dissabte, 26 d’octubre de 2013

Nihil amori iniurium est

dissabte, 19 / octubre / 2013

Al matí passo per l’oficina de Correus a recollir l’autorització del Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilassar per iniciar la investigació de l’obra de l’Enric Monjo al Museu de Vilassar i a l’Arxiu Municipal.

Cap al migdia vaig cap a Banyoles. Fan la festa major. Els arbres agafen aquell to tan propi de les darreries del mes d’octubre, que s’evidencia amb la festa amb la festa de sant Martirià, arriba al seu esclat amb la festa de sant Narcís i inicia la davallada per Tots Sants: liquidàmbars, bardisses, plataners, roures, castanyers... Som al pic de la tardor, encara que l’ambient sigui molt càlid.

Dino a Banyoles. Amb el meu germà i la cunyada, els nebots i els mini nebots i en Miquel i la Rosa (els pares d’en Jordi), arribem a 18. “Bona taula, bona brasa i bon pa que Déu ens do: amb Jesús al cap de taula es farà més partidor.  

Els nebots m’obsequien amb una litografia signada i dedicada d’en Xavier Carbonell: una visió nocturna de l’església de Sant Esteve d’Olot, on m’hi van fer capellà aviat farà 33 anys. El rellotge indica la una de la matinada.

A la tarda, a l’escriptori de casa, hi localitzo el recordatori de la inauguració de la reforma i adequació del presbiteri i altar de Sant Martí Sapresa. Va ser el 6 de març del 1966. La consagració l’oficià el que aleshores era bisbe de Girona, Narcís Jubany. No m’equivocava de gaire. La imatge que hi apareix és la de la M. de D. del Roser que es col·locà la setmana passada. La creu de plata, també es conserva. L’ambó és diferent. També es veu l’ombra del ganxo artístic d’on hi penjava la làmpada del Santíssim . 

Per correu electrònic, em felicitat Mn. Àngel Pla i em comunica la notícia de la mort de Mn. Pere Casals.

A la tarda, mentre jo vaig a celebrar la missa anticipada a Bonmatí, Mn. Dídac Faig, a Anglès,  oficia les exèquies del seu cunyat, en Gil.

A Bonmatí hi ve a fer d’escolà en Sergi i,  a Anglès, hi ve la Maria.


diumenge, 20 / octubre / 2013 

Mostro als feligresos de Sant Martí Sapresa la fotografia i recordatori de la inauguració de l’altar i el presbiteri. Algú em comenta que tenia vist el recordatori per casa seva. També hi ha qui m’assegura que el disseny va estar fet per en Domènec Fita. De fet, aquella època, en Domènec Fita va dissenyar i ajudà a adequar diverses esglésies del bisbat, com ell mateix deixa constància. .
Mentre porto la comunió a la Maria em dóna temps d’escoltar les reflexions que, a l’homilia de la missa de Montserrat, fa l’Abat de Montserrat. Crec que estan molt bé.


Després de la missa de les dotze, a Bonmatí batejo la Gina.

Els efectes del refredat es fan notar a totes les misses que celebro, sobretot la tos.

A la tarda faig el convalescent acabant el santoral del novembre, tossint, prenent aigua d’herbes...


dilluns, 21 / octubre / 2013

A primera hora del matí m’arribo fins al CAP a fer un mini control. Sembla que continuo amb la mateixa dolçor, tot i que aniria bé que no ho fos tant. No em poden injectar la vacuna de la grip perquè tragino un bon refredat.

A la tarda, quan ve la mainada per la catequesi, mentre esperem per entrar, en Pau es fixa en els nummulits que hi ha a les pedres del brocal del pou i em dóna una lliçó de geologia. Jo li ensenyo el mol·lusc petrificat de gairebé un pam que em regalà fa pocs anys en Josep. Queda amb un pam de nas i, de tant que pesa, gairebé li cau de les mans. Li explico que la catedral de Girona està construïda de nummulits tota ella. També li explico per sobre la narració fantasiosa d’en Joaquim Ruyra “La fi del món a Girona”. Ell queda embadalit del que li explico i jo, d’ell.

Es fa sentir el rebombori espanyolista per la sentència del tribunal d’Estrasbourg contra la doctrina Parot. ¿Som o no som Europa?  També arriben declaracions interessants del líder dels lliberals al parlament europeu.


dimarts, 22 / octubre / 2013

A la nit m’he fet un bon tip d’estossegar. Sembla que m’empassava una cullerada de pols de guix.  Em llevo aviat i abans de dos quarts de nou surto cap a Vilassar de Mar

Cap a les deu estic al Museu Monjo i començo a fer una selecció de les obres que m’interessa estudiar, especialment les terracotes i en trec alguna foto. Surto a quarts d’una, passo per l’església i m’hi aturo un xic.

De retorn, a quarts de dues, arribo a Sant Martí. M’aturo a l’església per deixar-hi un parell de coses que portava al cotxe i canviar la llàntia del Santíssim.

A la tarda em poso a treballar amb les peces seleccionades del Museu Monjo. Venen a veure’m la Maria Àngels i la Concepció que em presenta la Blava, la seva gossa.  

Oficio les exèquies d’en Salvador Torrent (85a) de Can Duch. El seu pare era de Sous, a sota de la Mare de Déu del Mont.  


Dimecres, 23 / octubre / 2013 

A la nit encara he estat una bona estona estossegant. Tinc la sensació que m’empasso una bona cullerada de guix o de ciment i cof, cof, cof... Amb un bon xarop es va calmant.  

