dissabte, 22 de febrer del 2014

Sapere aude!


dissabte, 15 / febrer / 2014

Fa calor de final de primavera. Al matí acompanyo en Raül a entrenament de caiac. M’arribo a Sant Martí a preparar-ho tot per la missa de demà. A quarts de dues, vaig a recollir en Raül. Com que encara no ha acabat, vaig a caminar una estona per fer temps.

En Ramon em comunica la mort de Mn. Agustí Piferrer i Xargay. Va néixer a  Sarrià de Ter el mateix dia que jo, però 35 anys abans, o sigui, el 1918. Va estudiar al Seminari de Girona on va ser ordenat capellà el 1945. Va ser vicari de Mieres i de Llançà. El 1946 fou destinat de rector de Tregorà i Setcses. El 1949 va anar de rector a Mieres i, posteriorment (1956), a Fontcoberta i Vilademí fent de professor de religió a l’Acadèmia Abat Bonito de Banyoles. El 1975 fou destinat a l’Estartit fins el 2010 quan es retirà. Havia estat arxipreste de la perifèria de Banyoles i, del 1984 al 1987, del Montgrí i capellà de les clarisses de l’Escala. Des del 2010 residia a la residència Bisbe Sivilla de Girona on ha mort aquest matí. Les exèquies s’oficiaran el dilluns a l’Estartit.

Mn. Agustí era, certament, molt bona persona, d’una gran bondat natural i d’una extrema senzillesa. Que al cel sia i des d’allà pregui per nosaltres.


diumenge, 16 / febrer / 2014

A la missa de Sant Martí, hi participa la Lourdes de Can Geli  amb els seu marit i els fills: vaig assistir i beneir el seu casament, fa 20 anys,  a Vilabertran, quan encara jo era a Sant Jordi Desvalls.  

Després de la missa del migdia, vaig a fer una caminada i, després de dinar, en faig una altra, cap els horts, fins el Ter.

A la tarda enllesteixo un parell d’articles: l’un per la Revista de Banyoles sobre sant Josep i un altre, amb el santoral del març, per el face dels jesuïtes Pregaria.cat

dilluns, 17 / febrer / 2014

Ja no vaig al MNAC. Ho trobo a faltar. Ara em cal elaborar el treball de balanç i valoració de l’estada. El matí dels dilluns és per posar ordre.

La Núria Esponellà em comenta que està escrivint una nova novel·la, aquesta vegada ambientada a la Vall de Núria, i en la que la presència de la Mare de Déu, com a guardiana de la vall, també hi tindrà un protagonisme. Em demana un parell d’aclariments que sembla que podré solucionar. 

A la tarda ve la mainada de catequesi. Tranquil·litat.

dimarts, 18 / febrer / 2014 

Reprenc les anades a Vilassar de Mar. Haig d’anar recollint informació de l’escultor Enric Monjo.

Arribo a Vilassar poc després de les 9 del matí. Com acostumo fer, des de la carretera arran de la platja, pujo per la carretera d’Argentona i entro pel carrer Cristòfor Colom. Com que, cap a la riera de Cabrils no hi ha lloc per aparcar, retorno pel carrer Narcís Monturiol. M’adono que hi ha algun sarau perquè hi ha molts policies locals. Quan per fi trobo un lloc per aparcar (al c. Ca l’Aduana), m’assabento que a la set del matí els operaris han començat a talar els arbres del carrer Monturiol, malgrat l’oposició dels veïns. I es veu que s’ha organitzat una mena de cassolada col·lectiva pel veïnat i, més tard, una mena d’escarni (un escrache) a l’Ajuntament, en contra del regidor responsable del tema.

Quan arribo a la biblioteca (c. Sta. Eulàlia), trobo que l’edifici (on hi ha també l’arxiu) estarà tancat al públic fins les 10. Ho aprofito per anar fins el Museu Monjo baixant pels carrers Sant Artur i Cuba fins el passeig Marítim. Al Museu tinc el goig de poder  saludar la Montse i la Gemma. A l’edifici hi fan obres per reformar-lo de dalt a baix. A l’estiu van guardar i embolicar totes les escultures. La Montse i la Gemma estan recloses al primer pis, intentant fer feina enmig de soroll i de pols.

Quan falta poc per les 10 vaig cap el carrer Sant Artur, aquesta vegada travessant pels carrers més cèntrics: Sant Joan, Sant Roc, Carme, Sant Genís, Santa Maria... Renoi, mai m’havia adonat que el santoral fos tan present als carrers de la vila! I encara hi queden Sant Francesc, Sant Josep, Rosari, Sant Ramon, Sant Ignasi, Santa Rosa, Montserrat, Sant Magí, Sant Andreu, Sant Llorenç, Santa Eugènia, Santa Magdalena, Àngel, Sant Vicenç, Santa Marta... i algun altre en deu quedar dedicat al santoral.

A l’arxiu m’atén la Cristina Simó a qui li presento les meves credencials: identificació, permís de l’ajuntament, justificació de la investigació... I em facilita material que serà suficient per treballar aquest matí: tres àlbums de gairebé un metre quadrat amb fotografies d’escultures realitzades per l’Enric Monjo i retalls de diaris on es comenta l’obra de l’escultor. Faig fitxes i alguna fotografia dels articles. I, fent i desfent, m’hi estic fins cap a tres quarts de dues.

