En aquest poble airós us invoquem amb fervor: sigueu nostre protector, Julià, màrtir gloriós

  Dissabte, 22 / agost / 2015

Envio un missatge de felicitació a en Dani i l’Austin pel seu casament, a Washington.

Ahir, al taller, em van deixar un Citroën petit per anar amunt i avall tot fent la feina d’aquests dies. No hi vaig gaire segur. Però aviat m’hi acostumo.

A Bonmatí, els mosquits es diverteixen amb mi. Fins ara, semblava que els havia foragitat tot untant-me de Vicks vaporub. Em diuen que menjar espàrrecs els repel·leix.

diumenge, 23 / agost / 2015

Avui toca felicitar alguna Rosa que conec: és santa Rosa de les joves i, el 30 d’agost, santa Rosa de les velles.  

Celebro les misses del matí. A Sant Martí tenim l’aniversari de la Nativitat i església s’omple. La família Mascort és llarga.

Al migdia, després de descansar una mica, dino tranquil·lament. A la tarda, vaig a donar un tomb. Pel camí puc berenar amb quatre figues que trobo (sembla que per aquí no s’aprecien gaire perquè n’hi ha moltes per terra). També menjo avellanes tendres, que ja són ja ben bones, un préssec boníssim d’un presseguer mig abandonat, quatre grans de raïm...

Però els mosquits també continuen divertint-se amb mi.

dilluns, 24 / agost / 2015

Em passo bona estona llegint i cercant informació sobre les destruccions del 1936. 

A mig matí vaig a trobar-me amb l’Emili Rams per si disposa d’uns llibres que estic buscant.

A la tarda m’arribo a l’ambulatori per demanar hora per una analítica que tinc receptada. Ho aprofito per anar a caminar una estona.

dimarts, 25 / agost / 2015

Al matí baixo al poble a fer-hi alguna compra. A la tarda passejo i completo la caminada del matí

Al despatx em ve una noia que busca en Francisco Isach. Em comenta que li han dit que morí el febrer del 2014 però que ella no s’ho acaba de creure. Li confirmo el fet. Ella diu que no pot ser, que ningú li havia dit res.  

Al vespre, des de Palafrugell, em comuniquen la mort de la Maria Dolors Bofill Colls. En poc temps l’han precedit les altres dues germanes seves: primer, la Rosa, i seguidament, la Montse. Que al cel es trobin totes.

Dimecres, 26 / agost / 2015

A mig matí vaig a recollir el cotxe. S’ha canviat tot l’embragatge. Entre una reparació i l’altra me’n faig la mesada.

Poc després del migdia surto cap a Solius. Em trobo amb l’Albert i parlem de la imatge de la Mare de Déu que presideix l’església. És una talla molt elegant que va ser tallada el 1968 per en Josep Martí Sabé i que va ser un obsequi del aquell moment bisbe de Girona Narcís Jubany.

Quan acabo la feina fem la pregària de sexta amb la comunitat monàstica. També hi participen Mn. Francesc Catarineu, rector de Sant Fèlix de Sabadell, el seu vicari i alguna altra persona. I un cop acabada la pregària del migdia, anem al refetor, a dinar.

A la taula som una 15 de persones, entre monjos i hostes. Mentre dinem, llegeixen la vida de Jorge Bergoglio. L’etapa que es llegeix és el moment de la seva joventut. I després de dinar, de nou anem a l’església per la pregària de nona.  

Abans de marxar, pujo a l’arxiu del monestir a cercar fulls de goigs. Trobo els goigs de sant Julià de Briude, celebrat el 28 d’agost. En faig còpia. Aniran bé per l’ofici del proper diumenge, a Sant Julià del Llor.

Aprofito la tarda per anar a visitar a la tieta de can Mateu. Feia dies que no la veia. Està tranquil·la. Tinc la oportunitat de saludar el bisbe emèrit de Lleida, Mons. Joan Piris, que passa uns dies al geriàtric.

I cap a Anglès, que hi falta gent. Hi arribo ben suat i una bona dutxa se’m posa bé. Celebro la missa vespertina.  

Al vespre envio la lletra dels goigs de sant Julià a la Remei. En fa un full molt ben presentat per cantar el proper diumenge.

dijous, 27 / agost / 2015

A primera hora vaig a l’ambulatori. Mentre espero que m’atenguin, vaig saludant i em van saludant la gent coneguda. Avui m’extreuen sang per fer una analítica.

Quan pujo cap a la doma, ho aprofito per anar a sacar pa i un xic de coca de flequer, a Can Centena.

Després d’esmorzar, surto cap a Barcelona.  M’hi haig d’entrevistar amb la professora Teresa Camps.

Arribant a la Meridiana, me la imagino tota plena, el dia 11 de setembre. Es veuen moltes senyeres i moltes estelades. També es veu alguna rojigualda, però la proporció és baixa.

Giro pel carrer Sant Antoni Maria Claret, passo per sota l’hospital de Sant Pau i per sota el col·legi del Cor de Maria dels claretians fins arribar al passeig de Sant Joan. Travesso i m’entaforo pel barri de Gràcia pel carrer Tordera fins arribar al carrer Torrent de l’Olla, on deixo el cotxe aparcat. I, tot caminant, m’enfilo pels carrer de l’antiga vila: Travessera de Gràcia, Terol i, finalment, carrer Astúries. Seguint-lo, passo per la plaça del Diamant i arribo a la plaça de la Virreina presidida per la façana principal de la parròquia de Sant Joan de Gràcia. Recordo que a aquesta parròquia hi havia estat de rector un company meu, en Carles Mas de Xexars.

Al costat mateix de la plaça de la Virreina hi ha la casa de la Teresa. Allà em rep, al seu despatx. Les parets estan totes entapissades de llibres fins el sostre mateix. La majoria són, òbviament, d’art.

Parlem del treball que entre mans porto, o sigui sobre l’estudi de la destrucció i reposició del patrimoni religiós a la Diòcesi de Girona (1936-1962) i especialment de l’acció de l'església en la reposició del seu patrimoni desprès de la guerra civil a les parròquies de la diòcesi de Girona. És una recerca complexa amb moltes finestres per anar obrint i molts fils per anar estirant. El problema és anar trobant les finestres que cal obrir i els millors fils que cal estirar. Però bé, alguna cosa he anat trobant al llarg del curs passat.

Estem parlant una bona estona. M’ajuda a definir la graella de la investigació que es podria estar estenent a cada branca que es presenta. I sempre m’anima i m’empeny.   

He arribat a casa de la Teresa a les dotze tocades i acabo cap a les dues. Quan surto retorno cap el Torrent de l’Olla tot fent ziga-zagues. Fa calor. Dino a un restaurant del carrer Bonavista proper als jardinets del passeig de Gràcia, que ara es diuen jardins de Salvador Espriu. El restaurant és petit però s’hi escolten molts d’idiomes, també molt el català. Em dóna la sensació que tothom parla de viatges i de vacances.

Quan acabo, trec el cotxe de l’aparcament baixant el darrer tram del Torrent de l’Olla fins a desembocar a carrer Còrsega, gairebé on hi ha la seu de Convergència i, baixant per Pau Claris, vaig a trobar el carrer València. Un cop allà, giro a l’esquerra i m’adreço de dret cap a la Meridiana sortint així de la ciutat comtal. Hi ha trànsit, però no és intens.

A l’àrea del Montseny m’aturo a fer una becaina. Quan reprenc el retorn, em trobo amb un embús: sembla que un camió ha perdut càrrega. Arribant a Santa Coloma m’aturo un moment a fer-hi alguna gestió i, finalment, a quarts de sis, arribo a la doma. Estic xop de suor. I cap a la dutxa.

Sembla que l’aire condicionat no funciona bé. Renoi: t’arreglen una cosa i se n’espatlla una altra. O potser vol dir que haig de canviar de vehicle? Em balla pel cap alguna cosa tipus furgoneta o quatre x quatre. Però, una furgoneta grossa o una de petita? Per anar a la universitat o cap a Girona, m’anirà bé? I els aparcaments, com aniran? S’accepten idees.

divendres, 28 / agost / 2015

Sant Agustí: m’havien convidat a participar a la celebració solemne a la parròquia de Maria Reina de Barcelona. Però necessito calma i tranquil·litat. Aquesta setmana ja he voltat prou. També és el dia de sant Julià de Briude, patró de Sant Julià de Llor. 

Per les notícies, es veu que tenen ganes de trobar un Gürtel i un Botin catalans. Però sembla que no se n’acaben de sortir.  Em fa l’efecte que es fa molt soroll de boixets però no es fa gaire punta.

Vaig a dinar a Banyoles. I quan vaig per marxar, el cotxe m’adverteix que li falta oli al motor. Renoi. Vaig al taller i m’ho solucionen. I em diuen que l’aire condicionat no funciona. Ja m’ho semblava que alguna cosa no anava bé. A veure si serà veritat que hauré de comprar un cotxe nou. Però 150 mil quilòmetres no ho justifiquen massa. Això si, no penso gastar-m’hi pas gaire: o un furgó o una furgoneta, i avall.

Cap a les 11 em fico al llit i sento la gatzara que m’arriba des de la pista de Sant Julià de Llor. Hi actuen els MAPI’S FRIEND BAND CampiKipugui. Sembla que estiguin al pati mateix de la doma. Fa calor cal tenir oberta la finestra del dormitori. O sigui que fins cap a les 2 no s’acaba el rebombori. La doma i el pis fa com una mena de caixa de ressonància que fa que qualsevol soroll del poble o del mateix edifici sotragui els fonaments, les parets i les teules.

Vostra santa Assumpció celebren els cristians...

dissabte, 15 / agost / 2015

Al dematí celebro les misses habituals dels dies festius: a les 9 i les 12 a Anglès i, a dos quarts d’onze, a Sant Martí.  A la una del migdia, a Bonmatí,  oficio les exèquies de la Conxita Noguer (87 anys), la vídua d’en Pere Costa. Un dels fills és el propietari dels Àrids Vilana. La seva cunyada és la Rosita d’Anglès.

Dino a Banyoles celebrant el sant de l’Assumpta. Amb la Carme, en Josep i els seus fills. Un dels gendres, precisament el marit de l’Assumpta, en Jaume, està treballant. També hi ha la seva mare, la Rosa, amb l’Assumpta. Dels mini nebots hi falta en Ferriol que és a colònies.

En Martirià prepara diverses mostres de pasta que ha portat d’Itàlia. Ens comenta les seves vacances acampant al costat del llac de Bracciano, al nord de Roma. Entre les coses que més els ha agradat han estat la visita a Roma (especialment la piazza Navonna, els musei Capitolini, el Foro, el Colisseu... ), la gran necròpolis etrusca de Cerveteri i un castell medieval de per allà.

Quan he descansat una mica, a la tarda retorno cap a Anglès. En Pep Frigola ens ve a celebrar la missa vespertina. Em porta salutacions dels amics comuns que tenim a Palafrugell. Tristament, a la missa hi participa poca gent, escassament una cinquantena de persones. En Pep regala a la parròquia un fulard que servirà per adornar l’altar major. La capsa de cuir que ens regalà fa tres anys, serveix per contenir la Reserva al Sagrari. Als assistents a la missa, els regala un volum del seu llibre Una vida para Àfrica (2010), la versió castellana del seu llibre Tota una vida per Àfrica (Cossetània, 2008), ja exhaurit.

Amb en Pep anem a sopar a La Cellera, amb en Ramon. Sopem al Centre. Quan acabem en Ramon em retorna a Anglès però abans ens cal fer un gran joc pel poble, fent ziga-zagues, per localitzar el seu cotxe.

diumenge, 16 / agost / 2015

Sembla que el dia es lleva més lluminós que els darrers. Celebro les misses del matí i, després de la que celebro a Sant Martí, visito un parell d’ancians.

Quan acabo la missa del migdia, des de Palafrugell, em comuniquen la mort de Mn. Vicenç Fiol i Navarra. Havia nascut a La Jonquera el 1938. Va estudiar al seminari de Girona i fou ordenat capellà el 1961 a l’església del seminari. Successivament fou vicari de Tordera, Caldes de Malavella, Sant Pere de Figueres i Palafrugell. El 1981 fou nomenat rector de Regencós i Esclanyà on continuà enfortint des d’aquestes parròquies veïnes les vinculacions amb la Vila del Peix Fregit. Des del 1978 fins el 2010 fou rector d’Ullà, tampoc massa lluny de Palafrugell. Fou capellà obrer vinculat al Col·lectiu de Capellans obrers dels Països Catalans i amb la HOAC. També participà amb Justícia i Pau i fou cofundador del Fòrum Joan Alsina. Darrerament col·laborà amb l’associació Àkan i amb el Col·lectiu de Dones en l’Església i altres col·lectius compromesos.  Del 2008 fins el 2014 fou rector d’Albons, Bellcaire d’Empordà, Marenyà i La Tallada d’Empordà. Des del 2014 vivia a la residència Bisbe Sivilla de Girona.  Havia començat a relacionar-me amb ell quan formàvem part del mateix arxiprestat estant jo a Sant Jordi Desvalls i els pobles de l’entorn, del 1987 al 1994. La relació fou més propera quan, essent jo rector de Palafrugell, compartírem amistats i esdeveniments familiars diversos. Sempre l’he tingut per un bon company.

Dino tranquil·lament i, a la tarda, surto a fer una mica de caminada, una mitja horeta. Desemprés, al pis, llegeixo una mica i escric alguna cosa: penjo el DIARI DEL CAPELLÀ corresponent a la setmana passada i envio la ressenya de sant Maurici per la Revista de Banyoles.

dilluns, 17 / agost / 2015

Al matí rondo per la rectoria i pels locals de la doma. Dino aviat.

A la tarda vaig cap a Ullà, per participar a les exèquies de Mn. Vicenç Fiol. Ens comuniquen que, per voluntat pròpia, no presideix les exèquies el bisbe ni hi concelebren els capellans assistents. També expressà el desig d’una cerimònia senzilla i familiar.

Tots els carrers d’Ullà estan col·lapsats de vehicles. Després de voltar una estona, trobo aparcament cap al camp de futbol. Quan arribo a l’església la trobo abarrotada. Em situo, amb els companys, prop del presbiteri. Entre els assistents s’hi veuen moltes cares conegudes. La nau barroca la presideix la noble i venerable imatge de la Mare de Déu de la Fossa, la Marededéu més antiga de les comarques de Girona (s. XI). Porta la cerimònia Mn. Rossend Darnés i l’assisteix Mn. Lluís Costa.

El guió i els textos de la cerimònia han estat redactats pel moment. Sabent geografia, un es va situant. Pràcticament només el Parenostre és el que coneix i repeteix tothom. L’Eucaristia té una durada de més d’una hora.

Es clou la cerimònia amb intervencions diverses en nom de la família, dels capellans obrers de Catalunya, dels grups on ha treballat, de les parròquies on ha estat rector i, la darrera, de la Quima Tomàs, interrompuda sovint pels aplaudiments que li impedien acabar la seva llarga i entusiàstica reflexió. 

El fèretre amb el difunt ha entrat a l’església poc abans de les 4 iniciant tot seguit la missa. L’acte ha acabat a les 5’45, quan s’ha portat el fèretre a l’exterior. I tot seguit he saludat molta gent, especialment molts amics, coneguts i saludats de Palafrugell. I també molts companys.

Surto d’Ullà a les sis tocades. Vaig per Verges, Jafre, Colomers, Sant Jordi Desvalls... Quants records, quants amics, coneguts i saludats... Quants trossos de la meva memòria i del meu cor per aquests camps, per aquests giravolts, per aquestes cases, per aquestes esglésies...

Arribo a Anglès per celebrar-hi la missa vespertina. Fa d’escolà en Víctor. “Preguem, germanes i germans, per Mn. Vicenç, amb aquesta Eucaristia i que aquesta trobada nostra amb Jesús ressuscitat ens ompli de pau i d’esperança i sigui agradable a Déu, Pare omnipotent”.

Dimarts, 18 / agost / 2015

Em trobo bé i animat. Treballo en la recerca per la tesi. Toca documentar el daltabaix del 1936 i els efectes en el patrimoni artístic de les nostres esglésies.

A la tarda venen la Maria Jarabo i l’Elisabet Juncà. Quan es presenta, la Maria em comenta que és germana de Mn. Ferran; la Elisabet em comenta que és germana de l’Eva, una de les nores de can Vilallonga de Sant Martí. Han estat alumnes del Institut de Ciències Religioses de Girona i venen recomanades per en Pere Carreras.

Em demanen orientació per elaborar uns itineraris de cultura popular i religiosa pels carrers de Girona, a partir de les capelletes que hi ha en algunes façanes i altres elements religiosos que es poden observar a l’exterior. Més endavant tenen ganes d’elaborar uns altres itineraris per la geografia del bisbat.

Els comento el poc que sé i els indico la bibliografia bàsica on poden trobar informació fonamental per començar aquesta recerca. També els mostro la meva disposició a ajudar-les per  quan ja ho tinguin més elaborat i necessitin ampliar la informació. 

Celebro la missa vespertina. Fa d’escolà en Víctor.

dimecres, 19 / agost / 2015

Al matí treballo pel despatx. Ve alguna visita. També ho aprofito per fer recerca per la tesi. Estic treballant el tema de les destruccions del 1936, un capítol ben trist i lamentable de la nostra història. Alguns historiadors gairebé ho silencien, com si únicament haguessin estat alguns incidents aïllats.  Altres ho aprofiten per culpabilitzar únicament els governants del moment. Altres amplifiquen el paper d’algunes autoritats. Molts, però, s’obliden que, a més de destruir, hi hagué molt pillatge. I encara, cal afegir l’heroisme astut d’alguns que s’arriscaren per salvar peces de gran valor: Cadaqués, Beget, Arenys de Mar... 

Entretant, ens assabentem de l’assassinat cruel d’un dels arqueòlegs més respectats de Síria, a Palmira. 

Mn. Ramon és fora. A la tarda vaig a La Cellera a oficiar les exèquies d’en Llorenç Suy Isach (76 anys). L’església queda plena. Hi veig una volada de gent d’Anglès i de Bonmatí. També n’hi ha de Palafrugell: em venen a saludar la Teresa, en Gil i en Lluís Batllosera, que és familiar d’una de les nebodes. En Lluís em comenta que fa tres mesos és pare d’en Martí. 

Oficiar a La Cellera, sota la mirada de les imatges de la Mare de Déu de Sales, de sant Joaquim i de sant Josep, tallades pel banyolí Josep M. Bohigas (1906 – 1971) , remarca més la proximitat de l’assemblea: és com fer-ho a casa. 

Al vespre, a la missa vespertina d’Anglès, hi fan d’escolans en Quim, en Víctor i en Yasser.

dijous, 20 / agost / 2015

El dolor a l’espatlla no ha pas marxat del tot i, de tant en tant, em fa arribar un recordatori perquè no me n’oblidi. Al matí treballo un xic pel despatx.

Quan s’arriba el migdia vaig cap a Banyoles. Amb els de la junta de pabordes de la Confraria dels sants Abdó i Senén, dinem a Can Xabanet: dinar de menú i pagant-s’ho cadascú.

A la taula ens hi trobem el rector, Mn. Ramon Pijoan, en Joaquim Soler (el Noi Jan, el paborde més antic, amb 89 anys) i la seva muller, la Josepa Masó, en Joan Grau Masó (amic dels de can Soldat de Sant Amanç i d’en Lluís i molt xerrapeta), amb la seva esposa, la M. Dolors Pujol, en Josep (el meu germà), i la meva cunyada, la Carme, en Jaume Famada, la Dolors Sala i el seu marit, en Lluís Coll, que a la sobretaula, amb el seu acordió, ens regala amb un concert de música popular diversa, entre altres, els goigs de sant Patllari, de qui n’és devot.

divendres, 21 / agost / 2015

Al matí vaig cap a Olot. M’aturo a Amer per pagar l’autocar de la sortida a Banyoles del passat dia de sant Jaume. De passada també pago el de la sortida del 2014 a la Vall d’Aro: qui no té memòria, ha de tenir cames.

Quan baixo la pujada de la Solfa, a Olot, noto que el pedal de l’embragatge se m’encalla. Però puc arribar bé al centre i al taller de l’Art Cristià. M’atén molt bé l’Alícia. Alguns treballadors ja han acabat les vacances i m’atenen. Les imatges de sant Pere i de sant Pau ja estan enllestides però, com que no hi ha el treballador que les hauria d’embalatxar, no me les puc endur. De passada els dic que enfosqueixin un xic els cabells de la imatge de sant Pau. Els deixo la imatge del Nen Jesús eucarístic i la de la Dolorosa al peu de la Creu. Cal repassar els pelats. I quan estiguin arregladetes, bé que lluiran a l’església de Sant Martí, a casa seva. I feina, ja els n’hi donarem. Ara només mancarà reparar les imatges del Sagrat Cor i de sant Josep.

Vaig a prendre un té amb llet, a una cafeteria darrera de la Caritat. De passada compro una peça de pa. I retorno cap a Anglès. De nou, a la Solfa, el pedal de l’embragatge se m’encalla. Haig d’aturar el cotxe i arrencar de nou. A Les Preses em passa un parell de vegades més. Renoi! No anem pa bé!

Amb la mosca darrera l’orella, vaig tot xino-xano cap a Anglès. Sembla que no repeteix el problema. Però el deixo al taller de reparacions. Veurem què li passa. Espero que no me n’hagi de fer el patrimoni. I vaig a la Rutlla a fer un mos. A fora hi ha en Jaume i, a dintre, l’altre Jaume, el caçador. Es comenta la mort d’en Dídac, el noi de Santa Coloma de Farners que, amb 15 anys, ha mort d’accident.

A la tarda faig arribar el meu condol al rector de Santa Coloma, en Ramon. Sé el que significa enterrar algú jove. Quan m’ha tocat fer-ho, m’he fet un tip de plorar. Encara m’esborrono quan em venen a la memòria aquells nois i noies (o nens i nenes) que havia tingut a colònies, que els havia batejat o administrat la primera comunió, que havien estat alumnes o que, senzillament, eren d’alguna família del poble, i que un dia se’m digué que hauria d’oficiar les seves exèquies. Si, com per emborratxar-se i perdre el món de vista una estona, un cop finalitzada la cerimònia, a l’estil dels protagonistes  de les novel·les de Graham Greene.

I veient les notícies, sobre l’allau de refugiats que volen entrar a Europa, recordo la novel·la de Nikos Kazantzakis, EL CRIST DE NOU CRUCIFICAT. És per llegir-la de nou. Europa, tan cristiana... 

Cada dia surt el sol i tot recomença...

dissabte, 8 / agost / 2015

Entre dos quarts de quatre i dos quarts de cinc de la tarda plou a bots i barrals. A Anglès, arriben a caure cap a 75 litres.

Surto per anar a celebrar a Bonmatí. Mentre obro i tanco el portal de l’aparcament, a la catequística, quedo xop. El carrer d’Avall gairebé queda tapat entre l’aigua que cau i la que baixa dels teulats. El torrent de sota el poble baixa ple fins dalt. Amb prou feines puc transitar per la carretera. Els desaigües i embornals semblen embossats i l’aigua queda tota embassada amb biots que gairebé impedeixen la circulació.

Vaig al darrera d’un camió de bombers. Al pont de Bonmatí treuen una branca abatuda i que ha quedat enmig del pas. A Bonmatí, les cases de la colònia, es veuen com si flotessin enmig de l’aigua. Enmig de l’embassament hi trobo l’alcalde, en Marc, intentant coordinar diversos homes que fan el que poden per fer córrer l’aigua. Segur que l’aigua haurà fet mal especialment entrant als soterranis de les cases.

Es veu que, a l’aiguat de l’octubre del 1940, el nivell de l’aigua arribà a prop d’un metre i mig de la planta baixa de les cases de la colònia. El problema bàsic és que aquests blocs estan situats a un nivell baix on conflueixen els desaigües de la part nova del poble.

Quan arribo a la capella de can Bonmatí, pràcticament ha deixat de ploure, però no puc accedir al seu interior. A la plaça del davant hi ha un biot que no s’acaba de buidar. Amb una branca, intento obrir camí a l’aigua perquè vagi saltant escala avall. I quan l’aigua estancada pràcticament s’ha escorregut, entro a l’església.

Ben poca gent participa a la missa. Preguem per tots els que no poden venir perquè l’aigua els ho ha impedit. No arribem a la dotzena de persones, la majoria de la família Bonmatí.

A la missa anticipada d’Anglès també hi participa poca gent. Tothom parla de l’aiguat que ha caigut. Llàstima que no s’hagi repartit millor. I és que mai plou al gust de tots.

Diumenge, 9 / agost / 2015

Al matí celebro les misses dominicals de costum. Quan acabo, dino tranquil·lament i descanso.

Cap a les 5 amb en Ramon, en Jesús i en Jordi ens trobem a l’aparcament del Dia. Anem cap a Cornellà. Ens hi ha convidat l’Ignasi que, amb la seva muller i en Jofre, també ens fan de guia.  

Anem a l’estadi de l’Espanyol on juga amb el Betis. En Pau, el fill de l’Ignasi, és el porter.  A les grades hi ha una assistència d’un 33 %.

Recordo els altres estadis que he visitat. El 1986, quan era a Calella, vaig assistir al Camp Nou. Ens hi convidava el germà de Mn. Manel Gil. El que més hi gaudí fou Mn. Joan Mollerusa (a. c. s.).

També he visitat els estadis del Manchester United i el del Manchester City

Seria el juliol del 1991, del 1992 o el del 1993, quan anava a la ajudar a la parròquia de Saint Berdard’s Burnage. I em balla pel cap haver estat dintre l’estadi del Sarrià, quan vaig acabar el batxillerat a Barcelona.  

A l’estadi Santiago Bernabeu difícilment hi posi els peus, per convicció, a l’estil del Valle dels Caidos o de Torreciudad.

El partit entre l’Espanyol i el Betis es veu clar que és de costellada i els periquitos no guanyen fins el darrer moment. En definitiva, l’Espanyol era qui convidava als del Betis.

El retorn és tranquil i arribem a Anglès cap a les onze.

Dilluns, 10 / agost / 2015

Com cada dia, vaig a recuperació. El fisioterapeuta que m’atén és de nou en Johny, que ha tornat de vacances. M’assabento que és d’Arbúcies i que juga amb l’equip de hoquei de Palafrugell. Segons diu, nota que he millorat.

Surto abans per anar cap a Bescanó, a l’ofici solemne de la festa major en honor de sant Llorenç. Presideix en Jordi i predica en Pep Frigola. També hi ha en Ramon.

Quan sortim, fa calor. Anem a dinar a Can Casilda. A la taula s’hi afegeix en Jesús. El moment de dinar és una bona ocasió per parlar, per intercanviar informacions, opinions... 

A les 4, a Anglès, hi oficio les exèquies de la Maria Noguer Xumetra (81a).  Una filla seva morí el juliol del 1988 a la Vall d’Aran, participant a l’acampada dels escoltes, quan tenia tot just 17 anys. Un germà de la Maria, en Josep, morí als 59 anys sobtadament el febrer del 1992.

Un cop acabades les exèquies, acompanyo uns nois a La Pilastra que vaig a recollir després de la missa vespertina

.

Dimarts, 11 / agost / 2015

Quan surto de la sessió de rehabilitació, porto el cotxe a reparar. Ha superat ja els 150 mil quilòmetres i convé canviar corretges i altres elements. Tindré el cotxe pràcticament nou, però ja puc preparar la cartera. En Santi fa vacances i el porto al taller de l’Albó. De fet, podria ser client de qualsevol taller de per aquí perquè tots ho fan bé i tots atenen amablement.

El cotxe anterior no ho vaig fer a temps i, quan anava a Barcelona acompanyant uns pares anaven a les exèquies del seu fill mort a conseqüència d’un accident al pati del Casal, la corretja petà el moment d’entrar a Barcelona. Els pares anaren a les exèquies al tanatori de Sancho de Àvila amb el metro. Jo, vaig deixar el cotxe a un taller. Crec que la reparació no fou feta massa bé i el cert és que el cotxe, mai més va ser altre. El tenia des del 1992 i resistí fins el 2006.

El que tinc ara és el quart que he fet córrer. Els dos primers van ser de la casa Renault, un 4L. El primer de tots m’anà molt i molt bé. Crec que el vaig adquirir el 1980 i encara ara en recordo les peripècies que hi vaig fer: carregat amb trastos de les acampades, voltant Suïssa amb quatre nois d’Olot... El segon ja no donà el mateix resultat. El 1992, quan vaig acabar la carrera d’història, vaig comprar-me el primer Golf. L’actual el tinc des del 2006.

I el primer cotxe que vaig conduir, i que me’l deixà el meu germà Josep, era un Renault 4/4. Era més petit que un sis-cents. Tenia tres marxes i doble embrague. Una vegada vaig anar des de Montfullà fins a Girona amb el fre de mà posat a dalt de tot. I va resistir fins la plaça del Vi: allà va dir fava. Però, quan es refredà, arrencà com si res. Una altra vegada, a dalt de Sant Martí del Seminari, vaig voler passar pel pas del davant de l’església, damunt mateix de l’escalinata. No vaig calcular prou bé i vaig topar del costat amb el risc que la màquina em rebotís i em fes rodolar escalinata avall. Se n’hauria parlat.

dimecres, 12 / agost / 2015

La nit ha estat carregosa i amb estuba. Vaig a rehabilitació. Quan retorno a la doma, la Maria espera neguitosa perquè l’atengui.

Vaig a dinar a Banyoles. A la tarda, visito a la Tarsi. Està convalescent. La trobo atuïda. Aconsegueixo arrencar-li un somriure. Li fa companyia un dels fills. Segur que no li manca companyia i afecte. Li demano que encomani a Déu la mainada que ha tingut a catequesi i a classe.

Després de la missa vespertina a Anglès, vaig a visitar la M. Pilar, al barri de Sant Narcís. Sopo amb ella, els seus fills i el nét. Arribo a la doma cap a quarts d’onze.

dijous, 13 / agost / 2015

Vaig a rehabilitació. Hi faig la darrera sessió: pessigolles elèctriques, microones, exercicis, estiraments... M’acomiado d’en Johny desitjant-li que vagi molt bé el part de la seva filla que es dirà Martina. M’indica alguns exercicis per millorar la recuperació de l’espatlla esquerra.  

Una de les persones que hi ha a la sala de rehabilitació em demana si li puc aclarir quin dia es celebra santa Sara i sant Byron. De santa Sara, la muller d’Abraham, en tinc clar el dia de la celebració (el 9 d’octubre). També hi ha altres Sara, però em sembla que la més original és la que seria mare d’Isaac, al s. XVIII abans de Crist. De sant Byron o Biron, em costarà més esbrinar-ho. L’únic personatge que recordo amb aquest nom (en aquest cas, cognom) és l’escriptor Lord Byron (+ 1824), però tant com considerar-lo sant...

divendres, 14 / agost / 2015

El temps ha refrescat, encara que si fa un xic d’estuba.

Per fi aclareixo si al santoral hi ha algun sant o beat que s’anomeni Brian o Bryan. M’ha costat prou, però n’he localitzat dos, i estic segur que n’hi ha algun altre. O, el més possible, que sigui un diminutiu d’en altre nom més conegut, com per nosaltres Pep, Txell, Tià...  El primer, el que considero més fiable,  és el beat Brian Lacy, capellà que morí màrtir el 1591 a la persecució d’Elisabet I d’Anglaterra. Aquest es recorda el 10 de desembre. L’altre és el rei d’Irlanda Brian Born que morí el 1014 i es celebra el 12 de març.

