.  També hi trobo un quadre modernista de guix de la Mare de Déu de Montserrat. M’estremeixo i em commoc. Ho recullo tot. A veure si trobo algú que restaura les tres peces. És un signe més de com hem deixat esmicolar tot el nostre patrimoni rural. I ara, feina a salvar els mobles.

Quan he visitat la Consol em comenta que el seu nebot i fillol, en Miquel Serra (que fa poc ha complert els 36), està casat amb l’Anna Sala, la filla d’en Sidro de Can Pipa. Can Pipa (antigament Can Hort), Can Dorca i Can Teixidor formàvem un veïnat ben característic, en aquell moment a les afores de Banyoles, al costat de confluència del rec de Can Hort i del rec d’en Brugada Teixidor. Els fills de les tres cases es reunien sovint formant una mena de colla pels jocs, per fer tabola, per ajudar-se. En Sidro deu ser uns quatre anys més gran que jo. L’Anna també havia treballat a la biblioteca de Palafrugell. 

A la tarda hi ha reunió amb l’equip de Vida Creixent. Ens llegim amb atenció els principals episodis de la Passió de Jesús segons l’evangelista sant Marc, i així preparem la setmana santa.

Parlem del viacrucis i es diu que el divendres sant seria interessant fer-lo al carrer, resseguint les creus de ferro que hi ha clavades per les cases: la de pedra en memòria de les víctimes de la Guerra Civil (1ª estació), al C. Mn. Jacint Verdaguer n. 9 (2ª), a Sta. Magdalena (3ª), al començament del C. d’Avall, entre el número 43 i el 45 (4ª), damunt de l’arcada de Can Verdaguer (5ª), a la Masoveria de Can Cendra (6ª), la que hi havia a tocar de l’arcada de Can Mans (7ª), a Can Tino (8ª), la que hi havia a Can Vilaró (9ª), la que hi havia a Can Monjo Vell (10ª), al començament de la Plaça de la Vila (10ª) i la que hi havia a l’acabament on era Can Cendra (11ª), al C. Major davant de Cal Rellotger (12ª), a la Doma (13ª) i també la Creu de pedra de la Missió (14ª). M’hi ha ajudat a localitzar-les la Maria Tarrés (on no hi són ara) i algú més. Valdria la pena recuperar les que no hi són  A veure si per la Setmana Santa del 2013 ja s’hauran recuperat i col·locat de nou les creus que falten i es pugui seguir el viacrucis a l’exterior. 

Al vespre telefono uns familiars per la mort d’un cosí germà de la mare, en Pere Poch Clotas que morí el 20·03·12 als 90 anys. No hi ha hagut gaire relació perquè vivia a Lleida.

dimecres, 28 / març / 2012


Al matí celebro la missa amb els ancians del Centre de Dia. Gairebé me n’havia distret! Els he demanat disculpes dient-los que se m’havien enganxat els llençols. Això els ha fet gràcia. Hem fet una celebració adaptada de la setmana santa: Rams, Dijous Sant i Divendres Sant. Tot junt en mitja hora. En una altra ocasió, fa força temps, en poc més de mitja hora vaig administrar a un adult el baptisme, la confirmació i la primera comunió (amb la missa corresponent). En Joan  Mató alguna vegada m’havia comentat que, en una ocasió, Mn. Tapiola, havia celebrat la missa en menys de cinc minuts. I quan va acabar encara es va exclamar: “El problema és que l’he haguda de celebrar en català, que si l’haguera celebrat en llatí, hi hauria estat encara menys”. Val més que els liturgistes no se n’assabentin perquè se’m llançarien a la jugular. Però els empordanesos ho tenen clar: les misses curtes i les sardanes i les taules, llargues.  

A la tarda oficio dues exèquies: de l’Antònia (86a) i de la Montserrat (94a), la mare de la Claudina que, durant molts anys, havia estat cap de l’escoltisme, amb el seu marit. Entre una cerimònia i l’altra, atenc la mainada que venen al reforç escolar. I, quan acabo tinc un petit moment,¡ que l’esmerço a preparar la celebració de la penitència d’aquest vespre. Avui, més em valdria haver-me posat l’alba només llevar-me, i per avall!. Com és obvi, he suspès la missa vespertina. Segurament serà el que haig de fer quan, en un mateix dia, ja hi ha una missa. Són petits retocs que, de cara el curs vinent, comentaré amb el Consell Parroquial i em sembla que caldrà implantar.

A la celebració de la penitència hi participen unes 150 persones: Déu n’hi do!
Venen alguns penitents d’Osor i de La Cellera. Em saluden els pares i la germana d’en Ramon Masachs. Quan acabem, l’Àmbar ve a demanar-me un dolç. La seva mare està a punt de portar al món en Jan. La petita, la Xanti, dorm als braços d’en Josep M. . Parlant de noms exòtics, la Maria em comenta que a Olot, una infermera li va dir que els noms que uns pares havien triat pes seus fills eren Blat de Moro i Civada. No sé si és del tot cert, però si vols mentir, digues el que sentis dir.

Al vespre dono una ullada al darrer exemplar de la REVISTA DEL BAIX EMPORDÀ    amb el monogràfic dedicat a EL TEATRE A LA NOSTRA COMARCA. També hi ha el publireportatge DE MARTÍ CAMA I CO. A J. VIGAS,SA,   UNA HISTÒRIA I UN LLEGAT AMB 125 ANYS D’EXISTÈNCIA.

dijous, 29 / març / 2012

Tenim dia de vaga general. Les treballadores de la Confraria de l’escombra no han fet cas dels piquets “informatius” i venen a netejar l’església.

Dino a Banyoles. A la taula parlem de la vaga. Algun dels nebots, n’han fet  i algun, no. El tema és interessant. I perquè els bisbes no n’han dit res? O és que “nosaltres no som d’eixe món”? Què se n’ha fet de la Gaudium et Spes? (Bé, el bisbe de Ciudad Real, si ha dit alguna cosa   Però, algun altre ha censurat el manifestde Justícia i Pau.    


L’Imma ve a fer-me unes fotografies per il·lustrar l’entrevista que em va fer en Joaquim Roglan. El lloc que més li agrada és a la terrassa al damunt de la sagristia. Veurem què en sortirà. Em comenta que viu a Vilacolum. Li dic que la meva mare era de Ventalló i Valveralla. Quan m’ha fet unes quantes fotografies surt ràpida cap a Girona per treure fotografies de la manifestació o d’algun element relacionat amb la vaga.

Al vespre vaig a Amer a predicar a la darrera missa del septenari dels Dolors. A l’església del monestir sempre m’ha impressionat que els pilars romànics estiguin retallats pel mig i sostinguts per quatres columnetes: quin gosadia arquitectònica, però quina elegància. No sé què poden dir, davant d’aquesta solució, els que voldrien reconstruccions romàntiques dels edificis antics.

A la missa hi participen una cinquantena de persones, presidides per quatre priors degudament coberts de capat. Quan els predico faig referència a la devoció a la M. de D. dels Dolors que he mamat a casa i a Banyoles. Parlo del setè Dolor de Maria: la seva soledat i la seva solitud on, des del silenci i la contemplació, hi fructifica l’esperança, la Paraula del Fill, la Vida... que Maria faria créixer en el cor dels deixebles. A la missa també hi ha la Consol. Amb bon humor li dic que la Mare de Déu del Remei potser s’enfadarà amb nosaltres perquè hem anat a veure la Mare de Déu dels Dolors d’Amer.  

Quan acabem la celebració, amb Mn. Josep anem a donar un tomb per l’entorn de la vila admirant els arbres florits i els horts conreats fins la capella de la Pietat. Quan acabem la passejada, sopem plegats al seu pis: un bol de crema de verdura i un xic de pa torrat sucat amb oli d’oliva de Cabanes (on havia estat rector), i un xic de pernil. I retorno ple de pau cap a Anglès. Arribo a la Doma quan cauen les 10 del campanar.  

divendres, 30 / març / 2012

És la diada de la Mare de Déu dels Dolors i es presenta com un dia lluminós de primavera. En Santi Massaguer parla del Viacrucis vivent de Palafrugell  .