De retorn, agafo la carretera d’Argentona i m’aturo a dinar a un restaurant a peu de carretera, suposo al municipi de Cabrils.  I cap a Anglès.
  

dimecres, 19 / febrer / 2014

En Joan ve a arreglar l’hort. Està fregit amb els estornells: s’ho cruspeixen tot. Parlem una estona d’en Florenci Isach amb qui havia estat company quan treballava a la mina d’Osor. Es veu que era fuster de l’explotació i, al final, havia treballat amb en Joan al lavadero. En Joan també em comenta com la silicosis havia afectat alguns amics seus i un cunyat. També, un altre cunyat, morí per culpa d’una barrina que li esclatà al pit. Ell el va assistir quan s’estava morint, a la clínica Bofill.

Dino a Banyoles. Parlem d’un col·lectiu de noies que va fer una acció de protesta el dia 9 a l’església de Sant Pere. S’autoanomenen Les Herètiques i es veu que estan vinculades al grup Arran.

A la tarda tinc les exèquies d’en Florenci Isach. Hi assisteixen molts homes, possiblement hi ha alguns que són companys de la mina d’Osor. Fa cosa de dos anys, se li morí un fill. Un segon fill fa de perruquer a Anglès.   

dijous, 20 / febrer / 2014

Em passo el matí preparant la xerrada que m’ha encomanat el SAFOR (la Delegació de Pastoral Universitària o Servei d’Assistència i Formació Religiosa). De fet, repasso els apunts i les diapositives dels anys anteriors.

Cap a un quart de quatre, surto cap a Girona. Quan he deixat el cotx a l’aparcament, a Correus, em trobo amb en Josep Alsius, i anem una estona plegats fins a prop de casa seva.

Vaig cap a la facultat de lletres: a Sant Domènec. Des de baix a la plaça de l’Oli fins a dalt del convent, sembla que s’hi hagin posat més escalons o bé que els hagin fet més alts. Quan hi pujava de jovenet, entre els 11 i els 17 anys, no em semblava pas que n’hi haguessin tants i els grimpava gairebé corrent. Ja al darrer tram, miro la façana del que havia estat el Seminari Menor, ara facultat de pedagogia i miro les finestres on havia estat jo. No hi veig cap rastre d’algun experiment que hi havia fet amb el gas butà de la bombona de l’estufa que hi tenia: per matar-me i fer volar la casa!

A l’entrada de la facultat m’hi espera la Dolors Puigdevall, responsable de la pastoral universitària, i m’acompanya a l’aula on faré la xerrada. Hi ha cap una vintena d’alumnes, gairebé tots universitaris (i algun adult d’oient). En conec un parell: en Pep Anton i la M. del Mar.

Intento fer una presentació global de la construcció del calendari i, més específicament, del calendari de celebracions religioses. I, a partir d’aquí, presento els tres cicles que més repercuteixen a la iconografia: el cicle cristològic, el cicle marià i el cicle hagiogràfic. De fet, només puc presentar quatre pinzellades de la influència a la iconografia del cicle cristològic i del cicle marià. El cicle hagiogràfic l’haurem de fer un altre dia.

Quan he acabat i baixo per avall, em trobo amb en Joan Ensesa que surt del taller i anem junts una estona. Com fa cada dia, anirà caminant fins a casa seva, al veïnat de Palau Sacosta. A Can Geli, hi saludo l’Oriol Domènech i la Lourdes, a qui vaig saludar fa una setmana a l’enterament de la seva cosina, a Sant Martí Sapresa.

Arribo a Anglès a quarts de nou.   

divendres, 21 / febrer / 2014

Poc després de les 9 del matí surto de nou cap a Girona. Vaig cap a Casa Carles on m’entrevisto amb el Sr. Bisbe per parlar de dos joves universitaris que ajudo a preparar-se per ser batejats. Concretem els passos que caldrà seguir. A veure si abans de l’estiu ja podran ser batejats.

Em trobo amb en Quim Botanch. Em parla de Mn. Josep Calzada Oliveras (Sant Feliu de Guíxols 1913 – Girona 1990). En Quim el va conèixer quan, procedent de l’escolania de Cassà de la Selva, formava part de l’escolania del Santuari de Núria que es formava amb els millors nois cantors de les escolanies parroquials de Catalunya i que funcionà els estius del 1933 i 1934. I Mn. Calzada, aleshores seminarista, hi feia de monitor.  

Posteriorment, quan Mn. Calzada va estar de vicari d’Olot, va ser el seu preceptor i també ho va ser quan va anar a Lladó. I mentre en Quim va estar estudiant a Olot, hi va conèixer els germans Tremoleda, l’un (Mn. Ramon), capellà de Girona, i l’altre (P. Oriol), escolapi.

En Ricard Sarrà em comenta que, amb els nois de l’escolania de Mn. Julià de Salt, havia anat a cantar a Constantins, a la conclusió del Mes de Maig, quan hi havia de rector Mn. Joan Pagès. Hi anaren amb bici des de Salt. De retorn, s’aturaren a cantar a alguna casa de pagès i a l’hostal de Vilanna i així van poder berenar una mica.

A la sortida de Casa Carles amb trobo amb en Ramon de la Cellera. Parlem un moment de la Pasqua Jove.

Dino a Bescanó. Mentre estic a taula, fa un ruixadot: poca cosa. I després, cap a la doma.


dissabte, 15 de febrer del 2014

Totum revolutum


dissabte, 8 / febrer / 2014

El matí venen la mainada de catequesi. Acompanyo en Raül a entrenament de caiac. Entretant parlem de la setmana, dels companys, dels estudis... Avui anirà al Pasteral amb bici i allà, a l’aigua, com els ànecs.

Quan arribo, vaig fins a Sant Martí a deixar-ho tot apunt per la missa de demà. Al pis, dino tranquil i descanso.

