Per santa Madrona, el cep borrona.

dissabte, 10 / març / 2012

Al matí hi ha tranquil·litat i només ve el grup de mainada de catequesi que porta en Miquel.

Baixo pel poble, a cal apotecari per un parell de lilaines i ho aprofito per fer un tomb.

Pel despatx, copio una de les obres d’en Manel Pont L’ARBRAÇ DE L’ESTABLIA, drama nadalenc en tres actes, tres quadres i en vers. Les parts musicades les va compondre Mn. Verdura, i segurament es conserven a l’arxiu de Banyoles.

A la tarda hi ha la mainada de seguiment i els de la comunió solemne (quatre). Quan els acomiado els dono una dolçaina.

Es presenta la Conxita amb uns retalls de diari amb les picabaralles a l’Ajuntament de Palafrugell entre en Juli i en Sergi pel tema de les banderes. També em porta un retall amb la nota parlant de la publicació del llibret Emeteri (Medir) i Celedoni, els soldats màrtirs. 

Els petits Castors i les petites Llúdrigues venen a jugar a escuts al pati de la doma. Entretant, els avions dels bombers van solcant el cel anant i tornant dels embassaments per portar aigua a apagar foc dels boscos de Santa Cristina.

Al palau Sant Jordi de Barcelona es constitueix l’Assemblea Nacional Catalana: li auguro forces èxits i, sobretot, l’assoliment de l’objectiu final.

Abans de la missa vespertina, la Rossa em comenta com fa l’escudella la seva germana, que serveix de variant als àpats que vaig transcriure la setmana passada: en una olla grossa, amb uns quants litres d’aigua, hi fa bullir, al llarg de tot un matí sencer, una bola de sagí grossa com una pilota de tenis, mitja gallina vella i ben grassa, 4 costelles de vedella també ben grasses, 4 costelles de xai òbviament ben gras, 2 orelles de porc, 2 o 3 patates, ceba, mig cap de col, una pilota d’un pam, un os de pernil ben gros (no he aclarit si era sencer), un bon grapat de cigrons. I bull que bull. Tota la carn la compra a Can Fanera, que ja li coneixen els gustos.

L’escudella i la carn d’olla ho acostuma a coure quan va fer analítica i li han d’extreure sang. Com que queda afeblida, la bullida li va bé per refer-se. Certament: per ressuscitar un mort!. 

Diumenge, 11 / març / 2012

El ritme del matí és l’habitual de cada diumenge: Anglès, Sant Martí, Anglès.

Abans de la missa del migdia, venen a saludar-me dues feligreses de Palafrugell que venen a participar a la missa d’Anglès: la Rosalia i la Cinta. Els ha acompanyat el fill de la Cinta.

Quan he acabat a l’església, vaig cap al pavelló, per participar al dinar de l’Oncolliga. Els primers que hi trobo són la colla de l’Oncalliga de Palafrugell: la M. Gràcia, la Manuela i en Joan, la Maria, la Margarita de Can Zenón... I tornem-hi: petons i llàgrimes. També hi trobo la Suli de Can Gomis i en Triola: la seva tia (no pas la Pepeta, és clar), vivia a Anglès.

A taula estic amb bona part de la colla de la Bambolina, dels Amics de Santa Bàrbara, dels Amics de Sant Amanç... Vaig coneixent una mica més la bona gent d’Anglès: els que treballen, els que fan serveis diversos, els animadors de la vida social... En Jaume, en Lluís Cornellà, en Jordi Cañabete, en Pere Manubens, la Concepció de Can Bertrán...

Tot parlant de la capella de la Pietat de Constantins, em comenten que algú n’ha netejat l’entorn de bardisses. És que potser algú ha escoltat la meva invitació? O és que potser hi ha anat els àngels? O un xic tot plegat? Ho aniré a veure. Potser serà un somni que es farà realitat?

Quina feinada tota la colla de la Confraria de les Bones Dones: incombustibles, incansables... M’he trobat amb dones molt valentes, al llarg de la meva vida. Però una colla tan ben conjuminada, conjuntada... no la recordo.

Quan me’n vaig, estan ballant una colla de joves que fan una mostra de balls de saló. També hi ha la Carla, que a la missa de les 9 del matí, ha fet d’escolà. Tan petita i tan escotorida, amb una faldilla de plomes verdes que sembla una noieta de 15 anys, ben bé que és la pubilla de Can Mas. Voltant per les taules, també m’ha saludat un altre vailet, en Joel Campillo.

Dilluns, 12 / març / 2012

Feia un parell de dies que em rondava i, finalment, el refredat ha sortit. El més probable és que sigui l’al·lèrgia que, aquest temps, sempre es sol aguditzar . De moment, aquí passo curt. A Palafrugell gairebé em passava tot l’hivern amb ragera de nas, esternuts, mal de cap...  

L’Emili Agustí em telefona des del TRITON DIVING de Llafranc  que vol venir a explorar la cisterna misteriosa de sola l’altar major d’Anglès. Segurament vindrà demà.

Ve a visitar-me l’Assumpta. Parlem de temes familiars i, com no, de la cisterna. A ella també li agradaria submergir-se a la cisterna. Potser vingui quan hi hagi l’espeleòleg.

Em saluda en Pere Roura. Li havia fet de catequista de confirmació, fa uns 37 anys, a Sant Feliu de Pallerols. Jo en tindria uns 22: ai, salero!

A la catequesi no hi pot assistir la Gna. Pilar i en sóc el suplent. Del grup, només venen tres vailets: l’Eloi, en Pol i en Raül. Quines paraules tan complicades conté el llibre del temari! No sé si els que han preparat aquest material han fet mai catequesi amb mainada. 

dimarts, 13 / març / 2012

En menys de 10 dies serem ja a la primavera. Però no plou. A veure si, amb el canvi de lluna, plou una mica.

Estic cansat de les telefonades comercials –sempre en castellà, és clar- i de la publicitat per correu electrònic. La Nuri em recomana fer-me soci de la LlistaRobinson que gestiona les denúncies contra aquesta mena de missatges. Espero que em vagi bé .

Pel facebook m’arriben els contactes amb persones que havia conegut a les parròquies on he estat: Olot, Sant Jordi Desvalls, Colomers... I, és clar, Palafrugell. A Anglès, més aviat sóc jo que demano agregar-me. Sempre he rebut una resposta positiva.

Ve l’Emili Agustí del TRITON DIVING de Llafranc. És un expert submarinista i està interessant a realitzar l’exploració de la cisterna que hi ha sota el presbiteri de l’església d’Anglès. Fa una inspecció ocular del lloc i em comenta que, amb algun altre acompanyant, vindrà un altre dia per ficar-se dintre. Que bé! M’agradarà saber com és la cisterna i si amaga alguna petita sorpresa.

Em ve al cap la imatge de la Mare de Déu del Remei que es venerava abans del 1936. Què se’n deuria fer? Era de fusta o de pedra? La cremaren? On van fer-ho?    

Es parla de l’espoli fiscal. Voleu dir que no seria millor dir depredació?

Un refredat? La “passa”? al·lèrgia? Una indigestió? No ho sé. Però, sense trobar-me especialment malament, no arranco ni em trobo fi.

dimecres, 14 / març / 2012

Vaig a sacar fruita per la mainada del reforç i aprofito per anar a cal apotecari. També vaig a preguntar per la Laia: sembla que es recupera bé i que avui ja ve a casa. Deo gratias!

És santa Matilde i felicito l’ermitana de Calders que en porta el nom . També recordo la Matilde Bonany de Colomers.  

Sembla que em trobo molt millor que no pas ahir i amb bones ganes de treballar i enllestir feina. No em costa elaborar el programa de Setmana Santa de les parròquies de l’Arxiprestat. També enllesteixo el suplement parroquial.

Dono una volta pel poble per proveir de diversos productes. Ho aprofito per arribar-me fins a Cal Mariner a fer un tallat. També m’interesso per algun malalt.

A la tarda ve la mainada del Reforç Escolar: és un dels millors serveis que es pot oferir des de Caritas. Abans d’entrar a la classe, els serveixo berenar: un plàtan, una bossa amb mini croissants i una ampolleta de batut de xocolata. Els faig donar gràcies a Déu per l’aliment i demanar pels infants que no tenen res per posar-se a l’estómac.

Ve a visitar-me en Ramon. Parlem de la decoració del santuari de la Mare de Déu del Coll, triant colors i comentant elements decoratius. Estem una bona estona a dalt de l’estudi. Quan baixem, ja no hi ha ningú enlloc.

Dono una repassada al facebook. M’agrada que s’hagi connectat l’Armand, que va ser escolà meu. També en Víctor, que ho va ser a Colomers. Ben bé que és una finestra oberta a la comunicació i a la relació. Al mur, m’hi surten penjades tota mena de comentaris i propostes: des d’en Jordi bufant el pastís del seu 37 aniversari (valga’ns Déu quines galtones!), aportacions d’artistes, comentaris polítics, propostes de festa, acudits... De tot i força.  

  

La Pilar ja és a casa i la Laia, també. Me n’alegro de veritat.

Curiosament les visites al bloc ara es disparen a Estats Units i a Letònia. Continuen algunes visites des de Gran Bretanya, França... També n’hi ha de països exòtics, com Malàisia. Ves a saber què busquen per aquí tota aquesta gent. Llàstima que no enviïn un petit missatge explicant les seves motivacions. Ho agraeixo quan algú ho fa.  

dijous, 15 / març / 2012

Quina tristesa produeix l’accident  dels nens belgues, a Suïssa. Em venen al cap els infants i jovenets a qui els he oficiat les exèquies. I sobretot, penso en el dolor de les seves famílies.

Com cada 15 dies, ve tota la Confraria de l’Escombra a estrijolar l’església.

Al migdia vaig a Girona. Em trobo amb Mn. Josep Padrós i amb diverses monges, també la germana Teresa. M’hi entrevisto amb el periodista Joaquim Roglan. Es veu que li fa gràcia el DIARI DEL CAPELLÀ. 

Vaig a dinar a casa. La Carmen no es troba massa fina però entre tots ja ens en sortim. Comentem la situació social i política, parlem de la reforma de l’era...

Al vespre hi ha reunió amb els pares dels nois i noies que aniran a Girona, amb l’Alfred.

divendres, 16 / març / 2012

El matí es lleva amb un gran embolcall de boira que ho cobreix tot. Recordo la tradició que diu que, en una ocasió, amb una guerra contra els francesos, les tropes volien envair Anglès però que la Mare de Déu del Remei va fer amagar la vila enmig d’una boira espessa i així aconseguí que els soldats francesos no localitzessin la vila.

A mig matí venen l’Emili Agustí i en Mark, el seu gendre. Són bons submarinistes del TRITON DIVING de Llafranc . Venen preparats per immergir-se a la cisterna de la sagristia. De fet, només s’hi immergeix l’Emili, cap a dos quarts d’onze.

La cisterna és com un cub de 4 x 4 m. de perímetre i uns 5 ms. de profunditat, recoberta d’una volta rebaixada, i sembla que tant les parets com la volta són d’obra, de morter. De fet, el dipòsit està pràcticament ple d’aigua de pluja i es veu molt neta i transparent. A baix, enmig del llot, només hi troba un tros de tub de plom que hi cauria quan s’instal·là la bomba per extreure’n l’aigua. L’accés a la cisterna queda situat a l’angle meridional / ponent (S/Oc) i, per tant, la major part del dipòsit queda situat sota al passadís de pas entre el despatx i el la sagristia, davant de la porta de sortida al pati. Possiblement les parets de l’edifici reposen damunt els murs de la cisterna. Entre l’aigua i el paviment superior hi ha gairebé dos metres de gruixudària. Cap a les 12 han acabat la feina. Tantus labor non sit cassus, com diu el Dies irae.

Un altre dia, si hi ha humor i ganes, miraré que s’explori la cisterna del pati de la doma, amb un brocal fet de lloses de tombes (s. XVIII?).

A la tarda, quan venen la mainada de catequesi, comento a les catequistes que, al matí, un submarinista ha inspeccionat la cisterna. La Maria comenta: “I perquè hi havia de baixar un seminarista?”.  El que dic, un goig sense alegria.  

Al viacrucis i a la missa vespertina d’aquests divendres de Quaresma hi participen cap una quarantena de feligresos. I encara n’hi havia una mitja dotzena que eren a la coma preparant bosses de menjar per repartir: ja els he dit que estiguessin tranquil·les que segur elles havien guanyat el doble d’indulgències dels que estàvem resant a l’església.