És Nadal! És Nadal! Festa d'alegria; Jesús neix a Betlem, dins d'una establia!

dissabte, 19 / desembre / 2015

El dissabte es presenta tranquil. Pel barri vell d’Anglès, tot de pares estan instal·lant els focus i els decorats pel pessebre vivent que s’hi podrà admirar demà.

A la tarda tinc la celebració anticipada a Bonmatí i que, abans de Nadal, iniciem amb la penitència. Gairebé hi ha el doble d’assistents que els altres dissabtes.

Quan acabem, l’església s’omple pel concert nadalenc de la coral Ipso Lauro i també la mainada de l’escola. Mai m’hi he pogut quedar.

I cap a Anglès hi falta gent. Hi celebro la missa anticipada.,

Al vespre, la calefacció del pis no funciona i m’haig d’escalfar amb una estufota  elèctrica que no aconsegueix escalfar gaire: el pis és gran i mal distribuït. I si bé m’agrada com és, és de mal escalfar si la calefacció no va bé.

diumenge, 20 / desembre / 2015

Quan em llevo, la calefacció del pis no funciona. Sort que la temperatura avui no es massa baixa i amb una estufa elèctrica gairebé faig el fet.

Celebro les misses del matí, de Sant Martí i del migdia.  A Sant Martí comencem la missa amb la penitència d’Advent. Com fan cada any, m’obsequien amb una panera farcida de tota mena d’aliments. N’hi haurà per mi i per altra gent. També m’hi posen una capsa de bròquil.

Quan acabo, faig endreça. I vaig a dinar a ca l’Elisa. Al menjador hi ha tot de famílies conegudes.  I quan vaig per pagar el dinar, em diuen que ja està pagat i que un parell de famílies m’han convidat. Abans de sortir, vaig a saludar els qui m’han convidat i els ho agraeixo.

Després de descansar una estona, surto a veure el pessebre vivent. Fa molt d’efecte i hi ha molta gent. Penso amb Palafrugell i en el pessebre vivent que, organitzat per la Dolors Llach, s’instal·lava pels carrers del barri antic. Val a dir que el pessebre vivent d’Anglès dóna a conèixer el barri vell d’Anglès. I els racons i raconets del casc antic, ennobleixen la representació nadalenca.

M’he trobat amb la Matilde i fem plegats el recorregut del pessebre vivent. Als diferents espais, fan la representació mainada d’arreu: catalans, marroquins, xinesos, indis, ucraïnesos... I les famílies d’aquesta mainada van fent tot el recorregut. Tot un espectacle intercultural.

Al pis encara no hi funciona la calefacció.

dilluns, 21 / desembre / 2015

Al matí feinejo per la sagristia i pel despatx.

Després de dinar ve el tècnic de la calefacció, en Jordi. Aviat localitza el problema i el resol. M’hi fixo bé per si torna a succeir quelcom semblant en un altre moment. A veure si ho sabré resoldre.  

A la tarda ve la mainada de la catequesi. En Miquel i la Maria els ajuden a instal·lar el pessebre de catequesi i mentre els dos catequistes van muntant el pessebre, la mainada recorren tots els racons de l’església, no pas de genolls, sinó corrent i saltant. Crec que és convenient que els petits, a l’església, s’hi trobin com a casa. Això si, quan arriben i quan marxen, resem plegats el parenostre i l’avemaria i fan un petó als peus del Sant Crist i n’envien un a la Mare de Déu del Remei.  

En Pedro dirigeix la celebració de la Paraula i distribueix la Comunió a l’església d’Anglès. Jo vaig cap a La Cellera a ajudar Mn. Ramon a la celebració de la Penitència. Hi participen 24 persones. A més d’en Ramon, també hi ve en Jordi.

Quan acabem anem a fer un mos al Centre. I així també ens fem un xic de companyia.

dimarts, 22 / desembre / 2015

Al matí vaig a donar un tomb pel poble. Passo per una oficina bancària, compro quatre ciris gruixuts...  

Dino aviat i, a la tarda, vaig cap a l’església de Sant Martí Sapresa. Ve en Manel, el gendre petit de can Perich,  i penja les quatre làmpades als arcs laterals de l’església parroquial, als ganxos on, abans del juliol del 1936, hi penjaven unes llànties. Queden elegants i sòbries. Han estat possible gràcies a la generositat del donant dels discs d’arada, en Pere Mascort de cal Cabrer (el germà de la Nati). Amb habilitat, les ha construït el ferrer, en Miquel Clapès (el marit de la Maria Badia). Jo mateix, que  vaig fer-ne el disseny, veig que resultat funciona. . Aquest Nadal les estrenaren.

Penso que el més encertat és utilitzar una eina del camp (un disc de llaurar) que únicament amb unes cadenes que el sosté, esdevé un element decoratiu d’una església rural. A veure si amb altres eines en desús podem aconseguir altres elements decoratius per les nostres esglésies rurals.  

I al costat de la porta de la sagristia, en Manel hi penja la campana de fer el toc de sortida. El ganxo (de forja i molt ben fet) ja havia estat a l’església però algú l’havia retirat (en surt l’ombra a la fotografia que es va fer el 1966 en ocasió de la col·locació de l’altar major de pedra).

Al meu perfil del Facebook hi penjo una fotografia d’una de les làmpades de Sant Martí. Abans del vespre uns  60 agregats  em diuen que els agrada. També s’hi pengen uns 15 comentaris de felicitació.  Amb tot, la Montse diu que li estranya aquest objecte a una església ja que sembla un Botafumeiro (de fet, el Botafumeiro és per utilitzar-se a una església).  

dimecres, 23 / desembre / 2015

Al matí acabo de preparar el suplement del full parroquial pel proper diumenge (27 de desembre), el darrer de l’any, i el suplement  pel diumenge següent (3 de gener), el primer de l’any.  En Jaume fa uns dies de vacances i cal avançar la feina. Segurament hi mancarà alguna informació que ja recollirem al suplement del 10 de gener.

En Ramon, quan ve a fer el recompte de les col·lectes, em porta la felicitació amb el dibuix que ha fet, una maternitat. Dibuixa bé.

Cap a la una vaig a dinar a Banyoles. M’interessa anar-hi per recollir alguna cosa pel tió dels escolans que m’ha procurat l’Assumpta.

Retorno aviat. La tarda, sense la mainada del reforç, és tranquil·la i puc estudiar una mica.  

I celebro la missa vespertina, la darrera d’Advent.

dijous, 24 / desembre / 2015

Al matí preparo les misses de Nadal: fulls de cant, pregàries... Cap a les 11 ve en Joan per ajudar-me a instal·lar algun pessebre a l’església. Està capficat amb un embolic que ha tingut amb les cues de rap que li ha encomanat anar a comprar la Lluïsa.

A tres quarts de cinc pujo a Sant Julià per deixar-ho tot apunt per la missa de mitjanit. La Isabel ha ornamentat bé l’església: un pessebre, el Nen Jesús...

Vaig a celebrar la primera missa de Nadal a Bonmatí. Hi participen unes 80 persones. A més dels feligresos de la parròquia, n’hi ha de Vilana, de La Cellera, d’Amer... i de les altres parròquies que tinc encomanades: Constantins, Sant Julià, Anglès...  No em puc estar de fer memòria de la Tarsi: avui és el dia del seu sant. Celebrar la missa aviat (6t) és més còmode per la gent gran. I la celebració és ben digna.  Hi fa d’escolà en David, un vailet portuguès que ha estat tres anys a França. I ara, a més del portuguès i el francès, parla bé el català i el castellà i, a més, a l’escola estudia l’anglès.

Quan acabem, vaig cap a Anglès. En Josep Maria també hi ve per dirigir els Cantaires de Sant Miquel. Hi venen a fer d’escolà en Martí, l’Esteve, en Quim i l’Estel. També hi ha la mainada de catequesi (bé, la meitat). També n’hi participa algun dels altres anys. Els assistents arribem a ser uns 120. La celebració és senzilla però plena de noblesa. L’Estel és qui aguanta la imatge del Nen Jesús quan passem a venerar-lo. Procuro que sempre sigui una nena o una noia qui ho faci.

