dissabte, 16 / novembre / 2013
A primera hora em telefona en Josep
per concretar l’horari de dues exèquies. Un dels difunts és en Joan (66 anys) i
l’altra, la Maria. Més tard, l’Anna em comenta que en Joan va néixer a Can
Trufa de Sant Martí Sapresa, ja cap a Sant Romà. La Maria és de Cal Fuster de
Calders, a Constantins.
Tinc el matí per anar treballant i
preparant les misses del diumenge. Aquesta vegada tocarà pregar per Filipines
on s’hi ha viscut un bon daltabaix. També haig de tenir (i hem de tenir) un
record i una pregària pel Baix Empordà, especialment pels pobles on havia estat
de rector: Vilopriu, Gaüses, Colomers, Sant Jordi Desvalls (de fet és Gironès)
i també Jafre i Foixà.
A la tarda oficio la missa anticipada
a Bonmatí i a Anglès. A la missa d’Anglès les escolanes es fixen amb la gent
que hi arriba tard i, amb veu baixa, em diuen: “Aquests, sempre arriben tard”.
Hi participen uns amics de Palafrugell .
Quan acabem, em comenten que, al seu davant, hi havia una senyora que, mentre
jo predicava, s’anava fregant les mans amb una pomada hidratant. Quina devoció
tan gran!
Des de Palafrugell porten un bon
carregament de taps i, al pati, ja torna a haver-n’hi un bon carregament. AI pis,
sopem plegats i parlem de malalts, de difunts...
diumenge, 17 / novembre / 2013
Per sant Iscle, el fred xiscle! Ha
plovisquejat tota la nit i han arribat a caure uns 15 litres. Cap a les 9 del
matí torna a ploure i es posa a tronar: en algun lloc de l’entorn hi caurà neu.
Celebro la missa de les 9 i, tot
seguit, vaig a celebrar la missa a Sant Martí. Hi participen poca gent.
Al migdia, a Anglès, a la missa de les
12, també hi oficio les exèquies d’en Joan (en Joni). Hi participa molta gent.
Val a dir que es segueix bé la missa i tota la cerimònia: respostes, cants,
atenció, actitud...
A dos quarts de dues oficio les
exèquies de la Maria, a Bonmatí. L’església també s’omple. A la sortida em
saluda en Miquel Teixidor, company del seminari des del 1965 fins el 1970. No
havíem coincidit més. Em presenta la Pilar, la muller, i en Roger, el
fill. És mestre a Santa Coloma de
Farners i viu a Vilobí d’Onyar, al costat de l’església.
Parlem dels 21 companys del curs que
començàrem el setembre del 1965 i refem el llistat dels que recordem si bé no sempre
ens venen a la memòria els noms sencers, i amb algun altre petit dubte. I
aquests són: en Joan Barba Oliveras de Can Barral de
Banyoles, en Jesús Bosch Torrent de la fleca del Veïnat de Salt, en Joan
Cañigueral Geis de Cassà de la Selva, en Xavier Carbó Casellas de Salt, en Joan
Coll Comerma de Banyoles (i nebot de Mn. Salvador Coll), en Font de Cal Pardal
de Rupià, en Garangou (de Verges o d’un poble de per allà), en Gómez Torregrosa
de la caserna de la Guàrdia Civil de Port Bou, en Josep Julià Andreu de La
Pera, en Lluís Lòpez Carbó de Salt (a. c. s.), en Rafel Mas Juli de Girona, en
Massana Massaneda de l’Hostal Nou de Riudellots de la Selva (que va tenir un
greu accident l’estiu del 71), en Mesas d’Ultramort, en Josep M. Pagès Guàrdia de
Canet de Verges, en Palacios (¿?) de Girona, en Josep Lluís Rodríguez de Girona mateix, en
Joaquim Rodríguez de Blanes (n’hi havia un altre de Blanes de qui no en recordo
el nom), l’Enric Roura Guitart d’Amer
(nebot de Mn. Joan Guitart, rector de Borgonyà, i de Mn. Miquel Guitart, rector
de Sant Martí Sapresa), en Miquel Teixidor Almar de La Pera i, clar, jo mateix,
de Can Teixidor del Terme de Banyoles.
Al segon curs va venir en Genís
Paretas de Sant Iscle d’Empordà, i en plegà algun i també en plegà algun altre els
cursos següents. Després s’hi afegiren un parell de companys que eren de
Calella de la Costa, en Casas i en Sagrera i em penso algun altre que repetia
del curs que ens precedia.
La majoria d’ells, ves a saber ara
on són. Amb algun, aquests darrers anys, hem coincidit esporàdicament en algun
lloc (Paretas, Cañigueral, Carbó, Coll... ).
Seria interessant veure on es troba cadascú i quines trajectòries s’han
seguit.
Curiositat: fins el setembre, diàriament
constatava una vintena de visites diàries al DIARI DEL CAPELLÀ des d’Ucraïna.
Fa un parell de mesos, les visites van desaparèixer. Ara, de nou, entren un
reguitzell de visites des d’Ucraïna, gairebé tantes com des dels servidors
situats dintre de l’estat, a més també les que entren des dels Estats Units, de
la Xina i diversos països de forma més aleatòria. Ja m’agradaria saber el
perquè de tantes visites i tan continuades des d’un país de l’Est d’Europa. A
veure si algú m’ho explica.
dilluns, 18 / novembre / 2013
Ha plogut amb ganes tota la nit. Al
matí, el pluviòmetre m’indica uns 75 litres. I continua plovent. Passarem del
novembre més sec al novembre amb més aigua, del novembre més calorós al
novembre més fred, de l’estiu al hivern.
A primera hora vaig a l’ambulatori per
revisar l’analítica que van fer-me fa quinze dies. Resulta que hi vaig amb una
setmana d’antelació. Però els faig llàstima i també m’atenen. La clicada ha
baixat però el sucre arriba a 160. Catxis dena!
A mig matí vaig cap a Bellaterra. Plou
tot el camí, especialment des de Riudarenes a Hostalric. Quan arribo al Campus
de la UAB ja gairebé no ho fa. Prenc un tallat i vaig a entrevistar-me amb la
professora Núria Llorens. Sort que he arribat aviat i puc ser el primer.
Parlem del l’estudi de l’obra de l’Enric
Monjo. Les precisions i les indicacions que em fa són molt oportunes i
necessàries. M’hi haig de posar en serio i no perdre’m per les branques, que és
un problema meu.
De retorn, m’aturo a dinar a Gualba.
El personal de la casa em saluda cordialment. Menjaré escudellà barrejada i un
xic de pollastre. Buf, quedo a rebotir.
A la tarda, a Anglès, ve la mainada de
catequesi. El pluviòmetre indica que, al matí, han caigut uns 20 litres. Al
vespre, la missa vespertina, ja la celebrem al baptisteri. Hi participem 6
persones.
A la sala de la doma hi venen els
actors a assajar-hi els pastorets. Em fan companyia i, al gener, quan acaba la
gatzara, els trobo a faltar.
dimarts, 19 / novembre / 2013
A la nit ha anat plovent sense caure
cap diluvi. El pluviòmetre indica que han caigut uns 10 litres i el dia es
lleva rúfol. De bon matí tinc varies trucades.
Cap a les 9 ve el camió cisterna a
descarregar gasoil al dipòsit de l’hort. En deixa uns 4 mil litres. El camioner
és de Vilobí. Sort n’hi ha d’en Joan que sap tot com va i que va vetllant
perquè tot es faci correctament.
També venen els tècnics a instal·lar
uns plafons tèrmics al terra del baptisteri. Convé que la capella quedi ben
escalfada.
A la tarda, a primera hora, vaig fins
a Salt, a visitar la Maria que està ingressada a l’Hospital. Hi conec una seva
néta de Vidreres i una seva germana, la Gràcia, que viu a Aiguaviva, amiga de
la Roser, veïna de la doma. La Maria comparteix
habitació amb una gran devota de la Mare de Déu del Remei i que és de Santa
Coloma de Farners, la mare de la pintora Maria Pou.
Arribo a la doma per rebre el grup de
catequesi (amb les germanes Pilar i Teresa). A la missa vespertina estrenem el
terra refractari. Funciona prou bé: escalfa bé els peus i crea una temperatura
ambient agradable.
dimecres, 20 / novembre / 2013
Bufa fort el vent. Sembla que ve del
nord oest, o sigui, seria mestral, tot i que els serveis meteorològics diuen
que és ponet . És fort i fred. Les finestres i tot sembla fimbrar, com si la
casa volgués agafar el vol.
És dia de despatx i atenc alguna
visita.
A la tarda oficio les exèquies de la
Pilar (90a). Si bé havia nascut a Santa Coloma de Farners, de petita ja va
venir a residir a la plaça de la Vila d’Anglès. Era vídua d’en Jaume Tarrés, de
Cal Serrador.
La besàvia de l’Àlex, la Pepita, em
comenta tota cofoia que el seu nét és en David Rodríguez que, el mes de
setembre, superant diverses dificultats, va resseguir nedant el perfil de la
Costa Brava amb un company, en Quim Bofill. Va ser una proesa esportiva que van
recollir diversos informatius.
Venen la mainada a assajar els
Pastorets. Avui ho fan a l’església. I en Lluís fa de conserge. Sort n’hi ha.
Quan pujo al pis i hi entro a les
enfosques, sento rebombori que ve del menjador. Tinc un bon ensurt. Corro cap
dins i encenc els llums. Amb el vent ha caigut la tapa de la llar.
dijous, 21 / novembre / 2013
A les nou venen les pabordesses de
l’escombra a fer neteja de l’església. Hi ha forces flors per col·locar.
