diumenge, 16 d’agost del 2015

Cada dia surt el sol i tot recomença...


dissabte, 8 / agost / 2015

Entre dos quarts de quatre i dos quarts de cinc de la tarda plou a bots i barrals. A Anglès, arriben a caure cap a 75 litres.

Surto per anar a celebrar a Bonmatí. Mentre obro i tanco el portal de l’aparcament, a la catequística, quedo xop. El carrer d’Avall gairebé queda tapat entre l’aigua que cau i la que baixa dels teulats. El torrent de sota el poble baixa ple fins dalt. Amb prou feines puc transitar per la carretera. Els desaigües i embornals semblen embossats i l’aigua queda tota embassada amb biots que gairebé impedeixen la circulació.

Vaig al darrera d’un camió de bombers. Al pont de Bonmatí treuen una branca abatuda i que ha quedat enmig del pas. A Bonmatí, les cases de la colònia, es veuen com si flotessin enmig de l’aigua. Enmig de l’embassament hi trobo l’alcalde, en Marc, intentant coordinar diversos homes que fan el que poden per fer córrer l’aigua. Segur que l’aigua haurà fet mal especialment entrant als soterranis de les cases.

Es veu que, a l’aiguat de l’octubre del 1940, el nivell de l’aigua arribà a prop d’un metre i mig de la planta baixa de les cases de la colònia. El problema bàsic és que aquests blocs estan situats a un nivell baix on conflueixen els desaigües de la part nova del poble.

Quan arribo a la capella de can Bonmatí, pràcticament ha deixat de ploure, però no puc accedir al seu interior. A la plaça del davant hi ha un biot que no s’acaba de buidar. Amb una branca, intento obrir camí a l’aigua perquè vagi saltant escala avall. I quan l’aigua estancada pràcticament s’ha escorregut, entro a l’església.

Ben poca gent participa a la missa. Preguem per tots els que no poden venir perquè l’aigua els ho ha impedit. No arribem a la dotzena de persones, la majoria de la família Bonmatí.

A la missa anticipada d’Anglès també hi participa poca gent. Tothom parla de l’aiguat que ha caigut. Llàstima que no s’hagi repartit millor. I és que mai plou al gust de tots.


Diumenge, 9 / agost / 2015

Al matí celebro les misses dominicals de costum. Quan acabo, dino tranquil·lament i descanso.

Cap a les 5 amb en Ramon, en Jesús i en Jordi ens trobem a l’aparcament del Dia. Anem cap a Cornellà. Ens hi ha convidat l’Ignasi que, amb la seva muller i en Jofre, també ens fan de guia.  

Anem a l’estadi de l’Espanyol on juga amb el Betis. En Pau, el fill de l’Ignasi, és el porter.  A les grades hi ha una assistència d’un 33 %.

Recordo els altres estadis que he visitat. El 1986, quan era a Calella, vaig assistir al Camp Nou. Ens hi convidava el germà de Mn. Manel Gil. El que més hi gaudí fou Mn. Joan Mollerusa (a. c. s.).

També he visitat els estadis del Manchester United i el del Manchester City
Seria el juliol del 1991, del 1992 o el del 1993, quan anava a la ajudar a la parròquia de Saint Berdard’s Burnage. I em balla pel cap haver estat dintre l’estadi del Sarrià, quan vaig acabar el batxillerat a Barcelona.  

A l’estadi Santiago Bernabeu difícilment hi posi els peus, per convicció, a l’estil del Valle dels Caidos o de Torreciudad.

El partit entre l’Espanyol i el Betis es veu clar que és de costellada i els periquitos no guanyen fins el darrer moment. En definitiva, l’Espanyol era qui convidava als del Betis.

El retorn és tranquil i arribem a Anglès cap a les onze.


Dilluns, 10 / agost / 2015

Com cada dia, vaig a recuperació. El fisioterapeuta que m’atén és de nou en Johny, que ha tornat de vacances. M’assabento que és d’Arbúcies i que juga amb l’equip de hoquei de Palafrugell. Segons diu, nota que he millorat.

Surto abans per anar cap a Bescanó, a l’ofici solemne de la festa major en honor de sant Llorenç. Presideix en Jordi i predica en Pep Frigola. També hi ha en Ramon.

Quan sortim, fa calor. Anem a dinar a Can Casilda. A la taula s’hi afegeix en Jesús. El moment de dinar és una bona ocasió per parlar, per intercanviar informacions, opinions... 

A les 4, a Anglès, hi oficio les exèquies de la Maria Noguer Xumetra (81a).  Una filla seva morí el juliol del 1988 a la Vall d’Aran, participant a l’acampada dels escoltes, quan tenia tot just 17 anys. Un germà de la Maria, en Josep, morí als 59 anys sobtadament el febrer del 1992.

Un cop acabades les exèquies, acompanyo uns nois a La Pilastra que vaig a recollir després de la missa vespertina
.

Dimarts, 11 / agost / 2015

Quan surto de la sessió de rehabilitació, porto el cotxe a reparar. Ha superat ja els 150 mil quilòmetres i convé canviar corretges i altres elements. Tindré el cotxe pràcticament nou, però ja puc preparar la cartera. En Santi fa vacances i el porto al taller de l’Albó. De fet, podria ser client de qualsevol taller de per aquí perquè tots ho fan bé i tots atenen amablement.

El cotxe anterior no ho vaig fer a temps i, quan anava a Barcelona acompanyant uns pares anaven a les exèquies del seu fill mort a conseqüència d’un accident al pati del Casal, la corretja petà el moment d’entrar a Barcelona. Els pares anaren a les exèquies al tanatori de Sancho de Àvila amb el metro. Jo, vaig deixar el cotxe a un taller. Crec que la reparació no fou feta massa bé i el cert és que el cotxe, mai més va ser altre. El tenia des del 1992 i resistí fins el 2006.

El que tinc ara és el quart que he fet córrer. Els dos primers van ser de la casa Renault, un 4L. El primer de tots m’anà molt i molt bé. Crec que el vaig adquirir el 1980 i encara ara en recordo les peripècies que hi vaig fer: carregat amb trastos de les acampades, voltant Suïssa amb quatre nois d’Olot... El segon ja no donà el mateix resultat. El 1992, quan vaig acabar la carrera d’història, vaig comprar-me el primer Golf. L’actual el tinc des del 2006.

I el primer cotxe que vaig conduir, i que me’l deixà el meu germà Josep, era un Renault 4/4. Era més petit que un sis-cents. Tenia tres marxes i doble embrague. Una vegada vaig anar des de Montfullà fins a Girona amb el fre de mà posat a dalt de tot. I va resistir fins la plaça del Vi: allà va dir fava. Però, quan es refredà, arrencà com si res. Una altra vegada, a dalt de Sant Martí del Seminari, vaig voler passar pel pas del davant de l’església, damunt mateix de l’escalinata. No vaig calcular prou bé i vaig topar del costat amb el risc que la màquina em rebotís i em fes rodolar escalinata avall. Se n’hauria parlat.


dimecres, 12 / agost / 2015

La nit ha estat carregosa i amb estuba. Vaig a rehabilitació. Quan retorno a la doma, la Maria espera neguitosa perquè l’atengui.

Vaig a dinar a Banyoles. A la tarda, visito a la Tarsi. Està convalescent. La trobo atuïda. Aconsegueixo arrencar-li un somriure. Li fa companyia un dels fills. Segur que no li manca companyia i afecte. Li demano que encomani a Déu la mainada que ha tingut a catequesi i a classe.

Després de la missa vespertina a Anglès, vaig a visitar la M. Pilar, al barri de Sant Narcís. Sopo amb ella, els seus fills i el nét. Arribo a la doma cap a quarts d’onze.

dijous, 13 / agost / 2015

Vaig a rehabilitació. Hi faig la darrera sessió: pessigolles elèctriques, microones, exercicis, estiraments... M’acomiado d’en Johny desitjant-li que vagi molt bé el part de la seva filla que es dirà Martina. M’indica alguns exercicis per millorar la recuperació de l’espatlla esquerra.  

Una de les persones que hi ha a la sala de rehabilitació em demana si li puc aclarir quin dia es celebra santa Sara i sant Byron. De santa Sara, la muller d’Abraham, en tinc clar el dia de la celebració (el 9 d’octubre). També hi ha altres Sara, però em sembla que la més original és la que seria mare d’Isaac, al s. XVIII abans de Crist. De sant Byron o Biron, em costarà més esbrinar-ho. L’únic personatge que recordo amb aquest nom (en aquest cas, cognom) és l’escriptor Lord Byron (+ 1824), però tant com considerar-lo sant...



divendres, 14 / agost / 2015

El temps ha refrescat, encara que si fa un xic d’estuba.

Per fi aclareixo si al santoral hi ha algun sant o beat que s’anomeni Brian o Bryan. M’ha costat prou, però n’he localitzat dos, i estic segur que n’hi ha algun altre. O, el més possible, que sigui un diminutiu d’en altre nom més conegut, com per nosaltres Pep, Txell, Tià...  El primer, el que considero més fiable,  és el beat Brian Lacy, capellà que morí màrtir el 1591 a la persecució d’Elisabet I d’Anglaterra. Aquest es recorda el 10 de desembre. L’altre és el rei d’Irlanda Brian Born que morí el 1014 i es celebra el 12 de març.

Ara, ves a saber on trobaré l’àvia que em demanava per aquests noms.


A la tarda celebro la missa de la vigília de l’Assumpció a Bonmatí i, al vespre, a Anglès. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada