dissabte, 13 / febrer / 2016
M’inclouen a dos grups de whatsapp: un hi som els consiliaris de la confraries de
Girona i m’hi posa en Joan; l’altre és
amb els de la junta de la Congregació dels Dolors de Girona de la que en sóc
consiliari.
Treballo el matí preparant les celebracions de la
missa. També estudio un xic.
Per dinar faig una ollada de bledes de l’hort i
patates. La carn a la planxa l’acompanyo amb una amanida d’enciam i escarola,
també de l’hort. O sigui que inauguro la temporada de la verdura de l’hort.
A la tarda celebro les misses anticipades a
Bonmatí i a Anglès. Quan acabo la missa d’Anglès, ve una parella de romanesos a
pidolar i els atenc. I mentre els atenc, algunes persones es queden a la
sagristia.
diumenge, 14 / febrer / 2016
Ha mort la Muriel Casals. És una gran pèrdua pel
país i per tot el procés.
Celebro les misses del matí. A Sant Martí Sapresa,
quan acabo i vull pujar al cotxe, no trobo en lloc la clau del cotxe. Entro i
surto de l’església per si és a la sagristia. Res. Finalment faig un gran joc
buscant a totes les butxaques i, finalment, apareix. És el problema de l’hivern
amb tantes capes de roba i a cada capa, unes butxaques.
Quan acabo de la missa de Sant Martí, vaig a
visitar la Merxe. Segueix perfectament tot el ritus de la comunió.
A la missa de les 12 els comunico que, a partir de
Setmana Santa, quedarà eliminada la missa del migdia. I això que avui hi ha una
bona volada de gent. Però l’abril i el maig, amb festes, aplecs, primeres
comunions... gairebé no queda cap dia per la missa del migdia.
Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Hi ha molta gent i
abans no em serveixen, ha de passar una bona estona. Sort que tinc en Míliu a
prop i que va xerrant.
A la tarda, amb en Ramon Muntada parlem de
l’article sobre els Improperis que he escrit per ser publicat al programa de
Setmana Santa d’aquest any de Girona. Em diu que li agrada. Val més així.
Fa una bona ploguda, des de quarts de nou a les
10: la pluja del gener i del febrer, omple el graner.
Dilluns, 15 / febrer / 2016
Preparo una mica la xerrada que tinc demà a
Montserrat. També estudio i ordeno
coses. El dia és tranquil.
dimarts, 16 / febrer / 2016
Surto d’Anglès cap a dos quarts de vuit del matí.
Estem a uns 3 graus negatius. Clareja
Quan agafo l’eix, veig el Montseny nevat, com un
cururutxo de gelat que el sol va llepant.
Al Moianès, es veu cap el Berguedà cobert de sol
matinenc.
Arribo a Montserrat cap a ¾ de 9. He recorregut
uns 125 km. Estem a poc més de 0º. A un
quart de nou començo la xerrada a l’aula de conferències de l’Hotel Cisneros. M’escolten
una quarantena de guies turístics que segueixen un curs de reciclatge. Els
comento els principals episodis de la vida de Jesucrist. Ja l’any passat ho
vaig fer-ho. Hi ha una noia d’Osor i una de Les Planes. L’any passat hi havia
en Manel Xarles i em va dir que havia agradat com ho havia fet. Avui hi ha una parella que no paren de fer-me
preguntes i no podem avançar gaire: em limito a fer una tercera part del que
tenia preparat.
Quan acabem, vaig a la basílica. Estan al prefaci.
Segueixo la missa com un feligrès més.
Em situo a meitat de la basílica. No hi ha massa gent.
Sortint de la missa, pujo a venerar la imatge de
la Mare de Déu tot resant el rosari. I quan
arribo a baix, vaig a visitar el P. Josep M. Laplana, al museu. Ha tingut una
recaiguda i es troba un xic.
A la una vaig al monestir i m’espero una estona a
la sala gòtica fent temps per anar a dinar amb la comunitat. Anant al menjador, saludo en Daniel Codina. Es
sorprèn de veure’m per la casa. Entrar a un menjador monàstic és com entrar a
una església i molts dels monjos es persignen en el moment de creuar la porta. Amb
els monjos que serveixen són 25. Els hostes som 10. Mengem escudella i carn d’olla.
Segurament que sabien que em farien content.
Amb alguns dels hostes, fem el cafè a la sala
gòtica: dos senyor de Barcelona (un nascut a Arbúcies), un noi de Vilafranca,
un altre d’Igualada, un capellà de cap a Normandia, i jo. Parlem una mica de
tot, sobretot presentant-nos.
