dissabte, 5 d’octubre de 2013

Festina lente

dissabte, 28 / setembre / 2013

Pel xip-xap, amb els nebots, en donar-nos el bon dia, parlem de les diferències que hi ha entre la patata, el moniato, la batata, la pataca, la xeiota.. 

M’arribo fins a Salt, a visitar la Rosa, a l’Hospital. Quan entro a l’edifici em trobo amb la noia de la Maria de Bonmatí i em comenta que la seva mare es va caure i es va fracturar el fèmur, fa un mes, i que està ingressada. Al mateix temps em trobo amb la filla de la Joaquina i em comenta la mateixa seqüència referida a la seva mare. No sabia res ni de la Maria ni de la Joaquima.

Quan visito la Maria, se li il·lumina la cara. Em comenta que va caure enmig del carrer i que van passar cotxes però no se n’aturava cap per ajudar-la. Finalment un matrimoni l’acompanyà a casa seva, que era allà mateix. La Joaquima fa més poc que es va accidentar. També està contenta que la visiti. La seva habitació és al costat de la de la mare de la Carme.

I la Rosa, amb gairebé 95  anys, semblava que se’n volia anar i, els metges no hi tenien gaires esperances. Però tot d’una es va reviscolar i ara sembla està ben eixerida. Que no sigui la revifalla abans de la mort!

Al migdia, a Anglès, celebro el bateig de l’Íker. I a la una, pujo a Sant Julià a celebrar-hi el bateig de la Idoia. L’ambient és sempre senzill i tranquil, com m’agrada a mi a la celebracions familiars.

A Bonmatí venen a fer d’escolà en Sergi, l’Adrià, en Rodri i la Sandra. Damunt l’altar hi ha un ram de flors de pataca: més aviat n’haguéssim parlat, amb els nebots!

He tingut una setmana emboirada que m’ha fet oblidar de reunions, farcida de records densos, recordant l’aniversari de la mort del pare, recordant altres persones estimades que no tenim entre nosaltres...  


diumenge, 29 / setembre / 2013

A la missa de les 9 també hi coincideixen les exèquies d’en Miquel, precisament el mateix dia del seu sant. Em comenten que ha estat una bona persona.

A dos quarts d’onze celebro la missa a Sant Martí Sapresa. Es nota que hi ha l’aplec a Sant Amanç i hi falta algú dels habituals.

Quan acabo a Sant Martí, vaig de dret cap a Sant Amanç (hi ha uns dos quilòmetres de distància). L’església ja està tota plena. S’ha avançat molt en la  restauració que es va iniciar amb Mn. Fèlix on també hi ha fet de manobre moltes vegades. Pràcticament ja només queda enrajolar el terra de la nau, posar-hi una instal·lació elèctrica i pintar-ho tot. Els mobles que dissabte s’hi van portar, fan la seva patxoca: unes cadires, una vitrina...

Em mostren  la campaneta que va aparèixer enmig de la runa de l’església quan s’inicià la restauració. En Josep Maria, que n’és especialista, la fa sonar en el seu moment: ves a saber quantes desenes d’anys feia que no es feia sonar a la litúrgia eucarística.  

Vaig a dinar a casa d’en Joan. En marxo amb una carregada d’avellanes torrades: quin bon regust de la terra! Necessito acabar aviat per tenir la tarda lliure i així enllestir la biografia de santa Lluïsa de Marillac. I quan he descansat, m’hi poso de dret. Rellegeixo un parell de vegades tot el text redactat, en poleixo la redacció i hi introdueixo alguna precisió.

Sense que hagi de perdre massa temps, a la tarda em venen a trobar un parell de joves de Ca la Remei perquè els ajudi a omplir la sol·licitud d’una demanda de beca. I també parlo una estona amb un amic que ha connectat.  

La Carme em telefona per comunicar-me la mort de la seva mare, la Rossita, l’àvia de Ca la Fesola. I ahir, tan bé que em va semblar veure-la! Però un pressentiment ja el vaig tenir.

Cap el captard fa un ruixadot. Entre una cosa i una altra, no acabo fins passades les 8. Passo per l’església a tancar els portals. Saludo el Senyor, la Mare de Déu, sant Miquel...


dilluns, 30 / setembre / 2013

A les nou del matí ja sóc a l’església de Sant Martí. El fuster hi ve a fer la seva feina: col·locar un petit sòcol per dissimular cablejat elèctric (molt mal deixat), posar unes peanyes per les imatges, penjar un parell de petites làmpades... També  hi ve el pintor per repassar un tros de paret.

Quan retorno a Anglès, al despatx hi preparo la reunió dels pares que tinc aquesta tarda.

Tal com acostumem un cop al trimestre, dino amb els companys de promoció a  la Fraternitat Santa Clara, a Vilobí: els dos Ramon, l’Esteve, en Jaume, en Miquel Àngel, en Pere, en Josep Maria, en Benet, un dels Joan. Tots anem enfeinats i no podem estar massa estona junts. Intercanviem opinions entorn dels temes més comuns. Tots constatem que hi ha un sector que rebutja la línea del papa Francesc, els que fins ara es pensaven tenir l’exclusiva de l’Església.

Passant per Mas Llunés, vaig a Bonmatí on hi dos des de les quatre i fins les cinc. Venen els pares per inscriure la mainada a la catequesi. El grup és reduït. Al davant de l’església hi ha tot de mainada jugant.

A dos quarts de sis oficio les exèquies de la Rossita de Ca la Fesola. Sembla que el malnom li ve de Can Fesol de la Cellera d’on procedia la mare de la Rossita. La filla, la Carme, és amiga d’una de les meves germanes i ja ens coneixíem d’abans de venir jo a Anglès. Els dos néts, en Jordi i en Xavier, havien participat a les colònies de Sant Feliu de Guíxols on hi feia de monitor.

A la sortida m’assabento que un orat ha empastifat algunes parets de l’entorn amb pintura mentre anava insultant la gent que s’ho mirava. Sembla que ja el conec.

Al vespre, a partir de dos quarts de nou, venen els pares  que volen que els seus fills iniciïn la catequesi a Anglès. De moment se n’apunten quinze. Un parell més s’excusen de participar a la reunió. El problema és que a cap li va bé el mateix dia, o sigui, que escullen tots els dies lectius de la setmana per venir-hi un o altre. A veure com se soluciona.


dimarts, 1 / octubre / 2013

I girem el mes, tot i que per, l’aire i la temperatura, sembla que encara som a l’agost.  

Al matí vaig cap a Bellaterra, a efectuar la matriculació als mòduls del màster que cursaré aquest any. Faig un viatge d’anada i tornada, com una llançadora, sense massa entrebancs. Quan arribo a Gestió Acadèmica de la Facultat, em cal fer cua i esperar mitja horeta. Val a dir que el personal d’administració és amable i atén bé cada alumne, distribuïts en quatre files.

A la tarda, vaig a Sant Martí Sapresa. En Manel està enllestint alguns elements de la fusteria. Les lamparetes que s’hi ha col·locat hi donen un toc de noblesa.  També hi venen la Carme, la Maria i la germana Roser  i comencem a fer neteja. Primer triem la roba: la que es llença, la que es guarda, la que servirà... Col·loco els canelobres i les cadires de la seu. I comencen a treure la pols de les imatges.

Retorno per la missa vespertina. Abans, una bona estrijolada.


dimecres, 2 / octubre / 2013

A primera hora del matí baixo fins l’escola de la Vall dels Àngels. Hi porto les cartes que cal repartir a la mainada del cicle superior convidant-los a participar a la catequesi.

Quan retorno, a la sala de la doma hi tenim reunió amb l’equip de Caritas per parlar del repartiment d’aliments. Ens hi acompanyen la M. Àngels i la Dolors. Atendre 50 famílies no és fàcil, i encara és més difícil si l’administració se’n desentén. I la gent de casa, s’estima més fer cremar ciris que no pas atendre els necessitats. Dubto que això agradi a la Mare de Déu del Remei.

