diumenge, 27 de maig del 2012

Si us plau, escriviu!


Hola a tots els que llegiu aquest DIARI DEL CAPELLÀ,

Agrairia que els que el llegiu, m’enviéssiu un missatge comentant les vostres impressions.

Veig que entre els que el llegiu, hi ha lectors de Estats Units, Canadà, Gran Bretanya, Alemanya, Rússia, França...  a més dels que el llegiu des d’aquí mateix.

Espero la vostra col·laboració i, per tant, els vostres missatges. 

Moltes gràcies.

Martirià Brugada 


dissabte, 26 de maig del 2012

Per l'Ascensió, barret i basto


dissabte, 19 / maig / 2012

Parlo una estona amb en Jaume comentant el rebombori que ha volgut aixecar un veí per alguna millora a l’església de Cadaqués. Sembla que aquest el mou el mateix esperit i és de la mateixa corda d’un que també em feia la guitza a mi. També comentem la trobada, a Barcelona, entorn a la presentació de l’Atri delsGentils. Ha participat a diferents actes: a la sala dels murals romànics del Museu d’Art de Catalunya, al paranimf de la Universitat de Barcelona, a la Sagrada Família...

A darrera hora del matí celebro la missa de la festa de l’associació de gent gran d’Anglès L’AMISTAT. Una bona volada dels assistents venen de Sant Martí. El cor, que avui dirigeix en Josep M., canta bé. Faig referència a l’any dels jubilats actius. Els convido a participar i col·laborar en l’organització del Corpus. A la celebració s’homenatja els socis més antics, la Pepita Canaleta i en Josep Tarrés, que ja conec. Tota la colla –que són més que no pas els assistents a la missa- van a fer un bon tec a Platja d’Aro: carpe diem!

A la tarda tinc maniobres amb la mainada que demà fan la primera comunió a Bonmatí: la Sandra, l’Adrià i en Martí. Estan més nerviosos els pares i la catequista que les criatures. Fem l’assaig, celebrem la penitència i tornem a fer l’assaig, amb poemes que reciten de memòria inclosos (es veu que és un costum de Bonmatí que en la primera comunió es reciti un poema). La Maria, la catequista, s’amoïna perquè voldria que sortís rodó del tot. Hi hem estat més estona per assajar aquests tres que no pas quan assajàrem els 24 d’Anglès.

A la missa vespertina d’Anglès hi fan d’escolà en Blai, en Marc, la Júlia, la Núria... Ja en voldria una rega a l’hort!

diumenge, 20 / maig / 2012

A quarts de cinc de la matinada, ha fet un bon ruixat, amb una mica de calamarsa, i amb llamps i trons de música de fons. Han caigut uns 12 litres. El dia es presenta remullat. Per agafar forces, per esmorzar em faig un plat de sopa de pa amb el suc de les mongetes tendres d’ahir. I bé que se’m posa.

A la missa de les 9m hi fa d’escolà la Carla. Quan acabem la missa dominical d’aquests diumenges de maig, pugem al cambril a fer un petó a la Mare de Déu, tot  cantant els goigs: “Puig regnau sobre los sants, excel·lent i vencedora: per los vostres goigs tan grans, dau-nos prest Remei, Senyora”. Les estrofes són les que fan referència a la Pasqua: la Resurrecció, l’Ascensió i la Pentecosta.

A Sant Martí ornamenten l’altar amb senzillesa i bon gust. Per la missa d’avui, amb xeringuilla olorosa i roses vermelles ben badades, damunt la mesa i també al peu de l’altar. S’enflaire la suau fragància d’aquestes flors.

A les 12 celebro la missa a Bonmatí. Hi fan la comunió la Sandra, l’Adrià i en Martí. Estan eixerits com un pèsol. L’església s’omple i es sent més remor aquí amb només tres famílies que a Anglès, amb 24. Al final de la missa, no m’estic pas de comentar-ho. Els infants segueixen bé les indicacions que vaig donar-los ahir, llegeixen bé les pregàries, reciten bé els poemes... N’hi ha algun que no es pot estar de saludar amb les manetes. I als fotògrafs, com que hi ha poca mainada, els havia obert la veda, però val a dir que me n’he penedit i no em puc estar de dir-ho. Però ningú pren mal i tothom fa cara de festa.

Els dic que no s’estiguin de celebrar amb goig l’amistat amb Jesús però que, en tot cas, que no es limiti a això. I és que algun company dels nens es reia d’ells perquè feien la primera comunió. També ahir, una altre mare, em va dir que a la seva filla li havia passat el mateix, a l’escola. Em serveix per animar els pares a educar com a cristians els seus fills i a no limitar-ho a la primera comunió, doncs si és així, després si que donem motius perquè es riguin de la nostra fe.

Vaig al restaurant Duc d’Obac on hi dino bé, amb una amanida, un arròs negre de tinta –més aviat un risotto-  amb cintes de sèpia i, per acabar, un tall de pollastre farcit acompanyat d’un parell d’escamarlans i quatre rodanxes de calamar amb suc molt suau.

Quan estic fent postres, entra la família d’en Martí, un dels infants que ha celebrat la primera comunió. Està feliç com unes pasqües. Per molts anys, noi!

Vaig cap a Anglès i comença un altre temporal d’aigua, calamarsa, llamps i trons. Amb una horeta, cauen uns 12 litres ben generosos. Cap a les 6, en cauen 15 litres més. Al llarg del dia hauran caigut uns 40 litres: els boscos estan ben xops i els camps, també. I a les deus, hi ha aigua suficient per molts mesos.     
     
Llegeixo una mica. Resulta inquietant l’article de l’Enric Juliana “Madrid se n’ha anat”. I el d’en Manel Pérez “En què devia estar pensant Hollande?”. Jo ja fa dies que estic donant voltes en que potser el millor seria una intervenció d’Europa i potser s’acabarien les excentricitats i les bertranades. Només una dada: a tot l’Estat Espanyol hi ha 450.000 polítics cobrant un bon sou; a Alemanya, amb el doble de població de la que hi ha a tot els territori de l’Estat Espanyol, hi ha 100.000 polítics cobrant. I tot el desgavell d’autopistes, aves, edificis públics... i la banca, com acabarà? Com diria en Josep Pla quan veia alguna cosa fora de mida, “i tot això, qui ho paga?”.

dilluns, 21 / maig / 2012

Només falta un mes per arribar l’estiu. El dia es presenta cluc. Al matí contesto alguns missatges.

M’arribo a l’Ajuntament per presentar la instància comunicant i demanant autorització per sortir la processó de Corpus el diumenge 10 de juny. La darrera vegada que sortí la processó de Corpus fou el 1978, aquell any el 25 de maig. El trajecte que seguí, després de sortir pel portal principal, fou el carrers Major, la travessia d’Avall, Avall, Empedrat, plaça Nacional i retorn pel carrer Major. El recorregut tradicional (fins el 1967) havia estat, sortint de l’església, es baixava pels carrers Raval, Ponent, Indústria, Comerç, Avall, Empedrat, plaça Nacional i, pel carrer Major, s’arribava a l’església.

A l’Arxiu, l’Emili Rams em mostra tot de fotografies retrospectives de la vida religiosa a Anglès: el Viacrucis a l’exterior, la processó de Corpus, la processó de la Mare de Déu del Remei, l’arribada de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima, la festa dels Vells, el ball del Ram i del Ciri, grups d’exercicis espirituals... No hi ha gaires fotografies anteriors al 1936 i, per tant, no es pot saber clarament com era l’interior de l’església el primer terç del s. XX.

M’agrada comprovar, una vegada més, com era, a l’interior de l’església, el presbiteri, abans de les reformes de cap el 1980. En fotografies de la festa dels vells del 1955 encara no s’hi veuen les pintures que, flanquejant el cambril de la M. de D. del Remei, decoraren els murs del presbiteri (al costat de tramuntana, representant l’aparició de sant Miquel al mont Gàrgan i, al costat de migdia, representant un miracle de la M. de Déu del Remei).  Haig d’aclarir de qui eren i quan s’hi col·locaren. Les pintures no semblen dolentes i sembla que eren olis sobre tela (o sigui que s’haurien pogut traslladar fàcilment).

Les preguntes que em faig són: de què se’n van fer les pintures? I les petites làmpades de ferro forjat que hi havia damunt dels bancs de la nau? I les reixes que hi havia al presbiteri? I si alguna vegada ho he preguntat, ningú no me’n sap donar raó.  

A la tarda treballo un xic el llibre de Santa Maria dels Turers. M’adono que hi tinc buits per anar omplint. Entretant fa una bona ploguda (uns 20 litres). Ve en Rafel per parlar del disseny d’un nou segell per la parròquia d’Anglès i també d’una imatge corporativa.  

dimarts, 22 / maig / 2012

A Olot, ha mort l’artista Miquel Plana (68a). El vaig conèixer quan vaig estar de vicari a la Parròquia de Les Fonts d’Olot (1980 / 1983). Les seves filles venien a la catequesi parroquial. Quan vaig ser ordenat capellà (22·02·81), en Miquel em dissenyà i confeccionà el llibret recordatori per la celebració i venia il·lustrat amb el linòleum que titulàrem “Per camins de pau”, evocant les darreres paraules del càntic de Zacaries. A la primavera el vaig acompanyar a Montserrat on ofrenà al monestir un dels seus llibres, tan ben il·lustrats i editats.     

Vaig enllestint feina que tenia aparcada: no puc deixar que m’atrapi. Difonc la convocatòria de reunió del Consell Parroquial per divendres. També hi convoco altres col·laboradors parroquials, voluntaris de Caritas, catequistes, col·laboradors litúrgics... 

En Josep em comunica la mort de dues persones d’Anglès a qui, demà, els hi haurem d’oficiar les exèquies: la Maria Pla i en Felip Muñoz (que li deien l’Àngel).  Al cel siguin.

dimecres, 23 / maig / 2012

Sembla que ha deixat de ploure i les temperatures volen pujar un xic.

Alguna vegada, a alguna cerimònia, hi ha qui enraona sense cap consideració. També ho he vist a altres llocs. Però jo els dic: “o vosaltres o jo”. El problema és que hi ha qui sordeja o bé ho fa veure. Avui ha estat així.

Oficio les exèquies de la Maria (al migdia) i d’en Felip (a la tarda). En Felip havia treballat a les mines d’Osor i baixa mig poble d’allà. La Conxita, abans de començar, em surt amb històries tèrboles. 

Amb els infants de catequesi, s’ha acabat ja el curs de les escolar. Però els  dimecres, a la tarda, venen encara la vintena d’infants del reforç escolar. Un dels infants que hi participen,  quan surt, em diu: “Que Déu sigui amb tu!”. No ho diu pas per dir-ho.

L’aire està saturat de pol·len d’arbres, com una boira de borrissol, com una ofegadora nevada de primavera, amb tot de flocs flotant. I no poden faltar esternuts i engargussaments a dojo.

A la missa vespertina, de Sant Martí, hi participen tres boscos i omplen del tot l’església.

dijous, 24 / maig / 2012

És la diada de Maria, Auxili dels Cristians: una diada assenyalada al calendari de la parròquia de Palafrugell.  

Per esmorzar em cruspeixo un parell de cebes tendres, les primeres que cullo de l’hort. N’aniré cruspint un parell als esmorzars: és quan l’estómac me’ls accepta millor.

M’arriba la notificació de l’admissió, a la universitat, com a alumne del màster pel que vaig fer la preinscripció. Ara haig de acabar de quadrar horaris i mòduls.

A casa ve en l’arquitecte Noni Moner. Vol conèixer millor l’estructura de la casa. Es veu que l’interessà la descripció que vaig fer-ne fa un parell de setmanes a El Diari del Capellà. M’ajuda a afinar els criteris de la construcció.

Mentre fem la passejada, li agrada veure la col·lecció d’eines del camp que guarda el meu germà i algun gànguil dels que utilitzaven els avis per pescar anguiles al rec de casa (amb l’obligació de portar-ne unes quantes a l’abat del monestir, com a senyor feudal que era). També parlem d’altres conceptes: de les immoralitats que s’utilitzaren per fer xantatge a la família per obligar-nos a cedir els terrenys cultivables per especular-hi (amb PROGEINSA, amb la construcció de la vila olímpica... ). I és que ja fa temps que hi ha qui es pensa que són els salvadors de la pàtria i únicament són salvadors de la seva butxaca: ara són els mateixos que es queixen de l’afortunada campanya NO VULL PAGAR perquè diuen que les coses no es fan així. Com si ells ho haguessin fet tan bé! Que ens ho diguin als de casa.  

I, com no podia ser d’altra manera, parlem del senyor Josep Busquets i Xifra (1887 – 1977): una gran persona amarat d’esperit franciscà que es veié obligat a deixar els estudis d’enginyeria per atendre els seus nebots, els germans Moner, que havien quedat sense pares. Tenia una fina sensibilitat en molts terrenys. Era oncle polític del poeta Joan Alavedra. Quan era a Banyoles, cada dia acompanyava la a missa vespertina fent sonar suament i dolça l’orgue de tubs sense que interferís per res la celebració (com he vist altres vegades). Era amic del pare i, a l’estiu, molt sovint venia a dinar a casa. El 1971, quan vaig retornar de fer el Camí de Sant Jaume, em dedicà una sardana:  “Bell pelegrí”. També en dedicà una altre al meu pare: “Can Teixidor del Terme”. Entre els fills dels seus nebots hi ha en Noni, el seu germà David, en Macià Alavedra Moner...    

divendres, 25 / maig / 2012

M’ha telefonat en Ramon Pijoan per veure si estic enllestint el llibre de Santa Maria. Espero que aquest cap de setmana puguiavançar feina i tenir-lo enllestit la propera setmana.

En Joan ve a repassar l’hort: serà un jardí ben productiu. Ell és un bon manetes. La Consol i la Cris venen a ornamentar l’església. Tot el matí estic doncs ben acompanyat.

Gairebé cada dia arriba a la rectoria un sobre amb publicitat a favor d’algun religiós a qui, la seva congregació,  vol donar a conèixer per aconseguir que arribi a sant. Mal guanyats cèntims!  

Al vespre hi ha reunió del Consell Parroquial. Revisem la vida i les activitats de la parròquia les darreres setmanes. També comentem les previsions per les properes setmanes: Corpus, excursió de final de curs... Ara, Caritas, atén 50 famílies: no s’havia vist mai!. Espero que la Divina Providència ajudi a omplir el rebost.

No ens podem entretenir massa perquè es vol anar a escoltar les xiulades i a gaudir de la victòria del Barça. Tot té gust de poc.


dissabte, 19 de maig del 2012

Sant Pancraç se n'emporta el darrer glaç.


dissabte, 12 / maig / 2012

Ja que els polítics i els banquers no demostren la seva capacitat per aconseguir-ho, demanem a sant Pancraç que doni bona feina a cada braç. Però també haurem de demanar a sant Dimas que ens alliberi dels lladres de guant blanc, que tant abunden. I en tot cas, que sant Longino, el sant centurió, ens protegeixi de lladres i de por. 

Vaig a comprar al carrer de la Indústria. Mentre baixo pel carrer del Comerç em trobo amb la Maria. Després de saludar-nos, em pregunta si demà pujo a l’Aplec de Santa Bàrbara. Li contesto que si, si a Déu plau. Tot seguit em comenta que, quan era petiteta, l’aplec es celebrava el dimarts de l’Ascensió, tot i ser dia feiner, i que hi pujava tothom qui podia de Sant Martí, Anglès, La Cellera, El Pasteral...  I es veu que, cada any, la missa de l’aplec la celebrava un capellà diferent: o bé el de la Cellera o el d’Anglès o el de Sant Martí... Li dic que ara també hi ha varis capellans però que diuen la missa junts: el de Sant Martí, el de Bonmatí, el de Sant Julià, el de Contestins, el d’Anglès...  Ella es sorprèn que hi pugin tants capellans fins que s’adona de la broma que li faig.

El matí és tranquil. Repasso un tros més del text del llibre de la Parròquia de Santa Maria. Segurament si l’hagués de fer de bell nou, no el plantejaria de la mateixa manera. Però no es pot pas desaprofitar tota la informació que conté i que em va fer anar de corcoll.

Abans de la missa de Bonmatí, la mainada estan esvalotats, però quan comencem, es porten bé, fins i tot l’Adrià que ja ha millorat molt. En Rodrigo diu que ara ja sap qui és en Rodrigo Rato: no s’hi assemblen en res i menys en malícia. Amb els que celebren la primera comunió el diumenge 20, fem un xic d’assaig.

En Josep M. ha inventariat dues altres capses de partitures.

Quan vaig cap a Anglès fa una ploguda, amb llamps i trons, però poca aigua. Quan arribo a l’església, la Conxita ja s’espera per entrar i xerrar amb un i altre, com si anés a mercat. No hi ha escolans: els que en fan habitualment, deuen ser a Santa Bàrbara, on una bona collada hi passa la nit amb el cau dels escoltes. A la missa, si que hi ha algun infant.

La Gemma m’ha demanat informació sobre el Mural de la Pau. Es veu que n’està fent un estudi per presentar a la Universitat.

Quan acabo la missa vaig cap el c. Sant Jordi, a casa d’en Josep M. i de l’Anna. És el darrer sopar de les famílies del grup d’adolescents que va celebrar la comunió solemne. Sembla que la iniciativa ha resultat positiva.

diumenge, 13 / maig / 2012

Quan toquen les 8 es sent un petard: surten cap a Santa Bàrbara els que hi pugen caminant des de baix mateix.

Les misses matinals són tranquil·les, tant a Anglès com a Sant Martí. Cap a 2/4 d’1 en Josep Albó em ve a recollir amb el seu 4 x 4 i m’enfila cap a Bellveí i Santa Bàrbara. Pel camí hi ha tot de gent que puja i baixa, uns caminant, altres amb algun tot terreny... No és possible veure gaire paisatge perquè sembla que anem transcorrent per dintre un gran túnel embolcallat de transparències de tota mena de verdor. Veig de prop els murs de Bellveí que de prop es veu més gran i més majestuós. El camí de pujada és bo però els trencaaigües m’impedirien ascendir-hi amb el meu cotxe. Al Pla de Llancers, fins on poden pujar-hi amb els vehicles, el pare de la Irene, la Kiwi del grup Macedònia, demana a en Josep si pot pujar-la al vehicle ja que va té un esquinç un turmell. I, amb aquesta artista, arriben a dalt.  

Un cop a Santa Bàrbara, vaig saludant la gent que reconec i que em reconeix. Entre altres em trobo amb en Xavier Auguet i la seva muller (la Júlia), la Carme Costa de Banyoles...  Hi ha gent de tots els pobles de l’entorn. Sembla que els assistents que han reservat tiquet per dinar superen els 200.

Entro a l’església.  Quedo admirat de la pulcritud de la restauració. S’accedeix a l’església per un portal a migdia. A la dreta, cap a llevant, hi ha la capçalera recoberta amb volta de punt rodó lleugerament apuntada i de pedra. Un mur pla  cega el presbiteri i, en una fornícula, hi ha santa Bàrbara, una talla d’en Ripoll. Al bell mig d’aquest espai hi ha l’altar que respon a la pulcritud del conjunt i ve recobert amb unes tovalles ben elegants, a la part central es sosté el teulat amb dos elegants arcs de diafragma que distribueixen la nau en dos crugies, la primera, amb l’arc (a tall d’arc triomfal) que la separa de la capçalera i la segona, amb les bigues que descansen al mur occidental on hi ha un altre portal que comunica amb l’hostatgeria de l’ermita i un finestral amb un vitrall.

De mica en mica l’església es va omplint fins arribar a pocs menys d’una cinquantena de feligresos. La celebració és senzilla i participada. Acabem amb el cant dels goigs en honor de la santa seguint la tonada comuna dels goigs de sants. Quan s’ha acabat la missa, la gent va sortint a l’exterior. Però, tot d’una, l’església s’omple de nou. Resulta que, com passa sovint, ens recordem de santa Bàrbara quan trona o, que pel que fa és el mateix, quan plou. De fet, totes les dependències del santuari han quedat atapeïdes de gent que s’hi ha refugiat de la pluja. Els escoltes i les guies s’han refugiat a la sala dormitori on hi ha passat la nit.

Els bancs de l’església es distribueixen de manera que permetin un millor acomodament de la gent que s’hi refugia. Damunt de l’altar hi col·loco tots els rams de flors que hi ha pel presbiteri evitant que facin nosa i que limitin millor un objecte a protegir.

Quedo flanquejat de dues famílies conegudes, especialment amb els pares i les germanes d’en David. I quan em toca el torn, surto a recollir –sota la pluja- un plat de l’arròs que han cuinat una colla vinguda de Malgrat: un plat d’arròs caldós.  La pluja ens acompanya mentre es dina.

Quan s’acaba de dinar també s’atura la pluja, si bé tot queda embolcallat de boira. Hi ha sorteig i segueixen les salutacions entre els assistents. També hi ha animació infantil. És un aplec.

Per baixar, ho faig amb en Quel i la Tina, l’Esteve i la Dolors. Per una drecera, hem caminat una estona –per baixar, tots els sants hi ajuden- fins el Pla de Llancers,  Des d’allà,  a cavall d’un tot terreny, arribem al pla.

Arribant a Anglès, es posa a ploure a tot drap i el ruixat és considerable: en poca estona cauen uns 8 litres. I acabo el dia tranquil·lament aparcat la rectoria.

dilluns, 14 / maig / 2012

De tant en tant em toca anar a Girona, tot i que hi vaig tan poc com puc. M’hi trobo amb tot l’ambient de “Girona, temps de flors”, amb grups de gent anant d’un cantó a l’altre.

Passo per la llibreria del Bisbat a pagar deutes. M’entrevisto amb en Quim per parlar del tema de la campanya per l’eliminació dels tèrmits, d’un servei que cal fer a la sagristia d’Anglès, de les reparacions que convé fer a la rectoria de Bonmatí, de la rectoria de Sant Martí...

Quan marxo de Girona, m’aturo a dinar al restaurant La Barca de Bescanó. Hi ha l’àpat dels pastissers de les comarques de Girona: bon senyal. I val a dir que ho he encertat. No serà pas la darrera vegada que m’hi aturo.

Pel maig / juny de cap el 1968, amb la colla del meu curs del seminari menor de Girona, ens portaren a passar el dia a Bescanó. En recordo poques coses. L’una, és la bossada de cireres que la meva cunyada (aleshores vivia a casa del seu germà assistint la seva cunyada que estava malalta) em regalà per compartir amb els altres companys. L’altra cosa que recordo vagament és que la barquera ens transportà a l’altra costat del Ter. No sé si fou aquella mateixa vegada que anàrem fins a Vilanna, on era rector Mn. Lluís Solà, i passàrem la nit en tendes en algun d’aquells prats.

M’aturo a Bonmatí a recollir alguns papers i algun objecte. L’hort de la rectoria, que menen en Rosendo i en Francesc, fa goig de veure.

Abans d’acotxar-me fa una ploguda acompanyada d’algun tro llunyà.

dimarts, 15 / maig / 2012

Hem de donar gràcies a sant Isidre de les bones pluges d’aquesta primavera, si bé l’hivern fou ben sec. 

A quarts d’onze vaig a La Cellera a recollir en Ramon i, plegats, anem a Can Codina, entre El Pasteral i l’embassament de Susqueda. Tenim la reunió dels capellans de l’Arxiprestat.

Ha d’iniciar la reunió en Jordi comentant el 7 tema de formació permanent “Els fruits de la transmissió de la fe”. Com que encara no ha arribat (l’estrany seria), després de fer alguna cosa de profit (és a dir, pregar amb els salms de l’hora menor), parlem de la peregrinació a Lourdes la primera setmana de juny.

Quan arriba en Jordi,  llegim els tres punts i plantegem les tres preguntes del tema de formació. Sembla que “tot és horror en aquest exemple”. I fins i tot jo m’haig de posar a defensar l’Església, o millor dit, les comunitats parroquials. En Ramon va repetint dues expressions: una molt seva “prou!” i l’altre manllevada d’en Fèlix “no em pensava pas que arribéssim tan avall!”. Sant Antoni, quantes rucades! Sort que finalment arriba l’Elies i ens porta una paraula ponderada. Aquest noi anirà lluny! (de moment, el més segur, fins a Girona).

El punt 6 ens proposa revisar l’organigrama de l’Arxiprestat. Com que en Ramon ho fa molt bé, aviat s’ha acabat la revisió. I que no ens el toquin! En tot cas que vingui l’Ignasi a donar-nos un cop de mà, quan hagi estat ordenat.

Abans de dinar en Jordi se’n va. I quedem quatre gats, millor dit, quatre capellans. I com que arriba l’estiu, es comença a parlar de canvis. En Ramon diu que la consigna és que no en parlem. Si home, tan divertit com és! Castelló serà el cap d’una cordada, Sant Pau... També es parla de Palamós i d’alguna parròquia propera.

A la tarda, a la Doma, ve a catequesi la colla pessigolla amb la Pepi.

Al vespre hi ha la reunió de catequistes. Alguns no poden participar-hi. Fem un senzill balanç del curs i plantegem el nou curs. La Maria fa com la Carme, a Palafrugell, va xerrant i fent-nos riure.

Comenta la baixada des de Santa Bàrbara, ella, el seu marit i dues nétes (la Indira i l’Àmbar). Es veu que, enmig de la boira pixanera, es van perdre i, en comptes d’arribar al Pla de Llancers per recollir el cotxe i acabar de baixar, anaven camí avall cap a Sant Martí o Sant Amanç. I ja molt avall se n’adonaren i tornaren a pujar. Al vespre, entre esgarrinxades, esquinços i agulletes, no es podien moure del sofà.

També parlem dels carrers del barri vell, d’algun nom i del seu emplaçament exacte. Hi ha un carreró que vaig batejar amb el nom de la “baixada de Ca la  Rosita”. I m’encalcen: d’on ha tret aquest nom? on s’és vist tant d’atreviment? Però ningú me’n dóna el nom exacte: baixada de Ca la Perruca? Baixada de Can Culubret? Baixada de Ca l’Estrella? I a on comença i a on acaba la plaça de Santa Magdalena? I el carrer de Santa Magdalena.

dimecres, 16 / maig / 2012

Segueixo l’horari habitual i a les 6, em llevo i vaig seguint la rutina: fer bugada i posar la rentadora,  llegir els diaris digitals i escoltar les notícies, estrijolar-me, endreçar l’habitació, pregar un xic, obrir l’església, esmorzar... Cap a les 9 baixo al despatx i surto a comprar per la minestra.

En una de les botigues, la Maria em comenta que ella és nascuda a la Casa Nova de Santa Bàrbara i que, des d’allà, baixava i pujava cada dia a escola a Anglès.  Fent despatx em venen persones que em comenten situacions difícils de famílies d’Anglès. Vaig encaixant bé barris, carrers, famílies... Fa 8 mesos que sóc a Anglès.

M’entrevisto amb la M. Àngels Boadella, la directora de l’Aula de Música d’Anglès. Em resulta com una barrija-barreja de la Rita Ferrer, de la Maria Salvador, de la Mercè Jordi... Parlem de projectes que podem compartir.  
 
En Josep Casadellà, impulsor de la campanya per no pagar els peatges de les autopistes, ha iniciat una caminada reivindicativa. A veure si se li afegeix força gent. Però ens han fet i ens hem tornat molt submisos.  


dijous, 17 / maig / 2012

En Joan Garceso retorna la custòdia que ha netejat i ha quedat nova i lluent. Ja s’ho valia.

Com que a Anglès, aquest dissabte, la Taula de Joves organitza el Viu l’Art al Barri Antic, ha semblat més prudent anul·lar el final de la catequesi i integrar-se de ple a les activitats del VABA. El dia de Corpus haurem de fer alguna cosa amb la mainada de catequesi: un esmorzar, catifes...

Dino amb els de casa. Quan arribo en Jordi Prada està enllestint la ornamentació de l’era de la Cabanya. El disseny que n’ha fet en Jordi Camps és ben bé de concurs, amb reguerons d’aigua que transcorre per arreu.

Quan acabo de dinar acompanyo els mininebots al cole. En Ferriol m’explica l’estada a una casa de colònies de Serinyà, la setmana passada. En Patllari també va fer una estada a una casa de colònies, l’Albatros de Llafranc. Em parla dels animalons de mar que va conèixer: l’estrella de mar, els gatons de mar, fideus, tomates, pops... Per anar al CEIP LA DRAGA resseguim el rec d’en Brugada. El trajecte és d’uns 500 ms. lineals. Al rec només s’hi veuen ànecs del coll verd mascles i sembla que les femelles deuen estar covant.

Al vespre, quan pujo de la missa a les dominiques, hi ha reunió amb la comissió del Corpus

Es torna a discutir el nom del carrer que baixa del carrer Major a l’arcada d’en Verdaguer. Sembla clar que no s’accepta el nom de baixada de la Rosita. El nom més acceptat seria el de baixada de Ca l’Estrella. Torna a sortir el nom de Ca la Perruca i algú afegeix que abans era a Cal Perruc i darrerament a Can Taluma. I encara, la Maria del Pa, afirma que ella ara ja sap com es diu: la baixada de Can Lluquet. I això per un carrer que deu fer uns 10 metres escassos i que hi passa un cotxe ben just. I encara ves a saber si és pujada o si és baixada o travessia. No crec que els carrers més llargs del poble tinguin un repertori tan variat de noms: ni la Triassa, ni el carrer de la Indústria, ni el de la Verneda... Un dia m’hauré d’asseure amb la Rosita i recollir els motius del poble.

Queda clar que la celebració del Corpus serà el diumenge 10 de juny. Es solemnitzarà la missa del migdia, la de les 12. Es sortirà pel portal principal i transcorrerà fins el inici del carrer Major i es baixarà per la baixada de Ca l’Estrella fins l’arcada de Can Verdaguer i, per el inici del carrer d’Avall i el carrer santa Magdalena, es pujarà pel davant de l’Aliança i el carrer Jacint Verdaguer fins el portal principal a la façana occidental de l’església.

Es convidarà la gent que vulgui participar-hi a confeccionar catifes florals al trajecte. També es recorda el material que es pot utilitzar per confeccionar les catifes: gespa tallada, fulles de diverses tonalitats, serradures, marro, guix, sorra, terra d’adob, paper de colors esmicolat, pètals de roses i de diverses flors, retalls de roba de coloraines... Amb imaginació i bon gust, tot serveix (i no cal usar ginesta que, a més, no es pot fer). I com més participació hi hagi, més acolorida serà.

divendres, 18 / maig / 2012

Al matí hi ha la missa amb els alumnes i personal del col·legi la Vall dels Àngels celebrant la festa de sant Francesc Coll, a l’església parroquial de Sant Miquel. De fet, la celebració de sant Francesc Coll serà demà dissabte. A més, enguany es celebra el 200 aniversari del seu naixement, a Gombreny.  

Entre els alumnes s’hi veu mainada filipina, xinesa, marroquina, hondurenya, panjabis amb el seu turbant... Primer administro la comunió als celíacs fent-los llepar un xic de vi, després la distribueixo als que han fet la primera comunió aquest any... També marco amb una petita creu el front dels infants que no han rebut la primera comunió. També hi assisteix una dotzena de exalumnes.

Els cants són ben afinats: El món seria més feliç, al·leluia, Els nens del col·legi, Vigila ben bé el que fas, himne al pare Coll... En Pep i la Georgina saben assajar-los bé.

Quan hem acabat la missa, baixo a esmorzar amb els professors del centre. Acompanyo la tassa de llet i cafè amb un tallet de coca de ratafia, un tallet de coca de xocolata (que ha confeccionat la Isa de La Cellera i professora del centre) i un tallet de coca de pa (que en Rafel ha portat de la fleca dels seus pares, a Amer). En Pep em comenta que és exalumne del Petit Plançó, als caputxins d’Olot, on hi estudià els primers anys 80, quan jo era allà. Parlem del doctor Baldó que era de Banyoles.    

Dino amb la comunitat de les dominiques. La Mercè, la cuinera, diu que no li agrada cuinar però el cert és que cuina molt bé i és que per cuinar bé hi ha dos ingredients bàsics que ella domina: la senzillesa i l’esperit de servei (en llenguatge cursi hi ha qui en diu “carinyo”). Tot dinant parlem de la mainada, dels religiosos, de la presència de les dominiques als pobles del nostre bisbat, dels llocs on han estat...

A la tarda, al centre hi ha un partit de futbito entre els alumnes del cicle superior, sisè i cinquè. Una colla de pares i d’exalumnes animen els jugadors. Hi saludo l’Alfred que va amb el braç dret en cabestrell ja que, treballant, s’hi ha clavat una trompada amb una porta. I és que, alguna vegada, els accidents es tenen a peu dret i a peu pla.

Cap al vespre m’arribo a la plaça de la Vila. S’inicia el V. A. B. A. (Viu l’Art al Barri Antic) amb un pregó, una mostra de funky i una visita guiada pel barri antic. Saludo diverses persones i parlo una estona amb en Lluís, amb l’Emili...

Em comuniquen la mort d’en Josep Carrera a qui li deien en Pirri. Vivia a l’avinguda Antoni Gaudí. Al cel sia!

Diverses persones m’envien un record del 125 aniversari del FRATERNAL  



diumenge, 13 de maig del 2012

Les cireres, d'una a una, pel maig, i pel juny, a grapats.


dissabte, 5 / maig / 2012 

Anglès fem suar la premsa i sortim a primera pàgina dels periòdics. L’Ajuntament està econòmicament enfonsant i en Pere Espinet diu que baixarà la persiana. Quin merder!   

Marc Torrecillas, juntament amb altres tres companys, ha estat escollit amb altres alumnes de l'Escola de Música de Palafrugell, per participar en la final del concurs de piano que té lloc aquest cap de setmana al conservatori regional de la localitat francesa de Saint-Maur-des-Fossés, situada a l'extraradi de París. La Isabel no deu cabre a la seva pell. I la Victòria i en Jordi, els avis, es deuen haver engreixat uns quants quilos.

Al programa El Suplement, la Sílvia Cópulo entrevista la Lluïsa Sallent, la que fou companya de José Antonio Samaranch. La Lluïsa esmenta Mn. Josep Colomer, el mossèn de Santa Cristina d’Aro i que havia estat vicari d’Anglès, fa cap a cinquanta anys.  

A Can Teixidor del Terme hi tenim dia de brigada d’endreça. La casa s’ho val: sembla un convent i li hem de trobar una sortida. Una cosa és tenir idees (que tothom te’n dóna) i l’altra es posar-les a la pràctica. Més o menys ja tenim perfilada alguna cosa i es tracta d’anar sense presses però sense encantar-nos-hi.   

La casa, a les afores del nucli antic, o sigui al Terme, té tres plantes i està formada per dos cossos. El cos principal  (més a orient) s’estructura com una masia basilical centrada per tres grans sales centrals superposades i amb tres habitacions a un costat (orient) i dos, a occident (amb l’escala central de pedra picada que gira en quadrat damunt del buit i que uneix les tres plantes i els dos cossos de l’edifici, tot cobert amb voltes lleugerament ultrapassades (la part de llevant, renovada entorn del 1930, coberta amb bigues de ferro que eren rails comprats al tren pinxo). A la sala de la planta baix és on s’hi fa vida. Era on antigament hi havia les moles del molí i del trull, la tina, les piques d’oli... A la part fonda de la sala, on hi havia el canal que accionava les moles, ara hi ha la cuina i el menjador de diari. A la sala també és l’accés principal de la casa, des de la façana meridional. A la segona planta, entorn de la sala principal, hi ha cinc habitacions (tres a orient i dos a occident, a banda i banda de l’escala, també a occident). Finalment, a la tercera planta del cos principal (on hi havia els graners i les habitacions dels mossos), actualment hi ha tres habitacions i una sala principal i una altra sala / magatzem. A la planta baixa hi ha dos banys complets i un altre a cada planta.

El segon cos de l’edifici, a occident, a la planta baixa hi ha el que havia estat la quadra de les vaques (a la banda nord) i un parell d’habitacions(una darrerament havia servit de cuina de la casa principal i a l’altra s’hi guardava el pinso del bestiar). A la part superior, a la segona planta, hi ha l’escriptori amb la documentació de la família (des del s. XIII), tres habitacions i un distribuïdor. Aquesta planta s’utilitzava com a domicili d’una família de masovers (fins el 1939). A la última planta hi ha una gran sala que fins ara estava plena d’andròmines i de pols. Antigament també s’utilitzava de magatzem d’aliments i de graner. A cada planta s’hi accedeix des de l’escala central principal, si bé els accessos queden a un replà més avall dels accessos a les plantes del cos principal. També tenia una escala central petita que actualment està inutilitzada. Tot aquest cos està malament ja que les cobertes són de bigues de fusta molt corcades i, quan t’hi mous, tot es belluga.

La casa, amb la façana principal a migdia però lleugerament entregirada cap a ponent. D’aquesta manera s’aconsegueix que, des del inici de la primavera fins a finals de tardor, en un moment o altre del dia, el sol il·lumini totes les façanes: a la matinada, la façana posterior (a tramuntana i lleugerament decantada a llevant); al matí i cap a migdia, queda solejada la façana lateral i la façana principal; a darrera façana il·luminada, és la de ponent, oberta damunt del pati de la casa. La façana principal queda oberta cap a la zona de les eres i, els fonaments de la façana posterior, queden llepats pel rec d’en Brugada Teixidor, el rec que proveïa de força el molí. La façana de llevant, oberta a l’horta de la casa,  queda lleugerament ocultada per l’antiga adoberia de pells de Can Torrent (que impedeix que el sol il·lumini la façana posterior durant l’hivern).     

I dinant, fem família i celebrem les onomàstiques dels Jordi i l’aniversari d’en Jordi Prada.

A la tarda vaig a celebrar amb tranquil·litat la missa a Bonmatí. Quan hi vaig, a la ruta del carrilet hi observo moltes colles de caminants de la II IntermónOxfam Trailwalker (TW).   I quan retorno cap a Anglès, continuo veient-ne. M’adono aviat que no pot ser la Marxadels Xafa-rocs de Trullàs que, de fet, serà el diumenge 13  i que de fet aixafarà l’Aplec de Santa Bàrbara.  

Al vespre, a  la missa anticipada d’Anglès, hi ha una bona participació, amb una bona colla de jovent de totes les edats que hi assisteix i hi participa (tots responen afirmativament a la invitació de la Pepi). Hi fan d’escolà en David, en Marc i en Blai. A la missa hi celebrem el 25 aniversari del casament de la Glòria i en Francisco (els pares d’en Lluís i d’en Xavier) i el 16 aniversari del casament de la Isabel i en Quim (els pares de la Mireia i en Gregori).  Em sorprèn agradablement l’assistència a la missa d’una família amiga: l’Elena, en Josep M., la seva filla i el seu gendre.

Amb la colla dels pares de nois i noies de la Professió de fe (de la que en formen part els matrimonis que celebren el seu aniversari) anem a sopar a Cala Elisa. Al costat nostre hi ha una colla de joves que es comporten amb molta correcció. Entre els temes que parlem hi ha el partit del Barça / Espanyol i el comiat d’en Pep, també de la responsabilitat i impunitat de la banca en la crisi actual (i el subjugació dels polítics als interessos de la banca). A la taula de casa, també se n’ha parlat.  

M’acomiado de la vetllada a quarts de dotze. Ells continuen fins cap a la una. En Joan de Ca l’Elisa em comenta que cap família li ha reservat taula per celebrar la primera comunió. Potser ha canviat alguna cosa?  

Passejant, retorno cap a la doma i admiro la lluna que fa el seu ple en el moment del seu perigeu. Fenomenal!

diumenge, 6 / maig / 2012

La primera imatge que veig a la televisió és la d’en Josep Casadellà a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en una manifestació espontània d’independentistes. L’aplaudeixen per haver encapçalat la protesta contra els peatges a les autopistes.

M’encomano a sant Domènec Savio. Abans de la missa de les 9, procuro deixar enllestits quatre detalls per la celebració de la primera comunió. L’altar queda ben ornamentat amb uns rams blancs molt elegants, amb roses, gladiols, lliris d’aigua, margarides, clavells... Val a dir que en Ricardet s’hi ha lluït: tant de bo que pel Remei segueixi el mateix estil!.

A la missa de les 9, a Anglès, i a la de Sant Martí Sapresa (a les 11) hi ha la tranquil·litat habitual dels altres diumenges. Quan sortim, en Joan em comenta la història de les dues campanes que hi ha al campanar de Sant Martí. M’acomiado d’ell excusant-me perquè avui no m’és possible visitar la Maria.

Arribo a Anglès cap a un quart de dotze i ja comença a entrar gent a l’església. De mica en mica es va omplint. Les famílies dels nens es col·loquen al seu lloc i l’església s’omple del murmuri corresponent.

Abans d’iniciar la celebració, faig un parell d’advertiments: mòbils, fotògrafs espontanis, moviments... Quan començo, es fa un gran silenci i tothom participa a la celebració amb respecte i dignitat. Hi ha 24 infants que vol dir cap a 400 persones a l’església, la majoria assegudes i veient bé el presbiteri. La celebració transcorre amb senzillesa i amb interès per part de tots. Quan predico, tothom escolta. Entre els assistents hi descobreixo rostres amics: la Teresa, en Joan i la seva filla (la mare de l’Aurora, d’en Marc i d’en Martí).

A l’ofertori, baixo al passadís central de la nau a recollir els infants que pugen el presbiteri ordenadament. La segona part de la missa els nens i nenes la segueixen fent corona entorn de l’altar i les catequistes, al seu darrera, els ajuden. L’assemblea canta i respon correctament. En Jordi Danès fa de reporter de la cerimònia i l’orienta la Maria Tarrès. En Josep M. Quer, acompanya els cants fent sonar l’orgue.

La primera que rep el Cos de Crist és la Laia: està un xic nerviosa i la seva mare l’ajuda. Per mi, ella és la pubilla de la colla: els d’Anglès sabem el perquè. Em commoc i tinc feina a repartir el Senyor a la resta dels nens i nenes sense que se’m noti massa.

Quan acabem, felicito i agraeixo a tots la col·laboració: infants, pares, catequistes... Amb els nens, saludem la Mare de Déu del Remei i li diem plegats: “Déu vos salve, Maria...”. Ella s’ho escolta silenciosament, amb els ulls ben oberts, convidant-nos a mirar enllà... I pugem a fer-li un petó: “Feu-li el petó a la cara, tal com el feu a la vostra mare. Ella també és la nostra Mare”.

Quan baixem ens col·loquem bé per la fotografia de conjunt. En Jordi fa molt bé el reportatge i la Maria, bona professional com és, el va orientant a trobar els millors moments. Els pares reparteixen un bon ram a cada catequista. I jo vaig a fer repicar les campanes perquè tot el poble s’assabenti que estem de festa i, si hi ha algun familiar a La Rutlla o a la plaça Catalunya, pugin a rebre els infants a la sortida.

Mentre tothom va sortint de l’església (hi ha el portal gran a la façana i un a cada costat de la nau, i per tant es pot fer amb tranquil·litat), vaig saludant els infants i les famílies i endreçant les coses. Agraeixo a la Mare de Déu del Remei i a sant Domènec Savio el cop de mà que ens han donat.  

Quan acabem, vaig a Sant Julià. Tenim la trobada de les famílies amb mainada que fan catequesi. Dinem al centre cívic. La família de l’Adrià ha preparat l’arròs. Dino al costat de la Tarsi, d’en Joan, dels avis d’en Robert i dels avis d’en Martí. Quan estem acabant, una àvia em diu: “I qui és, vostè?” I jo i els que ho senten, no ens podem aguantar el riure. No s’acaba de creure el que li dic. Quan passa per allà el seu nét, li dic: “Digues a l’àvia qui sóc jo”. I amb tota naturalitat el nen diu: “el meu capellà”.  I l’àvia es queda amb un pam de nas. Aquesta expressió tan innocent em desvetlla al pensament que haig de ser imatge d’Aquell que diu: “I elles em coneixen a mi”. En una arbreda propera al centre cívic hi refila un rossinyol amb totes les forces. Primavera.

Dinant, hi ha qui em comunica la mort de l’àvia de l’Adelino. Havia vingut des de Portugal per acompanyar el seu nét a la primera comunió. I s’ha trobat amb el Senyor que se l’ha emportat per sempre amb ell.

Les notícies ho deixen clar: Hollande serà el nou president de França. S’ha acabat l’etapa Sarkozy. I un bon daltabaix polític a Grècia. Veurem com acabarà tot això.  

Quan arribo a la doma, comença a ploure i ho va fent tota la tarda: llàgrimes de melancolia, barreja de goig profund amb els infants que gaudeixen, i de tristesa pel dolor tants infants que ploren...

Pel nen que està morint en braços de sa mare,
a l'hora que al carrer hi ha infants que fan gatzara;
i per l'ocell ferit que sense saber com,
té el pit vermell de sang i va caient a plom;
per la set i la fam i pel deliri ardent,
Déu vos salve Maria!


Pel noi apallissat per l'embriac quan entra,
pel ruc que va rebent cops de garrot al ventre,
i per l'home innocent que ha sigut castigat;
per la noia venuda que ja han humiliat;
pel fill que té una mare marcada per l'insult,
Déu vos salve Maria!


Per la vella que no pot més
i cau feixuga cridant: "Déu meu!"
Per 'quells que van sols dia i nit
i es troben mig perduts i sense cap amic,
com el que el bon Jesús trobà en el Cirineu;
pel trist i brut cavall caigut ran del camí,
Déu vos salve Maria!


Pel Nord, Sud, Est i Oest, crucificant la terra;
per tots els que en la carn sofreixen dura guerra;
pels que no tenen peus, pels que no tenen mans,
i pels malalts que mai no reben visitants,
pel just que és col·locat enmig dels assassins,
Déu vos salve Maria!


Per la mare que sap que el fill ferit és viu;
per l'ocell que ha cridat l'ocell caigut del niu;
per l'herba que té set i finalment ja plou;
pels ulls amics i per l'amor que torna a ser,
i pel captaire que ha trobat el seu diner,
Déu vos salve Maria!


LA PREGÀRIA

La lletra és de F. JammesLa música és de G. BrassensI la traducció al català és d’en J.M. Espinàs.

dilluns, 7 / maig / 2012

Quan aixeco les persianes de la galeria, des del damunt de Bellveí em saluda la lluna que, ufanosa, encara fa el ple del perigeu.

Repetint-ho una i altra vegada ens volen fer creure que, des de Madrid, s’ajuda Catalunya. Suposo que des d’allà no han vist mai les carreteres estatals que hi ha a les comarques de Girona, començant per la carretera de la vergonya.

Es comenta que l’Eurovegas s’adjudica a Madriz. Una macro casa de barrets. Ja els hi va.

És d’agrair que amb el títol EL PATRIMONI INTANGIBLE, en Narcís Jordi Aragó dedica el seu article dels dilluns a Anglès. 

El matí és plàcid i solejat. En Joan repassa l’hort que cada dia fa més goig. Parlo amb un parell d’amics.

Entre tots els que som per aquí, seria bo que es fes una campanya per parlar bé dels nostres pobles. En Salvador Dalí ironitzava quan deia: “És important que parlin de mi, encara que sigui malament”.

Repasso el llibre amb la descripció de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Ja fa una colla d’anys, quan en Pere Domènech era rector de Banyoles, me l’encomanà. Però, des que me l’encomanà fins que fou traslladat (1997), no hi hagué temps d’editar-lo. Amb l’Enric el vaig repassar de dalt a baix però tampoc quedà temps per editar-lo (traslladat el 2003). En Ramon m’ha animat repassar-lo per editar-lo ja. Amb el trasllat meu, tots els projectes van quedar aparcats, també el llibre, òbviament.   

A la tarda arreglo algun test i en trasplanto un de fulles de saló (en Paco en diu aspidistra, que també és correcte). Abans, n’hi havia a totes les cases i encara avui se’n veuen moltes si bé no es valoren gaire, fins que es tornin a posar de moda.

dimarts, 8 / maig / 2012

En aquest dia, a Anglès antigament es celebrava la festa major de sant Miquel en honor de la seva aparició al mont Gàrgan on s’hi erigí un interessant santuari   . El tema de l’aparició de l’Arcàngel es representava a una de les pintures que hi havia a l’absis de l’església parroquial d’Anglès (s’havia pintat cap el 1955 i es va eliminar cap el 1980).  I és l’aniversari de l’alliberament de França, que també tenen el sant arcàngel per patró.

En aquesta diada, el 1938, la mare fou arrestada a Valveralla, on vivia a casa dels seus pares, i fou engarjolada a la presó de dones de Barcelona. D’allí en fou alliberada per la festa de sant Miquel de setembre. A plena guerra civil, no en va saber mai el perquè: per estar al servei del santuari de Els Àngels? Per mantenir correspondència amb persones que foren assassinades?  Per anar a visitar malalts i presoners? Eren les preguntes que ella es feia.

Vaig a casa de l’Arnaldo Fernández-Arias, el pastor de la comunitat evangelista. Ens hi trobem amb Mn. Joaquim Meseguer, el rector de Sant Quirze del Vallès. Em plantegen la possibilitat de promoure a Anglès i al bisbat de Girona el CURSALPHA   per donar a conèixer Jesucrist i la Sagrada Escriptura. És una proposta interessant que se suma a tantes altres: Acció Catòlica, Cursets, Renovació Carismàtica, Focolars, Opus, Taizè, Comunitat de Sant’Egidio...  Dinem plegats. La muller de l’Arnaldo ens ha preparat un dinar britànic ben saborós.  

A la tarda vaig a Can Boix perquè m’esquilin. Ja fa dies que hi volia anar. Comentem les informacions de varis robatoris al poble: a un garatge d’uns pisos propers a l’ambulatori (se’ls emportaren les bicicletes), d’un saló de bellesa a les galeries comercials, d’un intent a una rellotgeria del c. del Comerç (d’aquest  intent en tinc constància directa),de Sant Amanç (se n’haurien emportat les bastides metàl·liques...).  Anem bé cirerer! Ja dic jo que, algun dia, em trobaré amb algun lladregot a sota del llit!

A la barberia hi coincideixo amb en Francesc Pallí i em parla dels mossens anteriors: Mn. Josep Roura, Mn. Xavier Carbó, Mn. Isidre Puigmitjà, Mn. Josep M. Pont... I també em parla dels mossens de La Cellera: Mn. Ramon, Mn. Quim...  En Francesc em comenta que va formar part d’una rondalla integrada per una bona colla de joves del poble.

El qui deu haver pres el pèl a més homes del poble, l’avi Ramon, ve a saludar-me i em comenta que assistí a la missa de les dotze de diumenge, que li agradà molt i que li sorprengué positivament el silenci i el respecte que hi observà. Val més així.

dimecres, 9 / maig / 2012

De bon matí, la boira ho embolcalla tot. I si bé el termòmetre va pujant, la sensació és de fresca.

Abans d’obrir el despatx vaig a comprar un xic de minestra. A primera hora no es troba gaire ningú a les botigues.

L’avi Josep Danès em porta unes fotografies que recullen moments de la vida del poble de quan les granotes s’afaitaven i les gallines portaven sabates: una missa a l’església parroquial d’Anglès de cap els anys 30 amb el gran retaule, grups de mainada de quan ell tenia entre 6 i 10 anys, la festa dels vells del 1954 (al absis encara no hi havia cap pintura)...  A veure si amb el temps aconsegueixo fer un bon recull de fotografies antigues d’Anglès i d’aquests pobles, sobretot de temàtica religiosa. 

Venen uns quants col·laboradors a fer feina: en Joan arreglant l’hort, en Florenci i en Ramon  passant comptes, en Pere descarregant menjar per rebost de Caritas...

Passo la tarda entretingut. Venen a revisar les menjadores instal·lades per enverinar els nius de tèrmits que hi ha escampats pels baixos dels locals parroquials i de l’església. Gairebé totes les menjadores estan farcides d’aquests animalots: quin fàstic! En Paco, el noi que fa la revisió i la renovació de les menjadores, em va explicant la logística de la campanya que s’allargarà uns quants mesos. La propera revisió em diu que serà a les darreries de juliol.

Ve la mainada del reforç. És un encert que berenin abans: entren molt més tranquils a les sales. Avui els he pogut donar mandarines de les que ha descarregat en Pedro.

dijous, 10 / maig / 2012

A les 9 del matí venen les pabordesses de la confraria de la Mare de Déu de l’Escombra a esterrejar l’església i els locals. Em fan arribar els comentaris positius de la celebració de la primera comunió. Alguna que hi participà ho corrobora: senzillesa, dignitat, tranquil·litat, ordre, participació, rapidesa...  

Dino amb la Carme, en Josep, en Jordi i la Nuri. Comento que estic llegint el llibre d’en Rafael Nadal QUAN ÈREM FELIÇOS i parlem dels records que hi recull de l’estada al Collell, si bé en Josep únicament coincidí amb els germans grans (en Quim ). Em comenta que algunes afirmacions no són exactes. Referent a les escapades, es veu que en Xabanet ho va intentar tres o quatre vegades.

Després de dinar m’he posat a triar fotografies. Uf, quantes! M’aturo a mirar un plec de fotografies de les convivències a la Casa d’Espiritualitat, a Banyoles, i que organitzava Mn. Lluís Vilà (a. c. s.). Miro les cares d’aquells nois i noies. Ja gairebé no en reconec a cap, ni tan sols els que s’estan per l’entorn d’Anglès: la Nati, les Roura... 

Com no podia ser d’altra manera, em ve al cap una cançó nostàlgica de Pete Seeger
I que la versió catalana que he trobat més acceptable és la d’en Joan AlbertComajoan, si bé va ser versionada al català per en Xesco Boix. També he trobat la versió força acaramel·lada de la Marta.

Què se n'ha fet, d'aquelles flors?
Fa tants dies
Què se n'ha fet, d'aquelles flors?
Fa tant de temps
Què se n'ha fet, d'aquelles flors?
Les noies en van fer un pom
Qui sap si tornaran
Qui sap si mai tornaran

De les noies, què se n'ha fet?
Fa tants dies
De les noies, què se n'ha fet?
Fa tant de temps
De les noies, què se n'ha fet?
Han anat a buscar els nois
Qui sap si tornaran
Qui sap si mai tornaran

On han anat tots aquells nois?
Fa tants dies...
A la guerra a ser soldats
Qui sap si tornaran
Qui sap si mai tornaran

Què se n'ha fet, d'aquells soldats?
Fa tants dies...
Les tombes els han cobert
Ells ja no tornaran
Ells ja mai més tornaran

De les tombes, què se n'ha fet?...
Fa temps que hi van créixer flors...

Què se n'ha fet, d'aquelles flors...
Les noies en van fer un pom...


Quan, cap a les 8 del vespre, vaig a tancar l’església, m’adono que la llum del sol que entra pel rosetó de la façana occidental, es projecta a l’absis fent una aureola acolorida entorn del cambril de la Mare de Déu del Remei.

Una noia em comenta que es riuen d’ella perquè va a missa. També passa sovint amb altres joves o infants que assisteixen a la missa del diumenge. I després diuen que estem en una societat lliure.

divendres, 11 / maig / 2012

Sembla que tenim la primera onada de calor aquí. Si fos tot l’estiu així, ja hi firmaria.

A diferents moments del matí, em telefonen tres companys per parlar-me d’un article al diari que entenen que parla de mi, encara que indirectament. No havia llegit res encara. Pel que em diuen, la tesi semblaria encertada, però no ho serien tant els arguments que hi aporta: han sentit sonar campanes, però no saben  ben bé d’on venen.

Al migdia, hi ha hagut un altercat enmig del poble i es veien mossos i policies locals anant amunt i avall. Ves a saber què ha passat.

En Sergi ve a comentar-me la situació de l’Agrupament Escolta i a convidar-me a participar al 55 aniversari de la seva fundació.

Una colla d’adolescents, amb l’Alfred, preparen els papers per anar a Lourdes amb l’Hospitalitat de Girona, a finals de juny. Ja només ve un grup de catequesi d’infants. Són les darreres sessions.

Unes quantes pabordesses de la Confraria de l’Escombra venen a preparar les bosses de menjar per repartir a les famílies que se’ns ha indicat. De moment, hi ha aliments: espero que la Providència vagi proveint el rebost. 

diumenge, 6 de maig del 2012

Pel maig, faves a raig (però, de quina mena?)


dissabte, 28 / abril / 2012

Preparo el currículum que haig de presentar a la Universitat: certificats d’estudis reglats que he seguit, cursos i xerrades impartits, articles i publicacions que he elaborat... Encara bo que ho vaig trobant gairebé tot: no es pot negar que les Ànimes del Purgatori s’han beneficiat d’uns quants parenostres.

Uf, quantes coses que he escrit! No se pas si tot es pot aprofitar. Segur que he dit una bona colla de bajanades. I possiblement també he dit alguna cosa interessant.

Per cert, algunes persones m’han retret l’entrevista que publicava a La Vanguardia fa dues setmanes: se m’ha dit que no semblo ser capellà, que no pot ser que digui que sóc un xic més que nacionalista, que sembla estrany que...  Tothom s’atreveix a tirar la primera pedra.  

A Bonmatí ve a trobar-me una artista (escultora, pintora , fotògrafa). Em comenta la seva disponibilitat per aportar algun element perquè l’església de Bonmatí adquireixi més vida. De moment ens hem de limitar a les plantes i flors que hi va col·locant la Tarsi, i que Déu n’hi do!

A la nit fa una ploguda: cauen uns 8 litres d’aigua. Com que no he tingut temps per regar les cebes i les tomateres, se n’han cuidat els àngels.

diumenge, 29 / abril / 2012

Santa Caterina de Siena: el febrer la veneràrem a la seva tomba, a Santa Maria sopra Minerva.

Celebro amb tranquil·litat la missa a Anglès i a Sant Martí. I vaig cap a Sant Julià en ocasió de l’aplec de l’aniversari de la constitució de Sant Julià i Bonmatí coma municipi.


A la missa hi participen un centenar escàs de feligresos, amb les pubilles i l’hereu. Acabem la celebració beneint la senyera que s’enarbora al cim, al costat de l’església, i que es divisa de tota la Vall de les Esglésies. Quan la beneeixo, demano que la senyera sigui un estímul constant per comprometre’ns a treballar més per la nostra terra i per la nostra Pàtria (la terra dels nostres pares) que és Catalunya, demanant que la senyera sigui sempre una invitació al treball, a la solidaritat, a enfortir la dignitat i la llibertat del nostre país. Amén.

El noi / hereu té una mena de blau a mig coll, sota la orella esquerra. No sé què deu ser.

Quan acabo la missa, la coral  interpreta un concert de cançons catalanes començant per la sardana  San Julià del Llor i Bonmatí.   

Baixo de nou a Anglès a administrar el baptisme a en Sergi. El nen stà molt alerta a tot el que fem i, quan li tiro l’aigua damunt del cap, s’esvalota i gemega. Però aviat s’adona que no volem pas remullar-lo gaire.

Pujo de nou a Sant Julià. Em reserven lloc a la taula d’en Marc (l’alcalde de Sant Julià – Bonmatí) i d’en Pere Espinet (l’alcalde d’Anglès, la Remei, en Xavier Ribas, en Moisès Garcia... Parlem de la campanya d’insubmissió al peatge a les autopistes. Si el president d’ABERTIS és un dels secretaris del Sr. Artur Mas, ja podem veure cap on aniran les decisions oficials a prendre. Però, me fa que, per moltes multes que diguin que posaran, això anirà un xic enllà.

El paisatge de les muntanyes de la vall és com una immensa paleta de pintor amb totes les tonalitats del verd que s’accentuen amb les clapades de sol que es projecten.

A la tarda arrodoneixo un xic més el currículum , procurant precisar cada element i esmentant-lo correctament...

dilluns, 30 / abril / 2012

A la matinada fa una petita ploguda i mentre va creixent el matí el sol va inundant el paisatge.

Enllesteixo la preinscripció al màster a la Universitat: currículum de més de 10 pàgines (n. 12), certificacions, títols... Sort que la Laura m’anima i ho va posant tot en ordre.

Cap a migdia venen a visitar-me uns amics amb qui havíem quedat. Feia dies que no els veia i m’agrada. Pugem a visitar el santuari de la Mare de Déu del Coll. Si bé el rerefons del ciclorama està envaït de núvols que eclipsen la serralada pirinenca, el panorama és grandiós, wagnerià. Tots en quedem ben satisfets. L’aire, al santuari, és fred i tallant. Ens arrecerem a la capella: “Sub tuum praesidium... “. La pabordessa està netejant l’esglesiola per la festa de demà. Resulta que és d’Anglès i em saluda efusivament i afectuosa. El seu marit té un mas prop del santuari.  

Quan baixem del cim em van telefonant altres amics: en Joan Mató (que em recomana l’article de l’Antoni Puigverd a La Vanguardia dedicat a en Narcís Mallol: Quanse’n va un amic ), l’Enric Vigas (no li agradà massa que en Thiago fes l’indi enmig del camp), en Lluís Molinas (que ha de trobar-se amb en Miquel Barcelona)...

Dinem plegats a la rectoria: ensalada russa, enfilalls, flam de llimona... La nevera em queda plena de menjar per una setmana. I la sobretaula s’allarga fins gairebé les 7, que és quan baixo a celebrar la missa a les dominiques.

Algú –potser en Joan que és del R. Madrid?-  m’ha comentat que quan en Tito Vilanova va ser entrenador del Palafrugell, aquest baixà de categoria.

A la missa vespertina em poso a eixabuirar de valent. Ves a saber quina flaire m’ha arribat.

dimarts, 1 / maig / 2012

Avui si que comencem amb un dia clar i transparent. Quan obro el portal de l’església, el paisatge sembla que m’addueixi i m’absorveixi: Santa Bàrbara, Bellveí, Puigdefrou... Quants tons de verd! I, a darrera de tot, la blancor radiant del Pirineu com poques vegades havia vist aquest hivern: Puigmal, Bastiments, Gra de Fajol, Costabona...
  
Em comuniquen la mort de l’Anna Roura (88a), la Nita de Cal Perer.

 Al migdia celebro la missa de la 63à Festa dels Vells. L’església s’omple del tot i tothom segueix la celebració amb atenció i devoció. Intento refermar-los en el goig de ser vells (no “gent gran”) i els convido a donar gràcies per tots els favors rebuts de la vida i de Déu mateix, malgrat les dificultats que els hagi tocat viure. Lamento públicament que no els acompanyin els fills i els néts (amb això, fins i tot aplaudeixen). L’Alcalde, en Pere Espinet, també els parla i els agraeix la seva trajectòria: el traeix l’emoció. També ens acompanya la coral Cors Alegres: “Déu vos salve, oh Maria Immaculada, Verge Santa del Remei...”

Vaig al pavelló acompanyant la gent gran a qui l’Ajuntament els ofereix aquest dinar. Hi som més de 300 persones repartits en unes 7 taules. A mi em situen a al costat de l’Anna Carrillo i dels regidors de l’oposició que tinc el gust de conèixer, saludar i parlar (Soledat, Jordi, Josep, Albert, Xavier).

Quan acabem de menjar, passo per totes les taules a saludar els avis. Hi ha qui em comenta que hauria gaudit més amb un bon plat d’arròs a la cassola i una bona amanida per entrar. I així em vaig familiaritzant amb noms i rostres, que avui són tots de festa. Quan acabem, els avis van a ballar i jo, com que no tinc parella, vaig cap a la doma. Des del pavelló, pel passeig de l’Estació, vaig saludant una colla i l’altra.

Veig que ha agafat volada la mobilització NO VULL PAGAR contra els peatges a les autopistes. I que me n’alegro. Però els principals responsables de ABERTIS són del nucli de Convergència i poca cosa farem.

dimecres, 2 / maig / 2012

Els matins van guanyant lluminositat, transparència, profunditat... Estem al bell mig de la primavera.

A mig matí vaig al dentista. Pel carrer em trobo amb la Mercè, l’Agustí i amb en Leandro. En Martí enllesteix aviat la feina: se m’havia escantonat un queixal però no hi havia càries. També em fa una esmussada a les dents que tinc massa afilades i em tallen la llengua, les genives, els llavis. Em diu que segurament se m’han afilat perquè hauré passat una mala temporada i que he estat nerviós: no cal que ho juri. Sortint em trobo amb en Josep i encara visito un parell de cases fent el salpàs: una aigua beneitera, 5 litres d’oli de Belianes, rascassa amb gambes i salsa de tomata, un llibre commemorant els 125 d’una indústria tapera...

A la tarda oficio les exèquies de la Nita de Can Perer. Els néts hi llegeixen un poema d’en Miquel Martí i Pol i una carta de comiat. També hi canta una amiga de la néta, la Susanna del Saz. Renoi, com refila! Ja m’agradaria que vingués sovint a les misses parroquials.    

El garbí, el vent podrit, arriba amb força. Què deu ser, a marina! Encara bo que el garbí, a les set, se’n va a dormir. I així és. I com diu la Maria, com més mar, més vela.

Al vespre, sabent el que ha passat a Bilbao, vaig a dormir amb mal de ventre.

dijous, 3 / maig / 2012

Al dematí en Joan ve a repassar l’hort. Ho cuida com un jardí. Però les flors del jardí no es poden menjar, i les hortalisses, si.

Passo a recollir un parell de sobres a l’oficina de correus. Fa uns dies que hi treballa la Montse, que fins ara ha estat treballant a l’oficina de correus de Palafrugell. Ens coneguérem al principi d’estar jo a Palafrugell, quan ella treballava amb el GRAMC.

En un dels sobres hi ha un àlbum amb un bon reportatge fotogràfic d’en Joan Saurí de la visita de l’Esplai el 19·04·12 en ocasió del 29 aniversari de la fundació de l’entitat. Al vespre, abans de sopar, poso els noms dels que hi surten i de qui els hi recordo. No em puc refiar de la memòria. Amb el temps, de molts no me’n recordaria. .

Em ve a visitar en Jordi Danés. Com qui diu és en Paco Dalmau d’Anglès i fa el reportatge dels fets més significatius de la població. Em porta alguna fotografia de diverses celebracions i parlem del reportatge de la primera comunió que farà ell mateix. A cada família se li lliurarà un disquet amb tot el reportatge fotogràfic digital.  

Anant i tornant de celebrar la missa a la capella de les dominiques, m’arriba el cant del rossinyol que està embardissat a l’entorn del molí. El primer que sento i escolto a Anglès.

divendres, 4 / maig / 2012

Al matí ve la junta de la confraria de la Mare de Déu de l’Escombra a repassar l’església. També ho aprofito per deixar els bancs ben posats per la primera comunió.

Com cada primer divendres, vaig a portar Nostramo als ancians de Bonmatí. Quan ja sóc fóra de la rectoria, m’adono que m’he oblidat el llistat. Sense masses problemes vaig localitzant les cases i encertant els noms.

Davant de la casa d’en Josep i la Margarita hi ha un cirerer ben carregat amb algunes cireres vermelles. Com que alguna branca ve al damunt del carrer, no em fa res agafar-ne alguna de les que ja es veuen vermelles: són petites però molt gustoses. Són les primeres de la temporada.

M’havien dit que la Josefina recordava sempre moltes dites i li’n començo una que solia dir: “No et fiïs mai d’aquell que no tingui nas a la cara: que si no en té, per alguna cosa deu ser”. Quan l’he iniciat, ella l’ha acabat.

Acabo cap a la una. En Lluís Molinas i en Ferran Planella han vingut a entrevistar en Miquel Barcelona. Quan ens trobem em conviden a dinar a Cala Elisa. I fem una bona sobretaula parlant de la Madeleine Carroll, de Fitor, de Vall·llobrega...  En Lluís m’obsequia amb el seu llibre “Madeleine Carroll, la senyora de Treumal”, presentat el 14 d’abril a Calonge.  

Poc després de les 6 venen la mainada de la comunió (23) per fer les maniobres i  assajar la cerimònia de diumenge. A algun se’l mengen els nervis ja avui. Però tot sembla sortir correcte. Esperem que diumenge  vagi bé.

Al vespre celebro la missa a les dominiques i, quan pujo, acabo de posar bé els bancs de l’església per la primera comunió. Asseguts i amb bona visibilitat, hi cabran unes 350 persones.  

Han atorgat la medalla d’or de la Generalitat a l’Antoni Badia i Margarit i a en Josep M. Lasarte., tots dos profundament creients. Recordo, quan jo era vicari de Les Fonts d’Olot (1980 – 1983), l’Antoni Badia i Margarit i la seva muller venien sovint a missa dominical  a l’església dels caputxins. Acabat d’ordenar, a mi em feia molta impressió celebrar la missa i predicar quan els veia a l’assemblea.