dissabte, 23 de novembre de 2013

Amoris vulnus idem sanat, qui facit

dissabte, 16 / novembre / 2013

A primera hora em telefona en Josep per concretar l’horari de dues exèquies. Un dels difunts és en Joan (66 anys) i l’altra, la Maria. Més tard, l’Anna em comenta que en Joan va néixer a Can Trufa de Sant Martí Sapresa, ja cap a Sant Romà. La Maria és de Cal Fuster de Calders, a Constantins.

Tinc el matí per anar treballant i preparant les misses del diumenge. Aquesta vegada tocarà pregar per Filipines on s’hi ha viscut un bon daltabaix. També haig de tenir (i hem de tenir) un record i una pregària pel Baix Empordà, especialment pels pobles on havia estat de rector: Vilopriu, Gaüses, Colomers, Sant Jordi Desvalls (de fet és Gironès) i també Jafre i Foixà. 

A la tarda oficio la missa anticipada a Bonmatí i a Anglès. A la missa d’Anglès les escolanes es fixen amb la gent que hi arriba tard i, amb veu baixa, em diuen: “Aquests, sempre arriben tard”. Hi participen  uns amics de Palafrugell . Quan acabem, em comenten que, al seu davant, hi havia una senyora que, mentre jo predicava, s’anava fregant les mans amb una pomada hidratant. Quina devoció tan gran!

Des de Palafrugell porten un bon carregament de taps i, al pati, ja torna a haver-n’hi un bon carregament. AI pis, sopem plegats i parlem de malalts, de difunts...


diumenge, 17 / novembre / 2013

Per sant Iscle, el fred xiscle! Ha plovisquejat tota la nit i han arribat a caure uns 15 litres. Cap a les 9 del matí torna a ploure i es posa a tronar: en algun lloc de l’entorn hi caurà neu.

Celebro la missa de les 9 i, tot seguit, vaig a celebrar la missa a Sant Martí. Hi participen poca gent.

Al migdia, a Anglès, a la missa de les 12, també hi oficio les exèquies d’en Joan (en Joni). Hi participa molta gent. Val a dir que es segueix bé la missa i tota la cerimònia: respostes, cants, atenció, actitud...

A dos quarts de dues oficio les exèquies de la Maria, a Bonmatí. L’església també s’omple. A la sortida em saluda en Miquel Teixidor, company del seminari des del 1965 fins el 1970. No havíem coincidit més. Em presenta la Pilar, la muller, i en Roger, el fill.  És mestre a Santa Coloma de Farners i viu a Vilobí d’Onyar, al costat de l’església.

Parlem dels 21 companys del curs que començàrem el setembre del 1965 i refem el llistat dels que recordem si bé no sempre ens venen a la memòria els noms sencers, i amb algun altre petit dubte. I aquests són: en Joan Barba Oliveras de Can Barral de Banyoles, en Jesús Bosch Torrent de la fleca del Veïnat de Salt, en Joan Cañigueral Geis de Cassà de la Selva, en Xavier Carbó Casellas de Salt, en Joan Coll Comerma de Banyoles (i nebot de Mn. Salvador Coll), en Font de Cal Pardal de Rupià, en Garangou (de Verges o d’un poble de per allà), en Gómez Torregrosa de la caserna de la Guàrdia Civil de Port Bou, en Josep Julià Andreu de La Pera, en Lluís Lòpez Carbó de Salt (a. c. s.), en Rafel Mas Juli de Girona, en Massana Massaneda de l’Hostal Nou de Riudellots de la Selva (que va tenir un greu accident l’estiu del 71), en Mesas d’Ultramort, en Josep M. Pagès Guàrdia de Canet de Verges, en Palacios (¿?) de Girona,  en Josep Lluís Rodríguez de Girona mateix, en Joaquim Rodríguez de Blanes (n’hi havia un altre de Blanes de qui no en recordo el nom), l’Enric Roura  Guitart d’Amer (nebot de Mn. Joan Guitart, rector de Borgonyà, i de Mn. Miquel Guitart, rector de Sant Martí Sapresa), en Miquel Teixidor Almar de La Pera i, clar, jo mateix, de Can Teixidor del Terme de Banyoles.

Al segon curs va venir en Genís Paretas de Sant Iscle d’Empordà,  i  en plegà algun i també en plegà algun altre els cursos següents. Després s’hi afegiren un parell de companys que eren de Calella de la Costa, en Casas i en Sagrera i em penso algun altre que repetia del curs que ens precedia.

La majoria d’ells, ves a saber ara on són. Amb algun, aquests darrers anys, hem coincidit esporàdicament en algun lloc (Paretas, Cañigueral, Carbó, Coll... ).  Seria interessant veure on es troba cadascú i quines trajectòries s’han seguit.

Curiositat: fins el setembre, diàriament constatava una vintena de visites diàries al DIARI DEL CAPELLÀ des d’Ucraïna. Fa un parell de mesos, les visites van desaparèixer. Ara, de nou, entren un reguitzell de visites des d’Ucraïna, gairebé tantes com des dels servidors situats dintre de l’estat, a més també les que entren des dels Estats Units, de la Xina i diversos països de forma més aleatòria. Ja m’agradaria saber el perquè de tantes visites i tan continuades des d’un país de l’Est d’Europa. A veure si algú m’ho explica.


dilluns, 18 / novembre / 2013

Ha plogut amb ganes tota la nit. Al matí, el pluviòmetre m’indica uns 75 litres. I continua plovent. Passarem del novembre més sec al novembre amb més aigua, del novembre més calorós al novembre més fred, de l’estiu al hivern.

A primera hora vaig a l’ambulatori per revisar l’analítica que van fer-me fa quinze dies. Resulta que hi vaig amb una setmana d’antelació. Però els faig llàstima i també m’atenen. La clicada ha baixat però el sucre arriba a 160. Catxis dena!  

A mig matí vaig cap a Bellaterra. Plou tot el camí, especialment des de Riudarenes a Hostalric. Quan arribo al Campus de la UAB ja gairebé no ho fa. Prenc un tallat i vaig a entrevistar-me amb la professora Núria Llorens. Sort que he arribat aviat i puc ser el primer.

Parlem del l’estudi de l’obra de l’Enric Monjo. Les precisions i les indicacions que em fa són molt oportunes i necessàries. M’hi haig de posar en serio i no perdre’m per les branques, que és un problema meu.

De retorn, m’aturo a dinar a Gualba. El personal de la casa em saluda cordialment. Menjaré escudellà barrejada i un xic de pollastre. Buf, quedo a rebotir.

 A la tarda, a Anglès, ve la mainada de catequesi. El pluviòmetre indica que, al matí, han caigut uns 20 litres. Al vespre, la missa vespertina, ja la celebrem al baptisteri. Hi participem 6 persones.

A la sala de la doma hi venen els actors a assajar-hi els pastorets. Em fan companyia i, al gener, quan acaba la gatzara, els trobo a faltar.  

dimarts, 19 / novembre / 2013 

A la nit ha anat plovent sense caure cap diluvi. El pluviòmetre indica que han caigut uns 10 litres i el dia es lleva rúfol. De bon matí tinc varies trucades.

Cap a les 9 ve el camió cisterna a descarregar gasoil al dipòsit de l’hort. En deixa uns 4 mil litres. El camioner és de Vilobí. Sort n’hi ha d’en Joan que sap tot com va i que va vetllant perquè tot es faci correctament.

També venen els tècnics a instal·lar uns plafons tèrmics al terra del baptisteri. Convé que la capella quedi ben escalfada.

A la tarda, a primera hora, vaig fins a Salt, a visitar la Maria que està ingressada a l’Hospital. Hi conec una seva néta de Vidreres i una seva germana, la Gràcia, que viu a Aiguaviva, amiga de la Roser, veïna de la doma. La  Maria comparteix habitació amb una gran devota de la Mare de Déu del Remei i que és de Santa Coloma de Farners, la mare de la pintora Maria Pou. 

Arribo a la doma per rebre el grup de catequesi (amb les germanes Pilar i Teresa). A la missa vespertina estrenem el terra refractari. Funciona prou bé: escalfa bé els peus i crea una temperatura ambient agradable.


dimecres, 20 / novembre / 2013

Bufa fort el vent. Sembla que ve del nord oest, o sigui, seria mestral, tot i que els serveis meteorològics diuen que és ponet . És fort i fred. Les finestres i tot sembla fimbrar, com si la casa volgués agafar el vol.

És dia de despatx i atenc alguna visita.  
  
A la tarda oficio les exèquies de la Pilar (90a). Si bé havia nascut a Santa Coloma de Farners, de petita ja va venir a residir a la plaça de la Vila d’Anglès. Era vídua d’en Jaume Tarrés, de Cal Serrador.  

La besàvia de l’Àlex, la Pepita, em comenta tota cofoia que el seu nét és en David Rodríguez que, el mes de setembre, superant diverses dificultats, va resseguir nedant el perfil de la Costa Brava amb un company, en Quim Bofill. Va ser una proesa esportiva que van recollir diversos informatius.  

Venen la mainada a assajar els Pastorets. Avui ho fan a l’església. I en Lluís fa de conserge. Sort n’hi ha.

Quan pujo al pis i hi entro a les enfosques, sento rebombori que ve del menjador. Tinc un bon ensurt. Corro cap dins i encenc els llums. Amb el vent ha caigut la tapa de la llar. 


dijous, 21 / novembre / 2013

A les nou venen les pabordesses de l’escombra a fer neteja de l’església. Hi ha forces flors per col·locar.

