dissabte, 30 de novembre de 2013

Nusquam est qui ubique est


dissabte, 23 / novembre / 2013

A Banyoles hi ha la trobada d’homes que porten el nom de Martirià. N’hi participen 31. Fan una visita al Puig de Sant Martirià i un dinar al restaurant de El Vilar. Es fa un homenatge pòstum al compositor Martirià Font.  

Al migdia tinc batejo la Sofia. Em porten aigua de Lourdes que barrejo amb l’aigua beneïda. De segon nom es dirà Lourdes, clar.  

Quan vaig cap a Bonmatí, a la carretera, em creuo amb en Ramon que, amb la Montse i en Josep, venen de dinar a Serinyà...

L’Assemblea Nacional de Catalunya ha publicat el manifest . Estic totalment d’acord amb el que s’hi expressa.


diumenge, 24 / novembre / 2013

M’assabento de a mort de Mn. Miquel Jordà i Mayoles, nascut a Mieres el 1927. Va estudiar al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1952. Va ser vicari de Malgrat de Mar, rector (1953) de Sant Mateu de Montnegre, de Castellar de la Selva i Santa Pellaia. El 1958, rector de Vilafreser i el 1964, també de Fellines. Del 1967 al 1978, rector  de Riudarenes i l'Esparra i del 1978 al 1982, d'Hostalric i Reminyó. Durant els anys 1981 i 1982 també fou ecònom de Fogars de la Selva i arxipreste de l'arxiprestat del Montseny. El 1982, rector de Sant Pere Pescador i encarregat de Sant Tomàs de Fluvià, fins el 2004. Des del l 1986 fins al 2004 també fou rector de Torroella de Fluvià i Vilacolum, i del 1988 al 1990, arxipreste de l'arxiprestat del Golf de Roses. Des del 2004 estava adscrit a la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles.

Quan va anar de rector a Vilafreser, la mare li va regalar la bicicleta que havia estat de l’oncle, Mn. Joaquim, rector de Els Àngels. Mn. Miquel sempre m’ho recordava agraït. Quan era rector de Sant Pere Pescador i jo ho era de Sant Jordi, va inaugurar la restauració de l’església de Sant Pere Pescador (devia ser el 1992), i el vaig anar a ajudar per acabar de preparar els detalls de la celebració.

Si bé la missa exequial tindrà lloc demà, dilluns, a la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles, no em serà possible assistir-hi.

Quan acabo la missa de les 9, a Anglès, em ve a trobar en Lluís i m’obsequia amb una bosseta d’encens i un punt de llibre que ha portat de Betlem on ha estat de visita darrerament.

A Sant Martí, mentre acabem de preparar els detalls per la celebració de la missa, la Carme em comenta les diferències entre el bruc florit (de l’alçada d’una persona i amb flors blanquinoses que floreixen a la primavera) i el bronze (de mata baixa, amb unes flors blavoses que floreixen ara).

A la missa del migdia, a Anglès, m’hi fan d’escolanes la Núria i l’Anna.

Vaig a dinar a Banyoles. No ens podem entretenir gaire ja que, a primera hora, hi ha la trobada de pregària al Convent Vell, dalt del Puig de Sant Martirià.
Trobada al Convent Vell, al Puig de Sant Martirià. Amb el tot-terreny que condueix l’Assumpta, hi pugem la Carme, en Josep, l’Aniol i jo. Al peu de la gran creu de fusta de la Missió, hi diu el rosari Mn. Josep Prieto.

Hi participen persones ben conegudes i ben relacionades amb la devoció a sant Martirià : en Joaquim Tarafa de Can Pandai, Catalina Oliveras de Can Barral, en Mateu Butinyà Carrera i la  Maria Sitjà Boschdemont amb la seva filla Maria Butinyà Sitjà, la  Maria Carme  Butinyà Carrera i en Jordi Valero Vilagines, la Maria Rosa  Casellas, Trini Mateu Saderra i el seu nét Lluis Miquel Muñoz, Miquel Rustullet Noguer i  Maria Antònia Tallada, en Jaume Oller i la Irene Sala, en Francisco  Ralita Mares, en Joan Corominas Saulina (de Cal Noi Jan),l’ Esteve Coll Masdevall, en Martirià Torras Congost de Cal Fideuer, la  Montserrat  de Can Comalatat, l’Empar Nanclares , la  Pilar i tres altres religioses butinyanes... fins arribar a una quarantena.

Parlo amb la Tini que em diu que té guardats tots els negatius dels reportatges que havia fet el seu pare i, per tant, quan pugui, podria localitzar els de la meva ordenació de diaca a Banyoles (el 25·11·79). La Nati Tallada és néta de la papereria de Ca l’Estrella del carrer Major d’Anglès i em comenta que de petita havia jugat moltes vegades al pati de la Doma on hi va aprendre a grimpar amb xancles.

Dalt del puig hi fa una tarda esplèndida, amb un sol agradable, i al lloc on estem situats, estem arrecerats de l’aire de tramuntana. L’estany és un mirall planer, brillant... El sol es va situant per damunt de Sant Patllari.


dilluns, 25 / novembre / 2013

Sembla que ja estem a l’hivern i encara en falta gairebé un mes. Al matí estem a uns 0º.  No em moc massa de la dintre la doma. Faig endreça a la sagristia. Faig algun assentament al despatx. Repasso la biografia de l’Enric Monjo.

Preparo el programa de les activitats nadalenques de les parròquies de l’Arxiprestat Ter Brugent. També escanejo fotografies dels anys 70. Quants records!

Quan ve la mainada de catequesi, els convido a dibuixar una nadala que publicarem al programa d’activitats nadalenques de les parròquies de l’arxiprestat. A veure quin serà el millor.  


dimarts, 26 / novembre / 2013

 Vaig a Girona, a dipositar els objectes de la parròquia de Sant Martí Sapresa que vaig recollir per lluir a la missa solemne del dia de sant Martí, quan va venir el Sr. Bisbe: la creu de plata i el calze

La Creu Processional de Sant Martí és d’una tipologia tardo gòtica i és  semblant a la de Santa Maria dels Turers de Banyoles. La de Sant Martí és d’uns 77 cm d’alçada i 41 d’amplada  (la de Banyoles és d’uns 108 cm d’alçada i 51 d’amplada). La creu de Sant Martí té el fust llis, sense decoració (la de Banyoles hi ha gravada una decoració floral), només amb motllures i una magolla globular, motllurada, decorada amb ovals incisos, fulles de parra de raïms en relleu i unes nanses calades i representant motius florals i animals (La magolla inferior de la de Banyoles és més gran i de dos nivells: el nivell inferior és molt semblant a la magolla de la creu de Sant Martí. Al nivell superior hi ha les figuretes de fosa de sis apòstols: Mateu, Pere, Pau, Bartomeu, Jaume Menor i Simó Judes). Els extrems dels braços de la creu (superior i laterals) tenen forma flordelisada (exactament com la de Banyoles). Tota la creu està resseguida per una sanefa de fronda fosa. El centre l’ocupa la figura del Crucificat, amb nimbe crucífer i una placa al seu damunt amb la inscripció INRI. A cada braç, un motiu lobulat on s’hi ha col·locat una planxa de plata repussada amb figures simbòliques: Pelicà (superior),  Adam sortint del sepulcre (inferior), la Dolorosa (costat dret del Crucificat) i sant Joan Evangelista (costat esquerra del Crucificat). El revers de a creu la disposició de motius és idèntica, però en el centre hi ha una placa quadrada b motius florals cisella (a la de Banyoles hi ha la Mare de Déu) i els medallons dels braços s’hi representen les figures del tetramorf (símbols dels Evangelistes).  A la de Banyoles, els medallons són idèntics però col·locats arbitràriament. A totes dues creus, de cada angle del centre de la creu, en surt una petita flor de lis que formen com unes aspes dal darrera del Crucificat. Sense cap dubte, posant les dues creus de costat, i comparant els diversos detalls, un se n’adona que s’han elaborat al mateix taller d’orfebreria i en una època semblant. El mateix em passa quan comparo la creu de Sant Martí amb la que hi ha a l’antic despatx del bisbe del Palau Episcopal.  I, tota vegada que la de Banyoles porta gravada la data de la seva adquisició (1682), la creu de Sant Martí seria adquirida al darrer quart del s. XVII .

L’altra peça que porto al Palau Episcopal és el calze de plata d’uns 26’5 cm d’alçada i de 8’5 cm de diàmetre. Està decorat amb motius vegetals incisos i reposats. En el segon nivell de la base entre els motius decoratius s’intercalen els caparrons de quatre antelets en relleu. El fust abalaustrat descansa sobre base cúbica i amb un nus principal en forma de gerreta, tot decorat amb motius cisellats. La sotacopa té uns pètals d’incís de factura senzilla i acaba amb unes motllures simples. La copa està lleugerament exvasada i és daurada.

Anant a Girona, i tornant, pel camí, sobretot cap al Pou del Glaç, es veuen raconades emblanquinades per la gebrada del matí.

Després de dinar, hi ha la reunió mensual de Vida Creixent. Hi participa el responsable diocesà, en Pere Canaleta. Treballem amb senzillesa el tema que toca:  EL REGNE DE DÉU ÉS CONFLICTIU de la campanya d’aquest curs ELS SIGNES DEL REGNE DE DÉU preparat pel P. Francesc Roma S.J. Tothom hi va dient la seva.

Quan acabem, arriba el grup de catequesi de la germana Pilar i la germana Teresa. La Pilar em comunica la mort a Olot de la germana Rosa Carreras Albó (48a), germana d’en Lluís, el director de l’escola de la Vall dels Àngels. 

Aquests dies vaig repartint els tacos. Tenen èxit. Llàstima que no s’editi quelcom semblant per aquí.


dimecres, 27 / novembre / 2013

Al matí atenc un parell de visites al despatx. Cap a la una surto per anar a Banyoles. Dino a Teixidor amb la Carme, en Josep i la Nuri. La Nuri em comenta que les visites desmesurades que entren al bloc des d’un país de l’est, possiblement són intents d’un robot que vol sabotejar el Diari del Capellà. Ves per on!

Mentre retorno cap a Anglès, va caient aigua neu. Procuro no posar massa el peu a l’accelerador. La temperatura no puja dels 4º

A la tarda, a la doma, aviat, ve la mainada del reforç escolar molt abans de l’hora. Els faig entrar a una de les sales. Intento fer-los estar quiets fins que arriben els seus professors.

Mn. Joan Busquets em comunica la mort de la M. Àngels Carreras Caballé (69a), la germana de Mn. Pere Carreras, també d’Anglès i cosina germana de la Rosa Carreras, que han enterrat al matí.  


dijous, 28 / novembre / 2013

Vaig a Palafrugell a visitar una persona malalta que m’ha demanat. Quan he acabat, telefono a la Lluïsa que em dóna una cadira de rodes per portar a en Lluís. Pel carrer em trobo amb coneguts: en Martí, en Narcís, la Núria, l’Eduard, l’Àngela... Al carrer mateix, una persona m’atura i em demana formalment si la puc confessar. En un racó assolellat del carrer, l’atenc discretament.

No em puc entretenir gaire més i vaig cap a Santa Cristina on m’aturo a dinar. Al restaurant ja gairebé no hi ha ningú.  

Vaig a Caldes de Malavella per participar a les exèquies de la germana Margarita Torrabadella i Homs (87a). A l’església, em situo al costat de l’Antoni Ruiz. També saludo la Margarita Barriga i la seva cunyada, la Mariona i l’Esteve, la germana Ascensió Caussa, la germana Lídia Martín de La Cellera i la germana Conxita Sagalà (que, amb la germana Margarita i la germana Carme, va formar part de la darrera comunitat Vedruna a Palafrugell, fins el 2003). També hi ha la Isabel i en Vicenç del Garbí i en Joan, l’Albert i la Núria del Vedruna. I molta altra gent de Palafrugell amb qui ens anem saludant. 

Oficia les exèquies el rector de Caldes, Mn. Àngel Pagès. També hi assisteixen en Pere Torras i en Salvador Gras. En diversos moments, em commoc. L’Albert fa una glossa ben bonica de la germana Margarita.

Quan surto, acomiadant-me dels coneguts, vaig cap a Anglès. Vaig a portar la cadira de rodes a en Lluís. Espero que li vagi bé.

En Miquel Arenas de Can Sais de Vall·llobrega, em telefona per comunicar-me la mort de la Maria, la seva mare. La Maria Torroella Clotas (92a) era cosina germana de la mare, de qui va assistir a l’enterrament, a Palafrugell. 

Celebro la missa vespertina pensant amb la gent que he trobat i amb els difunts que ens han deixat.  


divendres, 29 / novembre / 2013 

 Venen en Lluís, en Josep, en Toni i en Nacho a instal·lar  una làmpada a la sagristia. Me la va portar, fa cap un mes, la Maria. Hi queda bé i la sagristia queda molt senyora. Es veu que ara, a les cases, no s’acostuma a instal·lar-hi làmpades. Certament que, aquesta, a una casa particular hi seria molt feixuga. Al menjador del pis també n’hi ha una i, val a dir, hi queda molt malament. No sé pas a qui se li va ocórrer!

Cap a migdia surto per anar un altre cop al Baix Empordà. Avui vaig a Vall·llobrega. Dino a Solius, on també vaig dinar-hi ahir.

A Vall·llobrega hi arribo poc després de les 3. L’Enric està escombrant l’entrada de l’església parroquial de Sant Mateu. Hi ha una autèntica catifa de fulles de lledoner.

Amb l’Enric parlem de la Maria, a qui ell li administrà els sagraments estant ben conscient. També parlem de les parròquies de l’entorn.

De mica en mica van arribant els familiars. Saludo en Miquel i en Baldiri, les mullers, els fills, filles i néts... També saludo la Maria Àngels, la Concepció, la tia Lola, en Lluís... En Lluís em comunica que ja és avi, d’en Roger. També venen les nebodes de la Maria, les Mateu  Torroella.   

Oficio les exèquies amb senzillesa i sobrietat. Tot té regust de terra, de naturalitat, de família... i d’esperança! Quan acabem a l’església, anem al cementiri. El taüt és com el de la mare: de fusta clara i cantelluda. Abans de dipositar-la al nínxol, obren el taüt on, com una nina, hi reposa el cos de la Maria. Pare nostre...  I que el cel ens puguem veure! També fem memòria d’en Miquel (el marit, per qui també faig oficiar els exèquies) i d’en Josep (el germà, que també havia encomanat a Déu jo mateix).

 Marxo del cementiri. L’estació de ràdio, amb els senyals horaris, indica que són les 5. Quan passo pel davant de l’església, m’adono que el cotxe de la Maria Àngels està aparcat a la vorera i ella telefonant. M’aturo per mirar si hi ha problemes. Em demana que parli amb els de l’asseguradora perquè ha tingut pana i el cotxe no vol arrencar. Diria que la bateria s’ha acabat.

Quan he parlat amb els de l’asseguradora (els haig de dir lletra per lletra el nom de Vall·llobrega i encara no s’aclareixen) i em diuen amb mitja horeta arribarà l’assistència tècnica. La Maria Àngels i la Concepció em diuen que ja puc marxar.

Retorno per Caldes. Hi ha 3 km de menys que passant per Riudellots, tot i que quan s’arriba a la Nacional cal parar ment perquè és un embolic i hi ha molt trànsit.

Arribo a la doma cap a les 6. Poso en marxa el terra radiant i preparo la missa Prenc alguna cosa i  espero per la missa vespertina. Amb els col·laboradors, aquests dies els vaigg repartint els tacos. Tenen èxit. Llàstima que no s’editi quelcom semblant per aquí.
Quan he acabat la missa vespertina tenim la reunió del Consell Parroquial d’Anglès. L’ordre del dia és força atapeït però, amb calma i bonhomia, els anem desgranant tots. Cap a les onze ja tots tornem a ser a casa.


Al xap-xap hi trobo els comentaris que fan referència a l’accident que ha tingut en Patllari, el mini nebot. D’urgència, al Trueta, li estan intervenint el braç que s’ha fracturat i li posen un clau. Vatua l’olla!  

dissabte, 23 de novembre de 2013

Amoris vulnus idem sanat, qui facit

dissabte, 16 / novembre / 2013

A primera hora em telefona en Josep per concretar l’horari de dues exèquies. Un dels difunts és en Joan (66 anys) i l’altra, la Maria. Més tard, l’Anna em comenta que en Joan va néixer a Can Trufa de Sant Martí Sapresa, ja cap a Sant Romà. La Maria és de Cal Fuster de Calders, a Constantins.

Tinc el matí per anar treballant i preparant les misses del diumenge. Aquesta vegada tocarà pregar per Filipines on s’hi ha viscut un bon daltabaix. També haig de tenir (i hem de tenir) un record i una pregària pel Baix Empordà, especialment pels pobles on havia estat de rector: Vilopriu, Gaüses, Colomers, Sant Jordi Desvalls (de fet és Gironès) i també Jafre i Foixà. 

A la tarda oficio la missa anticipada a Bonmatí i a Anglès. A la missa d’Anglès les escolanes es fixen amb la gent que hi arriba tard i, amb veu baixa, em diuen: “Aquests, sempre arriben tard”. Hi participen  uns amics de Palafrugell . Quan acabem, em comenten que, al seu davant, hi havia una senyora que, mentre jo predicava, s’anava fregant les mans amb una pomada hidratant. Quina devoció tan gran!

Des de Palafrugell porten un bon carregament de taps i, al pati, ja torna a haver-n’hi un bon carregament. AI pis, sopem plegats i parlem de malalts, de difunts...


diumenge, 17 / novembre / 2013

Per sant Iscle, el fred xiscle! Ha plovisquejat tota la nit i han arribat a caure uns 15 litres. Cap a les 9 del matí torna a ploure i es posa a tronar: en algun lloc de l’entorn hi caurà neu.

Celebro la missa de les 9 i, tot seguit, vaig a celebrar la missa a Sant Martí. Hi participen poca gent.

Al migdia, a Anglès, a la missa de les 12, també hi oficio les exèquies d’en Joan (en Joni). Hi participa molta gent. Val a dir que es segueix bé la missa i tota la cerimònia: respostes, cants, atenció, actitud...

A dos quarts de dues oficio les exèquies de la Maria, a Bonmatí. L’església també s’omple. A la sortida em saluda en Miquel Teixidor, company del seminari des del 1965 fins el 1970. No havíem coincidit més. Em presenta la Pilar, la muller, i en Roger, el fill.  És mestre a Santa Coloma de Farners i viu a Vilobí d’Onyar, al costat de l’església.

Parlem dels 21 companys del curs que començàrem el setembre del 1965 i refem el llistat dels que recordem si bé no sempre ens venen a la memòria els noms sencers, i amb algun altre petit dubte. I aquests són: en Joan Barba Oliveras de Can Barral de Banyoles, en Jesús Bosch Torrent de la fleca del Veïnat de Salt, en Joan Cañigueral Geis de Cassà de la Selva, en Xavier Carbó Casellas de Salt, en Joan Coll Comerma de Banyoles (i nebot de Mn. Salvador Coll), en Font de Cal Pardal de Rupià, en Garangou (de Verges o d’un poble de per allà), en Gómez Torregrosa de la caserna de la Guàrdia Civil de Port Bou, en Josep Julià Andreu de La Pera, en Lluís Lòpez Carbó de Salt (a. c. s.), en Rafel Mas Juli de Girona, en Massana Massaneda de l’Hostal Nou de Riudellots de la Selva (que va tenir un greu accident l’estiu del 71), en Mesas d’Ultramort, en Josep M. Pagès Guàrdia de Canet de Verges, en Palacios (¿?) de Girona,  en Josep Lluís Rodríguez de Girona mateix, en Joaquim Rodríguez de Blanes (n’hi havia un altre de Blanes de qui no en recordo el nom), l’Enric Roura  Guitart d’Amer (nebot de Mn. Joan Guitart, rector de Borgonyà, i de Mn. Miquel Guitart, rector de Sant Martí Sapresa), en Miquel Teixidor Almar de La Pera i, clar, jo mateix, de Can Teixidor del Terme de Banyoles.

Al segon curs va venir en Genís Paretas de Sant Iscle d’Empordà,  i  en plegà algun i també en plegà algun altre els cursos següents. Després s’hi afegiren un parell de companys que eren de Calella de la Costa, en Casas i en Sagrera i em penso algun altre que repetia del curs que ens precedia.

La majoria d’ells, ves a saber ara on són. Amb algun, aquests darrers anys, hem coincidit esporàdicament en algun lloc (Paretas, Cañigueral, Carbó, Coll... ).  Seria interessant veure on es troba cadascú i quines trajectòries s’han seguit.

Curiositat: fins el setembre, diàriament constatava una vintena de visites diàries al DIARI DEL CAPELLÀ des d’Ucraïna. Fa un parell de mesos, les visites van desaparèixer. Ara, de nou, entren un reguitzell de visites des d’Ucraïna, gairebé tantes com des dels servidors situats dintre de l’estat, a més també les que entren des dels Estats Units, de la Xina i diversos països de forma més aleatòria. Ja m’agradaria saber el perquè de tantes visites i tan continuades des d’un país de l’Est d’Europa. A veure si algú m’ho explica.


dilluns, 18 / novembre / 2013

Ha plogut amb ganes tota la nit. Al matí, el pluviòmetre m’indica uns 75 litres. I continua plovent. Passarem del novembre més sec al novembre amb més aigua, del novembre més calorós al novembre més fred, de l’estiu al hivern.

A primera hora vaig a l’ambulatori per revisar l’analítica que van fer-me fa quinze dies. Resulta que hi vaig amb una setmana d’antelació. Però els faig llàstima i també m’atenen. La clicada ha baixat però el sucre arriba a 160. Catxis dena!  

A mig matí vaig cap a Bellaterra. Plou tot el camí, especialment des de Riudarenes a Hostalric. Quan arribo al Campus de la UAB ja gairebé no ho fa. Prenc un tallat i vaig a entrevistar-me amb la professora Núria Llorens. Sort que he arribat aviat i puc ser el primer.

Parlem del l’estudi de l’obra de l’Enric Monjo. Les precisions i les indicacions que em fa són molt oportunes i necessàries. M’hi haig de posar en serio i no perdre’m per les branques, que és un problema meu.

De retorn, m’aturo a dinar a Gualba. El personal de la casa em saluda cordialment. Menjaré escudellà barrejada i un xic de pollastre. Buf, quedo a rebotir.

 A la tarda, a Anglès, ve la mainada de catequesi. El pluviòmetre indica que, al matí, han caigut uns 20 litres. Al vespre, la missa vespertina, ja la celebrem al baptisteri. Hi participem 6 persones.

A la sala de la doma hi venen els actors a assajar-hi els pastorets. Em fan companyia i, al gener, quan acaba la gatzara, els trobo a faltar.  

dimarts, 19 / novembre / 2013 

A la nit ha anat plovent sense caure cap diluvi. El pluviòmetre indica que han caigut uns 10 litres i el dia es lleva rúfol. De bon matí tinc varies trucades.

Cap a les 9 ve el camió cisterna a descarregar gasoil al dipòsit de l’hort. En deixa uns 4 mil litres. El camioner és de Vilobí. Sort n’hi ha d’en Joan que sap tot com va i que va vetllant perquè tot es faci correctament.

També venen els tècnics a instal·lar uns plafons tèrmics al terra del baptisteri. Convé que la capella quedi ben escalfada.

A la tarda, a primera hora, vaig fins a Salt, a visitar la Maria que està ingressada a l’Hospital. Hi conec una seva néta de Vidreres i una seva germana, la Gràcia, que viu a Aiguaviva, amiga de la Roser, veïna de la doma. La  Maria comparteix habitació amb una gran devota de la Mare de Déu del Remei i que és de Santa Coloma de Farners, la mare de la pintora Maria Pou. 

Arribo a la doma per rebre el grup de catequesi (amb les germanes Pilar i Teresa). A la missa vespertina estrenem el terra refractari. Funciona prou bé: escalfa bé els peus i crea una temperatura ambient agradable.


dimecres, 20 / novembre / 2013

Bufa fort el vent. Sembla que ve del nord oest, o sigui, seria mestral, tot i que els serveis meteorològics diuen que és ponet . És fort i fred. Les finestres i tot sembla fimbrar, com si la casa volgués agafar el vol.

És dia de despatx i atenc alguna visita.  
  
A la tarda oficio les exèquies de la Pilar (90a). Si bé havia nascut a Santa Coloma de Farners, de petita ja va venir a residir a la plaça de la Vila d’Anglès. Era vídua d’en Jaume Tarrés, de Cal Serrador.  

La besàvia de l’Àlex, la Pepita, em comenta tota cofoia que el seu nét és en David Rodríguez que, el mes de setembre, superant diverses dificultats, va resseguir nedant el perfil de la Costa Brava amb un company, en Quim Bofill. Va ser una proesa esportiva que van recollir diversos informatius.  

Venen la mainada a assajar els Pastorets. Avui ho fan a l’església. I en Lluís fa de conserge. Sort n’hi ha.

Quan pujo al pis i hi entro a les enfosques, sento rebombori que ve del menjador. Tinc un bon ensurt. Corro cap dins i encenc els llums. Amb el vent ha caigut la tapa de la llar. 


dijous, 21 / novembre / 2013

A les nou venen les pabordesses de l’escombra a fer neteja de l’església. Hi ha forces flors per col·locar.

Baixo al poble a comprar alguna cosa, sobretot verdura i proteïnes. I quan retorno, vaig cap a Girona. Quan estic traient el cotxe del pati de la catequística, una dona ve a enterrament. Està sorpresa que estigui tot tancat. Caram! Parlant, li aclareixo que la persona que em diu, ha mort a Roses i se li fan les exèquies allà. De fet la difunta, la Teresa Casanovas Boix (74a), era filla d’Anglès i estava casada amb en José Moyano, també d’Anglès, si bé el matrimoni vivia i estava molt arrelat a Roses. Algú m’havia recordat que aquest matrimoni havia ajudat generosament la parròquia de Sant Miquel d’Anglès i també em consta que també ha ajudat molt la parròquia de Roses.  

Al migdia ja sóc a Girona. Vaig fins a Can Ensesa a recollir un parell de copons i un salpasser. Tot net i polit. Hi deixo un parell de navetes.

També ho aprofito per anar a Casa Carles. Amb en Joan anem fins al costat del Sivilla a recollir un parell de casulles. Anirem mudats.

Quan arribo a Anglès, preparo el dinar amb calma, dino i descanso una mica.

A la tarda, en Harpreet ve a fer un xic de repàs. Cal que li expliqui una mica l’acabament de l’Antic Règim, la Guerra de Successió, els inicis de la democràcia... Quan sortim al pati, hi ha l’Assumpta que ve a veure’m i a berenar.

A la missa vespertina commemorem la Presentació de la Mare de Déu. Acabem cantant “La Mare de Déu quan era xiqueta...” que tots recordem bé.

Cap a les 9 del vespre vaig a Can Cendra. Hi ha la reunió de la comissió per preparar la fira de Sant Antoni, el gener. Serà el divendres 17, el dissabte 18 i el diumenge 19. Cada any hi ha alguna variació. Els va agradar que, aquest any, es portés fins a la plaça de la vila la imatge de sant Antoni.

A l’església hi ha els tramoistes arreglant una mica la tarima i preparant l’equip d’il·luminació.


divendres, 22 / novembre / 2013

No entenc que, des d’Ucraïna, les visites al DIARI DEL CAPELLÀ, puguin doblar les visites que s’hi fan des de l’estat. I aquest fenomen, ja fa temps que es repeteix. 

Al matí baixo al poble a proveir: medicaments, material d’oficina, pa... També m’arribo un moment fins a Sant Martí a posar en marxa les estufes elèctriques. Les deixo al mínim i, diumenge, s’estarà bé a l’església.

Aquests dies, a la carretera de Girona a Anglès, hi ha hagut varis accidents, sobretot a la zona del Pou del Glaç, a Vilanna. És fàcil derrapar-hi i, si hi ha sort, l’accident acaba amb una topada a les barreres protectores o amorrada a la vorera. Però la zona de la Pilastra, entre Bescanó i Montfullà, també és un altre dels punts negres.

Precisament aquesta setmana, al començament de la zona de la Pilastra, una feligresa que acostuma anar amunt i avall, m’explicava que diumenge, anant cap a Salt, el cotxe li va patinar i li va donar una volta sencera damunt l’asfalt fins a tornar a quedar-li de nou direcció Salt. Si bé va tenir un bon ensurt, la sort va ser que no circulava cap altre cotxe, que tampoc anava excessivament ràpid i no li passà res, fora d’una rascada al cantó del morro del cotxe a la barrera del costat contrari. “Mossèn, vaig tornar a néixer”, em deia. “Doncs haurem de tornar a batejar-la”, li vaig respondre.

Sembla que ara volen fer-hi alguna reparació. Però no gaire res: pedaços. El cert és que, com ja he dit alguna altra vegada, en el temps que porto que estic a Anglès (dos anys) hi he vist més accidents que no pas els que vaig veure transitant de Palafrugell a Girona passant per la Bisbal, al llarg de 17 anys.

A la tarda preparo les misses del cap de setmana. És la festa de Jesucrist, Rei de Pau, i cal pregar perquè es promoguin polítiques solidàries, perquè la justícia afavoreixi els pobres, perquè les forces econòmiques procurin el benestar per tothom i arreu... I és que, si no ho demanem mai, vol dir que tampoc esperem que es faci realitat.

A la missa vespertina hi participem 8 persones. Quan acabem la missa, venen els tramoistes dels Pastorets. I també la mainada que assaja: avui toca repassar el ball dels dimonis: bum, bum, bum... xiribím, xiribím pom, pom!  “A prop d’allí el dimoni escuat, patrip-patram... sentint tanta gatzara, cap dins se n’és ficat, patrip-patrap, cap dins se n’és ficat.” 


I per sopar, trinxat, amb la verdura que m’ha sobrat del dinar d'avui  i un xic del dinar d’ahir. 

diumenge, 17 de novembre de 2013

Ave, Regina Coelorum! Ave, Domina Angelorum!

dissabte, 9 / novembre / 2013

A primera hora m’arribo a la Pilona a acompanyar-hi en Raül i en Jan. Es veu que aniran a entrenar cap el Pasteral.

Al matí, pel despatx, preparo les misses  del diumenge, especialment la de Sant Martí.

Dino al pis amb sobralles de la setmana.

A la tarda, m’arribo a Sant Martí a preparar els darrers detalls: el plec de fulls a la taula, penjar un cartell a la cartellera, preparar la credença, col·locar el missal a l’altar i el leccionari a l’ambó,  canviar la llàntia del Santíssim...

Vaig a celebrar la missa a Bonmatí. Hi participen unes 35 persones.  Llegeixen en Joan i en Lluís.

A Anglès, missa de la mainada. N’hi participen una quarantena. El grup de post-comunió fan d’escolans i llegeixen les pregàries. Quan comencem la missa, surto de la sagristia sense l’alba posada. Les catequistes estan esverades perquè es pensen que, amb els nervis, me n’he oblidat. De fet me la poso quan sóc al presbiteri per així ensenyar a la mainada com es diu cada peça de roba, fonamentalment l’alba (hi ha cap nena que se’n digui?) i l’estola (no la “pistola”: l’estola significa servei, no pas violència).

Sembla que la celebració va bé. I el que més els agrada és quan, al final, pugem al cambril a fer el petó a la Mare de Déu. La majoria no li arriben ni als peus.

Quan acabem la missa em venen a saludar en Ricard Teixidor i la seva muller. A en Ricard, bon amic d’en Pere Artigues, el vaig conèixer ara fa 34 anys, quan m’estava a Santa Coloma de Farners.

La seva dona em demana que li ensenyi les sabates que em van costar un colló de mico: són ortopèdiques i ja se’n convenç aviat, encara que les que porto són de la temporada passada i val la pena amortitzar-les.


diumenge, 10 / novembre / 2013

El dia es presenta amb 10 hores de sol i 14 de foscor: per sant Lleó, guanya la foscor. Planyo els països nòrdics que tenen molta menys insolació que nosaltres. Quan obro els portals de l’església, m’adono que els tons ocres del paisatge es van tornant més torrats. Ja entrem a la segona meitat de la tardor, la que ens porta a la foscor del hivern.

Després de la missa de les nou, recullo la creu i el calze del s. XVII i vaig cap a Sant Martí. Trobo l’església ja plena, tot i que encara manca mitja hora per començar. Tothom fa cara de festa major. Hi ha varies religioses filles del poble. També hi ha la Lola Guitart (la germana de Mn. Miquel Guitart i mare de l’Enric Roura) i la Mercè, l’assistent de Mn. Enric.

Poc després d’un quart d’onze arriba el Bisbe Francesc i en Joan, el diaca. I la gent es posa a aplaudir. Observa l’església i prega davant del Santíssim i de la imatge de sant Martí.

A la sagristia parlem un xic de la vida parroquial, amb religiosos a moltes famílies (i alguna vegada amb més d’un). 

La missa és solemne i els cants dels Cors Alegres surten afinats i solemnes. El Bisbe fa un bon sermó que tothom segueix amb atenció. A l’església hi som unes 140 persones.  I la Maria va traient fotografies per fer un bon reportatge.

La missa acaba amb un concert del cor i, a l’exterior, es serveix xocolata desfeta i s’interpreta una audició de sardanes. Ben rodó.

Quan marxem de Sant Martí, al trencant, per poc m’envesteix un cotxe que puja rabent des d’Anglès. I anem cap a Sant Amanç. Hi ha l’equip de voluntaris que ens espera per mostrar al bisbe l’estat de les obres, a punt d’acabar la restauració bàsica del temple.

A la sortida ens ofereixen un vermut. Hi ha de tot, gairebé com un dinar. Amb una safata de canelons, una cassola de rostit i amb crema cremada, hauria quedat ben arrodonit.

El bisbe li agrada observar l’entorn i que li indiquin el nom de cada punt que s’observa. És ben trist l’aixafament del paisatge que comporten les torres elèctriques i ara encara més amb les de la MAT. El progrés significa destrucció?

Quan acabem, acompanyo la Maria del Pa a casa seva i vaig a dinar: un plat d’escudella i una mica de rodó de vedella amb bolets i, per postres, un tall de meló.

Quan acabo retorno a Sant Martí a endreçar l’església i recollir les coses: la col·lecta, la creu, el calze... Quin silenci i quina pau!  

A la tarda, en Harman i en Mohit venen a la doma, a estudiar i a fer els deures. L’un sap bé català i l’altre sap bé física i matemàtiques. Els deixo i van fent... 


dilluns, 11 / novembre / 2013

Avui és sant Martí: l’aniversari de la mort de l’avi Benet (fa 71 anys), el pare de la mare, i l’aniversari de la mort del meu padrí, en Narcís Cornellà, el 1965. També és primer aniversari d’un dels meus mini-nebots, l’Steven.

Per Anglès, faig endreça per la sagristia i, sobretot, pel despatx. També vaig a comprar. En Joan ja està millor i ve a fer una repassada de l’hort.
Cap al migdia, la brigada de Bonmatí venen a recollir els taps que hi ha al pati de la catequística. Han de fer dos viatges i també carrego el meu cotxe per així fer net.

A la tarda ve a fer repàs en Harpreet. I els nois del Rastro venen a recollir una fotocopiadora vella: un trasto menys i més espai per col·locar bé les coses. 

Després de les 5 ve la mainada de catequesi. El colomar s’omple de parrupeig.

Al vespre m’arriba la notícia del incendi que s’ha iniciat a Vilopriu, no crec pas de forma fortuïta. Ja fa temps que per aquell entorn hi volta un psicòtic piròman que hi ha provocat cap un centenar d’ incendis en pocs anys. Amb la tramuntana que hi fa, l’ambient sec... el incendi  pot arribar a ser devastador.

Vaig seguint les notícies. Es veu que han desallotjat els veïns de Colomers i els han portat cap a Sant Jordi Desvalls.

No em pot passar desapercebut  el daltabaix que això suposa per les famílies i pel territori on hi vaig estar de mossèn (rector de Sant Jordi Desvalls, Colomers, Vilopriu, Gaüses, Valldavià) des del 1987 fins el 1994, amb molts records i i amb bons amics que m’hi vinculen.

Faig una pregària a la Mare de Déu dels Àngels, venerada per tots aquells feligresos, perquè ajudi a aturar el foc i, sobretot, ajudi totes les persones que hi treballen per aturar-lo,  i ajudi totes les famílies afectades:

Ave, Regina Caelorum,
Ave, Domina Angelorum:
Salve, radix, salve, porta
Ex qua mundo lux est orta:
Gaude, Virgo gloriosa,
Super omnes speciosa,
Vale, o valde decora,
Et pro nobis Christum exora.[


dimarts, 12 / novembre / 2013

He dormit intranquil pensant en el foc i amb els seus efectes. Déu faci que avui es pugui controlar. Encenc el ciri gros, el de les necessitats particulars que se m’encomanen, davant la Mare de Déu del Remei.

A la tarda m’arribo fins a Sant Martí a fer-hi una visita rutinària. Les darreres setmanes hi he anat tantes vegades seguides que m’ha agafat una mena de mono, de síndrome d’abstenció,  i sembla que no poden passar gaires dies sense anar a treure-hi el nas. Tot està en ordre.

En Pere m’ha demanat una ressenya de sant Roger, la redacto i li envio. Quan ens parlem per telèfon comentem el bon regust que ens van deixar els agustins recol·lectes quan anàrem, amb ell, en Jaume i en Miquel Àngel, a Marcilla, l’estiu del 1974. També em parla molt bé d’un agustí recol·lecte que va conèixer i que s’està a Londres. Es veu que tenia una germana religiosa butinyana a Girona i que venia a veure-la.

Trobo el llistat de nois i noies d’Olot que, del 17 al 21 de setembre del 1976, peregrinàrem a Lourdes. L’expedició l’organitzà Mn. Girgas i em convidà a participar-hi. Jo estava a punt de començar el tercer curs de teologia.  

El grup estava format per dues colles. Una era l'anomenada COLLA DE LES FONTS.  Els monitors eren la Maria Fàbrega, en Pere Garcia, la Dolors Rigart. Els nois que en formaven part eren en Lluís Guix i en Josep Puigferrer. I les noies de la colla eren la Consol Ayats, l'Àngela Barnada, la Carma Bartrolí, la Teresa Fàbrega i la Bibiana Agustí.
L'altra colla del grup, més heterogènia, estava formada per l'Esteve Bartrina, en Francesc Coll Vimala, en Quel Bosch, en Xavier Selles, l'Agustí Codina, en Santi Boada, en Josep Masllorens, en J. Colldecarrera, en Pep Xuclà i en Josep M. Puigferrer (no sé si és el mateix que l'anterior). I les noies d'aquesta segona colla eren la Susi Cordón, la Joana Fàbrega, la Rosa M. Coromina, la Glòria Olivas, la Janina Solés, la Carme Velasco Bonet, la M. Dolors Pujolas, la Maria Serrat i la M. Reina Serrat.

