dimarts, 2 de gener del 2024

 

HOMILIA DE NADAL – 2023

 

Oh, benvinguts, passeu, passeu, 

de les tristors en farem fum.                   

A casa neva és casa vostra 

 si és que hi ha cases d’algú.

 ...

També pots, venir si vols. 

T’esperem, hi ha lloc per  tots!

El temps no compta, ni l’espai!  

Qualsevol nit pot sortir el sol!

Jaume Sisa – 1975

 

Omplim les mans de flors i decorem els nostres cors per endinsar-nos en aquesta festa, patrimoni de tota la humanitat. Al pessebre s’hi aplega tothom: àngels i pastors, homes i dones de tots els temps, i, al bell mig, Maria i Josep agomboiant l’Infant de Betlem. També que no hi faltin la burra i el bou, els ocells que canten i tots els animalons... tot el món expandeix la seva joia, i la mateixa nit esdevé claror: l’Infinit és aquí, és Déu que ens observa amb una mirada d’infant. Entrem de ple a la festa, l’Infant ens espera.

 

Potser hi venim amb el cor afeixugat: si, la vida sovint és dura i el món no té compassió. Potser estem massa capficats per obrir-nos camí, per gaudir dels nostres desitjos, per dur a coll els nostres maldecaps... Potser gaudim amb la família o patim el dolor d’una malaltia, potser anem sols o envoltats de gent, acompanyats o bé oblidats... Per un moment descansem dels nostres neguits i de les nostres il·lusions: l’Infant de Betlem neix per nosaltres. Siguem qui siguem, siguem com siguem, siguem d’on siguem, tenim el legítim dret de somriure i d’entendrir-nos amb el qui no només és un Infant.

  

I és que aquest Infant, sense parlar, ens manifesta que tenim el dret fonamental d’ésser acollits i compresos. Tots som estimats! És més, Déu mateix ens estima! Déu es fa infant! Les paraules possiblement són massa fortes, massa complicades. El misteri de Nadal és de mal explicar i es presta a ser mal entès. Les paraules que utilitzem poden arribar a atabalar, a embofegar o a fer por.  Però el cert és que és un infant, un Infant que és la vida, l’esperança, l’amor... Tothom entén la feblesa d’un infant i a la vegada coneix la força que porta dintre seu que farà d’ell tot un home. Davant d’un infant, nu com la veritat mateixa, tothom es reconeix igual. Ja no hi ha més grans o més petits. Només hi ha aquells que volen estimar i aquells que no volen fer-ho.

 

Des del silenci del nostre cor, contemplem l’Infant al pessebre; escoltem-lo en el silenci i en la fe, i deixem que la seva mirada il·lumini tots els racons de la nostra vida. Ell ens dirà qui és: el Fill de Déu esdevingut home, nascut de la Verge Maria. Ell també ens dirà que el món trontolla, que el mal i la mort no tindran pas la darrera paraula, que el futur se’ns obre a l’eternitat d’uns braços oberts. Ell ens dirà que la grandesa no la trobarem as en el poder i en el domini, en la riquesa o en l’aparença, sinó que trobarem la grandesa i la realització plena en la senzilles i en la humiliat d’un infant. La grandesa de Déu és la feblesa de l’amor.

 

        Betlem és a quatre passes de Jerusalem, de la mateixa manera que el pessebre és a prop del calvari.  Jesús, tant si és l’Infant de Betlem com el condemnat a la Creu, és sempre el mateix Déu que es lliure a les mans dels homes: la mateixa generositat radical, la mateixa feblesa i la mateixa grandesa victoriosa. La mateixa llum que il·lumina tant la nit de Nadal com la nit de Pasqua.

 

Entrem endins de la celebració del Nadal ja que Déu mateix baixa fins a nosaltres per fer-nos ascendir fins a Ell. I hi ha una tal quantitat d’amor a compartir que no haurem acabat mai de comunicar a tothom l’amor que Déu en comunica. I, si ho  volem, serà Nadal tots els dies de la nostra vida.

 

BONA CELEBRACIÓ DEL NADAL, DEL NAIXEMENT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST DEL 2023!

 

 https://www.agenciaflama.cat/martiria-brugada-els-grans-influenciadors-de-la-historia-es-troben-al-santoral/


Martirià Brugada: “Els grans influenciadors de la història es troben al santoral”

WhatsApp Image 2023-10-07 at 07.44.43

Amb el nou any començat, la Terra torna al seu punt de partida per donar una nova volta de 365 dies al Sol i torna, des de l’1 de gener, la celebració de Santa Maria, Mare de Déu; la de sant Basili el Gran (el 2); la del Santíssim Nom de Jesús (també Manuel o Manel), el 3; la de santa Zedíslava de Lemberk (el 4), i, així, la de centenars de persones que han estat venerades per l’Església catòlica com a santes o beates, i que mossèn Martirià Brugada (Girona, 1953) s’encarrega de recollir cada dia en la seva secció de Flama.

Una mirada investigadora que el rector de la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar va veure brollar incipientment quan, de petit, “en el si d’una família arreladament cristiana”, acumulava grans quantitats de números [que encara guarda] de Vidas Ejemplares, una col·lecció de còmics sorgida a Mèxic un any després del seu naixement i que incloïa biografies de sants i santes. “De fet, fa pocs dies —fa memòria Brugada—, mentre llegia coses sobre la vida de l’historiador català Joan Baptista Culla [mort el passat 29 de novembre], nascut un any abans que jo, vaig recordar com d’important ha sigut per a generacions com la nostra aquesta primera base teòrica”.

Amb aquesta afecció apareguda de manera vocacional, ha mantingut des d’aleshores un lligam estret amb “els veritables grans influenciadors (o influencers, com se sol dir més sovint) de tots els temps”, com reconeix aquest capellà. Això només cal veure-ho, indica, en la tasca que han desenvolupat aquests últims segles religiosos i religioses, “alguns més coneguts que altres”, que, des de moltes congregacions, han treballat insistentment en l’aspecte educatiu i humà, com ara el salesià sant Joan Bosco (1815-1888). Un exemple per a Brugada de les grans personalitats que l’Església catòlica ha sabut condecorar amb encert.

Director de la col·lecció Sants i Santes del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona des que va rebre’n l’encàrrec per part del seu president, Josep Maria Romaguera, fa prop de tres anys, la seva biblioteca es nodreix d’una ingent quantitat de títols recopilats durant els últims anys a còpia de recerques, per exemple, en llibreries de Roma i d’arreu de Catalunya. Això li permet endinsar-se en una munió de vides venerades que, “amb una mica de gràcia narrativa i ganes de conèixer-les“, acompanyen totes les dates de l’any, “amb una mirada especial —ressalta— per als sants i les santes màrtirs, com ara Santa Coloma de Sens, amb esglésies dedicades a Catalunya i que va acabar el santoral del 2023″.

No hi ha dia sense sants importants“, relata, ni diòcesis que, com la seva, es mereixin romandre sense bisbe durant tants mesos: “És una situació molt trista”, lamenta, i justifica la seva opinió afegint que, en línies generals, “els capellans gironins no se senten gaire representats en aquesta possible elecció que s’està coent”, afirma. “¿On és, doncs, la sinodalitat en aquest procés?“. Com les beatificacions, aquest també és un assumpte que es fa esperar.