Em venen a visitar uns amics. Els ensenyo la casa i la part vella de la vila. Com que celebren el 42 aniversari del seu casament, acabem asseguts i dinant a L’Aliança. Em recorden que, quan celebraren el 25 aniversari, també els vaig acompanyar. I per molts anys!

Preparo les certificacions de baptisme i de casament d’en Josep Vidal Huix. Havia estat un dels fundadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i president del grup d’Anglès. Va ser assassinat el 30 de juliol del 1936. Les certificacions me’ls han demanat des de la Federació de Cristians de Catalunya ja que s’està preparant el procés de beatificació d’aquest jove.

A la tarda venen la mainada de catequesi. La majoria són atents i respectuosos amb les catequistes. Però n’hi ha algun que sembla que vingui per rebentar la sessió i fer posar nerviosa la catequista.

Al viacrucis i a la missa vespertina hi participen més de quaranta persones: segurament és el dia que hi ha més gent. Quan he acabat la missa vaig a expressar el meu condol a en Ramon de Cal Cisteller per la mort de la seva muller, que tan bé cuidava, la Maria de Can Malagana de La Cellera. Esperem que en la vida eterna pugui gaudir del goig i la pau que li ha mancat a aquesta vida.

“L’ombra cobreix ja la terra amb son mantell de vellut: de genolls, Verge de la Serra, implorem el vostre ajut...” 

dissabte, 24 de març del 2012

Per sant Josep, el marduix treu el bec.


dissabte, 17 / març / 2012

La panxa em continua donant malestar com gairebé tota la setmana.

A mig matí vaig a la barberia, a Can Boix. Hi ha els nois i l’avi Ramon, que encara fan treballar. I ell feliç d’estar per allà veient com els nois continuen la feina.

L’estona que estic allà m’assabento de més coses del poble que no pas al facebook: l’augment de la població de senglars (sempre n’hi ha hagut molts, per aquest món de Déu), els deutes de l’ajuntament i el que costa pagar-ne els interessos...

Amb tot, gràcies al facebook, he pogut contrastar tot el rebombori d’en Vilopriu de Sant Jordi Desvalls, acusat de provocar els incendis de Vilopriu. Pel mur , me’n parlen en Toni Bautista i en Víctor. M’agrada que els amics vagin comentant els incidents del seu poble. En Toni i en Víctor no són pas els únics. Gràcies als amics amb qui estic connectat, també me n’he assabentat d’altres coses dels pobles on he estat.  

Quan arribo a la Doma, provinent de Bonmatí, em trobo amb una dona acompanyada de tres criatures. Em demana diners per anar a Barcelona urgentment ja que, segons diu, un dels seus fills ha tingut un accident i un helicòpter se l’ha emportat a Sant Joan de Déu. Li dic que s’esperi un moment. Faig unes telefonades: policia local (res), CAP (res), 112 (res), 012 (res) i, finalment, el mateix hospital de Sant Joan de Déu on també em confirmen que ho hi ha cap emergència prevista i ni s’espera cap helicòpter medicalitzat. Faig les telefonades des del pati perquè la dona em pugui veure. Però quan miro a l’exterior de la doma, ja no hi ha ningú enlloc.

Sant Joan Crisòstom diu que els pobres, perquè els fem cas, s’inventen tota mena d’estratagemes i, tot i així, no els fem cas.

diumenge, 18 / març / 2012

Faig memòria del bon Salvador Jofra que tant col·laborà amb Caritas.

A Sant Martí tinc una sorpresa agradable. Com que fa un sol agradable i la temperatura és plàcida, la Carme ha preparat els patracols per celebrar la missa parroquial a l’exterior, a la placeta del davant de l’església.  No serà pas la darrera vegada. Quin goig de celebració!  Ben bé allò de “Déu amb nosaltres”, Ell, un més de la colla.

Al poble, visito la Maria i la Nati, a qui dic que li porto una sorpresa. Obre uns ulls encuriosits. Quan li ensenyo el pixis amb el Senyor obre uns ulls com unes taronges: “Oh, el Senyor”. I, com toca, acabem cantant: “Per vostra Passió sagrada...”.

Vull fer una reflexió. Fa ja 6 mesos que estic a Anglès i a les parròquies de l’entorn. Hi ha coses que, en relació amb Palafrugell, m’han sorprès.  Com ara què?. Una l’he tinguda quan reparteixo la comunió. Com és obvi, la gent em mostra les mans, com pobres pidolant davant del Senyor. No són mans finetes: majoritàriament són les mans endurides d’homes i dones treballadors. I em ve al cap la dita de l’avi Benet que em repetia la mare: “El millor carnet d’identitat de les persones són les seves mans”. No són mans embrutades amb tinta, o de senyoretes que no tenen res a fer. Són mans d’homes i dones que feinegen pel camp o que han treballat dur en els seus oficis. Quina dignitat!  Segur que el Senyor s’hi troba com a casa!  

Quan acabem la missa de les 12, passa un grup de “peregrins” que van a Sant Jaume de Galícia. Em demanen que segelli les seves cartes que s’inicien a La Jonquera.

També arriben els que han col·laborat en l’organització de l’aplec solidari a Sant Cebrià d’Amer. A la caminada i a l’esmorzar hi ha participat cap a 300 persones arribades per les diverses rutes que hi menen i en diversos mitjans. L’assistència a la missa ha estat d’una 60 de persones. Possiblement els altres col·laboradors que s’han adherit al projecte són uns 300 més. El temps ha estat agradable.Per tant, sembla que la proposta ha estat encertada i acceptada.

Gandulejo per la doma. Rebo alguna telefonada: la Felícia, en Paco, la Luisa... Se’m diu que hem arribat a ses roques. De fet, la Carme també em comentava que tot havia deixar de ser el que era: ara ja només manca que s’ensorri el campanar o bé que s’embarranqui un petroler a s’illa. Uf, que catastrofistes!

dilluns, 19 / març / 2012

El negoci d’armes no està en crisi i la prova és que el 2011 ha crescut un 24 % a tot el món. El negoci és especialment floreixent als Estats Units i a Alemanya. Els grans clients són aquells països que més els valdria invertir en altres objectius més promocionals i socials. I aquesta situació, ben poc es lamenta periodísticament. I un bon client del negoci armamentístic d’Alemanya i França ha estat Grècia. Ben curiós.  

Al matí m’arribo fins a Calders. La Matilde ha anat fins a Girona. Al cap de poc de ser jo per allà, arriba i mirem què hi ha i què manca per la missa de l’aplec de diumenge vinent. Llàstima que la imatge de la Mare de Déu estigui pintada com una pepa.

La Matilde m’acompanya fins la capella de la Pietat. Han esbrossat l’entorn, però les heures encara s’enfilen pel mur meridional de la capella fins el teulat. Dintre la capella trobo per terra una petita imatge de la Mare de Déu. La darrera vegada que vaig estar-hi l’havia vist enmig del retaule neoclàssic.

Anant i tornant la Matilde em va indicant el nom de les cases que hi ha pel camí: a Can Ponsatí a les escoles on viu en Josep, a Can Furroy, a l’Hostal (fa pena que estigui abandonat), Can Begudà (on hi viu el germà de la Matilde), a Cal Escolà (només venen a l’estiu), Can Frou, Can Massana (abandonada del tot, des d’on la Matilde hi contemplà la gran revinguda del Ter i la inundació l’any 1940)...

Quan podrà ser que es restauri l’esglesiola? Tan bé que es veu des del Pla de Vilanna!

A la tarda hi ha la mainada de catequesi. N’hi ha algun que no para de fer el pallasso i esvalota tot el galliner. La germana Pilar tampoc ha pogut venir i faig la catequesi al seu grup: en Raül, en Pol, l’Eloi i en David. La Laia i la Clara estan malaltes.

L’Anna em porta un manat d’espàrrecs: són de cap a Pals, la terra del seu marit. Me’n faré una truita per sopar: la primera de la temporada!