A la tarda, a Sant Miquel,  ho preparo tot per les misses de demà i la del vespre. I cap a les cinc, vaig a Bonmatí.
  

diumenge, 9 / febrer / 2014

A la missa de les 9 hi participen algunes persones que venen a pregar per en Pruden Aranda, que morí d’accident laboral el dijous, i pel pare del joier Ruben Calvo, en Josep Calvo de La Bisbal, i que morí d’accident a l’eix, fa una setmana. En Rubèn també té un germà a Palafrugell que també coneixia.

Després de la missa de Sant Martí, pujo al poble i vaig a visitar la Maria i la Nati.

A la missa del migdia, a Anglès, hi participen la  Montse Quera i Carme Quera, d’una família amiga de Banyoles. Amb el germà, en Jordi, havíem estat bons companys i a casa d’ells fou el primer lloc on hi vaig veure la televisió.

També hi venen la família Soley López de Cerdanyoa del Vallès: en Salvador, la Júlia, la Sílvia i la Mercè. Fa molt temps que ens coneixem.  

A més dels amics banyolins i dels de Cerdanyola, a la missa també hi participen ucraïnesos, hondurenys i segurament d’altres llocs.  

 Abans d’anar a dinar, vaig a caminar una estona. I quan surto de dinar, també camino una mica. Total, dono la volta a tot el poble.

dilluns, 10 / febrer / 2014

Segueixo la rutina dels dies que vaig a Barcelona: em llevo cap a dos quarts de sis del matí, oferiment d’obres i un moment de pregària, obrir finestres, donar corda al rellotge, mirar un moment les notícies, servei i dutxa, vestir-me, menjar una fruita i cereals, baixar, saludar la Mare de Déu del Remei i sant Miquel, obrir l’església...

Vaig cap a Barcelona per assistir a la darrera sessió del curs MUSEU NACIONAL PRO: PROFESSIONALS, PROJECTES I PROCESSOS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA.  Arribo aviat a Barcelona i encara puc anar a prendre un tallat. I cap a l’auditori, que és com una sala de turments. Quina incomoditat!

La Teresa González, cap del Departament d’Educació del MNAC, ens fa la presentació del treball que es fa des del seu departament acollint famílies i col·lectius. Segueix la Sandra Figueres, tècnica del Departament d’Educació, ens parla de les aules taller i passem a visitar-les.

Després de fer una pausa, anem tots a les sales de gòtic on fem la valoració del curs amb la Núria Llorens, la coordinadora del màster Anàlisi i gestió del patrimoni artístic (de la UAB), i la Cristina Riera, responsable del curs que hem realitzat al MNAC (des del Departament d’Activitats del MNAC). S’obre un diàleg molt interessant sobre la finalitat del màster i del curs. Quan acabem, la Cristina ens atorga a tots un diploma acreditatiu d’haver seguit el curs, si bé encara cal lliurar una valoració escrita. Acabem fent fotos del grup de companys, lliurant a la Cristina un petit obsequi en nom de tots i acomiadant-nos.

Vaig a la cafeteria a dinar una mica. La Mariam em serveix amb l’amabilitat que la caracteritza. A la taula del costat s’hi asseu en Pepe Serra, el director del MNAC, i en Josep M. Carreté, el sotsdirector gerent. Parlem un moment del curs i els agraeixo les atencions rebudes per part de tot el personal i especialment de la Cristina.

Surto del Palau Nacional per la porta del darrera que dóna als jardins del Palauet Albéniz. Per l’avinguda Montanyans, vorejo el Palau pel costat oriental on hi veig la petita ermita de Santa Madrona (de la que en desconeixia l’existència). Arribo a la façana  i baixo per l’escalinata un parell de nivells fins el passeig Jean Forestier. I pujo fins l’aparcament, al costat de ponent del Palau Nacional.

Quan surto de Barcelona m’haig d’aturar a l’àrea de servei de Montgat per fer una becaina. Arribo a la doma per atendre els grups de catequesi.

dimarts, 11 / febrer / 2014 

El matí gandulejo una mica pel pis i baixo al despatx cap a dos quarts de deu.   

Oficio les exèquies de la Paquita Peracaula (91a) de Cal Correu. Havia nascut a la Cellera. Fa un parell de mesos enterràrem la seva filla, la Rosa Torner. Curiosament quan faig l’assentament al llibre de defuncions, filla i mare queden situades de costat, la Rosa al full de l’esquerra i la Paquita al de la dreta.

Algú em comenta que un nebot de la Paquita, de petit, anant d’excursió al santuari de El Far, va entrebancar-se i va caure al precipici, si bé va quedar suspès en un arbre i, encara que ell i tothom ho passaren ben malament, fou possible rescatar-lo. Sant Antoni gloriós!  

Els de Mecacentre de Palafrugell inicien, a la sala de la doma, un curset d’informàtica per gent gran.


dimecres, 12 / febrer / 2014

Venen els paletes a reparar uns esbornacs que hi ha a la paret exterior de la doma. També tapen el forat per on em sembla a mi que entren estornells a ajocar-se damunt del cel ras del pis. En Joan ve a feinejar a l’hort i també es queixa dels estornells que se li cruspeixen tot.

Baixo al poble per fer-hi alguna gestió: a correus, a la papereria, a la farmàcia... I quan retorno, obro el despatx.  

Ve la Teresa i estem una bona estona parlant de l’antiga imatge de la Mare de Déu del Remei. Parlant de la Conxita Vila, que a Anglès era coneguda com la Baguenya  (perquè era de Can Bagueny de La Cellera), resulta que era una tia de Mn. Joan Vila Gussinyer de Banyoles. Ves per on!

Dino a Banyoles. Amb en Jordi parlem del treball dels arquitectes. A la tarda, vaig a la rectoria. A l’arxiu de la Revista de Banyoles, intento trobar un article que hauria escrit la Coia Cabré Munné i que s’hauria publicat a la Revista de Banyoles els anys 80. No hi ha sort.  


dijous, 13 / febrer / 2014

Al matí, venen les confraresses de l’escombra i esterregen l’església. Quan acaben, anem a esmorzar a la Rutlla. Ens han convidat els responsables dels Pastorets per la feina que s’ha tingut. I quan marxem de La Rutlla, ens carreguen d’ampolles de llet i de quilos d’arròs per Ca La Remei.

Per la tele, miro una estona proves de snowboard als jocs d’hivern de Sotchi. Quines cabrioles, quina meravella! Hi quedo com embadalit, potser envejant tanta agilitat i tanta acrobàcia.

A la tarda, la Trini de Can Perich em comunica la mort de la Carme de Can Mariano (54a.) de Sant Martí Sapresa. Em poso en contacte amb el tanatori de Salt. M’atén en Francesc de Can Tites. Com que al tanatori li fan unes exèquies, al cementiri de Sant Martí hi farem la recepció del fèretre amb la gent del poble amb una breu pregària.

A la tarda, vaig a caminar una estona. Fa un temps primaveral.


divendres, 14 / febrer / 2014

Al matí feinejo una mica pel despatx. Cap a dos quarts d’onze vaig a comprar alguna cosa per dinar. I vaig a visitar ancians a Sant Martí Sapresa: en Quim de les Cuques, a Can Pedrosa, a Can Perich... Tots lamenten la mort de la Carme, tan jovenassa!  També parlem de la mort recent de la Maria de Can Llorençó.

A Can Perich, quan he saludat la família, em porten a visitar la granja dels pollets. Uf, n’hi ha milers. Faig un xiulet, i tots callen. Quina calor hi fa! Tan a l’estiu com a l’hivern, estan a la mateixa temperatura.

Dino aviat i descanso una estona. A primera hora preparo una pregària per la trobada de catequistes i consells parroquials, aquest vespre, a la Cellera.

Poc després de dos quarts de quatre vaig cap a Sant Martí. Al cementiri mateix ens hi apleguem una trentena ben bona de veïns. Llegeixo les Benaurances: crec que és el text que més s’escau. Demanem al Senyor que faci realitat amb la Carme les seves promeses de felicitat: “Carme, que els àngels t’acompanyin al paradís, que a la teva arribada et rebin els màrtirs... “. 

Quan arribo a la doma, surto a fer una caminadeta. La temperatura és agradable i el temps hi convida. Una família índia em conviden a entrar a casa seva: no es pot refusar. Namasté! Em preparen berenar: unes grasaletes de seva i pebrot i un suc de fruita. Em tocarà caminar el doble.

Al vespre vaig a La Cellera. Abans de marxar, la Mercè em telefona desesperada que ha perdut les claus, i que li miri per l’església. Res. Al Centre hi ha representants dels catequistes i dels consells de les parròquies de l’arxiprestat. En Jordi Callejón i l’equip motor venen a presentar-nos la Pasqua Jove 2014 que es celebrarà entre la Cellera i Amer amb el lema “Queda’t amb nosaltres”.


M’assabento que la Maria “Pa i xocolata”, de Bonmatí, va caure i ha estat ingressada de nou al Santa Caterina. 

dissabte, 8 de febrer del 2014

In nomine Christi, Amen!

dissabte, 1 / febrer / 2014

He dormit millor i sembla que el refredat es va esvaint. Déu vulgui! 

Ja hem passat els dos mesos més foscos de l’any. Ara, a l’alba, ja clareja un quart més aviat i, el captard, fosqueja més de mitja hora més tard. Per tant, entre el matí i el vespre, superem els tres quarts d’hora de més claror. Però avui sembla que tindrem un dia cluc.

Quan vaig a l’església, al migdia, trobo dos nois que s’han aixoplugat al cancell de l’església. Em saluden i em comenten que venen caminant des de Girona i que dormiran a Amer. L’un és de Montpeller i l’altre de Perpinyà. El seu català, amb una mica d’accent, és perfecte.  

A Bonmatí, tot parlant, algú em dóna a conèixer unes expressions noves referides a algú que sembla un xic curt de gambals: “Sembla de can Dijous” i encara “Una mica de la tarda”. Ve a ser allò mateix que algú diu  “poc cuit”, “li manca un bull”, “nat el novembre” o  un “A Maria! Qui hi ha? Ningú!”.   

A Bonmatí em diuen que hi haurà poca gent a missa ja que s’ha fet una excursió cap a Santa Eulàlia . A més, està jugant el Barça amb el València. El cert és que a la missa (precedida per la processó de les candeles) hi ha unes 35 persones.

A la missa vespertina d’Anglès hi participa la mainada de catequesi i els seus pares. La imatge de la Mare de Déu del Remei la poso enmig de la gent: també vol participar a la missa de la mainada amb el seu Nano. Fem el lucernari. La mainada estan molt atents i, els adults, com electrificats. Acabem venerant la imatge de la Mare de Déu. 

L’Àngela em comunica la mort del seu marit, l’Eduard Corredor (77a). Ostres! Fa un parell de mesos que ens havíem trobat i res feia presagiar la proximitat d’aquesta partença. Al cel sia!

Amb l’Àngela, havia vingut un parell de vegades a veure’m a Anglès i era seguidor assidu del Diari del Capellà.  A Palafrugell sempre venia a la missa vespertina i hi feia de lector. Recordo el dia que em vaig desmaiar celebrant la missa que em va acompanyar a l’ambulatori. I tantes altres coses podria anar detallant! Gràcies, Eduard, per la teva bonhomia, per la teva amabilitat, per la teva simpatia.

“Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles: llum que es revela a les nacions, glòria d’Israel el vostre poble”.

diumenge, 2 / febrer / 2014

El dia comença lluminós: si la Candelera riu, el fred és viu.

A totes les misses hi ha una bona volada de gent. Sembla que el dia ha animat a la feligresia. Amb totes les misses s’han repartit més de 300 espelmes. A la missa de les 12 hi participen una vintena d’ucraïnesos. A l’ofertori interpreten un cant en ucraïnès i també diuen en veu forta el Parenostre en ucraïnès. 

Després de la missa del migdia oficio les exèquies de la Lola. L’església s’omple de nou.  

Dino a Ca l’Elisa. M’hi trobo amb en Narcís Figueras i la seva família. També hi ha els de Can Mas. A la taula del costat hi ha en Míliu que em va comentant coses de la seva vida, especialment de quan era a Campdevànol d’on n’és fill. Parlem també del canvi climàtic, dels inicis de Ca l’Elisa...  
   
Quan baixo de Ca l’Elisa, la Quima de Ca la Mercè em comunica que ahir es va morir el seu pare mentre era a bosc. Déu l’hagi perdonat.  

Parlo amb en Jaume i em comenta que va assistir a la preestena del film Ventura Pons,  Ignasi M. Es veu que hi havia molta gent de Cadaqués, on ell ha conegut el cineasta.  


dilluns, 3 / febrer / 2014

Marxo aviat cap a Barcelona. La feina al MNAC avui comença a les 10. Em toca fer una sessió del MUSEU PER DINS acompanyant l’equip del Departament de Comunicació, o sigui la Núria Perales i les seves col·laboradores. Revisem la publicació d’un fullet d’una projecció d’un film vinculat a l’obra del fotògraf Joan Colom.

També fem el trajecte de visita de les terrasses per revisar els cartells i les indicacions que hi ha per tal que el recorregut sigui més entenedor.

Abans d’acabar, fem un xic de tertúlia amb l’equip i ens comenten com fa uns anys el departament estava ubicat en uns barracons on ara hi ha l’aparcament. I a dintre hi entraven els gats que volten pels jardins com també s’hi havien passejat rates i puces. També comenten que, a la sala oval, abans de les millores del 1992, també hi entraven els coloms que fins i tot hi feien niu.

Sortint del MNAC vaig cap a Palafrugell per participar a les exèquies de l’Eduard. Em col·loco amb la família, al costat del seu fill Xavier i de l’Àngela. Sembla que per algú sóc persona non grata. Cap novetat. Quina fredor tant distant durant la cerimònia!. Es veu que la família i els assistents no es mereixen cap mirada d’afecte: només paraules. Puc saludar molts coneguts quan venen a donar el condol a la família.  

A tres quarts de sis sóc a Bonmatí. Hi ha la reunió amb els pares per parlar de la primera comunió que, si Déu plau, serà el dia 1 de juny, el diumenge anterior a la festa major. Bon ambient.
Celebro la missa vespertina i ho descarrego tot damunt l’altar. Espero que Déu en pugui treure algun profit.


dimarts, 4 / febrer / 2014

Al matí feinejo pel despatx. Baixo  un moment al poble per proveir manduca.

A primera hora de la tarda ve en Manel Ripoll, el Mariner,  amb l’Alain Talbot, un noi del Quebec per  veure les maquetes que hi ha a l’església. L’Alain em diu que és pintor (paisatgista figuratiu), amic de l’Enric Rubió. Queda fascinat amb les maquetes i s’estranya que en una zona tan reduïda hi hagi tantes esglesioles (i tan antigues). Amb la tableta, va traient fotografies de les construccions i dels seus detalls i ens va preguntant coses referides a la Vall de les esglésies.


Dimecres, 5 / febrer / 2014

Això d’anar al MNAC s’està acabant. Em toca fer la darrera sessió de veure “el museu per dins”. Ho faig al Departament d’Art Medieval amb la companya Alba Fernández. Ens atén en Jordi Camps, el Conservador d’Art Medieval.

En Cèsar Favà ens mostra l’arxiu de les carpetes amb l’estudi artístic de les obres que hi ha dipositades al MNAC. En l’argot de la casa n’anomenen la nursery, sembla ser per la disposició que havia tingut originalment.

Seguidament la Gemma Ylla ens porta fer la visita a les sales de romànic i veure el recorregut “Visita al romànic. En companyia d’Antoni Tàpies” i que mostra com el romànic és una de les arrels artístiques subjacent en l’obra de l’artista. Un seguit de punts conviden a aturar-se i a reflexionar sobre la relació entre l’obra d’Antoni Tàpies i el romànic. Uns plafons i uns cartrons recullen cites textuals del pintor (o d’algú proper a ell) amb alguna obra del romànic. És interessant la seva devoció particular a una imatge romànica de la Mare de Déu relativament destartelada i amb un rostre ben peculiar. La visita s’acaba amb la peça d’Antoni Tàpies, Pintura romànica i barretina (del 1971) que ha provocat reaccions sorprenents entre algun visitant. En definitiva, el recorregut intenta ajudar a observar l’art medieval des d’una mirada contemporània alhora que exposa els trets de les obres del passat que emergeixen en l’obra de Tàpies.

Finalment, una estona abans d’acabar, la secretària del departament ens comenta la recerca que porta a terme de la procedència de l’anomenada Majestat Batlló que el col·leccionista adquirí a un antiquari d’Olot i que, per tant, sembla procedir d’aquell entorn. Ara ves a saber.

Quan surto amb trobo amb un company que ha ve a veure’m. Pugem a les terrasses del Palau Nacional per gaudir de les panoràmiques sobre Barcelona. El dia és molt clar i les vistes són fenomenals. També fem una passejada ràpida per les sales del romànic i de l’art contemporani, especialment el mobiliari modernista i les escultures de Juli Gonzalez i Pau Gargallo.

Dinem plegats a la cafeteria. A la gran sala oval estan preparant un festival/presentació que realitzarà l’empresa automobilística Mercedes. Quan les administracions han deixat de complir els seus compromisos i les seves aportacions, activitats com aquestes (que es van donar a conèixer amb el casament indi) ajuden molt a sanejar les finances del centre.

Quan acabem de dinar acompanyo el company a casa seva, a la cantonada Ausiàs March amb Bruc. I cap a les cinc retorno cap a Anglès. Arribo a la doma poc després d’un quart de set. A la sala de la doma hi ha la colla d’en Pere Pont. Darrera la porta de l’església hi trobo uns taules que m’ha portat l’Assumpta. Celebrem la missa vespertina a les 7.

Vaig cap a La Cellera. A dos quarts de vuit tenim la reunió dels capellans de l’Arxiprestat. Entre els temes que parlem hi ha la implicació de les nostres parròquies a la celebració de la Pasqua Jove a Amer, les trobades de formació centrades en les celebracions dominicals sense prevere... Sopem plegats: escudella amb galets i pa amb tomata i talls de truites diverses. I cap a la doma, que per avui ja n’hi ha prou. I abans de ficar-me al llit “A Déu m’encomano i a Santa Maria...”.


dijous, 6 / febrer / 2014

En Josep ve a canviar una boia del dipòsit de l’aigua. Feia dies que perdia i intentava aturar la pèrdua d’aigua però també tenia espatllada l’aixeta. La casa és vella. 

A mig matí vaig a la barberia. Parlem de la representació de la Passió que s’havia fet a Anglès a començament dels anys 80. En Miquel Valentí feia de Jesús. En Joan feia de nen que anunciava l’arribada de Jesús a Jerusalem al damunt d’una somera. Sembla que la versió de la Passió havia estat redactada per en Josep M. Pont (que li deien en Punt i Coma perquè, de fet, es deia Pont i Coma).

Al migdia venen els nois de la brigada municipal de Bonmatí a recollir una furgoneta de taps. Segurament abans de Setmana Santa hauran de tornar-hi.  

Dino a Ca l’Elisa amb la colla de Vida Creixent i celebrant la festa del moviment (la Candelera). En Josep i jo som els únics homes. Som una quinzena de colla. Es parla una mica de tot. Recullo alguns localismes que s’han comentat: garsala, fraga, alivera, genesta, rataliu... 

Mentre dinem es comenta un accident que ha afectat un noi que viu a Anglès mentre treballava a Santa Coloma de Farners i que hi ha mort. Es veu que és el marit de la Mireia Furtià. Déu meu, quin daltabaix!  També em comenten la mort del pare d’en Ruben Calvo, el joier del carrer del Comerç. Es veu que va patir un accident a l’eix.

A la tarda enllesteixo el Suplement del Full parroquial.

Al vespre, després de sopar una mica, vaig a Can Cendra, la Casa de la Vila, per fer una reunió de revisió de la Fira de Sant Antoni. Es comenta que, malgrat el mal temps, hi hagué una participació destacada, molt superior a la dels anys anteriors. Tothom està satisfet perquè tota la programació es desenvolupà ben animadament. Des del punt de vista pressupostari, no s’hi perderen diners.

També se’ns comenten les traves per vendre una part de la finca de la Burés i dels gravàmens que conté la finca que dificulten els beneficis de la transacció.
Cap a quarts d’onze ja sóc al pis. I, com diu l’Angi de La Cellera “bona nit que Déu nos do i petonets a tots”.


divendres, 7 / febrer / 2014

Al matí venen un parell d’operaris a cobrar unes factures pendents. Qui paga, descansa, i qui cobra, encara més.

A quarts d’onze surto per anar a Bonmatí a visitar els ancians. El llistat varia, però no disminueix. Alguns estan ben reviscolats, altres els trobo força atuïts. M’oblidava d’una visita i m’han telefonat per recordar-m’ho.  

Vaig a dinar a Banyoles. Parlem de la mort d’en Pruden i també de la de la Tatiana Cisquella. 

A la missa encomanem a Déu en Pruden Aranda i la seva família, i també en José  Calvo i a la seva família (si bé és de La Bisbal, el seu fill Ruben és joier d’Anglès i també conec els fills que gestionen una joieria a Palafrugell). El diumenge, a les 9 del matí, a la missa d’Anglès, també els recordarem.  

Venen a missa la Rosa M. i en Miquel. Porten un carregament de taps. Anem a la Rutlla a menjar unes pizzes. Es veu que les fabriquen a La Bisbal.


diumenge, 2 de febrer del 2014

Procedamus in pace!

dissabte, 25 / gener / 2014

El matí feinejo per la sagristia, l’església i el despatx

A mig matí acompanyo en Raül a fer caiac.

A la una, vaig a casament a Sant Julià. Hi beneeixo el compromís d’en Marc Garcia, l’alcalde de Sant Julià del Llor – Bonmatí, i de la Marta Font, una néta de Can Centena. Així doncs, al municipi de Sant Julià del Llor - BonmatíI ja tenim primera dama. .

A la tarda, celebro la missa a Bonmatí. Hi participa poca gent.  

L’Arnaldo Fernández, el pastor de la comunitat evangelista d’Anglès, predica a la missa anticipada d’Anglès. L’acompanyen la seva muller i algú més de la comunitat.

Quan acabem, pujo al pis a escalfar-me i a covar una mica més el refredat. Renoi, si que costa!


diumenge, 26 / gener / 2014

Al matí celebro les misses habituals. A la del migdia hi fem memòria de
l’Anna Empar Momó Lila, que morí fa un mes a Barcelona.  Hi participen representants de les entitats on hi era present. Per això mateix, hi participa la coral Cors Alegres.

