dilluns, 27 de març del 2017

Pel desert ara camines cercant l'esperança...

dissabte, 18 / març / 2017

Al matí mandrejo un xic i em llevo cap a dos quarts de set. I vaig seguint la rutina diària a càmera lenta.  

Treballo pel meu escriptori i preparo les misses del diumenge.

I a la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.


diumenge, 19 / març / 2017

És sant Josep i tinc familiars a tots nivells amb aquest nom: els meus avis Josep Brugada i Josepa Planadecursach, el meu oncle Josep Serra (aquests,  al cel sian), el meu germà (Josep Brugada), un nebot (Josep M. Parets), un cosí (Josep M. Giralt). I també companys i amics.  

Celebro les misses habituals del tercer diumenge de Quaresma, a Anglès i a Sant Martí. I vaig cap a Banyoles. Hi celebrem el sant d’en Josep.

Amb en Jaume parlem de la pel·lícula INCERTA GLÒRIA, dirigida per l’Agustí Villaronga i produïda per la Isona Passola. Sembla que només es centre en algun episodi de la novel·la homònima de Joan Sales. A veure si puc anar a veure-la. Espero que serveixi per divulgar i valoritzar l’obra de Joan Sales: la novel·la (del 1971), les CARTES A MÀRIUS TORRES (del 1976) i el recull de poemes VIATGE D’UN MORIBUND, (1952), tota una impressionant reflexió sobre la complexitat de la vida i de la mort, de la història viscuda, de la fe, de Déu... Tant de bo sigui així enmig de tanta simplicitat, superficialitat i frivolitat sobre aquests temes.  .

dilluns, 20 / març / 2017

Em llevo tapat, com si tingués farina als pulmons. No sé si és al·lèrgia per unes flors que han portat a l’església o un constipat. Passo malament el matí.

Celebrem la missa en honor de sant Josep ja que ahir, essent diumenge, no va ser possible dedicar-li la missa.

A mig matí baixo al poble a comprar pa i a deixar unes catifes a la tintoreria.

Estic intentant recollir fotografies antigues, fotografies de com eren els interiors de les esglésies de la diòcesi abans del 1936. També vaig recollint articles de quins retaules hi havia a les esglésies de les comarques de Girona també abans del 1936.  

I estic elaborant una graella amb les informacions disponibles de les destruccions que es van realitzar el 1936 a les esglésies. Joan Sales, a CARTES A MÀRIUS TORRES, a la carta signada el 27 de juliol del 1936, hi fa una afirmació que he escoltat d’altres persones i que vull contrastar millor:

“Pel que fa a aquests incendis d’esglésies, saqueigs i assassinats que van començar el vespre del diumenge 19, o sigui moltes hores després de vençuda la sublevació (a Barcelona), són una cosa d’allò més tèrbol ja que només serveixen per deshonrar la victòria. La mateixa Humanitat, el diari de l’Esquerra, portava que a uns incendiaris d’esglésies detinguts el dilluns per la policia de la Generalitat (20 de juliol) se’ls trobà al damunt el carnet de Falange. Tot plegat és d’una confusió que els simples mortals ens hi perdem; penso amb astorament com n’és de difícil d’arribar a saber la veritat de fets que passen a la mateixa ciutat on vius”

A la tarda penjo el Diari del Capellà. Hauré de preparar un especial 10 anys. No sé si trobaria algú que m’ajudi a fer-ne una selecció per publicar-ho, si és que val la pena, clar. Suposo que hi ha alguna pàgina aprofitable. De moment, la mitjana de lectura és d’unes 100 visites diàries.  

dimarts, 21/ març / 2017  

Al matí vaig cap a Girona per realitzar diverses gestions personals relacionades amb la meva feina i amb els meus estudis. També ho aprofito per anar a l’Arxiu Provincial. Com és habitual, l’Isidre Prades m’atén molt amablement i m’ajuda a fer la recerca d’articles publicats on es parla dels retaules que hi havia a les esglésies de la diòcesi abans del 1936.

Dino al restaurant Artusi. Feia dies que no hi anava.

Arribo aviat a Anglès i ho aprofito per acompanyar un vailet a portar el currículum a diversos llocs: a l’HIPRA d’Amer (on hi saludo en Josep, a qui conec de quan jo estava a Olot), a la fàbrica dels caramels GERIO, al FORN SANT JOAN i al proveïdor EDILKAMIN, tot a Bonmatí. Diuen que hi ha feina, però no és tan fàcil trobar-ne.

dimecres, 22 / març / 2017

Redacto l’article mensual per glossari que em publica la Revista de Banyoles. El dedico a les MATRAQUES. Poca gent hi ha que sàpiga el què són. En Ramon Pijoan em localitza les que es feien servir a Santa Maria i en pot fer la fotografia. També en recordo unes a la sagristia de Palafrugell. Amb la mania de fer neteja se n’han perdut moltes, i és un instrument musical ben interessant. També ha passat un xic amb els harmòniums.

M’assabento que a La Cellera i a Osor hi ha unes matraques grans, al campanar. Són relíquies!  Seria interessant recuperar-ne un cert us, en ocasió del inici i l’acabament del Viacrucis del Divendres Sant i, les manuals, quan s’anuncia cada estació.

A la tarda treballo en la redacció del suplement del full ja que en Jaume em demana que li enviï  demà al matí (normalment li envio a darrera hora del dia perquè el tingui el matí del divendres).  


dijous, 23 / març / 2017

Al matí feinejo per l’escriptori. Dino a les 12. I quan és la una, surto cap a Barcelona.  M’agrada passar per Santa Coloma, Riudarenes i baixar cap a Hostalric on enfilo l’autopista. A l’àrea de servei de Montcada, m’aturo a fer un tallat.

Poc abans de les 3, aparco sota de la plaça Urquinaona. Tot passejant, baixo pel carrer Jonqueres, cap a la Via Laietana. Com que tinc temps, faig un tomb per aquells carrers de l’entorn del Palau de la Música: Carrer de Sant Pere Més Alt, carrer del Bou de Sant Pere, carrer Sant Pere Mitjà, carrer Sant Pere Més Baix, i al davant del santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, vaig per carrer Verdaguer i Callís fins davant mateix del Palau de la Música.
Tot seguit vaig fins a la Casa dels Velers, a la seu del BARCELONA GUIDE BUREUA (Via Laietana, 50, 2, 2). M’hi atén en Carles i m’hi esperen una altra trentena de guies turístics de Barcelona.  I poc després de 2/4 de 4 inicio la xerrada que s’allarga fins a 2/4 de 6 parlant dels principals episodis de la vida de Jesús i de la repercussió i explicitació en l’art. Tothom està atent, fent preguntes amb interès... de fet, no puc enllestir  tot el material que porto preparat.

Quan acabo i surto de la Casa dels Velers, acabo de fer la ronda tot passejant: carrer Amadeu Vives, carrer Ortigosa, carrer Trafalgar i plaça Urquinaona. M’agrada passejar-me per Barcelona.

També faig una visita a la llibreria Claret. Em trobo amb en Jaume Aimar, el director de Ràdio Estel i de Catalunya Cristiana. És de Calonge i fa temps que ens coneixem.  De la llibreria m’enduc un exemplar de la tercera edició del llibre de Jordi Albertí, El silenci de les campanes. La persecució religiosa durant la Guerra Civil (Proa, 2007).

I retorno cap a Anglès. M’aturo a l’àrea del Montseny per cruspir-me un bon plat de brou, espès i calent. Se’m posa molt bé.

A Anglès, a la plaça del bacallà, hi recullo la Maria i la Glòria i anem plegats a la Cellera. Hi tenim la primera de les TROBADES DE FORMACIÓ DE QUARESMA que organitzen les parròquies del Ter Brugent. Hi participen una cinquantena de persones de gairebé totes les parròquies.

Es presenta el tema DONES AL SERVEI DE L’EVANGELI i hi intervenen la Dolors Puigdevall (Directora de Caritas diocesana), la Sònia Campos (voluntària al camp de refugiats d’Atenes) i la Gna. Pilar Palau (Carmelita vedruna, 30 anys al servei d’una leproseria de Filipines i d’infants del carrer). Si el que diu una és interessant, el que diu l’altra no deixa de ser-ho. Val a dir que han donat un bon testimoni.

Quan acabem, parlant amb la Dolors, em comenta que Mn. Jordi Puigdevall, el que havia estat rector d’Anglès i que va morir fa un mes, era el seu oncle. I que quan s’estava de rector a Anglès, amb els seus pares, l’havia visitat alguna vegada, a la casa on vivia, al costat de l’arc de can Verdaguer.

Cap a les 11 tocades arribo a la doma. La tos no em deixa agafar bé el son.


divendres, 24 / març / 2017

El matí treballo per l’escriptori. Hi ha una bona persona que s’ha compadit de mi i em ve a donar un cop de mà per ajudar-me a ordenar paper i col·locar-los a lloc.

Amb els companys dinem a Can Co de La Cellera. Parlem satisfets de la trobada de formació d’ahir vespre. També es comenta una carta de comiat que un rector ha adreçat a la seva feligresia, a l’Empordà. Tot un despropòsit.

A la tarda, descanso un xic, llegeixo, prego...  Poc després de les 6 vaig a Girona. Passo per la llibreria del bisbat a deixar-hi unes estovalles per una de les esglésies que atén en Miquel Àngel.

Avui no celebro a l’església dels Dolors sinó que ho faig a l’església de les carmelites (c. Montilivi, 27). És una celebració conjunta de la Congregació dels Dolors i de l’Adoració Nocturna. Al monestir hi resideixen 4 monges carmelites descalces. Són molt amables. A la celebració hi participen unes 50 persones. Amb aquesta missa s’inicien les 24 hores de pregària seguint la invitació del Papa Francesc. A més de la família Ortiz, també hi trobo altres persones conegudes, entre altres la Maria Artigues.

Presideix l’església una imatge de la Mare de Déu del Carme (1952) esculpida per en Nolasc Valls Martí (1888 – 1980) . Les pintures del mur del presbiteri, envoltant la M. de D. del Carme,  són del seu fill Pau Valls Canyelles (1935 - ). Resulta que en Nolasc Valls també modelà la imatge de la M. de D. dels Dolors d’Amer, la imatge de l’Assumpta de Calella (Maresme), la de sant Feliu i de la M. de D. dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols... No era un imatger qualsevol. A la façana de l’església hi ha la imatge de santa Teresa de Jesús que va ser esculpida (1958) per en Josep M. Camps Arnau, amb molta producció en aquell moment.

Torno cap a Anglès quan són les 9 tocades. Ha plogut tota la tarda i ara, de retorn, també plovisqueja tot el camí. M’aturo a Bescanó a comprar una pizza. I cap a casa. 


dilluns, 20 de març del 2017

dia a dia, uns dies més i altres, menys

dissabte, 11 / març / 2017

A la tarda ve el grup d’ucraïnesos a celebrar la missa amb Mn. Volodimir.

. A Anglès, abans de la missa ha arribar en Pepet amb la cara ensangonada. Es veu que ha caigut als escalons del  carrer Ponent abans del carrer Canigó. En Miquel l’acompanya a l’ambulatori.

La missa anticipada és dedicada a les famílies i hi participa una dotzena de nens i nenes. Els Cantaires de Sant Miquel hi fan un bon paper.

diumenge, 12 / març / 2017

Quan acabo la missa a Sant Martí, vaig a visitar els avis de Ginesteries. I baixant cap a Anglès, visito en Fermí.

És diumenge i ho aprofito per anar a dinar de restaurant. Vaig a Ca l’Elisa i dino al costat d’en Salvador. Hi vaig caminant i faig el camí de retorn passant per la travessia de les Escoles i baixant per darrera del cementiri vell d’Anglès. I així estiro un xic les cames.

A la tarda m’estic per l’escriptori llegint, escrivint, parlant amb algun amic...


dilluns, 13 / març / 2017

Al matí preparo la reunió de l’arxiprestat. Sembla que no, però aquestes coses també ocupen el seu temps. Em penso que m’hauré de plantejar canvis de cara el curs vinent per tenir una mica més de temps per mi, sinó, em quedarà tot penjat.

Vaig a dinar a Banyoles.  Comentem coses de la família.


dimarts, 14 / març / 2017

Cap a dos quarts d’onze vaig cap a La Cellera. Hi recullo en Ramon i anem cap a la Codina. Hi tenim la reunió mensual de l’arxiprestat. Parlem sobretot de temes relacionats amb la Quaresma (trobades de formació, viacrucis...) i amb la Setmana Santa.

A la tarda, preparo el suplement i acabo de lligar les trobades de formació.

Ara si que tant són llargues les nits com els dies, és a dir, unes 12 hores de nit i unes 12, de dia. Això ja es diu per sant Maties (que abans era el 14 de febrer). 

dimecres, 15 / març / 2017

Al matí hi ha les exèquies de la Mercè Rosell, la mare de la Dolors i sogra d’en Lluís. Hi participa força gent, i molts venen de Bonmatí i de Vilanna, on havia nascut la Mercè. . 

Amb en Francesc Ten i amb en Carles anem a veure l’esglesiola de Lloret Salvatge. Sembla que els agrada. I anem a dinar a Can Co de la Cellera.

A la tarda hi ha les exèquies d’en Leandre Bundó. També hi ha gent. Molts venen de la Cellera. L’oficia el P. Jordi Tarrés.   


dijous, 16 / març / 2017

Al matí, acabo d’arrodonit la xerrada que tinc a la tarda. I també preparo el suplement del cao de setmana. Dino aviat i, cap a la una, vaig a recollir en Ramon, a La Cellera i anem cap al Cap i Casal.