A la missa vespertina, celebrant sant Josep, hi participen una quarantena de feligresos. Felicito en Pepet Venanci, la Pepi Colomer i els altres que hi ha. Pel facebook també he felicitat en Josep M. Batlle, en Josep Casdellà, en Jaume Xicoira... I per telèfon, el meu germà gran.

Se’m comunica la mort de Mn. Alfons Nogareda (89 anys). Havia estat rector de Sant Martí Sapresa (1951 – 1961). El succeí Mn. Miquel Guitart. Que ens ajudin des del cel.

dimarts, 20 / març / 2012

Astronòmicament, cap a un quart de set s’ha iniciat la primavera. I de pluja, de moment ni gota.

Cap al migdia visito un parell de cases amb persones grans: l’Antònia,  en Salvador i el seu fill David.

En Salvador, que celebrà el sant diumenge passat, em comenta que, sobre Osor, hi ha la Creu d’Horta on hi ha una capella dedicada a sant Salvador on es diu que hi va viure el sant fraret miracler. A veure si m’hi arribo algun moment.

A la tarda vaig a les exèquies de Mn. Alfons Nogareda, a la residència del Tura d’Olot. Hi participem unes 200 persones i, amb el bisbe, hi concelebren una vintena de capellans. De Sant Martí únicament hi veig en Lluís Puig Estany. Em saluden l’esposa d’en Rierademont , també la senyora M. Dolors Bassols, la Dolors Colomer...

Retornant cap a Anglès m’aturo un moment a Sant Miquel de la Pineda i, després, a Sant Iscle del Colltort: quina bella solitud! Davant de l’església de Sant Miquel hi ha un rústec pedró i, poc abans d’arribar a Sant Iscle, un oratori de camí amb una imatgeta de la M. de D. del Tura i, a la punta, una creu de forja. Els núvols i l’ombra van embolcallant i enfosquint el paisatge.

Em comuniquen la mort de la germana Dolors Bassols, la banyolina que tant ha lluitat per la les escoles cristianes de Catalunya. Vaig parlar moltes vegades amb ella i em va ajudar quan vaig ser el director titular del Centre Prats de la Carrera, des del 1994 al 2004. A la Dolors se li havia encomanat l’esperit de la germana Castany, també banyolina i una gran superiora general de les vedrunes.

Quan vaig a les dominiques a celebrar-hi la missa, comença a plovisquejar.

dimecres, 21 / març / 2012

Ha anat plovisquejant tota la nit si bé ha caigut poca aigua. Val més això que res: Deo gratias!

Al matí, amb en Ramon, preparem la trobada de nois i noies de Professió de Fe a El Collell pel dilluns de setmana santa.
A la tarda em ve a recollir en Ramon i anem a les exèquies de la germana M. Dolors Bassols. L’església del Mercadal s’omple del tot. Presideix la cerimònia el monjo de Montserrat Salvador Plans  i hi concelebren el rector del Mercadal (Mn. Pere Domènech), el delegat episcopal de vida religiosa (Mn. Ramon Alventosa),  el P. Enric Puig, el salesià P. Francesc Rius, Mn. Joan Güell, Mn. Àngel Pagès, Mn. Jordi Font i Mn. Joan Baburés.

En Salvador, a l’homilia, llegeix un bonic comentari del Càntic de Maria escrit per la mateixa M. Dolors. En Francesc Rius, a l’acabament, parla de la capacitat d’estimar, de comprometre’s, de servir, de treballar per l’escola cristiana de la M. Dolors.

Sortint ens saludem amb en Narcís Medir, en Vicenç Rigau, la germana Ascensió Causa i tants altres.

Al vespre, després de sopar, segueixo un reportatge que emet el canal 33,  a ESPAI TERRA, sobre l’explotació comercial del suro que es centre sobretot a Palafrugell. En Jaume Guasch porta la veu cantant, com no podia ser d’altra manera.

dijous, 22 / març / 2012

A la nit ha anat plovisquejant i ho continua fent. Aquesta pluja menuda anirà bé pels camps, pels boscos i, si és neu a muntanya, per les deus. I plou amb ganes fins a migdia. La pluja enganxa melancolia.

Cap a migdia vaig a acomiadar la Rosario i enfortir-la amb la Sant Unció a l’hora de fer el pas cap a l’eternitat, a l’hora d’immergir-se en les aigües de la bondat de Déu, com va fer Pere: Que el Senyor sigui a prop teu per protegir-te...

Quina mania, el govern d’Espanya, en voler construir el corredor central de l’AVE! Com si no s’haguessin malgastat prous recursos europeus en fantasies ideològiques i espanyolistes. Ja seria hora que Europa freni aquesta disbauxa i tant de bo s’adoni  d’aquesta mena de depredació subliminar a la que estem tan acostumats.  

M’agradaria recollir receptes culinàries de la Selva, especialment d’aquests pobles, ara aquelles que tenen regust de Setmana Santa. De moment començo amb una que m’ha fet arribar un noi. L’Eloi Guerrero em dóna la recepta de la coca de ratafia. Com que potser que interessi a algú, la recullo aquí. Els ingredients són: 1 Iogurt Natural, 4 mesures de farina (s’utilitza per mesura el pot de iogurt), 4 mesures de sucre, 4 rovells d’ous, 1 mesura d'oli d'oliva verge, 2 sobres de royal, 1 cullerada de canyella amb pols, 1 cullerada de vainilla amb pols, 180 grams de ratafia I les clares d'ou a punt de neu. Es barreja bé tot plegat (millor amb una batedora), s’escampa dintre una safata d’alumini (millor si s’unta amb un xic de mantega i farina), i es posa a coure uns 40 minuts al forn ja calent (uns 200º). Jo suposo que es podria reduir la dosi de sucre i resultaria bona igual.

divendres, 23 / març / 2012

Ja tinc per aquí una mallerenga  que em ve a saludar com cada matí d’aquests darrers dies. Deu ser parenta de la que venia a saludar-me a Palafrugell. La d’aquí sembla més propera.
Preparo el text de la representació de la Passió que, com els altres anys, escenifiquen la mainada de catequesi. De fet, és el mateix teix que va preparar en Sebas i que s’havia representat els dos darrers anys.

A la tarda oficio les exèquies de la Rosario: una bona dona del nostre poble. Les flors que l’acompanyaven queden als peus de la Mare de Déu del Remei.

I tot seguit venen els grups de catequesi: el de confirmació, els de primera comunió, els d’iniciació a la catequesi...  A mi em toca saludar-los i donar-los-hi algun llamí. Si més no que guardin un bon record d’aquesta estona (a més de moltes altres coses molt i molt més importants).

Al vespre, hi ha el viacrucis i la missa vespertina. Falta algú que hi ha participat les altres setmanes: la germana Mercè ha anat a les exèquies del seu germà Pere; la germana Pilar encara està convalescent...

Al vespre hi ha la reunió amb els catequistes per preparar la representació del diumenge de Rams. Segur que sortirà bé. Llàstima que no ens portin un burro per representar l’entrada de Jesús!

dissabte, 17 de març del 2012

Per santa Madrona, el cep borrona.


dissabte, 10 / març / 2012

Al matí hi ha tranquil·litat i només ve el grup de mainada de catequesi que porta en Miquel.

Baixo pel poble, a cal apotecari per un parell de lilaines i ho aprofito per fer un tomb.

Pel despatx, copio una de les obres d’en Manel Pont L’ARBRAÇ DE L’ESTABLIA, drama nadalenc en tres actes, tres quadres i en vers. Les parts musicades les va compondre Mn. Verdura, i segurament es conserven a l’arxiu de Banyoles.

A la tarda hi ha la mainada de seguiment i els de la comunió solemne (quatre). Quan els acomiado els dono una dolçaina.

Es presenta la Conxita amb uns retalls de diari amb les picabaralles a l’Ajuntament de Palafrugell entre en Juli i en Sergi pel tema de les banderes. També em porta un retall amb la nota parlant de la publicació del llibret Emeteri (Medir) i Celedoni, els soldats màrtirs

Els petits Castors i les petites Llúdrigues venen a jugar a escuts al pati de la doma. Entretant, els avions dels bombers van solcant el cel anant i tornant dels embassaments per portar aigua a apagar foc dels boscos de Santa Cristina.

Al palau Sant Jordi de Barcelona es constitueix l’Assemblea Nacional Catalana: li auguro forces èxits i, sobretot, l’assoliment de l’objectiu final.

Abans de la missa vespertina, la Rossa em comenta com fa l’escudella la seva germana, que serveix de variant als àpats que vaig transcriure la setmana passada: en una olla grossa, amb uns quants litres d’aigua, hi fa bullir, al llarg de tot un matí sencer, una bola de sagí grossa com una pilota de tenis, mitja gallina vella i ben grassa, 4 costelles de vedella també ben grasses, 4 costelles de xai òbviament ben gras, 2 orelles de porc, 2 o 3 patates, ceba, mig cap de col, una pilota d’un pam, un os de pernil ben gros (no he aclarit si era sencer), un bon grapat de cigrons. I bull que bull. Tota la carn la compra a Can Fanera, que ja li coneixen els gustos.

L’escudella i la carn d’olla ho acostuma a coure quan va fer analítica i li han d’extreure sang. Com que queda afeblida, la bullida li va bé per refer-se. Certament: per ressuscitar un mort!. 

Diumenge, 11 / març / 2012

El ritme del matí és l’habitual de cada diumenge: Anglès, Sant Martí, Anglès.

Abans de la missa del migdia, venen a saludar-me dues feligreses de Palafrugell que venen a participar a la missa d’Anglès: la Rosalia i la Cinta. Els ha acompanyat el fill de la Cinta.

Quan he acabat a l’església, vaig cap al pavelló, per participar al dinar de l’Oncolliga. Els primers que hi trobo són la colla de l’Oncalliga de Palafrugell: la M. Gràcia, la Manuela i en Joan, la Maria, la Margarita de Can Zenón... I tornem-hi: petons i llàgrimes. També hi trobo la Suli de Can Gomis i en Triola: la seva tia (no pas la Pepeta, és clar), vivia a Anglès.

A taula estic amb bona part de la colla de la Bambolina, dels Amics de Santa Bàrbara, dels Amics de Sant Amanç... Vaig coneixent una mica més la bona gent d’Anglès: els que treballen, els que fan serveis diversos, els animadors de la vida social... En Jaume, en Lluís Cornellà, en Jordi Cañabete, en Pere Manubens, la Concepció de Can Bertrán...

Tot parlant de la capella de la Pietat de Constantins, em comenten que algú n’ha netejat l’entorn de bardisses. És que potser algú ha escoltat la meva invitació? O és que potser hi ha anat els àngels? O un xic tot plegat? Ho aniré a veure. Potser serà un somni que es farà realitat?

Quina feinada tota la colla de la Confraria de les Bones Dones: incombustibles, incansables... M’he trobat amb dones molt valentes, al llarg de la meva vida. Però una colla tan ben conjuminada, conjuntada... no la recordo.

Quan me’n vaig, estan ballant una colla de joves que fan una mostra de balls de saló. També hi ha la Carla, que a la missa de les 9 del matí, ha fet d’escolà. Tan petita i tan escotorida, amb una faldilla de plomes verdes que sembla una noieta de 15 anys, ben bé que és la pubilla de Can Mas. Voltant per les taules, també m’ha saludat un altre vailet, en Joel Campillo.

Dilluns, 12 / març / 2012

Feia un parell de dies que em rondava i, finalment, el refredat ha sortit. El més probable és que sigui l’al·lèrgia que, aquest temps, sempre es sol aguditzar . De moment, aquí passo curt. A Palafrugell gairebé em passava tot l’hivern amb ragera de nas, esternuts, mal de cap...  

L’Emili Agustí em telefona des del TRITON DIVING de Llafranc  que vol venir a explorar la cisterna misteriosa de sola l’altar major d’Anglès. Segurament vindrà demà.

Ve a visitar-me l’Assumpta. Parlem de temes familiars i, com no, de la cisterna. A ella també li agradaria submergir-se a la cisterna. Potser vingui quan hi hagi l’espeleòleg.

Em saluda en Pere Roura. Li havia fet de catequista de confirmació, fa uns 37 anys, a Sant Feliu de Pallerols. Jo en tindria uns 22: ai, salero!

A la catequesi no hi pot assistir la Gna. Pilar i en sóc el suplent. Del grup, només venen tres vailets: l’Eloi, en Pol i en Raül. Quines paraules tan complicades conté el llibre del temari! No sé si els que han preparat aquest material han fet mai catequesi amb mainada. 


dimarts, 13 / març / 2012

En menys de 10 dies serem ja a la primavera. Però no plou. A veure si, amb el canvi de lluna, plou una mica.

Estic cansat de les telefonades comercials –sempre en castellà, és clar- i de la publicitat per correu electrònic. La Nuri em recomana fer-me soci de la LlistaRobinson que gestiona les denúncies contra aquesta mena de missatges. Espero que em vagi bé .

Pel facebook m’arriben els contactes amb persones que havia conegut a les parròquies on he estat: Olot, Sant Jordi Desvalls, Colomers... I, és clar, Palafrugell. A Anglès, més aviat sóc jo que demano agregar-me. Sempre he rebut una resposta positiva.

Ve l’Emili Agustí del TRITON DIVING de Llafranc. És un expert submarinista i està interessant a realitzar l’exploració de la cisterna que hi ha sota el presbiteri de l’església d’Anglès. Fa una inspecció ocular del lloc i em comenta que, amb algun altre acompanyant, vindrà un altre dia per ficar-se dintre. Que bé! M’agradarà saber com és la cisterna i si amaga alguna petita sorpresa.

Em ve al cap la imatge de la Mare de Déu del Remei que es venerava abans del 1936. Què se’n deuria fer? Era de fusta o de pedra? La cremaren? On van fer-ho?    

Es parla de l’espoli fiscal. Voleu dir que no seria millor dir depredació?

Un refredat? La “passa”? al·lèrgia? Una indigestió? No ho sé. Però, sense trobar-me especialment malament, no arranco ni em trobo fi.

dimecres, 14 / març / 2012

Vaig a sacar fruita per la mainada del reforç i aprofito per anar a cal apotecari. També vaig a preguntar per la Laia: sembla que es recupera bé i que avui ja ve a casa. Deo gratias!

És santa Matilde i felicito l’ermitana de Calders que en porta el nom . També recordo la Matilde Bonany de Colomers.  

Sembla que em trobo molt millor que no pas ahir i amb bones ganes de treballar i enllestir feina. No em costa elaborar el programa de Setmana Santa de les parròquies de l’Arxiprestat. També enllesteixo el suplement parroquial.

Dono una volta pel poble per proveir de diversos productes. Ho aprofito per arribar-me fins a Cal Mariner a fer un tallat. També m’interesso per algun malalt.

A la tarda ve la mainada del Reforç Escolar: és un dels millors serveis que es pot oferir des de Caritas. Abans d’entrar a la classe, els serveixo berenar: un plàtan, una bossa amb mini croissants i una ampolleta de batut de xocolata. Els faig donar gràcies a Déu per l’aliment i demanar pels infants que no tenen res per posar-se a l’estómac.

Ve a visitar-me en Ramon. Parlem de la decoració del santuari de la Mare de Déu del Coll, triant colors i comentant elements decoratius. Estem una bona estona a dalt de l’estudi. Quan baixem, ja no hi ha ningú enlloc.

Dono una repassada al facebook. M’agrada que s’hagi connectat l’Armand, que va ser escolà meu. També en Víctor, que ho va ser a Colomers. Ben bé que és una finestra oberta a la comunicació i a la relació. Al mur, m’hi surten penjades tota mena de comentaris i propostes: des d’en Jordi bufant el pastís del seu 37 aniversari (valga’ns Déu quines galtones!), aportacions d’artistes, comentaris polítics, propostes de festa, acudits... De tot i força.  
  
La Pilar ja és a casa i la Laia, també. Me n’alegro de veritat.

Curiosament les visites al bloc ara es disparen a Estats Units i a Letònia. Continuen algunes visites des de Gran Bretanya, França... També n’hi ha de països exòtics, com Malàisia. Ves a saber què busquen per aquí tota aquesta gent. Llàstima que no enviïn un petit missatge explicant les seves motivacions. Ho agraeixo quan algú ho fa.  

dijous, 15 / març / 2012

Quina tristesa produeix l’accident  dels nens belgues, a Suïssa. Em venen al cap els infants i jovenets a qui els he oficiat les exèquies. I sobretot, penso en el dolor de les seves famílies.

Com cada 15 dies, ve tota la Confraria de l’Escombra a estrijolar l’església.

Al migdia vaig a Girona. Em trobo amb Mn. Josep Padrós i amb diverses monges, també la germana Teresa. M’hi entrevisto amb el periodista Joaquim Roglan. Es veu que li fa gràcia el DIARI DEL CAPELLÀ. 

Vaig a dinar a casa. La Carmen no es troba massa fina però entre tots ja ens en sortim. Comentem la situació social i política, parlem de la reforma de l’era...

Al vespre hi ha reunió amb els pares dels nois i noies que aniran a Girona, amb l’Alfred.

divendres, 16 / març / 2012

El matí es lleva amb un gran embolcall de boira que ho cobreix tot. Recordo la tradició que diu que, en una ocasió, amb una guerra contra els francesos, les tropes volien envair Anglès però que la Mare de Déu del Remei va fer amagar la vila enmig d’una boira espessa i així aconseguí que els soldats francesos no localitzessin la vila.

A mig matí venen l’Emili Agustí i en Mark, el seu gendre. Són bons submarinistes del TRITON DIVING de Llafranc . Venen preparats per immergir-se a la cisterna de la sagristia. De fet, només s’hi immergeix l’Emili, cap a dos quarts d’onze.

La cisterna és com un cub de 4 x 4 m. de perímetre i uns 5 ms. de profunditat, recoberta d’una volta rebaixada, i sembla que tant les parets com la volta són d’obra, de morter. De fet, el dipòsit està pràcticament ple d’aigua de pluja i es veu molt neta i transparent. A baix, enmig del llot, només hi troba un tros de tub de plom que hi cauria quan s’instal·là la bomba per extreure’n l’aigua. L’accés a la cisterna queda situat a l’angle meridional / ponent (S/Oc) i, per tant, la major part del dipòsit queda situat sota al passadís de pas entre el despatx i el la sagristia, davant de la porta de sortida al pati. Possiblement les parets de l’edifici reposen damunt els murs de la cisterna. Entre l’aigua i el paviment superior hi ha gairebé dos metres de gruixudària. Cap a les 12 han acabat la feina. Tantus labor non sit cassus, com diu el Dies irae.

Un altre dia, si hi ha humor i ganes, miraré que s’explori la cisterna del pati de la doma, amb un brocal fet de lloses de tombes (s. XVIII?).

A la tarda, quan venen la mainada de catequesi, comento a les catequistes que, al matí, un submarinista ha inspeccionat la cisterna. La Maria comenta: “I perquè hi havia de baixar un seminarista?”.  El que dic, un goig sense alegria.  

Al viacrucis i a la missa vespertina d’aquests divendres de Quaresma hi participen cap una quarantena de feligresos. I encara n’hi havia una mitja dotzena que eren a la coma preparant bosses de menjar per repartir: ja els he dit que estiguessin tranquil·les que segur elles havien guanyat el doble d’indulgències dels que estàvem resant a l’església.

dissabte, 10 de març del 2012

Març ventós i abril plujós, tornen l'home rabiós


Dissabte, 3 / març / 2012

Aquests dies, diversa gent ve a parlar-me de temes personals. Intento compartir els goigs i les penes i posar-hi un xic de pau, de llum, d’esperança...

El dissabte és tranquil. El més destacat és la celebració de la missa familiar, al vespre. Només venen una vintena de menuts. M’agrada la presència dels adolescents: no es fan pregar per fer alguna col·laboració.

A la missa també hi ha la Marisa, la Rosa M. i en Miquel. Quan acabem em mostren les seves fotografies de Roma i gaudim compartint els records.

M’arriben els primers missatges al facebook. Això enganxa. Hauré d’anar-ho practicant.

diumenge, 4 / març / 2012

Sant Casimir de Polònia: faig memòria de la Casi, al carrer Ample que tant em va fer riure.

Després de la missa a Sant Martí vaig a Can Jepa. Hi trobo la M. Pilar amb el seu nebot, en Guillem. També és el nét petit de Can Dorca de Banyoles. Li explico que havia conegut el seu avi, en Vadó, i el seu besavi, en Xicu. Obre uns ulls com taronges. Es veu que se’n surt molt bé jugant a tenis i el seu germà gran, en Pol, encara més. Quan a l’àvia li dono un rosari de Roma, pregunta perquè serveix i l’àvia li explica.

La Maria de cal Flequer Nou em ve a presentar la seva besnéta, la Júlia, que viu a Alemanya.

Després de dinar i descansar una estona, miro les salutacions que m’arriben pel facebook, En Marc, l’Eudald (des de Roma), en Tomàs... Serà una nova finestra oberta a coneguts, antics i nous.

La tarda no és gaire agradable però vaig a donar una volta. Pujo fins a Osor (10 km) i Sant Hilari (15 km més) on visito l’església: hi veig la notificació de la mort de Mn. Joan Tuneu (que havia estat rector de Sant Hilari). Quan entro a l’església la M. Pilar em comunica la mort de la Mercè, la mare de la Conxita, la meva cunyada. Telefono en Pere per manifestar el meu condol. Les exèquies s’oficiaran a Riumors, a l’Alt Empordà.

Baixo per l’eix. M’arribo fins a Brunyola i fins l’ermita de la Mare de Déu de Serrallonga on invoco la Mare de Déu demanant per la Mercè i per tota la família.

Quan arribo a la doma, hi ha unes quantes pabordesses de la confraria de l’escombra que preparen bosses amb caramels pel dinar de l’Oncolliga, del proper diumenge. S’apunten a tot: neteja de l’església, Vida Creixent, disfresses de carnestoltes (aquest any, disfressades de nenes), jugadores perdudes de la brisca (sense jugar-s’hi re de re), reciclen escrupolosament...  Dones com aquestes, se’n necessita una rega a l’hort. I la dita que els recullo: Dominus vobiscum: les calces de mossèn Francisco.  

dilluns, 5 / març / 2012

El dia comença cluc.

Al matí feinejo pel despatx rebent telefonades, contestant algun missatge i sense fer res de bo. Planten quatre cebes i quatre tomateres a l’hort. Això si que valdrà la pena.

A la tarda oficio les exèquies de la Montserrat. Era una persona ben coneguda i l’església s’omple. A la sagristia faig un esternut i en Venanci em diu: “Jesús”. Tot seguit es posa a recitar una dita: “Sant Josep era fuster i, amb la pols, esternudava. La Verge li deia: “Jesús”, i el Fill li deia: “Maneu, Mare””.

Vaig a Cal Aulina i em conviden a visitar les incubadores, les lloques tècniques on, dos vegades a la setmana, hi neixen més de 30 mil pollets. M’expliquen el funcionament de tot plegat. Més que una granja sembla un laboratori. Impressionant. 

Aquest vespre, a la doma, hi ha repartiment d’aliments a unes quantes famílies de la població. Aquesta vegada hi ha aliments frescos: taronges i mandarines, ous...   

dimarts, 6 / març / 2012

Poc després de dos quarts de 10 surto cap a l’Alt Empordà, a Riumors, per participar a les exèquies de la Mercè, la mare de la Conxita, la meva cunyada, i de l’Anna M.

Des del Pont del Príncep cap a la Bisbal, agafo malament el trencant i quedo esperxat enmig d’uns camps.

Arribo a Riumors cap a les 11m. El dia és fred, rúfol i bufa tramuntana que mestraleja. L’església de Sant Mamet està endreçada i és neta. Fa un any (el 10·03·11) que morí el rector, Mn. Josep Pujol. El rector actual és Mn. Joan Güell. A l’enterro hi assisteixen els néts de la Mercè (els meus nebots Carles i Patrícia i Marina, com també el fill de l’Anna M., l’Albert i la seva esposa), dos dels mini néts (en Joan i la Laia, també mini nebots meus),  els meus germans i cunyats, dos de les meves ties (la meva padrina Lola i la Maria), varis dels cosins (en Lluís, en Joan i la Júlia), i diversos coneguts. L’esglesiola s’omple fàcilment.

Quan acabo la missa i les exèquies, vaig cap a la Codina (el Pasteral). Hi ha més de 70 km. Des de l’Empordà el panorama que es divisa és ample: des de les muntanyes de Sant Pere de Rodes, les Salines, el Canigó, el Mont, el Puigsacalm, Finestres, Rocacorba, Santa Bàrbara, el Montseny... Quan més m’apropo a les Guilleries, el panorama es va estrenyent.

Arribo al Pasteral just per passar de la taula de la reunió a la del dinar. Com que arribo a misses dites, els companys de l’arxiprestat em posen la penitència d’elaborar el programa de l’Arxiprestat de les celebracions de Setmana Santa, a més de diversos sermons. No s’hi val a badar! 

Tot dinant (arròs a la cassola i una graellada), comentem diversos incidents del bisbat. Amb l’Elies iniciem una discussió bizantina, dialèctica, enraonada, divertida i civilitzada sobre diverses organitzacions eclesials sovint mereixedores de simpaties contraposades. En Jordi, que pateix una afonia considerable, també vol posar-hi cullerada però només ho pot fer escrivint en un full les seves aportacions (dignes de ser guardades, tal com he fet). En Balateu i en Ramon, bocabadats, escolten i miren la batussa amb un barreig de desconcert, de divertiment.

Quan acabem la sobretaula (la més llarga des que ens reunim), acompanyo en Josep Balateu a Amer, passant per Sant Climent. A Amer em mostra la majestat que, des de fa un any, presideix l’ absis de l’altar major, tallat per un artesà de la fusta d’Amer mateix, l’Àngel Soler i Codina. La talla recorda la de Beget (els vestits) i la de Batlló (el rostre). Segurament hi ha altres referències, sobretot els cabells i la barba.

Al vespre, abans d’anar a les dominiques, passo per la farmàcia a recollir medicaments: diabetis, tensió arterial, tricicles, reforçant... Ja ens haurien de donar un embut com aquells que es fan servir per enguiarar els ànecs o les oques.

I quan he acabat la missa, vaig a Santa Magdalena, a l’aula de dibuix, a saludar l’Enric Rubió    , que n’és el professor. Feia dies que una seva alumna, l’Anna M. Codina, em deia que n’era el professor i que li agradaria saludar-me. Quan jo era a Olot, ell era un dels nois que participava a les activitats parroquials, als Caputxins, amb en Josep Ferrer, en Francesc Córdoba, l’Eugeni Guàrdia, en Xevi, la Nani, la Sara... En Marturi em deia que eren la meva nineta. Que bé que ens ho passàrem! Ara l’Enric, amb una trentena d’anys més, és un pintor paisatgista reconegut. M’ha fet il·lusió.

Abans d’abaixar les persianes, miro el documental BICICLETA, CULLERA, POMA. Llàstima que quan m’hi enganxo, ja l’havien començat. Impressionant.

dimecres,  7 / març  / 2012

Com ha fet altres vegades, la senyora Balaguer em comenta el menú de la seva germana. Avui, m’ho apunto. Quan s’ha llevat, a les 6 del matí, al cassó que fa servir sempre, hi aboca tres dits de conyac Torres 10, un parell de dits de cafè espès i mig tub de llet condensada La Lechera i, després d’escalfar la barreja, se la pren amb cinc magdalenes: això és per matar el cuc. Quan ha feinejat pel galliner o per l’hort, a les 9 del matí esmorza amb dues llesques de pa de quilo ben untades amb sagí i, fetes a la brasa, una botifarra sencera i una bona xulla de cansalada fresca amb força sal, tot acompanyat amb un bon ansat ple de vi Valdespino ben calent. A les 11 del matí fa la beguda amb un paquet sencer de galetes Flora i un bon cassó ben ple de ratafia Russet. A la una dina una paellada de fesols secs amanits amb dues cullerades de greix, 3 xulles de cansalada trinxades per allà mig, quatre mitjanes de xai i, per veure, un ansat de vi calent. Tot i que ho recomanen els metges, no berena i, a les 8 del vespre, sopa amb una amanida, una paellada de vianda i un ansat de vi calent. Alguna vegada hi ha alguna petita variació, sobretot quan fa escudella i carn d’olla... De moment, ha arribat als 90 anys i sembla que hi ha ganes d’anar més enllà.

En Florenci em comenta que, quan de petit semblava que tenia cucs al ventre, la Marieta Cistellera li posava emplastres d’ous i sucre a la panxa. En Ramon comenta que per solucionar el mateix problema, per Sant Hilari, s’acostumava a posar brots de ginesta a la boca, per anar mastegant, com si fos regalèssia, i tothom fugia avall.
  
Al vespre venen les pabordesses de l’ONCOLLIGA a preparar paneres pels sorteigs que, diumenge vinent, es faran en el transcurs del dinar a benefici de l’entitat.  

dijous, 8 / març / 2012

El nucli antic d’Anglès ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.

Es dóna la notícia del robatori de la imatge d’alabastre del s. XV de l’església de Creixell (Borrassà).

Quan baixo cap a la sagristia, per l’escala puja un fort aroma dels embotits de les paneres que van preparar les voluntàries de l’Oncolliga. Un bon aperitiu per l’esmorzar.

Ve l’arquitecte tècnic del Bisbat, en Joan Fernández, per mirar les reparacions que cal fer a la rectoria de Bonmatí per evitar que caigui a terra i alguna a la sagristia d’Anglès. Veurem quan es realitzen.

Ens donen permís per fer l’escola en català, sembla que un temps més. Quina vergonya! Els forasters ens han d’autoritzar parlar  i estudiar la nostra llengua.

Dino amb els de casa. Pel Pla de l’Estany, la tramuntana es fa sentir i es fa notar. En Patllari em pregunta qui era en Moisès i què vol dir tot allò del mar obert. Per alguna cosa es comença. La Nuri m’ajuda a resoldre alguns temes del facebook.

A la tarda, a Bonmatí, tinc reunió amb els pares dels nens que celebren la primera comunió (3) i amb altres pares de la catequesi. La Maria és la qui porta la veu cantant. Jo em limito a dir si o no, o a plantejar alguna qüestió.

Al vespre, a La Cellera, assisteixo a la xerrada de l’Esteve Sureda CONFIRMACIÓ I TESTIMONIATGE CRISTIÀ. Al Centre hi ha la calefacció a tot gas. Hi assistim una quarantena de persones. Sembla que tothom en surt convençut, si és que encara no ho estaven. M’acompanyen la Maria, la Consol i la Cris (per ordre d’aturades del cotxe). Arribo a la doma cap a les 11.


divendres, 9 / març / 2012

Cap a les 10 venen dues operàries de l’empresa que envia el bisbat per fumigar i foragitar els tèrmits. La  Diana, una de les noies, és portuguesa i, l’Anna, gallega.  Van cercant tots els indicis de tèrmits que hi ha per la doma i per l’església i hi posen una potinga, com guix, amb una mena de testimoni.  Es veu que els tèrmits s’ho cruspeixen i escampen el verí per tot el niu fins arribar a la reina. I en faran el seguiment els propers cinc anys, cada trimestre.

Mentre treballen, vaig a comprar a alguna botiga de la Triassa, també a Ca la Mercè, un autèntic museu de les botigues de poble.  

A primera hora de la tarda oficio les exèquies d’en Mariano, a Bonmatí. Abans ve a trobar-me un seu nét, en Max, un dels nois que fa d’escolà. L’haig de consolar: només faltaria que no plorés per l’avi!

A Anglès, estic amb la mainada de catequesi. Algun ha tingut problemes amb el catequista. I és que, alguna vegada, la pipa en queda plena. A l’hora del comiat, els convido a participar a la caminada solidària del diumenge 18. També els obsequio amb algunes dolçaines.

Al Viacrucis hi participen prop d’una quarantena de feligresos devots. Em penso que, a Palafrugell, no n’hi venien tants,  

Al vespre, amb uns universitaris,  faig estudi de l’evangeli de sant Lluc. N’acabo content.

He felicitat a dues Paquites: la sagristana de l’església de Bonmatí, l’altra de la confraria de l’escombra d’Anglès... i encara em quedaria la Paquita Cabezas. Felicitats a totes.


dissabte, 3 de març del 2012

Quan és any de traspàs, no et fiïs d'ell ni del que seguiràs

dissabte, 25 / febrer / 2012

A la missa exequial en memòria de la germana Pilar hi participen la germana Isabel, provincial de la congregació de les dominiques de l’Anunciata (les del Pare Coll) i una bona representació de les religioses. Concelebren en Ramon de la Cellera, en Sebastià i el Fèlix, amb mi. A l’homilia parlem els dos que han estat rectors d’Anglès i jo mateix. No ens podem estar de glosar les qualitats que la germana Pilar intentava viure. En ser el que menys l’he coneguda, recordo que en el seu naixement i la seva mort s’ha vist assistida per la proximitat de la Mare de Déu (la del Collell i la del Remei) i per la protecció de l’arcàngel sant Miquel (Sant Miquel de Campmajor i Sant Miquel d’Anglès). També recordo que, quan una persona es fa gran, s’accentuen les seves qualitats i els seus defectes: els defectes, només Déu els pot valorar; les qualitats serien el seu amor a la vida viscuda en senzillesa, agraïment i goig (que ha intentat transmetre a tothom amb la seva simpatia, afabilitat i agraïment constant: les darreres paraules que m’adreçà –quan li vaig administrar els sagraments- foren “gràcies, gràcies”, com sempre em deia). A més, no ha estat una persona tancada en ella mateixa sinó que s’ha donat als altres com de fet s’ha demostrat donant el seu cos a la ciència: generosa fins el final!. En Sebastià i en Fèlix agafen el relleu de les meves paraules i en segueixen l’estil vivencial però, és clar, van més enllà perquè la van conèixer molt més.



Als peus de la Mare de Déu del Remei hi resten les 76 roses que mostren l’ofrena dels seus 76 anys de vida religiosa. I al peus del Sagrari, hi resta un bon ram de flors blanques que mostren la netedat i senzillesa de la seva vida. Aquestes flors, eren les que acompanyaven la seva fotografia, damunt d’un cavallet, al presbiteri.



M’arribo fins a Can Teixidor del Terme. Amb els nebots, fem brigada de neteja hi toca fer endreça del terrabastall i, sobretot, menjar pols. Sembla que anirà bé.  Hi estic poc però quedo llomat.



Tot dinant, en Jaume em parla de colles d’emigrants de l’est que furtivament van a pescar silurs a Susqueda. Per allà,  es veu agafen unes senyores paperines de vodka. També em parla dels molts senglars que se la campen pels boscos i camps de Constantins i Sant Gregori provocant caceres il·legals per part d’algun pagès emprenyat.



En Juli Fernández, l’alcalde de Palafrugell, ha estat elegit el nou secretari general del PSC a les comarques de Girona. Li desitjo sort, encara que no ho assumeix pas en un moment fàcil.  



A la nit, hem gaudit de la conjunció de la lluna, Júpiter i Venus. Com amb l’arc de sant Martí (ho recorda la primera de les lectures d’aquest diumenge), gaudint amb fenòmens d’aquesta mena sembla que Algú ens estigui picant l’ullet.



diumenge, 26 / febrer / 2012



Em pregunto si ja som a la primavera. El que si és cert és que ens hi acostem. A Bonmatí fan la marxa de la colla “Anar-hi anant”. Espero que en Xavier me’n faci arribar una crònica.



La Conxita Balaguer em porta els retalls de diari on es parla d’en Juli Fernández.



A Sant Martí tornem a quedar sense electricitat. L’escomesa i la instal·lació d’entrada deuen ser dels primers anys 70, quan arribà l’electricitat al poble. I no resisteixen la instal·lació interna (renovada fa un parell d’anys) i les estufes elèctriques (tot i que estan al mínim).



A la missa de 12 hi fem memòria d’en Ton Oller. A més d’en Josep (que he conegut aquí), resulta que en coneixia ja altres dos gendres: la Xus Ramos (que feia de catequista a la parròquia de les Fonts d’Olot, quan jo hi era, fa 31 anys) i en Nacho (tot i que m’ha costat reconèixer-lo, de bones a primeres). Els he agraït que em saludessin: segurament no els hauria reconegut.



A la tarda, vaig a donar una volta amb cotxe. M’arribo fins a Osor i, d’allà, pujo fins el santuari de la Mare de Déu del Coll. Vaig a saludar a la Mare de Déu i, sortint de l’església, observo bé el mapa i m’adono que estic a tocar de la Creu de Sant Benet. Hi pujaré un altre dia. Des del trencant que va a la Mare de Déu del Part,  baixo cap a la presa de Susqueda  i, des del Pasteral, vaig cap a Amer i a Sant Climent d’Amer. Acabo de fer la ronda passant pel camí de l’aigua cap a Sant Julià.



Des del Coll, la panoràmica és exuberant, amb el Far centrant la mirada. A la seva dreta, es veu bé Finestres i Rocacorba. A l’esquerra, les cingleres de Rupit i  l’Agullola. Al fons, des del Cadí al Canigó, tot d’un blanc refulgent. Les vistes passen dels tons feréstecs als tons suaus, de l’obaga on hi va creixent la foscor, a ponent al solell de llevant il·luminat pel sol ponent, quan ja arribo a Sant Climent.



dilluns, 27 / febrer / 2012



En Jaume em comunica la mort de  Mn. AntoniMirabet Mullol (82 anys). Em donà una bona empenta cap el 1987. 
A mig matí celebro un bateig a Bonmatí. És una família hondurenya i som pocs a la cerimònia. Quan acabo, entro un moment a la rectoria. Em queda pendent una bona tria de papers.

Recullo la revista de Sant Julià de Llor i Bonmatí L’AMIC (n 39). S’hi detalla la marxa popular ANAR-HI ANANT en ocasió de la seva 25 edició (amb una proposta curta –d’uns 10 km- i la versió més llarga –d’uns 9 km-). També de la primera MARATRAIL (o sigui, una marxa de 45 km).  Una bona pàgina també informa dels detalls de l’ ANAR-HI ANANT. 



Abans de retornar cap a Anglès, vaig a comprar alguna cosa per la manduca.

  

A la tarda atenc la mainada de la catequesi i feinejar per la rectoria.



dimarts, 28 / febrer / 2012



L’Ajuntament de Banyoles ha superat el dèficit (la previsió tenir-ho sanejat del tot el 2013) i l’exercici del 2011 ha acabat amb superàvit.
El Punt – Avui publica l’editorial ESGLÉSIA I DESAFECCIÓ, UNA REALITAT
Oficio les exèquies d’en Salvador. Mentre esperem iniciar la cerimònia, en Venanci sempre me’n comenta alguna  si bé no sempre es pot explicar.
Contesto uns quants missatges: en Joan i la Lluïsa, en Jaume Xic, la Rosa M., l’Elisa, en Martí...  Hi ha dies que no en rebo cap i n’hi ha d’altres, que n’arriben una colla. També hi ha aquells que te n’envien 10 o 20 cada dia.



A la tarda venen la colla de Vida Creixent. Hi falla algú, sigui per la grip o sigui per altres raons. Llegim el tema que correspon. Ho fem amb senzillesa i amb cordialitat. També hi comentem algunes coses d’abans: la gent anava arreu caminant sempre, com la Paquita que, de petita, venia diàriament des de Can Llorà Gros, a Contastins, fins Anglès, per anar a l’escola de les germanes (i com ella, altres fins i tot de més enllà, i encara eren de les que podien anar a escola!). Quan una dona havia anat de part, no podia sortir de la casa fins haver fet el ritus de la purificació (les més escrupoloses, per escombrar a l’exterior, fins es posaven una teula al cap, lligada amb un mocador). Una germana de la Cresència la van guarir d’unes febres posant-li una pell calenta de conill acabat d’escorxar damunt del pit...



Sortint de l’escola ve la Pepi i la seva colla de mainada de catequesi. És ben bé la colla pessigolla.  



Abans de la missa, faig una passejada. Sembla que estigui rovellat i em convé esbargir-me i moure l’esquelet.



Al vespre venen la colla de l’ONCOLLIGA per acabar de preparar el dinar del diumenge dia 11: entrants, arròs, postres... Com podia ser d’altra manera, fem tastets del postres. Encara bo que demà no tinc cap analítica a fer. Acabem cap a les 11n



dimecres, 29 / febrer / 2012   



El panorama social i econòmic no pinta massa afalagador. Diuen que quan hi ha any de traspàs,  hi ha algun fet negatiu destacable. També es diu que, quan hi ha senyals al cel (s’ha vist l’alineació dels astres, aurores boreals... ), hi ha treballs a la terra.



En Pere ve a descarregar fruita del Banc d’Aliments pel rebost de Caritas. Cada vegada hi ha més famílies a qui se’ls lliura aliments. De moment, gràcies a la caritat cristiana i al Banc d’Aliments, es pot anar ajudant.



Amb les glaçades d’ara fa tres setmanes, les fulles del llimoner van quedar ben rostides. El faig netejar i escatir-ne els branquillons. Ara caldrà esperar si brota. A la olivera i al llorer, no els va passar res,



Faig berenar a la mainada del reforç escolar: un parell de mandarines, una bosseta de mini croissants amb xocolata i un cacaolat. Cap d’ells protesta. Mentre s’ho cruspeixen,es fa silenci. Això vol dir que no en van pas sobrats. I mentre fan classe, hi ha tranquil·litat.



En Josep Artigas es queixa que, a les misses, sembla que només em recordo dels difunts. No deu escoltar gaire les pregàries dels fidels. Sembla que vol que hi demanem perquè trobi una bona parella. És de la colla d’en Ramon, però  l’arròs se’ls ha passat, i fins i tot pastat.



Al despatx em visita la Isabel per començar a preparar el seu casament. També m’escriu en Dami per preparar el seu. Deu ser que s’acosta la primavera.



Parlo amb Mn. Joan Solà per un parell de temes administratius de la parròquia de Bonmatí.



Per anar i tornar de missa a la capella de les dominiques, faig una bona volta caminant una estona. 



dijous, 1 / març / 2012



Ai, Març, que n’ets de fals!



A les notícies de Catalunya Ràdio escolto l’entrevista que fan a la Gisela Camarero com a representant de la taula d’estudiants que es manifesten a Barcelona. Aquesta noia, la conec! (i a la seva família).



Puntuals com un clau, a les nou venen les de la confraria de l’escombra. Els demano si em poden identificar les muntanyes que es veuen des del portal principal de l’església. Arribem fins a puig de Frou i Sant Gregori però, de les que hi ha un xic més enllà, no en coneixen cap. I això que hi ha pabordesses d’Osor, d’Amer, de Contestins...



Vaig a VINS I LICORS GRAU  a recollir el vi Baleta Rosat que faciliten pel dinar de l’ONCOLLIGA d’Anglès. També fan l’obsequi del cava Marquès de Gelida. Em ve a atendre el mateix propietari, en Jordi Grau, i a més de donar-li les gràcies, expresso les meves salutacions per la Dolors i pels fills (ja tenen tres néts!). M’hi trobo amb en Martí Bofill que precisament avui hi comença a treballar:  a més de ser un bon noi i un bon estudiant, fou un dels millors escolans que vaig tenir a Palafrugell i no s’ho deixà fins cap els 15 anys (un altre de bo va ser en Gerard Llorens, que se’n jubilà quan en tenia 16). També tinc l’oportunitat de saludar l’ Eduard Solà (guardonat aquest any amb el primer premi de Catalunya de Tastavins Nas d'Or 2011).
Ho aprofito per arribar-me a l' AVÍCOLA MARIA . L’Angelina m’atén molt amablement. Ens facilitarà un xic de carn pel rebost de Caritas. Li expresso les meves salutacions per la seva mare i en Lluís.

El paisatge és ja primaveral: voluptuoses mimoses florides, com també ametllers, cirerers, camps verds...



Vaig a dinar amb la meva cunyada, el meu germà, la neboda i el seu company. Parlem del Silet que s’ha mort (el Tigre). També de la família. Quan acabem tinc l’oportunitat d’acompanyar els mini nebots a l’escola La Draga http://www.ceipladraga.cat/ . Quan els deixo allà, els dos em fan un petonet.



Anant cap Anglès, m’aturo a proveir per la setmana: aigua, llet, tomates...

Descarrego, endreço les coses i vaig a la capella de les dominiques.
En Tano Pisano em telefona per comentar-me que ja ha anat a inaugurar les exposicions a Florència i a Fiesole. La Lluïsa i la Maria m’envien informació de les exposicions d’en Lluís Bruguera (el fill i el germà, respectivament). L’art és la meva flaca.

Al vespre, amb la Consol i la Maria, anem cap a La Cellera. També hi venen la Isabel amb la Cris i la Pepi amb les germanes Pilar i Teresa. Ja voldria per Anglès un Centre com el de La Cellera.
L’ÀngelRodríguez ens hi parla de les noves tecnologia al servei de les parròquies i de l’evangelització. Em convenç que iniciï un facebook.

Sortint, i parlant de les instal·lacions de la parròquia de La Cellera, les acompanyants em comenten que, la parròquia d’Anglès, també havia disposat d’un terreny (a la cantonada c. del Nord / c. Ponent) per alçar-hi un edifici parroquial. Es veu que, en no fer-se res, la cessió dels terrenys va prescriure i retornà als antics propietaris. Crec que en Pepet Venanci també m’havia parlat d’alguna cosa i com el Dr. Jubany no ho valorà prou. Ara, només ens resta cantar els goigs de sant Elies.  

 divendres, 2 / març / 2012
Un noi aparegué envoltat de flames a la comissaria d’Anglès.

Visito els ancians impedits de Bonmatí. L’un em comenta que, com més gran es fa, més ràpid li passa el temps. L’altre està esborronat de l’esverament que porta la gent avui dia. A una àvia li faig un petó dient-li que me’l deixi fer perquè mai més serà tan jove com ara: ella reacciona dient “i vostè, tampoc”. Hi ha qui em diu que la societat anem malament i que si bé hi ha gent que passa gana, no hi ha cap polític que en passi i en canvi en tenen molta. En Lluís em dóna una versió curiosa de la dita: “març, marçot, estira’m el cul que el nas no pots”. I així vaig visitant les 9 cases amb avis intentant arrencar-los un somriure enmig de la seva solitud, de les seves xacres, de tants records que els encerclen... “Quan aneu en una casa dieu: la pau sigui en aquesta casa”.



A la tarda atenc una parella de nuvis (en Marc i l’Olga) i una persona que vol parlar amb mi. La mainada de la catequesi fan rondinar a la Vicky i a la Maria (que no rondina mai).



Cap una quarantena de feligresos participen al viacrucis i a la missa vespertina: n’hi ha de Sant Martí, de Bonmatí, d’Anglès...



M’inicio al facebook. Veurem quins embolics faré: sóc patós de mena!