Sortint del monestir pujo de nou al cambril de la
Mare de Déu. Ara hi ha més tranquil·litat. Per les explanades es veuen turistes
orientals: japonesos, coreans, xinesos... Quan baixo de la muntanya, no enfilo
bé la carretera i, com aquell qui no vol, em trobo enmig del Pont de Vilomara. I
per agafar de nou la variant, no em toca cap altra remei que arribar a Manresa.
I d’aquí, vaig fins l’eix i cap a Vic i Anglès.
Arribo a Anglès just per començar la catequesi. He
fet alguns quilòmetres de més que l’anada:
130 km. I celebro la missa,
sopo una mica, i cap al llit.
dimecres, 17 / febrer / 2016
Al matí baixo al poble per proveir algun
medicament. Al despatx venen algunes visites.
Vaig a dinar a Banyoles.
A la tarda, amb Mn. Ramon Pijoan, vaig a visitar
l’església del monestir. Em cau l’ànima als peus. Espero que es pugui anar arreglant el recinte,
que es puguin col·locar millor les peces
més valuoses, restaurar l’orgue...
A l’entorn del que havia estat la casa d’espiritualitat
hi fan excavacions. Es veuen els fonaments de les antigues muralles del
monestir.
A la doma no hi ha reforç escolar. Diversos voluntaris estan engripats.
Al vespre em truca l’Albert i també em parla del
les excavacions que es fan al monestir.
dijous, 18 / febrer / 2016
A mig matí vaig cap a Girona, a gratar a l’arxiu
diocesà. Aconsegueixo buidar els qüestionaris de les parròquies del 1939, les de
l’antic arxiprestat de Figueres. És impressionant la informació que hi apareix
i és interessant comprovar el posicionament dels capellans.
Vaig a dinar al restaurant Artusi. Tot d’una veig
que en surt un personatge. De bones a primeres em pensava que era en Tarrés
però després m’adono que és en Garcia Albiol i la seva llopada. Un dels
cambrers em comenta que hi ha dinat 18 persones de las colla. Em venen oïts.
A la tarda torno a l’arxiu. Començo a buidar els
informes de les parròquies de l’arxiprestat de Perelada. Al cap de poc em ve a
trobar en Narcís Marquès. Està preparant la tesina sobre el seu oncle, el Dr.
Jaume Marquès. Parlem una bona estona
del Dr. Jaume, també de Mn. Miquel, de la Pilar, de la Carme... S’estranya que
els conegui tant. També parlem de l’oncle
més vell, Mn. Miquel, que va ser rector de Sant Joan de Mollet, prop de la casa
pairal, a Madremanya.
Marxo de Girona i arribo a Anglès per la missa
vespertina. Quan hem acabat, faig un mos i marxo cap a la Cellera on fem la
primera trobada quaresmal de formació. Ens la dirigeix la Susanna Bosch. Som cap
una cinquantena de participants, quatre de Bonmatí i set d’Anglès. La Susanna
ens presenta un servei molt valuós que fa amb AKAN (col·laborant amb la Lluïsa
Geronès, que és de Palafrugell) i també visitant setmanalment els internats al
CIE de Barcelona col·laborant amb la Fundació Migra Studium vinculada als
jesuïtes. Ve a resumir les obres de misericòrdia espirituals en el saber
escoltar.
Arribo cap a les onze a la doma. I cap al llit hi falta gent.
Gràcies a en Josepmiquel Servià m’assabento de la mort de l’Anselm
Quixal Ramonet (62 anys). L’Anselm m’havia
redactat un viacrucis amb un sonet per cada estació. Ell mateix el llegí al
viacrucis del divendres sant, a Palafrugell, crec que seria el 2008. L’encomano
a Déu. Estic segur que ha patit molt.
divendres, 19 / febrer / 2016
He dormit bé i em desperto un xic més tard. Al matí
faig feina per la casa i preparo algunes coses per les misses dominicals ja que
demà hauré d’anar a la inauguració de la biblioteca del poble i a rebre el
president Carles Casademont.
Al vespre tenim el viacrucis. Hi participa algú
més que la setmana passada i passem de la vintena. Quan acabo la missa vaig cap
a Girona. Arribo al costat de la muralla quan ja gairebé són dos quarts de nou.
Arribo a l’església de la Mare de Déu dels Dolors.
Més o menys, està tot apunt per començar la missa. Són escassament una dotzena
de persones, la majoria de la mateixa família. Quan acabem la celebració parlo
un xic amb els assistents, especialment amb en Jesús (el sagristà), amb en
Josep Maria i en Ramon Maria, els nois que han fet d’escolans.
Sortint de l’església, faig una volta per la
muralla: m’arribo fins a Sant Domènec i baixo pel carrer Portal Nou fins a
sortir pel Portal Nou, ara passatge de Maria Gay. Arribo a Anglès cap a les onze. Déu n’hi do, quina setmana! Ara, cap a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada