diumenge, 28 de febrer del 2016

Per vostra passió sagrada...

 dissabte, 20 / febrer / 2016

Cap a dos quarts d’onze baixo a la plaça  de la Rutlla i al carrer de la Indústria. Han desviat la circulació del centre i enmig del carrer hi ha cadires i un entarimat. Hi ha força moviment de gent que va buscant el seu millor lloc. Em trobo amb la Carme Fenoll, cap del servei de biblioteques de Catalunya. És de Palafrugell i ens coneixem de temps. Ens saludem efusivament. Ella mateixa em fa de guia de les instal·lacions de la biblioteca municipal Joaquim Bauxell que avui s’inaugura.

Des de la sala de lectura del pis superior, es veu bé la façana i el campanar de l’església. També es veu l’església de Sant Julià de Llor, la cinglera de Sant Roc i les antenes de Rocacorba. O sigui que, des de la Selva, veiem territori del Gironès i del Pla de l’Estany.

Baixem de nou al carrer i cerquem el lloc que tenim reservat. Se m’ha situat al costat de l’Arnaldo, el pastor evangelista. Davant nostre hi ha els alcaldes de la comarca. I, a l’altra costat, hi tinc la M. Dolors Esteban, la jutge de pau. Al darrera hi ha en Pere Espinet i altres regidors.  Mentre esperem, l’Arnaldo em comenta i es lamenta del poema de la Dolors Miquel  Mare Nostra recitat a la cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona. Més enllà del seu valor poètic, no crec que fora el lloc més adequat on recitar-lo.  

Tot d’una es produeix un moviment i la gent aplaudeix amb entusiasme: arriba el president. En Carles va saludant la gent que es va trobant i entra a la biblioteca. Quan en surt, descobreix la placa commemorativa que hi ha a l’accés.

A l’entarimat,  l’Astrid, l’alcaldessa, dóna la benvinguda i va donant pas a les diverses persones que intervenen: un nét d’en Bauxell, un amic (en Trias de les galetes, de Santa Coloma de Farners), el president de la diputació i, finalment, el president. El cors de nens i nenes del FEDAC – Vall dels Àngels, interpreten el poema Carrer d’Avall i els Avantpassats. I com és obvi, es clou amb el cant dels Segadors. La gent ho canta amb entusiasme i acaba cridant i corejant: In, inde,  Independència,

Quan es dissolt la trobada, m’acomiado de la Carme Fenoll que ara, amb tot el seguici del president, van cap a Cruïlles, a inaugurar la remodelació del monestir.

Vaig a comprar alguna cosa per dinar, el preparo, dino i intento descansar una mica. Però uns crits em fan sortir a mirar cap a la plaça de Santa Magdalena, des de la galeria del menjador. Però no veig res. Tot d’una veig que arriben el cotxe de la policia local, l’ambulància, els bombers... Resulta que a uns veïns se’ls ha encès la xemeneia. Me n’adono perquè tothom mira enlaire. És quan veig la xemeneia fumejant com una màquina de vapor. De mica en mica es va sufocant i torna la calma al veïnat.

A la tarda celebro la missa a Bonmatí (on hi fan d’escolans en Miquel i en David, dos nois portuguesos) i a Anglès (on fa d’escolà en Yasser, un noi peruà).


diumenge, 21 / febrer / 2016

Quan arribo a Sant Martí Sapresa, no trobo la clau de l’església enlloc: ni a la bossa, ni a la guantera, ni pel seient del cotxe...  I això que fa més d’un pam.  La Carme ha d’anar a casa seva per recollir la seva, ja que també se l’havia deixat.

Quan arriba la Carme amb la clau i podem obrir l’església, em porten la meva clau que l’Angeleta ha trobat al pedrís de la rectoria, on l’havia deixat la setmana passada quan havia perdut la clau del cotxe i la rebuscava arreu. Catxis dena!

Avui dino a Can Tarrés. Em donen records d’un matrimoni de Palafrugell. Però no saben dir-me qui són. Es veu que em troben a faltar. No serà tant!

A la tarda enllesteixo un article per la revista de Banyoles i preparo algun altre article. Les tardes dels diumenges les esmerço a escriure i llegir amb tranquil·litat.  


Dilluns, 22 / febrer / 2016

És el 35 aniversari de la meva ordenació de capellà, a Sant Esteve d’Olot. De vegades penso què hauria estat si no m’hagués fet capellà diocesà. Potser jesuïta? És el que em plantejava quan vaig deixar el seminari menor. O potser religiós agustí recol·lecte? És l’opció que van triar alguns companys meus amb qui vaig estudiar a Barcelona i a Marcilla. O potser monjo de Montserrat? Aquesta opció també em va atreure molt sobretot quan, els estius,  participava als cursos d’animadors de cant litúrgic. I perquè no botiguer a Banyoles?. Em penso que me n’hauria sortit bé. I encara, perquè no mestre o professor?.  El cert és que sóc capellà diocesà i n’estic prou cofoi.

Fa 16 anys era a Roma amb la mare i amb la tia Maria. Van ser uns dies ben intensos recorrent tot el que poguérem, però vaig tornar amb l’esquena trencada.

Al vespre, mentre estic preparant el sopar, obro el balcó que dóna a la terrassa perquè passi aire. Tot d’una entra un ocell que va voleiant entorn del llum. Veig que és un  pit-roig. Obro bé la porta del balcó i encenc el llum de la terrassa perquè l’animaló vegi bé el camí de la sortida. I, quan li sembla bé, surt cap a l’exterior fonent-se en la foscor.


dimarts, 23 / febrer / 2016

A les vuit, vaig cap a l’ambulatori. Els adolescents fan camí cap a l’institut. Algun em saluda.  Quan arribo a l’ambulatori, mentre espero, hi ha tot de persones conegudes que ens anem saludant. N’hi ha de Sant Martí, de Bonmatí i d’Anglès.

No m’haig d’esperar gaire i aviat em criden per extreure’m sang. La noia que m’atén ho fa molt bé i gairebé no ho noto.

Sortint, entro a can Centena a comprar una coca de pla. M’anirà bé per esmorzar. I quan he esmorzat, baixo al poble per fer alguna gestió a una oficina bancària i anar a pagar algun deute.

A la tarda, com cada dimarts, venen els dos grups de catequesi. A les 7 celebro la missa.

dimecres,  24 / febrer / 2016

Hem passat ja el trajecte més fosc i més trist de l’hivern. La claror del sol s’ha allargat gairebé una hora a banda i banda. I ara els meteoròlegs ens anuncien l’arribada de fred i de precipitacions. Veurem com acabarà tot això.

Dino a Banyoles. Parlem de diverses qüestions familiars sense massa transcendència.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. N’hi ha uns quants de baixa i també algun voluntari.

Preparo el suplement del full parroquial. Després de la missa vespertina, ve un noi a recollir una certificació de baptisme pel seu expedient de casament.

Al vespre, surto a l’eixida de la cuina. Arraulit i aixoplugat sota el forat d’una teula de la cornisa del cambril de la Mare de Déu, hi ha el pit-roig acotxat. M’observa amb curiositat. I jo a ell. Acabarem amics.

dijous, 25 / febrer / 2016

Copio i faig meu el que ha escrit la Carme Fenoll: “Ahir va morir en Miquel Ros, un palafrugellenc molt estimat. Em compto entre els privilegiats a qui va caricaturitzar dins les Cròniques d'un any. Descansa en pau, Miquel! Una abraçada a tots els que t'estimaven!”. De fet, tinc emmarcats 4 dels originals de caricatures que em dedicà. També en guardo algun altre dibuix. La vida no li ha estat fàcil i, amb les caricatures, procurava posar-hi un xic d’humor.

M’arriben uns exemplar del llibret “Mare de Déu del Remei” que he escrit i que ha editat el CPL. És el 19è títol que se’m publica a la col·lecció Sants i Santes i que, actualment, ja va pel n. 234. Fa uns dies ja me n’havien arribat uns quants exemplars però amb el nom de l’autor equivocat (Carles Ros)  a la coberta, si bé a l’interior (i l’edició castellana) si hi sortia bé el meu nom.

A la tarda vaig a la facultat de lletres de la UdG, a l’antic convent de Sant Domènec. M’hi espera en Narcís Gascons, professor d’enginyeria. A l’aula 7 hi tinc la xerrada sobre art religiós a les comarques de Girona.  Hi participen una vintena d’alumnes, un parell són d’Anglès i un de Palafrugell, en Kevin.  Estic unes tres hores parlant descrivint alguns retaules i peces artístiques religioses del nostre bisbat. Quan acabo, m’atén la Dolors Puigdevall. Sembla que ja és la cinquena vegada que hi participo (o potser la sisena?).

Vaig a recollir el cotxe al pati del seminari i marxo cap a Anglès, a sopar una mica. Tot seguit vaig cap a La Cellera on hi tenim la segona trobada quaresmal de formació. Ens la dirigeix en Carles Oller, anglesenc que viu i treballa a Olot, on col·labora a les parròquies també com a president de Caritas Garrotxa. La seva muller, la M. Jesús, era catequista (i encara crec que ho és) quan jo era a Les Fonts (del 1980 al 1983).

A la trobada hi participen una cinquantena d’assistents. Alguns són diferents de la setmana passada. En Carles ens aporta la seva visió de les obres de misericòrdia espirituals i ens convida a pregar. Tothom està atent, mostrant interès.

Arribo a la doma cap a les onze. Sense fer massa esvalot, miro sota de la cornisa de l’eixida de la cuina. En el forat del buit d’una teula, el pit-roig hi està arraulit dormint tranquil·lament.


divendres, 26 / febrer / 2016

El matí treballo  tranquil a l’escriptori de dalt. El cel està ennuvolat i fresqueja.

Després de la una, vaig cap a La Cellera. Amb en Ramon, en Jordi i en Jesús, ens trobem per dinar plegats a can Quer de El Pasteral . Al menjador hi ha una bona colla de treballadors. Dinar plegats ens va bé per compartir un xic les cabòries i les satisfaccions de la setmana.  En definitiva, per fer-nos companyia.

Quan retorno, passo pel mig de La Cellera. Estan fent unes reparacions i ens desvien. Surto pel Pladevall fins arribar a Can Perarnau, baixant de la carretera d’Osor cap a Anglès.  Ha estat  un trajecte desconegut per mi.

Al vespre fem el viacrucis. Hi participen una vintena de persones. Des del primer any, ha anat reduint-se el grup dels assistents. Seguim amb la missa. I quan acabem, vaig cap a Girona.

Celebro la missa a l’església de la Mare de Déu dels Dolors.  A la nau hi ha bona part dels passos de la processó de setmana santa. Alguns han estat restaurats , diria que poc encertadament. Puc ben dir que hi ha més imatges que feligresos.

Quan acabo faig un tomb per la muralla, aquesta vegada per la pujada de les Pedreres. Quan entro al cotxe ja han tocat les 10. M’adono que, a més del toc de les campanes de la catedral també s’escolta el toc agut de les campanes de l’ajuntament. D’aquestes, ningú n’ha dit res.


Arribo a Anglès després de dos quarts d’onze.  

diumenge, 21 de febrer del 2016

Attende, Domine, et miserere quia peccavimus tibi

dissabte, 13 / febrer / 2016

M’inclouen a dos grups de whatsapp:  un hi som els consiliaris de la confraries de Girona i m’hi posa en Joan;  l’altre és amb els de la junta de la Congregació dels Dolors de Girona de la que en sóc consiliari.

Treballo el matí preparant les celebracions de la missa. També estudio un xic.

Per dinar faig una ollada de bledes de l’hort i patates. La carn a la planxa l’acompanyo amb una amanida d’enciam i escarola, també de l’hort. O sigui que inauguro la temporada de la verdura de l’hort.
A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. Quan acabo la missa d’Anglès, ve una parella de romanesos a pidolar i els atenc. I mentre els atenc, algunes persones es queden a la sagristia.


diumenge, 14 / febrer / 2016

Ha mort la Muriel Casals. És una gran pèrdua pel país i per tot el procés.  

Celebro les misses del matí. A Sant Martí Sapresa, quan acabo i vull pujar al cotxe, no trobo en lloc la clau del cotxe. Entro i surto de l’església per si és a la sagristia. Res. Finalment faig un gran joc buscant a totes les butxaques i, finalment, apareix. És el problema de l’hivern amb tantes capes de roba i a cada capa, unes butxaques.

Quan acabo de la missa de Sant Martí, vaig a visitar la Merxe. Segueix perfectament tot el ritus de la comunió.

A la missa de les 12 els comunico que, a partir de Setmana Santa, quedarà eliminada la missa del migdia. I això que avui hi ha una bona volada de gent. Però l’abril i el maig, amb festes, aplecs, primeres comunions... gairebé no queda cap dia per la missa del migdia.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Hi ha molta gent i abans no em serveixen, ha de passar una bona estona. Sort que tinc en Míliu a prop i que va xerrant.  

A la tarda, amb en Ramon Muntada parlem de l’article sobre els Improperis que he escrit per ser publicat al programa de Setmana Santa d’aquest any de Girona. Em diu que li agrada. Val més així.

Fa una bona ploguda, des de quarts de nou a les 10: la pluja del gener i del febrer, omple el graner.

Dilluns, 15 / febrer / 2016

Preparo una mica la xerrada que tinc demà a Montserrat.  També estudio i ordeno coses. El dia és tranquil.


dimarts, 16 / febrer / 2016

Surto d’Anglès cap a dos quarts de vuit del matí. Estem a uns 3 graus negatius. Clareja
Quan agafo l’eix, veig el Montseny nevat, com un cururutxo de gelat que el sol va llepant.
Al Moianès, es veu cap el Berguedà cobert de sol matinenc.

Arribo a Montserrat cap a ¾ de 9. He recorregut uns 125 km.  Estem a poc més de 0º. A un quart de nou començo la xerrada a l’aula de conferències de l’Hotel Cisneros. M’escolten una quarantena de guies turístics que segueixen un curs de reciclatge. Els comento els principals episodis de la vida de Jesucrist. Ja l’any passat ho vaig fer-ho. Hi ha una noia d’Osor i una de Les Planes. L’any passat hi havia en Manel Xarles i em va dir que havia agradat com ho havia fet.  Avui hi ha una parella que no paren de fer-me preguntes i no podem avançar gaire: em limito a fer una tercera part del que tenia preparat. 

Quan acabem, vaig a la basílica. Estan al prefaci. Segueixo la missa com un feligrès més.  Em situo a meitat de la basílica. No hi ha massa gent.

Sortint de la missa, pujo a venerar la imatge de la Mare de Déu tot resant el rosari.  I quan arribo a baix, vaig a visitar el P. Josep M. Laplana, al museu. Ha tingut una recaiguda i es troba un xic.

A la una vaig al monestir i m’espero una estona a la sala gòtica fent temps per anar a dinar amb la comunitat.  Anant al menjador, saludo en Daniel Codina. Es sorprèn de veure’m per la casa. Entrar a un menjador monàstic és com entrar a una església i molts dels monjos es persignen en el moment de creuar la porta. Amb els monjos que serveixen són 25. Els hostes som 10. Mengem escudella i carn d’olla. Segurament que sabien que em farien content.

Amb alguns dels hostes, fem el cafè a la sala gòtica: dos senyor de Barcelona (un nascut a Arbúcies), un noi de Vilafranca, un altre d’Igualada, un capellà de cap a Normandia, i jo. Parlem una mica de tot, sobretot presentant-nos.

Sortint del monestir pujo de nou al cambril de la Mare de Déu. Ara hi ha més tranquil·litat. Per les explanades es veuen turistes orientals: japonesos, coreans, xinesos... Quan baixo de la muntanya, no enfilo bé la carretera i, com aquell qui no vol, em trobo enmig del Pont de Vilomara. I per agafar de nou la variant, no em toca cap altra remei que arribar a Manresa. I d’aquí, vaig fins l’eix i cap a Vic i Anglès.

Arribo a Anglès just per començar la catequesi. He fet alguns quilòmetres de més que l’anada:  130 km.  I celebro la missa, sopo  una mica, i cap al llit.


dimecres, 17 / febrer / 2016

Al matí baixo al poble per proveir algun medicament. Al despatx venen algunes visites.  Vaig a dinar a Banyoles.

A la tarda, amb Mn. Ramon Pijoan, vaig a visitar l’església del monestir. Em cau l’ànima als peus.  Espero que es pugui anar arreglant el recinte,  que es puguin col·locar millor les peces més valuoses, restaurar l’orgue...

A l’entorn del que havia estat la casa d’espiritualitat hi fan excavacions. Es veuen els fonaments de les antigues muralles del monestir.

A la doma no hi ha reforç escolar. Diversos  voluntaris  estan engripats.  

Al vespre em truca l’Albert i també em parla del les excavacions que es fan al monestir.

dijous, 18 / febrer / 2016

A mig matí vaig cap a Girona, a gratar a l’arxiu diocesà. Aconsegueixo buidar els qüestionaris de les parròquies del 1939, les de l’antic arxiprestat de Figueres. És impressionant la informació que hi apareix i és interessant comprovar el posicionament dels capellans.

Vaig a dinar al restaurant Artusi. Tot d’una veig que en surt un personatge. De bones a primeres em pensava que era en Tarrés però després m’adono que és en Garcia Albiol i la seva llopada. Un dels cambrers em comenta que hi ha dinat 18 persones de las colla. Em venen oïts.

A la tarda torno a l’arxiu. Començo a buidar els informes de les parròquies de l’arxiprestat de Perelada. Al cap de poc em ve a trobar en Narcís Marquès. Està preparant la tesina sobre el seu oncle, el Dr. Jaume Marquès. Parlem  una bona estona del Dr. Jaume, també de Mn. Miquel, de la Pilar, de la Carme... S’estranya que els conegui tant.  També parlem de l’oncle més vell, Mn. Miquel, que va ser rector de Sant Joan de Mollet, prop de la casa pairal, a Madremanya.  

Marxo de Girona i arribo a Anglès per la missa vespertina. Quan hem acabat, faig un mos i marxo cap a la Cellera on fem la primera trobada quaresmal de formació. Ens la dirigeix la Susanna Bosch. Som cap una cinquantena de participants, quatre de Bonmatí i set d’Anglès. La Susanna ens presenta un servei molt valuós que fa amb AKAN (col·laborant amb la Lluïsa Geronès, que és de Palafrugell) i també visitant setmanalment els internats al CIE de Barcelona col·laborant amb la Fundació Migra Studium vinculada als jesuïtes. Ve a resumir les obres de misericòrdia espirituals en el saber escoltar.

Arribo cap a les onze a la doma.  I cap al llit hi falta gent.

Gràcies a en Josepmiquel  Servià m’assabento de la mort de l’Anselm Quixal Ramonet (62 anys).  L’Anselm m’havia redactat un viacrucis amb un sonet per cada estació. Ell mateix el llegí al viacrucis del divendres sant, a Palafrugell, crec que seria el 2008. L’encomano a Déu.  Estic segur que ha patit molt.

divendres, 19 / febrer / 2016

He dormit bé i em desperto un xic més tard. Al matí faig feina per la casa i preparo algunes coses per les misses dominicals ja que demà hauré d’anar a la inauguració de la biblioteca del poble i a rebre el president Carles Casademont.  

Al vespre tenim el viacrucis. Hi participa algú més que la setmana passada i passem de la vintena. Quan acabo la missa vaig cap a Girona. Arribo al costat de la muralla quan ja gairebé són dos quarts de nou.

Arribo a l’església de la Mare de Déu dels Dolors. Més o menys, està tot apunt per començar la missa. Són escassament una dotzena de persones, la majoria de la mateixa família. Quan acabem la celebració parlo un xic amb els assistents, especialment amb en Jesús (el sagristà), amb en Josep Maria i en Ramon Maria, els nois que han fet d’escolans.

Sortint de l’església, faig una volta per la muralla: m’arribo fins a Sant Domènec i baixo pel carrer Portal Nou fins a sortir pel Portal Nou, ara passatge de Maria Gay.  Arribo a Anglès cap a les onze.  Déu n’hi do, quina setmana!  Ara, cap a dormir.


diumenge, 14 de febrer del 2016

Pulvis eris et in pulvis reverteris

dissabte, 6 / febrer / 2016

Al matí preparo les celebracions de les misses.

Al migdia atenc en Vlodymyr que ve a oficiar un baptisme de ritus catòlic bizantí ucraïnès d’un nadó de poques setmanes. 

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

Al vespre vaig a sopar a La Cellera, a casa d’en Ramon on sopem plegats amb la Montse i en Josep. Mirem algunes fotografies antigues de Banyoles i de capellans, especialment de Mn. Boix que va ser vicari de Banyoles i capellà de Llagostera, La Jonquera, Arbúcies. Són fotografies que em va regalar Mn. Pere Artigues.

diumenge, 7 / febrer / 2016

Al matí celebro les misses d’Anglès (9m) i de Sant Martí (2/4 d’11).  I a 2/4 d’11 celebro la missa de La Cellera. Els porto records i salutacions de la Remei. Avui ens ha tocat fer una carambola ja que hi havia l’aplec de Santa Brígida. Mn. Ramon ha celebrat la missa d’Amer i jo l’he substituït a La Cellera.  La germana Lídia em ve a saludar a la sagristia i parlem de la Mare Castany de Banyoles.

Amb en Manel i en Ramon anem al Centre a fer-hi el vermut. I vaig a dinar.

La tarda faig una bona migdiada: a la nit no havia descansat bé. Al meu estudi, treballo una mica, llegeixo, parlo amb algun amic...  Enllesteixo l’article dedicat a l’escultura de Calonge del sant Jordi d’en Joan Rebull per la Revista del Baix Empordà. És el segon que hi publico i sembla que va bé. N’estic content.

dilluns, 8 / febrer / 2016

Vaig a demanar hora a l’ambulatori per fer-me una analítica. També vaig a comprar una mica. Amb trobo amb en Francesc que em saluda cordialment i parlem una estona. Anant amunt i avall faig una bona caminada. M’aturo a casa de la Matilde per veure-hi el pessebre. Esperava desfer-lo que jo hi anés.

Tinc un dia descansat per continuar algun estudi. Ho tinc tot massa endarrerit. 

dimarts, 9 / febrer / 2016

Vaig a Can Cendra a deixar-hi una carta. I surto cap a l’Empordà, a visitar la meva padrina Lola a Valveralla  i la tia Pilar, a Ventalló.

La tia Pilar té 94 anys. La trobo menjant.  També saludo en Miquel, el meu cosí, i la seva filla, la Clàudia. Quan la tia Pilar acaba de menjar, li administro la comunió. Sempre havia participat a la missa dominical. Mentre vaig fent els ritus pertinent, ella em va mirant fixament i va mirant també la tia Lola. Diria que se n’adona. I quan li apropo el Cos de Crist, combrega amb tota naturalitat.

Quan acabem, anem cap a Vallveralla, a can Costa. Mentre la meva padrina va enllestint el dinar, jo paro taula i vaig parlant amb en Josep, el seu germà.  La padrina em comenta que ha fet naronges confitades.

Mentre dinem parlem de les diferències que hi ha entre les taronges, les naronges, els poncems,  les llimones, les limes, les mandarines, les nectarines, taronges agres, aranges... Em venen a saludar el meu cosí, en Lluís, i la seva dona, la Isabel. 

A la tarda anem un moment a l’església. Hi resem un parenostre pensant en tots els difunts de la família. L’església és neta i fa goig. Gràcies a l’astúcia de l’avi Benet, es van salvar les imatges barroques que sempre m’agrada veure de nou. Faig una fotografia de la imatge esmicolada d’alabastre que va guardar la mare després de que fos trinxada el 1936. He ajuntat les peces que hi ha i es pot refer mig cos. Tant de bo es puguin trobar les peces que falten i que hi deu haver enmig dels trastos de la sagristia vella.   

 I quan marxo cap a Anglès no ho faig pas de buit: un jersei, taronges de l’hort, pomes de tota classe, confitura de naronja...

A Anglès, obro l’església i la doma a la mainada de catequesi, i vaig a Bonmatí, a pagar els deutes de la xocolatada de la nit de Nadal a Sant Julià de Llor.

dimecres, 10 / febrer / 2016

Poc després de les nou vaig  a l’escola FEDAC, l’escola de les dominiques. Fins fa poc en deien “de la Vall dels Àngels”. Amb la mainada fem una petita celebració de la cendra. Potser quedem massa amuntegats i parlar a tots amb el mateix llenguatge es fa difícil ja que hi ha petitons i mainada d’onze anys.

Al migdia estic una estona al despatx. Venen un parell de persones. En Ramon i en Florenci passen els comptes de la parròquia. Al correu hi trobo la carta que m’arriba del bisbat amb el nomenament que em fa el bisbe Francesc de consiliari de la Venerable Congregació dels Dolors de Girona.

Vaig a dinar a Banyoles. Avui, a més de la Carme, en Josep i la Nuri, a taula també hi ha l’Assumpta.
A la tarda ve la mainada del reforç escolar. I, al vespre, tenim la celebració de la missa de la litúrgia del dimecres de Cendra. En Víctor i en Quim hi fan d’escolans i els agrada la variació. En Quim és qui m’imposa la cendra a mi. Hi participa poc més d’una vintena de feligresos.

Quan ho he endreçat tot i he tancat, vaig cap a Girona.  Hi arribo cap a dos quarts de nou i aparco al costat de la muralla. A l’església dels Dolors em trobo amb alguns dels responsables de la junta de la Congregació dels Dolors que em donen la benvinguda com a nou consiliari.

Primer m’ensenyen l’església i els annexos amb tot el que hi ha guardat. Serveix de magatzem de les confraries de Setmana Santa de la ciutat. El més interessant són les grans teles amb sis dels Dolors de Maria suara restaurats.  Són del s. XIX, del pintor Marià Colomer, com bé ha estudiat en Francesc Miralpeix.

Tot seguit fem una mica de reunió amb alguns components de la junta: en Francesc Cayuela, l’Antonio Martín, l’Anna Maria, en Jesús Ortiz... M’expliquen un xic el funcionament de la Congregació i m’esbossen el calendari de les principals activitats, especialment el quinari abans de Setmana Santa i la processó del Divendres Sant.

Em serà difícil superar els anteriors consiliaris: el P. Antoni Samsó (+ 10·09·15), Mn.  Joan Boadas, Mn. Josep Buch...

Poc després de les 11 arribo a la doma. I bona nit, i tapa’t!

dijous, 11 / febrer / 2016

En Joan Planellas ha fet el comentari a l’evangeli d’avui, a Radio Estel. M’ha agradat el que ha dit i com ho ha dit. Si és  degà de la facultat de Teologia, no és pas perquè si.  

Vaig a Girona, a gratar a l’arxiu diocesà. Faig el buidatge de les fitxes que es van fer el 1939 per avaluar les destrosses fetes a les esglésies amb la guerra civil. Vaig més lleuger del que em pensava i gairebé enllesteixo les fitxes de les parròquies que formaven l’arxiprestat de Figueres.  A veure si abans de l’estiu puc enllestir-ho.

Vaig a dinar a l’Artusi, com també feia el curs passat. A la tarda també estic una estona a l’arxiu i me’n torno cap a Anglès.

Al vespre celebro la missa. Quan acabo, venen en Toni i la Sílvia per acabar d’enllestir l’expedient del seu casament.

Divendres, 12 / febrer / 2016

A les 10 del matí ja sóc al davant de l’església de Santa Cristina d’Aro. Quan estic aparcant també arriben la M. Antònia i l’Andreu i anem a la rectoria. Mn. Josep Colomer ens rep efusivament. El veig molt millor que quan vaig visitar-lo l’estiu del 2014.

Anem cap a l’església. I comencem la tasca d’inventariar. La M. Antònia fa l’orfebreria, l’Andreu va fent les fotografies de cada objecte i jo vaig fent les pintures i les escultures.  Hi ha un bon patrimoni. Ja estaven inventariats les taules amb els episodis de la vida i martiri de santa Cristina i les taules amb els episodis de la vida i martiri de sant Vicenç. Hi ha també les teles d’en B. Casabó (1951) amb diversos episodis de  l’evangeli : Anunciació, Flagel·lació, Jesús a casa de Marta i Maria, Jesús i la Samaritana (molt semblant a la tela que hi ha a La Cellera i a la que hi ha a la capella de can Bonmatí), el taller de Natzaret i Jesús perdut al temple. Hi ha també unes taules amb els sants Joan i 2, amb Maria Magdalena .  A la pica de batejar (del s. XVII) hi ha les quatre barres esculpides. També hi ha una talla de santa Maria Magdalena (s. XIX).

Quan acabem, anem a Solius. Ens atén el Gmà. Albert. Ens comenta que, al 1936, no es va destruir res de l’església. I hi inventariem els objectes de la parròquia. Deixo constància del retaule del Roser i del retaule de sant Isidre, tots dos del s. XVIII . També hi ha el retaule de sant Baldiri (del 1856) i el retaule de santa Agnès (que ho havia estat del sant Crist). El sant Crist (també del s. XVIII) i la pica de batejar (també amb les quatre barres esculpides) són a l’habitació del campanar. La M. Antònia ha anat fent l’inventari de l’orfebreria i, l’Andreu, ho ha anat fotografiant tot.

Mentre hem anat fet l’inventari, els monjos han fet tèrcia (al començament) i nona (quan acabàvem). També hi ha una mitja dotzena d’hostes que passen dies al monestir per diverses raons. El P. Abat es veu que està malaltó

I anem a dinar a una casa rural.

A la tarda, fem l’inventari de l’església de Bell-lloc. Hi ha poca cosa: un Crist del s. XVIII que procedeix d’una altra església , una talla de l’Assumpció molt senzilla, d’en Modest Fluvià i un sagrari de l’Emília Xargay. També són interessants la pica de batejar i alguna altra pedra curiosa. A l’exterior hi ha els vestigis d’un interessant baptisteri paleocristià.  I acabem la jornada retornant les claus a Mn. Josep Colomer.

Retorno cap a Anglès i arribo cap a un quart de set, amb el temps suficient per preparar el viacrucis i la missa que iniciem puntualment a dos quarts de set amb una quinzena de participants.


Després de sopar, vaig cap a La Cellera. Hi tinc la meva primera reunió de la Coordinadora dels Consells Parroquials de l’Arxiprestat.  En Ramon s’hi acomiada com a arxipreste. En Josep Valls hi ha de secretari. Fem un balanç global del Nadal i parlem de les activitats de la Quaresma i de Setmana Santa. 

diumenge, 7 de febrer del 2016

Si la Candelera plora...

dissabte, 30 / gener / 2016

Al matí preparo les celebracions d’aquest cap de setmana. 

A la tarda tinc les misses anticipades de Bonmatí i d’Anglès.

diumenge, 31 / gener / 2016

Celebro les misses del matí. Sembla que hi ha tranquil·litat.

Després de la missa del migdia ve a veure’m un matrimoni de Palafrugell. Em conviden a dinar a L’Aliança. Passem bona part de la tarda fent tertúlia.  

dilluns, 01 / febrer / 2016

Les notícies comenten la desaparició de més de 10 mil infants dels que havien marxat de Síria i que ja havien arribat a Europa. A més, cal sumar-hi tots els que han quedat atrapats al mar Egeu, entre Turquia i Grècia. I encara, els que han perdut la vida a Síria mateix o en el trajecte entre Síria i Turquia. Quin desastre tan gros! Aquests són els sacrificis humans que exigeix el déu benestar de la societat actual.

Al matí em comuniquen la mort de la Maria Bosch (90 anys), la muller d’en Joan Taberner de cal Curt de Sant Martí. Feia moltes setmanes que la ballava i, darrerament, estava molt atrapada.
Al cap de poc em comuniquen la mort de la Pepita Fornés (93 anys), la consogra de la Maria. Es veu que l’havia anat a visitar aquesta darrera setmana i s’afectà molt.  S’ha fet certa la dita: una ha mort de veior, i l’altra, de tremolor.

Quan ve la mainada de catequesi, fem una pregària a Jesús, Llum del món, i els lliurem un petit llantió, recordant la celebració de la Candelera.

Celebro aviat la missa (a 2/4 de 6) i, a les 6, tinc reunió a La Cellera amb els companys de l’arxiprestat. Anem agafant el pas. 

dimarts, 02 / febrer / 2016

A les 9 del matí, al davant de l’església,  hi ha la Conxita. Ja fa estona que s’espera. Em diu que ve a l’enterrament de la Pepita. Quan li dic que serà demà, no s’ho acaba de creure i es pensa que li prenc el pèl.

Amb en Joan i en Ramon, retirem els darrers pessebres de l’església: el diorama d’en Llach, les figures grans que em regalà la Maria, el pessebre de l’altar de la M. de D. de Montserrat.

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Bosch. L'església de Sant Martí es fa petita. Es repeteixen les sensacions que vaig viure la setmana passada a Constantins: regust de terra, de pairalia, de proximitat...

Vaig a dinar a Can Tarrés amb el grup de Vida Creixent i algun dels marits. Celebrem la festa del moviment, la Presentació del Senyor, i  el patronatge de Simeó i d’Anna.

Al vespre hi ha el lucernari de la Presentació del Senyor. Beneeixo les espelmes a l’altar de la Sagrada Família i, pel passadís central, fem una processó fins l’altar on prosseguim la missa. La celebració de la Candelera sempre m’ha resultat entranyable.

dimecres, 03 / febrer / 2016

A les 10 oficio les exèquies de la Pepita. Bona part dels assistents també van participar ahir, a Sant Martí, a les exèquies de la Maria.

La Dolors em porta dues ampolles de ratafia, una per en Jaume (ja que el recorda molt bé de quan va fer de guia a una peregrinació a Terra Santa) i l’altra per mi.

Al despatx venen a buscar una certificació de baptisme. Es veu que hi ha algun capellà que la demana els que volen ser padrins.  Ho estem burocratitzant tot.

Dino a Banyoles i, ben aviat, ja sóc a la doma per obrir al grup que ve amb en Pere Pont i, després, a la mainada de reforç.

En Marià em comunica que ha quedat sobresegut el cas pel que el van anar a buscar per declarar i, per tant, no hi ha causa judicial. A l’estiu, hi hagué un gran cobriment mediàtic pel tema i, cada vegada que la guàrdia civil, anava a buscar algú, la premsa en ple ja era al lloc on es trobava el testimoni o l’imputat abans que hi arribessin els agents. Ben diferent dels casos de València. Sembla que per la fiscalia hi ha casos de primera categoria (els catalans) i casos de segona (els vinculats al partit del govern).  Ara, els mitjans informatius, també n’haurien de fer informació de portada com va ser aleshores.    

dijous, 4 / febrer / 2016

Tot el dia estic a l’estudi treballant en els articles que tinc pendents. També em demanen un comentari sobre el toc de les campanes ja que, a Girona, s’ha desfermat una polèmica sobre el tema.

Al vespre vaig a l’Hotel d’Entitats. Hi ha reunió per revisar les representacions dels Pastorets del passat Nadal. Hi som força colla. Hi ha satisfacció general, si bé cal afinar alguns elements.  Anat i tornant faig una caminadeta pel barri vell.

divendres, 5 / febrer / 2016

Al matí, l’ordinador em fa el boig. S’hi ha instal·lat un nou programa (Windows 10) i algunes coses s’han des-configurat. Encara bo que, a distància, la Nuri m’ho pot anar resolvent. Ja ho dic jo, vaig estudiar molts anys de llatí i em calia haver estudiat més informàtica. El problema és que els ordinadors van arribar un xic més tard.

La primera informació que m’arribà dels ordinadors ens la va donar Mn. Josep Ramírez, ja molt abans del 1970. Quan vaig estar estudiant a Barcelona (del 1970 al 1972), un company de pis treballava a la IBM i també ens en va explicar alguna cosa. Però ho veia com un avanç que quedava molt lluny, únicament pels bancs i les grans oficines. I el meu primer ordinador el vaig adquirir el 1992. Vaig estar a punt de llençar-lo a les escombraries: no era gens pràctic.

Al matí vaig a Bonmatí a visitar els ancians que no poden sortir: en Josep, la Maria, la Margarita, la Dolors, l’Antònia, l’altra Maria... Em comenten les seves coses. Fa bon temps i els trobo força animats, encara que això del carnestoltes no és pas cosa seva. 

Dino amb en Ramon de La Cellera i amb en Jordi de Bescanó. Va bé per compartir les petites preocupacions de cada dia i, sobretot, per “crear lligams”, com diu la guineu de El Petit Príncep.

A la tarda treballo un xic a l’estudi. Estic preparant un article sobre el sant Jordi de Calonge, una escultura d’en Joan Rebull (1953), un bon exemple del noucentisme tardà.