Ara, ves a saber on trobaré l’àvia que em demanava per aquests noms.

A la tarda celebro la missa de la vigília de l’Assumpció a Bonmatí i, al vespre, a Anglès. 

Un poble que estima i avança donant-se les mans

dissabte, 1 / agost / 2015  

Al matí preparo les misses d’aquest diumenge.

A la missa anticipada de Bonmatí hi participa el Cor Evangèlic format per cantaires de la comunitat evangèlica d’Altafulla i de la comunitat evangèlica d’Anglès. Ha estat una celebració simpàtica.  

Després de la missa anticipada d’Anglès, vaig a sopar a la Cellera amb la Montse i en Ramon, com he fet ja altres vegades. Avui no hi ha en Josep que és amb els seus pares a Sant Antoni de Calonge.  

Com que estan fent obres al paviment dels carrers de l’entorn de la rectoria i de l’església, deixo el cotxe a la travessera de l’Era Nova i baixo cap a la rectoria per un camí que baixa del carrer Joan Maragall i el carrer d’Amer.

El sopar és una estona de cordialitat. També em poso al dia de diverses informacions relacionades amb Banyoles.

Quan surto de la rectoria, vaig cap al carrer d’Amer i pujo pel corriol que va cap al carrer Joan Maragall, a recollir el cotxe a l’Era Nova. Tot es fosc com la gola del llop: només es veu la llum del carrer de dalt.

Tot d’una, i com que no veig res, no alço prou el peu, m’entrebanco, perdo l’equilibri i caic per terra, intentant arrapant-me a la paret que em queda a la dreta. Sort que no em veu ningú: quina vergonya! M’alço tot seguit, sembla que no m’he fet res. Únicament em fa por que no s’hagin trencat les ulleres. Tot el demés, es pot refer sol.

 

Ja a la llum, veig que no tinc res enlloc i que les ulleres s’aguanten bé. Tinc una mica de rascada al braç esquerra, com si m’hi haguessin passat paper de vidre, que n’hauré fet en recolzar-me a la paret. Però, ni una gota de sang.

Un cop a casa, em rento bé el braç i la cara. Sembla que m’hagi toca el sol per la vermellor que m’hi surt.

M’assabento de la mort de la Pilar Simón, la vídua d’en Bernat Caussa: una molt bona persona que col·laborà en diverses activitats de la vida parroquial de Palafrugell. Al cel sia, que em penso que té ben merescut. Faig arribar el condol a un dels fills, i que em penso que és qui més l’ha atès.

diumenge, 2 / agost / 2015

És el dia de la Mare de Déu dels Àngels, Aquesta diada sempre em porta el record de la mare, la Marina dels Àngels.

La mare era de Valveralla, un veïnat de Ventalló. De fet, ella havia nascut a Ventalló, al carrer del Mar (el 1916). De més gran, els seus pares es traslladaren a viure a Valveralla, a casa de la seva mare, a can Jou.

Quan va tenir uns 12 o 13 anys, se n’anà a passar l’estiu a Calella de Palafrugell, a servir a can Lloveres, que eren uns familiars i tenien un parell de nens per cuidar, un amb un problema al caminar. Els estiuejants ja anaven per aquell veral i la botiga de can Lloveres hi tenien feina.  

A Calella de Palafrugell es va fer amiga de la Raquel i hi gaudí de debò banyant-se al mar. En tinc alguna fotografia ben eixerida. Quan marxà de Calella, no es va veure més amb la Raquel. Quan vaig anar jo a Palafrugell em deia que hi tenia una amiga que es deia Raquel. I un dia, una senyora, em va dir que, a Banyoles, sabia que hi tenia una amiga que es deia Marina: era la Raquel. La mare i la Raquel no es van retrobar fins un dia que vingué la mare a Palafrugell i la vaig portar a casa de la Raquel. L’endemà de l’encontre, la jove de la Raquel, la Victòria, em trucà per informar-me que la Raquel havia mort sobtadament. Quan ho vaig comunicar a la mare, es va afectar molt.  

L’oncle del meu avi era Mn. Joaquim era aleshores el capellà custodi del santuari dels Àngels i, a partir d’aquell hivern o primavera fins el 1936 la mare va formar part del personal de servei del santuari. Aquells anys d’estada al santuari ompliren de vivències agradables la seva vida i constantment els evocava, si bé també hi va viure algun episodi molt dolorós com l’incendi de les Gavarres (el del 1928?), les destrosses de la Guerra Civil (especialment el 21 de juliol) i altres.

L’oncle Mn. Joaquim tenia una moto BSA que ella utilitzava per anar a proveir pel santuari, especialment a Girona. Cavalcant aquella màquina, va fer furor entre el jovent d’aquell entorn, talment una seductora valquíria.    

Quan estic preparant la missa a Sant Martí, una àvia porta uns llantions en acció de gràcies pel bon naixement dels seus néts, uns nois bessons que s’anomenen Martí i Lluc.

Al migdia, a la missa d’Anglès, també hi participa el Cor Evangelista. Són alguns més que no pas ahir. Donen un to festiu i diferent a la missa parroquial. El sentit i el ritme dels seus cants són diferents dels nostres. La lletra dels cants, traduïda al català, s’inspira en els himnes de l’Apocalipsi.

A la tarda, acabo l’article sobre els objectes d’art a la parròquia d’Anglès per publicar al programa de les Gales. Demà al matí l’envio.

També preparo el santoral del setembre per pregaria.cat.

Dilluns, 3 / agost / 2015

El matí, després d’anar a fer la sessió de recuperació, em disposo anar a Olot, a recollir unes imatges de l’església de Sant Martí Sapresa al taller de l’Art Cristià, on les han restaurades. També hi porto dues imatges per restaurar: la de la Mare de Déu dels Dolors i una imatge del Nen Jesús eucarístic.

L’Assumpta, la meva neboda, em telefona per comunicar-me que s’està morint el seu sogre, en Xavier Carbonell. Quan sóc a Olot, aparco i vaig a casa de la Rosa Serra per assistir amb la pregària en Xavier que mor. I passo la resta del matí amb la Rosa i l’Assumpta ajudant a preparar els tràmits, intentant encomanar pau i esperança.

Mentre estic a casa de la Rosa, em telefona la meva germana de Vic, la M. Pilar, per comunicar-me que s’ha mort el seu marit, en Joan. Renoi! Un cop he dinat, amb la Rosa i l’Assumpta, surto cap a Vic. No ha estat possible deixar les imatges a l’Art Cristià que està tancat.

Vaig a Vic pel coll de Barcons. No tardo gaire a arribar-hi. M’adreço al tanatori. Hi trobo la M. Pilar tota sola. Acaben de sortir els fills per alguna gestió. Estem una estona parlant. També preguem un xic. I em comenta quatre idees per les exèquies.

Arribo a Anglès cap a dos quarts de set del vespre. He fet sobre els 150 km de carretera. Estic xoc de suor. Passo per la dutxa i baixo a celebrar la missa vespertina. Preguem per en Xavier Carbonell i per en Joan Parets, el meu cunyat.

dimarts, 4 / agost / 2015 

A dos quarts de vuit del matí sóc a Girona per fer-me una analítica. Em cal passar per les oficines de l’asseguradora per demanar un permís per una prova genètica. Entre una cosa i altra, acabo cap a dos quarts de nou.

Vaig a Anglès, obro l’església i endreço el pis. Cap a les 10 vaig a recuperació. I poc abans de les 11, surto cap a Olot per assistir a les exèquies d’en Xavier Carbonell, a Sant Esteve.

Aparco sense dificultats prop del Fluvià i pujo cap a l’església. Presideix les exèquies Mn. Lluís Solà, el rector. L’església està plena, que ja és dir. Al llarg de la cerimònia no puc deixar de pensar en el dia de la meva ordenació, aquí mateix, i pregar per tants que hi eren i ara ja no.

Quan acabem, expresso el condol a la Rosa, en Jaume, l’Assumpta, l’Aniol, la germana d’en Xavier, l’Elvira... També em trobo amb el meu germà Josep i la meva cunyada Carme, amb el pintor Ministral que em saluda efusivament, amb l’Arcadi Calzada i la seva família, amb en Josep Valls, amb l’Ignasi, amb en Puig, la M. José...

Quan acabem, passo per l’Art Cristià. Resulta que fan vacances. I jo, amb les imatges amunt i avall, fent-me companyia.

Retorno cap a Anglès. Abans d’arribar-hi, m’aturo al restaurant Sant Marçal d’Amer a dinar. Un cop a Anglès, em dutxo i em canvio. La camisa i la roba interior estan xopes de suor. Hi deixo les imatges: deuen estar ben marejades d’anar amunt i avall.

Cap a les tres surto cap a Vic, per l’eix. Abans de les 4 arribo i aparco a prop de l’església parroquial de Lurdes, a l’avinguda de l’Estadi. Em trobo amb en Martirià Torras i la Pilar, que em conviden a prendre un refresc. I de mica en mica van arribant familiars, amics i coneguts. L’església de Lurdes s’omple.

Presideixo les exèquies i m’assisteixen el rector (Mn. Francesc Chia) i Mn. Ramon Devesa, que havia estat rector d’Osor. La Concepció, la germana cantaire, acompanya la cerimònia amb algun cant. També hi ha els altres germans: en Josep, en Pere i la M. Àngels. Hi som tots sis, i també nebots, cosins, ties...

Acabem cap a les sis i baixo cap a Anglès. Em dutxo, em canvio de nou i poso en marxa la rentadora. I celebro la missa vespertina. Quan acabo la missa, estenc la bugada i sopo un xic. I em canvio de nou la camisa que m’ha quedat altra vegada amarada.

I baixo cap a la plaça Catalunya, la plaça del pastís. Participo al festival que, cada vespre d’aquesta setmana, organitza la comunitat Evangèlica d’Anglès. També hi participen els Cantaires de Sant Miquel interpretant tres cants: Queda’t amb nosaltres!, Ningú no compren ningú, Alça’t radiant. A mi em toca dir unes paraules de salutació. Hi ha una volada de gent de la parròquia. El ritme del festival es força feixuc.

Pujo a la doma cap a les onze i vaig de dret al llit. No tinc gairebé temps d’encomanar-me a Déu. I m’adormo.

dimecres, 5 / agost / 2015

A veure si avui tindré un xic de tranquil·litat. Cap a les 10 vaig a recuperació. Sembla que l’espatlla es va destensant i el dolor es va difuminant. Ja portem 15 sessions.

Quan surto, passo per la botiga de l’ANC per reservar plaça als autocars per participar el dia 11 de setembre a la Meridiana. També reservo una camiseta del dia i els altres patracols.

Tinc el despatx obert. Amb la calor que arriba a fer, no m’estranya que no pugi ningú.

Cap a la una surto cap a Banyoles. Comentem els incidents familiars de la setmana i la situació del país.  

I a la tarda, després de descansar una mica,  retorno cap a Anglès de nou

Dijous, 6 / agost / 2015

  

A les 8 del matí, en Miquel ve a recollir-me a la doma. També l’acompanyen la seva dona i una amiga. Avui anem a Montserrat com hem fet altres anys.

A dintre el cotxe, i ja a la carretera, comentem les incidències de la setmana. N’hi ha una colla. Pugem ràpid cap a Montserrat per l’eix transversal i per l’eix del Llobregat. Arribem al santuari cap a dos quarts de 10. 

Anem a la cafeteria a esmorzar una mica i, quan acabem, ens adrecem a la Basílica. Hi ha missa solemne en ocasió de la festa de la Transfiguració. Però també, com sembla costum en els monestirs benedictins, un noi (bé, un home fet i refet, en Pau Valls) fa professió simple dels vots monàstics.

Presideix la celebració l’abat P. Josep M. Soler. Entre els que concelebrem, al meu costat hi ha el salesià Ramon Bosch de Badalona (que sembla conèixer el germà Pau Valls). També hi concelebren el P. Manuel Nin, el P. Salvador Plans (que felicito en ser avui el seu sant), el P. Carles Garí, el P. Daniel Codina, el P. Josep Massot, el P. Bernabé Dalmau... En Bernat Juliol de Girona és un dels diaques. Al cor també hi ha el P. Josep de C. Laplana, el P. Hilari Raguer... De fet, com que els monjos que es dediquen a l’ensenyament a alguna universitat no tenen cap compromís, els concelebrants som una bona colla. També hi ha capellans forasters, alguns són africans.

La nau de la basílica també fa goig amb familiars del germà Pau, una bona volada de carmelites vedruna...

Quan acabem, baixem tot xino-xano cap el self-service on hi dinem. A la tarda descansem un xic, tot i que es fa difícil trobar una bona ombra per escapar-nos de la calorada. I les poques que hi ha, estan plenes de gent.  Passem per la basílica i, com que veiem molta cua per pujar al cambril, estem una bona estona asseguts a un dels bancs més propers al presbiteri. També hi ha força gent pregant. Com diu Pere a l’evangeli d’avui: “Rabí, que n’estem de bé aquí dalt!”.

Sortint de la basílica, anem a comprar algun producte de record de la vista. Baixem a recollir el cotxe que tenim aparcat avall. I anem a visitar l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat reconvertit recentment en espai d’art Sean Scully. És una proposta ben interessant. No es pot dir que sigui un museu, tot i que s’hi exposen diverses peces de l’artista irlandès. És sobretot un espai de silenci, de pau, de color... Immergint en aquell ambient, hi quedes com difuminat, com diluït...

El juliol del 2011, Sean Scully també instal·là el darrer vitrall al costat occidental del mur de tramuntana a la Catedral de Girona.   

Cap a les nou em deixen a Anglès. Vaig de dret sota la dutxa, menjo una fruita, bec, llegeixo una mica, i cap a descansar, amb el permís de la xafogor.

divendres, 7 / agost / 2015

Acompanyo en Raül i en Moussa a la Pilastra. Volen passar el matí allà practicant un xic de caiac i banyant-se.

Com cada matí vaig al centre de recuperació: pessigolles elèctriques, microones dosificat, exercicis per reforçar, estiraments... M’acomiado d’en Josep que és el fisioterapeuta que m’ha atès aquestes darreres setmanes. Li agraeixo la bona feina i les atencions.

Passo a visitar els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Paquita, en Rosendo, la Margarita, la Paquita, la Maria, la Teresa, la Dolors, en Josep...  Amb l’estuba d’aquests dies, estan molt atuïts.

Vaig a recollir els nois a la Pilastra. No els baixava massa aigua i no han pogut practicar massa.

Ja a casa, dino tranquil i descanso. A la tarda enllesteixo l’article sobre l’església de Sant Julià de Llor i el patronatge de sant Julià de Briude. I envio l’article a la Remei per publicar a la revista L’AMIC de Bonmatí.

A la tarda, en Manel Cardellach em porta fulletons sobre la doctrina de l’Església entorn el compromís que hem de tenir els cristians amb la nostra terra: “Els cristians, compromesos amb el futur de Catalunya i la seva gent”, amb textos del papa Francesc, dels bisbes de Catalunya, de Mons. Antoni Deig, de l’abat de Poblet P. Maur Esteva, del Beat Pere Tarrés, del venerable bisbe Torras i Bages... i també amb el testimoni de varis cristians mediàtics com la il·lustradora Pilarín Bayés, el periodista Antoni Bassas... I és que, com recull el papa Francesc “la pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, particularment el dret a la independència”. Qui en vulgui saber més, que miri a www.cristians.cat

Germans Abdón i Senén, màrtirs de Déu ben amats: suplicam-vos humilment siau nostres advocats!

Dissabte, 25 / juliol / 2015

A la nit ha refrescat. Em llevo a les 6, l’hora de sempre, però cal anar un xic més lleuger. Un cop he obert l’església vaig cap a l’aparcament del DIA. Arribo amb temps suficient però ja hi ha l’autocar i la gent que m’esperen. La Conxita hi és des de les 7. Falten un parell de persones. Quan ha arribat tothom (som una vintena), sortim cap a Banyoles. El conductor és en Ramon, el gendre de la Júlia de Bonmatí: bon xofer.

Poc abans de les 10 arribem a Banyoles i en Ramon ens deixa a tocar de l’entrada de l’església de Guèmol on es venera també la Mare de Déu del Remei des de fa molt temps. A Banyoles, també es venerava a l’església del monestir. Ara, busca-la.  

En Lluís, el pare de la Maria Àngels Camós de Caritas, ens atén i fa de sagristà. La Tuta ho ha deixat tot preparat per la missa. Tot està impecable. Celebrem la missa en honor de l’apòstol sant Jaume: n’és la diada. Al Pla de l’estany té dedicada l’església de Puigpalter i la de Pont-Xetmar. Quan acabem fem el besamans a l’escapulari de la Mare de Déu, l’escapulari dels trinitaris, amb un braç vermell i l’altre blau.

Sortim del Remei i anem cap a Can Lero. Moltes vies estan tallades ja que es celebra el triatló (el matí, l’infantil i el juvenil).  Podem arribar bé a la pesquera n. 10 i pugem a la Tirona, l’embarcació turística. I fem la volta a tot l’estany.

Està ennuvolat, l’aire és agradable i pugem tots a coberta. L’explicació que s’escolta és prou correcta: els banys vells, el club natació, la Draga, el poblat neolític, el Cap de Bou, la caseta de fusta, el Puig de Sant Martirià, Lió, l’embarcador de les canoes, can Morgat, Porqueres... El passeig té una durada d’uns 50 minuts llargs.

La idea era fer ara una passejada amb el trenet, però no és possible ja que hi ha molts carrers tallats. Ho aprofitem per seure una estona al bar de La Carpa i prendre algun refresc. I encara ens queda temps per anar a passejar. Com d’altres, vaig pel costat meridional de l’estany fins a l’estanyol del Vilar. Amb els que ens anem trobant, anem comentant que la sortida resulta ben agradable després de la fatiga produïda per la xafogor dels darrers dies.

  

Poc després de la una ens asseiem a taula. A la Carpa ens han preparat una taula llarga i hi cabem tots. Hi ha un entrant molt variat i un segon plat que podem triar. Tot resulta suculent i abundant. I el dimoni que estossegui. Tenim encara temps per una mica de sobretaula. A en Biel li agafen ganes de jugar amb mi.

Pugem a l’autocar i anem al centre de Banyoles que ben pocs coneixen. Baixem a l’Hort de les Monges i anem a la plaça Major. D’allà anem al Museu Darder on hi fem una visita. Ja no hi ha el negre, clar. Potser és un museu massa pensat per mainada que fan un estudi geològic de l’estany i de l’entorn. Caldria pensar algun tipus d’indicació per la gent gran.

Des de la plaça de les olles anem al carrer Santa Maria i visitem l’església de Santa Maria: acollidora, elegant, devota... Hi ha a les imatges dels sants Abdó i Senén que presideixen el presbiteri per la celebració de demà. Sortim pel carrer dels Morts i admirem el portal gòtic que, antigament, donava al carrer Paraireria. I, per aquest carrer, anem a la placeta de la Font i a la Pia Almoina on hi visitem el museu arqueològic. En Biel gaudeix veient dents, ullals, ossos dels animalons i les bestiasses que han poblat el Pla de l’Estany els milers d’anys darrers.

Quan acabem la visita i pugem pel carrer Major em trobo amb l’Anunciació i una colla de nois i noies de la Fundació Vimar de Palafrugell. Quan l’Anuncia em reconeix, m’abraça i m’omple de petons. També n’haig de deixar algun pels altres. I, com no podia ser d’altra manera, l’Anucia es posa a cantar l’Ave de Lourdes. Sort que estem davant de can Mateu!

Arribem, finalment, a la plaça Major. Ens asseiem a una terrassa i prenem un refresc per acabar la passejada. I, a les sis, l’autocar ens carrega al passeig de la Industria.  Marxem de Banyoles donant gràcies a Déu per la passejada.

Un cop som a Anglès, vaig de dret cap a l’església. Hi ha temps suficient per preparar la missa  anticipada i encara em dutxo i em canvio. Mn. Ramon ha celebrat la missa a Bonmatí i m’envia un missatge per comentar-me que tot ha anat bé.

A la missa vespertina hi participa força gent, més d’una seixantena. Fan d’escolans en Víctor,  la Maria i en Martí. Em comenten que dilluns, la Maria i en Martí, amb les seves famílies surten de vacances cap a Portugal, amb els seus pares, per anar a visitar els avis i passar uns dies amb ells. En Víctor hi anà el mes de juny, on també celebrà la primera comunió allà, amb els avis.

Després de la missa, felicito els Jaume. I vaig cap a la plaça de la Vila on hi ha el sopar de la festa del barri vell. Tinc el lloc reservat entre en Pere i en Josep M. i, al davant, la Lola Rovirola. El servei me l’han portat en Manel Camps i la Soledat. Com que encara estic tip del dinar, no menjo massa, encara que tot és ben bo. I acabo la festa passant a saludar els comensals.

Arribo a la doma a quarts de dotze. I cap al llit que demà hi ha matines. 

  

diumenge, 26 / juliol / 2015

Quan em llevo sembla que vaig rellentit. Celebro la missa de les 9. Hi veig algunes veïnes del barri vell que van pencar de valent al sopar: l’Emília, la Dolors, l’Amàlia...

A Sant Martí no som gaires més d’una vintena. Quan surto vaig a visitar la Maria i en Ramon. Mentre vaig amunt i avall, m’agrada escoltar la missa de Montserrat i, si pot ser, l’homilia.

A les 12 celebro la missa, l’ofici, com en diuen. Encara que hi hagi una volada de gent, no arribem a la cinquantena. Quan ho he recollit tot, surto cap a Banyoles.

Celebrem el dinar de la festa del Terme. Hi falta en Jaume, que està treballant, i en  Patllari, que és de colònies a Cabanelles (continuant la tradició familiar). Mentre dinem, comentem les incidències de la festa: el programa, les lilaines, les imatges dels dos sants, les referències a la festa a la missa parroquial, l’encantament de les coques a la sortida, les sardanes vermut... A la tarda continuarà la festa a la plaça dels dos sants, a Canaleta, amb la ballada de sardanes.

Tinc clar que els sants Abdó i Senén, o sigui sant Nin i sant Non, són els patrons de la son i pujo a fer una bona migdiada que l’acabo sota la dutxa.

Torno nou cap a Anglès. En Josep m’ha regalat una coca amb nous i avellanes, un fuet i una làmina amb els dos sants que pintà la Rosa Gratacós el 1963.

dilluns, 27 / juliol / 2015

Vaig a recuperació. Sembla que, amb l’interludi del fi de setmana, es nota un xic de millora. En Josep m’instal·la l’aparell de corrents elèctrics, el microones per estova els muscles, em fa uns estiraments del braç i de l’espatlla i em fa fer uns quants exercicis fent girar el colze cap a un costat i cap a un altre, forçant amb el dors de la mà, fent pujar i baixar unes politges...

Quan acabo, vaig de visita amb la dermatòloga Mercè Planagumà a la clínica Salus Infirmorum. Parlem de les possibles intoleràncies que em poden afectar: algun medicament, el gluten... ? caldrà veure-ho. També em crema unes pells mortes que tinc a la cara.

He deixat el cotxe aparcat avall de l’avinguda Mn. Constans. Així camino un xic, anant i tornant. I retorno cap a Anglès.

Dino una mica: una amanida de cogombre i de bitxo verd, una mica de lasanya de verdura, la meitat d’una mitjana prima, un préssec... Als àpats, acostumo a mirar les notícies: el tema central d’avui és la magnitud del foc d’Òdena, els afectats, el causant... Un cop he rentat els plats i ho he endreçat tot, faig un xic de migdiada.

dimarts, 28 / juliol / 2015

És l’aniversari de la mort de la tia Conxita, el 1985. Ara tindria 111 anys, a punt dels 112. Quan morí, jo estava fent colònies a Argelaguer amb nois i noies de Calella (Maresme).

