Maria de l'Esperança, que vetlles gresol en mà...

dissabte, 12 / desembre / 2015

El Diari de Girona publica el meu nomenament com arxipreste del Ter Brugent amb fotografia inclosa: com si només hi fos jo! La Conxita, esverada, em porta un exemplar del diari. Es veu que s’ha pensat que em treuen d’Anglès..

Començo a distribuir la decoració nadalenca pel meu pis amb diversos elements que m’han anat regalant, de fa anys, diverses amistats: l’Amèlia, la Margarita, la Felícia, la Maria, la Teresa Branyas, en Tano... “M’agrada el Nadal, un pessebre com cal, pastorets i torrons i cançons vora el foc...”

diumenge, 13 / desembre / 2015

Celebro les misses del matí. A Sant Martí hi participa en Carles Puigdemont, l’alcalde de Girona, ja que a la missa fem memòria de l’aniversari de la mort d’un seu amic, en Josep M. Calders Pidemunt. En Josep M. va néixer a Sant Martí i estava domiciliat a can Rieradevall.

Dino a Can Tarrés. I a la tarda, participo a la trobada ecumènica de Nadal, amb l’Arnaldo. Hi participem una vintena de persones. De la parròquia som quatre. Es toca el tema dels refugiats i parlem de Jesús com un refugiat. Acabem cap a les vuit.

A Girona han celebrat l’obertura de la porta santa de l’Any de la Misericòrdia.

dilluns, 14 / desembre / 2015

He descobert la calefacció amb una estufa de pèl·lets. Com llegeixo a la Viquipèdia, “Els pèl·lets és un tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, produïts a partir de residus forestals, de residus de la indústria de la fusta o agroalimentària així com de plantes anuals cultivats per a la bioenergia.

Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment. La lignina mateixa fa d'aglomerant. No cal ni cola ni cap altra substància més que la mateixa fibra vegetal. Aquest procés els dóna una aparença brillant com si estiguessin envernissats i els fa més densos. El pèl·lets, que es comporten quasi com un líquid formen un combustible que tingués les mateixes característiques d’ús i d’automatització que els combustibles líquids o gasosos, i que demés són respectuosos del medi.

L'ús de residus forestals és menys econòmic, com que es requereix una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12 50="" assecat="" at="" bh="" cosa="" de="" el="" encareix="" for="" frescs="" humitat="" i="" la="" les="" o:p="" previ="" producte.="" qual="" que="" requereix="" residus="" tenen="" un="" una="">

A Catalunya, la crisi va fer créixer el consum de llenya i dels seus derivats per a escalfar. De 2011 a 2012, la venda de pèl·lets va créixer de 50%. Segons l'Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa (Avebiom) calcula que escalfar-se amb pèl·lets i estelles disminueix la factura energètica entre el 40 i el 80%.”

A més de tenir un consum molt econòmic i força pràctic, les estufes de pèl·lets són molt econòmiques d’adquirir i fàcils d’instal·lar. Per pensar-hi.  

dimarts, 15 / desembre / 2015

És el 74 aniversari del meu germà gran, en Josep. Ens portem 12 anys de diferència.

A les 10 del matí vaig cap a Vilobí, al monestir de Santa Clara. Hi tenim la primera reunió d’arxiprestes del curs,  amb el bisbe, el vicari general i els vicaris episcopals: prioritats, Jubileu de la Misericòrdia...  

Pel camí, anant i tornant, em fixo que els sembrats ja despunten i donen un to verdós als camps. .

Després de dinar passo per Santa Coloma a adquirir alguna cosa que em manca. I ho porto cap a casa.

A les cinc tenim la reunió dels companys de l’arxiprestat. Imposa molt fer d’arxipreste al costat d’en Ramon que ho ha fet tants anys i tan bé. A més, ha estat superior meu al seminari, tant al seminari menor com al seminari major, i també m’havia fet de monitor al casal d’estiu de Banyoles.

Però bé, fem el que podem. I surten de nou les prioritats, la catequesi, les celebracions...

Quan són dos quarts de set haig de deixar la reunió i sortir cap a Girona. Arribo just per començar la xerrada que faig al Centre Cívic del Barri Vell, a les voltes d’en Rosés. Hi ha una quinzena de persones, potser alguna menys que pel juny. Els acabo de parlar dels Sants Cavallers, els defensors dels nostres pobles.

Sortint, en Pere em convida a fer un mos. Pel camí ens trobem amb en en Paco Bartomeu i amb en Batllori. Feia molts temps que no els veia i, si no fos perquè en Pere ens presenta, no els hauria reconegut. I després tot són salutacions amables, amb el temps que fa que ens coneixem, malgrat haver estat tant temps sense veure’ns.

Entre una cosa i l’altra, arribo a Anglès a quarts de dotze. Ja és de nit.  

dimecres, 16 / desembre / 2015

A les 10, oficio les exèquies d’en Josep Huix Güell, a Sant Martí Sapresa (77 anys). A començament de setembre va morir el seu germà, en Ramon. I l’agost del 2014, la dona d’en Ramon, la Nati.

Quan arribo a Anglès, baixo per enviar el meu vot per correu. I a la doma, hi faig una estona de despatx.

Cap a la una surto cap a Banyoles. Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri. Tot dinant, parlem d’en Paco Bartomeu i d’en Batllori. 

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. Quan acaben, l’Anna ha preparat un xic de celebració per la mainada i també pels voluntaris. I fins el dimecres 13 de gener.

Em venen a trobar un matrimoni per demanar-me un certificat de baptisme. Es veu que hi ha un capellà que els ho exigeix per tal que puguin fer de padrins. No deu tenir gaire feina.

dijous, 17 / desembre / 2015

Al matí vaig a comprar un xic de manduca i ho aprofito per fer un tomb.  Al despatx enllesteixo alguns temes que tenia pendents per abans d’acabar l’any.

A la tarda em comuniquen la mort de la Lola Noguer (88 anys). Fa poc més d’un any (novembre del 2014) morí el seu marit, en Salvador Seriñà. A començament del passat mes d’agost, morí la seva germana, la Maria Noguer i, a finals d’agost, morí el marit de la Maria, en Josep Collell. 

De mica en mica, i després de quatre anys, a través de les diverses celebracions familiars, vaig coneixent les diverses famílies dels pobles. I també se’m va coneixent a mi.

divendres,  18 / desembre / 2015

A les 9 del matí surto cap a Cadaqués. M’hi ha convidat en Jaume acelebrar-hi la Mare de Déu de l’Esperança. Arribo a Cadaqués cap a dos quarts d’onze. Són 92 km de viatge i no s’hi val a badar.

A les onze celebrem la missa solemne.  La presideix en Jaume, l’assisteix el diaca Carles Sánchez. Jo hi concelebro. A l’església hi ha cap a vuitanta persones. L’Anne Marie fa sonar l’orgue, diuen que aquest orgue és el més antic de Catalunya funcionant. A la missa hi assisteix el consistori i la junta de l’Amistat, el casino del poble. La celebració és senzilla i noble.

A la celebració s’hi afegeixen Josep Puig, rector de Roses, en Martí Colomer, rector de l’Escala i arxipreste, en Joan d’Arquer, rector de Llançà i Portbou, Teòfil  Hoefmans, laic amb missió pastoral a Vilacolum i Vilamacolum acompanyat de la seva muller.

Quan acabem, visitem l’església i admiro de nou el seu imponent retaule. I recordo que, abans del 1936, a les parròquies del bisbat n’hi havia 4 del mateix autor (Pau Costa) i ara només tenim el de Cadaqués i el d’Arenys de Mar, ja que el de Palafrugell i el de Cassà de la Selva foren destruïts.   

A la rectoria, primer fem una breu reunió d’arxiprestat on hi participo com arxipreste convidat. I tot seguit ens reunim entorn de la taula per celebrar la Mare de Déu de l’Esperança. S’hi afegeixen l’Anne Marie, la Catia, la Montse, l’Honest, l’Andreu i la seva muller: en definitiva, els sagristans i col·laboradors més immediats.

El dinar és agradable i seguint la mateixa tonalitat de senzillesa i elegància. I a la taula parlem dels temes habituals propis del món clerical.

Cap a dos quarts de quatre m’acomiado i vaig cap a recollir el cotxe a la riera. I desfaig el camí cap a Figueres, Girona i Anglès, on hi arribo poc després de les cinc. I a les sis oficio les exèquies de la Lola. Hi intervenen els dos néts, la Mar i en Joan, interpretant diverses peces musicals: l’Ave Maria de Schubert, el Cant dels Ocells, el Santa Nit... I agraeixo que els néts tinguin una participació activa a les exèquies dels avis, com avui han fet.

A les set celebro la missa vespertina celebrant la Mare de Déu de l’Esperança. I a les vuit, tenim la celebració de la Penitència. M’hi ajuda en Jesús.  L’església s’omple del tot en aquesta celebració centrada en l’Any de la Misericòrdia: per això hi llegim la pregària del papa Francesc per aquesta ocasió, llegim el capítol 25 de sant Mateu, revisem el compliment de les obres de misericòrdia, invoquem a la Mare de la Misericòrdia...

Quan pujo al pis em sento un xic cansat. Sopo una mica, llegeixo....