Abans d’acabar la Quima llegeix el text que llegí el dia de l’enterrament, a Barcelona. La Glòria llegeix una reflexió i un poema dedicat a la seva amiga
L’Avel·lí i la Carme també llegeixen un poema cadascun, L’Astrid parla en nom de la comissió de l’agermanament amb Vaux sur Mer i també llegeix un text la Pilar en nom dels veïns del Barri de Can Serra on hi vivia l’Anna. També parla la germana de l’Anna agraint totes les atencions i la Maria Badia ho arrodoneix tot amb un cant.

A la comunió, una ucraïnesa que participa habitualment a la missa d’aquesta hora, em demana que si us plau preguem per Ucraïna.

A la tarda, participo al culte amb la comunitat evangèlica, al carrer del passatge, a casa de l’Arnaldo. Som una vintena. El ritme dels seus actes de culte és molt diferent del que estem acostumats. Quan em toca parlar els comento el text de l’evangeli de sant Mateu que hem llegit a les misses d’avui.

Quan arribo al pis, parlo amb amics, prego, llegeixo, escric...  


dilluns, 27 / gener / 2014

Avui és el dia de sant Mer, el mític abat de Banyoles.

Surto aviat per anar cap al MNAC. Sembla que vol plovisquejar.

La primera intervenció d’avui, comentant els recursos econòmics i humans,  la fa en Víctor Magrans, ben conegut en el món de la gestió cultural i educativa i  que fa un parell de setmanes ha estat nomenat cap de la gestió de recursos econòmics. La intervenció que segueix és de l’Anna Bernadàs, cap de l’Àrea de Serveis Jurídics i Recursos Humans.

La segona part de la sessió d’avui és per veure com funciona la restauració i la conservació preventiva. Ens ho comenta la Mireia Mestre, cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva.

Després del descans, la Núria Pedragosa ens acompanya a visitar els tallers de restauració. Primer visitem el laboratori d’anàlisi, amb tota mena de microscòpics, de reactius, d’escàners... Una de les peces que està en procés de restauració és de Julio González.  

També visitem el taller de fusteria on el rei és en Llorenç. També visitem la sala on es fan les radiografies. Aprenc bé el què són els penediments que amb les radiografies es poden detectar fàcilment.

Anant amunt i avall amb en Llorenç, em comenta que va treballar amb el trasllat del retaule de la M. de D. de l’Escala del Monestir de Banyoles. Em comenta que en Lluís Martí va ser molt amable amb tot l’equip. Es sorprèn quan li comento que en Lluís Martí morí ara fa un any.  

El darrer taller que visitem és el de restauració de pintura pròpiament. A la sala hi ha pintures de totes les èpoques i estils. Cada tècnic ens comenta el seu treball específic.

També dino a la cafeteria i, cap a les tres, surto cap a Anglès. A la tarda és quan venen més mainada.

A la missa vespertina venen una dotzena d’ucraïnesos a pregar pel seu país. La capella del baptisteri queda plena del tot. Una de les feligreses habituals, a la sortida, em pregunta com és que han vingut d’excursió aquesta gent. Una altra em pregunta què hi fan aquesta gent aquí.


dimarts, 28 / gener / 2014

Aquest dimarts també em toca anar al MNACA. Arribo aviat i passo a prendre alguna cosa a la cafeteria. Amb l’Elena, la Gemma, en Jordi Camps (no el meu nebot), fem una taula i una petita tertúlia parlant sobretot de Banyoles. Un dels temes és el banyolí i director de cinema Albert Serra.  

A les 11 comença l’activitat educativa del Departament d’Educació amb un grup de 3r curs d’uns 25 marrecs (i marreques) del col·legi Barcelona – Les Corts. Jo hi assisteixo i els acompanyo com a oient de l’activitat i la meva intervenció és molt limitada. L’activitat la porta la Laia mentre que la tutora del curs (la Teresa) i l’acompanyant que es limiten a vetllar la mainada i mantenir l’ordre i la calma. 

L’activitat té dues parts. La primera és les sales del Modernisme (sobretot parlant de Ramon Casas i de Santiago Rusiñol) explicant als menuts el sentit del Modernisme i l’aportació de Casas i Rusiñol.  La Laia se’n surt bé i la mainada està atenta.

La segona part de l’activitat és al taller on, a partir d’un text d’en Rusiñol parlant dels patis blaus (sobretot els d’Arenys de Mar) pinten una cartolina amb tres tons del blau que ells mateixos elaboren. I, tot ajudant-los, quedo ben empastifat de coloraines, com no podia ser d’altra manera.  

Quan acabem, els ajudo a recollir. Dino a la cafeteria: la Mariam ha reservat taula. Surto del MNAC cap a les dues.

Arribo a la doma quan ja han passat dos quars de quatre. A dos quarts de cinc venen la colla de Vida Creixent. Avui fem el ple. Treballem el tema dels miracles de Jesús a l’evangeli, a partir de la denominació que els dóna sant Joan: “signes”.  Sembla que queda clar que no eren jocs de mans i que era un fet comú a l’època que té interpretacions diverses.

També faig catequesi amb un grup que avui no tenen catequista: l’Arnau, en Víctor, la Mireia i la Maria. Són molt tranquils. Treballem el tema “Jesús ens porta el Regne de Déu” i comentem alguna paràbola de Jesús.

I a la missa vespertina venen la quinzena d’ucraïnesos que participen aquests dies a la missa vespertina pregant per la pau al seu país.  


dimecres, 29 / gener / 2014

Al MNAC, al matí, tenim quatre sessions acadèmiques: Màrqueting i promoció, estratègia i programació del turisme (amb l’Elisabet Pueyo, cap de màrqueting), El projecte de renovació d’una col·lecció (amb Juan José Lahuerta, cap de col·leccions), Un observatori per conèixer els públics del Museu Nacional (amb Maurici Dueñas, tècnic de la Unitat de Gestió de Públic, i Josep Miquel Faura, també tècnic de la Unitat de Gestió de Públic) i Els programes públics (amb en Pepe Serra, director del MNAC).

Les sessions comencen poc després de dos quarts de deu i les acabem poc després de les dues, amb uns quinze minuts de descans. Després d’estar gairebé quatre hores assegut a l’auditori (tan incòmode) quedo fet un quatre. Ahir, va ser a la inversa: tota l’estona dret.

Si hagués de posar una puntuació, la ponència d’en Pepe Serra seria la millor i m’ha fet adonar d’un desllorigador que també em preocupa a molts altres àmbits: facilitar un diàleg constant i als nivells més diversos possibles entre el MNAC (o cada obra d’art) amb la societat. Amb bona puntuació, seguiria la ponència d’en Juan José Lahuerta amb una reflexió sobre els diversos models que s’han succeït per mostrar les obres d’art. Les altres dues ponències, més a nivell d’anàlisi dels grups que visiten el MNAC i l’atenció que se’ls ofereix, també em mereixen molt bona consideració.

Quan acabo de dinar, cap a les tres, surto del MNAC i vaig a visitar un malalt  que em demanà que passés per casa seva. Des de la plaça Espanya, vaig a la Gran Via i pujo pel carrer Entença i passo pel davant de la Presó Model. Per la ràdio parlen de les noves dades relacionades amb l’execució d’en Salvador Puig Antic (ara farà 40 anys). Vaig fins prop de l’Hospital Casa de la Maternitat. Deixo el cotxe a un aparcament i pujo a casa del malalt. Són dos quarts de quatre.

El pis és ple a rebotir de llibres. L’atén l’Àlex, un fill seu. Parlem tots tres una bona estona. Des de la galeria del pis es veu bé el Palau Nacional. Parlem de vius i de morts, de joves i de vells, de l’Església i de la societat, de la família i dels amics... I, amb gestos i paraules, li dic: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

Quan surto del pis, a l’ascensor hi coincideixo amb Mario Hezonja, jugador de bàsquet del Barça. Procedeix de Duvronik (Croàcia). És un homenàs que fa més de 2 metres d’alçada de manera que haig d’alçar els ulls per veure-li la cara. I, dintre la caixa de l’ascensor, hi va ajupit, amb el cap cot i els genolls una mica doblegats. Renoi, quines alçades!  

A les cinc tocades, vorejant el Camp Nou, surto de Barcelona per la Diagonal. No agafo la Ronda de Dalt que va ben atapeïda i passo pel Vallès on hi ha un transit força fluït. I, cap a dos quarts de set, ja sóc a la doma.

A la missa vespertina venen els ucraïnesos. Participen a la missa amb atenció i devoció i, quan acabem, es queden una estona i preguen junts i en silenci davant del Sant Crist.


dijous, 30 / gener / 2014

Semblava que avui hauria d’oficiar dues exèquies i, finalment, només hauré d’oficiar-ne una.

Venen les confraresses de l’escombra a esterrejar l’església. Mentre feinejo pel despatx, sento fressa al pati de la doma. Resulta que un gavià ha atacat a un colom i, després d’una batussa,  acaba cruspint-se’l. Quina crueltat!

Al matí baixo a proveir pel meu rebost. També realitzo alguna altra gestió.

Poc després de migdia vaig a Sant Martí. A la una del migdia hi tenim l’enterrament de la Maria Julià (84a) de Can Llorens. L’església s’omple de familiars i veïns. Val a dir que cada vegada més vaig coneixent-ne més i lligant caps.  

Quan acabo les exèquies, vaig cap a Banyoles a dinar.  Per casa, recullo informació de la família Palmada Llorà per enviar-la a la Gemma.


divendres, 31 / gener / 2014

He passat mala nit i he descansat malament, amb molts atacs de tos i amb dolor a l’esquena. A veure si acabarem malament amb aquest carai de refredat.

Quan baixo, feinejo pel despatx i per la sagristia, fent un xic d’endreça.

Amb en Miquel, anem a pidolar menjar pel rebost de Caritas. Em comenta com, darrerament, han estat arreglant el lloc on es repartirà el menjar a partir d’ara, als baixos de Santa Magdalena.

A Anglès, a la tarda, oficio les exèquies d’en Pere Clapés (74a). Era de Can Grau, la casa que hi ha pujant des de Can Centena pel carrer d’Avall, darrera mateix de Santa Magdalena. La seva germana és la Catalina i el nebot, en Ferran. M’assabento que la Catalina té dos altres germans, l’un que és bessó amb ella i un altre que està malalt, i que en Pere també havia tingut un bessó que morí poc després d’haver nascut. El pare de la Catalina, d’en Pere i dels altres, havia estat el peixater d’Anglès i tant ell com en Pere com el germà havien tocat la trompeta formant part de la cobla d’Anglès.

A l’acabament de les exèquies em ve a saludar la Paula, la filla d’en Joan de l’Arc. Em comenta que el seu pare, anant amb bici, poc abans de cap d’any, va caure i es va trencar una vèrtebra, i que difícilment podrà continuar portant el restaurant. Vatua l’olla! 

Al vespre, a la missa vespertina, també hi participa la colla d’ucraïnesos amb devoció. Han col·locat un ram molt ufanós de flors grogues i blaves al peu de l’altar. Són els seus colors.