Baixo al poble a comprar alguna cosa, sobretot verdura i proteïnes. I quan retorno, vaig cap a Girona. Quan estic traient el cotxe del pati de la catequística, una dona ve a enterrament. Està sorpresa que estigui tot tancat. Caram! Parlant, li aclareixo que la persona que em diu, ha mort a Roses i se li fan les exèquies allà. De fet la difunta, la Teresa Casanovas Boix (74a), era filla d’Anglès i estava casada amb en José Moyano, també d’Anglès, si bé el matrimoni vivia i estava molt arrelat a Roses. Algú m’havia recordat que aquest matrimoni havia ajudat generosament la parròquia de Sant Miquel d’Anglès i també em consta que també ha ajudat molt la parròquia de Roses.  

Al migdia ja sóc a Girona. Vaig fins a Can Ensesa a recollir un parell de copons i un salpasser. Tot net i polit. Hi deixo un parell de navetes.

També ho aprofito per anar a Casa Carles. Amb en Joan anem fins al costat del Sivilla a recollir un parell de casulles. Anirem mudats.

Quan arribo a Anglès, preparo el dinar amb calma, dino i descanso una mica.

A la tarda, en Harpreet ve a fer un xic de repàs. Cal que li expliqui una mica l’acabament de l’Antic Règim, la Guerra de Successió, els inicis de la democràcia... Quan sortim al pati, hi ha l’Assumpta que ve a veure’m i a berenar.

A la missa vespertina commemorem la Presentació de la Mare de Déu. Acabem cantant “La Mare de Déu quan era xiqueta...” que tots recordem bé.

Cap a les 9 del vespre vaig a Can Cendra. Hi ha la reunió de la comissió per preparar la fira de Sant Antoni, el gener. Serà el divendres 17, el dissabte 18 i el diumenge 19. Cada any hi ha alguna variació. Els va agradar que, aquest any, es portés fins a la plaça de la vila la imatge de sant Antoni.

A l’església hi ha els tramoistes arreglant una mica la tarima i preparant l’equip d’il·luminació.


divendres, 22 / novembre / 2013

No entenc que, des d’Ucraïna, les visites al DIARI DEL CAPELLÀ, puguin doblar les visites que s’hi fan des de l’estat. I aquest fenomen, ja fa temps que es repeteix. 

Al matí baixo al poble a proveir: medicaments, material d’oficina, pa... També m’arribo un moment fins a Sant Martí a posar en marxa les estufes elèctriques. Les deixo al mínim i, diumenge, s’estarà bé a l’església.

Aquests dies, a la carretera de Girona a Anglès, hi ha hagut varis accidents, sobretot a la zona del Pou del Glaç, a Vilanna. És fàcil derrapar-hi i, si hi ha sort, l’accident acaba amb una topada a les barreres protectores o amorrada a la vorera. Però la zona de la Pilastra, entre Bescanó i Montfullà, també és un altre dels punts negres.

Precisament aquesta setmana, al començament de la zona de la Pilastra, una feligresa que acostuma anar amunt i avall, m’explicava que diumenge, anant cap a Salt, el cotxe li va patinar i li va donar una volta sencera damunt l’asfalt fins a tornar a quedar-li de nou direcció Salt. Si bé va tenir un bon ensurt, la sort va ser que no circulava cap altre cotxe, que tampoc anava excessivament ràpid i no li passà res, fora d’una rascada al cantó del morro del cotxe a la barrera del costat contrari. “Mossèn, vaig tornar a néixer”, em deia. “Doncs haurem de tornar a batejar-la”, li vaig respondre.

Sembla que ara volen fer-hi alguna reparació. Però no gaire res: pedaços. El cert és que, com ja he dit alguna altra vegada, en el temps que porto que estic a Anglès (dos anys) hi he vist més accidents que no pas els que vaig veure transitant de Palafrugell a Girona passant per la Bisbal, al llarg de 17 anys.

A la tarda preparo les misses del cap de setmana. És la festa de Jesucrist, Rei de Pau, i cal pregar perquè es promoguin polítiques solidàries, perquè la justícia afavoreixi els pobres, perquè les forces econòmiques procurin el benestar per tothom i arreu... I és que, si no ho demanem mai, vol dir que tampoc esperem que es faci realitat.

A la missa vespertina hi participem 8 persones. Quan acabem la missa, venen els tramoistes dels Pastorets. I també la mainada que assaja: avui toca repassar el ball dels dimonis: bum, bum, bum... xiribím, xiribím pom, pom!  “A prop d’allí el dimoni escuat, patrip-patram... sentint tanta gatzara, cap dins se n’és ficat, patrip-patrap, cap dins se n’és ficat.” 


I per sopar, trinxat, amb la verdura que m’ha sobrat del dinar d'avui  i un xic del dinar d’ahir. 

Cap comentari:

Publica un comentari