Baixo al poble a comprar alguna cosa,
sobretot verdura i proteïnes. I quan retorno, vaig cap a Girona. Quan estic
traient el cotxe del pati de la catequística, una dona ve a enterrament. Està
sorpresa que estigui tot tancat. Caram! Parlant, li aclareixo que la persona
que em diu, ha mort a Roses i se li fan les exèquies allà. De fet la difunta,
la Teresa Casanovas Boix (74a), era filla d’Anglès i estava casada amb en José
Moyano, també d’Anglès, si bé el matrimoni vivia i estava molt arrelat a Roses.
Algú m’havia recordat que aquest matrimoni havia ajudat generosament la
parròquia de Sant Miquel d’Anglès i també em consta que també ha ajudat molt la
parròquia de Roses.
Al migdia ja sóc a Girona. Vaig fins a
Can Ensesa a recollir un parell de copons i un salpasser. Tot net i polit. Hi
deixo un parell de navetes.
També ho aprofito per anar a Casa
Carles. Amb en Joan anem fins al costat del Sivilla a recollir un parell de
casulles. Anirem mudats.
Quan arribo a Anglès, preparo el dinar
amb calma, dino i descanso una mica.
A la tarda, en Harpreet ve a fer un
xic de repàs. Cal que li expliqui una mica l’acabament de l’Antic Règim, la
Guerra de Successió, els inicis de la democràcia... Quan sortim al pati, hi ha
l’Assumpta que ve a veure’m i a berenar.
A la missa vespertina commemorem la
Presentació de la Mare de Déu. Acabem cantant “La Mare de Déu quan era
xiqueta...” que tots recordem bé.
Cap a les 9 del vespre vaig a Can
Cendra. Hi ha la reunió de la comissió per preparar la fira de Sant Antoni, el
gener. Serà el divendres 17, el dissabte 18 i el diumenge 19. Cada any hi ha
alguna variació. Els va agradar que, aquest any, es portés fins a la plaça de
la vila la imatge de sant Antoni.
A l’església hi ha els tramoistes
arreglant una mica la tarima i preparant l’equip d’il·luminació.
divendres, 22 / novembre / 2013
No entenc que, des d’Ucraïna, les
visites al DIARI DEL CAPELLÀ, puguin doblar les visites que s’hi fan des de
l’estat. I aquest fenomen, ja fa temps que es repeteix.
Al matí baixo al poble a proveir:
medicaments, material d’oficina, pa... També m’arribo un moment fins a Sant
Martí a posar en marxa les estufes elèctriques. Les deixo al mínim i, diumenge,
s’estarà bé a l’església.
Aquests dies, a la carretera de Girona
a Anglès, hi ha hagut varis accidents, sobretot a la zona del Pou del Glaç, a
Vilanna. És fàcil derrapar-hi i, si hi ha sort, l’accident acaba amb una topada
a les barreres protectores o amorrada a la vorera. Però la zona de la Pilastra,
entre Bescanó i Montfullà, també és un altre dels punts negres.
Precisament aquesta setmana, al
començament de la zona de la Pilastra, una feligresa que acostuma anar amunt i
avall, m’explicava que diumenge, anant cap a Salt, el cotxe li va patinar i li
va donar una volta sencera damunt l’asfalt fins a tornar a quedar-li de nou direcció
Salt. Si bé va tenir un bon ensurt, la sort va ser que no circulava cap altre
cotxe, que tampoc anava excessivament ràpid i no li passà res, fora d’una
rascada al cantó del morro del cotxe a la barrera del costat contrari. “Mossèn,
vaig tornar a néixer”, em deia. “Doncs haurem de tornar a batejar-la”, li vaig
respondre.
Sembla que ara volen fer-hi alguna
reparació. Però no gaire res: pedaços. El cert és que, com ja he dit alguna
altra vegada, en el temps que porto que estic a Anglès (dos anys) hi he vist
més accidents que no pas els que vaig veure transitant de Palafrugell a Girona
passant per la Bisbal, al llarg de 17 anys.
A la tarda preparo les misses del cap
de setmana. És la festa de Jesucrist, Rei de Pau, i cal pregar perquè es
promoguin polítiques solidàries, perquè la justícia afavoreixi els pobres,
perquè les forces econòmiques procurin el benestar per tothom i arreu... I és
que, si no ho demanem mai, vol dir que tampoc esperem que es faci realitat.
A la missa vespertina hi participem 8
persones. Quan acabem la missa, venen els tramoistes dels Pastorets. I també la
mainada que assaja: avui toca repassar el ball dels dimonis: bum, bum, bum...
xiribím, xiribím pom, pom! “A prop
d’allí el dimoni escuat, patrip-patram... sentint tanta gatzara, cap dins se
n’és ficat, patrip-patrap, cap dins se n’és ficat.”
I per sopar, trinxat, amb la verdura
que m’ha sobrat del dinar d'avui i un xic del dinar d’ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada