Una de les tradicions de Lloret de Mar és l'APLEC DELS PERDONS que es celebra, cada any, el segon diumenge de Quaresma, amb la missa solemne a la capella del Santuari de Santa Cristina de Vallarnau, sardanes i un dinar popular.
El Xino-Xano organitza una caminada popular per arribar al santuari (uns 4 km), tot vorejant la costa sud el municipi. També és qui organitza l'arrossada popular.
A la mateixa ermita es celebra la missa presidida pels obrers del santuari, per les obreres noves (que es presenten aquest dia) i per les obreres antigues (que s'acomiaden del seu càrrec). També hi participa el cor parroquial, el Cor Alba de Prima, representants del Consistori Municipal i altres autoritats.
II DIUMENGE DE QUARESMA - HOMILIA DE L'APLEC DELS PERDONS - 05·03·23
La complexa profunditat i la grandesa
de Jesús de Natzaret, des de la Sagrada Escriptura i des de la tradició de
l’Església, s’han presentat a partir de diversos i evocadors simbolismes.
En iniciar la Quaresma, diumenge passat, Jesús se’ns presentava com el CAMÍ que s’endinsa en el desert de la nostra vida superant els obstacles que volen enfonsar-nos encara més en les dificultats creades per l’egoisme, l’ambició... I seguint aquest Camí, nosaltres mateixos esdevenim corriols que s’obren a aquells que hi ha al nostre entorn.
Diumenge vinent, el tercer diumenge de Quaresma, tot parlant amb la dona samaritana, Jesús se’ns presenta com l’AIGUA VIVA que ens refresca i alhora ens fa esdevenir aigua refrescant per aquells que hi ha al nostre entorn.
El quart diumenge de Quaresma, d’aquí a quinze dies, Jesús es presenta com la LLUM que ens il·lumina la mirada i, a la vegada, ens ajuda a esdevenir llum per aquells que hi ha al nostre entorn.
El cinquè diumenge de Quaresma, el diumenge anterior al de Rams, Jesús se’ns presenta com la VIDA, una vida alternativa i ben diferent de la vida que es presenta al nostre món i de la que n’hem de ser testimonis.
El diumenge de Rams, el diumenge de Passió i darrer diumenge de Quaresma, Jesús ens ve a trobar com el FILL DE DAVID.
Amb tot, i més enllà de l’itinerari quaresmal, Jesús també es presenta com el PA DE VIDA, el VI DEL GOIG I DE L’AMISTAT, l’ANYELL DE DÉU que ens asseu plegats a la taula de la festa, la PARAULA DE DÉU que ens guia, el BROT DE JESSÉ i l’ARBRE DE LA VIDA, el BON PASTOR que dona la vida per les ovelles, el LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÀ, el BON SAMARITÀ que ve a guarir les nostres ferides, l’HORITZÓ de la nostra existència...
En la mesura que s’està familiaritzat amb els textos dels evangelis i els textos neotestamentaris, un va descobrint i admirant les múltiples perspectives de cada un d’aquesta complexitat de simbolismes entorn de la fascinant figura de Jesús de Natzaret.
En aquest sentit, val la pena llegir l’obra d’un dels escriptors clàssics de la llengua castellana, l’agustinià FRAY LUÍS DE LEÓN (1528 – 1591) que li dedicà la seva obra més famosa DE LOS NOMBRES DE CRISTO (1583).
I bé, en aquest segon diumenge de Quaresma, els textos litúrgics sempre han presentat l’episodi de la TRANSFIGURACIÓ de Jesús, com hem escoltat.
En aquest episodi, narrat pels tres evangelis sinòptics (Marc, Lluc i Mateu –el que hem llegit enguany-), la figura de Jesús es presenta i es barreja en tres elements amb fort contingut simbòlic: la muntanya, la llum i la paraula, tot amb el rerefons i lligat amb la pregària.
En altres celebracions centrem la mirada en Jesús LLUM DEL MÓN (per exemple Nadal, la Presentació del Senyor, la Pasqua) o en Jesús PARAULA DE DÉU, com els mateixos dies de Nadal. Avui us convido a centrar-nos en Jesús enlairat al cim de la muntanya des d’on esdevé eix vertebrador, punt lluminós i Paraula de vida.
A totes les cultures, el simbolisme de la muntanya és ric i divers, tant per la seva verticalitat que evoca la transcendència com per evocar un punt de referència i d’encontre.
Per la seva alçada , vertical, elevada i propera al cel... participa del simbolisme de la transcendència; per ser un centre evoca les hierofanies atmosfèriques i les nombroses teofanies, participant del simbolisme de la manifestació. I així esdevé el punt d’encontre entre el cel i la terra, entre l’espai de la divinitat i el terme de l’ascensió humana. Vist des de dalt, sembla el cim d’una vertical; des de l’horitzó, sembla l’eix del món, però també l’escala, la pendent que cal escalar.
Aquest doble simbolisme de l’alçada
capa el transcendent i de l’eix referencial, propi de la muntanya, es troba
també en els grans autors místics. Només cal recordar, de sant Joan de la Creu
(1542 – 1591), “LA SUBIDA DEL MONTE CARMELO”, i també, de santa Teresa d’Àvila
(1515 – 1582), “LAS MORADES DEL ALMA” o “EL CASTILLO INTERIOR”.
La muntanya de la Transfiguració (tradicionalment identificada com el mont TABOR) no és l’única vinculada a la figura de Jesús. Ja després de l’Anunciació, Maria puja decididament a la Muntanya per trobar-se amb la seva cosina Elisabet. Amb Maria i Josep pujarà a la muntanya de Sió, a Jerusalem, per complir amb els prescripcions corresponents. I Jesús vencerà el Temptador que l’enfila a la muntanya per seduir-lo amb la visió de les riqueses del món.
