HOMILIA DE NADAL – 2023

 

Oh, benvinguts, passeu, passeu, 

de les tristors en farem fum.                   

A casa neva és casa vostra 

 si és que hi ha cases d’algú.

 ...

També pots, venir si vols. 

T’esperem, hi ha lloc per  tots!

El temps no compta, ni l’espai!  

Qualsevol nit pot sortir el sol!

Jaume Sisa – 1975

 

Omplim les mans de flors i decorem els nostres cors per endinsar-nos en aquesta festa, patrimoni de tota la humanitat. Al pessebre s’hi aplega tothom: àngels i pastors, homes i dones de tots els temps, i, al bell mig, Maria i Josep agomboiant l’Infant de Betlem. També que no hi faltin la burra i el bou, els ocells que canten i tots els animalons... tot el món expandeix la seva joia, i la mateixa nit esdevé claror: l’Infinit és aquí, és Déu que ens observa amb una mirada d’infant. Entrem de ple a la festa, l’Infant ens espera.

 

Potser hi venim amb el cor afeixugat: si, la vida sovint és dura i el món no té compassió. Potser estem massa capficats per obrir-nos camí, per gaudir dels nostres desitjos, per dur a coll els nostres maldecaps... Potser gaudim amb la família o patim el dolor d’una malaltia, potser anem sols o envoltats de gent, acompanyats o bé oblidats... Per un moment descansem dels nostres neguits i de les nostres il·lusions: l’Infant de Betlem neix per nosaltres. Siguem qui siguem, siguem com siguem, siguem d’on siguem, tenim el legítim dret de somriure i d’entendrir-nos amb el qui no només és un Infant.

  

I és que aquest Infant, sense parlar, ens manifesta que tenim el dret fonamental d’ésser acollits i compresos. Tots som estimats! És més, Déu mateix ens estima! Déu es fa infant! Les paraules possiblement són massa fortes, massa complicades. El misteri de Nadal és de mal explicar i es presta a ser mal entès. Les paraules que utilitzem poden arribar a atabalar, a embofegar o a fer por.  Però el cert és que és un infant, un Infant que és la vida, l’esperança, l’amor... Tothom entén la feblesa d’un infant i a la vegada coneix la força que porta dintre seu que farà d’ell tot un home. Davant d’un infant, nu com la veritat mateixa, tothom es reconeix igual. Ja no hi ha més grans o més petits. Només hi ha aquells que volen estimar i aquells que no volen fer-ho.

 

Des del silenci del nostre cor, contemplem l’Infant al pessebre; escoltem-lo en el silenci i en la fe, i deixem que la seva mirada il·lumini tots els racons de la nostra vida. Ell ens dirà qui és: el Fill de Déu esdevingut home, nascut de la Verge Maria. Ell també ens dirà que el món trontolla, que el mal i la mort no tindran pas la darrera paraula, que el futur se’ns obre a l’eternitat d’uns braços oberts. Ell ens dirà que la grandesa no la trobarem as en el poder i en el domini, en la riquesa o en l’aparença, sinó que trobarem la grandesa i la realització plena en la senzilles i en la humiliat d’un infant. La grandesa de Déu és la feblesa de l’amor.

 

        Betlem és a quatre passes de Jerusalem, de la mateixa manera que el pessebre és a prop del calvari.  Jesús, tant si és l’Infant de Betlem com el condemnat a la Creu, és sempre el mateix Déu que es lliure a les mans dels homes: la mateixa generositat radical, la mateixa feblesa i la mateixa grandesa victoriosa. La mateixa llum que il·lumina tant la nit de Nadal com la nit de Pasqua.

 

Entrem endins de la celebració del Nadal ja que Déu mateix baixa fins a nosaltres per fer-nos ascendir fins a Ell. I hi ha una tal quantitat d’amor a compartir que no haurem acabat mai de comunicar a tothom l’amor que Déu en comunica. I, si ho  volem, serà Nadal tots els dies de la nostra vida.

 

BONA CELEBRACIÓ DEL NADAL, DEL NAIXEMENT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST DEL 2023!