Nihil amori iniurium est

dissabte, 19 / octubre / 2013

Al matí passo per l’oficina de Correus a recollir l’autorització del Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilassar per iniciar la investigació de l’obra de l’Enric Monjo al Museu de Vilassar i a l’Arxiu Municipal.

Cap al migdia vaig cap a Banyoles. Fan la festa major. Els arbres agafen aquell to tan propi de les darreries del mes d’octubre, que s’evidencia amb la festa amb la festa de sant Martirià, arriba al seu esclat amb la festa de sant Narcís i inicia la davallada per Tots Sants: liquidàmbars, bardisses, plataners, roures, castanyers... Som al pic de la tardor, encara que l’ambient sigui molt càlid.

Dino a Banyoles. Amb el meu germà i la cunyada, els nebots i els mini nebots i en Miquel i la Rosa (els pares d’en Jordi), arribem a 18. “Bona taula, bona brasa i bon pa que Déu ens do: amb Jesús al cap de taula es farà més partidor.  

Els nebots m’obsequien amb una litografia signada i dedicada d’en Xavier Carbonell: una visió nocturna de l’església de Sant Esteve d’Olot, on m’hi van fer capellà aviat farà 33 anys. El rellotge indica la una de la matinada.

A la tarda, a l’escriptori de casa, hi localitzo el recordatori de la inauguració de la reforma i adequació del presbiteri i altar de Sant Martí Sapresa. Va ser el 6 de març del 1966. La consagració l’oficià el que aleshores era bisbe de Girona, Narcís Jubany. No m’equivocava de gaire. La imatge que hi apareix és la de la M. de D. del Roser que es col·locà la setmana passada. La creu de plata, també es conserva. L’ambó és diferent. També es veu l’ombra del ganxo artístic d’on hi penjava la làmpada del Santíssim . 

Per correu electrònic, em felicitat Mn. Àngel Pla i em comunica la notícia de la mort de Mn. Pere Casals.

A la tarda, mentre jo vaig a celebrar la missa anticipada a Bonmatí, Mn. Dídac Faig, a Anglès,  oficia les exèquies del seu cunyat, en Gil.

A Bonmatí hi ve a fer d’escolà en Sergi i,  a Anglès, hi ve la Maria.

diumenge, 20 / octubre / 2013 

Mostro als feligresos de Sant Martí Sapresa la fotografia i recordatori de la inauguració de l’altar i el presbiteri. Algú em comenta que tenia vist el recordatori per casa seva. També hi ha qui m’assegura que el disseny va estar fet per en Domènec Fita. De fet, aquella època, en Domènec Fita va dissenyar i ajudà a adequar diverses esglésies del bisbat, com ell mateix deixa constància. .

Mentre porto la comunió a la Maria em dóna temps d’escoltar les reflexions que, a l’homilia de la missa de Montserrat, fa l’Abat de Montserrat. Crec que estan molt bé.

Després de la missa de les dotze, a Bonmatí batejo la Gina.

Els efectes del refredat es fan notar a totes les misses que celebro, sobretot la tos.

A la tarda faig el convalescent acabant el santoral del novembre, tossint, prenent aigua d’herbes...

dilluns, 21 / octubre / 2013

A primera hora del matí m’arribo fins al CAP a fer un mini control. Sembla que continuo amb la mateixa dolçor, tot i que aniria bé que no ho fos tant. No em poden injectar la vacuna de la grip perquè tragino un bon refredat.

A la tarda, quan ve la mainada per la catequesi, mentre esperem per entrar, en Pau es fixa en els nummulits que hi ha a les pedres del brocal del pou i em dóna una lliçó de geologia. Jo li ensenyo el mol·lusc petrificat de gairebé un pam que em regalà fa pocs anys en Josep. Queda amb un pam de nas i, de tant que pesa, gairebé li cau de les mans. Li explico que la catedral de Girona està construïda de nummulits tota ella. També li explico per sobre la narració fantasiosa d’en Joaquim Ruyra “La fi del món a Girona”. Ell queda embadalit del que li explico i jo, d’ell.

Es fa sentir el rebombori espanyolista per la sentència del tribunal d’Estrasbourg contra la doctrina Parot. ¿Som o no som Europa?  També arriben declaracions interessants del líder dels lliberals al parlament europeu.

dimarts, 22 / octubre / 2013

A la nit m’he fet un bon tip d’estossegar. Sembla que m’empassava una cullerada de pols de guix.  Em llevo aviat i abans de dos quarts de nou surto cap a Vilassar de Mar

Cap a les deu estic al Museu Monjo i començo a fer una selecció de les obres que m’interessa estudiar, especialment les terracotes i en trec alguna foto. Surto a quarts d’una, passo per l’església i m’hi aturo un xic.

De retorn, a quarts de dues, arribo a Sant Martí. M’aturo a l’església per deixar-hi un parell de coses que portava al cotxe i canviar la llàntia del Santíssim.

A la tarda em poso a treballar amb les peces seleccionades del Museu Monjo. Venen a veure’m la Maria Àngels i la Concepció que em presenta la Blava, la seva gossa.  

Oficio les exèquies d’en Salvador Torrent (85a) de Can Duch. El seu pare era de Sous, a sota de la Mare de Déu del Mont.  

Dimecres, 23 / octubre / 2013 

A la nit encara he estat una bona estona estossegant. Tinc la sensació que m’empasso una bona cullerada de guix o de ciment i cof, cof, cof... Amb un bon xarop es va calmant.  

Al despatx, a més d’en Florenci i d’en Ramon, també venen algunes persones per encarregar-me sufragis.

Al migdia vaig cap a l’Hospital Santa Caterina de Salt. Només d’entrar ja em trobo amb la Carme Torns de Palafrugell que hi ha acompanyat la seva mare.

A dintre em trobo amb en Mariano i la seva muller que hi van per una  intervenció de cataractes. També em trobo amb la Mercè de Bonmatí que, contenta,  em diu que donen l’alta a la seva mare, la Maria.

I vaig cap al n. 137. Em fixo que als patis interiors hi ha conills que s’hi passegen tan panxos.  Són grossos, grassos, de pell clara... Finalment arribo a l’habitació d’en Joan. Està tranquil, tot i que necessita reposar fins que li extreguin les pedres.

Vaig a dinar a Banyoles i, a la tarda, vaig a Olot, a l’Art Cristià. La imatge de sant Isidre que els havia portat per restaurar és irrecuperable. Els deixo un naixement perquè el reparin. I vaig cap a Anglès passant per Les Preses.

dijous, 24 / octubre / 2013

És el dia de sant Martirià. De bon matí començo a rebre telefonades, missatges i felicitacions: amics de Palafrugell (Àngela, Felícia, Pilar, Miquel, Joan, Amèlia, Lluïsa, Cinta...), família (la tia Lola (la padrineta), la tia Maria (94a.), els meus germans, les meves germanes, nebots...), els d’Anglès (Venanci, les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra: Maria, Consol, Dora, Paquita..., els confrares del Roser...), la colla dels Martirià...  

Al matí enllesteixo la redacció del suplement del full parroquial. A l’editorial parlo dels capellans i religiosos fills de les parròquies on estic.

Cap a la una venen uns amics de Palafrugell: en Jordi, en Joan i en Lluís. Visitem l’església d’Anglès i fem una breu pregària pregant pels nostres pares difunts, ja que és l’aniversari de la mort del pare d’en Jordi. Anem a Ca l’Elisa a dinar. Parlem de tot i de res. En Joan es posa nerviós quan posem en dubte que l’economia es redreci tal com afirma el govern: ens en podem fiar? També el posa nerviós el tema de la independència... No només hi ha en Duran que s’hi posa.  

A la tarda anem a visitar l’església de Sant Martí Sapresa. Els agrada i la troben elegant i ben arreglada. Val a dir que fa goig. Els convido perquè vinguin a la missa del diumenge 10 de novembre.

A la tarda, a Can Cendra,  tenim reunió els responsables de Caritas (Martí, Miquel i jo) i responsables de l’Ajuntament (Pere, Miquel, Judit i Ernest). Hi ha una bona colla de famílies que cal atendre i cal perfilar bé l’ajuda.

divendres, 25 / octubre / 2013

A quarts de deu em telefona en Carles que va cap a Sant Martí per arreglar la instal·lació de megafonia i per arreglar les campanes. Recullo coses que haig de portar a Sant Martí i surto.

Quan arribo a Sant Martí ja hi ha en Carles, el tècnic de RIFER. Ens costa Déu i ajuda poder obrir el portal. Quan, finalment, accedint a l’interior, em diu que li agrada com ha quedat l’església i que li recorda una església de marina. I doncs? Certament ara és una església alegre i lluminosa. Mentre ell va repassar la instal·lació de megafonia, vaig posant ciris als canelobres i fent altres feines.

També ve en Joan Bussalleu. Repassa el treball de fusteria que s’ha fet a l’església i mirem com tancar millor el pany del portal i com posar algun pany que falta a un parell d’armaris de la sagristia.

Quan en Carles acaba d’arreglar la megafonia, l’acompanyo dalt del campanar. Queda admirat del parell de campanes que hi tenim i em diu que és una llàstima que no sonin més. Val a dir que sonen molt bé. seria interessant convèncer l’Ajuntament de Brunyola. La campana més antiga –que port el nom d’Elvira – Fàtima – Bàrbara- és de les primeres campanes que es van fondre correctament, uns 12 anys després d’acabar la guerra (a Can Barberí d’Olot). La darrera campana es penjà el 1961, però no es veu massa bé la dedicatòria que hi ha.

Primer marxa en Joan i finalment marxa en Carles, si bé ruixa amb oli el pany principal fins aconseguir que giri lleuger.

Curiosament, la part interior del portal, hi ha ple de marietes refugiades. És un fenomen que es repeteix cada tardor. De fet no hi fan cap mal, però quan s’obre el portal, sempre te’n cau alguna al damunt o dintre del coll de la camisa, esquena avall.

Dino al pis i, a la tarda, torno a Sant Martí Sapresa. No em faria res viure-hi si trobés algú que em fes companyia (una parella, una família...), tot i que caldria adequar força la rectoria. I potser també caldria tenir un bon gos que vigilés.

Aquesta vegada hi vaig amb la Maria del Pa per treure’n un bon reportatge fotogràfic. Porta tots els patracols i anem fent proves fins que, finalment, decideix fer-ho sense cap focus addicional per les moltes ombres que es projecten.

Al vespre, uns vailets venen a demanar-me que demà els acompanyi a les fires. Els demano que em portin l’autorització dels seus pares. Em tocarà fer d’avi. 

In virute posita est vera felicitas.

dissabte, 12 / octubre / 2013

De bon matí venen en Ricardet i en Joan i comencen a fer rams i ornamentar el presbiteri, el cambril, l’entorn de l’altar. Tot esdevé una selva de flors.

Acompanyo en Raül que, tant si com no, vol ser un bon esportista de caiac. A veure si ens en sortim.  

Preparo  les celebracions del diumenge, especialment la de la Mare de Déu del Remei a Anglès. Aquest any estrenem un cant nou que li ha dedicat Mn. Dídac Faig.

A la tarda poso la corona bona i les joies a la imatge de la Mare de Déu i col·loco la creu de plata de la parròquia al presbiteri. .

Cap a les cinc arriben les corals de l’entorn, la de Bonmatí i la de la Cellera, convidades per la coral Cors Alegres d’Anglès. No he pogut gaudir cap vegada del concert. De fet, delego la representació a en Ramon, que per alguna cosa és l’arxiprest.  

En Josep M. em comunica la mort de la Isabel Aymerich, la mare d’en Quim. Que al cel sia. Dilluns hi ha l’enterrament.  

A  la missa de Bonmatí hi assisteix poca gent (una trentena). Segurament que, entre els que són al concert i els que vindran a les misses d’Anglès, han fet disminuir l’assistència. Ni escolà.  

A Anglès celebro la primera missa en honor de la Mare de Déu del Remi. Hi fa d’escolà en Sam.

Diumenge, 13 / octubre / 2013

A la missa de les 9 hi participen el doble d’assistents dels altres diumenges. Hi fa d’escolà en Maurici.

A Sant Martí ja ens servim de l’església com si estigués ja acabada. Renoi, quin goig! Fins i tot sembla que dóna més gust celebrar-hi la missa.  

A les 12, l’església d’Anglès s’omple de gom a gom. Hi fan d’escolans l’Ariadna, l’Alex, les dues bessones. A l’ofertori, la Carme Palma llegeix un dels seus poemes en nom de la Colla Gegantera. I ens grallers ens fan una sonada.

Quan acabem la missa, els geganters de Lloret (convidats pels geganters d’Anglès) baixen del cambril la imatge de la Mare de Déu. Un cop a baix, la gent passa a venerar-la.

Quan ha desfilat tota la currua, començant per l’alcalde, els regidors, la pubilla, les dames i el cavaller, col·loco la imatge al baiard. En Ricardet l’ha ornamentat amb flors. I les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’escombra porten a l’exterior porten la patrona cap a l’exterior. Allà hi dansen els gegants i tothom viu un esclat de goig al costat de la santa imatge.

A la tarda desfila molta gent a saludar la Mare de Déu, sobretot a partir de les 4. També hi venen en Marturi i la Carme. Poc abans de la missa vespertina venen alguns dels meus germans: en Pere i la Conxita, la M. Pilar i en Joan, la M. Àngels. També venen la filla de la M. Pilar (la Montse), el seu marit i el fill, l’Stefen, el meu mini nebot més menut. I els acompanyo a venerar la Mare de Déu.  

La missa vespertina és la dels fills del poble que són capellans. Hi participen en Joan Pujol (que la presideix), en Pere Carreras (que fa la homilia),també  en Ramon Oller (que és l’arxiprest), en Fèlix Mussoll (que havia estat rector d’Anglès) i jo. I anem a sopar plegats. Ecce quan bonum et jucundum

En Joan i en Ricardet apaguen els llantions i endrecen algunes coses. L’olor de les flors em carrega el cap. La gola em rasca i els ulls em piquen. S’ha acabat la celebració d’aquest any.  

dilluns, 14 / octubre / 2013

Quan em llevo, sento que la gola em rasca. L’al·lèrgia a la flaire de les flors, com els altres anys, m’ha fet passar la nit intranquil. Em llevo amb caparrassa i els ulls plorosos.

Al matí faig una mica d’endreça per l’església, per la sagristia i pels baixos de la doma.

S’han recollit uns 200 kg d’aliments que servirà per satisfer les necessitats d’unes 5 famílies de la cinquantena que Caritas atén. També hi ha cap un miler de llantions que s’aniran consumint al llarg de l’any.

Cap a les onze surto per anar a l’Armentera, a les exèquies de la mare d’en Quim. Quan arribo a l’Armentera, em trobo amb en Jaume i anem a prendre un tallat.

L’església és una xic més gran que la d’Anglès, i més alta. Fa poc que ha estat pintada. La imatge més interessant és la de santa Cristina, una petita escultura d’alabastre esculpida per en Joan Rebull.

Presideix les exèquies el bisbe Francesc, com acostuma amb tots els pares de capellans i els mateixos capellans.  I amb en Quim, també hi concelebren el seu oncle Carles Giol de Sant Hilari, el seu cosí Daniel Codina de Montserrat.; també en Lluís Suñer, en Narcís Ponsatí, en Pere Bellvert, en Martí Colomer. Els altres companys, estem enmig de la resta dels assistents.

També hi assisteix la meva padrina, la tia Lola, que és feligresa d’en Quim, a Vallveralla. Quan sortim, tinc la possibilitat de felicitar-la ja que compleix 89 anys.

Quan acabem, després de saludar-nos, faig el camí de retorn. M’aturo a dinar a La Barca de Bescanó. A la tarda, enllesteixo alguna cosa per la catequesi que s’inicia avui, però no puc treure fotocòpies perquè hi ha una averia elèctrica que ha deixat sense corrent el barri antic.

Vaig a Bonmatí. Hi ha poca mainada. A Anglès hi venen tres grups que porten la Vicky, la Maria (amb els nens i nenes els que venen per segon any), l’Eva i la Mercè (amb els nens i nenes que comencen). Entre tots, són una trentena de criatures.

Abans de la missa vespertina recollim els aliments que aquest dies s’han ofrenat a la Mare de Déu. Són unes 6 caixes ben plenes. I després de la missa ve la junta de la Bambolina per parlar de la representació dels Pastorets. Concretem el tema de l’assegurança, el tema dels dies de representació (25, 26 i 27 de desembre), els dies d’assaig, els dies per la instal·lació de la tarima...

Quan acabem,  sopo una mica i vaig aviat cap a dormir.

Rellegeixo i prego amb el poema que va escriure en Jesús Giol (a.c.s.), el pare d’en Quim,  i que acompanya el recordatori de la Isabel, la seva mare:

Senyor...

quan la crida

arribi per mi,

sigueu-me amable

i feu-me agradable

eix tros de camí.

En vostra balança,

no peseu caigudes,

sigueu bondadós,

deixeu per perdudes

les hores viscudes

apartat de Vós.

dimarts, 15 / octubre / 2013

Felicito a la meva neboda gran: fa 44 anys! 

Vaig a casa de l’Arnaldo, el pastor de la comunitat Evangelista. Em parla del Curs Alfa d’introducció a les Sagrades Escriptures i del moviment italià de matrimonis Grande Mistero. Sobretot preparem la trobada de cristians pel diumenge anterior al Nadal, el diumenge 22 de desembre.

Al migdia oficio les exèquies d’en Pere Vilalta (81), el marit de l’Araceli. Es veu que li deien en Peret Maldades i també en Peret Viseres. Em comenten que el seu pare, en Joan, havia fet de campaner, quan era el masover a la Casa Nova on  també hi feia de negociant de canyes, d’avellanes.... Que descansi en pau.

Vaig a dinar. No tinc la panxa gaire bé i sembla que el païdor estigui un xic encallat. Dino poc i bé.

A la tarda comença el tercer grup de catequesi amb en Víctor, en Marc, la Mireia i la Maria. Les catequistes són la germana Pilar i la germana Teresa.     

Abans de la missa, la Maria del Pa em comenta molt animadament la mini seria que fan a la TV3 OLOR DE COLÒNIA. Es veu que, situada al 1953 a la Colònia Tèxtil Viladomat, reprodueix molt bé l’ambient de les fàbriques tèxtils i de les colònies, com era el cas de Bonmatí o, en bona part, d’Anglès..

  

Dimecres, 16 / octubre / 2013

Al matí, quan surto per estendre la roba a la petita terrassa de la cuina, em trobo amb una escabatxina de tomates. Hi tenia una caixa amb tomates de penjar. Es veu que alguns ocellots (segurament els estornells) les han descobert i gairebé no n’han deixat cap de sencera. Quan he acabat d’estendre la roba, entro la caixa de tomates, llenço a la brossa les que estan gairebé menjades. Guardo a dintre les poques tomates que hi ha senceres i, per menjar més immediatament, les picotejades.

A la tard vaig a Sant Martí amb en Manel, el fuster. Hi acaba de col·locar alguns elements: el sagrari de fusta que prové de la Casa d’Espiritualitat de Banyoles (amb l’esmalt del Sant Sopar), la peanya per la Mare de Déu del Roser, una cartellera...  Quan estem acabant, entra a l’església en Lluís Meinecke , l’alemany que és propietari de Can Mont, la masia que hi ha al costat de Sant Andreu de Bancells. A més de saludar-nos cordialment, li ha anat bé que l’església fos oberta ja que està fent un reportatge de les esglésies i ermites que hi ha a les Guilleries.  

Li estranya que hi hagi tantes senyeres i estelades als campanars de les esglésies que ha visitat. Intento raonar-li el perquè i sembla que ho comprèn (encara que potser no ho acabi d’acceptar).

dijous, 17 / octubre / 2013

Després d’esmorzar, quan obro la porta de la terrassa de la cuina, em trobo amb la venjança dels estornells. Es veu que quan no s’han trobat les tomates, ho han barrigat tot i han rebotit per terra les agulles d’estendre roba. En Joan, a l’hort, també em comenta que, al magatzem del pati, s’ha trobat amb les tomates picotejades ja que els ocellots hi ha entrat per sota la porta.  Em ve al cap la pel·lícula d’Alfred Hitchcock LOS PÁJAROS (1963).

En Ricardet i en Joan, a l’església, fan tria de les flors i únicament en deixen un parell de rams. En tinc sort que llencen tots els lliris.

Al matí preparo el suplement del full parroquial i també enllesteixo el santoral per el web Pregària.cat.

Vaig a dinar a Sant Martí i, després de dinar, m’arribo a Santa Coloma. De retorn m’aturo de nou a l’església de Sant Martí. Quin goig que fa! No em puc estar d’estar una estona assegut assaborint la pau de l’esglesiola i pregant: “In manus tuas...” . Només queden quatre detalls per deixar-ho tot a punt.

També recullo les dades que hi ha a les làpides sepulcrals de dintre l’església referides a antics rectors de Sant Martí: Mn. Dalau Riera que morí el 1646 i que fou enterrat al començament de la capella de sant Josep (també apareix gravat el seu nom al llindar del portal de l’església, col·locat el 1638); Mn. Pere Viñas Coll que morí el 1864 i està enterrat al centre de la nau central; Mn. Llorenç Pont Busó que morí el 1830 i que també està enterrat a la nau central, als peus de l’anterior, més cap al centre. Gràcies a la col·laboració de l’Albert de l’Arxiu Diocesà, també he pogut elaborar el rectorologi del s. XX fins a la meva arribada. Serà un petit homenatge als capellans que han servit aquesta parròquia, un parell d’ells assassinats al inici de la Guerra Civil: Mn. Pere Ramonet (que era el rector resident) i Mn. Narcís Oliveda (que ho havia estat el 1920).  

A la Doma faig un xic de repàs a un parell de germans indis. El tema de la llengua els costa.

Mentre celebro la missa em revé un atac de tos i d’esternuts. M’adono que entre els rams que ha arreglat en Ricardet encara hi resta algun lliri. Renoi. Quan acabo la missa, els trec, els llenço i, avall!

divendres, 18 / octubre / 2013

Al matí oficio les exèquies de l’Amadeu Torras (101a). Era de la mateixa quinta del meu pare (a. c. s.). Amb el seu fill i la nora, vàrem fer la peregrinació a Lourdes, el juny del 2012 (i aquest any també hi ha anant). També van venir a Montserrat.

Al migdia vaig a la Cellera. Un mosso d’esquadra (en Jesús) ens ve a comentar quines precaucions cal tenir a les esglésies i a les rectories per evitar robatoris i ensurts .  Quan hem acabat, anem a dinar a la Codina. El menjar és casolà i saborós. En Jesús ens comenta les seves primeres impressions i sensacions a Amer, Les Planes, Sant Feliu... I parlem de les notícies que la majoria afecta a la salut de companys capellans.

A la tarda vaig cap a la doma i preparo les celebracions del diumenge.

M’avisen de la mort d’en Gil Ventura (86a.), cunyat de Mn. Dídac Faig. Havia estat conductor de la TEISA i era molt conegut a tot l’entorn.

Venen la mainada que participen a la catequesi de comunió solemne i de confirmació. Un petit grup: “No tinguis por, petit ramat...”

Diuen que a la nit, hi ha eclipsi de lluna. Des del llit, no es veu res: tot és fosc.

Amor et mele et fele est fecundissimus

dissabte, 5 / octubre / 2013

Al matí vaig a la Pilastra a acompanyar-hi en Raül que hi fa caiac. M’hi trobo de nou l’Ester Bernal de Palafrugell. De fet, ara viu a Tona. Es recorda amb afecte de la meva estada a Palafrugell.

A la tarda, a Bonmatí, el noi d’en Rosendo i de la Paquita em ve a comunicar que la Paquita, la sagristana, està ingressada a l’Hospital de Santa Caterina perquè va tenir una embòlia al cap. Veurem com acabarà.

diumenge, 6 / octubre / 2013

Els diumenges, quan no hi ha res d’especial, són plàcids i melancòlics, per replegar-se en un mateix, però també per pensar, per llegir, per recordar... Avui n’ha estat un. A mig matí han marxat els amics que han vingut a passar la nit a la casa. Quan he acabat les misses, ho he recollit i endreçat tot, sense que hi hagi massa res fora de lloc. Com que a mig matí he menjat quatre avellanes de la collita d’enguany que m’han ofert quan he visitat la Maria, no tinc gaire gana i espero a anar a dinar.

A la tarda preparo el santoral del novembre per enviar-ho a en Santi Torras de pregaria.cat. De fet, ja és el segon any que ho faig i ja tinc feta la plantilla.

I parlo amb algun amic. No ens satisfà com es prepara i com es presenta la beatificació que es celebrarà el proper diumenge a Tarragona. Put massa a nacionalcatolicisme ranci i resclosit. Esperem que sigui el cant del cigne d’una trista etapa eclesial, amb tot el meu respecte i la meva consideració pels nombrosos màrtirs que van donar la vida perdonant i beneint en nom del Senyor. 

Al vespre, mentre fa un ruixat, em ve a la memòria un poema de Paul Verlaine (1844 – 1896) que vaig aprendre de petit: Il pleure dans mon cœur

Il pleure dans mon coeur
Comme il pleut sur la ville ;
Quelle est cette langueur
Qui pénètre mon coeur ?

Ô bruit doux de la pluie
Par terre et sur les toits !
Pour un coeur qui s'ennuie,
Ô le chant de la pluie !

Il pleure sans raison
Dans ce coeur qui s'écoeure.
Quoi ! nulle trahison ?...
Ce deuil est sans raison.

C'est bien la pire peine
De ne savoir pourquoi
Sans amour et sans haine
Mon coeur a tant de peine !

dilluns, 7 / octubre / 2013

Amb en Joan, vaig a Sant Martí Sapresa per repassar algunes coses de fusteria de l’església.

Al migdia oficio les exèquies d’en Josep Pol (75a). La seva filla gran i el seu gendre són els masovers de Can Janot i atenen l’esglesiola de Sant Pere Sestronques. El nét va fer la comunió el maig passat.

A la missa del vespre comencem el septenari de preparació a la festa de la Mare de Déu del Remei. Hi assisteixen unes 20 persones, el doble de les que hi participen habitualment.

dimarts, 8 / octubre / 2013

Al matí surto cap a Vilassar de Mar. Refaig la ruta que vaig recórrer tantes vegades el curs passat. Aquest any també la repetiré sovint per elaborar la investigació i l’estudi de l’obra de l’escultor Enric Monjo.

Al Museu Monjo m’entrevisto amb la Montse i amb la Gemma i em comenten com està la instal·lació aquest curs i la disponibilitat per estudiar les peces que m’interessen, els fitxers, els arxius, la biblioteca....

Vaig a la Casa de la Vila per entrar-hi la sol·licitud oficial demanant que pugui fer la investigació i disposar de la informació necessària.

Quan acabo passo de nou pel Museu. Parlo de nou amb la Montse per concretar un xic més. Segurament hi retornaré el dijous de l’altra setmana. I cada setmana m’hi aniré arribant fins el desembre, quan començaré les classes al MNAC.

Sortint del Museu passo  per l’església. A la façana hi ha una estela d’homenatge a Mn. Pere Ribot, amb un bust d’ell, ja que era fill de Vilassar de Mar.  Als matins, l’església està oberta. Hi entro i m’hi estic una estoneta pregant: Pater, in manus tuas...

Retorno cap a Anglès on vaig a dinar. El pintor acaba d’enllestir la pintada del cambril i del servei. Ja estarà una altra cosa feta.

A la tarda m’arribo a l’Hospital Santa Caterina a visitar la Paquita. Abans no la localitzo, volto per totes les instal·lacions. Ja tindré feta la caminada d’avui. Quan la Paquita em veu, s’emociona i em va enraonant, tot i que no l’entenc gaire. A la sala també hi saludo a la Joaquina. I encara m’hi trobo amb altres persones d’Anglès que em reconeixen, em saluden i em comenten les seves xacres.

I ja que sóc a Salt, m’acabo d’arribar a Girona. Vaig a recollir un aparell que havia portat a reparar i també vaig a comprar-me unes sabates. Em costen un colló de mico.

Al vespre celebro la missa del septenari del Remei. Aquests dies hi participa alguna persona més de les habituals.

dimecres, 9 / octubre / 2013

És dia de despatx. Habitualment no puja gaire gent. Amb tot, avui, el telèfon sona una i altra vegada. Els temes no són massa transcendentals.

En Ricardet ja ve a prendre mides per ornamentar el presbiteri pel Remei. Es veu que, enguany, vol fer-hi una decoració floral mai vista.  

Quan ja ha tocat la una, marxo i vaig a Banyoles i dino a casa amb el meu germà, la meva cunyada i la neboda..

A la tarda retorno passant per Olot. Vaig a l’Art Cristià a recollir la imatge de la Mare de Déu del Roser de l’església de Sant Martí. Ha quedat molt ben restaurada i els colors no queden massa llepats. Els deixo una imatge de sant Isidre. Sembla que serà més complicat restaurar-la. I baixo cap a Anglès.

Al vespre venen la mainada dels Pastorets a assajar i la sala de la doma s’omple de vida.

dijous, 10 / octubre / 2013

És l’aniversari del casament d’en Martirià i de la Sònia, els meus nebots. Va ser a Serinyà fa 15 anys. Els felicito de bon matí.   

Abans de la missa vespertina una persona ve a portar un obsequi per la Mare de Déu del Remei: les canadelles que una família va regalar a Mn. Carles Delmàs perquè, durant la Guerra Civil, va continuar ajudant a viure i celebrar la fe a gent d’Anglès i a la seva família.

Mn. Carles Delmàs Bosch morí a Anglès el 12 d’octubre del 1960. Havia nascut feia 72 anys a l’entorn de la parròquia de Betlem de Barcelona. Aquestes canadelles es faran servir de nou precisament el dia del 53 aniversari de la mort de Mn. Carles.  

Tant de bo es poguessin recuperar altres objectes religiosos que, amb la Guerra Civil, van desaparèixer (no pas destruir). Em consta que alguna família encara guarda quelcom interessant.  

divendres, 11 / octubre / 2013

Al matí feinejo per la doma.

 A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa. Hi ha la brigada parroquial que hi fa neteja. Hi porto la imatge de la Mare de Déu del Roser: fa un pam de goig! Pujo al campanar a posar corda a una campana. Hi ha dues campanasses. L’una, la que es fa sonar actualment, és del 1952. L’altra, la que hi poso la corda, es va posar el 1961. L’una es va posar al començament de ser rector de la parròquia Mn. Alfons Nogareda i, l’altra, a l’acabament.

Abans de la missa vespertina ve una senyora que em diu que és de Santa Coloma. Porta una vintena de punts de llibre pintats a mà, cadascun amb una rosa diferent, ben bonica. Em diu que és una prometença. Els reparteixo als feligresos que participen a la missa del darrer dia del septenari de preparació de la diada del Remei. Un record ben especial i ben simpàtic.

Al vespre vaig a l’edifici de l’antic ajuntament, a la plaça de la Vila. Hi ha l’assemblea general dels Amics de Santa Bàrbara. Quan s’han superat els punts més de tràmit, es parla de la possibilitat d’estassar i aplanar unes feixes de l’entorn de l’ermita per facilitar l’accés amb vehicle i un espai d’aparcament. I ja hi som pel tros, talment un foc d’argelagues, sense aclarir ni decidir res. I el mateix passa amb els criteris d’utilització de la casa de l’ermità. Renoi, sort que ja els començo a conèixer!   

Festina lente

dissabte, 28 / setembre / 2013

Pel xip-xap, amb els nebots, en donar-nos el bon dia, parlem de les diferències que hi ha entre la patata, el moniato, la batata, la pataca, la xeiota.. 

M’arribo fins a Salt, a visitar la Rosa, a l’Hospital. Quan entro a l’edifici em trobo amb la noia de la Maria de Bonmatí i em comenta que la seva mare es va caure i es va fracturar el fèmur, fa un mes, i que està ingressada. Al mateix temps em trobo amb la filla de la Joaquina i em comenta la mateixa seqüència referida a la seva mare. No sabia res ni de la Maria ni de la Joaquima.

Quan visito la Maria, se li il·lumina la cara. Em comenta que va caure enmig del carrer i que van passar cotxes però no se n’aturava cap per ajudar-la. Finalment un matrimoni l’acompanyà a casa seva, que era allà mateix. La Joaquima fa més poc que es va accidentar. També està contenta que la visiti. La seva habitació és al costat de la de la mare de la Carme.

I la Rosa, amb gairebé 95  anys, semblava que se’n volia anar i, els metges no hi tenien gaires esperances. Però tot d’una es va reviscolar i ara sembla està ben eixerida. Que no sigui la revifalla abans de la mort!

Al migdia, a Anglès, celebro el bateig de l’Íker. I a la una, pujo a Sant Julià a celebrar-hi el bateig de la Idoia. L’ambient és sempre senzill i tranquil, com m’agrada a mi a la celebracions familiars.

A Bonmatí venen a fer d’escolà en Sergi, l’Adrià, en Rodri i la Sandra. Damunt l’altar hi ha un ram de flors de pataca: més aviat n’haguéssim parlat, amb els nebots!

He tingut una setmana emboirada que m’ha fet oblidar de reunions, farcida de records densos, recordant l’aniversari de la mort del pare, recordant altres persones estimades que no tenim entre nosaltres...  

diumenge, 29 / setembre / 2013

A la missa de les 9 també hi coincideixen les exèquies d’en Miquel, precisament el mateix dia del seu sant. Em comenten que ha estat una bona persona.

A dos quarts d’onze celebro la missa a Sant Martí Sapresa. Es nota que hi ha l’aplec a Sant Amanç i hi falta algú dels habituals.

Quan acabo a Sant Martí, vaig de dret cap a Sant Amanç (hi ha uns dos quilòmetres de distància). L’església ja està tota plena. S’ha avançat molt en la  restauració que es va iniciar amb Mn. Fèlix on també hi ha fet de manobre moltes vegades. Pràcticament ja només queda enrajolar el terra de la nau, posar-hi una instal·lació elèctrica i pintar-ho tot. Els mobles que dissabte s’hi van portar, fan la seva patxoca: unes cadires, una vitrina...

Em mostren  la campaneta que va aparèixer enmig de la runa de l’església quan s’inicià la restauració. En Josep Maria, que n’és especialista, la fa sonar en el seu moment: ves a saber quantes desenes d’anys feia que no es feia sonar a la litúrgia eucarística.  

Vaig a dinar a casa d’en Joan. En marxo amb una carregada d’avellanes torrades: quin bon regust de la terra! Necessito acabar aviat per tenir la tarda lliure i així enllestir la biografia de santa Lluïsa de Marillac. I quan he descansat, m’hi poso de dret. Rellegeixo un parell de vegades tot el text redactat, en poleixo la redacció i hi introdueixo alguna precisió.

Sense que hagi de perdre massa temps, a la tarda em venen a trobar un parell de joves de Ca la Remei perquè els ajudi a omplir la sol·licitud d’una demanda de beca. I també parlo una estona amb un amic que ha connectat.  

La Carme em telefona per comunicar-me la mort de la seva mare, la Rossita, l’àvia de Ca la Fesola. I ahir, tan bé que em va semblar veure-la! Però un pressentiment ja el vaig tenir.

Cap el captard fa un ruixadot. Entre una cosa i una altra, no acabo fins passades les 8. Passo per l’església a tancar els portals. Saludo el Senyor, la Mare de Déu, sant Miquel...

dilluns, 30 / setembre / 2013

A les nou del matí ja sóc a l’església de Sant Martí. El fuster hi ve a fer la seva feina: col·locar un petit sòcol per dissimular cablejat elèctric (molt mal deixat), posar unes peanyes per les imatges, penjar un parell de petites làmpades... També  hi ve el pintor per repassar un tros de paret.

Quan retorno a Anglès, al despatx hi preparo la reunió dels pares que tinc aquesta tarda.

Tal com acostumem un cop al trimestre, dino amb els companys de promoció a  la Fraternitat Santa Clara, a Vilobí: els dos Ramon, l’Esteve, en Jaume, en Miquel Àngel, en Pere, en Josep Maria, en Benet, un dels Joan. Tots anem enfeinats i no podem estar massa estona junts. Intercanviem opinions entorn dels temes més comuns. Tots constatem que hi ha un sector que rebutja la línea del papa Francesc, els que fins ara es pensaven tenir l’exclusiva de l’Església.

Passant per Mas Llunés, vaig a Bonmatí on hi dos des de les quatre i fins les cinc. Venen els pares per inscriure la mainada a la catequesi. El grup és reduït. Al davant de l’església hi ha tot de mainada jugant.

A dos quarts de sis oficio les exèquies de la Rossita de Ca la Fesola. Sembla que el malnom li ve de Can Fesol de la Cellera d’on procedia la mare de la Rossita. La filla, la Carme, és amiga d’una de les meves germanes i ja ens coneixíem d’abans de venir jo a Anglès. Els dos néts, en Jordi i en Xavier, havien participat a les colònies de Sant Feliu de Guíxols on hi feia de monitor.

A la sortida m’assabento que un orat ha empastifat algunes parets de l’entorn amb pintura mentre anava insultant la gent que s’ho mirava. Sembla que ja el conec.

Al vespre, a partir de dos quarts de nou, venen els pares  que volen que els seus fills iniciïn la catequesi a Anglès. De moment se n’apunten quinze. Un parell més s’excusen de participar a la reunió. El problema és que a cap li va bé el mateix dia, o sigui, que escullen tots els dies lectius de la setmana per venir-hi un o altre. A veure com se soluciona.

dimarts, 1 / octubre / 2013

I girem el mes, tot i que per, l’aire i la temperatura, sembla que encara som a l’agost.  

Al matí vaig cap a Bellaterra, a efectuar la matriculació als mòduls del màster que cursaré aquest any. Faig un viatge d’anada i tornada, com una llançadora, sense massa entrebancs. Quan arribo a Gestió Acadèmica de la Facultat, em cal fer cua i esperar mitja horeta. Val a dir que el personal d’administració és amable i atén bé cada alumne, distribuïts en quatre files.

A la tarda, vaig a Sant Martí Sapresa. En Manel està enllestint alguns elements de la fusteria. Les lamparetes que s’hi ha col·locat hi donen un toc de noblesa.  També hi venen la Carme, la Maria i la germana Roser  i comencem a fer neteja. Primer triem la roba: la que es llença, la que es guarda, la que servirà... Col·loco els canelobres i les cadires de la seu. I comencen a treure la pols de les imatges.

Retorno per la missa vespertina. Abans, una bona estrijolada.

dimecres, 2 / octubre / 2013

A primera hora del matí baixo fins l’escola de la Vall dels Àngels. Hi porto les cartes que cal repartir a la mainada del cicle superior convidant-los a participar a la catequesi.

Quan retorno, a la sala de la doma hi tenim reunió amb l’equip de Caritas per parlar del repartiment d’aliments. Ens hi acompanyen la M. Àngels i la Dolors. Atendre 50 famílies no és fàcil, i encara és més difícil si l’administració se’n desentén. I la gent de casa, s’estima més fer cremar ciris que no pas atendre els necessitats. Dubto que això agradi a la Mare de Déu del Remei.

Vaig a dinar a Banyoles. De retorn, a la ràdio, hi escolto una tertúlia parlant de l’entrevista del papa Francesc al diari La Republica. El papa ens sorprèn cada dia més: a mi, molt positivament. La frase estrella de les moltes que hi ha dit al papa a l’entrevista és “La cort és la lepra del papat”. Certo.  A la tertúlia hi participen en Domènec Melé, la Victòria Molins i en Miquel Alzueta. La tertúlia acaba volent parlar de temes concrets i aleshores perd qualitat.

M’arribo a Girona a recollir alguns objectes que han polit a Can Ensesa. De mica en mica hi portaré diversos objectes.

Quan sóc a Anglès, ve el pintor a mirar el que cal repassar del cambril de la Mare de Déu del Remei. A veure si abans de les Gales petites queda tot enllestit.

Al vespre venen la mainada, amb la Quima i amb la Sílvia, per començar a assajar els Pastorets. O sigui, que ja ve Nadal, i el cert és que mai hi havíem estat tan a prop.

dijous, 3 / octubre / 2013

Enllesteixo el suplement parroquial: és la feina dels dijous al matí. També surto un moment per proveir d’aliments.

A la tarda ve en Miquel i comença a rascar les parets el cambril de la Mare de Déu del Remei per pintar-ho. Les humitats que traspassaven des del terrat ho han deixat fet un desastre. Esperem que, després de les repassades que s’han fet a la terrassa del damunt, no es repeteixi la situació i, en tot cas, caldrà fer-hi una reparació més seriosa.  

Al vespre tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat. Després de la pregària, es dóna la benvinguda a en Jesús Calm, a partir d’ara és el rector d’Amer, de les Planes, Sant Feliu de Pallerols i els pobles que hi ha al costat d’aquestes parròquies. Treballem del primer tema de formació, parlem dels objectius del curs...  Quan acabem anem a sopar al Centre Parroquial.

divendres, 4 / octubre / 2013

El matí comença humit i plovisqueja. Veurem com anirà això. Si més no, l’ambient sembla més tardorenc.

Després  de les 10, vaig a Bonmatí a visitar els ancians a saludar-los i a administrar-los Nostramo. M’agrada quan em comenten coses de la seva vida.

La Maria em parla de quan treballava a la fàbrica del poble i les feines que hi recorda: primer es cardava la borra de cotó d’on se n’anava estirant, pentinant i orientant el fil amb les manuars; amb les metxeres s’estiraven i es feien més primes les metxes; a les contínues, les metxes es convertien en fils que s’anaven enroscant en els verdols... També en comenta que va treballar a la fàbrica, sense moure’s del poble, des dels 14 anys fins que en va tenir uns 56, quan van tancar la fàbrica i la maquinària va anar venuda a una fàbrica de Besalú.

L’Antònia em comenta els llocs on anava, de petita, a caçar bolets, als boscos de l’entorn de Can Rierademont, a la falda de Santa Bàrbara, a Sant Martí. En Joan em comenta que ha llegit un llibre d’en Jordi Amat  EL TEMPS HA PASSAT VOLANT (40 ANIVERSARI DEL GRUP PA, VI I MOLTÓ) de Calella del Maresme i un altre llibre dedicat a la imatge de la Mare de Déu de Núria. La Margarita m’informa que la Paquita està ingressada a l’hospital: ara pla!  

Després de dinar, a la tarda, vaig cap a l’església de Sant Martí Sapresa. Hi ve la brigada parroquial a fer neteja. La Roser va netejant les imatges. Amb les altres anem col·locant els altres objectes al seu lloc: canelobres, roba, imatges netes...

Quedo amarat de suor. Però l’església acaba fent goig. El diumenge, quan els feligresos vinguin a la missa, es pensaran que s’han equivocat d’església.

Al llarg del dia ha anat plovisquejant. A l’hora de començar la missa arriba una petita tempesta. Fins al vespre s’arriben a recollit uns 20 litres. Al vespre venen a assajar els Pastorets a la sala de la Doma.