diumenge, 6 de maig de 2012

Pel maig, faves a raig (però, de quina mena?)


dissabte, 28 / abril / 2012

Preparo el currículum que haig de presentar a la Universitat: certificats d’estudis reglats que he seguit, cursos i xerrades impartits, articles i publicacions que he elaborat... Encara bo que ho vaig trobant gairebé tot: no es pot negar que les Ànimes del Purgatori s’han beneficiat d’uns quants parenostres.

Uf, quantes coses que he escrit! No se pas si tot es pot aprofitar. Segur que he dit una bona colla de bajanades. I possiblement també he dit alguna cosa interessant.

Per cert, algunes persones m’han retret l’entrevista que publicava a La Vanguardia fa dues setmanes: se m’ha dit que no semblo ser capellà, que no pot ser que digui que sóc un xic més que nacionalista, que sembla estrany que...  Tothom s’atreveix a tirar la primera pedra.  

A Bonmatí ve a trobar-me una artista (escultora, pintora , fotògrafa). Em comenta la seva disponibilitat per aportar algun element perquè l’església de Bonmatí adquireixi més vida. De moment ens hem de limitar a les plantes i flors que hi va col·locant la Tarsi, i que Déu n’hi do!

A la nit fa una ploguda: cauen uns 8 litres d’aigua. Com que no he tingut temps per regar les cebes i les tomateres, se n’han cuidat els àngels.

diumenge, 29 / abril / 2012

Santa Caterina de Siena: el febrer la veneràrem a la seva tomba, a Santa Maria sopra Minerva.

Celebro amb tranquil·litat la missa a Anglès i a Sant Martí. I vaig cap a Sant Julià en ocasió de l’aplec de l’aniversari de la constitució de Sant Julià i Bonmatí coma municipi.


A la missa hi participen un centenar escàs de feligresos, amb les pubilles i l’hereu. Acabem la celebració beneint la senyera que s’enarbora al cim, al costat de l’església, i que es divisa de tota la Vall de les Esglésies. Quan la beneeixo, demano que la senyera sigui un estímul constant per comprometre’ns a treballar més per la nostra terra i per la nostra Pàtria (la terra dels nostres pares) que és Catalunya, demanant que la senyera sigui sempre una invitació al treball, a la solidaritat, a enfortir la dignitat i la llibertat del nostre país. Amén.

El noi / hereu té una mena de blau a mig coll, sota la orella esquerra. No sé què deu ser.

Quan acabo la missa, la coral  interpreta un concert de cançons catalanes començant per la sardana  San Julià del Llor i Bonmatí.   

Baixo de nou a Anglès a administrar el baptisme a en Sergi. El nen stà molt alerta a tot el que fem i, quan li tiro l’aigua damunt del cap, s’esvalota i gemega. Però aviat s’adona que no volem pas remullar-lo gaire.

Pujo de nou a Sant Julià. Em reserven lloc a la taula d’en Marc (l’alcalde de Sant Julià – Bonmatí) i d’en Pere Espinet (l’alcalde d’Anglès, la Remei, en Xavier Ribas, en Moisès Garcia... Parlem de la campanya d’insubmissió al peatge a les autopistes. Si el president d’ABERTIS és un dels secretaris del Sr. Artur Mas, ja podem veure cap on aniran les decisions oficials a prendre. Però, me fa que, per moltes multes que diguin que posaran, això anirà un xic enllà.

El paisatge de les muntanyes de la vall és com una immensa paleta de pintor amb totes les tonalitats del verd que s’accentuen amb les clapades de sol que es projecten.

A la tarda arrodoneixo un xic més el currículum , procurant precisar cada element i esmentant-lo correctament...

dilluns, 30 / abril / 2012

A la matinada fa una petita ploguda i mentre va creixent el matí el sol va inundant el paisatge.

Enllesteixo la preinscripció al màster a la Universitat: currículum de més de 10 pàgines (n. 12), certificacions, títols... Sort que la Laura m’anima i ho va posant tot en ordre.

Cap a migdia venen a visitar-me uns amics amb qui havíem quedat. Feia dies que no els veia i m’agrada. Pugem a visitar el santuari de la Mare de Déu del Coll. Si bé el rerefons del ciclorama està envaït de núvols que eclipsen la serralada pirinenca, el panorama és grandiós, wagnerià. Tots en quedem ben satisfets. L’aire, al santuari, és fred i tallant. Ens arrecerem a la capella: “Sub tuum praesidium... “. La pabordessa està netejant l’esglesiola per la festa de demà. Resulta que és d’Anglès i em saluda efusivament i afectuosa. El seu marit té un mas prop del santuari.  

Quan baixem del cim em van telefonant altres amics: en Joan Mató (que em recomana l’article de l’Antoni Puigverd a La Vanguardia dedicat a en Narcís Mallol: Quanse’n va un amic ), l’Enric Vigas (no li agradà massa que en Thiago fes l’indi enmig del camp), en Lluís Molinas (que ha de trobar-se amb en Miquel Barcelona)...

Dinem plegats a la rectoria: ensalada russa, enfilalls, flam de llimona... La nevera em queda plena de menjar per una setmana. I la sobretaula s’allarga fins gairebé les 7, que és quan baixo a celebrar la missa a les dominiques.

Algú –potser en Joan que és del R. Madrid?-  m’ha comentat que quan en Tito Vilanova va ser entrenador del Palafrugell, aquest baixà de categoria.

A la missa vespertina em poso a eixabuirar de valent. Ves a saber quina flaire m’ha arribat.

dimarts, 1 / maig / 2012

Avui si que comencem amb un dia clar i transparent. Quan obro el portal de l’església, el paisatge sembla que m’addueixi i m’absorveixi: Santa Bàrbara, Bellveí, Puigdefrou... Quants tons de verd! I, a darrera de tot, la blancor radiant del Pirineu com poques vegades havia vist aquest hivern: Puigmal, Bastiments, Gra de Fajol, Costabona...
  
Em comuniquen la mort de l’Anna Roura (88a), la Nita de Cal Perer.

 Al migdia celebro la missa de la 63à Festa dels Vells. L’església s’omple del tot i tothom segueix la celebració amb atenció i devoció. Intento refermar-los en el goig de ser vells (no “gent gran”) i els convido a donar gràcies per tots els favors rebuts de la vida i de Déu mateix, malgrat les dificultats que els hagi tocat viure. Lamento públicament que no els acompanyin els fills i els néts (amb això, fins i tot aplaudeixen). L’Alcalde, en Pere Espinet, també els parla i els agraeix la seva trajectòria: el traeix l’emoció. També ens acompanya la coral Cors Alegres: “Déu vos salve, oh Maria Immaculada, Verge Santa del Remei...”

Vaig al pavelló acompanyant la gent gran a qui l’Ajuntament els ofereix aquest dinar. Hi som més de 300 persones repartits en unes 7 taules. A mi em situen a al costat de l’Anna Carrillo i dels regidors de l’oposició que tinc el gust de conèixer, saludar i parlar (Soledat, Jordi, Josep, Albert, Xavier).

Quan acabem de menjar, passo per totes les taules a saludar els avis. Hi ha qui em comenta que hauria gaudit més amb un bon plat d’arròs a la cassola i una bona amanida per entrar. I així em vaig familiaritzant amb noms i rostres, que avui són tots de festa. Quan acabem, els avis van a ballar i jo, com que no tinc parella, vaig cap a la doma. Des del pavelló, pel passeig de l’Estació, vaig saludant una colla i l’altra.

Veig que ha agafat volada la mobilització NO VULL PAGAR contra els peatges a les autopistes. I que me n’alegro. Però els principals responsables de ABERTIS són del nucli de Convergència i poca cosa farem.

dimecres, 2 / maig / 2012

Els matins van guanyant lluminositat, transparència, profunditat... Estem al bell mig de la primavera.

A mig matí vaig al dentista. Pel carrer em trobo amb la Mercè, l’Agustí i amb en Leandro. En Martí enllesteix aviat la feina: se m’havia escantonat un queixal però no hi havia càries. També em fa una esmussada a les dents que tinc massa afilades i em tallen la llengua, les genives, els llavis. Em diu que segurament se m’han afilat perquè hauré passat una mala temporada i que he estat nerviós: no cal que ho juri. Sortint em trobo amb en Josep i encara visito un parell de cases fent el salpàs: una aigua beneitera, 5 litres d’oli de Belianes, rascassa amb gambes i salsa de tomata, un llibre commemorant els 125 d’una indústria tapera...

A la tarda oficio les exèquies de la Nita de Can Perer. Els néts hi llegeixen un poema d’en Miquel Martí i Pol i una carta de comiat. També hi canta una amiga de la néta, la Susanna del Saz. Renoi, com refila! Ja m’agradaria que vingués sovint a les misses parroquials.    

El garbí, el vent podrit, arriba amb força. Què deu ser, a marina! Encara bo que el garbí, a les set, se’n va a dormir. I així és. I com diu la Maria, com més mar, més vela.

Al vespre, sabent el que ha passat a Bilbao, vaig a dormir amb mal de ventre.

dijous, 3 / maig / 2012

Al dematí en Joan ve a repassar l’hort. Ho cuida com un jardí. Però les flors del jardí no es poden menjar, i les hortalisses, si.

Passo a recollir un parell de sobres a l’oficina de correus. Fa uns dies que hi treballa la Montse, que fins ara ha estat treballant a l’oficina de correus de Palafrugell. Ens coneguérem al principi d’estar jo a Palafrugell, quan ella treballava amb el GRAMC.

En un dels sobres hi ha un àlbum amb un bon reportatge fotogràfic d’en Joan Saurí de la visita de l’Esplai el 19·04·12 en ocasió del 29 aniversari de la fundació de l’entitat. Al vespre, abans de sopar, poso els noms dels que hi surten i de qui els hi recordo. No em puc refiar de la memòria. Amb el temps, de molts no me’n recordaria. .

Em ve a visitar en Jordi Danés. Com qui diu és en Paco Dalmau d’Anglès i fa el reportatge dels fets més significatius de la població. Em porta alguna fotografia de diverses celebracions i parlem del reportatge de la primera comunió que farà ell mateix. A cada família se li lliurarà un disquet amb tot el reportatge fotogràfic digital.  

Anant i tornant de celebrar la missa a la capella de les dominiques, m’arriba el cant del rossinyol que està embardissat a l’entorn del molí. El primer que sento i escolto a Anglès.

divendres, 4 / maig / 2012

Al matí ve la junta de la confraria de la Mare de Déu de l’Escombra a repassar l’església. També ho aprofito per deixar els bancs ben posats per la primera comunió.

Com cada primer divendres, vaig a portar Nostramo als ancians de Bonmatí. Quan ja sóc fóra de la rectoria, m’adono que m’he oblidat el llistat. Sense masses problemes vaig localitzant les cases i encertant els noms.

Davant de la casa d’en Josep i la Margarita hi ha un cirerer ben carregat amb algunes cireres vermelles. Com que alguna branca ve al damunt del carrer, no em fa res agafar-ne alguna de les que ja es veuen vermelles: són petites però molt gustoses. Són les primeres de la temporada.

M’havien dit que la Josefina recordava sempre moltes dites i li’n començo una que solia dir: “No et fiïs mai d’aquell que no tingui nas a la cara: que si no en té, per alguna cosa deu ser”. Quan l’he iniciat, ella l’ha acabat.

Acabo cap a la una. En Lluís Molinas i en Ferran Planella han vingut a entrevistar en Miquel Barcelona. Quan ens trobem em conviden a dinar a Cala Elisa. I fem una bona sobretaula parlant de la Madeleine Carroll, de Fitor, de Vall·llobrega...  En Lluís m’obsequia amb el seu llibre “Madeleine Carroll, la senyora de Treumal”, presentat el 14 d’abril a Calonge.  

Poc després de les 6 venen la mainada de la comunió (23) per fer les maniobres i  assajar la cerimònia de diumenge. A algun se’l mengen els nervis ja avui. Però tot sembla sortir correcte. Esperem que diumenge  vagi bé.

Al vespre celebro la missa a les dominiques i, quan pujo, acabo de posar bé els bancs de l’església per la primera comunió. Asseguts i amb bona visibilitat, hi cabran unes 350 persones.  

Han atorgat la medalla d’or de la Generalitat a l’Antoni Badia i Margarit i a en Josep M. Lasarte., tots dos profundament creients. Recordo, quan jo era vicari de Les Fonts d’Olot (1980 – 1983), l’Antoni Badia i Margarit i la seva muller venien sovint a missa dominical  a l’església dels caputxins. Acabat d’ordenar, a mi em feia molta impressió celebrar la missa i predicar quan els veia a l’assemblea.  

Cap comentari:

Publica un comentari