Quan arribem a Barcelona, aparco a la plaça Urquinaona. En Ramon va cap a la facultat de Teologia i jo baixo caminant pel carrer Jonqueres cap a la Casa dels Velers, a la cantonada entre Via Laietana i carrer Sant Pere més Alt, prop del Palau de la Música. A l’entrada em trobo amb la Beatriu, que és amb qui he tingut els contactes.

Començo la primera de les tres xerrades sobre iconografia cristiana. Hi assisteixen una trentena de guies turístics de Barcelona. Parlo un parell d’hores seguides. Repeteixo l’esquema de les xerrades que havia fet a Montserrat, el 2016 i el 2015. La xerrada és molt dinàmica i els assistents van intervenint demanant alguna precisió o algun aclariment. Algunes vegades són ells qui aporten algun aclariment o precisió.

Surto de la Casa dels Velers cap a les cinc i pujo cap a la plaça Urquinaona. Per esperar en Ramon, entro a la llibreria Claret, al carrer Llúria. Hi saludo en Josep M. Alentà, company d’estudis i bon amic. Hi compro el llibre d’en Francesc Torralba “La vida secreta de la pregària” i també el llibre de l’Enzo Bianchi “Per què pregar, com pregar”.

Mentre sóc a can Claret ve en Ramon i també adquireix algun llibre. I sortim a recollir el cotxe. De retorn comentem el que hem fet. En Ramon ha assistit a la presentació dels cursos Alpha. Es veu que hi havia molta negror. Ja me n’havien parlat abans. De Girona hi havia el rector de Palamós, el rector de Sant Jaume de Salt i, per raó del càrrec, en Joan Planellas (com a degà) i en Josep Casellas (com a periodista).

Quan som a l’autopista, resem les vespres. En Ramon va llegint i jo m’hi vaig afegint en aquells versets que recordo de memòria.

Arribem a La Cellera cap a les nou. Quan sóc a casa, enllesteixo el suplement i l’envio a la impremta.


divendres, 17 / març / 2017

Al matí estic un xic cansat. Després de la missa i del viacrucis vaig cap a Bonmatí. Ve una tècnica de la Fundació Sant Martí per mirar la rectoria. Em penso que cada vegada hi ha més esquerdes.

Quan torno a la doma, treballo un xic a l’escriptori buidant fitxes per la meva recerca.

Amb en Ramon i en Jordi dinem a Ca l’Elisa. Com és obvi, parlem del moviment Alpha. En Jordi ho compara als moviments gnòstics dels primers segles del cristianisme. Jo tendeixo a comparar-ho als moviments donatistes. Però bé, la tendència és considerar-lo un moviment urbanita i elitista impropi d’una Església oberta i acollidora que és com cal que es mostri a les nostres parròquies.

A la tarda vaig a l’església dels Dolors. I sortint de la missa acompanyo un noi a la trobada de seminaristes que hi ha al Seminari de Girona. M’hi trobo amb l’Antoni Coll que alguna vegada havia vingut a missa a Gaüses quan jo n’era el rector (entre el 1987 i el 1994).


dimarts, 14 de març del 2017

¿Seria adequado celebrar uma missa em Português?

 dissabte, 4 / març / 2017

Si els altres dies em llevo a les 5’30, avui ho faig a les 6’30. I amb certa calma, vaig seguint la rutina diària: encomanar-me a Déu, desfer el llit, beure un parell de gots d’aigua tèbia, des-beure, fer les pregàries matinals pròpies del meu ministeri, aixecar persianes i obrir finestrons (no hi ha cap finestra igual a tota la casa, ni tampoc cap cortina), afaitar-me, fer el llit, estrijolar-me, recollir quatre notes al meu quadern, baixar a obrir l’església... La calefacció s’ha posat en marxa cap a un quart de sis i s’ha aturat cap a un quart de vuit. Avui no celebro la missa matinal i també puc esmorzar més tranquil·lament (avui, pa amb tomata i un xic de pernil, una taronja i un bol de te). I quan he esmorzat, obrir de bat les finestres perquè entri a dojo l’aire del matí i exhali tota la casa. Entretant  rento els atuells de l’esmorzar, em rento la boca...

Em toca preparar el full de cants que utilitzarem aquesta Quaresma. Va bé tenir un full i seguir cada diumenge els mateixos cants (inici, ofertori, comunió, comiat). L’únic cant que vario cada diumenge és la resposta al salm responsorial. I com que, des que sóc aquí, acostumem a cantar les que proposa el cantoral de MD, ara ja gairebé es saben totes.

Dino tranquil al pis. A la tarda, reparteixo els fulls dels cants per l’església i preparo els patracols per anar a les altres esglésies. Faig l’estona de pregària litúrgica que em manca.

A la missa anticipada de Bonmatí no arribem a la trentena de persones. Des de fa un any, gairebé cada dissabte, m’hi fan d’escolans en Miquel i en David, dos vailets portuguesos. De fet, gairebé la meitat dels assistents a la missa de de Bonmatí, són portuguesos. I a Anglès també una bona colla. Ja veig que hauré d’aprendre el portuguès. A Anglès tampoc som massa gent. Lloat sigui Déu!


diumenge, 5 / març / 2017

Des de dos quarts de sis del matí, segueixo la rutina horària. La claror de aurora treu el nas per darrera la lluerna de can Cendra ja cap a dos quarts de set. La única diferència de la rutina dels altres dies de la setmana és que esmorzo abans de baixar a obrir l’església. I quan pujo, obro finestres per airejar la casa i em rento la boca.

Celebro la missa de les 9 a Anglès i, a dos quarts d’onze, la celebro a Sant Martí. Quan baixo de Sant Martí m’aturo al carrer dels Pins per visitar una veïna de la Cris i portar-li la Comunió.

Al migdia ve una parella a preparar el seu casament i el bateig del seu petit, un vailet ros i amb els ulls ben blaus, com si tingués a dintre tota la blavor del cel i que els ulls únicament deixaven entrellucar.

Acompanyat d’un noi conegut, dino a Can Vernis de la Cellera. I a la tarda em recloc al meu escriptori. Em truquen un parell de persones per parlar.

Aquest cap de setmana he caminat força: ahir, 17.135 passes (que corresponen a 12’69 km) i dissabte, 15.037 passes (que corresponen a 11’01 km). Un dia ja explicaré com ho faig, però el que si que puc dir és que estic agafant el síndrome del hàmster.


dilluns, 6 / març / 2017

Al matí, després de la missa ferial, baixo a l’ambulatori. Em fan un electrocardiograma. El darrer crec que me l’havien fet fa uns 10 anys. Mentre m’espero per entrar a la consulta amb el metge, parlo amb diverses persones. Sempre hi ha gent coneguda. Quan entro a la consulta, el metge em comenta l’analítica que vaig fer i l’electrocardiograma. L’analítica delata que no vaig prou bé a nivell de sucre, segurament per haver-me relaxat en la dieta. Pel que fa al demés (tensió, colesterol...) estic bé. També el ritme cardíac i les pulsacions van bé. Val més.

Quan acabo vaig cap a Crespià, a fer-hi inventari amb l’Antònia i amb la Mercè. Elles ja han fet inventari a l’església d’Esponellà. Crespià és un poble ben bonic, amb el torrent que l’atrevessa. L’església és un barreig d’estil i d’elements (romànic, barroc, pintures murals, reformes posteriors al Vaticà II... ) i sobretot sensació de solitud i de passat. A la nau lateral de tramuntana hi ha els patracols d’una exposició en ocasió de la Fira de la Mel, fa quinze dies.  Quan acabem anem a retornar les claus a l’ajuntament.

I tot seguit anem a Vilert. Primer recollim les claus a Can Anglada (la casa d’on procedeix el periodista Martí Anglada, ara delegat de Catalunya a París).

La capçalera de l’església de Vilert, amb tres absis, em recorda la de Brunyola, d’un romànic primitiu, de la primera meitat del s. XI. Els peus de l’església serien del s. XVI i, les naus laterals, del s. XIX. Està ben conservada, ben il·luminada, néta. Mn. Pere Bach hi ha fet una bona feina els anys que n’ha estat el rector.

Entre els elements que inventario hi ha una pica baptismal romànica (possiblement també del s. XI) i les estacions del Viacrucis de Can Marcó de Quart (idèntiques que les que hi ha a Sant Martí Sapresa, si bé millor conservades). 

Quan hem tancat l’església, entrem a la capella de sant Esteve, mig abandonada, al costat del cementiri. I retornem les claus a les Anglades.

Tots tres dinem a Can Roca d’Esponellà, tot comentant diversos temes, entre altres parlem de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles tan implicada en el món de l’art.

I quan acabem, retorno cap a Anglès. A un quart de sis rebo la mainada que ve a catequesi i resem el Parenostre. Quan ells són a les sales, amb la Mercè i amb Miquel, a l’església hi faig la meva pregària.

Al vespre envio el programa del Quinari de la Mare de Déu dels Dolors (la setmana abans de Rams) als mossens de Girona.


dimarts, 7 / març / 2017

Al matí ve un noi a ajudar-me a posar ordre als meus papers. A la tarda, ve la Mònica a fer la neteja de les sales de catequesi.

M’arriba el número de la Revista de Banyoles del mes de març. Hi ha un reportatge sobre la Fundació Lluís Coromina.  Encara que en Lluís sigui un xic més petit que jo, havíem coincidit a classe del senyor Hugas, a l’Acadèmia.  


dimecres, 8 / març / 2017

Cap a migdia marxo d’Anglès i vaig cap a Banyoles. Vaig a la Pia Almoina a recollir el llibre d’en Jordi Galofré i Miquel Rustullet, Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (1936 – 1939). M’anirà molt bé per la meva recerca, especialment el capítol segon dedicat a la Persecució Religiosa amb l’apartat La destrucció de símbols religiosos. A la Pia Almoina hi deixo una dotzena dels llibrets que he escrit sobre sants per completar la col·lecció dels que ja hi tenen (entre tots, n’he escrit una vintena).

Vaig a trobar en Joan Comalat, el fotògraf. Som de la mateixa edat. Vaig a recollir-li una fotografia (únicament la té en format diapositiva) del immens teló de les Ànimes que va pintar en Manuel Pigem. No sé si trobaré la manera de traspassar la fotografia en format digital. La volia fer servir per la xerrada que estic preparant sobre l’altar de les Ànimes de Segueró. 

Amb en Joan parlem de l’escultor Josep M. Bohigas, cosí de la seva mare, i del seu cosí, l’artista Lluís Vilà.  Tots tres havíem coincidit en diverses activitats de Banyoles.

A la tarda hi ha el reforç escolar a les sales de la doma. Jo vaig a la barberia perquè m'esquilin. 

En Josep em comunica la mort de la Petra Borikó. La Petra havia vingut molt per casa a partir que el seu germà, el P. Benigne Borikó,  la presentà a les meves germanes. La família Borikó és bubi i  de Guinea Equatorial. El P. Benigne era claretià i el coneguérem gràcies al nostre oncle, el germà Hermenegild Clotas, i al P. Lluís Masachs. El P. Benigne va venir sovint a casa. També era amic de la família Figueres, Can Tites, ja que va ser company d’estudis del  P. Figueres, també claretià. A veure si algun dia li puc dedicar un petit estudi biogràfic.

I al vespre, el Barça juga amb el PSG amb un resultat èpic: 6 a 1. Ja està tot dit. De fet, jo em poso nerviós i no puc seguir el partit. Però, tot escoltant Catalunya Informació, vaig assabentant-me del resultat.

M’assabento que un amic era al Camp Nou. Al minut 75, decebut, va sortir de l’estadi amb l’excusa de no trobar cues a la sortida. I mira.


dijous, 9 / març / 2017

Avui em toca anar a Palafrugell. Visito la Felícia. Abans d’entrar a l’Asil, em trobo amb en Joan Xicoira. L’agafo per sorpresa. A l’Asil saludo la nova superiora, la mare Eulàlia. I vaig cap a trobar la Felícia. De mica en mica sembla que va entrant als llims. Però el més important és que es troba ben atesa, com de fet vaig veient.  A l’Asil, a més de saludar diverses persones conegudes, també hi saludo en Joan de l’Arc.

Sortint, dino a un bar, a la cantonada del carrer Pi i Margall i el carrer de les Torretes. Quan he acabat de menjar, el noi que em serveix (en José Villalba Saavedra) em recorda cofoi que li vaig donar la Primera Comunió, ara fa 18 anys. També em saluda el seu pare. Abans de marxar també entra a menjar-hi en Paulí Martí. Ens saludem i comentem quatre coses de Palafrugell, especialment de la Revista de Palafrugell.

A la tarda m’arribo fins el Geriàtric. Hi visito la Carme Gironès. Quan em veu, es posa contenta. Intento d’animar-la. Em comenta que té un nebot que viu a Anglès i que es diu Rafel. Ara veuré si el localitzo. També vaig a visitar la Maria. Em trobo també amb el seu nét, en Raül, i amb en Pepe.

I retorno cap a Anglès. 


divendres, 10 / març / 2017

El matí feinejo per l’escriptori amb el meu ajudant.  A veure si així puc avançar feina que la tinc molt encallada.

Al migdia vaig a Amer. Recullo en Ramon a La Cellera. Anem a dinar al restaurant de Sant Marçal. Ens hi trobem els quatre capellans de l’arxiprestat. És un bon moment de companyonia.

Això ho vaig descobrir quan estava a el Maresme. Gairebé tots els capellans d’aquelles parròquies, des de Canet fins a Blanes, ens trobàvem per sopar junts. El tema dominant era el futbol. Cada capellà obria de bat a bat les portes de casa seva per acollir els companys. Cert que hi havia elements que grinyolaven. Però bé, era una bona manera de no trobar-nos sols.

A la tarda, descanso un xic i surto cap a Girona. M’arribo a la llibreria del Bisbat i recullo els cartells de la xerrada que faig a Segueró – Beuda el dissabte 1 d’abril. Veig que la Teresa ha col·locat un programa del quinari dels Dolors que es fa la setmana abans de Rams.

Celebro la missa a l’església dels Dolors. Quan acabem, tenen ganes de comentar-me coses.


Marxant de Girona, m’aturo a Bescanó a comprar una pizza d’escalivada. I cap a casa on me la cruspeixo amb fruïció acompanyada d’una cervesa. I el dimoni? Que estossegui!. 

dimarts, 7 de març del 2017

No tinguis por, jo et vinc pa fer saber que Déu, suau, vol una poca cosa.


dissabte, 25 / febrer / 2017

Segueixo la rutina de cada dia, amb tranquil·litat i sense presses. No tinc la missa al matí.

A la tarda ve Mn. Volodimir i els feligresos ucraïnesos. Ells comencen la Quaresma avui.


diumenge, 26 / febrer / 2017

Després de la missa a Sant Martí, passo per Can Perich a visitar les àvies. Hi copso la preocupació pel tema de la grip aviària. És lògic. A Constantins (dintre el terme de Sant Gregori) han hagut de sacrificar uns 17 mil ànecs. I a La Cellera també els ha tocat el rebre. No és pas cap broma.

Dino a Can Tarrés. Quan pujo a la doma, agafo el cotxe i m’arribo a Sant Julià de Llor per mirar millor els bancs. Estan molt atrotinats i algun dia els feligresos es trobaran asseguts a terra. Sembla clar que ho haurem de solucionar.

A l’església de Sant Julià hi prego un xic, com és lògic. I quan surto, faig un tomb entorn de l’església. El paisatge és impressionant: Brunyola, Santa Bàrbara, el Pla de Llancers, Sant Miquel, Sant Gregori, Puigdafrou, el Far, Santa Brígida, Sant Climent, Finestres, Sant Roc, Sant Grau, Rocacorba, els Àngels, Girona... Un dels paisatges més fascinants de l’entorn, només amb el punt negre de la gran antena al costat de l’església.


dilluns, 27 / febrer / 2017

Passo un dia dolent. Diria que el tractament per compensar la tensió no em funciona bé.  Dino a Banyoles.

Em demanen una còpia del text del Viacrucis Vivent que es representà a Palafrugell. Vaig fer-ne una redacció nova cada any, millorant l’anterior. La darrera i definitiva vaig escriure-la el 2009.  A veure si, per aquests verals, algú s’anima a escenificar-lo de nou. Me l’he rellegit i, a uns anys vista, sembla que té prou consistència. Crec que hi ha moments molt colpidors: la introducció, l’encontre amb Maria, les ploraneres, el plany de Maria... Segurament els que el van representar i els que el van veure ens en podrien remarcar algun.

dimarts, 28 / febrer / 2017

He passat mala nit.

Després de la missa del matí ve en Genís Crespo. A Anglès el coneixien per en Ginés. Un seu germà és l’avi de Can Tonatic. En Genís ara viu a Castelldefels i havia tingut una botiga de confecció a Barcelona, al carrer Muntaner / plaça Adrià, sota de l’avinguda General Mitre. Em diu que vestia els fills Pujol. L’acompanyen dos capellans d’uns 45 anys: en Xavier i en Fernando.

En Xavier és capellà a l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Castelldefels. Em diu que és nascut a Tudela i que els seus pares eren andalusos. Va estudiar a Barcelona i a València i va fer una estada d’uns 6 anys a Perú. Precisament del Perú és l’altre mossèn, en Fernando. Els comento que el que va ser bisbe d’Abancay, Mn. Enric Pèlach Feliu (1917 – 2007), havia estat batejat a aquesta parròquia d’Anglès. I que el seu secretari, Mn. Miquel Guitart Crosas (1932 – 1990) havia nascut a la parròquia veïna d’Amer i va ser rector de Sant Martí Sapresa, una de les parròquies que intento atendre.

En Genís ens mostra fotografies de quan feia d’escolà a Anglès. També hi surten en Ricardet, en Jaume Selga... I va explicant coses de l’església, de la rectoria, de la Mare de Déu del Remei,  que venerem amb tota devoció.

A la tarda hi ha la reunió del grup de Vida Creixent. També hi participa en Pere Canaleta ja que fa una ronda per tots els grups. Li comentem que els temes fan molt de tuf d’obres. Es veu que gairebé tots els grups se’n lamenten. Quan acabem la reunió, em conviden a celebrar els 36 anys de la meva ordenació. Què hi farem.

Cap a les 6 ve una parella per acabar d’enllestir el seu expedient de matrimoni. Es casaran a Linyola.

A les 9 tenim reunió del Consell de les Parròquies de la Vall de les Esglésies. Sempre hi falta algú. Hi ha bon ambient. El tema dominant és el funcionament de Caritas.

dimecres, 1 / març / 2017

Fa 5 anys que tinc perfil al Facebook, una finestra oberta al món, com si estigués enmig de la plaça del poble. Únicament que cal vigilar i no abocar-s’hi massa: hi ha el perill de caure daltabaix. Però, d’això, se’n va aprenent. I malgrat algunes relliscades, n’estic content.

A la celebració de la missa del dimecres de cendra hi participen 25 persones. En Jordi Boadas i la Consol Blanquera, tot cofois, em venen a comunicar que han estat elegits Prior i Priora de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors d’Amer. Els felicito i els encoratjo.

Preparo la xerrada que tinc demà al SAFOR, al col·legi Cartañá de Girona. 

Com he practicat el dejuni preceptiu d’avui? Per esmorzar he pres un bol de llet amb cafè i hi he sucat un parell de torradetes. Per dinar he menjat un plat de llenties barrejades amb quatre grans d’arròs i, per sopar, m’acabo les llenties que han sobrat. I per beure, avui només aigua. I res de berenar ni de beure un altra tassa de llet i cafè.  

dijous, 2 / març / 2017

Cap a les 11 surto cap a Blanes. Aparco al passeig de mar i pujo a la rectoria. M’entrevisto amb Mn. Enric Roura i amb la comissió de cultura del Consell Parroquial. Em plantegen fer una xerrada sobre iconografia i sembla que els va bé que sigui una visita guiada i comentada a l’església. I quedem per fer-ho a l’octubre.

Feia molt temps que no havia estat a Blanes, possiblement des del 1986. Quan m’estava de vicari a Calella, els diumenges ens reuníem rotativament a les rectories dels dos arxiprestats de la costa i també sovint havia anat a la rectoria. Aleshores hi era de rector en Lluís Solà. Als Pins hi havia en Quim Lleal i a la Plantera hi havia en Pep Claparols.

Quan acabem la reunió, l’Enric m’ensenya l’església. Hi ha molta obra d’en Jaume Busquets Mollera (1903 – 1968). Però també hi la imatge de la Mare de Déu de Pasqua del banyolí Josep M. Bohigas Masoliver (1906 – 1971), imatges d’en Josep M. Camps i Arnau (1879 – 1968)... tots ells artistes que conec força. També hi ha pintures més actuals dels blanencs Ricard Ferrer i Jeroni Matas.

Anem a dinar al Casino Nou i acabem just per sortir ràpid cap a Girona. Arribo al Cartañá amb uns minuts de retard, sobre les 4. L’aula ja està plena dels alumnes que participen al curset Arquitectura i l’Art del Sagrat organitzat pel SAFOR. Explico amb detall la iconografia dels sarcòfags paleocristians de Sant Feliu, la Cadira de Carlemany, el retaule de plata de la catedral de Girona... i encara hi seria si no fos que havia d’acabar a les 7. Amb una petita pausa, he estat unes 3 hores xerrant i comentant fotografies.

Arribo cansat a Anglès. I aviat cap al llit, i sense resar massa, just anar repetint IN MANUS TUAS, PATER, COMENDO SPIRITUM MEUM


divendres, 3 / març / 2017J

Després de la missa del matí, seguim el Viacrucis. Hi participem unes 25 persones.

Faig la ronda visitant les persones impedides de Bonmatí. Deixo el cotxe davant de l’església i vaig casa per casa tot passejant. També és una oportunitat de saludar la gent que vaig trobant. I així visito la Maria, la Margarida, l’Antònia, la Dolors, en Josep, una altra Maria...

Quan acabo, a dintre de l’església, hi prego amb l’hora menor. I retorno cap a la doma on hi deixo aparcat el cotxe.

Amb en Ramon i en Jordi, dinem a Ca l’Elisa.

A la tarda oficio les exèquies de l’Aristòbula González (96a). No era massa coneguda ja que, amb el seu marit, l’Alejandro Toribio, van venir de grans a Anglès per poder estar amb la seva filla, l’Àngels. Em comenten que el nom li havia posat el padrí ja que coneixia algun filòsof judeo-grec que portava aquest nom.

I vaig a Girona a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Els convido a iniciar la Quaresma i imposo la cendra als assistents.

De retorn, a Bescanó, hi compro una pizza de verdura.