Al despatx, a més d’en Florenci i d’en Ramon, també venen algunes persones per encarregar-me sufragis.

Al migdia vaig cap a l’Hospital Santa Caterina de Salt. Només d’entrar ja em trobo amb la Carme Torns de Palafrugell que hi ha acompanyat la seva mare.

A dintre em trobo amb en Mariano i la seva muller que hi van per una  intervenció de cataractes. També em trobo amb la Mercè de Bonmatí que, contenta,  em diu que donen l’alta a la seva mare, la Maria.

I vaig cap al n. 137. Em fixo que als patis interiors hi ha conills que s’hi passegen tan panxos.  Són grossos, grassos, de pell clara... Finalment arribo a l’habitació d’en Joan. Està tranquil, tot i que necessita reposar fins que li extreguin les pedres.

Vaig a dinar a Banyoles i, a la tarda, vaig a Olot, a l’Art Cristià. La imatge de sant Isidre que els havia portat per restaurar és irrecuperable. Els deixo un naixement perquè el reparin. I vaig cap a Anglès passant per Les Preses.


dijous, 24 / octubre / 2013

És el dia de sant Martirià. De bon matí començo a rebre telefonades, missatges i felicitacions: amics de Palafrugell (Àngela, Felícia, Pilar, Miquel, Joan, Amèlia, Lluïsa, Cinta...), família (la tia Lola (la padrineta), la tia Maria (94a.), els meus germans, les meves germanes, nebots...), els d’Anglès (Venanci, les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra: Maria, Consol, Dora, Paquita..., els confrares del Roser...), la colla dels Martirià...  

Al matí enllesteixo la redacció del suplement del full parroquial. A l’editorial parlo dels capellans i religiosos fills de les parròquies on estic.

Cap a la una venen uns amics de Palafrugell: en Jordi, en Joan i en Lluís. Visitem l’església d’Anglès i fem una breu pregària pregant pels nostres pares difunts, ja que és l’aniversari de la mort del pare d’en Jordi. Anem a Ca l’Elisa a dinar. Parlem de tot i de res. En Joan es posa nerviós quan posem en dubte que l’economia es redreci tal com afirma el govern: ens en podem fiar? També el posa nerviós el tema de la independència... No només hi ha en Duran que s’hi posa.  

A la tarda anem a visitar l’església de Sant Martí Sapresa. Els agrada i la troben elegant i ben arreglada. Val a dir que fa goig. Els convido perquè vinguin a la missa del diumenge 10 de novembre.

A la tarda, a Can Cendra,  tenim reunió els responsables de Caritas (Martí, Miquel i jo) i responsables de l’Ajuntament (Pere, Miquel, Judit i Ernest). Hi ha una bona colla de famílies que cal atendre i cal perfilar bé l’ajuda.


divendres, 25 / octubre / 2013

A quarts de deu em telefona en Carles que va cap a Sant Martí per arreglar la instal·lació de megafonia i per arreglar les campanes. Recullo coses que haig de portar a Sant Martí i surto.

Quan arribo a Sant Martí ja hi ha en Carles, el tècnic de RIFER. Ens costa Déu i ajuda poder obrir el portal. Quan, finalment, accedint a l’interior, em diu que li agrada com ha quedat l’església i que li recorda una església de marina. I doncs? Certament ara és una església alegre i lluminosa. Mentre ell va repassar la instal·lació de megafonia, vaig posant ciris als canelobres i fent altres feines.

També ve en Joan Bussalleu. Repassa el treball de fusteria que s’ha fet a l’església i mirem com tancar millor el pany del portal i com posar algun pany que falta a un parell d’armaris de la sagristia.

Quan en Carles acaba d’arreglar la megafonia, l’acompanyo dalt del campanar. Queda admirat del parell de campanes que hi tenim i em diu que és una llàstima que no sonin més. Val a dir que sonen molt bé. seria interessant convèncer l’Ajuntament de Brunyola. La campana més antiga –que port el nom d’Elvira – Fàtima – Bàrbara- és de les primeres campanes que es van fondre correctament, uns 12 anys després d’acabar la guerra (a Can Barberí d’Olot). La darrera campana es penjà el 1961, però no es veu massa bé la dedicatòria que hi ha.

Primer marxa en Joan i finalment marxa en Carles, si bé ruixa amb oli el pany principal fins aconseguir que giri lleuger.

Curiosament, la part interior del portal, hi ha ple de marietes refugiades. És un fenomen que es repeteix cada tardor. De fet no hi fan cap mal, però quan s’obre el portal, sempre te’n cau alguna al damunt o dintre del coll de la camisa, esquena avall.

Dino al pis i, a la tarda, torno a Sant Martí Sapresa. No em faria res viure-hi si trobés algú que em fes companyia (una parella, una família...), tot i que caldria adequar força la rectoria. I potser també caldria tenir un bon gos que vigilés.

Aquesta vegada hi vaig amb la Maria del Pa per treure’n un bon reportatge fotogràfic. Porta tots els patracols i anem fent proves fins que, finalment, decideix fer-ho sense cap focus addicional per les moltes ombres que es projecten.

Al vespre, uns vailets venen a demanar-me que demà els acompanyi a les fires. Els demano que em portin l’autorització dels seus pares. Em tocarà fer d’avi. 


Cap comentari:

Publica un comentari