Resulta que fa cap a mig any la Bibiana Agustí em va passar una fotografia del grup, davant la basílica del Roser, a Lourdes, i no acabàvem d’encertar l’any de l’anada i el nom dels assistents. Ara serà més fàcil. Ah, per cert, a la foto jo hi surto cofat amb barretina, com és obvi.

Precisament fa uns dies també em va arribar una fotografia i un face d’antics monitors i participats a les colònies que s’organitzaven des de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts a la casa de Els Arcs de Santa Pau. I també hi apareixen alguns d’aquests assistents.

L’incendi del Baix Empordà ha anat a la baixa i pràcticament està controlat. Deo gratias!


dimecres, 13 / novembre / 2013

Els dimecres al matí tinc el despatx obert. El desembre, gener i febrer l’hauré d’obrir el dimarts, per tema d’unes classes que tindré el dimecres. De fet, la majoria de la gent venen quan els ve bé, si bé abans fan una truc de telèfon. La gent gran, sovint ve a la sagristia, abans o després de les misses. També atenc gent que es posen en contacte amb mi per telèfon o la xarxa: una consulta, un certificat, un encàrrec...

En Josep i en Lluís venen a regular els termostats de la calefacció. Diuen que s’acosta el fred i val més preveure que la calefacció funcioni bé. Els he preguntat si la caldera també funcionaria amb aigua de la cisterna. Caldria provar-ho. 

La Maria del Pa em porta les fotografies del reportatge de diumenge passat. Hi puc comptar bé els assistents:  En Jordi Danès em porta les fotografies del reportatge del diumenge del Remei, ara fa un mes. És dia de fotografies.

Aquests dies estic nostàlgic i vaig mirant, triant i escanejant fotografies de l’any del patatum.

A la tarda tenim una reunió breu per parlar del reforç escolar. Se’n beneficiaran uns 20 alumnes. Tant de bo es pogués ampliar l’equip de voluntaris!

I preparo un xic el treball de síntesi del màster: ara estic elaborant les fitxes de les terracotes del Museu Monjo. 


dijous, 14 / novembre / 2013

Em llevo, enllesteixo aviat i marxo cap a Vilassar de Mar. Quan hi arribo no puc aparcar on ho faig habitualment ja que és la zona on avui hi ha el mercat setmanal. Al Museu Monjo, refaig les fitxes que tenia malament i trec alguna fotografia. També repasso els llibres de la biblioteca personal de l’Enric Monjo.

A dos quarts de tres arribo a Anglès i, depressa, faig una queixalada per enganyar la gana.

Oficio les exèquies d’en Joaquim Casteyó. Resulta que és el germà d’en Rossendo, el campaner de Bonmatí. Havia nascut a una casa que, venint d’Anglès, després de la fàbrica ANTEX, és la primera de Trullàs i que queda a la dreta, la que en diuen a Can Gruta. De jove, venia a Anglès a treballar a la fusteria de Can Venanci. Després es va muntar pel seu compte i obrí una fusteria al carrer Ponent, prop de la casa que es va incendiar fa pocs dies. Després la fusteria es traslladà al veïnat de les Mines del Sant Pare. Ha estat un home conegut al poble i se l’anomenava pel nom de la casa on va néixer, en Gruta.   

Al vespre ve la colla de tramoistes a muntar la tarima per la representació dels Pastorets. I és que aviat serem a Nadal. I els actors, assagen a la sala de la doma. Un bon ambient i un bon sarau.


divendres, 15 / novembre / 2013

Començo el dia felicitant els Albert. Quan ja he esmorzat, vaig a comprar: a la papereria, a la tocineria, la fleca...  També m’arribo a Santa Coloma.

Començo a preparar el programa de Nadal i les cartolines pel concurs de nadales de la mainada de catequesi. Ara cal que els companys em facin arribar les informacions i les precisions de les activitats i horaris de cada poble.

Al vespre assagen els pastorets a la sala de la Doma. Tota l’edifici retruny amb els balls dels diables. I com que no surt bé, hi tornen i hi tornen i hi tornen... A quarts d’onze s’acaba l’assaig, s’apaga el rebombori infernal i tot retorna a la letargia silenciosa dels llims.


dissabte, 9 de novembre de 2013

Dicenda tacendaque calles

 dissabte, 2 / novembre / 2013

Al matí ve la mainada de catequesi. Arribo un xic tard de la Pilona i ja han començat la sessió a l’atri de l’església. També ve en Joan a fer alguna feina a l’hort. Encara bo!

Ja fa dies que, al damunt del fals sostre del pis, hi escolto fresses. No sé pas si s’hi ha ficat coloms a niar-hi o bé rates o algun altre animalot. Quan tot està en silenci, fan el seu efecte fantasmagòric.

Dino al pis. Celebro la missa anticipada a Bonmatí i en Sergi hi fa d’escolà. I, al vespre, la missa anticipada d’Anglès. Avui toca pujar a venerar la imatge de la Mare de Déu del Remei.


 diumenge, 3 / novembre / 2013

Després de la missa de les 9 del matí, la germana Carme Colomer ve a acomiadar-se. Retorna cap a Bolívia, a El Alto, a més de 4000 metres d’alçada. Com qui diu, només haurà d’obrir la porta de l’avió i baixar. Es veu que tarda una setmana a situar-se de nou a l’alçada.  

Després de la missa a Sant Martí vaig a Cal Curt i a Can Padrosa a portar-hi la comunió.

I celebro la missa del migdia.

A la tarda felicito els amics indis que celebren la festa del Diwali, una mena de revetlla a l’estil de la de sant Joan. Es veu que, al vespre, encenen llantions per tota la casa expressant els seus desitjos. I demà, dilluns, els llantions que trobin encara encesos significarà que aquells desitjos s’acompliran.


dilluns, 4 / novembre / 2013

Al matí surto a comprar. Al institut d’Anglès no hi ha classe. Tampoc al col·legi Pompeu Fabra. Es veu mainada pel carrer.

Dino al pis: verdura i carn a la planxa.  

A la tarda ve la mainada de catequesi. En fallen alguns.

Fa un ruixadet d’un parell de litres.


dimarts, 5 / novembre / 2013

Surto cap a tres quarts de nou del matí. Vull arribar abans de dos quarts de deu a Girona. Vaig a recollir un parell d’objectes que són de Sant Martí Sapresa i que es guarden al palau episcopal. La Carretera de la Vergonya fa honor al seu nom.  Entre les vuit i les nou és un moment de transit, de gent que va a treballar. Però, ves per on, avui els hi ha donat per segar l’herba de les voreres. Deu respondre a la “gran inversió” que es fa per millorar la carretera. I ja hi som. Total: arribo a Girona a tres quarts de deu. O sigui, 60 minuts per fer 20 quilòmetres.

Quan he recollit els objectes que necessito i he firmat tots els papers de cessió, faig el camí de retorn. Curiosament ara no hi ha gaire transit ni anant ni tornant d’Anglès. Tampoc es veu cap màquina treballant. I arribo amb temps suficient a La Cellera per recollir en Ramon.

A La Cellera m’hi trobo amb en Quim Lleal i en Sebes Aupí que hi estan esmorzant. Es veu que han vingut a recollir un altar de la capella de les dominiques d’Anglès per instal·lar-lo a Medinyà. Per arrodonir el viatge, s’han arribat a La Cellera a fer un mos.

Després de saludar-nos, amb en Ramon anem cap a la Codina. Ja hi ha l’Ignasi i en Jesús que ens esperen. Entrem a la Codina i resem l’hora menor. Al cap de poc arriba en Jordi. l’Ignasi ens presenta el tema de formació: “L’alegria de ser Església”. Continuem parlant de la prioritat que volem remarcar aquest curs (la Parròquia), revisant el començament de curs a les parròquies (sobretot la catequesi de Confirmació), les conferències de Caritas, la cloenda de l’Any de la Fe, el recés de capellans, el programa de Nadal, la Pasqua Jove a La Cellera i a Amer...

A la tarda, faig reforç a en Harpreet i ve la mainada del grup de catequesi que tenen per catequistes la germana Pilar i la germana Teresa.


dimecres, 6 / novembre / 2013

Tinc despatx al matí. Vaig a dinar a Banyoles.

Fa dies que estic buscant dos àlbums de fotografies de la meva ordenació: la de diaca a Banyoles (el 25·11·79) i la de capellà a Sant Esteve d’Olot (el 22·02·81). Ho he barrigat tot i no hi ha manera que els trobi enlloc. I mira que no són pas petits. El meu temor és que, amb el trasllat, no haguessin quedat al fons d’alguna de les capses que, plenes de paper, es llançaren. De moment en diuen bé les ànimes del purgatori perquè he resat per elles molts parenostres. I, fins ara, sempre m’ha funcionat.

El cert és que, tot buscant aquests àlbums, m’han sortit altres coses. Ahir vespre vaig estar mirant les fotografies de quan vaig fer el Camí de Santiago el juliol del 1971. En aquell moment jo estava estudiant el batxillerat a Barcelona. Tenia 17 anys i formava part d’un grup de joves vinculat als jesuïtes amb nois bascos, aragonesos i alguns catalans.  Alguns del grup volíem ser capellans i altres no, tots universitaris excepte jo, que estava acabant el batxillerat.

El Camí de Santiago l’iniciàrem a Valcarlos, a la frontera mateix amb França, el diumenge 04·07·71. Amb el grup de Barcelona també s’hi afegí un grup de joves de Madrid (no recordo el nom de cap). La mitjana del camí era d’uns 40 km diaris (al començament, algun menys). Arribàrem a Santiago el mateix dia 25 de juliol, que era diumenge. Pel camí dormírem sobretot en convents i algun dia en algun paller i fins en una cort de porcs (no sé si els va agradar gaire). Vaig fer el recorregut només amb un parell de xiruques de Tortellà (a l’acabament de la caminada, tenien els talons ben gastats d’un costat) i, fora de l’estellament dels tres primers dies, no vaig tenir cap altra problema físic. Em sorprenia veure els camps amb els cereals tan baixos, aclarits, verds i encara faltant dies per la sega, quan a casa ja s’havia fet. I tot caminant, resar, cantar, parlar...   

Remiro les fotografies i vaig recordant el nom dels companys de Barcelona: Carles, Ramon, Miquel, Antxon, Juan, Antoni, Manel, Gabriel... Ara, gairebé tots són capellans o religiosos. Dels de Madrid, no recordo cap nom ni cap referència concreta.

M’ha escrit en Miquel Miró, el superior general dels agustins recol·lectes. Ara és a Colòmbia, al Desert de la Candelaria presidint el capítol provincial de l’ordre. També hi participa l’Antxon que s’hi està sempre on és professor d’una universitat d’allà vinculada als recol·lectes. A volta de correu li envio alguna fotografia del Camí de Sant Jaume.

En Joan Rober em comunica que el Sr. Bisbe, que ve diumenge per presidir la missa de Sant Martí Sapresa, no es quedarà a dinar.

Dijous, 7 / novembre / 2013

Vaig a dinar a Sant Martí i m’aturo un moment a l’església a deixar-hi alguna cosa. Quina pau!

De retorn m’aturo al cementiri d’Anglès. Hi trec una fotografia del nínxol on hi ha les restes d’en Josep Vidal Huix assassinat el 28 de juliol del 1936 a Palafolls. La secretaria de la Federació de Cristians de Catalunya me la demana des de Barcelona. Es veu que estan treballant en el procés de beatificació del que fou el responsable del grup d’Anglès de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

A la tarda faig un xic de repàs a en Harpreet ajudant-lo a fer dues redaccions. També es comencen a preparar els lots de menjar que es repartiran dilluns. I ve un grup de preadolescents a catequesi, amb l’Alfred.

Al vespre vaig a La Cellera, a la xerrada que fa el Dr. Joan Profitós, el cap del Banc de Sang i Teixits de Girona sobre la “Utilització de la sang al llarg de la història amb motius terapèutics”. Es prou interessant. Cap a dos quarts d’onze ja sóc al pis.

Al pati de la catequística ja hi ha molt de material de l’atretzo dels pastorets que han vingut a descarregar aquest vespre mateix. S’acosta Nadal.  

Escanejo unes fotografies de la meva colla de Barcelona. Van ser tretes l’estiu del 1972 al santuari de Núria i a l’ermita de la Mare de Déu de l’Ajuda, als Hostalets de Balenyà. La família d’en Ramon Vall·llosera provenia d’allà i recordo que hi passàrem algun dia. 


divendres, 8 / novembre / 2013

A les vuit del matí sóc ja a l’ambulatori. M’han d’extreure sang per fer l’analítica semestral: ai! Hi ha tot de gent coneguda que també s’està esperant. Quan he acabat em trobo amb la Gemma i em diu que m’injecti la vacuna del grip: ai!

I cap a esmorzar que ja hi ha gana. Només de sortir de l’ambulatori em telefona en Joan Bussalleu: han d’anar a posar un parell de panys a la sagristia de Sant Martí i també unes cartelleres per penjar-hi els números dels cants de cada missa. Esmorzo d’una esgarrapada i a les nou ja sóc a Sant Martí.

Quan està tot enllestit vaig fins a Bonmatí a visitar els ancians. Avui toca parlar de castanyes i de panellets. Faig la ronda i vaig administrant Nostramo: “Que la pau del Senyor ompli aquesta casa i tots els que hi habiten”. Alguna de les assistents se m’acomiada perquè retorna al seu país: “Padre, deme la bendición”.

Cap a migdia, vaig cap a la doma. Ve en Josep Danés per col·locar una xarxa de seguretat a l’escala. La barana és excessivament baixa i provocativa, i no voldria pas que algun vailet enjogassat baixés de cap pel forat de l’escala.

Dino amb calma i, després de dinar, torno a Sant Martí. Em trobo amb el portal i la façana de l’església ben atapeïts d’una invasió de marietes. Es veu que també ha passat una cosa semblant a varies cases del poble i també a alguna escola de Santa Coloma de Farners. A veiam si ara, al poble, li haurem de dir “Sant Martí de les Marietes” (antigament s’havia denominat Sant Martí de les Esposes, que derivaria de les posades o hostals, ja que era un lloc de cruïlla de camins reials).

Venen un parell de caps dels llops per preparar l’estada d’una nit a la rectoria de Sant Martí. A la casa no hi ha ni aigua ni llum, però diuen que tampoc els cal, que amb una mica de sopluig ja en tenen prou.

La brigada de dones de la parròquia de Sant Martí acaben de netejar l’església i l’ornamenten amb branques de bruc florit, de cirerer d’arboç (amb cireres ben vermelles, taronges, grogues...), de romaní, d’heures, de margarides grogues...  Aquesta és una església de la Selva i les flors que es troben pel seu entorn són les millors per ornamentar-la.

Un dels homes ha vingut amb una segadora d’herba i repassa tot l’entorn de l’església. Renoi! I un parell de dones es posen a escombrar la carretera que va fins la carretera de Santa Coloma / Olot. Amb la voluntat que hi posen, serien capaces d’escombrar fins arribar Anglès!

A la doma acaben de preparar els lots de menjar i és un continu de gent que va i ve, que entra i surt. Timbre, porta, ara m’assec, ara m’aixeco... I continuem al vespre quan venen els tramoistes dels pastorets per acabar de portar trastos per la representació.  I també venen un grup d’actors a assajar.  


dissabte, 2 de novembre de 2013

Largitio fundum non habet

dissabte, 26 / octubre / 2013

Al matí acompanyo en Raül a la Pilona, a fer-hi caic. Es fa un bon tip de beure aigua.  

Al despatx preparo les misses d’aquest diumenge. Tocarà pregar pel bisbat i pels capellans i religiosos fills d’aquests pobles, que entre tots n’hi ha una bona colla.

Al migdia vaig a recollir en Raül i també porto en Jan, un dels seus companys d’esport.

Dino amb una mica de crema de rabaquet que em va obsequiar l’Elisa, una mica de verdura que em va sobrar d’ahir (la passo per la paella) i un parell de talls de llomillo.

A la tarda em trobo amb els nois que aquest vespre acompanyo a fires. També hi ha una de les mares. Parlem de les condicions . També em porten les autoritzacions dels pares.

Celebro la missa a Bonmatí. Juguen el Barça i el Madriz i això es nota. Com que en Sergi és de l’Atlètic, no hi ha cap problema perquè vingui a fer d’escolà. Quan acabo la missa i surto de l’església, el Barça ja ha ficat un gol. Anem bé.  

A Anglès també hi ha poca gent. M’hi fa d’escolà la Queralt.

Cap a un quart de nou venen els nois que acompanyo a fires: en Bruno, en Marc, en David i en Raül.

Aparco davant mateix de l’església de Sant Salvador, al lloc reservat als “Serveis Funeraris”. Òbviament no hi ha ningú ni crec que hi hagi cap enterrament a aquestes hores. Fent un càlcul mental ràpid, després d’haver oficiat més de 3000 exèquies. Per tant, no crec que ningú pugui dubtar que també formo part dels “Serveis Funeraris”.

Voltem les fires. Tot plegat és un xic friqui. Però com un avi, gaudeixo veient com s’ho passen bé els vailets que acompanyo.  Abans de les dotze ja hem pirat cap a Anglès.


diumenge, 27 / octubre / 2013

A la missa de les 9 hi fan d’escolà en Maurici i en Marc. Aquest, que és fill d’un mini nebot de Mn. Isidre, m’explica que molts caps de setmana és a Banyoles i que va a missa allà, amb la seva àvia.

A les misses del matí hi parla la Gna. Carme explicant el seu treball a Bolívia i, des de fa dos anys, a El Alto. Hi fa una bona feinada i val la pena que, cada Nadal, fem una recapta per ajudar-la.

A Sant Martí, a la germana Carme,  la coneixen  bé perquè és de Can Tino de Brunyola.

A la missa de les 12 hi fan d’escolans les dues bessones, l’Anna i la Núria. Posant-me jo al mig, la cosa queda ben equilibrada i simètrica. En David, el germà, que ha fet d’escolà tants anys (va començar amb Mn. Joan Solà), és el qui fa sonar la campana.

Quan acabem, després d’endreçar-ho tot, baixo per anar a dinar a Can Tarrès. Al carrer Ponent hi ha tres camions de bombers i una ambulància. Es veu que s’ha calat foc a una casa abandonada. Amb tants efectius, aviat queda tot controlat.

A la tarda vaig a donar una volta per Girona amb un amic.

A vespre, m’assabento de la mort de Lou Reed (71) el llegendari músic de rock.


dilluns, 28 / octubre / 2013

Al matí feinejo per la sagristia i pel despatx. A mig matí em comença a fer mal l’esquena, com una forta lumbàlgia. Ja hi tornem a ser. Dino com puc i em prenc un calmant. De mica en mica sembla que em va passant. Quan ve la mainada a catequesi gairebé ja no me’n sento.

Treballo en l’elaboració del recordatori de la festa de Sant Martí. Hi publicaré el rectorologi dels darrers 100 anys i un parell de fotografies de l’interior de l’església, una recent i l’altra del 1966, quan es va adaptar a la litúrgia conciliar, seguint un disseny d’en Fita.

Dimarts, 29 / octubre / 2013

Volia anar a Vilassar a avançar el treball de recerca d’en Monjo. Amb tot, per un tema d’assegurances, se m’havia plantejat una visita per aquest matí, i em quedo. Entretant, vaig elaborant les fitxes de les peces que aniré estudiant. A mig matí se’m telefona per anunciar-me que avui no és possible la visita.

A la missa de sant Narcís, el bisbe ha dit algunes coses que s’han fet escoltar: demanant perdó per les informacions i les acusacions de la 13 contra Catalunya, demanant que es pugui realitzar una consulta, demanant que les retallades deixin d’afectar per baix i afectin més per dalt. Bé.

Envio a la impremta la maqueta del recordatori de la festa de Sant Martí i acabem de concretar els detalls.


dimecres, 30 / octubre / 2013

El dematí és dia de despatx, tot i que no es presenta ningú, com passa sovint. Cap a la una, surto i vaig cap a Banyoles. Abans d’arribar a casa passo per l’ajuntament a recollir unes certificacions. I dino amb els de casa.

A la tarda, en Jordi Batlle de la Bisbal em telefona per dir-me que ja ha acabat de teixir les estores de ràfia i que les portarà a Sant Martí. I vaig cap a Sant Martí on m’espero un xic i arriba en Jordi amb les dues estores: l’una per l’altar i l’altra per la seu presidencial. Hi queden bé i hi donen calidesa.

Amb l’església fosca i només amb el llantió del Santíssim, hi fa bo de pregar.


dijous, 31 / octubre / 2013

Em passo mig matí preparant les misses de Tots Sants i del diumenge. Cap al migdia vaig cap a Salt, a l’hospital de Santa Caterina.

Voltar per allà dintre és com perdre’s en un laberint. Sort que ja no és pas la primera vegada i ja conec una mica les tresqueres. Visito en Joan que està eixerit com un pèsol. Sembla que les pedres se li han fos i segurament ja podrà menjar els panellets a casa.

La Paquita de Vilanna, la mare de la Maria, també està força bé però encara en té per uns quants dies. També visito la Paquita, la sagristana de Bonmatí. Cal veure com anirà evolucionant. A la mateixa secció hi ha la Joaquina, que la trobo acompanyada de la seva filla, la seva jove i en Gerard, el nét.

De retorn m’aturo a dinar a Bonmatí.  

Al captard celebro les misses anticipades de Tots Sants a Bonmatí i a Anglès. Hi participa menys feligresos que a les misses anticipades d’un dissabte al vespre.


divendres, 1 / novembre / 2013

Hem girat mes i ja només em falten un parell per arribar al 2014. A veure com acabarà el tema de la Consulta. De moment, les entitats cristianes ja han dit la seva. I no són pas entitats qualsevol: Jesuïtes, Claretians, Justícia i Pau... No només hi estem d’acord els rectorets de poble.  

A les misses de Tots Sants hi participa un nombre un xic més fluix de feligresos que a les misses dels diumenges, però són dels feligresos més esporàdics. És curiós. Quan surto de la missa de Sant Martí vaig a visitar en Joan i en Quin, a Ginesteries.  

Amb la Montserrat parlem de les seves germanes, de la que va ser assistent de Mn. Josep Tomàs (començant a Sant Jordi Desvalls i acabant a Salitja), i de la que s’està a Madrid, amb l’Opus Dei, i que feia molts anys que no havia tornat a Sant Martí.

A la tarda vaig al cementiri vell d’Anglès a donar-hi un tomb. Quin abandó, Déu meu! No diu res a favor del poble. I això que hi ha encara molts nínxols amb restes. Només d’entrar hi ha la llosa sepulcral d’un rector d’Anglès i en recullo la inscripció: “Sepultura del Rnt. Domingo Moner Pbre. que morí a 22 de gener de 1921 als 78 anys de edat y 42 de parroco d’Anglès. Pregueu per mi que tant vaig pregar per vosaltres.”

En el llibre de difunts de la parròquia d’Anglès (VIII) s’amplia una mica la fitxa de Mn. Domingo Moner i Domingo que havia nascut a la Cellera. El pare, Joan, era d’Amer, i la mare, Maria, també de la Cellera. 

A veure si m’engresco a arrodonir el rectorologi d’Anglès. Bona part el va recollir ja el Dr. Viñas. Ara cal completar-lo amb els rectors dels darrers anys i acabar de comprobar-ne alguna informació.

Al vespre venen a sopar uns amics i em sento ben acompanyat.