Quan acabem, reparteixo monedes de xocolata i dolços a la mainada que marxen ben escotorits. I arrepleguem les coses que han quedat més escampades.

Pujo a sopar: un bon plat d’escudella mentre vaig escoltant música nadalenca que emeten per la ràdio. Damunt la taula m’acompanyen les figures d’un naixement. Són de fang i porten la signatura “Roser”. Hi ha un pastoret i tres pastoretes, tres angelets, Maria, Josep i l’Infant. Fan molta companyia.

Quan acabo d’endreçar les coses, descanso un xic. Cap a les 11 surto cap a Sant Julià de Llor. Aparco i espero que arribi la gent. Quan són cap a dos quarts de dotze, la gent va sortint com cargols de dintre els cotxes que hi ha aparcats. Arribem a gairebé una trentena. En Marc reparteix les torxes que anem encenent i comencem l’ascens cap a l’església. És una pujada dreta d’un quilòmetre cent metres de llargada. La pujada es fa agradable amb els que anem parlant.

Al peu del campanar, quan ja hi som tots, fem la fotografia de record. I entrem a l’església on aviat som una cinquantena. La missa és senzilla. Sense cantors, no llueix gaire. Però tothom fa cara de satisfet. És Nadal, és la Santa Nit de Nadal.

Quan acabem la missa, la Mei s’encarrega de repartir la xocolata que ha pujat. Amb coca de pa, resulta ben bona.

I baixo avall acompanyat d’en Xavier. La lluna fa el seu ple, una coincidència que no es repetia des del 1977 i que sembla que no es repetirà fins el 2034. I no cal encendre cap torxa.  

Quan sóc al cotxe, em ve al cap la primera lectura que hem llegit a la missa del gall: “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa”.

Arribo a la doma quan ja han passat dos quarts de dues. Rebo i envio alguns missatges de felicitació. Cap a les dues acluco els ulls. 

divendres, 25 / desembre / 2015

El rellotge biològic em desperta a les sis, com sempre. El matí de Nadal no em permet canviar massa de costums. I a les 8 obro l’església. Arriben la Conxita i en Pepet  i ens felicitem.

A les 9 celebrem la missa matinal d’Anglès amb la gent habitual d’aquesta hora que omple l’església. Cap a les 10 vaig cap a Sant Martí. L’església també s’omple. Sembla que a tothom els agrada les làmpades que hem penjat als arcs laterals de l’església i fins em diuen que potser se n’hi podria penjar alguna altra flanquejant l’altar. Esperem.  

A les 12 celebrem la missa de migdia a Sant Miquel d’Anglès. l’església també s’omple. Hi participa el cor Cors Alegres que anima la celebració. Hi destaquen la Maria Refiladora i l’Avel·lí Contrabaix. Hi fan d’escolà en Martí, la Maria, en Quim i l’Esteve. La Maria és qui aguanta la imatge del Nen Jesús quan el venerem.

Acabem cap a la 1. I els escolans fan cagar el tió. El tió és una caixa de fruita trabucada i els sorprèn molt. I el piquen amb pals d’escombra. En Paco Fina diu que, pel proper Nadal, tindrem bastons per cada escolà. I el tió els caga una bossa d’aigua calenta per cadascú. Els fa gràcia perquè no n’havien vist mai. I a les mares encara els fa més gràcia i diuen que també la faran servir elles.

Quan he endreçat, em canvio les sabates per unes de més còmodes i vaig cap a Banyoles. Quan arribo, fem cagar el tió amb els mini nebots. Sembla que dels 5, tres ja són savis. Ahir, precisament, ho descobrí en Ferriol.

Entorn de la taula ens hi apleguem 16 comensals.  Presideix la sala un pessebre que, amb bon gust, ha instal·lat en Josep, pessebrista de mena. El dinar és el propi de la diada: escudella amb galets, carn d’olla i rostit, amb diversos complements (olives, foie d’ànec, vi del celler d’en Guilla de Rabós...), acabant amb pinya americana, torrons de tota mena (això si, per en Josep i per mi, sense sucre).

A la taula hi surten els temes del dia: l’arxipreste del Ter Brugent, l’assemblea de la CUP, alguna trapelleria dels menuts...  I a la sobretaula, els poemes de cada mini nebot felicitant el Nadal.

Deixo el cotxe aparcat al pati de la catequística i baixo cap a la Burés. Ja gairebé està tot a punt per començar la representació dels pastorets. L’Esteve i jo ens posem els vestits que corresponen a l’escena del casament de Maria i Josep. Una de les maquilladores em posa la barba, em maquilla i em cofo el barret sacerdotal.

Quan surto a escena, algú es pensa que sóc en Xavier Cañabate. Però quan començo a parlar tothom esclata en rialles en adonar-se qui és el que representa el sacerdot Simeó. I les rialles no s’aturen fins que acaba l’escena.

Els actors intentem ser fidels al text que s’hi correspon, però hi ha qui surt amb fer una assemblea com els de la CUP per decidir qui serà el marit de Maria, un altre que vol fer callar a la gent “ja que a l’església no s’hi ve a xerrar”... i a cada intervenció, més rialles. I això, sense oblidar que algú es descol·loca i no sap on situar el diàleg que li correspon. Total, una de les escenes que hauria de ser més seriosa, acaba essent la més enriolada.

Quan acabo l’actuació, em canvio la roba, em desmaquillo, i vaig a seguir la representació fins que s’acaba. La sala, gairebé està plena. I quan finalitza tot, em quedo a sopar una mica amb la resta dels actors i col·laboradors.

Em passen una fotografia de l’actuació i jo la comparteixo amb els nebots (però amb ningú més, només faltaria). I m’arriben les riotes de tots ells i em diuen que semblo David el Gnom. Ja està tot dit!

Surto de la Burés i, xino-xano, vaig fins la doma. Són unes 800 passes. Arribo al pis cap a les 11. I els peus m’arrastren fins el llit.   

Maria de l'Esperança, que vetlles gresol en mà...

dissabte, 12 / desembre / 2015

El Diari de Girona publica el meu nomenament com arxipreste del Ter Brugent amb fotografia inclosa: com si només hi fos jo! La Conxita, esverada, em porta un exemplar del diari. Es veu que s’ha pensat que em treuen d’Anglès..

Començo a distribuir la decoració nadalenca pel meu pis amb diversos elements que m’han anat regalant, de fa anys, diverses amistats: l’Amèlia, la Margarita, la Felícia, la Maria, la Teresa Branyas, en Tano... “M’agrada el Nadal, un pessebre com cal, pastorets i torrons i cançons vora el foc...”

diumenge, 13 / desembre / 2015

Celebro les misses del matí. A Sant Martí hi participa en Carles Puigdemont, l’alcalde de Girona, ja que a la missa fem memòria de l’aniversari de la mort d’un seu amic, en Josep M. Calders Pidemunt. En Josep M. va néixer a Sant Martí i estava domiciliat a can Rieradevall.

Dino a Can Tarrés. I a la tarda, participo a la trobada ecumènica de Nadal, amb l’Arnaldo. Hi participem una vintena de persones. De la parròquia som quatre. Es toca el tema dels refugiats i parlem de Jesús com un refugiat. Acabem cap a les vuit.

A Girona han celebrat l’obertura de la porta santa de l’Any de la Misericòrdia.

dilluns, 14 / desembre / 2015

He descobert la calefacció amb una estufa de pèl·lets. Com llegeixo a la Viquipèdia, “Els pèl·lets és un tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, produïts a partir de residus forestals, de residus de la indústria de la fusta o agroalimentària així com de plantes anuals cultivats per a la bioenergia.

Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment. La lignina mateixa fa d'aglomerant. No cal ni cola ni cap altra substància més que la mateixa fibra vegetal. Aquest procés els dóna una aparença brillant com si estiguessin envernissats i els fa més densos. El pèl·lets, que es comporten quasi com un líquid formen un combustible que tingués les mateixes característiques d’ús i d’automatització que els combustibles líquids o gasosos, i que demés són respectuosos del medi.

L'ús de residus forestals és menys econòmic, com que es requereix una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12 50="" assecat="" at="" bh="" cosa="" de="" el="" encareix="" for="" frescs="" humitat="" i="" la="" les="" o:p="" previ="" producte.="" qual="" que="" requereix="" residus="" tenen="" un="" una="">

A Catalunya, la crisi va fer créixer el consum de llenya i dels seus derivats per a escalfar. De 2011 a 2012, la venda de pèl·lets va créixer de 50%. Segons l'Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa (Avebiom) calcula que escalfar-se amb pèl·lets i estelles disminueix la factura energètica entre el 40 i el 80%.”

A més de tenir un consum molt econòmic i força pràctic, les estufes de pèl·lets són molt econòmiques d’adquirir i fàcils d’instal·lar. Per pensar-hi.  

dimarts, 15 / desembre / 2015

És el 74 aniversari del meu germà gran, en Josep. Ens portem 12 anys de diferència.

A les 10 del matí vaig cap a Vilobí, al monestir de Santa Clara. Hi tenim la primera reunió d’arxiprestes del curs,  amb el bisbe, el vicari general i els vicaris episcopals: prioritats, Jubileu de la Misericòrdia...  

Pel camí, anant i tornant, em fixo que els sembrats ja despunten i donen un to verdós als camps. .

Després de dinar passo per Santa Coloma a adquirir alguna cosa que em manca. I ho porto cap a casa.

A les cinc tenim la reunió dels companys de l’arxiprestat. Imposa molt fer d’arxipreste al costat d’en Ramon que ho ha fet tants anys i tan bé. A més, ha estat superior meu al seminari, tant al seminari menor com al seminari major, i també m’havia fet de monitor al casal d’estiu de Banyoles.

Però bé, fem el que podem. I surten de nou les prioritats, la catequesi, les celebracions...

Quan són dos quarts de set haig de deixar la reunió i sortir cap a Girona. Arribo just per començar la xerrada que faig al Centre Cívic del Barri Vell, a les voltes d’en Rosés. Hi ha una quinzena de persones, potser alguna menys que pel juny. Els acabo de parlar dels Sants Cavallers, els defensors dels nostres pobles.

Sortint, en Pere em convida a fer un mos. Pel camí ens trobem amb en en Paco Bartomeu i amb en Batllori. Feia molts temps que no els veia i, si no fos perquè en Pere ens presenta, no els hauria reconegut. I després tot són salutacions amables, amb el temps que fa que ens coneixem, malgrat haver estat tant temps sense veure’ns.

Entre una cosa i l’altra, arribo a Anglès a quarts de dotze. Ja és de nit.  

dimecres, 16 / desembre / 2015

A les 10, oficio les exèquies d’en Josep Huix Güell, a Sant Martí Sapresa (77 anys). A començament de setembre va morir el seu germà, en Ramon. I l’agost del 2014, la dona d’en Ramon, la Nati.

Quan arribo a Anglès, baixo per enviar el meu vot per correu. I a la doma, hi faig una estona de despatx.

Cap a la una surto cap a Banyoles. Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri. Tot dinant, parlem d’en Paco Bartomeu i d’en Batllori. 

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. Quan acaben, l’Anna ha preparat un xic de celebració per la mainada i també pels voluntaris. I fins el dimecres 13 de gener.

Em venen a trobar un matrimoni per demanar-me un certificat de baptisme. Es veu que hi ha un capellà que els ho exigeix per tal que puguin fer de padrins. No deu tenir gaire feina.

dijous, 17 / desembre / 2015

Al matí vaig a comprar un xic de manduca i ho aprofito per fer un tomb.  Al despatx enllesteixo alguns temes que tenia pendents per abans d’acabar l’any.

A la tarda em comuniquen la mort de la Lola Noguer (88 anys). Fa poc més d’un any (novembre del 2014) morí el seu marit, en Salvador Seriñà. A començament del passat mes d’agost, morí la seva germana, la Maria Noguer i, a finals d’agost, morí el marit de la Maria, en Josep Collell. 

De mica en mica, i després de quatre anys, a través de les diverses celebracions familiars, vaig coneixent les diverses famílies dels pobles. I també se’m va coneixent a mi.

divendres,  18 / desembre / 2015

A les 9 del matí surto cap a Cadaqués. M’hi ha convidat en Jaume acelebrar-hi la Mare de Déu de l’Esperança. Arribo a Cadaqués cap a dos quarts d’onze. Són 92 km de viatge i no s’hi val a badar.

A les onze celebrem la missa solemne.  La presideix en Jaume, l’assisteix el diaca Carles Sánchez. Jo hi concelebro. A l’església hi ha cap a vuitanta persones. L’Anne Marie fa sonar l’orgue, diuen que aquest orgue és el més antic de Catalunya funcionant. A la missa hi assisteix el consistori i la junta de l’Amistat, el casino del poble. La celebració és senzilla i noble.

A la celebració s’hi afegeixen Josep Puig, rector de Roses, en Martí Colomer, rector de l’Escala i arxipreste, en Joan d’Arquer, rector de Llançà i Portbou, Teòfil  Hoefmans, laic amb missió pastoral a Vilacolum i Vilamacolum acompanyat de la seva muller.

Quan acabem, visitem l’església i admiro de nou el seu imponent retaule. I recordo que, abans del 1936, a les parròquies del bisbat n’hi havia 4 del mateix autor (Pau Costa) i ara només tenim el de Cadaqués i el d’Arenys de Mar, ja que el de Palafrugell i el de Cassà de la Selva foren destruïts.   

A la rectoria, primer fem una breu reunió d’arxiprestat on hi participo com arxipreste convidat. I tot seguit ens reunim entorn de la taula per celebrar la Mare de Déu de l’Esperança. S’hi afegeixen l’Anne Marie, la Catia, la Montse, l’Honest, l’Andreu i la seva muller: en definitiva, els sagristans i col·laboradors més immediats.

El dinar és agradable i seguint la mateixa tonalitat de senzillesa i elegància. I a la taula parlem dels temes habituals propis del món clerical.

Cap a dos quarts de quatre m’acomiado i vaig cap a recollir el cotxe a la riera. I desfaig el camí cap a Figueres, Girona i Anglès, on hi arribo poc després de les cinc. I a les sis oficio les exèquies de la Lola. Hi intervenen els dos néts, la Mar i en Joan, interpretant diverses peces musicals: l’Ave Maria de Schubert, el Cant dels Ocells, el Santa Nit... I agraeixo que els néts tinguin una participació activa a les exèquies dels avis, com avui han fet.

A les set celebro la missa vespertina celebrant la Mare de Déu de l’Esperança. I a les vuit, tenim la celebració de la Penitència. M’hi ajuda en Jesús.  L’església s’omple del tot en aquesta celebració centrada en l’Any de la Misericòrdia: per això hi llegim la pregària del papa Francesc per aquesta ocasió, llegim el capítol 25 de sant Mateu, revisem el compliment de les obres de misericòrdia, invoquem a la Mare de la Misericòrdia...

Quan pujo al pis em sento un xic cansat. Sopo una mica, llegeixo....

Benjamí (somniant).- Fugiu!... Fugiu!... Fugiu!... que ve el llop!

dissabte, 5 / desembre / 2015

A l’hora de dinar, em salta el darrer esquerdís del queixal que m’havien arrancat i que encara tenia encastat a la geniva. Em sento alliberat.

Abans de començar la missa de Bonmatí, en Lluís em comunica la mort d’en Josep Pujolràs a Sant Feliu de Guíxols, on vivia darrerament. Em diu que recordi que al poble se l’anomenava en Pitu Sereno i així tothom l’identifica bé.  

I a dos quarts de vuit, celebro la missa vespertina d'Anglès. 

diumenge, 6 / desembre / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí Sapresa.

Al migdia tenim les exèquies d’en Pep Figuereda, diverses persones em diuen que se’l coneixia per en Costica. Les presideix en Fèlix. Ho fa amb sentiment i amb afecte, evocant les qualitats del difunt. Al cel sia. La Maria em comenta que, el dia que coincidírem a l’ambulatori, fa uns tres mesos, van començar a ballar-la.  

Surto per dinar i ho aprofito per fer un tomb. A la tarda em recloc a l’estudi. S’hi està bé i el treball s’hi fa agradable.    

dilluns, 7 / desembre / 2015

Sovint hi ha gent que em fa arribar comentaris sobre el Diari del Capellà. La majoria em diuen que els agrada. Avui me n’arriba un queixant-se del perquè sovint faig sortir els motius o malnoms de les famílies. Però, curiosament avui mateix també m’arriben altres dos comentaris i també em comenten el mateix tema. Aquests, en canvi,  ho fan amb to positiu. Em diuen que recollint els malnoms els ajudo a situar i reconèixer millor les famílies i, a més, es fa un treball que pot ser útil per si es volgués fer un estudi de sociologia antropològica.

Val a dir, però, que hi ha motius o malnoms que poden semblar ofensius. Però quan algú te n’explica l’origen, a vegades veus que no s’han pas originat en to insultant.  I cal tenir en compte que no tothom té la mateixa pell.

dimarts, 8 / desembre/ 2015

Poc després de la una, quan ja fa una estona que m’he adormit (des de cap a les 11), em desperto sobresaltat. Sembla que he sentit crits i xiscles a dintre del pis. Però tot està tranquil i silenciós. Faig un tomb pel pis i miro per les finestres. Potser ho he somniat. I m’ajaço de nou.

De fet, no aconsegueixo agafar el son. Tot d’una sento de nou els crits i els xiscles. N’hi ha com per amagar-se a sota del llit! Però no, faig el cor fort i m’aixeco. Quan m’apropo sota d’on hi ha la caldera de la calefacció, els xiscles s’accentuen. Definitivament no són xiscles ni crits, és la calefacció que fa el boig. 

Em poso la bata i reviso els termòstats: no afecta el circuït del pis. Tampoc afecta el circuït de les saletes de catequesi. Finalment surto al pati de la doma i vaig a la sala gran. I si, manipulant el termòstat de la sala, els crist i xiscles s’aturen o comencen de nou. Bufa. Si algú em veu des de fóra, es pensarà que estic orat.

De nou em fico al llit i no es produeix cap més enrenou. Agafar el son i descansar, però, em costa i aviat són les sis de la matinada.

Celebro les misses de la Puríssima. Em pensava que hi hauria poca gent, però a Anglès i a Sant Martí hi participa força gent.

Al migdia celebrem la missa de Bonmatí. No hi manca la solemnitat, amb la participació animada i animosa dels Cantaires de Sant Miquel. Quan acabem, a l’exterior, hi ha un xic de vermut que acaba d’arrodonir a la celebració.

Vaig a Girona a celebrar el sant de la meva germana, la Concepció.  M’hi trobo amb la M. Pilar, la Montse, en Josep M., l’Steven.. Estic allà fins a mitja tarda.

dimecres, 9 / desembre / 2015

És dia de despatx, si bé no hi ha gaire enrenou. Venen els responsables de l’economia, en Ramon i en Florenci. També ve el responsable de l’hort, en Joan. L’hort és com un jardí i darrerament n’ha tret els arbustos. Un hort només és per plantes productives i, el nostre hort, és massa petitó per tenir-hi altra mena de plantes que no hi fan res i que, en tot cas, molesten els veïns. L’Emília estava tipa d’avisar-me perquè els arbustos de l’hort penjaven avall la tanca i l’esperrucaven.

Dino a Banyoles. De retorn porto dos ànecs que m’ha donat en Josep i que deixo a casa de la Joana perquè els cuidi. Si fos per mi, em portaria un parell cada setmana a qui fos del poble.

La missa vespertina de cada dia a partir d’avui la celebrem a les 7 del vespre. Som la mateixa gent. Avui, però, hi ha un grup d’ucraïnesos que venen per un funeral d’un familiar que ha mort a Ucraïna. El problema és que ells es pensaven que la missa era a dos quarts de vuit. Són una vintena. I així, quan acabo la missa amb els feligresos habituals, començo la segona missa amb la colla d’ucraïnesos. Quan acabem, m’obsequien amb un panetone: diuen que és el costum del seu país. I els altres assistents són obsequiats amb una bosseta de llaminadures per cada assistent. Antigament, als que venien als funerals, aquí se’ls obsequiava amb panets. Ves per on.

dijous, 10 / desembre / 2015

Enllesteixo el programa de les celebracions nadalenques a l’arxiprestat i l’envio a la impremta. Fa la seva patxoca.

També he acabat el text del suplement del full per repartir a les misses d’aquest diumenge.

He anat baixant articles de les revistes comarcals on es parla dels desastres del 1936 a les comarques de Girona.  Ara en farà 80 anys.

divendres, 11 / desembre / 2015

Al matí vaig a comprar alguna cosa. També vaig a la barberia. Haig de fer goig.

Al llarg del dia feinejo per la rectoria preparant les celebracions del cap de setmana, especialment la trobada ecumènica de Nadal.  

Des de l’Equador, em telefona en Pompeyo Ramis per felicitar-me per les festes.

Després de sopar vaig a la sala polivalent de la Burés per veure com assagen els pastorets. Tinc la sorpresa que assagen la versió que jo havia representat el a Barcelona el Nadal del 1971/72 a un teatre de Barcelona, prop del passeig de Sant Joan.

Quan arribo al pis, miro a la capsa on hi guardo diversos textos de Pastorets. Hi trobo el que vaig utilitzar als assajos. El text és d’en Josep C. Tàpias i Rafael Anglada i porta per títol L’estrella de Nadal. El va editar l’Editorial Millà i el que  conservo correspon a la segona edició, el 1968.

Miro per dintre i hi trobo la versió va ser estrenada el 1955 al Teatre Alexis per la Companyia Catalana de Comèdia amb la Francina Ferrándiz, en Joan Capri, el mateix Josep C. Tapias, la M. Matilde Almendros.

També veig que vaig anotar-hi els principals actors de la representació que realitzàrem: en Jeret el representava en Miquel Miró (ara prior general dels agustins recol·lectes, a Roma), en Benjamí el representava jo (a la Burés el representarà en Boix), en Toni el representava en Toni (no recordo qui era), la Somiela la representava la M. Reis Coronas, el pastor principal el feia en Joan Melendo, ara capellà a la diòcesi de Tarazona, crec; el sacerdot Simeó el representava l’Antoni Pich, sant Josep el representava en Lluís Casanyes, en Banyeta el representava en Carles mas de Xaxars, ara capellà de Barcelona, sant Gabriel el representava la Carme Mas de Xaxars, germana de l’anterior, santa Isabel que el representava la Ochoa...

Aquest mateix text el vaig utilitzar el Nadal del 1978, quan ajudava a la novella parròquia de Sant Pau de Girona i també hi tinc anotats els noms dels actors principals: en Jeret el representava en Jordi (no recordo el cognom), en Benjamí, en Rafel, en Batual, en Xavier, la Somiela, la Nuri Faus; el pastor, en Juli Vega, Maria, la Glòria Vidal, en Banyeta, en Manel Fuentes, Gabriel, la Imma Fuentes, la pastora, la Conxita Fuentes...

I encara, recordo que aquest text recordo que el vaig deixar a en Josep M. Pont, abans del Nadal del 1979, quan jo era a Santa Coloma i ell venia a ajudar-me. Li va agradar el text i en va fer l’adaptació que adaptà pels pastorets que representarien aquell any a la catequística d’Anglès.

Baixeu, si no teniu feina!

dissabte, 28 / novembre / 2015

En Josep em comunica la mort d’en Joan Sunyer. La seva muller és la Montserrat. Es veu que tenien un comerç al carrer Verneda, entre el carrer sant Miquel i la carretera d’Osor. Era una persona que, quan es trobava bé,  acostumava a participar a la missa. Alguna vegada l’havia saludat pel carrer, a la plaça de la Rutlla.   

Des de l'altar, al full i amb cartells a l'entrada, vaig anunciar un parell de caps de setmana que la missa del dissabte seria a dos quarts de vuit. I, com era d'esperar, hi ha qui hi ve per les 8.  

És el dia del gran recapte. Encara bo que hi ha gent que hi col·labora generosament. A Anglès s'arriben a recaptar uns 2.500 quilos d'aliments i, a Bonmatí, uns 800 quilos. em diuen que, a Palafrugell, s'han recollit gairebé 20.000 quilos. 

Hi ha missa de les famílies. Tot surt força rodó. Hi participa força gent. Els Cantaires animen molt i molt. L'encís dels ciris d'Advent sembla que funciona. La mainada està receptiva. I segurament també Algú hi ha ajudat. 

diumenge, 29 / novembre / 2015

A la missa del migdia oficio les exèquies d’en Joan. Abans de començar em ve a saludar en Martí, el marit de la Teia Reig de Santa Llogaia. Ens coneixem de temps. Em comenta que, cada setmana, surt a caminar amb en Tate.  

Després de les misses, vaig a dinar a ca l’Elisa. m’assec al costat d’en Milio que, com qui no diu res, contínuament va fent comentaris. Sembla que avui anirà a ballar cap a Figueres.

Quan surto de dinar, vaig a fer una volta caminant fins la via verda. I cap a casa hi falta gent. Escric una mica, parlo amb algun amic...  

A l'Advent sempre em recordo d'una dita de la Camil·la, una bona dona que venia a donar un cop de mà a la mare, i que quan es veia superada per la feina deia: "Ai, Senyor: baixeu, si no teniu feina!"  

dilluns, 30 / novembre / 2015

Em venen a visitar i a desitjar unes bones festes la Margarita, la Rosalia i la Pepita, l’àvia de la Júlia. Em porten també moltes salutacions de la Cinta.

Vaig cap a Girona. haig d’anar a recollir alguna cosa a la llibreria del bisbat. També pujo a les oficines i hi trobo algun company conegut. El bisbe m’hi ha cridat per comunicar-me que em nomena arxipreste del Ter Brugent. De fet, tenia el 33 % de les possibilitats però, tot i així, el vestit em ve un xic balder. I ja hi som pel tros. Anteriorment vaig ser arxipreste de la Costa Brava Centre gairebé des del 2006 fins el 2011. Tot era molt diferent, allà. A veure si aquí hi aguantaré gaire.  

Amb en Jaume anem  a dinar al restaurant Artusi, a la part baixa del barri vell. La relació cuina / preu està molt bé. I sempre hi trobes algú conegut. Avui hi puc saludar en Sadurní. Ho aprofito per felicitar-lo pel sant, que celebrà ahir.

  

I a la tarda vaig cap a Anglès. Hi ve la mainada de catequesi, amb en Miquel i la Mercè.

dimarts, 1 / desembre / 2015

Feinejo pel despatx: elaboro els programes de la trobada ecumènica del diumenge 13, preparo la reunió del Consell del proper divendres...  I m’arribo a casa de l’Arnaldo per portar-li uns quants programes de la trobada del ecumènica. Qualsevol excusa em va bé per fer una caminada.

Abans de pujar passo a comprar una barra de pa moreno a l’agra botiga Santa Bàrbara.

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Suy. Havia nascut a Susqueda. Poca cosa més en puc dir. Però el més important és que està en mans de Déu.

Ve a veure’m en Ramon. Li comunico el nomenament d’arxipreste que em fa el bisbe i parlem un xic de la situació de l’arxiprestat. De fet, en Ramon ha deixat el llistó molt enlaire i serà difícil continuar el mateix nivell. Ha llaurat molt a fons. Espero que es pugui fer un treball coral, és a dir, d’equip, per així entre tots fer una bona feina.

dimecres, 2 / desembre / 2015

El matí és dia d’obrir el despatx. De fet, avui no ve ningú.  Puc estar més pel fuster que ve a revisar alguna feineta que cal enllestir: persiana, finestres, vidres...

Vaig a dinar a Banyoles. Quan acabo,  faig el camí de tornada aviat.

A la tarda ve la mainada del reforç. El primer dimecres també ve el grup de reflexió i de reforç personal que dirigeix en Pere Pont. De moment, hi ha un racó per cadascú. I també ve en Josep per canviar la barra d’un dels focus del pati de la catequística. Constantment cal fer alguna reparació. Ja se sap: si no repares la gotera, hauràs de reparar la casa entera.

dijous, 3 / desembre / 2015

Venen les pabordesses de la Confraria de l’Escombra a fer neteja. Cal que comenci a pensar com reforçar el grup. A veure si algú se’ns ofereix per col·laborar-hi.

Cap a les 10 vaig cap a Sant Martí. L’Ajuntament de Brunyola ha fet venir uns operaris per instal·lar un estel nadalenc al campanar. En Salvador, el germà de la Paquita i de la Roser, quan baixa de la cistella, em comenta que a la cornisa del campanar hi ha arrelat una olivera. Ara, ves per on. Hauré de parlar amb el regidor per veure si, quan vinguin a retirar l’estel, ens hi fan una netejada.

Faig una mica d’endreça a l’estudi de damunt del despatx parroquial. Queda bé i còmode.

Quan vespreja, en Juli em porta el canapè vuitcentista que vaig fer-li arreglar i també el llit de ditada i amb capçalera que instal·laré a l’habitació dels convidats.  De mica en mica la casa em va quedant bé, potser un xic barroca, però, sóc així. Li encomano unes cortines per la galeria ja que les que hi ha deuen ser del temps d’en Marturi i s’estan esfilagarsant ja que sempre estan rebent la claror del sol que les recrema. Són un xic recarregades. En Juli té bon gust i segur que me les farà senzilles, sense cap mena d’ornamentació.

Hi ha dies que no saps perquè però un es cansa aviat.

divendres, 4 / desembre / 2015

Al matí vaig a visitar els ancians malalts de Bonmatí: la Maria, en Josep, l’Antònia, la Margarita, la Maria, la Dolors... “la pau del Senyor sigui en aquesta casa, a tots els que hi habiten i a tots els que la visiten”.

Em telefona Mn. Lluís Suñer i em comunica que, des d’avui, ja es poden saber el nomenament d’arxiprestes i em convoca a la reunió que tindrem al convent de les clarisses, a Vilobí d’Onyar.

M’aturo un moment a l’església. Amb en Francesc mirem que tot quedi a punt per la reunió del Consell que tenim al vespre.

A la una, a la doma, el fuster ve a recollir unes portes per serrar-les i així em serveixin per posar llibres, que ja no sé on col·locar-los. Vaig a dinar a la Rutlla. A la tarda, ve en Felip, el ferrer, a col·locar una barana a la terrassa que van sanejar darrerament. També ve el pintor a repassar un parell de taques de l’estudi. I finalment, sembla que s’hauran acabat les obres que s’iniciaren fa uns tres mesos. Per alguna cosa demanava que s’iniciessin a començament d’estiu!

Amb en Joan i en Ramon pugem el canapè a la galeria on hi queda ben situat. M’anirà bé per descansar-hi i fer-hi alguna migdiada, sobretot ara l’hivern, ja que hi peta de ple el sol i s’hi està calentonet.

Des de Salt, en Pere Figareda em comunica la mort del seu pare, en Pep Figareda Pla. Era el marit de la Maria Cairol. En Pere havia estat alcalde d’Anglès (2003 – 2011) i la Maria, regidora de cultura. En Joan, germà d’en Pere, té una carnisseria al carrer Verneda. I el germà petit, l’Enric, que viu a Lloret, havia participat a les colònies de Sant Feliu de Guíxols, abans del 1974, on jo hi feia de monitor.

A la missa fem memòria de santa Bàrbara. A Anglès, aquesta diada, havia estat molt celebrada ja que era una terra de mines.

Després de la missa vespertina, recullo a la plaça dels Horts a la Maria, la Crist, la Consol i la Rosa. Anem a la reunió del consell de les parròquies a Bonmatí. Abans passem pel centre civil a visitar l’exposició de fotografies on es veuen les esglésies de l’entorn des de l’aire: el Coll, Sant Climent d’Amer, Sant Julià de Llor, Constantins, Calders, Vilanna... Una exposició simpàtica.

Tenim la reunió al magatzem dels aliments de Caritas. Algú excusa la seva assistència. Hi ha un clima cordial i participatiu. Parlem de les activitats de les properes setmanes (sobretot entorn del Nadal), d’algunes reformes a fer a Bonmatí, de possibles variacions als horaris de les celebracions dominicals... També els comunico que el Sr. Bisbe em designa arxipreste del Ter Brugent.

Arribo a la doma a les onze. Abans d’acotxar-me llegeixo una mica. M’adormo quan han passat dos quarts de dotze. Si Déu plau, demà serà un altre dia.   

La Mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura a prendre de lletra.

dissabte, 21 / novembre / 2015

És la festa de la Mare de Déu xiqueta. Un bon dia per cantar el cant que té dedicat.

És un dia de tranquil·litat. Puc preparar les misses d’aquest diumenge.

A les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès, hi participa poca gent. Fa fresca i alguns hauran preferit quedar-se a casa mirant el futbol.

I encara bo que el Barça ens dóna quatre bones raons per estar contents.

Diumenge, 22 / novembre / 2015

Em penso que la Rossa ja és al davant de l’església des de les 7 del matí. Els dies de feiner hi és des de cap a les 6 de la tarda, i això que el rosari és a les 7 i la missa a dos quarts de vuit.  

Quan acabo la missa a Sant Martí pujo al poble a visitar la Maria. Quan baixo cap a Anglès es veu la serralada del Pirineu blanca de neu. Sembla que ha arribat el fred.

Després de la missa del migdia vaig a Bonmatí, a la capella de la colònia. La Maria i l’Amadeu celebren els 50 anys del seu casament, aquí mateix, amb Mn. Àngel. Els acompanyen els fills, els néts i diversos familiars.

Vaig a dinar a la Codina. Quan acabo, vaig a estirar les cames fins més enllà de l’esglesiola de Sant Miquel.

Fresqueja i acabo el dia encatauat al pis. .

dilluns, 23 / novembre / 2015

De bon matí, quan em llevo, noto la fresca. A fora hi ha uns 3 graus negatius.

Adquireixo un parell de llibres des d’un web de llibres vells. M’aniran bé per la recerca.

A la tarda em ve en Gamell de la llibreria La Llopa de Calella a portar-me un parell de llibres. Això si que és servei a domicili. Amb la seva muller han sortit a donar un tomb celebrant l’aniversari del casament. Em comenta que el seu avi havia sortit d’Anglès. Ara ves a saber de quina branca. Els coneixia des dels anys que jo havia estat a Calella i parlem de coneguts que compartim.

Després de la missa vaig a la reunió que ha convocat l’ajuntament amb els veïns del barri vell d’Anglès. En Lluís Carreras de l’escola de les dominiques preseta la voluntat d’instal·lar el pessebre vivent d’Anglès al barri vell. Demana la valoració, l’aprovació, la col·laboració. Sembla que hi ha un consentiment general.

A la reunió també es tracten d’altres temes. Es comenta que la parada de fruita dels dimecres s’instal·larà per la zona de can Centen. També es parla de la propera aplicació del Pla de Barris. I el tema estrella i que aixeca més passions és el dels aparcaments. És interessant escoltar el que diu la gent i com parla.

dimarts, 24 / novembre / 2015

Si les coses es fessin com abans, avui, a Banyoles, seria la fira de sant Martirià.

Em comuniquen la mort d’en Jordi Panosa. Sembla que volen fer les exèquies el dijous.

Vaig a dinar a Banyoles. A primera hora de la tarda, amb en Josep i la Carme, pugem al puig de Sant Martirià. És el dia que s’hi resa el rosari commemorant l’arribada de les relíquies del sant en temps quan van arribar els monjos benedictins, l’any del patatum. Els assistents no arribem a la quarantena. És un bon moment per saludar amics i coneguts. Sembla que l’any vinent serà el 50 aniversari d’aquest costum que es va iniciar amb en Jaume Butinyà, en Josep Llorens, en Pere Quer... Quan acabem la pregària, es comparteix una coca i es beu moscatell i garnatxa.

El camí del Convent Vell està molt axurriacat amb els solcs que han obert les pluges. Sembla que l’Ajuntament no posa massa interès a arreglar-lo. Tan sols el reparés un cop l’any per facilitar l’accés al puig a les persones que únicament poden fer-ho amb vehicle.  

De retorn, a Mata, hi veig la Maria que està esperant el bus. Li dic si vol venir amb mi cap Anglès. I fem el viatge plegats. Vaig oficiar les exèquies del seu marit, en Joan, ara fa dos anys.

Pel camí, la Maria em comenta que la seva filla, l’Anna, està casada a Mata i que el seu fill gran, l’Albert, és a Santa Coloma. Quan passem per Vilanna m’ensenya la casa de la família Bosch, on havia nascut l’arquitecte Isidre Bosch, que va ser l’arquitecte del bisbat molt temps. Entre altres coses va ser el que va dirigir l’ampliació de l’església d’Anglès (el 1929) i la construcció del campanar. També va dirigir la construcció dels edificis de la companyia elèctrica i la central  que hi ha a Bescanó i a Vilanna.

El fill de l’Isidre, l’Ignasi Bosch, va ajudar molt el meu pare i la meva família en el contenciós administratiu contra les pretensions del darrer ajuntament franquista de Banyoles per voler expropiar els terrenys que teníem a La Draga. De fet la pretensió persistí i es consumà quan es va voler construir la vila olímpica i el pavelló. Els que hi havia a l’Ajuntament, amb CiU, eren els hereus del darrer ajuntament franquista.  I un altre contenciós administratiu ens va fer suar la cansalada i, a l’Institut Català del Sòl, els costà car.  

A la doma ve la mainada de catequesi. I celebro la missa vespertina.

dimecres, 25 / novembre / 2015

La Rossa, quan em porta els paquets del full parroquial,  em passa el parte. Em comenta que en Jordi Panosa era conegut com en Jordi Socorro. Era de can Creus i treballava a la Burés on era hi feia de manyà i era contramestre del taller. Altres persones em comenten que era molt bona persona. Es casà amb la Conxita quan enviudà del seu germà.  

Vaig de visita a la dentista, a la Cristina. Encara persisteix un xic d’infecció, però ja va de baixa.

Faig vida tranquil·la per la doma. Vaig instal·lant el meu estudi a la saleta damunt del despatx parroquial. Des de l’escriptori on treballo es veu la serralada del Pirineu nevat que, al pas del dia, va canviant les tonalitats cromàtiques que ballen entorn del blanc. Em penso que hauré fet un bon encert d’instal·lar-me aquí dalt.

A la tarda venen la patuleia de reforç i tot s’omple de vida. Quina sort que puguin disposar dels voluntaris que hi venen a ajudar-los. I tots són mestres.

 He reprès les caminades que faig per l’entorn més immediat.

dijous, 26 / novembre / 2015

Al matí oficio les exèquies d’en Jordi.

El tècnic de la calefacció ve de nou a revisar la instal·lació ja que alguna cosa no acaba de funcionar i, a més, ha de reparar un porus del tros que va instal·lar en Lluís.

A la tarda tenim la reunió del grup de Vida Creixent. El tema és sobre el compromís social de la gent gran. De fet es tracta de confirmar el compromís que la majoria de les persones del grup realitzen: neteja i ornamentació de l’església, Caritas, catequesi, oncolliga, llar dels jubilats...

Començo a fer el buidatge dels Quaderns de la Revista de Girona cercant les referències a la Guerra Civil i a les destruccions d’art religiós que es produí als pobles. Alguna vegada no se’n diu gaire res. Se’m presenta feina de formiga.

Ara són els feligresos que participen a la missa vespertina de cada dia els qui em demanen que avanci mitja hora la missa diària. O sigui, seria a les 7 del vespre.

divendres, 27 / novembre / 2015

És la diada de la Medalla Miraculosa. La tia Conxita hi tenia molta devoció ja que li va inculcar la seva tia Maria que era religiosa de la caritat, paula. Jo no sabia quin dia es celebrava. Però, a Palafrugell, aquest dia, en Joan Ferrer i la Montserrat Miquel celebraven l’aniversari del seu casament i me’n feien memòria perquè els encomanés a Déu a la missa.

A mig matí surto per anar cap a Palafrugell a visitar-hi la tieta de can Mateu a la residència de la Mare de Déu de Montserrat. Quan hi arribo, hi ha la celebració de la professió d’una germananeta de la casa. Ho aprofito per fer alguna altra gestió.

Després de dinar, torno a la residència. Hi trobo Mn. Jesús Franco. Ens saludem i parlem una estona. Em parla de Mn. Pere Xutglà i d’en Salvador Dalí i m’aclareix un tema sobre el pintor que jo coneixia únicament a nivell de rumor.

Puc estar una estona amb la tieta. També ho aprofito per saludar altres residents: la Maria de les Mercedes, la Maria (la mare d’en Joan de l’Arc)... i altre jovent de la casa....

Pels carrers m’han saludat diverses persones que m’han reconegut: una salutació afable, senzilla.

De retorn, em trobo amb un gran embús a l’alçada de Salt. Sembla que hi ha hagut algun accident.  Arribo a la doma just per celebrar la missa. Ja tinc un munt de coses per encomanar a Déu.

Ego in hoc natus sum et ad hoc veni ad mundum ut testimonium perhibeam veritati veritati

dissabte, 14 / novembre / 2015

Feinejo pel despatx preparant les misses del diumenge. Una pregària serà per les víctimes del terrorisme i pels familiars. Però també pregarem perquè Déu tregui l’odi i la supèrbia del cor dels assassins terroristes, de París, del Líban i d’arreu.

Es respira l’impacte de les matances de París amb més de 120 morts. Lamentablement les matances del Líban no es tenen massa en compte. Mediàticament, només es dóna importància al món occidental. Tristament se’ns informa de la suposada nacionalitat dels terroristes mirant de sembrar el dubte envers els refugiats. Segur, però,  que són de nacionalitat occidental. I, d’on provenen les armes que utilitzen? On han estat fabricades? Qui els hi ha facilitat? D’això no se’ns en dirà gaire res.  A més, els grans clubs esportius occidentals estan finançats pels països que també promouen l’islamisme radical. I, finalment, no és cap màrtir el qui mor amb el cor ple d’odi i escampant la mort, matant. És màrtir el que dóna la vida perquè els altres tinguin vida; el màrtir és el qui dóna testimoni de la vida, de la solidaritat, del respecte...

A la missa de Bonmatí fem memòria de la Tarsi. Hi venen una colla de mainada que han participat a les sessions de catequesi els darrers anys. Al final els faig pujar al presbiteri. Quan els veig allà, recordo què em deia ella de cadascun d’ells.

A Anglès hem avançat mitja hora l’inici de la missa vespertina anticipada. Feia dies que ho anunciava i, tot i així, algú ha arribat cap a les vuit del vespre, a més de mitja missa. Però ha anat bé i em va sentir millor.

diumenge, 15 / novembre / 2015

La missa de 2/4 d’11 la celebro a Sant Amanç. Hi participen prop d’una quarantena de persones. Hi commemorem el sant patró i l’aniversari de la benedicció de l’església per part del bisbe Francesc. La celebració acaba amb un xic de coca dolça i un traguinyoli de moscatell. 

A la missa del migdia, a Anglès, hi participa poca gent. A Anglès cal fer un reajustament de misses i eliminar-ne tan sols una. 

Dino a Banyoles. Celebrem el 47è aniversari del casament d’en Josep i de la Carme (el 21 de novembre). També celebrem l’onzè aniversari del casament d’en Jordi i la Collell, que de fet, serà el divendres vinent.  

Al vespre vaig a Bonmatí. hi ha concert a l’església. El concert l’interpreta Orquestra Clàssic Amer, dirigida per Josep Loredo. És a benefici de Duchenne Somriures Valents – Hospital Sant Joan de Déu.  A l’entrada es farà recollida de taps de plàstic.

Arribo a la doma cap a les nou del vespre.   

dilluns, 16 / novembre / 2015

M’arribo a la botiga dels mòbils. M’han de col·locar una nova targeta  i  copiar-hi les dades del terminal vell. Quan ja m’ho han col·locat, vaig a trobar la Nuri perquè me l’acabi d’ajustar. Hi està ben bé unes dues hores. Renoi, si que és complicat! Sort que tinc una bona secretària.

Quan acabo passo per la botiga de Decathlon per canviar un parell de peces que vaig comprar fa un mes i que no em van prou bé. El tipus de camisetes que hi tenen abriguen bé el cos.  

Sortint vaig cap a Sant Dalmai. Dino a la Crossa. Al taulell parlen del Fòrum Gastronòmic de Girona.

A Vilobí d’Onyar, m’aturo al monestir de Santa Clara on hi recullo els butlletins diocesans i els fulls parroquials enquadernats dels dos darrers anys.

Faig un parell de gestions més a Santa Coloma. I vaig cap a Anglès.  

A la doma, ve la mainada de catequesi. Són menys que els altres anys i hi ha tranquil·litat.

dimarts, 17 / novembre / 2015

El nou aparell mòbil em controla les caminades que faig i m’indica els passos que faig, els minuts que camino, els quilòmetres que assoleixo... A veure si li faig cas.

Faig feina de despatx.

A la tarda, amb en Miquel, vaig a veure unes làmpades que està confeccionant per l’església de Sant Martí, amb discs de llaurar. M’ensenya una mostra i queda molt bé. A veure si les podem estrenar per Nadal.

Vaig a veure una imatge d’un dels Sants Metges (diria que és sant Cosme) que guarden a una casa d’Anglès. Es va salvar de la destrucció del 1936. Sembla que a una altra casa hi ha la seva parella (que seria sant Damià). La casa que visito em diuen que si l’altra família la dóna a l’església (d’on va sortir), ells també donaran la seva.

La imatge fa un mig metre. És una talla de fusta policromada. Està força ben conservada i sembla que no ha estat atacada pels corcs. Per l’estil,  la situaria al s. XVI. No m’estranyaria que hagués estat tallada pel mateix que va tallar l’antiga imatge de la Mare de Déu del Remei, la que desaparegué el 1936.

Poc abans d’arribar a la doma, em trobo amb la Matilde, la Pili  i la Maria. Estan descarregant mobles a la casa on viurà la Matilde, al carrer del Raval. A la Matilde i a la Pili  les recordo bé quan venien, quan eren petites, a casa, a Banyoles, amb la Carmelita, la seva mare. La seva àvia, la Camil·la, sempre venia a feinejar per casa.

La Pili viu a Brunyola i atén persones grans. La Maria viu a Tordera. Hi ha una altra germana, la Glòria, que viu a Saragossa. Un germà, en Tomàs, va morir ara fa uns cinc anys. Un altre germà, en Josep, viu a Cornellà.  Ben bé que les muntanyes no es troben.

A la tarda venen els dos grupets de catequesi.

dimecres, 18 / novembre / 2015

A quarts de deu vaig a Sant Martí Sapresa. Ve la Sara, l’arquitecta tècnica de la Fundació Sant Martí, per revisar si s’ha tancat prou bé la rectoria. Sembla que veu correcte com s’ha tancat la porta. El més interessant seria que alguna organització de caire social pogués utilitzar l’edifici.

Al despatx venen un parell de visites. Em comenten que segurament aquest Nadal de nou es representaran els Pastorets a Anglès. I també podria ser que s’instal·lés el Pessebre vivent pels carrers del barri vell d’Anglès. Valdrà la pena: la instal·lació del Pessebre vivent ajudarà a descobrir el barri vell i l’escenari dels racons del barri vell ennoblirà considerablement el Pessibre vivent. Espero que hi hagi força col·laboració.  

Dino a Banyoles.  La Nuri m’acaba d’instal·lar algun programa que mancava al meu mòbil. També hi trasllada els números de telèfon que tenia guardats al terminal vell.

A mitja tarda arribo a la doma. Venen els grups del reforç escolar. Sempre hi ha alguna criatura que té ganes de fer lluerteries. Tots hem estat mainada.

I al vespre, la missa vespertina. “L’ombra cobreix ja la terra amb son mantell de vellut: davant vostre, Reina de la Serra, implorem el vostre ajut. Oh Verge, la més dolça, Mare del Bell Amor: guardeu, Senyora nostra, la puresa del nostre cor”

Dijous, 19 / novembre / 2015

El matí treballo pel despatx especialment redactant el suplement del full parroquial.

A la tarda venen en Ramon i en Joan. M’ajuden a traslladar una taula de despatx que tenia a la galeria. La col·loquem a l’estudi, damunt del despatx parroquial.  També em pengen alguns quadres que tenia sense penjar, ja fa temps. Els fa gràcia els quadres amb caricatures que em va dedicar en Miquel Ros de Palafrugell.

La taula del despatx prové del despatx de l’advocat Congost. El pare li adquirí quan en Congost deixà el despatx que tenia a la plaça de Sant Agustí per traslladar-se a la plaça del Lleó. Amb el lot, també hi havia un sofà i una llibreria que són a can Teixidor. Tot plegat necessita una cura de desinfecció per eliminar-ne corcs.

Quan vaig anar a Sant Jordi Desvalls, on no hi havia cap taula de despatx, la mare em va dir que me m’endugués aquesta ja que a can Teixidor ja n’hi havia una altra. I quan vaig anar a Palafrugell, me la vaig emportar al pis on estava instal·lat, al carrer Ample. Quan, un cop arreglada, vaig anar a viure a la rectoria, la vaig col·locar a l’apartament, a un estudi que vaig instal·lar-hi.  

L’estudi del damunt del despatx va agafant forma. M’anirà bé per tenir-hi a manoi els llibres de la meva recerca.

Al vespre, després de la missa, amb uns quants col·laboradors de Caritas d'Anglès i de Bonmatí, participo, al Centre de La Cellera, a la trobada de formació que dirigeix en Miquel Àngel Ferrés presentant el tema VOLUNTARIS D'UNA ESGLÉSIA SAMARITANA. 

divendres, 20 / novembre / 2015

Surto d’Anglès a un quart de vuit del matí. Aparco al seminari de Girona i baixo cap al Col·legi d’Arquitectes, sota les escales de la catedral. Participo a la III Jornada Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya. Aquesta vegada es dedica a l’estudi de la Salvaguarda del patrimoni religiós català durant la Guerra Civil Espanyola. És un tema relacionat amb la meva recerca i, per tant, m’interessa saber què s’hi cou. La jornada és organitzada pel Museu d’Art de Girona, el Museu Episcopal de Vic i el Museu de Lleida.

Em trobo i em saludo amb diversos coneguts: l’Elena Llorens Pujol de Banyoles, en Marc Sureda, en Patxi Ocio de Sabadell, en  Joaquim M. Puigvert, en Francesc Miralpeix, en Bonaventura Bassegoda...  També m’hi trobo amb en Joan, la M. Antònia... 

Som una setantena de participants, a més dels ponents i omplim la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes. Les ponències són interessants, algunes més treballades o amb més informació que d’altres.

La primera de les ponències és sobre la Guerra Civil i patrimoni de l’Església a Catalunya, una visió general presentada pel professor Francisco Gracia de la Universitat de Barcelona. Segueix la ponència dedicada a La Generalitat republicana i el salvament de l’art religiós: accions pràctiques i discurs polític, que presenta en Joaquim M. Puigvert, professor de la Universitat de Girona.  En Santos Mateos, de la Universitat de Vic, presenta la ponència París, 1937: l’art medieval català, un projectil per guanyar la guerra diplomàtica.

Després de l’esmorzar que ens serveixen a l’entrada, en Francesc Miralpeix, també de la Universitat de Girona, ens presenta la ponència entorn de La Comisión Diocesana de Liturgia y Arte Sagrado del Obispado de Gerona (1939 – 1947);  aquest és un tema que conec i que en podria haver dit també diverses coses. En representació de l’Institut Català en Patrimoni Cultural, la Gemma Domènech presenta la ponència La protecció del patrimoni de l’Església a Girona a través de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic (1936 – 1938). En Joaquim Nadal, director del ICRPC, presenta la ponència La Catedral de Girona entre dues visites pastorals i una guerra enmig (1930 – 1940). I, posant punt final a les sessions del matí, en Joan Bosch, director tècnic del ICRPC, ens parla de El salvament de patrimoni a la zona de Barcelona, Granollers i Mataró.

A l’hora de dinar ho faig acompanyat de Mn. Manuel M. Fuentes, arxiver de l’Arquebisbat de Tarragona, i d’en Joan M. Quijada, tècnic de l’arxiu. Parlem de temes relacionats amb les diòcesis de Catalunya, especialment entorn del relleu a l’arquebisbat de Barcelona. Comparteixo les reflexions lúcides d’en Manel. I és que, de fet, ara per ara, ben poques coses han canviat del funcionament de l’estructura eclesial i que no és suficient amb una emblanquinada de postures “podemites”, per espectaculars que semblin. A la taula hi ha altres persones de l’Institut Català de Patrimoni.

Després de dinar, comença la tercera part de la jornada amb la ponència La protecció del patrimoni a les terres de Lleida durant la Guerra Civil Espanyola que presenta la Carmen Berlabé del Museu de Lleida. Segueix la ponència El salvament del patrimoni artístic religiós a la ciutat de Tortosa l’any 1936: el paper de mossèn Eduard Solé, i que, en representació del Bisbat de Tortosa,  presenta en Joan Hilari Muñoz,  acompanyat dels seus dos fills i de la muller. En Jaume Massó Carballido, del Museu de Reus, presenta el tema “El salvament del patrimoni artístic religiós al Camp de Tarragona i al Priorat durant la Guerra Civil: uns quants exemples. I finalment en Bonaventura Bassegoda, de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta el tema Lluís Rubiralta i Garriga i el salvament de l’art religiós a Manresa durant la Guerra Civil.

Com que les xerrades han començat tard i s’han allargassat, haig de marxar a mitja ponència d’en Bonaventura Bassegoda i, per tant, no puc ser present al debat final i al recull de les conclusions que presenta en Francisco Gracia. També em perdo la presentació del llibre Passió col·leccionista. El museu-biblioteca de mossèn Pere Valls i Vilà (1848 – 1925).

De retorn vaig fent les meves pròpies conclusions: sembla que es volia donar la impressió que no s’havia destruït gaire res, es valora l’esforç i la impotència de la Generalitat del moment per salvaguardar l’art religiós, també hi ha la valoració de l’esforç de molts voluntaris per la salvaguarda de l’art, es passa molt per sobre en relació a la rapinya, tampoc es valora massa l’organització dels piquets o comitès, la composició i, especialment, el lideratge...   

Arribo just per la celebració de la missa vespertina. Quan pujo al pis, em noto un xic cansat. No m’entretinc gaire.