diumenge, 7 de febrer del 2016

Si la Candelera plora...

dissabte, 30 / gener / 2016

Al matí preparo les celebracions d’aquest cap de setmana. 

A la tarda tinc les misses anticipades de Bonmatí i d’Anglès.

diumenge, 31 / gener / 2016

Celebro les misses del matí. Sembla que hi ha tranquil·litat.

Després de la missa del migdia ve a veure’m un matrimoni de Palafrugell. Em conviden a dinar a L’Aliança. Passem bona part de la tarda fent tertúlia.  

dilluns, 01 / febrer / 2016

Les notícies comenten la desaparició de més de 10 mil infants dels que havien marxat de Síria i que ja havien arribat a Europa. A més, cal sumar-hi tots els que han quedat atrapats al mar Egeu, entre Turquia i Grècia. I encara, els que han perdut la vida a Síria mateix o en el trajecte entre Síria i Turquia. Quin desastre tan gros! Aquests són els sacrificis humans que exigeix el déu benestar de la societat actual.

Al matí em comuniquen la mort de la Maria Bosch (90 anys), la muller d’en Joan Taberner de cal Curt de Sant Martí. Feia moltes setmanes que la ballava i, darrerament, estava molt atrapada.
Al cap de poc em comuniquen la mort de la Pepita Fornés (93 anys), la consogra de la Maria. Es veu que l’havia anat a visitar aquesta darrera setmana i s’afectà molt.  S’ha fet certa la dita: una ha mort de veior, i l’altra, de tremolor.

Quan ve la mainada de catequesi, fem una pregària a Jesús, Llum del món, i els lliurem un petit llantió, recordant la celebració de la Candelera.

Celebro aviat la missa (a 2/4 de 6) i, a les 6, tinc reunió a La Cellera amb els companys de l’arxiprestat. Anem agafant el pas. 

dimarts, 02 / febrer / 2016

A les 9 del matí, al davant de l’església,  hi ha la Conxita. Ja fa estona que s’espera. Em diu que ve a l’enterrament de la Pepita. Quan li dic que serà demà, no s’ho acaba de creure i es pensa que li prenc el pèl.

Amb en Joan i en Ramon, retirem els darrers pessebres de l’església: el diorama d’en Llach, les figures grans que em regalà la Maria, el pessebre de l’altar de la M. de D. de Montserrat.

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Bosch. L'església de Sant Martí es fa petita. Es repeteixen les sensacions que vaig viure la setmana passada a Constantins: regust de terra, de pairalia, de proximitat...

Vaig a dinar a Can Tarrés amb el grup de Vida Creixent i algun dels marits. Celebrem la festa del moviment, la Presentació del Senyor, i  el patronatge de Simeó i d’Anna.

Al vespre hi ha el lucernari de la Presentació del Senyor. Beneeixo les espelmes a l’altar de la Sagrada Família i, pel passadís central, fem una processó fins l’altar on prosseguim la missa. La celebració de la Candelera sempre m’ha resultat entranyable.

dimecres, 03 / febrer / 2016

A les 10 oficio les exèquies de la Pepita. Bona part dels assistents també van participar ahir, a Sant Martí, a les exèquies de la Maria.

La Dolors em porta dues ampolles de ratafia, una per en Jaume (ja que el recorda molt bé de quan va fer de guia a una peregrinació a Terra Santa) i l’altra per mi.

Al despatx venen a buscar una certificació de baptisme. Es veu que hi ha algun capellà que la demana els que volen ser padrins.  Ho estem burocratitzant tot.

Dino a Banyoles i, ben aviat, ja sóc a la doma per obrir al grup que ve amb en Pere Pont i, després, a la mainada de reforç.

En Marià em comunica que ha quedat sobresegut el cas pel que el van anar a buscar per declarar i, per tant, no hi ha causa judicial. A l’estiu, hi hagué un gran cobriment mediàtic pel tema i, cada vegada que la guàrdia civil, anava a buscar algú, la premsa en ple ja era al lloc on es trobava el testimoni o l’imputat abans que hi arribessin els agents. Ben diferent dels casos de València. Sembla que per la fiscalia hi ha casos de primera categoria (els catalans) i casos de segona (els vinculats al partit del govern).  Ara, els mitjans informatius, també n’haurien de fer informació de portada com va ser aleshores.    

dijous, 4 / febrer / 2016

Tot el dia estic a l’estudi treballant en els articles que tinc pendents. També em demanen un comentari sobre el toc de les campanes ja que, a Girona, s’ha desfermat una polèmica sobre el tema.

Al vespre vaig a l’Hotel d’Entitats. Hi ha reunió per revisar les representacions dels Pastorets del passat Nadal. Hi som força colla. Hi ha satisfacció general, si bé cal afinar alguns elements.  Anat i tornant faig una caminadeta pel barri vell.

divendres, 5 / febrer / 2016

Al matí, l’ordinador em fa el boig. S’hi ha instal·lat un nou programa (Windows 10) i algunes coses s’han des-configurat. Encara bo que, a distància, la Nuri m’ho pot anar resolvent. Ja ho dic jo, vaig estudiar molts anys de llatí i em calia haver estudiat més informàtica. El problema és que els ordinadors van arribar un xic més tard.

La primera informació que m’arribà dels ordinadors ens la va donar Mn. Josep Ramírez, ja molt abans del 1970. Quan vaig estar estudiant a Barcelona (del 1970 al 1972), un company de pis treballava a la IBM i també ens en va explicar alguna cosa. Però ho veia com un avanç que quedava molt lluny, únicament pels bancs i les grans oficines. I el meu primer ordinador el vaig adquirir el 1992. Vaig estar a punt de llençar-lo a les escombraries: no era gens pràctic.

Al matí vaig a Bonmatí a visitar els ancians que no poden sortir: en Josep, la Maria, la Margarita, la Dolors, l’Antònia, l’altra Maria... Em comenten les seves coses. Fa bon temps i els trobo força animats, encara que això del carnestoltes no és pas cosa seva. 

Dino amb en Ramon de La Cellera i amb en Jordi de Bescanó. Va bé per compartir les petites preocupacions de cada dia i, sobretot, per “crear lligams”, com diu la guineu de El Petit Príncep.

A la tarda treballo un xic a l’estudi. Estic preparant un article sobre el sant Jordi de Calonge, una escultura d’en Joan Rebull (1953), un bon exemple del noucentisme tardà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada