dissabte, 26 de maig de 2012

Per l'Ascensió, barret i basto


dissabte, 19 / maig / 2012

Parlo una estona amb en Jaume comentant el rebombori que ha volgut aixecar un veí per alguna millora a l’església de Cadaqués. Sembla que aquest el mou el mateix esperit i és de la mateixa corda d’un que també em feia la guitza a mi. També comentem la trobada, a Barcelona, entorn a la presentació de l’Atri delsGentils. Ha participat a diferents actes: a la sala dels murals romànics del Museu d’Art de Catalunya, al paranimf de la Universitat de Barcelona, a la Sagrada Família...

A darrera hora del matí celebro la missa de la festa de l’associació de gent gran d’Anglès L’AMISTAT. Una bona volada dels assistents venen de Sant Martí. El cor, que avui dirigeix en Josep M., canta bé. Faig referència a l’any dels jubilats actius. Els convido a participar i col·laborar en l’organització del Corpus. A la celebració s’homenatja els socis més antics, la Pepita Canaleta i en Josep Tarrés, que ja conec. Tota la colla –que són més que no pas els assistents a la missa- van a fer un bon tec a Platja d’Aro: carpe diem!

A la tarda tinc maniobres amb la mainada que demà fan la primera comunió a Bonmatí: la Sandra, l’Adrià i en Martí. Estan més nerviosos els pares i la catequista que les criatures. Fem l’assaig, celebrem la penitència i tornem a fer l’assaig, amb poemes que reciten de memòria inclosos (es veu que és un costum de Bonmatí que en la primera comunió es reciti un poema). La Maria, la catequista, s’amoïna perquè voldria que sortís rodó del tot. Hi hem estat més estona per assajar aquests tres que no pas quan assajàrem els 24 d’Anglès.

A la missa vespertina d’Anglès hi fan d’escolà en Blai, en Marc, la Júlia, la Núria... Ja en voldria una rega a l’hort!

diumenge, 20 / maig / 2012

A quarts de cinc de la matinada, ha fet un bon ruixat, amb una mica de calamarsa, i amb llamps i trons de música de fons. Han caigut uns 12 litres. El dia es presenta remullat. Per agafar forces, per esmorzar em faig un plat de sopa de pa amb el suc de les mongetes tendres d’ahir. I bé que se’m posa.

A la missa de les 9m hi fa d’escolà la Carla. Quan acabem la missa dominical d’aquests diumenges de maig, pugem al cambril a fer un petó a la Mare de Déu, tot  cantant els goigs: “Puig regnau sobre los sants, excel·lent i vencedora: per los vostres goigs tan grans, dau-nos prest Remei, Senyora”. Les estrofes són les que fan referència a la Pasqua: la Resurrecció, l’Ascensió i la Pentecosta.

A Sant Martí ornamenten l’altar amb senzillesa i bon gust. Per la missa d’avui, amb xeringuilla olorosa i roses vermelles ben badades, damunt la mesa i també al peu de l’altar. S’enflaire la suau fragància d’aquestes flors.

A les 12 celebro la missa a Bonmatí. Hi fan la comunió la Sandra, l’Adrià i en Martí. Estan eixerits com un pèsol. L’església s’omple i es sent més remor aquí amb només tres famílies que a Anglès, amb 24. Al final de la missa, no m’estic pas de comentar-ho. Els infants segueixen bé les indicacions que vaig donar-los ahir, llegeixen bé les pregàries, reciten bé els poemes... N’hi ha algun que no es pot estar de saludar amb les manetes. I als fotògrafs, com que hi ha poca mainada, els havia obert la veda, però val a dir que me n’he penedit i no em puc estar de dir-ho. Però ningú pren mal i tothom fa cara de festa.

Els dic que no s’estiguin de celebrar amb goig l’amistat amb Jesús però que, en tot cas, que no es limiti a això. I és que algun company dels nens es reia d’ells perquè feien la primera comunió. També ahir, una altre mare, em va dir que a la seva filla li havia passat el mateix, a l’escola. Em serveix per animar els pares a educar com a cristians els seus fills i a no limitar-ho a la primera comunió, doncs si és així, després si que donem motius perquè es riguin de la nostra fe.

Vaig al restaurant Duc d’Obac on hi dino bé, amb una amanida, un arròs negre de tinta –més aviat un risotto-  amb cintes de sèpia i, per acabar, un tall de pollastre farcit acompanyat d’un parell d’escamarlans i quatre rodanxes de calamar amb suc molt suau.

Quan estic fent postres, entra la família d’en Martí, un dels infants que ha celebrat la primera comunió. Està feliç com unes pasqües. Per molts anys, noi!

Vaig cap a Anglès i comença un altre temporal d’aigua, calamarsa, llamps i trons. Amb una horeta, cauen uns 12 litres ben generosos. Cap a les 6, en cauen 15 litres més. Al llarg del dia hauran caigut uns 40 litres: els boscos estan ben xops i els camps, també. I a les deus, hi ha aigua suficient per molts mesos.     
     
Llegeixo una mica. Resulta inquietant l’article de l’Enric Juliana “Madrid se n’ha anat”. I el d’en Manel Pérez “En què devia estar pensant Hollande?”. Jo ja fa dies que estic donant voltes en que potser el millor seria una intervenció d’Europa i potser s’acabarien les excentricitats i les bertranades. Només una dada: a tot l’Estat Espanyol hi ha 450.000 polítics cobrant un bon sou; a Alemanya, amb el doble de població de la que hi ha a tot els territori de l’Estat Espanyol, hi ha 100.000 polítics cobrant. I tot el desgavell d’autopistes, aves, edificis públics... i la banca, com acabarà? Com diria en Josep Pla quan veia alguna cosa fora de mida, “i tot això, qui ho paga?”.

dilluns, 21 / maig / 2012

Només falta un mes per arribar l’estiu. El dia es presenta cluc. Al matí contesto alguns missatges.

M’arribo a l’Ajuntament per presentar la instància comunicant i demanant autorització per sortir la processó de Corpus el diumenge 10 de juny. La darrera vegada que sortí la processó de Corpus fou el 1978, aquell any el 25 de maig. El trajecte que seguí, després de sortir pel portal principal, fou el carrers Major, la travessia d’Avall, Avall, Empedrat, plaça Nacional i retorn pel carrer Major. El recorregut tradicional (fins el 1967) havia estat, sortint de l’església, es baixava pels carrers Raval, Ponent, Indústria, Comerç, Avall, Empedrat, plaça Nacional i, pel carrer Major, s’arribava a l’església.

A l’Arxiu, l’Emili Rams em mostra tot de fotografies retrospectives de la vida religiosa a Anglès: el Viacrucis a l’exterior, la processó de Corpus, la processó de la Mare de Déu del Remei, l’arribada de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima, la festa dels Vells, el ball del Ram i del Ciri, grups d’exercicis espirituals... No hi ha gaires fotografies anteriors al 1936 i, per tant, no es pot saber clarament com era l’interior de l’església el primer terç del s. XX.

M’agrada comprovar, una vegada més, com era, a l’interior de l’església, el presbiteri, abans de les reformes de cap el 1980. En fotografies de la festa dels vells del 1955 encara no s’hi veuen les pintures que, flanquejant el cambril de la M. de D. del Remei, decoraren els murs del presbiteri (al costat de tramuntana, representant l’aparició de sant Miquel al mont Gàrgan i, al costat de migdia, representant un miracle de la M. de Déu del Remei).  Haig d’aclarir de qui eren i quan s’hi col·locaren. Les pintures no semblen dolentes i sembla que eren olis sobre tela (o sigui que s’haurien pogut traslladar fàcilment).

Les preguntes que em faig són: de què se’n van fer les pintures? I les petites làmpades de ferro forjat que hi havia damunt dels bancs de la nau? I les reixes que hi havia al presbiteri? I si alguna vegada ho he preguntat, ningú no me’n sap donar raó.  

A la tarda treballo un xic el llibre de Santa Maria dels Turers. M’adono que hi tinc buits per anar omplint. Entretant fa una bona ploguda (uns 20 litres). Ve en Rafel per parlar del disseny d’un nou segell per la parròquia d’Anglès i també d’una imatge corporativa.  

dimarts, 22 / maig / 2012

A Olot, ha mort l’artista Miquel Plana (68a). El vaig conèixer quan vaig estar de vicari a la Parròquia de Les Fonts d’Olot (1980 / 1983). Les seves filles venien a la catequesi parroquial. Quan vaig ser ordenat capellà (22·02·81), en Miquel em dissenyà i confeccionà el llibret recordatori per la celebració i venia il·lustrat amb el linòleum que titulàrem “Per camins de pau”, evocant les darreres paraules del càntic de Zacaries. A la primavera el vaig acompanyar a Montserrat on ofrenà al monestir un dels seus llibres, tan ben il·lustrats i editats.     

Vaig enllestint feina que tenia aparcada: no puc deixar que m’atrapi. Difonc la convocatòria de reunió del Consell Parroquial per divendres. També hi convoco altres col·laboradors parroquials, voluntaris de Caritas, catequistes, col·laboradors litúrgics... 

En Josep em comunica la mort de dues persones d’Anglès a qui, demà, els hi haurem d’oficiar les exèquies: la Maria Pla i en Felip Muñoz (que li deien l’Àngel).  Al cel siguin.

dimecres, 23 / maig / 2012

Sembla que ha deixat de ploure i les temperatures volen pujar un xic.

Alguna vegada, a alguna cerimònia, hi ha qui enraona sense cap consideració. També ho he vist a altres llocs. Però jo els dic: “o vosaltres o jo”. El problema és que hi ha qui sordeja o bé ho fa veure. Avui ha estat així.

Oficio les exèquies de la Maria (al migdia) i d’en Felip (a la tarda). En Felip havia treballat a les mines d’Osor i baixa mig poble d’allà. La Conxita, abans de començar, em surt amb històries tèrboles. 

Amb els infants de catequesi, s’ha acabat ja el curs de les escolar. Però els  dimecres, a la tarda, venen encara la vintena d’infants del reforç escolar. Un dels infants que hi participen,  quan surt, em diu: “Que Déu sigui amb tu!”. No ho diu pas per dir-ho.

L’aire està saturat de pol·len d’arbres, com una boira de borrissol, com una ofegadora nevada de primavera, amb tot de flocs flotant. I no poden faltar esternuts i engargussaments a dojo.

A la missa vespertina, de Sant Martí, hi participen tres boscos i omplen del tot l’església.

dijous, 24 / maig / 2012

És la diada de Maria, Auxili dels Cristians: una diada assenyalada al calendari de la parròquia de Palafrugell.  

Per esmorzar em cruspeixo un parell de cebes tendres, les primeres que cullo de l’hort. N’aniré cruspint un parell als esmorzars: és quan l’estómac me’ls accepta millor.

M’arriba la notificació de l’admissió, a la universitat, com a alumne del màster pel que vaig fer la preinscripció. Ara haig de acabar de quadrar horaris i mòduls.

A casa ve en l’arquitecte Noni Moner. Vol conèixer millor l’estructura de la casa. Es veu que l’interessà la descripció que vaig fer-ne fa un parell de setmanes a El Diari del Capellà. M’ajuda a afinar els criteris de la construcció.

Mentre fem la passejada, li agrada veure la col·lecció d’eines del camp que guarda el meu germà i algun gànguil dels que utilitzaven els avis per pescar anguiles al rec de casa (amb l’obligació de portar-ne unes quantes a l’abat del monestir, com a senyor feudal que era). També parlem d’altres conceptes: de les immoralitats que s’utilitzaren per fer xantatge a la família per obligar-nos a cedir els terrenys cultivables per especular-hi (amb PROGEINSA, amb la construcció de la vila olímpica... ). I és que ja fa temps que hi ha qui es pensa que són els salvadors de la pàtria i únicament són salvadors de la seva butxaca: ara són els mateixos que es queixen de l’afortunada campanya NO VULL PAGAR perquè diuen que les coses no es fan així. Com si ells ho haguessin fet tan bé! Que ens ho diguin als de casa.  

I, com no podia ser d’altra manera, parlem del senyor Josep Busquets i Xifra (1887 – 1977): una gran persona amarat d’esperit franciscà que es veié obligat a deixar els estudis d’enginyeria per atendre els seus nebots, els germans Moner, que havien quedat sense pares. Tenia una fina sensibilitat en molts terrenys. Era oncle polític del poeta Joan Alavedra. Quan era a Banyoles, cada dia acompanyava la a missa vespertina fent sonar suament i dolça l’orgue de tubs sense que interferís per res la celebració (com he vist altres vegades). Era amic del pare i, a l’estiu, molt sovint venia a dinar a casa. El 1971, quan vaig retornar de fer el Camí de Sant Jaume, em dedicà una sardana:  “Bell pelegrí”. També en dedicà una altre al meu pare: “Can Teixidor del Terme”. Entre els fills dels seus nebots hi ha en Noni, el seu germà David, en Macià Alavedra Moner...    

divendres, 25 / maig / 2012

M’ha telefonat en Ramon Pijoan per veure si estic enllestint el llibre de Santa Maria. Espero que aquest cap de setmana puguiavançar feina i tenir-lo enllestit la propera setmana.

En Joan ve a repassar l’hort: serà un jardí ben productiu. Ell és un bon manetes. La Consol i la Cris venen a ornamentar l’església. Tot el matí estic doncs ben acompanyat.

Gairebé cada dia arriba a la rectoria un sobre amb publicitat a favor d’algun religiós a qui, la seva congregació,  vol donar a conèixer per aconseguir que arribi a sant. Mal guanyats cèntims!  

Al vespre hi ha reunió del Consell Parroquial. Revisem la vida i les activitats de la parròquia les darreres setmanes. També comentem les previsions per les properes setmanes: Corpus, excursió de final de curs... Ara, Caritas, atén 50 famílies: no s’havia vist mai!. Espero que la Divina Providència ajudi a omplir el rebost.

No ens podem entretenir massa perquè es vol anar a escoltar les xiulades i a gaudir de la victòria del Barça. Tot té gust de poc.


1 comentari:

  1. soc en Jaume Costa el marit de la Maria Rosell el felicito per el seu diari el trobu perfecta

    ResponSuprimeix