Vaig a dinar a Banyoles. De retorn, a la ràdio, hi escolto una tertúlia parlant de l’entrevista del papa Francesc al diari La Republica. El papa ens sorprèn cada dia més: a mi, molt positivament. La frase estrella de les moltes que hi ha dit al papa a l’entrevista és “La cort és la lepra del papat”. Certo.  A la tertúlia hi participen en Domènec Melé, la Victòria Molins i en Miquel Alzueta. La tertúlia acaba volent parlar de temes concrets i aleshores perd qualitat.

M’arribo a Girona a recollir alguns objectes que han polit a Can Ensesa. De mica en mica hi portaré diversos objectes.

Quan sóc a Anglès, ve el pintor a mirar el que cal repassar del cambril de la Mare de Déu del Remei. A veure si abans de les Gales petites queda tot enllestit.

Al vespre venen la mainada, amb la Quima i amb la Sílvia, per començar a assajar els Pastorets. O sigui, que ja ve Nadal, i el cert és que mai hi havíem estat tan a prop.


dijous, 3 / octubre / 2013

Enllesteixo el suplement parroquial: és la feina dels dijous al matí. També surto un moment per proveir d’aliments.

A la tarda ve en Miquel i comença a rascar les parets el cambril de la Mare de Déu del Remei per pintar-ho. Les humitats que traspassaven des del terrat ho han deixat fet un desastre. Esperem que, després de les repassades que s’han fet a la terrassa del damunt, no es repeteixi la situació i, en tot cas, caldrà fer-hi una reparació més seriosa.  

Al vespre tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat. Després de la pregària, es dóna la benvinguda a en Jesús Calm, a partir d’ara és el rector d’Amer, de les Planes, Sant Feliu de Pallerols i els pobles que hi ha al costat d’aquestes parròquies. Treballem del primer tema de formació, parlem dels objectius del curs...  Quan acabem anem a sopar al Centre Parroquial.


divendres, 4 / octubre / 2013

El matí comença humit i plovisqueja. Veurem com anirà això. Si més no, l’ambient sembla més tardorenc.

Després  de les 10, vaig a Bonmatí a visitar els ancians a saludar-los i a administrar-los Nostramo. M’agrada quan em comenten coses de la seva vida.

La Maria em parla de quan treballava a la fàbrica del poble i les feines que hi recorda: primer es cardava la borra de cotó d’on se n’anava estirant, pentinant i orientant el fil amb les manuars; amb les metxeres s’estiraven i es feien més primes les metxes; a les contínues, les metxes es convertien en fils que s’anaven enroscant en els verdols... També en comenta que va treballar a la fàbrica, sense moure’s del poble, des dels 14 anys fins que en va tenir uns 56, quan van tancar la fàbrica i la maquinària va anar venuda a una fàbrica de Besalú.

L’Antònia em comenta els llocs on anava, de petita, a caçar bolets, als boscos de l’entorn de Can Rierademont, a la falda de Santa Bàrbara, a Sant Martí. En Joan em comenta que ha llegit un llibre d’en Jordi Amat  EL TEMPS HA PASSAT VOLANT (40 ANIVERSARI DEL GRUP PA, VI I MOLTÓ) de Calella del Maresme i un altre llibre dedicat a la imatge de la Mare de Déu de Núria. La Margarita m’informa que la Paquita està ingressada a l’hospital: ara pla!  

Després de dinar, a la tarda, vaig cap a l’església de Sant Martí Sapresa. Hi ve la brigada parroquial a fer neteja. La Roser va netejant les imatges. Amb les altres anem col·locant els altres objectes al seu lloc: canelobres, roba, imatges netes...

Quedo amarat de suor. Però l’església acaba fent goig. El diumenge, quan els feligresos vinguin a la missa, es pensaran que s’han equivocat d’església.


Al llarg del dia ha anat plovisquejant. A l’hora de començar la missa arriba una petita tempesta. Fins al vespre s’arriben a recollit uns 20 litres. Al vespre venen a assajar els Pastorets a la sala de la Doma.  

Cap comentari:

Publica un comentari