La tia Conxita havia nascut el 1903 i es portava 9 anys amb el meu pare, el seu germà. Segurament va néixer a la primera casa on va instal·lar-se l’avi Pep i l’àvia Pepa, a la plaça, a can Castany, on hi obrí la primera fleca. La segona, i més exitosa, l’obrí més cap el centre de les voltes, on el succeirien els de can Mercader. Entre el meu pare (nascut el 1912) i la meva tia havien nascut altres germans: en Carles (* 1905), en Joan (* 1907) i la Dolors (* 1908). Aquests tres germans moriren prematurament, la Dolors, del garrotillo (la diftèria).

Quan, ja instal·lada la família a la casa pairal de can Teixidor, el 1933 morí l’àvia Pepa, la mare del pare,  la tia Conxita tenia cap a 30 anys i li tocà ser la mestressa de casa i fer-se càrrec de les feines de la llar. I quan el pare es casà amb la mare (1941), la tia continuà assumint el paper de mestressa i exercí convençuda el de sogra envers la mare, amb la connivència de l’avi Pep.

Amb el naixement dels meus 5 germans, la tia continuà fent el seu paper de sogra que ara també seria el d’àvia. Els meus germans ho recorden bé. Però la meva arribada no li agradà massa ja que, com li deia a la mare, “ningú li havia dit res a ella”. De fet, però, també la recordo amb afecte i recordo el que em tenia ella.

Cap a les 2, els companys em comuniquen la gravetat d’en Pere Pujolàs a conseqüència d’una peritonitis fulminant i sembla mal atesa. Em sembla que una peritonitis no hauria de ser perillosa avui dia. El pare, el juliol del 1936, estan detingut per les seves conviccions religioses, patí una peritonitis. En aquell moment, una infecció d’aquesta mena era mortal i el van alliberar perquè morís a casa, malgrat estar condemnat a mort.

La tia Conxita, ajudada per la Berta Zeilinger, van traslladà el pare a Girona on, gràcies a la intervenció de l’amiga de la tia, la Magdalena Aulina, el pare fou operat d’urgència a la clínica Bofill pel mateix doctor Bofill. L’operació fou aparatosa i la recuperació lenta i dolorosa i, malgrat no disposar encara de penicil·lina en aquell moment, el pare se’n sortí, si bé restà molt afeblit.    

A la tarda visito la tieta de Can Mateu. Parlem de les seves coses i n’hi comento de meves ja que ara no pot llegir el Diari del Capellà.   

Abans de la missa vespertina atenc uns nuvis. Després de la missa vespertina, m’arribo a Vic, a visitar en Joan i la Maria Pilar. Sembla que en Joan no va gaire bé. Comento a la Maria Pilar la mort d’en Pere Pujolàs. La seva muller, la Carmina Vilar, és amiga de la meva germana. I els fills, en Joan i l’Anna, ho són de la meva neboda, la Nuri.  

dimecres, 29 / juliol / 2015

En Pere Pujolàs Maset tenia 65 anys. Sempre estigué compromès en els àmbits socials de la nostra església diocesana.  Estudià al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 15·12·74 a Sant Fèlix de Girona amb en Narcís Ponsatí i en Miquel Ramió.

Deixà el ministeri i es casà amb la Carmina Vilar de Celrà. Però sempre continuà implicat amb els moviments d’Església :  va impulsar el MIJAC i després va promoure la JOC de la que ha estat un referent. I va participar molts anys al grup de Professionals Cristians.  Ara impulsava projectes socials des del Consell de Càritas.

Es dedicà sempre a la pedagogia i fou un manetes amb la fusta. Va ser professor de formació professional i director de l'institut d'Anglés, formador de la Reforma Educativa, responsable de l’EAP del Pla de l'Estany, professor a la Universitat de Girona i fins fa poc professor de la Universitat de Vic des  d'on sempre ha promogut la metodologia dels grups cooperatius en l'aprenentatge dels nois i noies.  Ben segur que quedarà el record del seu compromís per fer un món i una església més justa.

Jo l’havia conegut quan jo estava al seminari menor, si bé ens portàvem cinc o sis cursos de diferència. També el vaig trobar alguna vegada en alguna activitat posterior però ara feia molts anys que no coincidíem en res ni l’havia trobat enlloc, ja que moltes activitats que en Pere realitzava les feia a Girona.

Al matí vaig a recuperació i així ho aniré fent els 10 dies següents. Pujo a la doma i atenc al despatx.

Preparo els suplements del full parroquial pels dos diumenges següents ja que l’altra setmana a la impremta fan vacances. 

dijous, 30 / juliol / 2015

Venen les confraresses de l’escombra. Necessiten reforços i ningú s’hi apunta. I jo vaig cap a recuperació de l’espatlla. I vinga: sessió pessigolles elèctriques, sessió de microones, sessió d’estiraments, sessió d’exercicis...

Un cop al despatx, acabo de preparar els suplements dels propers diumenges i els envio a la impremta. També enllesteixo algun tema administratiu del despatx parroquial.

A Santa Eugènia hi oficien les exèquies d’en Pere Pujolàs. A la tarda, a Sant Josep, hi oficiaran les exèquies de la Consol, la germana de Mn. Pere Carreras. Tenia 56 anys i també era ben coneguda a Anglès, d’on era filla.

Al migdia, a Sant Miquel d’Anglès,  beneeixo el casament d’en Jordi i de la Nancy-Soraida. Aquest any 2015 he triplicat els casaments a Anglès en relació el 2014 i, de moment, n’he fet tants el 2015 com els altres tres anys anteriors junts. Dit d’una altra manera, els tres anys anteriors en vaig beneir un cada any i, per tant, tres en total. A més, el 2014 vaig beneir-ne un i, per tant, enguany, que n’he el triple, han estat tres. Dels casaments a les altres parròquies, ja en parlaré en una altra ocasió.  

A la tarda, vaig cap a Banyoles. Ho aprofito per proveir una mica per la setmana. Al vespre, celebro la missa vespertina a Santa Maria dels Turers. La celebració és en honor dels sants Abdó i Senén en el dia de la seva festa litúrgica i en sufragi dels veïns del Terme, especialment aquells que han mort el darrer any, cap una dotzena.

Quan sortim de casa amb en Josep i la M. Assumpta, està fent un bon ruixat. Segurament frenarà l’assistència. A l’església hi  participen una cinquantena llarga de persones. Presidim la missa Mn. Ramon i jo. Entre els assistents hi ha l’alcalde, els pabordes, les pabordesses, l’organista, el cor, molta gent coneguda... En Pere Frigolé fa sonar molt bé el gran orgue de tubs donant molta solemnitat a l’Eucaristia. Quan acabem, cantem tres estrofes dels goigs (amb una música agradable, original, pastosa...) i passem a venerar les relíquies dels sants. Quan van passant per davant del petit reliquiari que sostinc, els dic que han de fer dos petons: un per sant Abdó (que tenia 16 anys) i l’altre per sant Senén (que en tenia 15).  

divendres, 31 / juliol / 2015

Es celebra sant Ignasi. Segurament és el sant de qui n’he seguit més les petges en diferents moments de la meva vida. Vaig fer exercicis espirituals a la seva casa natal de Loiola, a Azpeitia (si no recordo malament va ser el 1971), he estat varies vegades a la Cova de sant Ignasi de Manresa (també per fer-hi exercicis espirituals quan m’estava al Seminari de Girona), he estat a Montmatre on va iniciar la Companyia de Jesús, he visitat les dependències on va viure i morir a Roma, al costat de la basílica del Giesú i, clar, he venerat el seu sepulcre a la mateixa basílica del Giesú. Ep, i que el conegui una mica, no vol dir que m’hi assembli massa.

Tinc un dia tranquil: al matí, anant a recuperació; al migdia i a la tarda, preparant l’article que caldrà publicar al programa de les Gales d’Anglès. El dedico a algunes peces artístiques de la parròquia.